GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (52)

ENTREVISTA A CAMÍ MENDOZA, ALCALDESSA DE CAMBRILS

Camí Mendoza (ERC), alcaldessa des de 2015 de Cambrils, una ciutat de la Costa Daurada amb 34.000 habitants que combina la tradició de vila marinera amb el turisme de sol i platja, però que ha apostat per la qualitat gràcies a les propostes en l’àmbit del turisme familiar, l’esport, la gastronomia i les activitats relacionades amb el mar i la pesca. Amb la fase 1 del desconfinament, es pretén recuperar lentament la normalitat i encarar la temporada d’estiu, amb noves formes de treballar que generin complicitats entre administracions i el sector privat.

 

-Ja ha començat la fase 1 a la demarcació de Tarragona. Ens podria explicar breument com ha anat? Hem vist que han obert un servei per respondre als dubtes en l’obertura dels comerços. Ens ho pot explicar una mica?

De moment el nombre d’establiments que han obert del sector de l’hostaleria i el comerç és discret. Una mica més el comerç però de moment crec que hi ha molta prudència. Penso que faltaven eines potser per interpretar la informació i això ha provocat que tot vagi una mica més lent. Hem posat en marxa un nou servei d’atenció amb l’objectiu de donar suport a la reobertura dels establiments al llarg de les diferents fases de la desescalada amb un assessorament personalitzat i vetllar pel correcte compliment de les mesures. S’estan resolent molts i molts dubtes perquè cada establiment té les seves característiques i a l’hora d’aplicar les recomanacions o els requeriments és, a vegades, difícil d’interpretar en cada cas.

-Per aquest dispositiu sobre dubtes al comerç, quantes persones hi heu destinat? Heu hagut de redistribuir feines a l’ajuntament a causa de la crisi?

L’atenció es dona transversalment des del Departament de Salut i el d’Activitats i les consultes es deriven al personal de l’àrea corresponent. Com que des del minut zero de la crisi de la COVID-19 des de l’ajuntament estem teletreballant, cadascú s’ha mantingut en el seu àmbit de treball normal i simplement els que s’han hagut d’adaptar amb diferents funcions ha estat el personal de brigada, que habitualment tenen unes funcions més concretes i, en aquest cas, han donat suport per recollir aliments, repartir-los, anar a recollir mascaretes… Una funció més relacionada amb el suport al voluntariat del mateix municipi.

-Cambrils és un municipi representatiu de la costa, amb tot el que implica a nivell de turisme. Com heu encarat la primera setmana de la fase 1 en aquest àmbit i com es preveu activar la temporada d’estiu?

Aquesta setmana passada, com sabeu, només s’hi poden desplaçar les persones dins de l’àrea sanitària. Amb tot, pensem que l’oferta gastronòmica de Cambrils, així com la seva xarxa comercial, faran de reclam per tal que la gent vingui, però sobretot, que vingui amb totes les recomanacions que preveu les fases de desconfinament. Pel que fa a la temporada d’estiu, ja s’estan plantejant accions conjuntes per part del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona per treballar el turisme de proximitat i de quilòmetre zero. Una de les línies més importants és la conscienciació clara per als establiments per tal que prenguin totes les precaucions possibles i que Cambrils es pugui conèixer com a municipi segur, en el sentit de la salut de les persones.

-Ja han dut a terme dues cimeres del teixit empresarial i en breu es farà una tercera. Ens pot resumir en què han consistit les dues primeres i si preveu algun tema important per aquesta tercera trobada?

Sí, l’objectiu de les trobades -que són quinzenals- és establir un punt de trobada per escoltar les demandes i preocupacions del sector, així com mirar de donar-hi resposta. Durant les dues primeres s’ha recollit el feedback econòmic i el retorn de les qüestions relacionades amb els ajuts d’àmbit local. Crec que la tercera reunió, a part dels ajuts, servirà per fer una valoració d’aquesta fase 1 i també veure com han anat les mesures de precaució.

-Pel que fa als sectors de l’agricultura i la pesca, com s’han adaptat a les novetats?

En el cas de l’agricultura, ha anat treballant igualment, a mesura de les necessitats de cada producte i cada collita. En el cas de la pesca, ha quedat més afectat, ara mateix són molt poques les barques que surten a la mar cada dia.

-Com a coneixedora i partícip de l’àmbit associatiu esportiu de la ciutat, com creu que es podrà encarar la fase 1 en aquest àmbit i les activitats el proper estiu, que també atrauen un tipus de turisme de qualitat?

Des de l’Ajuntament ja fa setmanes que ens hem posat a treballar interdepartamentalment per promoure la reactivació de l’activitat cultural, social i esportiva. Treballem per donar suport al teixit cultural i festiu de la ciutat, reprogramant actes i esdeveniments festius. Alhora, estem treballant conjuntament amb els diferents sectors per reorganitzar i programar un seguit d’activitats d’estiu destinades a tota mena de públic. Ara més que mai, cal apostar pel turisme de qualitat.

-Hi ha hagut algun àmbit en què hagi trobat a faltar més competències per prendre decisions?

Bé, puc posar l’exemple de les taxes i els impostos, pels quals hi ha ampliació de terminis, penso que caldria que fos més flexible perquè tot va en funció de l’estat d’alarma i els tràmits, lamentablement, són lents i feixucs. L’administració en aquest sentit no és precisament àgil. I com que estem replantejant-nos el pressupost municipal, caldria que l’estat digui com i de quina manera podem disposar del superàvit municipal per a prendre mesures urgents respecte a la COVID-19.

-Quin ha estat el paper dels regidors i regidores, i també de l’oposició en aquesta situació?

Els regidors i regidores de govern hem estat en contacte permanent i al peu del canó, sobretot les àrees més socials en un primer moment i les de l’àmbit econòmic després. Un cop hem tingut els mecanismes telemàtics en funcionament, hem realitzat els plens i l’activitat habitual. Amb l’oposició s’han fet trobades setmanals -més de les habituals- per tal que coneguessin l’estat de la ciutat, les línies generals de resposta per ajudar les empreses i els diversos sectors i per informar com s’ha organitzat el treball. En general hi ha hagut entesa i diàleg… i algunes propostes.

-Des de l’àmbit municipal en concret i com a societat, què ens podrà deixar aquesta crisi per un futur?

Crec que els municipis en resultaran reforçats, però més com a individus, perquè ens hem hagut de reinventar, cadascú de nosaltres. També penso que hi guanyarem, amb sinergies que s’han creat i que han generat trobades amb unes complicitats recíproques. Amb aquestes sinergies, entre àmbits privats, i també público-privades, s’ha constatat que ens necessitem mútuament i que aconseguirem que això doni fruits.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (51)

ENTREVISTA A JOSE M. OSUNA ALCALDE DE RIPOLLET

Jose M. Osuna (ADECIDIM R) va ser escollit alcalde de Ripollet (Vallès Occidental) ara fa 5 anys i en aquest temps ha estat treballant intensament per millorar la ciutat i facilitar la vida dels col·lectius més vulnerables. Amb el confinament, molts ciutadans han descobert l’entorn natural al voltant del riu Ripoll i el parc dels Pinetons, d’una ciutat que es va construir verticalment, sobretot als anys 60 i 70 i que té una densitat de població de 8.800habitants/km2. Per Osuna, politòleg de formació, ha estat tot un repte gestionar una situació tan complicada com el confinament però veu la part positiva que en sortirà un cop acabi tot plegat que seran uns serveis públics reforçats i una millor consciència pel nostre entorn.

 

-Si ens mirem Ripollet amb perspectiva històrica, veurem que té un passat que es remunta a l’època neolítica i que ha estat un enclavament clau des de l’època dels romans. Això li ha donat protagonisme en les diferents guerres que hi ha hagut a Catalunya al llarg dels segles. Vist amb aquesta perspectiva, com podríem situar la pandèmia del coronavirus a nivell d’impacte sobre la població?

Aquest Ripollet, punt estratègic per entrar a Barcelona, era previ a la construcció de les autopistes. Que ara no siguem un punt de pas té coses positives i negatives, per exemple, si comparem el nostre índex de fets delictius amb els municipis veïns, veiem que és molt baix. Mirant la història, sobretot la del segle XX, ens permet determinar que els habitants de Ripollet tenen resiliència i adaptació als canvis socials. No fa tants anys vam passar d’una vila eminentment agrícola a una ciutat industrial i amb una població vinguda de la resta de l’estat espanyol i, més recentment, de tot el món. Amb aquesta visió, crec que ens tornarem a adaptar a la situació i sortirem amb la consciència d’enfortir els serveis públics i respectar al nostre entorn.

-38.300 habitants i 4,38 km2 d’extensió i trama urbana amb municipis veïns com Cerdanyola, Barberà del Vallès o Montcada i Reixac. Això deu dificultar moltíssim les mesures de seguretat per iniciar el desconfinament? Tallar al trànsit als carrers circumdants al Parc dels Pinetons, un dels més grans de l’Àrea Metropolitana, ha suposat una millora en la congestió humana?

Amb 4 km no es poden fer excursions gaire extenses i, si et despistes una mica, ja has entrat al municipi veí. Som un terme municipal reduït i molt concentrat i no tenim urbanitzacions allunyades, el que facilita les tasques de control. Com que hi havia molta afluència de persones que sortien a caminar a la vora del riu Ripoll o a la zona de Pinetons o Camí de la Serra, el que seria l’anella verda de Ripollet, des del passat cap de setmana hem tallat el trànsit d’alguns carrers i la gent està molt agraïda perquè ha facilitat la distància entre persones i hem pogut passejar tranquil·lament. A Ripollet, s’ha viscut d’esquena al riu i aquesta situació ens està empenyent a descobrir-ho. Les polítiques municipals han d’anar encaminades cap aquí. Molta gent s’ha retrobat ara amb aquesta part de natura i això ens anima a continuar-hi treballant. Al Parc dels Pinetons, fa uns mesos es van acabar unes obres d’ampliació, es va habilitar una zona humida amb molta presència de flors i al riu s’hi està construint un vial per poder-lo travessar.

-Des de l’Ajuntament han fet una modificació de crèdit de 900.000 euros per ajudar les petites empreses, els autònoms, crear plans d’ocupació i els serveis socials… és una ajuda ràpida per iniciar la recuperació però espera la implicació real de les altres administracions?

En el darrer ple telemàtic vam aprovar unes ajudes de 900.000 euros, ràpides i urgents, encaminades als serveis socials i també als autònoms i empreses. S’està treballant amb els agents econòmics, com l’Associació d’Empresaris, la Unió de comerciants i el Gremi d’Hostaleria per definir bé el seu objectiu, ja que són ells els que coneixen millor les necessitats. També hem aprovat un finançament gran pels plans d’ocupació i busquem la millor forma per treure’n el màxim rendiment.

-Han aprovat una declaració institucional per tirar endavant un Pla Econòmic i social anticrisi i una Taula per impulsar-lo amb el suport dels 5 partits a l’ajuntament? Hi ha hagut unitat política per afrontar aquesta pandèmia?

Tots hem d’aportar el millor que tenim. No podem fer-ho sols sinó que necessitem la implicació i la responsabilitat dels partits de l’oposició, els agents socioeconòmics i els treballadors municipals. La Taula ha de ser un espai de treball que sigui operatiu i resolutiu.

-Vostè coneix bé el teixit associatiu de la seva ciutat perquè en va formar part durant molts anys, està satisfet de la implicació de les entitats i dels veïns i veïnes de Ripollet?

Ara i sempre. Tenim una potent xarxa associativa i comunitària on hi participa molta gent. Les nostres entitats són de molts tipus diferents però, especialment, les del món cultural i esportiu tenen una implicació molt important, sense elles no es pot entendre el nostre municipi. No només per la conscienciació que han fet entre la seva xarxa i clubs i donar ànims sinó també perquè algunes d’aquestes entitats estan fabricant i distribuint material de protecció, i, amb la seva inventiva, preparen activitats que difonen a través de les xarxes socials. En els propers mesos, des del consistori haurem de tenir més cura d’ells perquè no passaran per moments fàcils.

-Conviuen a la seva ciutat persones en risc d’exclusió social, economia submergida i gent sense papers o permisos laborals? Com a arribat a aquest col·lectiu? Ha estat complicat gestionar el seu confinament?

Sobre aquest col·lectiu ja fem una tasca de seguiment tant per facilitar l’empadronament com també per assegurar els seus drets com a persones i els drets col·lectius i, d’aquesta manera, avançar-nos a problemes relacionats amb l’exclusió social. És cert que no hem arribat a tothom, a vegades, per desconeixement de la situació però en aquest punt ha funcionat molt bé la xarxa veïnal que s’han posat en contacte amb nosaltres alertar-nos d’aquestes situacions. Un altre exemple amb el qual hi hem estat treballant molt des de serveis socials són les persones grans que també és un col·lectiu de risc. Hem fet trucades individualitzades de forma periòdica per conèixer com es troben i si necessiten ajuda. Tot i el marge de millora, venim del mandat anterior on vam potenciar molt l’estructura de drets socials i això ha afavorit que molts casos els tinguéssim controlats per no deixar a ningú enrere.

-Una altra problemàtica és la convivència familiar agreujada amb el confinament. Fa pocs dies veiem com feien una crida a penjar llaços liles als balcons per denunciar el maltractament a les dones. Han hagut d’atendre molts casos de maltractament aquests dies?

No s’ha detectat un augment de casos durant el confinament però sí que ens preocupa que no ens deixem algú a fora o que n’hi hagi que no ens arriben. Les treballadores socials sí que han detectat cassos en què s’ha agreujat la situació, tant per la situació de tancament al domicili com per la situació de crisi.

-La ciutat de Ripollet té un 13% d’atur que s’ha vist incrementat considerablement durant el confinament. És una de les seves principals preocupacions com a alcalde?

Som el tercer municipi del Vallès Occidental amb una taxa d’atur més elevada. Per tant, és una de les nostres principals preocupacions com a govern municipal. Som una ciutat industrial sense tenir una gran abundància de polígons i un nivell formatiu mitjà que incideixen directament en l’atur. Insisteixo molt en la feina feta durant el mandat anterior en la creació d’ocupació i creixement econòmic. També en enfortir l’estructura de l’àmbit de promoció econòmica i la coordinació amb els agents econòmics del municipi com també amb les altres administracions. Estem més ben preparats que fa 4 anys. El nostre principal objectiu és generar ocupació estable i de qualitat i preservar el teixit econòmic que tenim, començant pel comercial i lligant-ho amb els polígons industrials pensant en l’economia circular.

-Ripollet té diferents polígons i és un nexe important de comunicacions. Ha tingut contacte amb el teixit empresarial? Quines són les seves principals preocupacions?

Tenim varietat d’empreses però el sector que més hi trobem és el de la metal·lúrgia. Fa 4 o 5 anys, des de l’Ajuntament, vam iniciar els contactes amb les empreses per crear una Associació. Es va fer un treball molt intens, vaig visitar totes les empreses del municipi i ara fa uns dos anys, finalment, es va constituir. Ara per ara, estem treballant conjuntament i ens estan fent arribar les principals necessitats del sector tot i que són conscients de les limitacions que tenim sovint els ajuntaments a l’hora de fer moltes accions. Els hi vull agrair aquests contactes. Ara les trobades i reunions s’han d’acabar materialitzant en accions concretes.

-En una residència per a gent gran hi ha hagut algunes defuncions. Està controlada aquesta situació?

Afortunadament està més controlat. És una residència petita, que no arriba a 20 resident i en van morir 5 per coronavirus (3 directament i 2 amb altres patologies que se’ls hi van agreujar). No diré res de nou, però aquesta situació ha estat el principal punt negre en la gestió de la Generalitat. En la residència de Ripollet, un dels protocols no va funcionar. A l’Ajuntament ens en vam assabentar per familiars i vam veure que la cosa era greu. Tot seguit vam actuar i vam interlocutor tant amb la residència com amb el CAP i vam donar material de protecció per treballadors i usuaris. A Ripollet, una de les principals demandes és la necessitat d’una segona residència i esperem que sigui una realitat a curt termini.

-Com veu l’estiu que tenim a tocar: piscines municipals, terrasses de bars, casals d’estiu, festa major…

En general incertesa. Des del món municipal estem treballant en diferents escenaris. Les piscines municipals, cada any ja són un repte gestionar l’aforament perquè estan molt plenes i aquest any ho serà molt més. Veurem com podem atendre els col·lectius vulnerables quan arribin els pics de calor. Els casals d’estiu, ara més que mai són imprescindibles per socialitzar els nens i nenes després de setmanes tancats a casa. Pel que fa a les terrasses de bars hem parlat amb el Gremi Hostaleria per quan entrem a la Fase 1 i puguin obrir al 50%, aquí tenim el repte de combinar l’activitat comercial amb l’ús de l’espai públic als carrers i places. A Ripollet tenim negocis de gent humil que es guanya la vida amb això i per tant hem de facilitar que puguin desenvolupar la seva activitat amb certa normalitat. La Festa major té lloc el darrer cap de setmana d’agost. La Comissió de Festa Major està treballant en diversos escenaris, però en aquest sentit trobem a faltar indicacions més clares.

-Vostè és politòleg de formació. Ha estat un repte estar al capdavant de l’Ajuntament? Quin aprenentatge en treu en positiu?

És un dels reptes més importants que ens podem trobar els alcaldes i alcaldesses que estem al capdavant dels ajuntaments. Repte perquè es requereix una adaptació ràpida i urgent, cal coordinar-ho tot, liderar-ho i comunicar-ho tant al mateix personal de l’ajuntament com als veïns i veïnes. Hem fet crides a la responsabilitat individual i col·lectiva i hem atès diferents tipologies de necessitats dels col·lectius. A Ripollet estem veient una gran adaptabilitat i una implicació excel·lent dels professionals de l’ajuntament, tant els que estan més en contacte amb el carrer com la policia local o els serveis socials com els departaments que han treballat portes endintre i han facilitat els tràmits administratius. Hem estat capaços d’imposar el teletreball i coordinar-nos millor que mai malgrat la situació greu, estic satisfet perquè l’ajuntament ha respost. Hem vist la gran confiança que la ciutadania té cap als seus ajuntaments i alcaldes, els hagin votat o no. Estem en un país on l’administració local és molt important, hi ha molta confiança perquè és la que ajuda a solucionar les necessitats de les persones.

-Considera que hi ha hagut una bona comunicació i cooperació entre les diferents administracions?

Es força millorable. Vull ser prudent i dir que a l’ajuntament de Ripollet, i segur que als altres també, hi ha coses que haguéssim pogut fer millor. El que ha fallat més és la cooperació entre administracions. Amb l’estat espanyol ha estat nul·la i la comunicació escassa, trobem a faltar que no siguin capaços de modificar lleis i normes que estan restringint l’autonomia local. Que puguem gastar el 10% del superàvit és insuficient, en la majoria dels casos és molt poc i potser hi ha ajuntaments que no en tenen i, per contra, tenen necessitat de fer aquestes despeses. Els superàvits i els romanents s’haurien de poder gestionar i també poder augmentar els recursos humans on hi hagi aquesta necessitat. De la Generalitat hem trobat a faltar coordinació però sí que és veritat que ha tingut més claredat en la informació i més anticipació. Sí que vull agrair especialment la comunicació constant que ens ha donat als alcaldes el delegat del govern de la Generalitat a Barcelona, Juli Fernández. És una tasca que de cara enfora és invisible però pels ajuntaments és molt útil.

