GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (60)

ENTREVISTA A M.LOURDES FUENTES, ALCALDESSA DE SANTA CRISTINA D’ARO

M.Lourdes Fuentes (ERC), és alcaldessa de Santa Cristina d’Aro des de 2019, amb un període anterior de quatre anys com a regidora. Aquest municipi extens de la Costa Brava aplega gran part de la Vall d’Aro, amb platges en forma de cala i diversos atractius turístics de natura i patrimoni. L’alcaldessa destaca la importància de canvis en la forma de treball, que han vingut per quedar-se, així com el fet de contemplar diversos escenaris en la presa de decisions.

 

-És la pitjor crisi amb la qual us heu trobat a l’Ajuntament?

Des que soc alcaldessa es pot dir que sí, perquè durant la crisi del 2008 jo no era alcaldessa. És una crisi perquè no estàvem preparats i no en sabem les conseqüències, estem treballant en diferents escenaris perquè desconeixem el que comportarà.

-Pel que fa al turisme, en quina situació està actualment? Què es podrà fer i què no? L’accés a les platges haurà d’estar controlat?

És molt complex perquè els hotels, el càmping i el sector no saben exactament com anirà tot. A partir de Setmana Santa ja s’activa el turisme i tothom està esperant aquesta època per treballar. Hi ha molta gent del poble que treballa en els hotels o els restaurants i ara es troben en situació d’ERTO i amb incertesa. És molt complicat. A Santa Cristina hem creat una taula d’emergència empresarial, amb trobades telemàtiques amb els sectors hoteler, de restauració i comercial, i hem anat resolent dubtes i recollint suggeriments. S’ha treballat conjuntament per activar-ho tot.

-L’accés a les platges haurà d’estar controlat?

Pel que fa a l’accés a les platges, nosaltres ho tenim una mica complicat perquè tenim cales: una platja compartida amb Sant Feliu de Guíxols i tres cales petites. El que s’ha fet ha estat instal·lar cartells informatius de les mesures a seguir i totes les precaucions, però controlar-ho és complicat perquè a més, les cales estan lluny del nucli municipal. En alguns casos, l’aparcament de la platja és gestionat per una empresa i ens hi hem posat en contacte també per poder-nos coordinar.

-Què en pensa de les fases de desescalada? Són adequades per al seu municipi o en la seva opinió es podia haver fet diferent?

S’ha de comprendre que ha estat una situació nova per a tothom i s’ha hagut de gestionar… però qui coneix més els municipis són els ajuntaments i penso que ens haurien d’haver demanat més el nostre parer. Per exemple, aquí vam estar en fase 1 (en què hi havia franges horàries per a la població) amb un municipi que té molta extensió. Llavors ja es va rectificar i vam poder aplicar les mesures de poblacions de menys de 5.000 habitants –actualment hi ha uns 5.300 habitants però amb baixa densitat per metre quadrat- i es varen treure els horaris. El centre urbà és petit però tenim moltes urbanitzacions i no es donen acumulacions de persones.

-A nivell de resposta de la població, hi ha hagut una bona actuació per part de la gent o hi ha hagut comportaments que no han ajudat?

La gent ha actuat molt bé, al principi vam posar més controls per a les segones residències però la gran majoria ha complert amb les recomanacions, tothom ha complert. El mercat setmanal n’és un bon exemple, ja que es va organitzar i es va poder fer i va funcionar molt bé.

-Ja que em parla del mercat, han dut a terme accions per al comerç de proximitat? Han endegat mesures per a la recuperació del sector?

Des de la taula que vam crear han sortit diverses iniciatives i nosaltres farem diverses accions. Properament llançarem un vídeo promocional en què es fomenti el consum de proximitat, en tots els àmbits i una campanya de difusió des de l’oficina de turisme en diversos suports. A petició de la taula hem endegat una zona per autocaravanes perquè preveiem que aquest estiu molta gent triarà aquest sistema. Els locals de restauració també han pogut augmentar les terrasses. Aquesta taula és molt activa i potser aquesta situació ha fomentat que tothom s’hi hagi implicat més, perquè des de l’ajuntament es poden fer coses però els empresaris tenen moltes idees i són els que coneixen les possibilitats existents. Estem molt satisfets del treball i de la pinya que s’està fent amb el sector.

-Què hauria trobat a faltar a nivell d’informació per dur a terme l’aplicació del confinament i de les posteriors fases?

Hi ha hagut dubtes. Per posar un exemple, el canvi de fases. Ja s’anava dient que es canviaria de fase però nosaltres esperàvem la publicació oficial i varen passar uns dies en què a les xarxes socials ja es deia que estàvem en una altra fase però des de l’ajuntament no es podia dir. Ha estat un procés lent. I jo crec que aquí a Catalunya hauria d’haver estat la Generalitat la que hagués hagut de portar el timó i la informació. Ara per ara, seguim tenint dubtes i encara desconeixem què es podrà fer a la fase 3. Tenim segones residències que vénen de Barcelona i també de fora: de França i Anglaterra. El golf atrau el turisme estranger. Les reserves estan parades i això porta molt de problema perquè no es pot planificar. Estem treballant una mica a cegues i contemplant sempre diferents escenaris. I la festa major, que es fa al mes de juliol tampoc sabem exactament si es podrà fer. És una situació nova en la qual tothom es troba igual.

-Quina conclusió es podria treure per a la nostra realitat respecte de la crisi de la Covid-19?

El més rellevant és que hem vist que no estàvem preparats ni en l’àmbit sanitari ni en el tecnològic. Els sistemes de connexió no són adequats, en el cas de les urbanitzacions moltes persones no tenien les condicions per poder fer teletreball. Ha estat complicat. Ara ens servirà per posar-nos a treballar per tal que estiguem preparats tecnològicament. I estem plantejant de continuar les reunions telemàtiques amb la taula d’empresaris perquè hem tingut més afluència així que no pas presencialment.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (59)

ENTREVISTA A OLGA ARNAU, ALCALDESSA DE VILANOVA I LA GELTRÚ

Olga Arnau (ERC) és l’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú des de fa un any. Alhora també és presidenta de la Federació de Municipis de Catalunya, per tant, sap més bé que ningú el paper rellevant que ha tingut el món local a l’hora de gestionar la crisi sanitària que hores d’ara ja s’ha convertit en una crisi social i econòmica sense precedents. Vilanova és la capital del Garraf i té més de 67.000 habitants. Arnau confia salvar la temporada turística que ja tenim a casa amb la promoció del consum intern.

 

-Des d’aquesta setmana ja estan a la fase 2 de desconfinament. Estaven prou preparats per entrar-hi?

Sí, ens havíem estat preparant bé ja durant les setmanes anteriors, perquè cada fase és una evolució de l’anterior. En el nostre cas, ja veníem d’una important feina prèvia feta per facilitar que el sector de la restauració pogués obrir les terrasses amb garanties, i en la fase 2 han pogut obrir també l’interior dels locals perquè ja coneixíem la normativa i s’havia estat preparant. També hem estat treballant en l’obertura d’altres activitats, com els mercadals, i de mica en mica anem consolidant les mesures de mobilitat per garantir les distàncies de seguretat entre persones, sobretot a les zones més transitades de la ciutat. Els serveis municipals no han parat durant el confinament, primer s’han gestionat els serveis en les circumstàncies que teníem i ara continuen treballant intensament perquè tot vagi tornant a la normalitat en la mesura que es pugui.

-Després de 164 defuncions al Garraf, 47 d’ells a Vilanova, només queden tres persones ingressades a l’Hospital Sant Camil. Tenen la pandèmia controlada? Els fa patir un rebrot?

A Vilanova i la Geltrú estem en la mateixa situació que la resta del país. Les dades ens indiquen que la pandèmia s’està revertint i això ens permet anar retornant de manera molt progressiva i controlada a poder fer el que fèiem abans. Hem de continuar sent prudents i no relaxar-nos, continuem seguint en tot moment les indicacions del Departament de Salut. La part més dura i més impactant de la pandèmia són les víctimes que deixa. La malaltia ha causat dolor en moltes cases i el confinament ha aprofundit encara aquest dolor. Penso molt en les persones que han tingut pèrdues properes i els transmeto tot el meu escalf.

-A les residències de la gent gran han patit una situació complicada aquests mesos. Quina és la situació que tenen ara mateix? Amb la fase 2 ja es permeten visites…

Sí, seguint estrictament els protocols de seguretat marcats des de Salut. En el cas de la residència de titularitat municipal, Els Josepets, aquesta setmana els residents que no són positius de Covid-19 i que estan lliures de sospita de contagi ja han començat a rebre familiars. Tal com indiquen els protocols de fase 2, es rep un sol familiar, amb cita concertada un cop per setmana, en una visita breu i prenent totes les mesures de protecció i higiene.

-L’obertura de les platges és una de les altres novetats d’aquesta fase 2. Estan obertes a Vilanova?

A Vilanova i la Geltrú hem estat valorant l’obertura, però s’ha prioritzat minimitzar els riscos i no permetre el bany fins que es pugui garantir la seguretat de les persones. És a dir, fins que es disposi del servei de socorrisme. Per l’aturada dels procediments administratius durant el confinament molts municipis ens hem trobat que no vam poder completar la contractació d’aquest servei en els terminis habituals. És cert que, malgrat tot, alguns municipis han obert el bany, però a Vilanova i la Geltrú ens ha semblat més apropiat esperar uns dies fins comptar amb aquest important servei de protecció.

-Esperen salvar d’alguna manera la temporada turística? Creu que en el turisme nacional per fer-ho?

A Vilanova i la Geltrú ja tenim, de fet, un turisme molt familiar i de proximitat. Per aquest motiu, la campanya turística de la ciutat focalitzarà més l’oferta en aquest públic, però no suposa un canvi d’orientació important. Tot i així, òbviament, confiem que a mesura que avanci l’estiu puguem rebre també el turisme d’altres països que rebíem cada any, haurem d’estar atents a l’evolució de la pandèmia. En qualsevol cas, en aquests moments ens estem preparant sobretot pel turisme proper i estem promovent el consum intern. Si fins ara dèiem “queda’t a casa”, ara diem “queda’t a la ciutat”.

-Les escoles i instituts ja poden obrir les seves portes. És una bona idea reprendre les classes?

Les classes no s’han reprès. Les escoles han obert, també de forma molt limitada, per oferir uns punts de trobada de l’alumnat i el professorat, perquè puguin tancar un curs que sens dubte ha estat molt diferent de qualsevol altre. Com sabeu, s’ha prioritzat la trobada dels cursos que fan canvi de cicle i cada centre té el seu pla de desconfinament per oferir al seu alumnat l’atenció que necessita.

-També han decidit obrir les dues llars d’infants municipals per ajudar als pares a conciliar amb la vida laboral, però des dels centres els hi diuen que no s’està preparat…

Les llars d’infants s’han preparat i en les setmanes prèvies s’ha parlat amb totes les famílies per conèixer concretament les seves situacions i les seves necessitats. D’aquesta manera, s’ha organitzat l’obertura amb 15 alumnes en un centre i 10 en l’altre.

-La crisi sanitària ens ha derivat cap a una crisi econòmica i social. Han patit un augment de sol·licituds als serveis socials? Quin tipus d’ajuda i quin tipus d’usuari?

Sí, la crisi social i econòmica que estem vivint de forma global també té impacte a Vilanova i la Geltrú i s’han augmentat les situacions de risc i de vulnerabilitat social, en col·lectius diversos. Estem rebent un increment elevat de peticions d’atenció social, per garantir necessitats bàsiques com l’alimentació o el lloguer de l’habitatge. Evidentment aquesta situació ha fet replantejar a l’Ajuntament les previsions que teníem per aquest any, hem hagut de replantejar el pressupost i ja hem aprovat destinar, de moment, 808.000 euros en ajuts d’atenció social.

-A nivell empresarial i comercial la crisi econòmica també ha causat estralls. Com els estan ajudant?

Ja des de l’inici del confinament, quan tot el teixit productiu de la ciutat es va veure sobtadament aturat i de forma majoritària afectat, des de l’Ajuntament es va suspendre el cobrament de tributs, es va modificar el calendari fiscal per ajornar els pagaments i vam començar a estudiar vies de suport a cada sector. Un cop ha començat el desconfinament progressiu, acompanyem les empreses en el seu retorn a l’activitat, d’acord amb cada fase, perquè la desescalada no és simètrica per a tots els sectors. Però a banda d’aquest acompanyament, estem promovent ajudes per reactivar l’economia per valor de 2 milions d’euros. La meitat són subvencions directes a les empreses i l’altra, bonificacions fiscals.

-Vostè és també presidenta de la Federació de Municipis de Catalunya i, per tant, deu haver estat molt pendent dels alcaldes i alcaldesses del nostre país. Com valora el paper del món local en aquesta crisi?

El paper del món local ha estat fonamental, perquè som la primera porta on truca la ciutadania, i a vegades també la segona i la tercera. Tots els ajuntaments hem estat treballant intensament per garantir l’aplicació dels protocols i indicacions que ens arribaven de les administracions competents i hem atès i continuem atenent les necessitats que arriben directament dels nostres ciutadans i ciutadanes. Com a presidenta de la FMC, puc afirmar que tots els municipis han estat a l’alçada i que dins de les seves possibilitats tots estan donant resposta a les necessitats de la població.

-Quina ha estat la principal mancança o problema que han denunciat els alcaldes i alcaldesses? Seria convenient que tinguessin més competències?

Les dificultats majoritàries han estat, en primer lloc, les dificultats per obtenir l’equipament i material de protecció i higiene. Com sabeu, aquesta ha estat una mancança global i els ajuntaments ens hem hagut de moure per aconseguir-ne. D’altra banda, una altra dificultat és la disponibilitat de recursos econòmics. Els ajuntaments hem hagut de recórrer als recursos propis per atendre l’emergència, esperem que es puguin anar recuperant amb el suport de les administracions superiors. Però segurament la principal dificultat ha estat saber com donar resposta a la situació tan complexa i nova que ens ha arribat. Ens hem guiat molt en els exemples de països que ho han viscut prèviament, però tot i així cada casuística és diferent i ha estat complex.

-Què hem après com a societat de tot plegat?

Bé, hem tingut la capacitat de donar resposta a una situació tan imprevista i excepcional com aquesta pandèmia. Ara cal que tot el que hem après en aquest procés ho sapiguem aprofitar, a nivell individual i col·lectiu. Que esdevinguem millors persones i que millorem com a societat. Estic molt orgullosa de Vilanova i la Geltrú perquè és una ciutat molt solidària i cooperativa, i en aquesta pandèmia que ens ha posat tant a prova ho ha tornat a demostrar. Ara bé, potser el que estem vivint ha de ser una oportunitat perquè aquest esperit no només surti com a reacció a una situació d’emergència, sinó que formi part de la nostra manera de viure. Que sapiguem viure més en comunitat i compartir.

Aquesta setmana el Tribunal Suprem ha dictat una sentència que anul·la l’acord del ple de l’Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife del 30 de setembre de 2016 on es reconeixia la bandera nacional de les Canàries com un dels símbols del poble canari, i, al mateix temps, s’aprovava que s’hissés en un lloc destacat de l’edifici de la pròpia casa consistorial.

La sentència del TS estableix com a doctrina que ‘l’ús, fins i tot ocasional, de banderes no oficials a l’exterior dels edificis i espais públics no resulta compatible amb el marc constitucional i legal vigent, i en particular, amb el deure d’objectivitat i neutralitat de les administracions públiques’. Segons el Suprem, aquesta ‘incompatibilitat’ amb el marc legal es manté encara que aquestes banderes ‘no oficials a l’exterior dels edificis i espais públics’ no substitueixin, sinó que concorrin, ‘amb la bandera d’Espanya i les altres legal o estatutàriament instituïdes’.