 

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) va iniciar un cicle d’entrevistes a alcaldes i alcaldesses d’arreu de Catalunya sobre la gestió que s’està fent des dels ajuntaments catalans de la crisi sanitària de la Covid-19. Aquest dimecres hem arribat a l’entrevista número 50, amb l’alcaldessa de la Jonquera, Sònia Martínez. A partir d’ara, en comptes de publicar una entrevista diària, es farà de forma més espaiada: els dilluns, dimecres i divendres.

L’objectiu prioritari d’aquestes entrevistes no és cap altre que el de donar veu al món municipal, tenint en compte que són els alcaldes i alcaldesses els que estan vivint des de la primera línia aquesta pandèmia. A més és l’administració més propera als ciutadans, la qual cosa fa que sigui l’ens que troba la solució més ràpida i eficient als problemes més urgents dels seus veïns i veïnes. A les entrevistes, que van començar el passat 24 de març, els alcaldes i alcaldesses hi explicaven primer com es feia front a les mesures de prevenció i seguretat, així com també al confinament dels ciutadans, i ara han anat evolucionant cap a com s’estan preparant els ajuntaments per afrontar la crisi econòmica i social més dura dels darrers temps.

Del total de les 50 entrevistes que s’han fet, 27 corresponen a homes i 23 a dones. Pel que fa als partits polítics, s’han entrevistat 21 alcaldes de JxCat, 19 d’ERC, 3 de la CUP i 7 d’altres partits. Per últim, 12 d’ells són alcaldes de la província de Barcelona, 10 de les comarques gironines, 13 de la província de Lleida i 15 de Tarragona.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (50)

ENTREVISTA A SÒNIA MARTÍNEZ ALCALDESSA DE LA JONQUERA

Les imatges d’aquesta setmana de ciutadans francesos fent cua a estancs i supermercats del Portús, sense prendre mesures de seguretat essencials, han fet encendre totes les alarmes a la Jonquera (Alt Empordà). Sònia Martínez (JxCat) n’és l’alcaldessa des de l’any 2011 i el fet de tractar-se d’un municipi fronterer amb França ha provocat que hagi hagut de fer front a diversos conflictes. Tot i això, assegura que la crisi de la Covid-19 està essent el més complex. La Jonquera té 3.300 habitants i un 90% de l’activitat econòmica es dedica al sector serveis, que ara s’està veient greument afectat.

 

-Pràcticament el 90% de l’activitat de la Jonquera és del sector serveis. Fins a quin punt és urgent el desconfinament i tornar progressivament a la normalitat?

Sempre que les dades sanitàries ho permetin, és urgent anar tornant a la normalitat per pal·liar aquesta crisi econòmica que ha comportat la COVID-19, destrucció de llocs de treball, tancament d’empreses, etc. L’economia de la Jonquera depèn bàsicament del comerç i del transport i actualment els dos sectors estan afectats. Si tenim en compte que més del 90% dels clients són de l’Estat francès, a banda de les nostres fases de desescalada, haurem d’estar amatents a les decisions que es prenguin en aquest sentit al país veí. Els càmpings de la comarca, si no tenen clients francesos, no els sortirà a compte obrir tampoc. Els supermercats poden tenir obert, però si no tenen clients, alguns empresaris opten per mantenir-los tancats, ja que són superfícies molt grans i el cost del manteniment és enorme. És una situació que afecta a tota la comarca, ja que les dades són alarmants: 2.408 ERTOS que afecten a més de 13.600 persones a l’Alt Empordà, i a la Jonquera més de 1.100 persones afectades.

-El Portús ha passat de semblar un desert a patir greus aglomeracions de ciutadans francesos.

Exacte, aquests dies, com bé dius, semblava un desert, però aquesta setmana, que a França han retornat a l’escola i es poden desplaçar fins a un radi de 100 quilòmetres, hem tornat a tenir cues en els estancs i supermercats. La Policia Local ha estat treballant per mantenir les mesures de seguretat a la via pública i hem demanat ajuda al Departament d’Interior per pal·liar aquests problemes. Ha estat una situació complexa, ja que la vorera pertany a la Jonquera, però la carretera ja és França. Al Portús segurament hi haurà més moviment que a la Jonquera a partir d’ara i fins que no obrin la frontera.

-El pas fronterer que representa el seu municipi ha fet més difícil complir les mesures de prevenció i confinament? Quins problemes han tingut?

En general la població de la Jonquera ha fet cas a les mesures establertes i fins que la normativa no ha permès sortir o bé amb la mainada o ara a fer esport o passejar, la veritat és que pels carrers de la Jonquera no es veia moviment, a part de les persones que realitzaven alguna de les activitats permeses. La situació és diferent dels polígons, on l’activitat dels transportistes es mantenia i podíem veure més moviment. Els primers dies al Portús, quan encara a França no s’havia decretat el confinament ni tampoc el tancament de fronteres, hi havia cues als comerços i estancs. Els propietaris vetllaven per garantir les mesures de seguretat a l’interior i la Policia Local, i fins i tot en alguns casos els voluntaris de Protecció Civil, ho feien al carrer. També hem hagut de vigilar els camins de muntanya, ja que vàrem detectar l’entrada de francesos per aquestes vies. Els mitjans de comunicació i les diferents administracions hem fet una gran feina informant de totes les mesures de prevenció que calia i cal prendre i els nostres ciutadans estan més o menys conscienciats. Però els clients francesos que han arribat aquesta setmana venien sense mascaretes i no guardaven les distàncies mínimes.

-Han tingut contacte amb les administracions franceses per gestionar aquestes mesures de prevenció i seguretat?

Hem estat en contacte permanent amb l’Ajuntament del Portús per anar solucionant totes les problemàtiques que han anat sorgint. Ens trobem que cada país té les seves normatives i diferents fases de desescalada i, per tant, haurem d’anar analitzant a cada moment per poder preveure situacions com la que hem patit aquesta setmana.

-Els transportistes com ho han portat i com s’han organitzat?

Els primers dies, els transportistes es trobaven que al llarg de l’AP-7 no trobaven cap lloc obert ni tan sols per fer un cafè o menjar quelcom calent. A la Jonquera els propietaris d’aquestes àrees de descans han sigut des del primer moment conscients de la situació i han garantit que aquest col·lectiu tingués les necessitats bàsiques cobertes i han adequat els seus serveis per fer-ho, garantint sempre totes les mesures que la normativa obligava.

-Com ajuntament, com tenen previst ajudar al sector econòmic del municipi per fer front a la crisi que es preveu?

Estem estudiant possibles bonificacions per aplicar i ara mateix ja estem treballant en la fase 1 de la desescalada, amb l’objectiu de poder oferir ampliacions de l’ocupació de la via publica per part de bars i restaurants de manera gratuïta. L’Ajuntament també patirà aquesta crisi econòmica, ja que els ingressos que prevèiem per aquest 2020 es veuran molt afectats i per tant primer haurem de reduir algunes despeses també previstes.

-Com a alcaldessa de la Jonquera està acostumada a lidiar amb diversos conflictes, ja que és un municipi de pas fronterer de gran importància. Però és la crisi del coronavirus la situació més complexa a la que li ha tocat fer front? Amb quina la compararia?

Aquesta situació supera totes les crisis que hem pogut tenir. La gestió de l’incendi del 2012 va ser dura, però la situació que ara vivim no es pot comparar amb cap altra crisi. Hi ha moltes famílies que s’han quedat sense ingressos i en aquests moments la Creu Roja, amb la supervisió dels Serveis Socials, ja està repartint aliments a un total de 240 famílies. Les primeres setmanes vàrem rebre donacions d’aliments per part de supermercats, però ara els comprem des de l’Ajuntament. Estem vivint una situació que mai ens haguéssim pogut imaginar. D’altra banda, han mort persones a causa d’aquesta pandèmia que deixen un gran buit i psicològicament et deixen trasbalsat.

-Ha tingut el suport que tocava com alcaldessa de les altres administracions?

Penso que des de totes les administracions estem treballant incansablement, cadascuna des de les seves competències. I en aquests moments tot el país està vivint la mateixa situació. Però si et refereixes a problemes puntuals a la Jonquera, sí, sempre se m’ha donat resposta.

-Què és el que li fa perdre la son com alcaldessa ara mateix?

El fet que hi pugui haver un rebrot i tornem a la fase inicial, així com la crisi econòmica que està comportant i comportarà la COVID-19. Pateixo tant per les empreses com per les famílies i de quina manera les podrem ajudar. No crec que m’equivoqui al dir que ja fa més de 50 dies que els alcaldes i alcaldesses no dormim ni una nit sencera.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (49)

ENTREVISTA A IMMA COLOM ALCALDESSA DE TOSSA DE MAR

Molts recordarem les imatges del 20 de gener amb els carrers de Tossa de Mar plens d’escuma. Arran de la llevantada, el mar es va endur les platges i va circular lliurement per dins el nucli urbà. Quan encara no s’havien tramitat molts dels ajuts per la llevantada, arriba la COVID19 que ha obligat a aturar l’activitat econòmica, pràcticament al 100% a aquest municipi de la Costa Brava. Segons explica la seva alcaldessa des del juny passat, Imma Colom (Junts per Tossa) en aquesta població turística i històrica de la Selva marítima hi ha uns 500 negocis relacionats amb el turisme. Metge de capçalera, Colom també valora la situació sanitària i confia en els equips mèdics i científics de referència per tenir la vacuna ràpidament i en la responsabilitat individual i col·lectiva per respectar les mesures d’higiene i seguretat i poder tirar endavant com a societat.

 

 

-Encara no us havíeu recuperat de la llevantada del gener i un mes i mig després arriba el coronavirus. Un inici d’any terrible!

El 20, 21 i 22 de gener vam patir el temporal Glòria i és cert que molts negocis encara no havien acabat els peritatges i ja es van trobar enmig d’aquesta excepcionalitat derivada de la COVID19. Però no només això, fa 15 dies vam tenir unes pluges molt importants durant cinc dies, va tornar a baixar la riera molt carregada i es va endur platges que ja teníem arreglades. No acabem una cosa que ja en comencem una altra. Si a Tossa ja es preveia una temporada difícil arran del Glòria, pots imaginar-te ara. Pensa que al nostre municipi l’única xarxa empresarial que hi ha és la turística que reprèn l’activitat a principis d’abril després d’uns mesos d’aturada on no hi ha ingressos. Hi ha treballadors que a principi d’any demanen bestretes per acabar de passar l’hivern i també famílies que marxen de vacances abans d’iniciar la temporada d’estiu i ara els hi ha arribat el cobrament de la VISA. Per a molts d’ells, ha estat dramàtic.

-Tenim la temporada de platges a tocar i estem encara la fase 0 de desconfinament. Es parla de separar les platges per grups de famílies, gent gran, amics, d’establir franges horàries… Veu possible totes aquestes mesures en un municipi com Tossa?

Ho veig possible perquè vull ser molt optimista. Amb quines mesures? No ho sé. A Madrid ja ens diran alguna cosa que són els que tenen els elements legislatius i perquè les platges depenen de la Llei de Costes. En aquest punt, ja ho perfilarà el Departament de Salut de la Generalitat. Des de l’Ajuntament tenim present que hi ha moltes empreses que tenen el seu negoci a partir de l’aigua del mar i per això hem aprovat el Pla de Reactivació Socioeconòmica que es basa en tres eixos: seguretat, tranquil·litat i proximitat. Hem de buscar el turisme de proximitat, si no no ens en sortirem. I a partir d’aquí, haurem de fer els canvis que calgui i vetllar perquè la gent es vagi a banyar amb seguretat, compromís individual i comunitari.

-A part de l’ús de les platges hi ha tota la infraestructura turística a darrera. Hotels, càmpings, apartaments, restaurants, botigues, activitats aquàtiques. Serà possible obrir amb les estrictes mesures d’higiene i distanciament social?

La temporada turística s’enfoca evidentment amb pessimisme per part dels empresaris. Jo en canvi vull ser optimista i vull transmetre optimisme. A Tossa tenim 21.000 places d’allotjament i 500 empreses relacionades amb el turisme. A part d’aquest sector, només donem feina des del mateix Ajuntament i evidentment hi ha algun professional lliure. Aquests dies el carrer està buit però detectes la incertesa, el neguit i la por. Entre els empresaris voldria dir que hi ha molta diferència entre els que tenen patrimoni i els que estan de lloguer. Els lloguers es poden negociar però l’IBI no. També hem de mirar les coses amb perspectiva i veure que hem tingut temporades molt bones. Tampoc cal centrar-ho tot en l’aspecte econòmic sinó que hem de mirar en global els 365 dies de l’any. Personalment, penso que tindrem una tardor molt bona.

-Des de l’Ajuntament han aprovat un Pla d’Actuació que modifica el calendari de tributs i taxes, aprova subvencions per a la llar d’infants i el casal d’estiu i crea una oficina COVID19 de suport als veïns/es i un punt COVID190 per les empreses i els autònoms. Està satisfeta de tots el que han fet al seu municipi?

Des de l’Ajuntament hem contribuït amb tot el que hem pogut i pel que fa a impostos i taxes, molt a l’inici de la pandèmia, vam modificar els cobraments per ocupació de via pública, els calendaris de taxes com escombraries o mercat municipal, subvencionar la llar d’infants, el casal d’estiu, subvencionar el menjador escolar i obrir una oficina municipal per tramitar ajudes i subvencions i una altra per a empreses i autònoms. També hem estat al costat del banc aliments amb Càritas i Creu Roja. Hem fet una modificació del pressupost per ajudar en tot el que calgui. Pels ajuntaments ens ve una època dura. Hem de donar suport al teixit empresarial, a les PIMES, als autònoms. El Pla de reactivació socioeconòmica serà imprescindible per donar resposta a la nova situació que tenim a sobre. Tenim un abans i un després que ens farà una societat molt més justa i solidària.

-Quins seran els efectes d’aquesta crisi?

Jo sempre he associat la crisi sanitària a l’econòmica i la social. La demarcació de Girona és la segona en demandes d’ERTO, estem als 11.000 expedients temporals d’ocupació i és degut, sobretot, al sector turisme. A la Selva en concret, ens situem sobre el 22%. L’empresari està molt espantat per la situació que li espera. Tenim una incertesa absoluta. A Tossa tindrà un impacte econòmic desastrós i per això és important tenir una actitud positiva. Hi haurà un abans i un després però jo penso que les coses que ara haurem de canviar seran una inversió de futur. Calen iniciatives potents per reactivar l’economia i, per tant, les activitats que van relacionades amb el nostre entorn i hem de ser capaços de rellançar-les. Hem de treballar per convertir el nostre entorn natural en un destí segur i de proximitat.

-Ha estat encertat el desplegament de competències entre les diferents administracions?

Que el govern espanyol es quedés les competències ens ha fet molt mal. Ara no és el moment de fer política però en cas de poder-ho gestionar des de Catalunya, hauríem actuat abans i ho haguéssim fet d’una altra manera. Estic segura que en una Catalunya independent ho haguéssim fet molt millor i no haguéssim tingut ni tants infectats ni tants morts. I això es resumeix dient que s’haguessin salvat vides. L’avanç del coronavirus també t’he de dir que ens ha frenat l’expressió independentista que teníem des de Brussel·les amb el president Puigdemont.

-Vostè és metge de capçalera i per tant coneix molt bé el sistema sanitari. Quina opinió té de què s’ha fet i com s’ha fet?

A Catalunya som un referent a nivell europeu en el tema sanitari i el personal ha donat tot el que tenia sense tenir-ho massa reconegut. Hem vist un sobreesforç de tot el sistema sanitari per manca de recursos, tot i que també és veritat que mai s’està preparat per a una pandèmia. Ara cal fer un debat seriós i s’han de plantejar moltes coses que no s’havien plantejat abans. Catalunya té un talent molt bo, potser no vam escoltar en el seu moment l’equip del Dr. Arenas però ara tenim els equips dels Drs. Clotet i Mitjà i molts d’altres que hi treballen intensament. La transmissibilitat és molt important i té molt a veure amb el contacte i, per tant, totes les prevencions s’han d’agafar al peu de la lletra. Hem de ser molt forts davant la pandèmia, seguir estrictament els confinaments amb una sensibilitat absoluta i estar al costat de la ciutadania, la que és més vulnerable i la que no ho és tant, en definitiva ser molt lleial davant la situació. Pel que fa a la vacuna penso que la tindrem molt abans d’un any perquè hi ha sensibilitat i això vol dir recursos.

-A Tossa hi ha un govern format per tres partits, JuntsxTossa, Edavant i ERC. Això ha dificultat l’entesa per tirar les diferents accions endavant?

Fins avui no, perquè tothom ha pres molta consciència. Sí que hi ha gent jove que veu les coses de diferent manera, però la sensibilitat hi és i els petits detalls ja els anirem perfilant. L’equip de govern ens hem hagut de multiplicar per atendre la pobresa energètica, la recollida d’escombraries, els serveis socials, la comunicació, la violència de gènere i a més a més, fer tots els tràmits administratius. Teletreballar, ha suposat un canvi compulsiu i a diferents nivells.

-Al seu municipi tenen molt present encara una pandèmia com va ser la pesta al segle XV i cada 20 de gener ho recorden amb el vot del Pare Pelegrí que camina 40 km fins a l’ermita de St. Sebastià de Santa Coloma de Farners. Hem de mirar cap al passat per entendre el present i no oblidar les grans pandèmies que afecten la humanitat periòdicament?

Hi he fet referència sovint, precisament aquest any va coincidir amb el temporal i el dia que tornàvem, teníem els carrers plens d’escuma. El vot del poble té un paral·lelisme amb la grip del segle XX i mirar el passat sempre ha de ser bo per reflexionar sobre el present i el futur. Avui dia estem davant una lluita contra l’emergència climàtica on hi té molt a veure l’aigua del mar i el creixement sostenible. Aquesta pandèmia ens ha fet veure que hi ha hagut una millora important a nivell de contaminació, dels espais naturals els dies que hem aturat la nostra activitat. És un bon moment per aprendre en molts aspectes. Reduir la mobilitat, els residus i les emissions suposa un reequilibri en molts nivells.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (48)

ENTREVISTA A LUÍS SOLER ALCALDE DE DELTEBRE

Lluís Soler (Enlairem Deltebre) és alcalde de Deltebre des de l’any 2015, quan tenia poc més de 30 anys. Des del setembre de 2019 és president de l’ACM. Anteriorment havia estat regidor, des de l’any 2007, cap de l’oposició entre 2011 i 2015. President i vicepresident del Consell Comarcal del Baix Ebre i diputat a la Diputació de Tarragona. Deltebre és el municipi més proper al delta, enclavament natural i turístic de primer ordre, emblema de l’orografia de catalana, un parc Natural que conviu amb una profunda presència humana. Darrerament, doblement castigat, pel temporal Gloria i ara per la COVID-19.

 

-Quins avantatges i inconvenients li suposa el seu perfil d’alcalde jove? La preparació acadèmica de què disposa, en què l’ha ajudat en la gestió de l’alcaldia?