Donat que aquesta sentència de ben segur afectarà a altres símbols utilitzats als edificis i espais públics de Catalunya, àmpliament utilitzats, com poden ser les banderes estelades o les banderes del col·lectiu LGTBI, i altres que puguin representar sensibilitats diverses, l’Associació de Municipis per la Independència vol fer les següents reflexions a partir de les següents bases:

1. Autonomia local. Els ens locals són primerament administracions autònomes que tenen assignades unes competències de gestió i serveis vers la ciutadania reconegudes per la Llei i emparades en la Carta Europea d’Autonomia Local amb l’objectiu de descentralitzar les administracions estatals i oferir una administració propera a la ciutadania i ràpida en la gestió. En els darrers anys, s’ha vist com, de forma barroera i poc ortodoxa s’han envaït reiteradament per l’Estat Espanyol, les competències locals i també les autonòmiques, mostrant una manca de lleialtat institucional, respecte i incompliment del marc constitucional de l’estat espanyol per part del propi estat espanyol.

2. Representació política. Així mateix, de forma clara i inequívoca, els consistoris representen unes opcions polítiques, escollides democràticament als plens municipals a través dels vots que reben les diferents candidatures. Per tant, és lògic i conseqüent, que al exercir el mandat de pobles i ciutats a les diferents alcaldies, els equips de govern expressin i posin de manifest la ideologia, tarannà i simbologia que els representa, recollida en programes electorals i plans de govern. Si els ajuntaments fossin simples òrgans de gestió, sense càrrega política, no caldria concórrer a unes eleccions, ni fer llistes electorals, perquè diferents equips de tecnòcrates o funcionaris podrien executar, de forma automàtica, les atribucions de gestió i serveis que li corresponen a cada ens local.

3. Llibertat d’expressió. El principi d’objectivitat de les administracions públiques, en cap cas, pot limitar la llibertat d’expressió, la lliure expressió del pensament polític i de les idees, sinó tot el contrari. Un ens públic ha de vetllar per la lliure expressió de pensament i ideològic de tots els ciutadans, veïns i veïnes. Prohibir l’exhibició de banderes legals en edificis i espais públics, tal i com pretén el TS, és contrari al Dret Fonamental de la llibertat d’expressió, tal i com està formulat a les declaracions i tractats internacionals i a la pròpia Constitució espanyola. L’AMI vol mostrar el més ferm compromís en la defensa dels drets fonamentals i les llibertats públiques i refusa qualsevol acte de censura que pretengui impedir o restringir la llibertat d’expressió com a valor superior de l’Estat de Dret. Aquesta exigència, la d’optimitzar les condicions d’exercici dels drets fonamentals (art. 9.2 CE en relació amb l’article 53.1 CE) fa que la materialització de la llibertat d’expressió per part la ciutadania que l’exerceix, utilitzant una determinada simbologia que no sigui il·legal, no pot ser impedida o restringida per part de qui no la comparteix.

4. Neutralitat versus objectivitat. La Resolució del Tribunal Suprem fa una deliberada equiparació de dos conceptes que no son idèntics, tota vegada que la mateixa Constitució no parla de “neutralitat” sinó del deure que tenen les administracions públiques de servir amb objectivitat els interessos generals. Precisament per complir aquest mandat les administracions públiques no són ni poden ser neutrals o
asèptiques en l’exercici de Drets Fonamentals i Llibertats Públiques, perquè aniria contra la seva pròpia essència. Aquesta és la tasca que el legislador encomana als poders públics: la no ingerència subjectiva en l’exercici lliure dels drets dels ciutadans.

Des de fa uns anys, l’Estat Espanyol i una part dels seus tribunals pretenen fusionar els dos conceptes i convertir tot l’espai públic en un monopoli de la ideologia dominant, el que suposa una censura a la diversitat i, de facto, passar d’una impostada neutralitat a la neutralització de l’espai públic, a favor d’uns interessos, marcadament polítics, que es fonamenten en el centralisme i la unitat d’Espanya, interessos legítims però no necessàriament compartits per les opcions independentistes, igualment legítimes i que necessàriament han de ser respectades en qualsevol Estat Democràtic.

5. Espai públic. Des de l’àgora de les polis gregues com a espais destinats al debat polític i a la conversa, fins a l’actualitat, els “espais públics” més enllà de definir-se per ser de titularitat pública, han estat indrets de debat d’idees, reivindicacions socials (caracteritzades per la temporalitat) on els ciutadans poden i han d’exercir els seus drets tant individuals com col·lectius: associació, reunió, manifestació i on els poders públics, sobretot els locals, tenen el deure de garantir-ne el seu exercici. La Corporació municipal com a institució democràtica i la més propera a la ciutadania té l’obligació legal de respectar i fer respectar els Drets Fonamentals rectors de l’Estat de Dret per imperatiu legal. L’espai públic és l’àmbit d’expressió del pluralisme i de les diferents sensibilitats, una expressió que els poders públics no han d’eliminar mitjançant la neutralització de l’espai, sinó amb la ponderació dels drets fonamentals involucrats.

COMUNICAT EN PDF

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (58)

ENTREVISTA A DANI CORNELLÀ, ALCALDE DE CELRÀ

Dani Cornellà (CUP), alcalde de Celrà des de l’any 2011, un municipi d’uns 5.500 habitants, amb un entorn privilegiat i un paisatge perfilat entorn de l’activitat agrícola – la principal fins a finals del segle XIX-, amb més de la meitat del terme municipal inclòs al Pla d’Espais d’Interès Natural de les Gavarres. Un municipi amb serveis que han vist una oportunitat de cara al futur, després de la COVID-19, i un sector industrial molt remarcable que no s’ha aturat. La resposta de la ciutadania enfront de la pandèmia i el canvi de prioritats de la nova situació posen damunt la taula un canvi de paradigma i un altre model de societat.

 

-Com ha anat evolucionant la seva tasca al llarg de la crisi? Ara, en fase 2, què ha canviat respecte un dia habitual a l’alcaldia abans de la COVID19?

En un primer moment tot ha anat molt de pressa i com a alcaldes hem hagut de prendre decisions de forma ràpida, més enllà del que potser ens pertocaria: es tanquen serveis, les places, s’implementa el teletreball… i en un segon moment, una mica més habituats a la nova realitat, es van adaptant totes les tasques i els serveis. Al principi tens poc temps per pensar i has de prendre decisions i després van arribant indicacions i normatives que complementen les decisions que es van prenent per donar resposta a la nova realitat. Respecte a la situació d’abans de la crisi, el canvi principal és la incertesa. De cop, ens trobem amb un nou escenari no previst que mai haguéssim imaginat i que ens fa canviar totes les prioritats per centrar-nos en problemes immediats en tots els àmbits. Es passa d’una planificació de 4 anys a una planificació molt curta, pensar els diversos escenaris i preparar-se.

-Hem vist que heu estat molt actius a les xarxes socials per tota la informació relativa a la pandèmia. De quines altres formes heu informat la població?

Hem potenciat molt les xarxes socials i grups de missatgeria però també hem fomentat molt la ràdio municipal, que ha estat una altra xarxa a la qual és molt més fàcil que hi accedeixi tothom. S’ha dut a terme una programació estable, amb continguts per a totes les edats –programes per mainada, música per a gent gran, una part de la festa major- per intentar arribar al màxim de gent possible.

-Per a les activitats d’estiu, les piscines, esport… suposem que la gent està pendent de totes aquestes propostes… Com ho percebeu des de l’ajuntament?

La priorització és endegar tots els serveis que es puguin, ja que després de 2 mesos de confinament, la societat ho necessita: des de casals de tot tipus, piscina municipal… Però el que tenim molt clar és que ens hem d’adaptar a la normativa que s’ha establert i preparant diferents escenaris en funció de les fases sanitàries que es vagin donant.

-També veiem que promoveu la bona gestió de l’entorn natural i l’adequació dels itineraris. Suposem que aquests dies són entorns molt concorreguts? Creu que la gent valorarà més aquests espais naturals a partir d’ara? Heu hagut de posar controls durant el confinament?

Tenim la gran sort que el municipi té les Gavarres i la llera de Ter, cosa que ha anat molt bé per als veïns i veïnes de les diferents zones del poble, que n’han pogut gaudir. El que hem fet com ajuntament ha estat detectar algun entorn o camí malmès –encara hi havia alguns arbres caiguts del temporal Gloria- i arreglar el més urgent i necessari per a poder fer ús d’aquests itineraris amb la màxima seguretat. He de dir que hem notat un repunt important de gent del municipi que potser coneixia poc els itineraris naturals i el fet d’estar confinats al poble ha fet que molta més gent els estigui utilitzant i demanant informació dels recorreguts. Hem vist moltes fotografies dels itineraris del municipi a les xarxes socials que la gent ha anat penjant.

-La indústria és un sector important a Celrà. Com ha funcionat durant la COVID19?

La gent que treballa al polígon és de Celrà o dels pobles propers, hi treballen unes 2.000 persones, i la majoria de les empreses –sobretot les més grans- no han aturat l’activitat perquè són indústries de sectors essencials: químiques, alimentàries o logístiques. El teletreball, en moltes d’aquestes empreses, ha estat una petita part.

-Pel que fa al teixit associatiu i social del municipi, quin contacte hi heu tingut durant l’evolució de la pandèmia? Us consta que estiguin planificant activitats per anar tornant a la normalitat?

Em consta que hi ha entitats esportives que ja estan tornant a l’activitat als seus equipaments, tots respectant la normativa de la fase sanitària i també algunes entitats socials que ja han obert els locals. De mica en mica, tot torna a reactivar-se, però no tot. Alguns encara prefereixen esperar i alguns altres estan en fase de preparació amb tots els condicionants que preveuen les mesures de reactivació.

-I la festa major confinada? Suposem que al principi devia ser un repte organitzar-ho, sense experiència prèvia, creieu que us donarà peu a repetir per altres iniciatives, ara que la gent hi estarà acostumada?

Jo crec que sí. En el seu moment es va decidir, amb totes les entitats, la cancel·lació però un cop presa aquesta decisió, vam decidir fer algunes activitats via xarxes i ràdio, com el pregó o alguns concerts. Al carrer es va fer una cercavila confinada dels gegants del municipi. A partir d’aquí no descartem fer algunes programacions – perquè per al teatre la normativa per obrir és complicada- amb noves fórmules per oferir el Teatre Ateneu a casa. Hi estem treballant.

-Heu dut a terme diverses iniciatives per a la promoció de la compra de proximitat… com està funcionant?

El confinament ha suposat que la gent es quedés a comprar al municipi i és una dinàmica que volem aprofitar per tal que no canviï massa i endegar iniciatives per tal que la gent vegi la importància de tenir un poble viu, amb les persianes apujades, ja que hem pogut comprovar com és un poble amb els comerços tancats i no volem que això es repeteixi. També estem preparant partides concretes per fer actuacions més àmplies per fomentar el comerç de proximitat i de qualitat.

-A part de la flexibilització del calendari de tributs, promoureu ajuts econòmics en algun sentit?

Nosaltres ja disposem d’una partida important al nostre municipi per ajudar les famílies, ja des de la crisi del 2008 i s’ha mantingut, no només a nivell bàsic sinó també per ajudes a casals, sortides escolars, etc… Són partides amb un volum important perquè pretenem que arribin a tothom que ho necessiti. A més, ara promourem ajudes per a organitzar campanyes i esdeveniments per ajudar a promocionar no només els comerços sinó també els serveis i els autònoms del municipi. Estem pensant en un llibret que aplegui tots els serveis, també en format aplicació, i alguna iniciativa per als bars i restaurants.

-Per a la gestió del dia a dia durant el confinament i ara, amb les fases de desescalada, què creieu que podríeu haver fet els ajuntaments que no us ha estat possible per un tema de competències?

La veritat és que sí, ja que ens han tret l’autonomia local, imposant-nos-ho tot. Hem trobat a faltar que comptessin amb nosaltres, que fessin normatives àmplies i generalitzades sense tenir en compte les particularitats dels municipis, sense preguntar. I moltes vegades hem trobat a faltar poder decidir, ens hem trobat sols i sense informació, fins i tot de la pròpia normativa, que provocat molts dubtes. Ens hem sentit abandonats. En el nostre cas, en les darreres fases, amb telèfons que no contestava ningú, per exemple de la Generalitat, perquè estava tancat per la COVID-19. Pensem que l’administració pública no es pot permetre desaparèixer en moments com aquests i això ha passat en alguns casos. Hem pres decisions que no ens tocaven, sense cap problema, però algú havia d’haver respost.

-Com està funcionant l’aplicació de les fases al municipi? Teniu tota la informació que requeriu? I la gent, com està actuant?

Com sempre dic, la majoria de la gent compleix el que s’estableix, tot i que sempre hi ha una petita part que, per desgràcia, és la que sempre es veu més, que és la gent que incompleix les normes i que té comportaments incívics. Però la gran majoria ha fet el que tocava, tot i que en alguns moments s’han generat molts dubtes en l’aplicació de les fases, perquè es donaven situacions contradictòries o no estaven prou ben explicades i cadascú ho interpretava com més li convenia. A vegades ens ha generat dubtes a nosaltres mateixos, ha faltat concreció i sentit comú amb les fases.

-Podeu dir-nos què haurà suposat pel vostre municipi haver passat per aquesta crisi? I per a vostè com a alcalde? I per a la societat en general?

Jo penso que hauríem d’haver après – i que no tinc clar si això és així- que el model que tenim no pot continuar de la mateixa manera, hi ha d’haver un canvi de paradigmes i hem d’aprofitar aquesta experiència com a societat per a pensar en el decreixement. No podem continuar amb un model de creixement constant. Aquest model no sap donar respostes en moments difícils i per això hem de fer un canvi com a persones i com a societat per decréixer en tots els sentits. Finalment, també voldria remarcar la resposta humana increïble d’una gran part dels veïns i veïnes, pel que fa a moltes iniciatives, i que en moments així es desperta una part molt humana de la societat i de la solidaritat. Un fet que, personalment m’ha donat molta empenta per continuar, et dona força i ànims perquè veus que una societat diferent és possible.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (57)

ENTREVISTA A JORDI FÀBREGA, ALCALDE DE LA SEU D’URGELL

El coronavirus ha estat molt contingut a les comarques pirinenques i l’Alt Urgell n’és un bon exemple. Fa tres setmanes es va donar d’alta al darrer pacient ingressat al Sant Hospital de la Seu d’Urgell i per tant, el seu alcalde Jordi Fàbrega (Junts per la Seu), metge pediatre de professió, està satisfet de l’evolució al seu municipi que ja es troba a la Fase 2 i tot progressa satisfactòriament. En poques setmanes arribarà l’estiu i espera poder salvar la temporada turística amb els visitants de proximitat, el turisme intern que haurà d’adaptar els seus hàbits a la nova situació.

 

-Com a metge, era previsible una pandèmia de les dimensions de la COVID19, amb una taxa de contagi tan elevada i amb una propagació tan ràpida entre la societat?

Es fa difícil dir si era previsible o no. El que sí que és veritat és que el coronavirus és un toc d’atenció com a espècie i com a societat: no estem sols al planeta i no ho controlem absolutament tot. Altres vegades s’havien donat pandèmies que no ens havien arribat a nosaltres, a Àfrica o Àsia, però sabíem que podia succeir una pandèmia d’aquestes dimensions, a escala mundial. Ha arribat amb una taxa de contagis molt alta i una taxa de mortalitat molt elevada pel que és habitual en aquest tipus de virus. Ens va anar bé de tenir el reflex d’altres països, sobretot la Xina i Itàlia, però vam trigar una mica a reaccionar i vam menysprear també, en certa manera, la virulència de la pandèmia i això ho hem pagat.

-El Pirineu, en general, ha tingut una incidència baixa de contagis i en aquests moments no tenen cap ingressat. A què poden ser degudes aquestes grans oscil·lacions entre zones de Catalunya?