La joventut, per si sola, sempre és un avantatge en tots els sentits. És evident que en el cas de la gestió pública, aquesta ha d’anar acompanyada d’una gran vocació de servei, les 24 hores dels set dies de la setmana, i també d’altes dosis d’energia per estar constantment actiu al costat dels veïns i veïnes, i de l’experiència i coneixement necessari de les seves problemàtiques. La formació és una peça més de l’engranatge que et permet oferir el millor servei a les persones del teu municipi. En el meu cas, el fet de tenir coneixements en l’àmbit de la gestió pública i l’economia, entre d’altres, em permet tenir una visió més global de l’estructura de l’administració, i poder efectuar un control per tal que l’operativa del dia a dia sigui la més eficient possible, fent més amb menys recursos.

-És la crisi més difícil amb la qual s’ha trobat com a alcalde?

Darrerament a Deltebre hem viscut moments molt complexos i tristos. A principis d’any, el temporal Glòria va afectar greument el nostre municipi, causant un important retrocés de la línia de costa a banda de més d’11.000.000 d’euros de danys i de pèrdues econòmiques. Copsar com el mar es menjava la terra que estimes, et genera una gran impotència i, com vaig dir al seu moment, aquell va ser el dia més trist com a alcalde. Ara, amb la COVID-19, estem davant d’un nou escenari sobrevingut que s’afegeix a la crisi que teníem amb el Glòria, i la suma dels dos fa que els moments actuals siguin adversos. No obstant, la gent de Deltebre som gent que mai ens han regalat res, i treballarem incansablement per fer d’aquesta adversitat una oportunitat.

-També ha estat al Consell Comarcal i regidor a l’oposició. El fet d’estar en altres ens, què li ha aportat com a alcalde?

Totes les experiències en política són una font d’aprenentatge tant en l’àmbit professional com el personal, i la suma d’aquestes, segurament, em permeten afrontar el repte actual de ser alcalde del meu municipi amb major garanties. Ser partícip d’altres administracions, com el cas del Consell Comarcal del Baix Ebre o la Diputació de Tarragona, m’ha permès conèixer amb més profunditat la realitat del territori i les seves casuístiques, com també les de la ciutadania que hi viu. Però, a la vegada, ha estat una ensenyança per copsar el funcionament propi de les diferents administracions supramunicipals, un fet que et genera una visió més global que en certs moments de la gestió publica s’agraeix.

-I com a regidor que ha estat a l’oposició, què li ha aportat?

Estar a l’oposició és una oportunitat més per poder treballar pel teu municipi i per estar al costat de la ciutadania. Hi ha gent que entén l’oposició com un no a tot, però l’oposició ha de ser un espai més per a construir el teu municipi des de la responsabilitat assignada i sempre tenint en compte que representes a una part de la ciutadania que ha confiat en tu en les darreres eleccions.

-Hi ha hagut coordinació amb alcaldes i alcaldesses veïns a través del consell comarcal o altres ens?

Els alcaldes i alcaldesses, majoritàriament per iniciativa pròpia o mitjançant els consells d’alcaldes, solem estar en contacte per diferents qüestions transversals que acaben afectant els municipis. Tot i això, en casos concrets com la COVID-19, els alcaldes i alcaldesses som qui coneixem millor la realitat del nostre municipi i és d’acord amb les nostres pròpies competències, com també de les recomanacions dels departaments d’altres administracions, que s’acaben prenent les mesures corresponents per tal d’evitar la propagació de la COVID-19 i vetllar per la salut dels veïns i veïnes.

-En el cas de Deltebre, és inevitable parlar del medi natural. Com a municipi més proper al delta, quines amenaces ha suposat la COVID-19, a part de l’evidència clara de l’amenaça per la salut de les persones? I en l’aspecte contrari, suposarà algun avantatge concret per sortir de la crisi?

L’amenaça més gran que té Deltebre i el conjunt del Delta de l’Ebre és la inacció històrica en relació amb la regressió. De mitjana, cada any, perdem 5 metres de costa i aquesta és una dada esfereïdora que encara s’ha vist més agreujada amb el pas del temporal Glòria. I, com sempre anem dient, és hora de passar a l’acció i deixar enrere les paraules boniques i les bones intencions de tothom! La COVID-19 és evident que està tenint també el seu impacte. A Deltebre a hores d’ara s’han mort dues persones a causa d’aquesta malaltia, i per tant hem de seguir treballant des de la prevenció i la responsabilitat col·lectiva per fer front a aquesta pandèmia. A banda, la COVID-19 també ha suposat un fre en la nostra economia que està afectant comerços, empreses i autònoms, i per tant a moltes famílies del municipi. No obstant això, hem de ser capaços, des de la col·laboració pública i privada, de poder trobar aquells instruments idonis per sortir més reforçats d’aquesta crisi i de saber posar en valor que Deltebre és un paisatge natural i un atractiu turístic de primer ordre.

-Entenem que estan preocupats pel sector del turisme, amb l’entorn natural i tots els seus atributs que fan de crida a molts col·lectius diversos (entorn, bellesa paisatgística, oferta gastronòmica esports d’aventura fauna…) Com ha afectat i afectarà el sector? Quines accions duran a terme com a ajuntament?

El turisme és un sector estratègic i, tal com he anat detallant, ha estat doblement colpejat amb el temporal Glòria i la COVID-19. Com a Ajuntament de Deltebre hem estat treballant amb el Pla de Reactivació Socioeconòmica de Deltebre, un full de ruta que contempla 50 mesures que ja estem començant a aplicar i a desenvolupar per ajudar a les famílies més vulnerables i per estar al costat dels sectors econòmics. Tanmateix, aquestes mesures han d’anar acompanyades d’altres accions que s’impulsin des del govern de l’estat espanyol i des del govern de la Generalitat de Catalunya. En un moment excepcional, es necessiten instruments diferenciadors que ens permetin recuperar l’economia.

-Tenen prou competències per ajudar el sector?

Les administracions locals necessitem més eines i recursos. Tenim les competències, però el que no tenim són els recursos suficients per poder ajudar en tot allò que voldríem. Des dels ajuntaments, durant tots aquests anys, hem estalviat recursos per sanejar comptes, reduir deute i disposar d’un superàvit que ara necessitem aplicar per estar al costat de les famílies més vulnerables, i per donar suport als sectors productius. I això és el que demanem de manera reiterada al govern de l’estat espanyol.

-Hem vist que estan realitzant una enquesta per saber les necessitats directes derivades de la crisi de la COVID per al teixit econòmic. Quines necessitats creu que tindran els empresaris i emprenedors? Tenen ja respostes? Creu que hi haurà alguna sorpresa o algun tema imprevist que hagin d’entomar?

A hores d’ara ja tenim al voltant de 200 enquestes contestades, i al final la conclusió general és una: que es necessita reactivar l’economia i que, per a fer-ho, es necessiten les ajudes corresponents per part de les administracions. Nosaltres com a Ajuntament de Deltebre podem adoptar mesures concretes com reforçar els ajuts econòmics, la supressió de la taxa d’ocupació de via pública per a les terrasses i bars i restaurants durant tot l’any, la creació de la moneda de Deltebre per dinamitzar el comerç local, crear una botiga en línia del Delta de l’Ebre, etc. Però totes aquestes mesures, com deia abans, han d’anar acompanyades de fets concrets per part de la resta d’administracions, i per tal que les empreses, les botigues i els autònoms puguin tornar a obrir el seu negoci amb màximes garanties i així reactivar l’economia. Però necessiten fets, no només paraules i titulars.

-Sens dubte, la població de Deltebre té una identitat pròpia, i és molt especial el procés d’independització del municipi i la creació d’aquest. Digui’m, creu que aquesta identitat conté algun atribut especial que ajudi davant de l’adversitat?

A Deltebre, com sempre dic, no ens han regalat mai res. Som una gent que dins del nostre ADN tenim inculcats el valor del treball, la superació i l’esforç constant, i això és a causa de la inacció pública que hem hagut de patir durant els gairebé 43 anys d’història del municipi. De fet, el mateix procés d’independència de Deltebre és un clar exemple de la nostra tenacitat i obstinació per assolir els nostres objectius, amb 40 anys de procés d’independència. I justament aquest és l’exemple que hem d’agafar per poder sortir més reforçats d’aquesta crisi actual i poder mirar a l’endavant amb la determinació i il·lusió necessària per seguir impulsant el nostre municipi.

-Han hagut d’anul·lar tot un seguit d’actes que es fan al maig relacionats amb l’arròs, com la mostra Mescla. Com està afectant el sector de l’arròs?

El sector de l’arròs es va veure greument afectat pel pas del temporal Glòria, i això suposa pèrdues econòmiques rellevants en la collita d’aquest any, ja que al seu moment va entrar aigua salada als conreus. A la salinitat, també s’han d’afegir els problemes estructurals als arrossars i la falta de temps per poder executar els treballs anteriors a la sembra, fets que poden afectar també a la collita. En tot cas, no serà fins al voltant del mes d’octubre que podrem parlar amb xifres concretes sobre l’afectació al sector, i sobre com aquestes dues crisis han fet trontollar l’economia d’un dels sectors més rellevants al municipi.

-Com s’ha comportat la ciutadania? Han tingut problemes d’accés als espais naturals a l’inici del confinament? I amb el desconfinament progressiu? Com creu que s’hauria de fer el desconfinament a Deltebre, si és que es pot fer alguna acció a mida…

La ciutadania de Deltebre ha tingut un comportament exemplar, per això sempre que puc els agraeixo la seva responsabilitat col·lectiva. Aquesta responsabilitat ha permès que, a hores d’ara, l’afectació de la COVID-19 al nostre municipi sigui de baix impacte, en l’àmbit de la salut de les persones. I, per aquest motiu, hem de continuar en aquesta mateixa línia de prevenció i de solidaritat. Aquest baix impacte suposa que el nostre municipi, com el conjunt del territori, puguin disposar de mesures graduals que ens permetin avançar una mica més ràpid amb el desconfinament. Però, més enllà de dir com s’hauria de fer, crec que el desconfinament ha de tenir sempre en compte i com a eix principal, la salut de les persones, i en especial a les més vulnerables.

-Acabi’m la frase: Després de la COVID-19, Deltebre serà…

Tot allò que els veïns i veïnes de Deltebre ens proposem. I, com dic habitualment, quan ens ho proposem, som invencibles!

-Com a president de l’ACM, de quina forma creu que l’ens podrà ajudar els alcaldes i alcaldesses i els ajuntaments. Haurà de modificar la seva activitat o orientar-la a temes concrets?

Des del primer moment de la pandèmia hem focalitzat els nostres esforços en donar servei i cobertura als alcaldes i alcaldesses de Catalunya. No només des de la representació activa en reunions amb institucions, sinó també des dels serveis tècnics oferint suport i responent a totes les seves consultes en l’àmbit jurídic i tècnic. De fet, en el cas de la COVID-19 hem estat atenent les consultes les 24 hores dels set dies de la setmana. Tot i això, és cert que davant d’un context com l’actual, haurem de seguir enfortint l’ACM com a una entitat prestadora i facilitadora de serveis als ajuntaments. I, en aquest sentit, posant èmfasi a totes aquelles propostes i accions que ens permetin dinamitzar l’economia dels pobles i ciutats de Catalunya des de la sostenibilitat, i millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes.

-Segons el baròmetre del mes d’abril de TV3 i Catalunya Ràdio, els alcaldes i alcaldesses són els únics polítics als quals la ciutadania dona un aprovat. De quina forma pot l’ACM contribuir a donar pes, visualitzar i posar en valor la seva feina i també la dels electes locals?

Les alcaldies, regidories i càrrecs electes de Catalunya desenvolupen un paper fonamental de servei i atenció constant a la ciutadania. I això s’ha de destacar sempre que es pugui. Per aquest motiu, en el Pla de Mandat de l’ACM que vam aprovar el passat mes de febrer, es recull l’objectiu de prestigiar i dignificar l’electe local, no només posant en valor la seva pròpia tasca, sinó també creant l’Estatut de l’Electe Local i reconeixent els anys de dedicació al món local per part dels electes, i oferint formació i mesures per a la transició entre la dedicació pública i la tornada al mercat laboral.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (47)

ENTREVISTA A JORDI VIÑAS ALCALDE DE SALT

Jordi Viñas (ERC) és alcalde de Salt (Gironès) des del 2015, un municipi de més de 30.000 habitants que forma part de l’àrea urbana de la capital, Girona. És la ciutat més densament poblada de les comarques gironines però alhora té un dels pulmons verds més extens, com són les Deveses. L’economia es basa sobretot en els sectors serveis i comercial, així com en el fet de ser ciutat hospitalària amb el Parc Hospitalari Martí i Julià. Salt és també un dels municipis catalans amb un percentatge de població immigrada més alt, però ha sabut convertir aquesta interculturalitat que omple els seus carrers en un valor afegit per a la ciutat.

 

-De moment a Salt tenen registrats més de 200 casos positius i a la Regió Sanitària de Girona encara hi ha hospitalitzades gairebé 400 persones. Estaven preparats per entrar a la fase 1 o el Govern ha fet bé de mantenir els municipis de les comarques gironines a la fase zero?

Les mesures que ha adoptat el Govern s’han pres seguint directius tècniques i tenint en compte la situació de cada regió sanitària. En aquesta línia, em sembla una mesura assenyada.

-Tenen por d’un possible rebrot? La ciutadania s’està portant de forma adequada?

El risc del rebrot, insisteixo, segons ens informen les autoritats sanitàries que són qui tenen les xifres i l’evolució diària de la Covid-19, hi és i el que cal és que tota la ciutadania prengui consciència del repte que tenim al davant i que actuï amb responsabilitat i solidaritat. En línies generals, els veïns i veïnes s’estan comportant de forma adequada però ara, més que mai, no podem abaixar de la guàrdia i no ens podem relaxar perquè aleshores tota la feina feta fins ara no haurà servit per a res.

-Salt és el municipi més densament poblat de les comarques gironines. Això ha sigut un problema?

L’alta densitat de població és cert que dificulta el desconfinament però, en el cas de Salt, tenim la sort de tenir un pulmó verd com són les Deveses que ocupen en superfície gairebé la meitat del municipi. Gaudir d’aquest espai és un tresor i, en el cas que ens ocupa, ens ho fa més fàcil a l’hora d’evitar aglomeracions.

-També tenen un dels percentatges de població immigrada més alt de Catalunya. Com han gestionat la crisi sanitària amb aquests col·lectius?

La interculturalitat que tenim a Salt és quelcom amb el que convivim diàriament des de fa molts anys i és un valor afegit per a nosaltres. A l’hora de gestionar la crisi sanitària entre els diferents col·lectius no ha suposat cap problema i la col·laboració entre l’Ajuntament i tots ells ha estat, com sempre, molt fluida. En aquest sentit, hem fet diverses trobades per exposar-los la gravetat de la situació i acompanyar-los en les mesures de protecció que calia adoptar. Tothom ha actuat amb molta responsabilitat i s’ha de destacar i agrair l’esforç que ha realitzat la comunitat musulmana perquè els ha agafat enmig del ramadà.

-Temen la creació de bosses de pobresa entorn aquests col·lectius o la crisi afectarà a tota la població general?

Ara mateix encara estem enmig de la gestió de la crisi sanitària que ha deixat clar que no distingeix la butxaca. I, mentrestant, ja hem posat fil a l’agulla per afrontar la crisi social i econòmica que pot provocar la Covid-19 i que, de ben segur, afectarà
més profundament els col·lectius més desafavorits però també tocarà, i de fet ja ho està fent, a la classe mitjana.

-Tenen més demandes a serveis socials?

Sí, com ja he comentat els efectes de la Covid-19 es deixen notar arreu. En el nostre cas, per exemple, s’ha incrementat en un 15% l’atenció al Centre de Distribució d’Aliments.

-Quina ha estat la relació i coordinació amb el Parc Hospitalari Martí i Julià durant aquests mesos de crisi sanitària?

Com Ajuntament des del primer moment ens hem posat a disposició tant de l’Hospital com dels dos CAPS que tenim al nostre municipi i hem col·laborat, i ho seguim fent, en tot allò que hem pogut. A banda d’aportar material de protecció com mascaretes, guanyats i equips de protecció individual (EPIS), hem donat de mà en la recollida de residus sanitaris i en la desinfecció de l’entorn dels centres.

-Els ciutadans de Salt bàsicament treballen en el sector serveis i comerç (un 65%), per tant, deuen haver vist molt afectada l’economia del municipi.

En aquests moments no tenim dades concretes però de ben segur que serà el sector que més se’n ressentirà.

-Han preparat algun pla de reactivació econòmica pel municipi?

Sí, precisament aquesta setmana des de l’Ajuntament de Salt hem activat un paquet de mesures de suport al teixit empresarial i comercial del municipi que, amb una línia habilitada de 200.000 euros, té l’objectiu de fer front als efectes de la COVID-19. Les accions són fruit de l’enquesta que s’ha realitzat durant les darreres setmanes entre els comerços i empreses de la vila per tal d’escoltar i donar sortida a les necessitats dels professionals. Un dels eixos centrals de les propostes és l’obertura d’un Punt Únic d’Atenció des d’on es prestarà un servei d’assessorament i informació a emprenedors, PIMES i autònoms. Un altre dels eixos centrals del pla de reactivació és la creació d’una plataforma global de venda en línia i entrega a domicili i, des del consistori, n’assumirem la posada en marxa de la xarxa de distribució. També està previst dissenyar una campanya de comunicació per tal de posar en valor l’oferta comercial de Salt i fomentar la compra de proximitat.

-La coordinació entre administracions a l’hora de gestionar la crisi sanitària ha estat la correcta?

En aquest cas distingiria el paper de la Generalitat i el del Govern de l’Estat espanyol.
Amb el Govern de la Generalitat hi ha hagut des del primer moment un intercanvi d’informació molt fluida i continu per tal de fer front a la Covid-19. En canvi, crec que la coordinació del govern espanyol amb la Generalitat, i ja no dic amb els ajuntaments, quan tot acabi s’haurà d’analitzar. A més a més, és preocupant aquesta voluntat de recentralització. Algú encara és capaç de discutir un fet tan obvi que qui coneix millor el territori i les necessitats som els ajuntaments.

-Què és el que més el preocupa ara mateix com alcalde?

Els veïns i veïnes de Salt i com els acabarà afectant aquesta doble crisi, sanitària i econòmica/laboral. Des de l’Ajuntament continuarem treballant com fins ara, per estar al costat de tota la població, acompanyant-los, i posant totes les eines per reduir l’impacte dels efectes de la Covid-19.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (46)

ENTREVISTA A DOLORS FARRÉ ALCALDESSA DE VALLS

Dolors Farré (JxCAT) va entrar al consistori municipal l’any 2008, ha estat regidora de Via Pública de 2011 a 2019 i alcaldessa des de les passades eleccions. La ciutat de Valls és capital castellera per excel·lència, amb la plaça del Blat com a centre neuràlgic del món casteller, Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Centre neuràlgic de la comarca en l’àmbit econòmic i de serveis, coneguda també pel campanar més alt de Catalunya i per la gastronomia relacionada amb els calçots. En paraules de l’alcaldessa, els valors castellers són més vigents que mai amb una crisi d’aquestes dimensions.

 

-A nivell sanitari, quina afectació ha tingut la COVID-19 a la ciutat?