És cert que el Pirineu ha tingut una taxa baixa de contagis, tot i que a l’inici de la pandèmia, deu n’hi do, com ens va afectar, tant a l’Alt Urgell, com a Andorra i altres zones també. Es va saber controlar bé i les mesures han estat correctes, sobretot amb l’aïllament de la nostra gent gran i, també cal dir-ho, ho tenim més fàcil que altres indrets per fer-lo efectiu, tenim molt aire lliure i el transport públic no està congestionat. Per tant les nostres aglomeracions, no són les mateixes que poden tenir a les grans metròpolis. Fa molt temps que no tenim cap nou ingressat a l’Hospital de La Seu, concretament cinc setmanes, i el darrer malalt se li va donar l’alta fa tres setmanes. Els casos s’han donat amb comptagotes.

-L’Alt Pirineu ha entrat aquest dilluns a la fase 2, més permissiva. Ha estat correcte, segon el seu criteri, la gestió sanitària de la pandèmia i les fases del confinament?

Hem entrat a fase 2, igual que vam entrar a fase 1, en el moment que epidemiològicament ens ho podíem permetre. Per canviar de fase es té en compte el diagrama de risc que és la transmissibilitat del virus i el nivell de contagiats per 100.000 habitants. Si les dues variables són baixes, és quan s’ha de fer el pas de fase. Vam entrar a fase 1 quan estava molt controlat i 15 dies després no hi ha hagut cap empitjorament, al contrari, les xifres han continuat millorant. Cada vegada hi ha menys virus a l’ambient i cada vegada és menys contagiós, per tant hem d’anar avançant a poc a poc. Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre i Pirineus anem un pèl avançats i va bé perquè servim com a model per a les altres regions sanitàries.

-Quin és el seu grau de satisfacció respecte a els seus veïns durant el confinament i el seu compromís amb la salut pública?

Molt content de com ha respost tothom. Hem de parlar de què fa la gran majoria de la població i a La Seu ha estat molt conscient, ha respectat el confinament i hem vist un voluntariat enorme per ajudar als que ho necessitaven, als professionals sanitaris a fer la seva feina i, en l’àmbit social, tothom ha ajudat a fer mascaretes i amb les impressores 3D s’ha fet material pel personal sanitari. Hem tingut una resposta excel·lent i és un orgull com a poble.

-Just a l’inici hi va haver 10 agents dels Mossos contagiats però La Seu també ha estat notícia perquè un pacient de 93 anys ha superat el coronavirus. Com a viscut com alcalde aquesta situació tan peculiar i extraordinària?

És una situació molt complexa com a alcalde. Anàvem controlant l’hospital i prenent les decisions que calia, en cada moment, com traslladar els padrins al seminari per treure’ls de l’hospital i que tinguessin menys risc de contagi i, de pas, retornar més espai al mateix hospital per atendre els infectats de COVID-19. Els padrins no se’ns han contagiat i vam poder atendre bé els casos de COVID19 en un hospital comarcal petit com el nostre. Sí que vam tenir aquest brot dels Mossos que ens va fer patir molt, però dels 12 positius, no hi va haver cap ingressat i tots se’n va sortir. El padrí de 93 anys que va superar el coronavirus va ser una gran notícia. Des de l’Ajuntament ho has de controlar tot, temes sanitaris i temes socials i que ningú es quedi enrere en aquesta crisi social i econòmica. Hem tingut moltíssima gent darrere empenyent i que han fet molt bé la feina en una situació de tanta complexitat com ha estat aquesta pandèmia.

-Han publicat un inventari dels establiments i serveis oberts a La Seu amb el seu telèfon, horari especial i si porten la compra a domicili. Estan contents els botiguers amb aquesta iniciativa? Ha estat un dels sectors més perjudicats?

Des del principi hem intentat publicar diversos butlletins diaris que s’anaven penjant al web de l’Ajuntament. Un és el butlletí que informava de l’actualitat sanitària: infectats, ingressats i difunts perquè el més important és la transparència amb totes les dades. També hem fet un altre butlletí que recollia les ajudes que anaven publicant totes les administracions i, tal com comentes, aquest inventari de tots els serveis oberts a La Seu amb la informació de si es podia fer la compra online o el trasllat al domicili. Hem estat al costat dels botiguers però també perquè els botiguers han estat al costat nostre. Hem celebrat moltes reunions telemàtiques amb botiguers i associacions empresarials per afrontar, entre tots, de la millor manera possible, aquesta crisi. Moltes de les iniciatives han sorgit d’aquestes reunions.

-Han aprovat també una línia d’ajuts per a empreses i autònoms. Quina implicació espera de les altres administracions en aquest sector per fer viable el futur de moltes d’aquestes empreses de La Seu?

Hem fet una línia d’ajuts molt important tenint en compte el petit múscul econòmic que té l’ajuntament de La Seu d’Urgell. En total són 1,1 milions d’euros que posa l’Ajuntament de La Seu a disposició, o bé de famílies, autònoms o empreses i crec que hem fet un esforç molt gran. Ho hem pactat amb el principal grup de l’oposició, Compromís per la Seu, a qui vull agrair que estigui al costat de l’equip de govern en moments tan difícils. Necessitem però que les altres administracions estiguin a l’altura del moment, tant la Generalitat com el govern espanyol. Per nosaltres és important que ningú es quedi enrere des del punt de vista social en aquests moments tan durs i hauríem d’intentar que l’atur no se’ns tornés a disparar al 20-25%, ja que això seria un autèntic drama pel país. Hem d’intentar que cap empresa tanqui i es perdin els mínims llocs de treball. Ens costarà molt més pagar l’atur durant dos anys que fer totes les ajudes que calgui perquè ningú s’hi quedi. Hem fet també una ajuda als transfronterers, que són uns 1.620 treballadors/es que cada dia que pugen a Andorra. Si es queden sense feina, no tenen atur. Esperem que el govern de l’estat faci algun ajut per aquest col·lectiu que per a nosaltres és important.

-Creu que es podrà salvar la temporada turística de l’estiu? Pensa que el turisme de natura serà una opció pels catalans i catalanes que no podran sortir a l’estranger per por o per les limitacions?

Crec que la temporada d’estiu la podrem salvar, d’una manera diferent, potser amb uns altres nivells, si sabem aprofitar les oportunitats que ara se’ns generen. Hi haurà turisme de proximitat, de Catalunya, perquè la gent tindrà por d’agafar avions i per tant és una bona manera de vendre el que tenim aquí: turisme de natura, d’aire fresc, i productes de km0. Aquí és difícil que et trobis aglomeracions i pots passejar per uns entorns excepcionals. Les cases de turisme rural ho tindran més fàcil que els grans hotels per tenir aquests clients. En l’àmbit turístic hem d’aprofitar el moment, tirar endavant i que ja es quedi per un futur. Exportar i vendre la nostra qualitat de vida a la gent que viu a les metròpolis i que nosaltres en podem gaudir tot l’any.

-Parlem de festes. 7 juliol St. Ot que és el patró, la festa major a finals d’agost, el Festival de Música Antiga que ja està cancel·lat i la Fira de Sant Armengol. Què es podrà celebrar i com?

La Festa Major, a finals d’agost, la farem. Ara se’ns obre un repte enorme i apassionant que és com la farem i l’entomem amb moltes ganes. És cert que a la tardor hi ha prevista la Fira de St. Armengol i hem d’anar veient la situació epidemiològica com evoluciona, no sabem com estarem a l’estiu i a la tardor. Està clar que no podem deixar de banda la cultura, l’associacionisme i les petites festes. Un poble sense cultura i sense festes és un poble sense ànima i no ho podem deixar anar. Hem de canviar com farem aquestes festes, s’haurà de respectar la distància física i, per tant, concerts amb molta gent de peu, serà impossible, però està clar que hi ha moltes maneres de fer cultura.

-Com a societat, aprendrem la lliçó que ens ha donat aquesta pandèmia?