Han estat, com a tot el país, setmanes dures… i atenció, vull destacar que, encara que està millorant en general, no podem abaixar la guàrdia, en cap moment. Molt important perquè, tot i que s’estan iniciant les diferents fases de desconfinament i s’està reobrint l’activitat, no podem permetre’ns caure en la relaxació, al contrari, cal estar més atent que mai. A la ciutat de Valls, com ha passat al conjunt del Camp de Tarragona, l’afectació ha estat menor que en general a Catalunya i aquest és un factor que, espero, es tingui en compte amb les fases de desconfinament. Aprofito per agrair aquí la grandíssima actuació de tots els professionals sanitaris… als del nostre hospital, de l’assistència primària, de totes les residències de la ciutat; tots els treballadors municipals, de protecció civil, de la Policia Local o Mossos; de les entitats socials, del sector del comerç o de l’empresa… i a tots els vallencs i vallenques en general. Crec que, com a ciutat, estem donant una resposta magnífica, de responsabilitat, de civisme i de solidaritat. Uns actius que, en els temps en els quals ens trobem i en els que vindran, seran més necessaris que mai per sortir primer i més forts de l’actual situació i de les afectacions que tindrà, tant en l’àmbit social en les persones i famílies més vulnerables, com en l’economia i en l’ocupació.

-La gent ha respost bé i està conscienciada sobre el moment crític que estem vivint?

Sí, com li deia, ho hem pogut veure aquests dies. En primer lloc, perquè hi ha hagut una allau de solidaritat. Vallenques i vallencs que s’han posat a disposició com a voluntaris, tota la gent de les entitats socials que s’han bolcat al 100%, empreses que han fet donacions, grans donacions, també de material… Ha estat a tots nivells i això acompanyat d’un grau molt gran de civisme i conscienciació de la ciutadania, sabent que calia cuidar-se a un mateix, però fer-ho per cuidar-nos a tots, a tots els que ens envolten.

-Com ha estat la coordinació entre municipis i institucions per fer front a la crisi? Què destacaríeu?

Bé, crec que de tot el que ha passat, se’n poden ja treure unes quantes lliçons. Una d’elles és precisament la que vostè comenta perquè, segurament, és millorable. En primer lloc, assenyalar que s’ha oblidat el paper clau, absolutament clau, que tenim els ajuntaments, perquè estem autènticament a primera línia també i aquests dies, i els que vindran també, hem hagut de prendre decisions i fer-ho d’una manera ràpida. Ha faltat comunicació, sobretot per part del govern de l’Estat espanyol, i els ajuntaments hem hagut de fer-hi front tot plegat massa sols. I això és preocupant pel que ha de venir. Per exemple, la retallada, del tot injustificada en l’aportació de l’Estat a les polítiques actives d’ocupació. O la negativa a què els ajuntaments puguem utilitzar el romanent de tresoreria positiu, precisament ara, quan és més necessari que mai que els municipis tinguem més capacitat financera per mai per fer front a la crisi econòmica i social, per establir mecanismes per ajudar al comerç, a empreses, a emprenedors, a totes les famílies, a tots els que s’han quedat sense feina. Espero que se sàpiga entendre el paper que tenim els ajuntaments, perquè sense el paper dels ajuntaments com administració més propera al ciutadà, aquesta crisi serà més difícil de superar.

-El sector agrari, en temporada de calçots, com a principal atractiu de la zona, continua l’activitat, però d’haver sofert afectacions…

Realment, teníem una collita excepcional, en quantitat i en qualitat. I la crisi de salut i el confinament, ha tingut una afectació molt gran. Coincidia amb el 25è aniversari de la IGP Calçot de Valls i ha estat una llàstima, tot i que he de destacar i agrair com els agricultors i cultivadors s’han adaptat, promocionant-los, assegurant la distribució a mercats i comerços de tot el país i donant consells i receptes de com fer calçots a casa. Deixeu-m’ho dir, tenim a la ciutat la calçotada com a fenomen gastronòmic més important del país, que les ha vist de tots colors, però que de ben segur retornarà com mai, perquè al darrera hi ha molt treball per part de molta gent a favor de la qualitat i de la bona cuina.

-Pel que fa a el món casteller, pel qual Valls és coneguda arreu, ha hagut de deixar de fer activitat. Com es viu? I el fet casteller es posa en valor en una situació com aquesta?

La situació, com amb molts altres sectors, està sent difícil. Però jo destacaria precisament el que pregunta pel que fa al tema dels valors, dels bons valors castellers com el d’equilibri, força, valor i seny… de fer pinya perquè en moments precisament com els que estem vivint agafen més importància. El fet casteller, les colles, són un exemple de cohesió, amb gent de totes les edats, sexe, creences i idees, unides des de la diversitat en un objectiu. Precisament per això, perquè ara cal més que mai que fem pinya, caldrà que tots ens apliquem, com dic, els bons valors castellers.

-Hem vist que a Valls s’ha organitzat un Sant Jordi virtual, així com més activitats adaptades a la situació… Corpus, la festa major de Sant Joan …s’hauran de replantejar també?

Sí, és clar, les nostres festes no són alienes a la situació i a les indicacions de les autoritats sanitàries que s’hauran de seguir sempre i en tot moment. En el cas del Corpus, l’organització ja ha pres la decisió de posposar al 2021 la celebració dels 700 anys del Corpus de Valls que s’esqueia aquest 2020. Pel que fa a Sant Joan, la nostra festa major, aquesta s’haurà de readaptar a l’actual situació. Tot i així, pel que fa a Sant Joan hem pres la decisió de readaptar-la, utilitzant plataformes digitals i mantenint el simbolisme d’una celebració que és una de les grans festes de país. Crec que en això hem pres una decisió valenta, que penso que haurien de seguir altres administracions, pel que fa al suport al sector cultural, molt afectat per la crisi, mantenint concerts o mantenint actes, encara que sigui de forma virtual. Com dic, primer per mantenir l’esperit i la tradició de la festa i alhora sent exemple del que hauria de ser el suport al teixit cultural de Valls i del país, com a part de les moltes decisions que haurem de prendre, i haurem de prendre de manera ràpida, per fer front a les repercussions socials i econòmiques que ja a hores d’ara estem patint.

-Com a societat, quin aprenentatge podem treure de la crisi que ens serveixi per al futur?

Li comentava abans, que aquesta crisi ja ens ha donat alguna lliçó i li diria que la principal és que això no va de competir, sinó que ha d’anar de col·laborar, a tots nivells. S’ha de poder parlar de tot i amb tothom, amb esperit constructiu, amb la mirada i el pensament ben oberts. Només deixant de banda apriorismes i prejudicis, entre ells els partidismes, i actuant de manera solidària podrem donar una millor resposta entre tots. I a la vegada, molt important, la necessitat de no tan sols mantenir, sinó també reforçar, els serveis a les persones i les polítiques de benestar, en primer lloc, del nostre sistema de salut. Tots els professionals de salut han donat una resposta magnífica, a primera línia i en moments tan difícils, però com a societat, com a país, hem de dotar millor i d’una manera més adequada i més intel·ligent tot el sistema de salut, com també l’assistencial pel que fa a residències de la gent gran.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (45)

ENTREVISTA A MARC CASTELLS ALCALDE D’IGUALADA

Igualada (Anoia) i la Conca d’Òdena han estat el territori de Catalunya que ha acaparat bona part de l’atenció informativa durant la pandèmia de la COVID19. Un increment alarmant de casos durant els primers dies, una alta mortalitat i bona part del personal sanitari afectat pel coronavirus, va unir ràpidament els 7 alcaldes de la Conca per protegir la població i gestionar un confinament dins del confinament. Hem vist l’alcalde d’Igualada, Marc Castells (Junts per Igualada) fer un exercici de transparència informativa i donar, dia rere dia, tots els detalls i l’evolució de la pandèmia a través de 25 rodes de premsa i entrevistes per mitjans de mig món. Agraeix la guia que ha tingut dels alcaldes italians, sobretot Bergamo i Lecco, que anaven 15 dies al davant i li anaven explicant el camí que, molt probablement, seguiria el coronavirus. Passada la fase crítica, Castells diu que amb perspectiva veurem que “no serem dels municipis més afectats, sinó que serem els primers afectats”.

 

-La Conca d’Òdena ha estat notícia des de l’inici de la crisi de la COVID-19 per ser el primer territori que es va confinar i per sortir dia sí i dia també als mitjans per aquest tema. Quina és la primera paraula/ frase que li ve al cap quan pensa en les primeres notícies que li van arribar de les infeccions i de l’hospital?

El primer pensament i acció va ser reunir tot l’equip de govern i enfocar totes les accions destinades a protegir la gent. Estàvem davant una amenaça desconeguda, molt contagiosa i d’una letalitat molt important. El repte era oferir una resposta a cada problema i preveure’n de nous.

-Per protegir als seus veïns i veïnes vostè ha hagut de prendre sovint la iniciativa i anar per davant de molts altres municipis. L’hem vist demanar, exigir, corregir, actuar… El fet d’haver estat president de la diputació de Barcelona, li ha facilitat aquest lideratge?

L’experiència de tots els anys a l’alcaldia m’ha servit per valorar quines decisions podia prendre, quan calia exigir i com havia de defensar els interessos dels ciutadans a les administracions superiors, al govern del nostre país i al govern espanyol. Aquí sí que no m’ha tremolat el pols, perquè havia de donar a conèixer una situació molt complexa que mereixia un tractament diferent. Nosaltres patíem un confinament dins el confinament i això requeria, per davant de tot, la defensa dels ciutadans i penso que la gent ho ha valorat. Hem pres la iniciativa d’unir-nos els set ajuntaments de la Conca d’Òdena, tots ells de diferents colors polítics.

-S’ha trobat sol o ha tingut el suport que li calia?

Quan passi tot això constatarem que hi ha coses a millorar i, per tant, serem crítics quan toqui. Una d’elles és la comunicació entre les administracions i, sobretot, posar en valor que l’administració local és la més propera al ciutadà i, per tant, la que té més capil·laritat. Vam detectar algunes disfuncions comunicatives que vam fer públiques en el seu moment i vam veure que a partir d’aquí es va seguir la nostra manera de comunicar. Les reivindicacions que vam fer des del territori es van aplicar a tot el país i s’acabaran aplicant a tot el món. Una societat connectada en xarxa ha de ser transparent i la transparència és la base de tota democràcia.

-En algun moment s’ha vist sobrepassat com a alcalde? Creu que en surt reforçat d’aquesta crisi?

Això és relatiu. Aquesta emergència passarà i la gent l’oblidarà ràpidament. En els propers mesos ens ve un repte gegantí que serà una gran crisi econòmica i social. Ara tota la meva capacitat, del meu equip i dels alcaldes i alcaldesses de la Conca d’Òdena, es destinarà a mitigar els efectes d’aquesta crisi per la resta del 2020 i pels anys següents.

-Des del primer dia, quines van ser les prioritats del consistori?

En tot moment, protegir la ciutadania, donar suport logístic al govern de la Generalitat i a la resta d’entitats socials i econòmiques de la nostra ciutat i ser transparents. Vam fer 25 rodes de premsa consecutives, que eren molt seguides, no només pels mitjans nacionals, estatals i internacionals, sinó sobretot per la gent de la Conca d’Òdena, que es connectava cada dia en directe per conèixer les novetats. Amb aquesta política comunicativa donàvem confiança a la gent, perquè explicàvem el que passava sense dramatisme, sempre sota una màxima: ‘Esperàvem el millor però ens preparàvem per al pitjor’. Aquesta és la clau de volta del que hem fet. Teníem preparades moltes coses que no ha calgut aplicar i que a la llarga potser haurem d’explicar. Per avançar-nos als esdeveniments, teníem previstos molts escenaris. Sí que vull agrair el suport que hem rebut dels alcaldes italians, sobretot de Bergamo i Lecco, que com que anaven 15 dies avançats ens anaven marcant el camí del què podia passar. Hem recorregut a la diplomàcia local i ens hem adonat del gran valor que té.

-Entenem que la coordinació amb els serveis sanitaris és clau i hem vist que estan en contacte permanent. Què destacaria del treball diari amb l’hospital i les àrees de salut? I amb el departament de Salut de la Generalitat?

Aquest episodi era difícilment imaginable i, per tant, l’hem de valorar a partir d’aquestes premisses i dir que ens ha agafat desprevinguts i desbastits. Dit això, ja hem explicat que l’Hospital d’Igualada va arribar a tenir un 40% del personal de baixa i això és una situació dramàtica. Cada setmana que passava, la sanitat a nivell d’atenció primària ha anat millorant i ara tenim la sensació que la situació està tornant a la normalitat. Penso que la relació amb el Departament de Salut i amb el d’Afers Socials, Treball i Famílies, pel que fa a la gestió de les residències, a nivell de comunicació i actuacions seria millorable. L’administració local és la que té més informació i potser hauríem pogut millorar la comunicació si s’haguessin aprofitat les interconnexions.

-Creu que els mitjans de comunicació han fet un bon tractament de la singularitat del cas de la conca d’Òdena?

Majoritàriament ens hem sentit molt ben tractats per la manera com s’ha explicat. Hem fet 25 rodes de premsa amb preguntes en línia i això és un gran exercici de transparència. La gent estava molt espantada i necessitava informació. Hem fet coses que ningú feia, com donar les dades reals de la mortalitat, i algú podia pensar que no era positiu, però vam voler tractar els nostres ciutadans com a adults i com a societat madura. Dels mitjans de comunicació, no en tinc cap queixa. Com a dada, puc dir que he fet entrevistes per a 50 mitjans d’aquí i d’altres continents. A vegades no he pogut atendre a tothom perquè no tenia prou hores. Havia de gestionar la ciutat i la comunicació. Vull agrair molt sincerament la feina del meu cap de comunicació, que sempre ha estat al meu costat en aquesta situació.

-En els pitjors dies, quantes hores ha dedicat a la ciutat?

Penso que a nivell d’hores és incomptable, perquè la tensió era constant, anava de casa a l’ajuntament i de l’ajuntament a casa. Si hem de comptabilitzar alguna cosa, et puc dir és que he perdut 4 quilos durant el confinament.

-En l’àmbit de competències, hi ha algun aspecte que hagi trobat especialment inoportú de no poder decidir com a alcalde?

El futur passa per la cooperació entre administracions i una cosa més senzilla que les competències és la comunicació. En aquest sentit, hi ha molt a millorar. Sempre hem defensat l’autonomia local i algunes coses, amb més llibertat i més autonomia de gestió, les hauríem pogut fer més ràpides. Malgrat tot, els ajuntaments sempre trobem fórmules imaginatives per fer les coses. Algunes d’elles potser no eren de la nostra competència, però eren de la nostra incumbència i, per tant, hem actuat defensat els interessos de la gent.

-Era necessari el lideratge de la capital, Igualada, en la gestió del confinament a la Conca d’Òdena? L’han entès els altres municipis, que són de diferents colors polítics?

Som un equip, 7 alcaldes de 5 forces polítiques diferents que ens hem conjurat per defensar els nostres ciutadans. Un confinament policial no havia passat mai i això genera molta inquietud. Hem posat tota la confiança en la institució municipal i jo he fet de portaveu. Amb els alcaldes de la Conca d’Òdena, portem més d’un centenar de reunions telemàtiques i hem fet una pinya i un equip que espero que es mantingui en el futur per poder treballar altres projectes que no tinguin a veure amb l’emergència sanitària.

-Les diferents ajudes econòmiques que han activat creu que seran suficients per reflotar totes les empreses, negocis, autònoms que han patit una aturada o disminució dels ingressos? Confia en la implicació de les altres administracions, en aquest sentit?

De moment tenim molts anuncis i poques realitats. El que vindrà s’albira molt greu i, per tant, demano a totes les administracions, des de les diputacions, el govern del nostre país, al govern de l’Estat i a Europa, eines per als ajuntaments per tirar endavant.

-El desconfinament tindrà alguna especificitat a Igualada? Aquest primer diumenge, amb la sortida dels infants, com ha anat? Creu que pel seu cas concret la gent està més conscienciada que en altres llocs?

Per desgràcia la mort s’ha socialitzat als nostres pobles i la Conca d’Òdena només vam ser un spoiler del que ha passat a tants altres llocs del país. Tot i això, quan ho mirem en perspectiva, veurem que no serem dels municipis més afectats, sinó que serem els primers afectats. Vam ser notícia per ser els primers però no ho serem per ser els pitjors. En estar al focus mediàtic estem molt conscienciats. Vam insistir molt en la idea que protegir la comunitat comença per protegir-se un mateix i perquè no hi hagi rebrot hem de continuar en aquesta línia. Els professionals de la salut no es mereixen que un relaxament provoqui un rebrot.

-És la pitjor situació que ha viscut com a polític?

És la més dramàtica, perquè hi havia moltes vides en joc. Ens vam trobar davant una mortaldat diària sense precedents i en aquest punt sí que vaig veure que la situació era molt complexa. A Igualada, en els seus mil anys d’història, ens trobem que als segles XIV i XVI es va superar la pesta negra, al XIX el còlera i al XX la grip espanyola, que també va produir una mortalitat altíssima. Si ho posem en perspectiva, veiem que ens en sortirem. El meu avi sempre deia que “sempre que ha plogut, ha deixat de ploure”. En aquests moments les dades que tenim de l’hospital d’Igualada i dels serveis funeraris són, malgrat tot, excel·lents.

-Està satisfet de com ho ha gestionat? De què se sent més orgullós i què canviaria, ara, a pilota passada?

Estic orgullós de la pinya que hem fet els alcaldes de la Conca d’Òdena. Ens arriben missatges dels ciutadans d’agraïment i satisfacció per com hem gestionat l’emergència. Ara, però, estem preocupats per com ens pot afectar un possible rebrot i posem totes les energies en la crisi social i econòmica que ens arribarà i que té unes característiques que la fan diferent de totes les que hem viscut en la història de la humanitat.

-Per finalitzar, amb què es queda de positiu en aquesta crisi? Què creu que podem a prendre i de quina manera pot provocar canvis a la ciutat i als seus habitants?

A nivell de ciutat, ens ha ensenyat que s’ha de treballar amb més unitat perquè ens enforteix. Ens indica, també, per on ha de passar el futur, que és la capacitació, la concertació i el consens que ha de regir la política del segle XXI. D’altra banda, per la transparència i, sobretot, per donar al món local el protagonisme que es mereix perquè ha demostrat sobradament que està preparat per afrontar els reptes. Els alcaldes/sses i regidors/es ens mereixem poder participar més en les decisions de país.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (44)

ENTREVISTA A MIQUEL PUEYO PAER EN CAP DE LLEIDA

Lleida, capital i centre de referència de serveis i cultural de les terres de ponent, amb 135.000 habitants. L’alcalde Miquel Pueyo (ERC) des de 2019, aposta per prioritzar les polítiques socials i les mesures de recuperació de l’activitat econòmica que no passin per l’endeutament de les famílies enfront de la crisi post-COVID i aprofitar la situació per cooperar i no per treure’n rèdits partidistes. També apel·la a la tolerància i el sentit comú de la ciutadania per afrontar el desconfinament, que precipita la presa de decisions en aspectes latents com la conciliació familiar, la mobilitat i la tecnologia.

 

-Hem vist que va publicar una piulada crítica amb relació al procés desconfinament per criteris provincials. És evident que no es té en compte la diversitat territorial i local. Com a coneixement del territori, també per la seva etapa de delegat del Govern de la Generalitat a Lleida, quina seria la seva proposta? I en concret, per Lleida?

No té sentit que el procés de desconfinament es faci amb criteris provincials i no des d’un punt de vista científic i sanitari. Les províncies són estructures creades al segle XIX amb altres finalitats i jo vaig dir bàsicament que era inimaginable que es pogués comparar la situació de Bossòst amb la de la Granja d’Escarp; ara es planteja per regions sanitàries que a mi em sembla una unitat molt més natural, més adequada i científica.