Espero que aprenguem la lliçó com a societat i com a país: apostar per productes de proximitat i de quilòmetre 0; lluitar contra la globalitat que fa que les mascaretes les fabriquem a la Xina i quan les necessitem no les tenim i que, contínuament, haguem de lluitar contra un mercat global; apostar per la sanitat pública i la investigació; per l’educació pública i per les residències. No hem fet les coses ben fetes, sobretot com hem tractat la nostra gent gran i hem vist que tenim la sanitat pública, amb els millors professionals, però massa escanyada. Hem de saber apostar per això: els diners públics han de servir per garantir una bona sanitat pública i una bona qualitat de vida per a la nostra gent gran. Menys despesa militar i més despesa en la sanitat pública. Quan venen mal dades, si la despesa la tenim col·locada on toca, ens en sortirem millor.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (56)

ENTREVISTA A ADAM TOMÀS, ALCALDE D’AMPOSTA

Adam Tomàs (ERC) és l’alcalde d’Amposta (Montsià) un municipi de 20.000 habitants capital i centre comercial i de serveis de la comarca del Montsià. Tam com ha passat a la resta de les Terres de l’Ebre, l’afectació de la crisi sanitària de la Covid-19 ha estat molt menor respecte altres zones del país. Això els ha permès anar ara un pas per davant i aquesta setmana ja s’han estrenat en la fase 2 del desconfinament. Confien salvar la temporada turística després que el Delta de l’Ebre es perfili com un dels destins més demandats. L’alcalde, precisament, en destaca les seves platges salvatges, on es garantirà qualsevol mesura de distància.

 

-Han estat dels primers municipis que aquesta setmana han passat a la fase 2 del desconfinament. Podem dir que estaven preparats?

Sí, i tant. En tot el tema sanitari i, per exemple, el de la residència de la gent gran podem dir que no tenim cap cas positiu de Covid-19 i durant tota la pandèmia ho hem tingut tot molt controlat. També hem ampliat les desinfeccions de carrers i instal·lacions del municipi per garantir la seguretat, i alhora hem fet molta pedagogia i comunicació entre la població, que ens va portar a crear l’Oficina d’Atenció a la Covid-19. Aquí hi vam traslladar tot el que feia referència a aquest tema i ha funcionat molt bé. Per tant, crec que estem en una molt bona situació i per tant, estem preparats per aquesta fase 2.

-Quin creu que ha estat el motiu perquè les Terres de l’Ebre hagin tingut una menor afectació de la Covid-19?

Principalment crec que es deu a la dispersió poblacional que tenim en aquesta zona, amb només 180.000 habitants, però també a què la gent ha respost molt bé. S’ha de dir que també tenim més fàcil portar a terme mesures de prevenció importants com ara la distància social, respecte a altres territoris. Per tant, crec que tot això ha evitat un major contagi de la malaltia.

-Van un pas per davant de pràcticament tota la resta de Catalunya. Creu que això els beneficiarà a l’hora d’afrontar la campanya turística d’estiu? Com l’estan preparant?

Sí, crec que ens beneficiarà anar un pas per davant però també el fet dels pocs contagis que hi ha hagut a les Terres de l’Ebre. Tenim un model turístic que precisament aprofita aquesta dispersió territorial, així com el nostre paisatge i el nostre clima, que permeten conformar una estructura poc massificada i vinculada al món rural, característiques que ara es demanden molt. Tot i axò, per tant, ens convertirà en un atractiu. D’altra banda, s’està dient que s’està demandant molt aquest tipus de turisme que s’anomena lliure de Covid-19, on es busca la tranquil·litat per no haver-hi massificació i per tant una més alta seguretat pel que fa a possibles contagis de la malaltia. Una altra cosa que tenim a favor és que les platges d’Amposta són verges i molt grans que ens permetran tenir còmodament el distanciament que es demana en la normativa de la Covid-19.

-Com dèiem, el Delta de l’Ebre es pot convertir en un dels destins turístics d’aquest any, davant les restriccions que hi haurà a l’hora de viatjar. Fins a quin punt els pot ajudar això?

Ens pot ajudar molt. Tant el sector turístic com el de serveis, ja donava una mica per perduda la temporada d’estiu i crec que això ajudarà a fer que les conseqüències no siguin tan greus com s’esperava. Sumat a les ajudes i subvencions de la Generalitat i també de l’Ajuntament dirigides cap a aquests sectors, ens ajudarà a fer que la situació no sigui tan nefasta com es preveia al principi. Tot serà benvingut a l’hora de minimitzar els efectes que haurà suposat aquesta crisi sanitària.

-La crisi sanitària deriva cap a una crisi econòmica i social. Què fan per fer-hi front?

Per sort, quan vaig entrar d’alcalde ja vam decidir doblar els esforços que es destinaven als Serveis Socials. Això ha fet que aquesta crisi ens enxampi en una situació bastant bona a nivell estructural: tenim estructurat un sistema de serveis socials bastant potent i amb entitats importants del tercer sector que ens donen suport. L’única cosa que hem hagut de fer és ampliar la partida pels ajuts socials, que ha passat de 40.000 euros a 120.000 euros.

-I han notat un augment de sol·licituds als Serveis Socials?

L’augment de sol·licituds ha estat extraordinari. Un exemple: des de l’1 de gener al 13 de març (quan comença la crisi) teníem 27 famílies usuàries d’un servei de tiquets d’alimentació que tenim a Amposta, i des del 13 de març fins al 13 d’abril, és a dir, en un mes de Covid-19, es van triplicar les sol·licituds de famílies que havíem d’atendre, arribant a les gairebé 90. Referent a les ajudes de pagament de lloguer o hipoteca hem vist que molta gent, que fins ara no havia sigut mai usuària dels Serveis Socials, ara l’hem hagut d’incorporar, o bé perquè s’han quedat sense feina o bé perquè formaven part de l’economia submergida. També hem de dir que ens hem suportat molt amb la Creu Roja, Càritas i Siloé, que són les tres entitats que tenim en l’àmbit social.

-Amposta és un centre comercial i de serveis en l’àmbit comarcal. Com s’està ajudant a empreses i comerços?

Nosaltres sempre parlem d’accions passives i accions actives. Les passives han sigut les que quan hi ha hagut un servei que no hem donat, no l’hem cobrat. Per exemple, les terrasses dels bars i restaurants o la zona blava d’aparcament i la recollida de deixalles. Després el que hem fet és ampliar una línia d’ajuts, amb 200.000 euros, per ajudar amb 500 euros el petit comerç i restauració, que són compatibles amb altres subvencions. També hem creat una altra línia d’ajuts vinculada amb el món del lleure, que no havíem fet mai i que, sobretot, va destinada a empreses i entitats d’Amposta que fan estades i activitats d’estiu. És una manera d’implicar i ajudar a un sector serveis vinculat a les estades d’estiu i possibilitar que els xiquets i xiquetes no es quedin sense. La realitat és que hem posat tota la carn a la brasa tot i ser coneixedors que tindrem problemes a l’hora de tancar el pressupost municipal, però la nostra prioritat és la ciutadania. Miri, li poso un exemple: teníem una pòlissa de tresoreria d’un milió d’euros que en cinc anys no l’hem fet servir mai, i ara l’hem ampliat a tres milions d’euros per prevenció, perquè no sabem com anirà tot plegat. No estem ingressant res des de fa dos mesos i en canvi estem cobrint totes les depeses de personal i factures.

-El sector primari, sobretot el de l’arròs, està patint conseqüències?

No, ha quedat bastant fora de les restriccions i això ha fet que hagin pogut anar a treballar amb certa normalitat. Crec que aquest sector de l’arròs està més preocupat per l’acord de lliure comerç que no pas de la Covid-19.

-L’Hospital Comarcal també ha començat a tornar a la normalitat. Un bon símptoma…

Sí! Malgrat no tenir molts de casos, el Departament de Salut ens va demanar de traslladar el servei de cirurgia a l’Hospital Verge de la Cinta (Tortosa), perquè se’ls hi havia infectat tot l’equip d’aquest servei, i el nostre hospital va passar a ser d’atenció Covid intermèdia. Sortosament, tot ha anat molt bé. Al costat de l’Hospital tenim una residència de la gent gran antiga, que no es fa servir, i la vam posar a disposició de Salut, després de fer-hi una inversió de 60.000 euros i amb un total de 80 llits per si feia falta. Al final no ha estat així, però s’havia de preveure per poder reaccionar si calia.

-Tenen previst obrir les escoles? Com creu que s’hauria de gestionar aquest problema?