-La incidència de la COVID-19 a les terres de Lleida ha estat menor que en altres territoris catalans. A què creu que és degut? Tenen dades de les residències?

No voldria especular – l’episodi no s’ha completat- i seria una mica pretensiós intentar dir perquè hi ha hagut més o menys casos. Jo diria que de tota manera la densitat demogràfica, fins i tot la densitat de la ciutat, en la qual es pot anar caminant o en bicicleta o en transport públic -exceptuant algunes zones concretes que queden més lluny- hi deu haver ajudat. Quant a les residències, aquestes depenen de la conselleria de Treball i després de la de Salut. Nosaltres, indirectament sí que hem sabut que hi ha hagut incidències com a mínim en 4 de 17 de les quals hem tingut dades. Sens dubte, la més afectada ha estat la llar de Sant Josep. Encara que no tinguem competències en aquest àmbit, és evident que són ciutadans i ciutadanes de Lleida i ens preocupa pensar que en el marc europeu, el 55% aproximat de les víctimes mortals de la COVID-19 són persones que estan en residències, això vol dir que hem de revisar aquest model.

-Com ha canviat el dia a dia a la paeria i per al personal de l’ajuntament?

Ha canviat de dalt a baix, en el moment en què es va decretar el confinament i en pocs dies vam aconseguir tenir 600 persones fent teletreball en unes condicions d’elevada eficàcia, un fet que ha estat una sorpresa. Les circumstàncies ens han forçat i ho hem fet. Per una altra banda, hi ha hagut unes 400 persones treballant en primera línia – guàrdia urbana, serveis socials, cementiri…- i a aquests col·lectius els ha canviat perquè s’hi han hagut d’enfrontar de forma més directa. Pel que fa al govern, jo he vingut cada dia a la feina. Hi ha hagut regidors i regidores confinats o no, però el govern ha conservat la capacitat de gestió i en el cas dels regidors i regidores de l’oposició, la meva impressió és que han estat majoritàriament confinats.

-El primer diumenge de desconfinament dels infants ha deixat imatges poc edificants i també molta polèmica amb el tractament d’aquestes imatges -que també ha esmentat al seu perfil de twitter-. Com ha estat a la ciutat? Han pensat a proposar alguna mesura per controlar aquest fet? Creu que la gent està cansada del confinament i per això actuen de forma irresponsable?

Jo penso que, igual que hi ha persones que travessen el carrer i no van pel pas de vianants o que no treuen la brossa el dia que toca o es salten un semàfor en vermell, sempre hi ha persones en una ciutat de 138.000 habitants que no fan el que toca en el moment que toca. Jo demanaria un exercici de tolerància més elevat perquè tots tendim a jutjar i valorar el comportament dels altres: el que no té gos no entén la mania del que té gos; el que no té canalla troba que això de tenir canalla és… Bé, en aquest sentit és clar que es poden haver produït accions poc responsables, però he de dir que durant tot el confinament, la feina de la guàrdia urbana i els mossos controlant, advertint i, si s’escau, denunciant, ha estat molt intensa però que una ciutat com Lleida només és sostenible sobre la base del sentit comú i de la bona fe dels ciutadans i ciutadanes, perquè si aquests no assumeixen aquest nivell de responsabilitat personal o familiar no disposaríem de policia suficient, no ja a Lleida, sinó a Catalunya, per gestionar-ho.

-A nivell de contacte amb els serveis sanitaris per les dades i la informació que s’ofereix a la ciutadania, com s’ha actuat? Veiem que s’han articulat les comunicacions a través del web de l’ajuntament…

El contacte amb els serveis sanitaris ha estat constant, a través de la regidoria de Salut, és obvi que hem facilitat espais, el pavelló 11 de setembre, una part del camp d’esports… tot el que ens han demanat per estar preparats per si calia utilitzar-los. Hem articulat molts canals digitals però també hem recuperat els “flyers” com un canal de comunicació perquè som conscients que hi ha una part de la població a la qual s’hi havia d’arribar a través d’aquests canals i fins i tot hem utilitzat també diverses de les llengües parlades a la ciutat per assegurar-nos que els col·lectius de persones nouvingudes sabessin exactament què havien de fer i què podien fer durant aquest temps.

-En paraules del primer tinent d’alcalde, Toni Postius, amb un article que ha publicat, la recuperació implica reforçar la capitalitat de Lleida en el seu entorn, amb la innovació, la potenciació industrial relacionada amb el coneixement – amb la facultat i la retenció del talent dels joves sobretot en l’àmbit sanitari i científic- com a fórmules per a la recuperació econòmica. Creu que això es podrà compatibilitzar amb la necessitat de remuntar els sectors més afectats per la crisi, la destrucció de llocs de treball i les persones que s’han quedat amb una situació vital molt precària? Què caldrà prioritzar?

Toni Postius parla de la recuperació, de la capitalitat, de la innovació, de la necessitat d’adquirir més musculatura industrial… La meva impressió és que en el futur que ens espera caldrà prioritzar. Nosaltres prioritzarem 2 temes: les polítiques socials i les polítiques de recuperació de la musculatura econòmica, laboral, comercial, industrial… Però també vull dir que farà falta una inversió directa per part de l’estat i de la Unió Europea perquè la situació econòmica als ajuntaments i del nostre ajuntament arribarà fins on podrà. A més, crec que els ajuts que pugui facilitar l’estat o altres administracions no es poden basar només en línies de crèdit sinó que s’hauria de pensar en ajuts directes a persones o empreses que no generin un endeutament encara més gran, perquè si no hi haurà petites empreses i comerços o famílies que es precipitaran cap al desastre definitiu.

-La situació actual ha provocat un canvi en les maneres de treballar relacionat amb l’àmbit de les comunicacions. La necessitat d’unes bones comunicacions físiques a Lleida canviarà després d’aquest esforç que estem fent tots per estar més connectats que mai sense poder-nos veure i trobar? L’ajuntament estava preparat en aquest sentit?

Si es refereix a les connexions amb Barcelona o amb el centre de la península o amb Tarragona, o amb el Pirineu, les mancances que teníem continuen essent-hi. El que sí que hem detectat és que nosaltres som una ciutat on les distàncies es poden afrontar encara, en molts casos, caminant o en bicicleta. Hem reduït les freqüències del transport públic perquè la gent no podia sortir al carrer i intentarem aprofitar el desconfinament per introduir algunes novetats en el camp de la mobilitat.

-Hi ha preocupació per la temporada de la fruita i caldrà prendre decisions en aquest sentit aviat i amb una realitat canviant. Té alguna idea de com es podrà gestionar? I el sector ramader?

Tinc una idea molt clara de com es podrà gestionar. Fa setmanes que mantenim reunions liderades pel departament d’Agricultura i la delegació del govern a Lleida sobre com fer la campanya de la fruita i aquest dimarts també vam mantenir una reunió específica sobre la ciutat de Lleida i és obvi que fer-la bé, protegir-se dels contagis i alhora assegurar que la campanya es podrà fer, des del punt de vista econòmic per al Segrià i per a la ciutat de Lleida i fins i tot més enllà és més important que mai. La ciutat ja ha previst la disponibilitat d’un espai per oferir-lo per acollidors que temporalment necessiten un lloc per dormir i també tenim la reserva d’un hotel on es podran allotjar persones que presentin símptomes. Potser el més destacat d’enguany és que cada municipi -sobretot els del baix Segrià- han hagut d’assumir de forma més clara determinades competències amb relació a la gestió del fenomen de la collita. Ningú pot garantir com anirà ni quins seran els preus però per Lleida és molt important que la campanya es pugui fer bé.

-L’oposició de l’ajuntament quin paper ha tingut en la crisi?

Jo crec que l’Ajuntament de Lleida ha estat exemplar, hi ha pocs ajuntaments a Catalunya i l’estat que hagin continuat fent els plens cada mes de forma telemàtica, hem mantingut algunes de les comissions, les més urgents; i després hem fet una iniciativa que ha estat històrica perquè hem celebrat durant dos mesos una junta de portaveus diària, en la qual els portaveus han pogut demanar tota la informació que requerien – a vegades durant més de dues hores – o fiscalitzar o supervisar l’acció del govern. Per a nosaltres era un repte mantenir tan activa com fos possible aquesta capacitat de supervisió i fiscalització que l’oposició ha de tenir en un ajuntament democràtic. La reacció dels regidors o regidores llavors ja depèn dels perfils personals i dels valors personals que no pas dels colors ideològics i aquí hi ha de tot: persones que des del primer dia s’han posat a disposició, persones que anònimament han realitzat aportacions econòmiques -estic parlant de regidors i regidores- i persones que no han ni trucat per preguntar “com estàs” o “què fas”.

-Hem vist que a Lleida s’ha tingut sensibilitat respecte a la diversitat de creença i cultural en un moment com l’inici del ramadà per la comunitat musulmana, però això ha generat crítiques a l’ajuntament. Què en pensa?

Lleida, com Catalunya, és una societat diversa, també pel que fa a les creences religioses. Però estem molt acostumats a no adonar-nos que les esglésies catòliques estan obertes i que els tocs de campana continuen, que la campanya de Nadal és una inundació de símbols religiosos d’una determinada confessió i en canvi hi ha altres confessions que sembla que hagin de viure una certa clandestinitat. Vam estar en contacte amb la comunitat musulmana i ens vam posar d’acord ràpidament per tal que celebressin el ramadà en família i deixessin de fer res comunitari. I ens van advertir que un dia volien, puntualment, fer una crida a l’oració. Qui s’hagi sentit escandalitzat, sorprès o molest per això, és perquè no és conscient de quina és la realitat dels barris i dels carrers de la ciutat.

-Compromís, llibertat, fraternitat i justícia social. Són conceptes que es reiteren a les seves intervencions i perfils, així com l’orgull que sentiria tothom essent alcalde de la ciutat que estima. Digui’m si la presa de decisions, que contempla de ben segur per aquests conceptes, i segur que difícil, ha hagut de fer passar segons quins aspectes per davant dels altres.

Jo diria que a l’hora de prendre decisions com a alcalde, en aquests moments, he intentat actuar especialment i sobretot com a alcalde de Lleida, de tots els lleidatans i lleidatanes, posar entre parèntesis la dimensió més ideològica o partidista del meu govern o del nostre programa de govern, perquè crec que la ciutadania hagués valorat molt negativament que haguéssim aprofitat aquesta ocasió no per cooperar sinó per treure rèdits partidistes. Qui pensi que d’aquesta crisi en pot treure rèdits partidistes s’equivoca molt.

-Per finalitzar, amb què es queda de positiu en aquesta crisi? Què creu que podem aprendre i de quina manera pot provocar canvis a la ciutat i als seus habitants?

En primer lloc, aquesta crisi fa aparèixer el millor i el pitjor de les comunitats. Hi ha gent que ha tingut por i que s’ha fet enrere i gent que havia de donar la cara i no ho ha fet. Hi ha hagut absències i silencis clamorosos però també hi ha hagut persones -la xarxa de solidaritat de Lleida és de més 500 voluntaris que han assumit responsabilitats més enllà del que se’ls podia demanar- i després hi ha moltíssimes persones anònimes que s’han preocupat pels seus veïns, que s’han ofert a la padrina que viu sola damunt de casa… Tot això és extremadament positiu. També crec que està essent, és i serà un període de gran incertesa però també d’oportunitats, encara que pugui semblar un tòpic, que ens obligarà – amb molt poc temps- a revisar maneres de fer que consideràvem que no es podien canviar. Poso 2 exemples: la conciliació familiar, que fa anys que en parlem, i que mai trobem el moment. Quan hi hagi la reincorporació del personal de l’ajuntament que està teletreballant i haurem de tenir en compte les distàncies i una sèrie de cauteles, i també haurem de tenir en compte la situació familiar. És probable que el que debatíem teòricament ara tinguem l’oportunitat d’aplicar-ho realment. L’altre exemple és el tema de les hores signant papers, tot i que tenim la signatura electrònica, amb el confinament ja començo a signar exclusivament de forma electrònica. Són exemples que posen en evidència que el canvi ha estat tan disruptiu que en alguns sentits podrà ser interessant i positiu.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (43)

ENTREVISTA A AGNÈS FERRÉ ALCALDESSA DE LA BISBAL DEL PENEDÈS

Agnès Ferré (Compromís amb La Bisbal), és alcaldessa des de les eleccions del 2015 i re-gidora a l’ajuntament des del 2003. La Bisbal és un petit poble del Baix Penedès, amb una extensió considerable de més de 30 km2 i 3.500 habitants, repartits en un petit nucli i diverses urbanitzacions, rodejat per les serres del Montmell i de Santa Cristina i situat a l’extrem de ponent de la plana del Penedès.

-Quina ha estat la incidència de la COVID-19
Aquí hi ha hagut tres defuncions i actualment unes 10 persones confinades a casa, amb seguiment telefònic per part de la metgessa. Com a hospital de referència tenim l’hospital del Vendrell.

-Alcaldessa, té un perfil a les xarxes socials actualitzat diàriament, amb el bloc personal… i un protocol d’ús de les xarxes socials municipals al vostre web, suposo que les comunicacions és un fet que teniu molt en compte.

Sí, és molt important perquè a més La Bisbal és un municipi dispers, tenim molt de territori i el nucli històric amb set urbanitzacions molt separades, per tant és difícil arribar a tothom; amb les xarxes socials és una bona manera d’arribar-hi. Per a la informació a la ciutadania també fem servir el telèfon, amb persones que donen aquest servei de 9h a 14h -tot i que l’ajuntament està tancat-, també oferim tràmits electrònics, amb una plataforma que ja fa uns quants anys que funciona i ens ha anat molt bé. Pel que fa al meu bloc, l’any 2015 va ser una eina de presentació de les accions que volíem dur a terme des de la candidatura, ara ja fa un temps que serveix de “diari” que forma part de la meva rutina i hi escric una mica cada dia.

-El vostre web també està al dia i ja hi heu publicat les normes de desconfinament. Creu que la gent en té ja ganes?

Crec que en tenen massa ganes, en part. És veritat que viure en un poble és diferent que estar en una ciutat en un pis petit. Aquí al poble la majoria són cases amb espai i pati o jardí exterior, per tant és diferent. Sí que és veritat que ha estat un canvi molt gran el fet de passar de fer vida normal a tancar-se a casa i no poder estar amb la família…

-Hi ha una bona presència d’empreses i emprenedoria, quin contacte teniu amb les empreses?

L’empresa més important de la comarca és Idiada, del sector de l’automoció i que està dins el terme municipal de 5 municipis. Han hagut de fer un expedient de regulació però ens preocupa entre cometes perquè podran tornar a funcionar. Els 2 polígons que tenim estan relacionats amb la logística, una part de la qual va funcionant i una altra part relacionada amb el sector de l’hostaleria que està patint les conseqüències de l’aturada. Però estem des de sempre en contacte tant amb les empreses com autònoms i comerços per seguir de prop la situació.

-Els comerços continuen oberts i donant servei… I els serveis turístics?

Els d’alimentació sí i l’estanc també. A nivell de turisme no tenim molts serveis, tot i estar a prop de la Costa Daurada. Els comerços s’han reinventat i donen servei de repartiment i altres accions que fa un mes i mig era impensable. Una preocupació important que hem tingut aquí ha estat la mobilitat en els caps de setmana, amb la vinguda de gent de l’àrea metropolitana. No disposem de policia local i els Mossos no donen l’abast i penso que aquest aspecte s’havia d’haver vigilat des dels municipis d’on surten, tot i que entenc que també és difícil. Amb tot, penso que la majoria de gent ha estat conscienciada, amb potser només una part de gent que no ha complert.

-A nivell d’entitats i voluntariat amb relació a la COVID-19, com s’han organitzat?

La veritat és que s’han autoorganitzat, cosa que és una sort, i hem tingut moltes trucades de persones que s’oferien per ajudar. Des de fa temps disposem al poble del servei “bon dia”, amb unes 8-10 voluntàries que venen, 2 d’elles cada matí a l’ajuntament, i truquen a totes les persones majors de 65 anys cada dia. A més, es fan 2 trobades l’any amb aquest col·lectiu. I ara, des del 15 de març, les voluntàries s’han repartit les fitxes de les persones apuntades al servei i continuen trucant des de casa seva, als avis i àvies. En el moment que detecten alguna necessitat, ens ho passen a l’ajuntament i es coordina. També des de la residència de la gent gran, la directora és metgessa i ens va demanar de confeccionar bates d’una determinada manera per a l’hospital del Vendrell i s’ha coordinat un grup de 17 persones amb el material i el repartiment d’aquest coordinat pels ajuntaments. Han fet unes 1.300 bates. Amb això hem evitat que la gent es desplaci i pugui participar. El jovent també s’ha coordinat i ha publicat diversos vídeos breus i el grup de teatre també va oferir una obra en línia.

-Creu que hi haurà un canvi d’hàbits pel que fa a la mobilitat, ja que és un tema important pel vostre municipi i la seva extensió?

Crec que sí perquè es promourà que es facin més videoconferències, tot i que a nivell de les empreses de logística crec que ja es feia. Per altres sectors en què la gent es desplaçava més, sí que crec que canviarà i aprofitarem més aquests mitjans, als quals ens hem hagut d’acostumar.

-Com ha estat la relació amb altres ens i institucions?

Pel que fa a la del Consell Comarcal i la d’alcaldes i alcaldesses -som una comarca petita però molt tupida, amb 14 municipis molt junts- hem anat fent reunions i compartint xarxa, independentment del color polític. Tenim una bona xarxa. A nivell de la Diputació, ens comuniquem amb correu electrònic, tot i que els diputats que tenim també ens van traslladant la informació. Els pobles que no formem part de l’àrea metropolitana en som molt conscients, sempre ho hem vist, que, tant a nivell d’Estat com de Generalitat, el centralisme no afavoreix massa a la resta del territori.

-Com a alcaldessa, què creu que canviarà després d’aquesta crisi?

Jo penso que estem molt acostumats a programar i planificar, per tant ens haurem d’acostumar a gestionar la incertesa. A tots ens agradaria tenir més certeses o saber què podrem fer demà, per exemple, però ara no ho sabem. Aquesta incertesa és, d’una banda, general, i de l’altra personal, per saber què et pot passar, amb les feines, la família, etc. A nivell de poble, anem de cara al bon temps i teníem festes als barris, un munt d’activitats també per Sant Jordi -que hem fet en línia-, amb idees noves, com un concurs de fotografies… Però de cara a l’estiu el que toca és reinventar-se i pensar que el futur és incert i gestionar el dia dia, posant la mirada en un horitzó no gaire enllà, per si de cas. En relació amb les persones treballadores de l’ajuntament, tot això ha suposat un canvi molt gran per a tothom, però estic molt contenta i satisfeta perquè la resposta ha estat molt bona, tant a nivell de treball com de predisposició.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (42)

ENTREVISTA A MARC SOLSONA ALCALDE DE MOLLERUSSA

Mollerussa, capital del Pla d’Urgell amb 14.700 habitants. El seu alcalde des del 2010 és Marc Solsona (PDeCat) que també és diputat al Parlament de Catalunya. Solsona ha basat la gestió de la COVID19 al seu municipi en una política comunicativa transparent, directa, proactiva i propera que apel·la a la corresponsabilitat dels mollerussencs. Reclama pels ajuntaments les competències i la capacitat de decisió, d’execució, jurídica i econòmica que els pertoca per ser l’administració que més ràpid i amb més eficàcia resol els problemes dels veïns i veïnes i veu com el conflicte Catalunya-Espanya s’ha accentuat en aquesta crisi perquè ha posat davant el mirall dos models d’estat diferents, contraposats.