Crec que hem de tornar a la normalitat el més ràpid possible. Pel que fa a les llars d’infants ho estem treballant, i si les hem d’obrir amb cinc xiquets per aula, es farà, sempre tenint en compte les necessitats particulars de cada família. En el cas de les escoles el mateix: estem buscant espais per si cal ampliar. Ara no crec que obrim, però al setembre hem de poder funcionar amb normalitat.

-Com ha estat i és la relació entre administracions? Ha tingut el seu suport com alcalde?

Sí. Tenim un grup de comunicació entre la cinquantena d’alcaldes i presidents d’EMD de les Terres de l’Ebre i on també hi ha el Delegat del Govern i directors territorials, entre altres. Ha estat un gran canal de comunicació, ja sigui per transmetre informació com per aclarir dubtes de particularitats i també per interpretar el BOE. Ens hem sentit molt recolzats i amb una molt bona feina de coordinació per part de tothom. El Departament de Salut ha estat al peu del canó, així com també ho ha estat el d’Interior o el d’Afers Socials.

-Com s’imagina l’anomenada “nova normalitat”?

Me l’imagino en el sentit que hi ha moltes coses que han vingut per quedar-se. Per exemple, tot i ser un tema menor, nosaltres que som un territori que estem allunyats dels centres de decisió, hem vist que les reunions telemàtiques funcionen. Aquesta crisi ens ha ajudat a repensar moltes coses. El tema de la mobilitat, per exemple, estem treballant la possibilitat que Amposta es mogui amb bicicleta, cosa que mai havíem estat prou valents per aplicar, i ara en canvi notem que la ciutadania és molt més sensible a les decisions que anem prenent. Crec que es racionalitza molt més i ara és moment de fer pinya.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (55)

ENTREVISTA A JORDI MIR, ALCALDE DE CABRERA DE MAR

Jordi Mir (JxCAT), és alcalde Cabrera de Mar des de l’any 2011 i anteriorment en fou regidor d’obres públiques i medi ambient des de l’any 2007. La gestió de la comunicació -que recau en l’alcalde- ha estat un dels principals elements que ens ha destacat en aquesta entrevista, a més d’una iniciativa pionera que estan duent a terme a l’ajuntament des de fa anys i que passa per fomentar l’excel·lència en la gestió municipal aplicant sistemes de l’empresa privada.

 

-El Maresme ha estat un cas peculiar perquè no tota la comarca va al mateix ritme de desconfinament. Cabrera de Mar forma part del Baix Maresme, i va estar una setmana en una fase intermèdia, fins a passar avui a la fase 1. Quina valoració en fa? Com ho veu la ciutadania?

Les variacions de la fase intermèdia respecte de la fase 0 no tenien massa impacte, però ara que comença la fase 1 sí que notarem diferències importants. De moment avui és una posada en marxa, que s’anirà notant al llarg del dia i de la setmana, esperem que sigui positiu per a tothom. Hem notat que hi havia persones que ja tenien ganes de fer coses tan bon punt s’anunciava el que es podia fer a les fases abans que entressin en vigor i nosaltres hem vetllat en tot moment que no es posessin en risc les persones.

-Disposa de tota la informació per assegurar el correcte compliment de les mesures de cada fase?

La informació sí que ha estat un tema que donaria per molt: cada vegada hem tingut més informació, que s’anava acumulant, fet que ho va complicar una mica. Jo crec que des dels ajuntaments en general hem fet un gran esforç de comunicació, mirant de simplificar i d’interpretar tota la normativa per fer-ho arribar a la ciutadania de la forma més clara i entenedora possible. Això al principi era més fàcil però a mesura que s’ha anat complicant ha estat més difícil fer-ho arribar. Voldria fer èmfasi en el fet que els alcaldes i alcaldesses hem rebut el suport constant i instantani de la delegació territorial del Govern de la Generalitat de Catalunya que, així com d’altres administracions informaven al final del dia, en el cas de la delegació territorial ens facilitava la informació al moment, i això és d’agrair. A més de saber els canvis al moment, fet que ens ha facilitat la gestió, també han atès peticions, consultes i dubtes.

-Tot el litoral català va ser afectat pel temporal Gloria… En el cas de Cabrera de Mar, varen valorar els danys al municipi en 75.000 euros. Han rebut ajudes? Quin ritme porten les obres de reforç de l’escullera? Com ha dificultat o facilitat les feines les restriccions i el confinament?

El Gloria a Cabrera va afectar relativament poc si ho comparem amb l’efecte que va tenir a l’Alt Maresme. Aquí l’impacte va ser majoritàriament a la costa i la despesa es va dedicar a la neteja de la platja i reparació de camins. En els darrers anys hem anat invertint en la millora de canalitzacions, dels camins, de talussos i rieres… i això es nota. Al final no es va demanar cap ajut perquè no complíem amb les condicions requerides. Les obres es varen aturar els 15 dies primers en què es va declara el confinament total però la resta, i tant abans com després s’hi ha treballat amb normalitat.

-Hem vist que més del 40% de les empreses del municipi s’han vist forçades a fer ERTOS. Quins àmbits són els més afectats? Com es preveu fer front a la situació d’aquestes empreses i les famílies?

És un impacte important. D’aquests ERTOS, un terç són del sector del comerç detallista i un terç a l’engròs, i en menor mesura la indústria i l’hostaleria. Hem estat molt proactius des del primer moment i hem aprovat un pla de reactivació econòmica per valor de 110.000 € orientat a reactivar el teixit empresarial i l’ocupació. En aquest sentit, tenim diversos programes: el programa “Reactiva’t”, orientat a l’estímul del consum als comerços que s’han vist obligats a tancar i que ara poden tornar a obrir; el programa “Reincorpora’t” adreçat a ajudar les empreses per tal que contractin persones que han estat acomiadades a causa d’aquesta crisi; i un programa que es diu “Protegeix-te” i que consisteix en subvencions per a les compres que han fet les empreses per adequar les condicions sanitàries als seus establiments. Finalment, també farem una fira de la pagesia per ajudar aquest sector, que és molt important a Cabrera. Durant aquests mesos de confinament hem habilitat punts de venta de producte acabat de collir, que ha estat molt positiu per als pagesos que van veure tots els seus canals de venda aturats de sobte -perquè venien a escoles, hotels…- i hem estat molt satisfets de poder-los ajudar.

-Com creu que serà la recuperació de la normalitat, si és que se’n pot dir així, per al sector turístic i de platja?

En el nostre cas el turisme és interior i crec que no patirem, ans al contrari, penso que pot ser un mes d’agost positiu perquè fins ara molts usuaris de la platja marxaven de Cabrera i potser més gent es quedarà aquí. Penso que la normalitat que ens trobarem serà una normalitat diferent i el que haurem de fer és veure i acompanyar aquest consum de platja amb les guinguetes i les activitats. El que sí que demanem – i que es va esmentar en una reunió que vam mantenir els alcaldes i alcaldesses del Maresme-és que les instruccions siguin clares en la fase 2 perquè amb el control de l’aforament, en el nostre cas, l’entrada és tot al llarg de la platja i això és inviable. Per mi, és un punt crític que s’haurà de tractar, encara tenim dues setmanes per fer-ho i per ordenar-ho. Penso que no es pot deixar que cada ajuntament ho gestioni perquè això portaria molta confusió. En el nostre cas, tenim l’estació de tren a peu de platja i això s’ha de veure com es fa, a part de demanar responsabilitat a la ciutadania, crec que hi ha d’haver instruccions molt clares per a l’accés a la platja.

-Al llarg de la crisi, com ha evolucionat la seva feina com a alcalde?

Realment ha estat com vostè diu, una evolució. Les primeres setmanes van ser trepidants, no hi havia horaris ni caps de setmana. Els primers quatre caps de setmana no varen existir per mi. El que va passar també és que tot el que anava sorgint eren recomanacions que al cap d’unes hores passaven a ser instruccions d’obligat compliment i això generava un problema constant: sortia la recomanació, actuaves, comunicaves… i al cap de 6 hores havies de fer un ban de nou, substituint el comunicat anterior… Aquesta gestió i el solapament entre Generalitat i govern central va ser una mica complicat. Des del primer moment vam tenir clar que la nostra feina era informar en majúscules i ajudar en tot el que estigués a les nostres competències. En fases posteriors, hem hagut d’anar coordinant els diversos fronts: sanitari, protecció, informació… i treballar en les mesures a mitjà termini i a llarg termini, amb la constitució d’una comissió de crisi amb tots els grups polítics que es reuneix setmanalment i que treballa les mesures consensuades que afecten el pressupost de reactivació econòmica fins al mes d’agost. A partir del setembre treballarem conjuntament el pressupost del 2021 que també serà una tasca complicada.