 

 

-Com ha canviat el seu dia a dia com a alcalde des del mes de gener al mes de maig?

Ens han canviat les rutines diàries. El primer és que en un pis de 90m2, on no hi tenia habilitat despatx perquè no sóc de portar feina a casa, he hagut d’adequar el menjador i altres espais per fer videoconferències i recursos audiovisuals per adreçar a la ciutadania. Ha estat una descoberta interior i de l’habitatge. Viure també és conviure i s’han reforçat els llaços interns i familiars. Ens hem adaptat bé a la dificultat i de cada experiència se n’aprèn. Penso que ens hem adaptat a treballar d’una altra manera i, de cara al futur, tenim noves maneres d’entendre la vida i el treball.

-7.1km2 i gairebé 15.000 habitants, Mollerussa és la ciutat més densament poblada de la demarcació. Això deu dificultar enormement la fase 0 del desconfinament. Com han anat aquest primer cap de setmana que la gent ja ha pogut fer esport al carrer i la gent gran ha sortit a passejar?

Mollerussa, com a ciutat, té una mida intermèdia, ni petita ni gran. Hem donat serveis com a capital de comarca, però el fet de no arribar als 20.000 habitants dificulta poder fer polítiques més ambicioses. He de dir que els nostres veïns i veïnes són molt responsables i han complert molt bé les mesures. Des de l’Ajuntament fem 200 trucades setmanals a gent gran que viu sola, portem àpats a domicili, hem creat una xarxa de voluntaris… La gent hi és i és responsable. Dit això, hem constatat que la població vol ordres clares i ens trobem que entre les directrius municipals, el Procicat de la Generalitat, el BOE i les que arriben dels diferents departaments, a vegades hem creat confusió. Per tant, penso que el món local és qui hauria de fixar les directrius de governança del dia a dia de la gent. Com més claredat, més proximitat i això només es pot fer donant més poder al món local per decidir les polítiques a fer i no només gestionar els recursos públics.

-A Mollerussa han impulsat múltiples iniciatives, basades en una comunicació ràpida i eficient i utilitzant les xarxes socials i potenciant un confinament en positiu. N’està satisfet?

El dia 11 de març vam crear el primer comitè d’emergència municipal i, des de llavors, portem 21 reunions, 8 juntes de portaveus, reunions sectorials, de comerciants… Vull dir que, des del minut 1 vam activar-ho tot, i una pota important era la comunicativa. A part de les xarxes socials que ja tenim a l’Ajuntament vam activar un canal específic de Telegram que ja compta amb 800 seguidors i tenim un enllaç específic a la web que parla només de temes relacionats amb el coronavirus com paquets de mesures econòmiques, fiscals, socials… Després de cada reunió del comitè d’emergència fem un comunicat de què passa per ser el màxim de transparents.

-Per ajudar l’economia local han aprovat un paquet de mesures fiscals i han promogut un consum responsable i de proximitat? Quin impacte econòmic tindrà la pandèmia en la ciutat de Mollerussa?

Vam aprovar el primer paquet de mesures molt aviat, mesures que suposaven reformular el què depenia directament de l’Ajuntament. Com que no sabem quan durarà l’estat d’alarma, no hem fet cap mesura que pugui suposar un efecte bumerang. S’ha de valorar quant ha durat l’estat d’alarma i quin és l’impacte real sobre els ingressos i la despesa, per tant primer hem de fer un estudi econòmic. Els ajuntaments som l’administració que sabem gestionar millor l’economia en temps de crisi. A Mollerussa ens basarem en tres conceptes: reactivació, estímul i impuls. Volem forjar la sortida de la crisi amb conceptes propositius i dinàmics.

-Les residències de gent gran han estat un dels focus de la pandèmia. A la demarcació de Lleida hi ha entrat en 2 de cada 10. Quina és la situació a Mollerussa?

A Mollerussa tenim 3 residències, per a gent gran, persones amb discapacitat i mobilitat reduïda. En una hi ha hagut 2 casos positius i estan aïllats i controlats, no estem exempts. Tot i això, a la ciutat hem tingut 44 casos positius de la COVID19 i 7 defuncions, la darrera a principi d’abril. Això ens fa pensar que si fem una desescalada prudent i de forma responsable podem ser optimistes.

-Creu que el món municipal ha tingut un paper clau en la gestió de la pandèmia? Li ha estat reconegut?

Els ajuntaments tenim un paper clau en la gestió de la pandèmia però se’ns ha reconegut tard i malament. Fins que els diferents governs, sobretot el central, no han estat amb l’aigua al coll no han vist que el referent de gestió eren els municipis. Tot i això estem permanentment amenaçats: no hi ha modificació de LRSAL, no hi ha solucions amb el sostre de despesa, amb la llei d’estabilitat pressupostària, ara parlen d’utilitzar els superàvits i romanents… Se’ns veu necessaris i imprescindibles però no hi ha cap instrument de gestió real, ni legal, ni administratiu, ni jurídic, ni econòmic que ens permeti atendre aquest empoderament. Això suposa viure en una contradicció permanent.

-La ministra d’Hisenda ja va anunciar que estudia utilitzar el superàvit i el romanent dels ajuntaments per ajudar al govern a pal·liar els efectes de la COVID19. Com alcalde, com valora aquesta proposta?

Cada ajuntament ha de poder gestionar el seu superàvit i romanent, fer el contrari seria un gravíssim error i una vulneració de l’autonomia local, a part, de ser un mal exemple. A Mollerussa, per exemple tanquem el 2019 en negatiu per un Pla d’inversió que hem executat. No veuria just que aquesta despesa s’hagués de repercutir a altres municipis que no tenen superàvit perquè han gestionat diferent els seus pressupostos.

-A pilota passada, quines creu que han estat les principals errades a nivell polític, de gestió dels governs?

A Catalunya, el govern ha centrat molt les mesures a nivell tècnic, d’assessorament d’experts i no ha volgut fer de la pandèmia una estratègia política de reforç governamental. És el que fem els ajuntaments, anem a buscar solucions a cada problema, independentment d’altres variables. A Espanya hi ha hagut una gestió més política de la crisi i penso que el govern espanyol ha actuat tard i malament. En canvi, el govern català ha actuat amb previsió però amb pocs recursos. Si ho resumim en una gestió de competències, hem posat davant el mirall el què és el conflicte Catalunya-Espanya. No hem tingut prou sobirania per administrar els recursos i les competències. Les crisis tensionen i per tant poden unir o distanciar. Aquí hem vist dificultats d’entesa entre els dos governs perquè són dos models diferents de gestionar el dia a dia de la gent. Dit això, jo no entraré en valorar que si haguéssim estat independents haguéssim tingut més o menys morts, això seria un error estratègic.

-Espanya és el país d’Europa amb un índex més alt de mortaldat, gairebé 52 morts per cada 100.000 habitants, mentre que França en té 36 o Alemanya 7.8. Tant malament s’ha fet? O creu que hi ha factors aleatoris difícils de determinar?

Hi ha d’haver uns factors que van més enllà de la política. Ara bé, el que no es pot dir un dia és que el virus no entén de territoris i, per contra, per territoris a Espanya els indicadors surten fatal. El govern espanyol ha posat tota la càrrega en les empreses, en els treballadors i en els ajuntaments i no se l’ha posat directament ell. Al principi vam veure una gestió gens alarmista; quan la cosa va anar molt malament van actuar amb el peu canviat i amb moltes contradiccions, i ara, amb la pressió per sortir el més ràpid d’aquesta situació, ha fet precipitar en el desconfinament. En cada fase és qüestionable el paper de l’estat espanyol. En canvi, el govern de la Generalitat, tot i no tenir recursos, ha tingut clar el full de ruta a seguir. Hi veig una coherència a nivell de relat.

-És optimista, veu la sortida del túnel?

Encara ens falta. Em fa molta por un rebrot, un segon confinament… No sóc optimista però confio molt en la gent. Si en fem un ús responsable del desconfinament, ens en sortirem. Tot i així, l’estiu serà complicat.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (41)

ENTREVISTA A GEMMA CARIM ALCALDESSA DE VINEBRE I PRESIDENTA DEL CONSELL COMARCAL DE LA RIBERA D’EBRE

Gemma Carim (ERC) és alcaldessa de Vinebre des de 2015 i presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre. Vinebre és un municipi de 450 habitants amb una economia marcada pel sector serveis i l’agrari -sobretot amb la producció d’oli, ametlla i vinya¬- i per la seva proximitat amb la central nuclear d’Ascó. Les rutes amb BTT o a peu i el piraguisme, són de les principals activitats de lleure que els visitants hi poden fer, malgrat que la temporada estiuenca encara és un misteri per a tothom.

 

-La comarca de la Ribera d’Ebre no ha estat especialment colpejada per la Covid-19. Perquè creu que els ha afectat menys?

Sortosament les Terres de l’Ebre en general, i a la Ribera d’Ebre en particular, hem tingut poca afectació de la Covid-19 i podem dir que en el cas de Vinebre, a hores d’ara, no hem tingut cap cas positiu en malaltia. El fet de ser poblacions petites ha ajudat i el fet de decidir, des del primer moment, que la gent no vingués a les segones residències també va ser una gran cosa. El comportament de la ciutadania ha jugat fort a l’hora d’evitar contagis, i la planificació que des del primer moment es va fer a les Àrees de Salut Bàsiques, també.

-Com preveu el desconfinament? Han tingut aglomeracions aquest primer cap de setmana en què s’ha deixat sortir a passejar i a fer esport?

Ha anat bé, pel mateix fet que comentàvem abans. Som una comarca rural, i la realitat és que hi ha més camins que parcs i, per tant, la gent ha pogut escollir lliurement la ruta que ha volgut a l’hora de fer esport o caminar. A més, crec que ho hem fet amb seny i responsabilitat i, deixa’m dir, que ha estat molt encertat que poguéssim escollir els horaris de sortida.

-Com està afectant a nivell econòmic la crisi sanitària a Vinebre?

Les empreses de Vinebre es dediquen principalment al sector de serveis: hostaleria, comerç al detall, comerç alimentari a l’engròs, i també hi ha diversos autònoms: mecànics, pintors i constructors, que considero que són també uns grans damnificats. Part de la nostra població treballa a la indústria, a la central nuclear d’Ascó, i aquesta no ha sofert danys. Pel que fa al sector agrícola, no ha aturat la seva activitat. El que sí que caldrà veure més endavant és l’afectació de la població que ha sofert ERTO’S, a veure com queda i com es soluciona.

-Comença la temporada de recollida de fruita dolça i això vol dir l’arribada de temporers. Com ho estan gestionant i quina prevenció s’està fent?

Penso que s’ha fet una bona feina de prevenció que, si no hi ha res de nou, el dimarts passarà per Govern. S’ha treballat d’una manera molt transversal entre empresaris, sindicats agraris i govern, amb la implicació de les diferents àrees de Salut, Treball, Territori, Agricultura i també el món local. A la Ribera d’Ebre els temporers són de la comarca o de comarques veïnes i, per aquest motiu, hem intensificat esforços en prendre mesures amb els desplaçaments. A causa de la limitació de l’ocupació dels vehicles vam treballar per a poder fer els desplaçaments dels treballadors amb busos, però ara acabem de saber que finalment els vehicles podran tenir una ocupació del 50% en lloc d’un terç, tal com estava previst. Les mesures de prevenció també estan previstes al protocol així com l’allotjament de temporers que, en petita escala, també tenim en algun dels nostres pobles.

-Estan a tocar de la central d’Ascó i en els propers dies també arribaran treballadors per reforçar la plantilla. Com ho gestionen? Quines mesures prenen?

Segons ens ha informat la mateixa central nuclear, aquesta “parada” per canvi de combustible que comporta l’ampliació de la plantilla, en aquesta ocasió, s’ha reduït a la meitat. Normalment venien unes 1.100 persones i aquesta vegada es comptarà amb només unes 600, 350 d’elles de la província de Tarragona, la qual cosa suposa que no pernoctaran a la Ribera d’Ebre. La resta, unes 260, procedeixen d’altres territoris i la central nuclear ha contactat amb tres hotels, fora de la comarca i que estaven al llistat dels que podien obrir per treballs essencials, per donar servei a aquestes persones. També, com a mesura de prevenció, es treballarà amb torns i escalonant entrades i sortides per tal que els treballadors no coincideixin. Per tant, com veieu, s’extremen les precaucions de seguretat amb els treballadors a causa de la Covid-19.

-El turisme serà amb tota probabilitat el sector més afectat. Com preveuen la temporada d’estiu a Vinebre?

A hores d’ara ben poca cosa sabem. Caldrà veure quina mobilitat podrà tenir la gent i quines mesures haurem d’aplicar. Pensem però que els pobles petits són un bon lloc per passar aquest estiu, que serà diferent. Això vol dir que si els vinebrans que viuen fora es poden desplaçar, aquest estiu crec que vindran més que mai al poble.

-Han tingut problemes amb les segones residències?

No, a Vinebre els qui venen els caps de setmana són gent autòctona que viu i treballa fora i que, des del primer moment, han comprès que havia de ser així. Tot i tenir moltes ganes de venir, pel que ens estimen, s’han quedat a ciutat.

-Com ha estat la coordinació entre les diferents administracions a l’hora de fer front a la crisi sanitària?

Val a dir que ha estat tota una experiència, per part meva, en positiu. Grups d’alcaldes, videoconferències a nivell comarcal, amb la Diputació, amb el Govern, amb entitats municipalistes, etc. Personalment, referent a l’àmbit de Catalunya, no en tinc cap queixa i m’he sentit molt acompanyada. Una altra cosa ha estat la visió de l’Estat espanyol: molt diferent de la que teníem a Catalunya des del primer dia. Crec que si aquesta crisi l’haguéssim gestionat des de casa nostra ens hauria anat molt millor.

-Què és el que més li preocupa ara mateix com alcaldessa?

La nova normalitat. Ens espera un treball molt intensiu amb molts canvis i altres orientacions que res tindran a veure amb la planificació de govern que teníem fins ara. I em preocupa, per la relació de les persones, quina afectació acabarà tenint tot plegat. El més important és establir serveis i estar al costat de les persones de la manera justa i adequada, i així seguir generant confiança per afrontar junts tots els canvis que ens venen.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (40)

ENTREVISTA A FRANCESC COLOMÉ ALCALDE DE LES FRANQUESES I PRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS ORIENTAL

Francesc Colomé (Junts per les Franqueses), és alcalde des del 2011. La població de les Franqueses, que ja ha superat els 20.000 habitants, és un municipi de tradició agrícola, que continua essent molt destacada, però s’ha diversificat l’economia gràcies als serveis i comerços, i amb la proximitat a l’àrea metropolitana i les bones comunicacions, també la indústria hi té un paper important.

 

-Com s’ha adaptat l’ajuntament a la crisi de la COVID-19?

Aquesta emergència sanitària ens ha descol·locat a tots, fins i tot a les administracions. Però hem estat els ajuntaments, les administracions més properes les que hem reaccionat amb més rapidesa. Considero que l’Ajuntament de les Franqueses ha fet tot el possible per tenir cura tant de la ciutadania com dels mateixos treballadors. El mateix 13 de març els treballadors van deixar les dependències per fer teletreball, només han continuat treballant presencialment les persones que estan al capdavant de serveis essencials com ara la Policia Local i Polítiques Socials. Però res ha aturat tota la nostra activitat. Hem creat un comitè estratègic que ha estat en contacte constantment per anar prenent les decisions necessàries en cada moment i un comitè tècnic que ens recolzava. Les decisions que s’han anat prenent al país i a l’estat ens han obligat a adaptar-nos constantment als diferents moments que hem anat vivint fins ara. Totes les àrees de l’Ajuntament s’han coordinat d’una manera molt eficient per tal d’atendre a la ciutadania, cuidant que no quedés ningú desatès i alhora planificant mesures sobretot per quan acabi el confinament.

-Quines mesures i accions heu dut a terme?

Hem trucat a la nostra gent gran, a les persones que sabem que són més vulnerables, hem engegat el projecte de voluntariat social, hem estat en contacte amb les residències, comerços, hem impulsat una xarxa de venda a domicili, estem treballant perquè tots els joves puguin continuar les seves classes de manera virtual… Penso que és molt important destacar la xarxa de voluntaris capitanejada per l’Ajuntament. Treballadors municipals s’han coordinat amb voluntaris per confeccionar mascaretes, bates, pantalles i el lliurament a domicili… Totes les necessitats que han anat sorgint aquests dies. Mesures que hauran de tenir una mirada molt especial cap a disminuir el màxim possible l’impacte econòmic d’aquesta emergència sanitària.

-Hi ha hagut incidència de la COVID-19 en la població?

Pel que fa a les afectacions de la Covid-19 sobre la ciutadania de les Franqueses podem dir que no som dels municipis més afectats de la nostra comarca, el Vallès Oriental. Per posar un exemple, tenim tres residències amb prop de 200 interns i l’afectació ha estat mínima (toquem fusta). Des del primer dia les residències es van autoconfinar.

-S’han respectat les normes de confinament? Heu hagut de fer algun dispositiu per les zones verdes/ d’esbarjo/ rutes?

A les Franqueses podem dir que el confinament s’ha respectat. Veiem carrers i places buides, espais que abans seria impensable veure sense bullici. Però també és cert que la Policia Local ha hagut de proposar sancions a persones que s’han saltat el confinament sense cap motiu. S’han fet controls especials a la carretera, s’han visitat zones d’esbarjo infantil i per animals per assegurar-nos que tothom compleix la normativa. Tot i que hi ha casos puntuals, cal dir que la població ha pres consciència i des d’aquí també vull agrair-los aquesta feina de responsabilitat perquè sóc conscient que no és fàcil.

-Entenem que el sector agrícola (essencial) ha continuat l’activitat com sempre, però com creieu que afectarà les empreses (no essencials) dels polígons que han hagut d’aturar activitat? Com ha estat l’aturada?

Evidentment aquesta situació ha afectat les empreses, sobretot durant les dues setmanes que només han pogut treballar serveis essencials. Tot i així, cal dir que el nostre teixit empresarial se sap reinventar. Em consta que hi ha hagut empreses de la zona que han canviat i adaptat la seva activitat per començar a produir material essencial en aquests moments com pantalles per sanitaris. I també hi ha hagut empreses que han donat material per elaborar equips de protecció. Des de l’Ajuntament també hem mantingut el contacte amb comerç i empreses (sobretot autònoms) que els han sorgit molt dubtes durant aquests dies. Tot i això, cal fer una anàlisi més acurada de la situació i mirar d’impulsar el teixit empresarial. Una tasca que haurà de comptar amb el suport del nostre govern i el govern de l’estat.

-La davallada d’activitat, als polígons sobretot, ha reportat algun benefici (ambiental, per exemple?)

Tot i que no disposem de dades concretes, segur que hi ha hagut un benefici ambiental. Aquests dies hem vist com molts animals s’han deixat veure a llocs on abans era més difícil. I en el cas del nostre municipi, que bona part és terreny forestal, encara s’ha notat més. Com deia, nosaltres no disposem de dades, però tenim constància que a municipis com Granollers i Mollet s’han reduït els nivells de contaminació des que va començar el confinament. Aquesta és una millora que haurem de tenir en compte quan hi hagi una represa total de l’activitat.

-Hi ha hagut represa de l’activitat aquestes darreres setmanes?

Pel que fa a l’Ajuntament, els treballadors municipals estan teletreballant, excepte alguns serveis essencials que estan fent la seva feina presencialment. La nostra obligació és continuar treballant, però sempre prioritzant el benestar tant de la plantilla de l’Ajuntament com dels usuaris.

-A nivell d’ajuntament, heu concretat mesures per a fer front a la situació posterior de comerços i empreses?

Ara, durant els dies més durs, ens hem centrat en el fet que poguessin continuar la seva activitat. Hem impulsat la venda a domicili. Vam començar amb els productors que tenien parades al mercat, després de decidir anul·lar-lo mentre hi hagi Estat d’Alarma, i ho hem acabat estenent a tots aquells comerços que puguin oferir aquest servei amb les mesures de prevenció oportunes. Per ara, hem pres mesures econòmiques, mesures fiscals, com ara allargar els terminis de pagament d’alguns impostos i taxes o suprimir les quotes de serveis que no s’estan portant a terme. Però les administracions, també els ajuntaments, hem de posar tots els nostres esforços a reduir, com deia abans, l’impacte d’aquesta emergència sobre l’economia i tot el que se’n deriva com l’educació, la cultura, el comerç local… Hem de tornar a construir, ara tenint en compte noves maneres de fer política que inclogui noves maneres de tenir cura de nosaltres i el nostre entorn. Crec que ha quedat clar que és necessari un canvi.

-Des del punt de vista d’alcalde i electe, què creieu que s’ha fet bé i què no en la gestió de la crisi?

Com deia al principi, estem davant d’un moment excepcional sense precedent contemporani. Gestionar una situació com aquesta, siguem honestos, no és gens fàcil. Estem veient centres sanitaris desbordats, com mai ens hauríem imaginat i gent que mor en la més extrema solitud, això és tan dur que constarà molt pal·liar les seves conseqüències sobretot emocionals. Malalts que han de viure la situació sols per evitar el contagi, gent gran sense veure la seva família… són tantes les conseqüències d’aquesta crisi que podria citar…

-I com ha afectat els ajuntaments?

Els ajuntaments hem fet el que hem pogut, tan bé com hem sabut i aplicant tot l’esforç humà i material de què disposem. Però he de ser crític, i, com ja he manifestat en altres àmbits, considero que el govern espanyol hauria d’haver tingut en compte les consideracions del nostre govern. Crec que una situació com aquesta torna a posar de manifest, més que mai, que la Generalitat de Catalunya hauria de tenir la potestat per poder prendre decisions sobre com gestionem la seguretat del nostre poble, del nostre país. Des que va començar aquesta emergència sanitària hem vist, una vegada més, com el govern espanyol treu tota la seva maquinària per aconseguir una centralitat, amb uns arguments més de conflicte bèl·lic que d’emergència sanitària, que és obvi que no funciona. I no només que no funciona, sinó que posa en perill la ciutadania. Nosaltres hem de continuar el nostre camí cap a l’autogestió, el camí cap a la nostra independència.

-Com a societat, quin aprenentatge podem treure de la crisi que ens serveixi per al futur?

Hem d’aprendre noves maneres de gestionar: el treball, l’economia, l’àmbit familiar… Jo vull pensar que tot anirà bé, però també sóc conscient que perquè tot vagi bé s’ha de treballar i s’han de prendre decisions. Ara tots, ciutadans i responsables polítics, haurem de fer una reflexió i donar un impuls a una nova era on les persones, el medi ambient, la gestió emocional… estiguin per davant de tot. Aquests dies hem pogut veure que les situacions extremes no fan diferències entre la societat, que tots som iguals. Necessitem un món més just, més igualitari i més respectuós. Haurem de reflexionar i avançar tots junts per crear un futur millor. Un futur s’ha de començar a escriure ara mateix.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (39)

ENTREVISTA A GEMMA ORRIT ALCALDESSA DE PERAMOLA

Peramola (Alt Urgell) és un micropoble de 353 habitant situat a l’Alt Urgell, a tocar d’Oliana. La seva alcaldessa és Gemma Orrit (UPM-AM) que ha estat al capdavant de la gestió del confinament derivat del COVID19 sense massa sobresalts perquè al municipi no s’ha detectat cap cas. Lluny dels hospitals, les zones de muntanya ja estan acostumades a aquesta distància tot i que sempre els hi queda una sensació d’angoixa quan pensen que davant qualsevol urgència potser no arribaran a temps al centre hospitalari.

 

-Després d’un mes i mig de confinament. Quines són les seves sensacions com a alcaldessa?

A nivell del meu municipi les sensacions són bones. La gent ha complert el confinament i no hem tingut massa visites de persones de segones residències i no hem tingut cap cas de COVID19. Ara sí que començo a notar que la gent vol començar a sortir i a fer vida social, potser perquè ja s’han relaxat les mesures de seguretat. A partir d’ara ens costarà més.

-Peramola és un municipi petit però molt extens de 52 km2. Ha estat possible controlar aquest confinament? Ha comptat amb la responsabilitat dels veïns/es?

Completament. El municipi és molt extens però els tres nuclis de població estan a prop. La gent, et puc dir que no ha sortit massa, tret d’algú que vagi a caminar a la muntanya i és difícil de controlar. Gent de fora tampoc n’ha vingut, si s’ha vist algun cotxe, els veïns ens han avisat i s’ha posat en coneixement dels Mossos.

-Amb 353 habitants tots us deveu conèixer. Ha funcionat la xarxa de suport veïnal?

Ha funcionat. Tenim una llista de difusió on informem els veïns i veïnes. La tasca principal de l’Ajuntament ha estat la informació, intentar filtrar-la, saber la que ens afecta a nosaltres i ajudar a la gran i a la que és més vulnerable.

-Teniu l’hospital més proper a 44 km i el cap a 90. S’han sentit en algun moment desemparats en l’àmbit sanitari?

Hospitalàriament depenem de la Seu d’Urgell, però els casos de COVID19 els enviaven a Lleida. Desemparada del tot no, però sí que hi ha una sensació generalitzada al poble que si ens passa alguna cosa greu, potser no arribarem a temps a l’hospital. Al poble del costat hi tenim les ambulàncies i són molt ràpides, amb 30 minuts som a la Seu d’Urgell i amb 1h 15 min a Lleida. Puc dir que aquest sistema funciona bé.

-L’Alt Urgell és una comarca muntanyosa, on hi ha pobles que esteu a més d’una hora de trajecte per l’orografia i les comunicacions. Pensa que les comarques de muntanya haurien d’haver desplegat plans paral·lels?

No és comparable Peramola -que ens coneixem tots- amb Lleida o Barcelona. És molt difícil fer plans per a tothom però ara que parlem del desconfinament, penso que al nostre poble ja podríem haver sortit abans perquè, encara que sortíssim tots alhora, no ens trobaríem. Potser estaria bé que els municipis petits anéssim per lliure, diferent de les ciutats grans.

-Heu estat ben atesos per les altres administracions?

A Peramola no hem tingut cap urgència i per tant tot ha funcionat correctament. Les altres administracions ens han informat en tot moment: el Departament d’Educació pels temes de l’escola i la connectivitat dels alumnes; Salut; la delegació del Govern… També hem parlat molt amb altres alcaldes de l’Alt Urgell i amb el Consell Comarcal, hem tingut en tot moment la informació que ens calia.

-Les pintures rupestres, la població medieval, les formacions rocoses, les rutes de muntanya…Peramola és un municipi que té un vessant turística que ara ha quedat aturada. Com afecta aquesta circumstància a l’economia local i els petits negocis de turisme rural i restauració?

Nosaltres tenim un hotel, un restaurant, un bar i diferents comerços al detall i algun artesà. Al no comptar amb el turisme de segona residència i amb el turisme que venia a gaudir de la natura han baixat la demanda. Un cop hagi passat la crisi sanitària haurem d’avaluar quin ha estat l’impacte i si els podrem ajudar. Aquí tenim un sector important relacionat amb la muntanya, el senderisme, l’escalada… que ha quedat aturat.

– La principal activitat econòmica del seu municipi és l’agricultura i la ramaderia. Aquest sector ha pogut continuar treballant. Ha tingut algun tipus d’afectació?

La pagesia ha continuat amb la seva activitat i la ramaderia també, però en aquest sector hi ha hagut una davallada important en el preu de l’oví. També tenim un sector que es dedica als pollastres a l’ast per servir a zones turístiques de costa que evidentment també ha quedat molt tocat.

-Veu ja la sortida d’aquesta pandèmia?

La veritat és que no. Miro al futur amb molta precaució perquè no hi ha una vacuna. Hem de confiar que les temperatures altes facin anar a la baixa el virus però serà molt complicat que no es transmeti si ens deixen moure.

-A pilota passada, que creu que es podria haver fet millor, què canviaria de la gestió que se n’ha fet?

És molt complicat de dir-ho això. Potser miraria el territori més de prop i no amb una visió tan elevada. Els alcaldes hauríem pogut participar de totes les decisions que s’han pres perquè la meva visió no tindrà res a veure amb la d’un alcalde d’una ciutat gran. El desconfinament per províncies és un despropòsit i això en una visió global no es veu. Per exemple, la gent del Pirineu tenim més tirada cap al nord que cap a Lleida.

-Què hauria fet diferent?

Ara mateix hi ha mesures de seguretat que pels pobles són totalment innecessàries, això sempre que no vingui gent de fora. A l’Alt Urgell vam valorar de fer testos massius, però ho vam descartar perquè la nostra mobilitat és molt gran, anem a treballar a Balaguer, Solsona… Per nosaltres, és imprescindible moure’ns.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (38)

ENTREVISTA A MIQUEL SOLÀ ALCALDE DE COLLBATÓ

Miquel Solà (ERC) fa cinc anys que és alcalde de Collbató, un dels municipis més petits del Baix Llobregat. Establert als peus de la muntanya de Montserrat, es tracta d’un poble residencial de 4.500 habitants, punt de sortida dels senderistes i excursionistes que exploren la muntanya màgica per excel·lència. Tot i així, l’activitat que dóna més renom a Collbató és la de la construcció d’orgues, amb el taller regentat per la família Blancafort. La incertesa de com es desenvoluparà el desconfinament d’una crisi que ha causat estralls a nivell personal, econòmic i social és una de les coses que més preocupa al seu alcalde.

 

-Aquest dissabte ja podrem sortir a fer esport o passejar. Hem passat la fase més dura de la crisi?

Doncs ho haurem de veure perquè encara hi ha molts dubtes i moltes contradiccions amb els missatges que s’estan donant. L’important serà veure si el desconfinament que es comença a fer ara, té un efecte de rebrot del virus d’aquí a unes setmanes, o no.

-A Collbató, la Covid-19 no ha afectat massa a nivell de casos positius de la malaltia.

Tenim una situació força bona, sobretot comparada amb altres municipis. Fins ara s’han detectat una vintena de casos positius i només hem hagut de lamentar una defunció a causa de la Covid-19. Pel que fa a les dues residències de gent gran que tenim al municipi, no hi ha hagut cap cas ni tampoc simptomatologia. Per tant, podem estar contents.

-Creu en un desconfinament per províncies, com ha decidit fer el Govern de l’Estat, o creu que s’ha de fer per territoris?

Crec que s’hauria d’haver fet d’una forma asimètrica. Per exemple, Collbató té una extensió molt àmplia de territori i, per tant, no hi ha zones al municipi on s’hi puguin concentrar grans aglomeracions de gent. Per tant, se’ns fa estrany que nosaltres tinguem les mateixes restriccions que una zona més poblada. Tinc clar que hauria de ser asimètric perquè les possibilitats de contagi d’una zona amb molta densitat de població és diferent d’una altra amb les mateixes característiques que la nostra.

-De mica en mica anem retornant a una certa normalitat. Vostès aquesta setmana han aprovat un nou projecte turístic: l’Oleoturisme.

Bé, encara no l’hem aprovat però sí que hi estem treballant. És un projecte que fa mesos que el tenim engegat, juntament amb altres municipis, i després de setmanes immersos en la gestió de la Covid-19, hem volgut recuperar el ritme de treball dels projectes que ja teníem començats abans que arribés la crisi. Aquest és molt interessant i girarà entorn una ruta entre diversos pobles on la producció de l’oli és històrica. Tot i així veurem com va tot plegat, perquè segur que ara ens vindran temps difícils i haurem de prioritzar quins projectes podran tirar endavant i quins hauran d’esperar a causa de la crisi econòmica que ens vindrà a sobre.

-La vinculació que tenen amb Montserrat és a tots nivells. Com els ha afectat el seu tancament i com creu que els afectarà durant la temporada d’estiu?

Som el municipi del vessant de la muntanya de Montserrat que menys ens afecta a nivell de visites del Monestir. A nosaltres ens toca més tot el tema d’accés a la muntanya, és a dir, els que vénen a fer senderisme o excursions. Clar que ara mateix tenim tota l’hostaleria tancada, per tant, si vingués gent, tampoc hi guanyaríem gaire i no els podríem acollir. Evidentment, però s’ha notat.

-Els petits productors del Parc Rural de Montserrat han engegat alguna iniciativa per donar sortida als seus productes.

Sí, la idea va sortir dels mateixos productors. Davant la situació que estem vivint, van ser capaços de veure-ho com una oportunitat per visualitzar-se, ja que molta gent ara està comprant en línia i a domicili. El que han fet és crear un punt d’informació perquè la gent pugui comprar els seus productes. Em sembla una bona iniciativa. És un dels sectors que més està patint la crisi, però fent un exercici d’optimisme jo també ho veig com una bona oportunitat per donar-se a conèixer, perquè ara tothom està buscant maneres de comprar i consumir diferents i, en canvi, fins ara, potser passaven més desapercebuts. De fet, ens han comentat que han rebut moltes trucades de gent interessant-se pels seus productes.

-Han notat un augment de sol·licituds als serveis socials?

Sí, sobretot en el banc d’aliments local que tenim on les demandes han augmentat un 50%. Intuïm que a les properes setmanes hi haurà més demanda. També hi ha molta consulta dels ajuts que anuncien les administracions. De tota manera crec que l’impacte fort el tindrem d’aquí a un mes o així, i tot fa pensar que tindrem nous perfils d’usuaris que fins ara no ho havien estat mai.

-Com ajuntament, com podran ajudar a fer front a aquesta crisi econòmica que ens ve a sobre?

Per una banda, potenciarem tota la línia de serveis socials ampliant partides pressupostàries i així poder cobrir possibles emergències socials. També farem el mateix amb el tema del banc d’aliments, així com garantir la connectivitat per a tots els alumnes de l’institut. Estem estudiant altres tipus d’ajuts que puguem donar a la nostra població, però s’ha de tenir en compte que nosaltres som un poble residencial i el directori d’empreses i comerços que tenim és limitat. Estem estudiant propostes d’altres municipis i ara mirarem si les podem aplicar a Collbató.

-I en l’àmbit econòmic?

Pel que fa a la part de promoció econòmica, el que treballarem més serà el rellançament dels negocis i empreses, és a dir, ajudar a aixecar-nos. El que no es pot fer és carregar als ajuntaments perquè també es facin càrrec dels ajuts econòmics, sobretot si tenim en compte els pressupostos que tenim. Sincerament crec que això és feina d’altres administracions. Nosaltres centrarem els nostres esforços en tot el que sigui ajuts socials, suport als més vulnerables, i l’ajuda a reactivar i promoure tot el sector econòmic. De tota manera, encara ens fa falta la fotografia real de tot plegat, però el que puc garantir és que nosaltres ajudarem amb tot el que estigui al nostre abast.

-Com a alcalde s’ha sentit recolzat per les altres administracions o hi ha hagut de tot?

Sí. Bé, l’impacte de la Covid-19 a Collbató no ha estat tan important con en altres municipis, però no ens podem queixar. La relació amb Departaments com Salut o Treball ha estat bona a l’hora de tenir dades, i la informació ha estat fluida. Potser ens hauria agradat tenir més informació de casos concrets per gestionar algun tipus de servei com la recollida de deixalles porta a porta, però entenem també que hi ha la protecció de dades. Amb els serveis mèdics de la comarca i amb les residències de la gent gran també hem tingut una bona coordinació. El que sí hem trobat a faltar és l’accés a tenir EPIS, en ser un municipi petit ha costat, però ens ha arribat alguna remesa de la Diputació, a qui estem agraïts.

-Està satisfet amb el comportament dels veïns i veïnes de Collbató durant el confinament?

Sí, molt, la gent de Collbató està fent cas de les recomanacions. També s’han de tenir en compte les característiques de cada municipi: per exemple, a Collbató la gent té molt aire per respirar, ja que és un poble residencial i la majoria tenen un tros de pati o jardí per sortir. No és el mateix que viure en un pis. Per tant, ha anat tot força bé. S’ha d’agrair la paciència que estan tenint però també es nota que psicològicament la gent està més tocada, amb pors i amb incertesa, i això ens preocupa molt.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (37)

ENTREVISTA A ELISABET LIZASO ALCALDESSA DE CAMARASA

Elisabet Lizaso (ERC), alcaldessa des del 2015, compagina el càrrec amb la seva feina de delineant projectista a un despatx d’arquitectura, on continua teletreballant, al municipi de Camarasa, poble molt extens on conflueixen els rius Noguera Pallaresa i Segre, amb una activitat econòmica basada amb l’agricultura i les granges ramaderes i amb una destacable activitat turística relacionada amb l’entorn natural.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

-Quina ha estat la incidència de la COVID al municipi?

Hem tingut alguns positius i una defunció: un exalcalde de Camarasa durant 12 anys, una persona molt propera, un alcalde de poble petit, que recorria tot el terme. Va ser dur, però li vam fer un petit homenatge -vam sortir als balcons, en forma d’aplaudiment- i, parlant-ne amb la família vam decidir destinar els diners de la corona a l’escola.

-Com ha anat l’inici del desconfinament dels més petits a Camarasa?

El desconfinament aquí és impossible que no vagi bé. Camarasa és un municipi de 157 km2, un dels més extensos, i som unes 840 persones censades. En algun moment, potser hi podia haver trobades dels nens i nenes pels camins a menys distància social de la que seria esperable, però és cert que aquí tenim espai suficient. Jo definiria el nostre estat com un “doble confinament” perquè ja de per si els municipis com el nostre, amb pobles petits, de normal, són molt solitaris, per tant aquest altre confinament adopta una altra perspectiva. I he de dir que se’ns hauria d’haver donat la competència de com aplicar les mesures de desconfinament perquè cada poble és singular.

-Com ha estat la col·laboració i la comunicació amb els ens supramunicipals? Teniu la informació que requeriu? Hi esteu en contacte?

Jo no em puc queixar, perquè tant la Diputació de Lleida com el Consell Comarcal de la Noguera estan essent molt propers. S’ha creat una xarxa de treball de grups d’alcaldes i alcaldesses i també amb el govern de la Generalitat, que permet una fluïdesa i un treball en equip que s’està veient positivament. Al principi va costar una mica però ara em sento més acompanyada, amb una xarxa on poder recórrer en cas de necessitat.

-Per la realitat del poble entenc que el que més ha afectat és l’accés a espais naturals concorreguts i molt coneguts…

Sí, va ser una preocupació al principi del confinament i hi vam treballar colze a colze amb els agents rurals i els Mossos d’Esquadra de Balaguer per evitar el turisme de furgonetes i autocaravanes que en algunes zones està molt arrelat. Es va treballar molt bé i ara està funcionant, amb tanques físiques per als espais de protecció natural. Potser s’ha fet alguna sanció, però no ha passat per l’ajuntament, al no tenir policia local.

-En aquest sentit, és coneguda la zona de la Platgeta i els problemes de massificació durant el bon temps… Pot ser un bon moment per replantejar els usos o accessos i evitar-ne un ús mal ús?

Caldrà veure els permisos per fer esport i sobretot com queda el tema bany a l’estiu, també caldrà posar en valor el teixit de col·laboració entre els diversos municipis veïns i el consell comarcal per compartir les inquietuds i funcions que donem a aquests espais, o com afrontem el desconfinament mateix. Aquests grups, que compleixen també una funció terapèutica -que s’ha fet des de sempre als municipis petits – són el que permet humanitzar la política, perquè som persones que estem confinades, amb els alts i baixos que això genera. En tu recauen les decisions sense tenir les competències i compartir els dubtes amb persones que estan en la mateixa situació que tu, és molt important. La pandèmia està demostrant que cal una humanització de la política, un fet que ja es dona als pobles, perquè en el fons som persones que gestionem el dia a dia, amb el telèfon obert les 24 hores del dia, parlant amb els veïns i veïnes tant com calgui, tant per resoldre-li un problema com per parlar del que sigui. Aquesta proximitat s’hauria de traslladar a tots els àmbits i a altres administracions.

-És allò que els alcaldes de pobles petits acaben fent de tot…

A vegades, en un poble petit, et sembla que estàs fent poc, però amb el que se’t permet fer estàs gestionant, estàs resolent, estàs aportant solucions de la millor manera que pots, sabent que només una conversa amb una treballadora per compartir inquietuds i situacions, també és fer feina municipal. Fem molt encara que no ho sembli. Per a mi, això és feminitzar i humanitzar la política.

-A nivell de serveis, sanitaris i comerços, com s’ha organitzat el municipi?

Aquí disposem del consultori mèdic, que continua donant servei i si cal es deriva al CAP de Balaguer o a l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida. També hi ha una farmàcia, que està realitzant una gran feina repartint equips de protecció per al voluntariat i els comerços. I després tenim un comerç que és l’antic economat per als treballadors i treballadores de l’empresa elèctrica, que s’ha mantingut i ara ho porta una persona del poble. De moment ha reduït l’horari però és molt important mantenir-la oberta perquè tenim molta gent gran i no podem deixar-los sense abastiment, i es mantingui oberta, és clau per Camarasa.

-Així, heu tingut persones que han vingut a la segona residència?

No, la veritat és que ha anat molt bé perquè el 90% són famílies i entenc que han tingut molt en compte la idea de protecció a les persones. Aquí la Setmana Santa és molt bona i suposa renéixer de tot, l’esclat de primavera després d’uns mesos d’hivern que són durs. Per una banda tenim una certa tranquil·litat que el forn i el restaurant del poble podran aguantar perquè ja redueixen molt l’activitat durant l’hivern, però ara precisament per Setmana Santa i per la festa major, que era per Sant Jordi i que es va haver d’anul·lar, ens preocupa la reactivació i el fet que donen feina a la zona. Volem veure com podem ajudar a aquesta reactivació, i també a tots els negocis de restauració, càmping i allotjaments rurals de tot el municipi, ja hi estem treballant en idees però el problema que tenim és que les directrius que ens dona el Govern de la Generalitat no sabem si es podran dur a terme perquè es decideix tot des del Gobierno a Madrid. Ara mateix no tenim directrius de com reactivar les estades dels infants, piscines, famílies…

-La pagesia continua treballant? Quin sector és el predominant?

Aquí tenim pagesia de cereal i granges de pollastres i cria de porc i engreix, entre d’altres, que han anat treballant. Donats els problemes constants que la pagesia ja té de sempre, com a mínim la COVID-19 no ha fet tant de mal en aquest àmbit.

-Teniu moltes entitats al poble, s’han organitzat per dur a terme iniciatives i voluntariat?

Als pobles petits, sense teixit associatiu no s’avança. A més, l’associacionisme dels caus, de les estades… és un moviment molt nostre que s’està posant en valor arreu. Ara mateix el que s’han organitzat més és el jovent, perquè tenen un temps que les persones que teletreballem, o amb fills, tenim més complicat. El jovent està actiu amb el voluntariat, portant menjar, facilitant el que necessiten les persones més grans, les persones confinades que no poden sortir. I també ajuden a l’ajuntament amb iniciatives musicals i infantils, i també com una iniciativa per Sant Jordi de portar roses i llibres sota comanda, tot de compra de proximitat. Els gegants i grallers també promouen iniciatives diverses. És bonic sentir el so alegre de les gralles dels vermuts del diumenge al migdia.

-Quina és l’acció que heu engegat de la qual se senti més satisfeta? I alguna que no hagi anat prou bé?

Ara per ara, un tema que em té molt preocupada és la gent gran. Però no només en l’aspecte de la COVID-19, sinó després. Aquí la gent gran està acostumada als passejos, amb les amistats… Hi ha moltes vídues i molta solitud. Des de l’ajuntament s’està en contacte permanent amb aquestes persones, així com les que viuen a les masies més allunyades, però em preocupa aquesta inactivitat, aquestes hores a casa, aquesta solitud… i el que pot generar. Aquí hauríem pogut fer uns horaris per tal que sortissin -de forma controlada- si se’ns hagués permès, però no hem tingut les competències. Ara tindrem un altre mal: molta gent inactiva, que ha estat molt sola, deprimida… Em preocupa aquesta altra salut i em dona molta impotència no poder-hi fer més.

-Quin és el futur per Camarasa després de la pandèmia?

Espero i desitjo que la gent valorem més on vivim i què tenim. Molts pobles com els nostres es posaran en valor per la seva qualitat de vida, que manca a altres llocs. El teletreball i la nova societat que s’està construint ens demostra que la vida als pobles no només és boníssima sinó necessària i que cal que cadascú valori el que té més a la vora i què pot fer cadascú pel seu poble. I finalment, confio que viure al poble es vegi com una oportunitat, per fer créixer els infants i per tenir un futur.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (36)

ENTREVISTA A SALVADOR COLL ALCALDE DE CORNELLÀ DEL TERRI

A mig camí entre Girona i Banyoles, Cornellà del Terri (Pla de l’Estany) és un municipi de 2.400 habitants configurat per 10 pobles diferents dins un entorn natural característic de la Catalunya interior: boscos, camps de cultiu, masies, gorgs, turons… Els més aficionats a la literatura i al cinema, si feu memòria, recordareu Cornellà a partir d’algunes escenes de Soldats de Salamina de Javier Cercas que va dur a la pantalla David Trueba. El seu alcalde des del 2013 és Salvador Coll (Junts per la Vall del Terri).

 

-Diumenge van començar a sortir els nens i la setmana vinent sembla que es podrà començar a fer esport. Creu que s’està portant bé aquesta sortida del confinament?

Crec que hem de ser molt conscients de la situació en la què estem, que és una situació d’emergència de país. Als pobles on no tenim policia local, com el nostre, hem de ser molt respectuosos i pel sol fet que no hi hagi vigilància, saltar-nos totes les normes. No hem d’oblidar en cap moment que tenim un personal sanitari que s’hi està deixant la pell per salvar vides i per tant, ara, no podem anar un pas enrere ni posar en perill la nostra família ni altres persones.

-S’ha escoltat prou la veu dels alcaldes en tota la gestió del confinament?

Vull creure que sí. El gran debat ha estat entre els pobles petits i les grans ciutats. Quan t’ho mires des de la distància potser penses que no tots els pobles som iguals. Per exemple, a Cornellà tenim un espai natural molt gran i per tant els veïns podrien anar a caminar o a córrer sense trobar pràcticament a ningú. Però llavors penses que estem en una situació d’emergència i no hem de donar privilegis a uns pobles sí i a d’altres no. El procediment que s’està fent és el correcte. Tot i això, l’estat no està respectant les directrius que es donen des de Catalunya i que estan basades en criteris científics de persones que coneixen les malalties infeccioses. No ens falten coronels de l’exèrcit per prendre aquestes decisions perquè llavors estarem disparant bales contra un virus, quan el que ens cal és dotar de recursos econòmics el sistema sanitari actual. Estic d’acord amb les decisions que ha pres el nostre govern, amb el president Torra al capdavant, perquè s’han fet amb seny i intentant no fer cap pas enrere.

-El món municipal és però qui ha estat davant dels seus pobles i ciutats informant, protegint, coordinant, ajudant… s’ha trobat prou acompanyat com a alcalde? Quins han estat els seus principals suports?

Nosaltres tenim la sort que a la província de Girona hem estat coordinats en tot moment amb la delegació territorial de la Generalitat, amb el seu delegat, en Pere Vila, amb la Diputació i els Consells Comarcals. Personalment he de dir que gràcies a la coordinació de tots els alcaldes del Pla de l’Estany que hem estat en contacte dia sí, dia també, hem aconseguit anar tots els pobles al mateix ritme. Quan a un poble li ha faltat alguna cosa, hi hem arribat els altres. Per exemple amb el tema de les mascaretes que hem arribat a totes les residències de gent gran.

-Cornellà del Terri té 10 nuclis diferents i per tant molta extensió de terreny, difícil de controlar. La gent ha estat respectuosa amb el confinament?

Sí, però sempre hi ha excepcions. Com que no tenim policia local no pots tenir un control exhaustiu. Els Mossos d’Esquadra sí que han detectat algun veí que anava a collir espàrrecs o a córrer per algun corriol que n’hi ha molts.

-Han pogut arribar a tothom que ho ha necessitat: gent gran, persones vulnerables, infants sense accés a la tecnologia…?

Als pobles petits és el que ens ha costat més de coordinar però ens n’hem sortit. Des de l’Ajuntament hem repartit mascaretes als veïns i als comerços. Els serveis socials els tenim delegats al Consell Comarcal però també hem intentat mantenir el contacte amb la gent gran, els hem anat trucant per saber com estaven o què necessitaven. Sí que ha funcionat molt bé la xarxa territorial que hem fet amb les Associacions de veïns que té cada poble del nostre municipi. Ells tenen grups de Whatsapp i han detectat molt ràpidament les necessitats reals perquè es coneixen entre ells. A nivell d’ensenyament, hem repartit alguns ordinadors a nens que no en tenien. L’Ajuntament és la institució que està sempre al costat dels ciutadans i en aquesta pandèmia hem potenciat aquest veïnatge que és tan important.

-Han hagut de suspendre la festa de l’arbre de maig i el ball del cornut que es celebra per Pasqua i que és la més important del municipi. Com podran compensar-ho?

La festa de l’arbre del maig i el ball del cornut és una festa pagana convertida a la religió i que ha estat declarada d’interès nacional pel Parlament de Catalunya. Com que aquest any no es va poder fer, vam fer la proposta de celebrar la festa major al menjador i la gent ha respost molt bé. N’hi ha que s’han disfressat, ballat, han fet maquetes, alguns han fet el pregó amb clicks, d’altres han fet una pujada de l’arbre de Nadal… Tot això ho han recollit en fotos i vídeos que han circulat per les xarxes socials. Un cop aixecat el confinament haurem de fer el debat de com fem la tallada de l’arbre d’aquest any que està penjat al centre de Cornellà.

-El turisme rural, la restauració, el comerç de proximitat com els podran ajudar des de l’ajuntament?

Tenim la sort de ser un municipi i una comarca que estem a prop del mar i de la muntanya. Tenim moltes cases rurals que acostumen a estar ocupades. Penso que en els proper mesos haurem de fer l’exercici d’apostar pel turisme d’interior, el turisme de proximitat, el de territori. Pot ser que les mesures restrictives s’allarguin i molts viatges o sortides que teníem preparades no es podran fer. Aquest estiu no haurem de descobrir el món sinó que haurem de descobrir el nostre país. Aquest seria el lema que haurem de fer servir els propers mesos. Vull donar també les gràcies al petit comerç per l’esforç que han fet per tirar endavant i donar solucions.

-Creu que hi ha d’haver un Pla Marshall pel món local català? Quines serien les seves prioritats?

No sé si Pla Marshall però sí que hem de tenir present que tots els pressupostos han canviat. A Cornellà vam aprovar el pressupost però entre el temporal Glòria i aquest coronavirus la perspectiva pressupostària ha canviat. L’estat ha de començar a entendre que el romanent dels ajuntaments ha de poder-se destinar al que vulgui o necessiti l’ajuntament. No ha d’anar a un lloc que li serveixi a l’estat per presentar uns comptes a la UE validant que s’ha fet la feina ben feta. A Cornellà, necessitarem ajudes a serveis socials perquè ens trobem que moltes empreses han tancat o han presentat ERTOS. La situació d’aturats a la comarca havia baixat molt els darrers anys i per tant havien baixat les partides de serveis socials que ara haurem d’incrementar. També haurem de compensar a les llars infants o escoles municipals música que no han ingressat els rebuts de les famílies. Per tant, haurem de renunciar a algunes inversions. Només per arreglar camins malmesos pel temporal ja hi aniran 100.000 euros que no estaven previstos.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (35)

ENTREVISTA A MERCÈ RUBIÓ ALCALDESSA DE CERVIÀ DE LES GARRIGUES

Mercè Rubió (Independents per Cervià-AM) és alcaldessa de Cervià de les Garrigues des del 2014. Un municipi de 640 habitants, que també comprèn el nucli despoblat de Vallxeca i l’antic poble de les Besses, on el cultiu de les oliveres i els ametllers en són la principal font d’economia. En els darrers anys, el turisme també ajudava a donar vida al poble, que ara s’ha vist aturat a causa de la crisi de la Covid-19. Precisament l’edifici de l’Ajuntament, que té més de cent anys i és tot de pedra, és dels més admirats.

 

-La Covid-19 està tenint poca incidència al seu municipi. Quina és la situació actual i què creu que ha provocat que no tinguin casos?

Ara mateix no tenim cap cas positiu registrat al municipi. Sí que és cert, que a les comunicacions de la Generalitat ens aportaven algun cas positiu i era perquè els tenen registrats per les targetes sanitàries i resulta que alguna persona encara la tenia censada a Cervià, quan en realitat corresponien a persones que fa molt de temps que no viuen aquí. Fins ara, els veïns de Cervià han anat molt amb compte i han seguit totes les recomanacions de prevenció i mesures de protecció, i crec que tot això ens ha ajudat positivament a no tenir cap cas de Covid-19. Cada dia em reuneixo amb el metge del poble per fer seguiment de la situació, i de moment, no tenim cap cas i esperem continuar així.

-A Cervià tenen segones residències. Han tingut problemes en aquest sentit?

A través de bans i pregons hem demanat insistentment que la gent no vingués a Cervià. Els estiuejants i persones que tenen casa aquí de tota la vida ens han fet cas, tot i que sempre hi ha algú que se’ns escapa. A Cervià tenim un terme municipal ampli i, a banda del nucli, als afores hi ha terrenys amb cases i és més complicat controlar-ho. De tota manera els Agents Rurals i Mossos d’Esquadra hi han estat a sobre.

-Com han protegit a la gent gran de Cervià?

El principal objectiu que ens vam marcar és intentar que no es moguessin de casa. A Cervià tenim farmàcia, però a causa d’un problema personal es va tancar durant un mes. Això va obligar la gent a sortir de casa per poder anar a buscar els medicaments que necessita a altres llocs, fins que vam decidir gestionar-ho des de l’Ajuntament. D’aquesta manera, la gent ens truca, anem a buscar les receptes a casa seva i els hi anem a buscar els medicaments a la farmàcia de Vinaixa. A l’hora d’entregar-los els hi deixem a l’entrada de casa.

-I la compra de menjar?

Sí, alguna n’hem fet també, però no tant. La realitat és que els veïns mateixos s’han ajudat els uns als altres, sobretot als que són més grans, la qual cosa és d’agrair.

-Per tant, la sensació és que la gent de Cervià s’ha portat bé…

Sí, la veritat és que sí, des de l’Ajuntament estem molt contents del comportament ciutadà.

-El sector primari és el principal sector econòmic de Cervià. Com han fet front a aquesta crisi sanitària?

Mira, la veritat és que a nosaltres aquesta crisi sanitària no ens ha agafat en temps de collita, perquè les ametlles venen al setembre i octubre, i les olives el novembre, desembre i gener. Per tant, no ens ha afectat a les principals collites del poble. El que sí que ha afectat és als autònoms i petits negocis perquè han hagut de deixar la feina, i també els bars i restaurants. Ara a Cervià estàvem vivint un moment de molt turisme, els restaurants cada cap de setmana omplíem i teníem molta gent al poble.

-Són un ajuntament petit amb un pressupost petit. De quina manera podran ajudar a pal·liar els efectes econòmics d’aquesta crisi? Ja han pres algun tipus de mesura?

Les mesures que hem pres són que l’ACA ens bonifica el 50% del cànon de l’aigua i, per tant, repercutirà en els veïns, i nosaltres també anul·larem el manteniment dels comptadors durant aquests tres mesos i el rebut de festes tampoc es cobrarà. Després el que farem és redistribuir algunes partides, perquè si no podem fer activitats ja previstes com la festa major no tindrem tanta despesa. Intentarem ajudar a la gent tant com puguem

-Ha tingut el suport que tocava respecte a les altres administracions?

Sí, el que passa és que el suport millor i que més ens falta és l’econòmic i, precisament, és el que costa més d’arribar. Ara està tot parat i els ajuntaments no rebem ni un euro i això vol dir que es retarden pagaments justament en el moment que la gent més ho necessita.

-Com preveu el desconfinament? Hauria de ser diferent segons territoris o municipis?

Crec que sí. És evident que no és el mateix una gran capital que un poble petit. Però també penso que l’excusa de viure en un poble no ha de servir, en cap cas, per fer desconfinaments que no toquen, és a dir, amb un relaxament de les mesures de seguretat i prevenció. Hem de ser molt prudents, perquè el virus es mantindrà i si la gent no pren mesures, possiblement tindrem un rebrot i això sí que fa por.

-La sortida dels nens va anar bé?

Sí, va anar bé. No hi va haver aglomeracions ni cap problema. Als pobles és diferent perquè si tenim 50 o 40 nens i van a un quilòmetre de casa, ja te’n vas als afores, i allà no molestes a ningú. El que sí que tenim tancats són els equipaments, com el poliesportiu o la zona de pícnic i, per tant, només poden passejar pel poble, que ja hi ha prou espai…

-Què és el que més li preocupa ara mateix com alcaldessa de Cervià?

Em preocupa molt l’economia del poble. Que es puguin tornar a obrir les perruqueries, els bars, els restaurants, etc. Això voldria dir que l’economia tornaria a anar cap amunt, però si es manté tot tancat, arribarà a un punt que la gent no podrà aguantar els negocis. I per descomptat, em preocupa molt que el poble es mantingui net de Coronavirus i que no hi hagi cap contagi com fins ara. De fet, ja passem un cop per setmana a desinfectar els carrers, intentant fer tot el que podem. Només desitjo salut per a tothom i que aquest virus s’allunyi com més aviat millor del nostre món.