-Hem vist que els serveis municipals estan molt ben valorats, i treuen nota… Què definiria com a elements clau per aquests bons resultats?

Jo crec que hi ha dos elements clau: el nivell d’exigència de l’equip de govern des de fa molts anys i la motivació dels treballadors i treballadores de l’ajuntament. Aquests dos elements es conjuguen en un element exclusiu i pioner, que és un sistema d’incentius establert per a les persones treballadores per a la consecució d’objectius, que fa uns set anys que està establert, amb uns objectius mesurables i específics que valora la mateixa ciutadania i que fan que el nivell es mantingui. Això forma part del conveni laboral de les persones treballadores i està establert i funciona molt bé. És una visió de l’empresa privada en la gestió pública.

-La festa major és al juliol, han decidit què faran? Hi ha alguna convocatòria més al calendari que s’hagi vist afectada?

El que s’ha suspès era el darrer cap de setmana d’abril es feia la festa de les bruixes, una festa important perquè es rememora l’època medieval en què Cabrera va ser epicentre polític i social de la comarca del Maresme. Amb la festa major, estem treballant en diversos fronts, i penso que tenim dos mesos per veure com evoluciona tot. De moment no hem suspès cap acte dels previstos i el que farem serà adaptar-nos a les condicions, mantenint tot el que es pugui. Perquè el que sí que tenim és un compromís adquirit a la comissió de crisi amb el sector de la cultura, per tant no se suspendrà res a menys que no sigui absolutament imprescindible.

-A nivell de presa de decisions, què hauria pogut fer que li ha estat impossible per manca de competències municipals?

Una de les accions que hauríem pogut fer –i hi va haver gent que ens ho va demanar- hauria estat poder fer la gestió dels controls mèdics i poder fer tests a la població, amb l’objectiu d’ajustar les restriccions a la realitat de la nostra població. Però és fàcil de veure-ho ara quan ja ha passat. No teníem competències per a això.

-Què creu que estem aprenent com a societat i què creu que pot aportar en positiu i en negatiu aquesta crisi?

Jo penso que el que hem après és que som vulnerables i que la principal amenaça per la qual ens preparàvem i s’adreçaven els recursos anava dirigida al sector armamentístic i militar a nivell mundial. Això deixa en segon pla el sector científic i sanitari, que és el que realment ens hagués anat bé per prevenir la pandèmia a tot el món. Això s’ha vist i es veurà, amb la perspectiva dels anys, com una greu errada històrica de la humanitat. La crisi també portarà, lamentablement, una més gran diferenciació social i més radicalitat en general. I finalment, també penso que accelerarà tots els processos polítics, econòmics, mediambientals i socials que ja estaven en marxa. Gràcies –o a causa- d’això, tot anirà més ràpidament però també ens haurà fet veure que tots som necessaris i es potenciaran valors com la solidaritat, en el sentit del consum de proximitat, i també de responsabilitat individual.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (54)

ENTREVISTA A JORDI COLOMÍ, ALCALDE DE TORROELLA DE MONTGRÍ

Jordi Colomí (UMP), és alcalde de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) des de l’any passat, però té un coneixement ampli del funcionament del consistori, ja que en fou tinent d’alcalde durant els anys 90. Destaca, entre tots els altres aspectes, l’actitud responsable i el respecte de la gent davant la situació, fets que descriu com a esperançadors en el cas que es produeixin petits rebrots. També confia en la feina feta en l’àmbit del turisme familiar i sostenible des de fa molts anys per afrontar l’estiu, en un municipi d’uns 11.500 habitants, emblema del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.

 

-Amb l’entrada en vigor de la Fase 1 del desconfinament es va reactivant tot lentament… Què destacaria en el seu municipi i quines són les prioritats?

Jo penso que cal destacar que la gent torna a somriure. El comerç i els serveis donen vida al nostre municipi, està anant bé per a la societat, perquè hi torna a haver vida i el petit comerç pot tornar a tenir ingressos, un fet que és molt important.

-La normalitat suposo que serà lenta de recuperar i caldrà veure com evolucionen els casos. Com definiria l’actitud de la gent després de tot el que s’ha viscut davant d’aquest lent desconfinament?

Estic molt content amb l’actitud totalment responsable de la gent que ha permès tallar el procés de contagis des del principi. Tot i que hem de continuar estant a l’aguait, això dona esperança per a petits rebrots. Ha estat molt important mantenir les recomanacions sanitàries de la distància i equips de protecció.

-En el cas de Torroella i el sector del turisme, què es podrà recuperar en aquesta primera fase?

Ara comencen a obrir els petits negocis i és molt important que es puguin obrir aviat les fronteres. A Torroella de Montgrí i l’Estartit tenim un turisme familiar i de proximitat que creiem que continuarà venint, però el dubte el tenim en el turisme lligat amb l’obertura de fronteres. L’aposta pel turisme familiar es demostra pel fet que a les nostres platges, en el moment àlgid de l’època estival, històricament l’espai per persona és de 15m2, quan per temps de pandèmia és de 5m2 per persona, així que estem molt bé en aquest aspecte. El que farem serà reforçar la informació per tal que, en les parts en què hi pugui haver més afluència, la gent es pugui redistribuir cap a altres llocs. Nosaltres no parem de dir que a les nostres platges hi cabrà tothom.

-Teniu algun mecanisme de trobada amb les empreses del sector? Creu que es podrien fer més coses o considera que les mesures són adequades?

Estem en contacte amb l’associació de comerciants de Torroella i l’Estació Nàutica de l’Estartit, amb els quals hem treballat per tal de trobar i proposar solucions. Som molt conscients que aquesta situació afectarà tothom i caldrà articular iniciatives públicoprivades per arribar a tothom que ho necessiti, i posar incís en la gent més vulnerable. Hem d’estar molt al cas de les persones treballadores dels sectors dels serveis i de la construcció, prioritzar les situacions més precàries i cobrir les necessitats bàsiques d’aquestes persones.

-A principis d’any amb el Gloria i ara la COVID-19, està essent un any complicat per a tothom, plou sobre mullat… Hi ha hagut ajudes per al temporal?

Torroella és un dels municipis més afectats pel temporal Gloria, ja que el nostre terme municipal inclou la desembocadura del Ter, un riu que ens va inundar com mai. Hem calculat que els danys del temporal suposen 4,2 milions d’euros i és evident que aquest fet ha tensat la tresoreria de l’ajuntament. Hem tingut suport de l’Agència Catalana de l’Aigua però les altres ajudes no han arribat. A més, després del Gloria hem tingut llevantades i pluges -concretament el mes d’abril- que han provocat que hàgim hagut de netejar les platges 3 vegades i refer l’extensa xarxa de camins entre 2 i 3 vegades també, així com netejar els fangs dels carrers de l’Estartit 3 cops.

-Heu hagut de fer actuacions especials per als accessos a les zones naturals o protegides? Caldrà fer més manteniment ara?

Vull reiterar l’actitud exemplar que ha tingut la ciutadania. Al principi del confinament hi havia algunes contradiccions o informacions no clares respecte als accessos a la natura, però va ser molt puntual. Un cop aclarida la informació i amb l’ajuda dels Agents Rurals, ha anat molt bé. La gent valora molt poder accedir a la muntanya, al pla, la platja… són espais que la gent té molt presents.

-Aquesta crisi ens donarà la possibilitat de repensar alguna cosa referent al format turístic de la zona o això no serà compatible amb les dificultats que hi haurà?

A Torroella de Montgrí, el primer ajuntament democràtic ja va apostar pel turisme familiar, tant pel model com per les actuacions que es varen fer al municipi i que varen condicionar urbanísticament com és ara. L’exemple més emblemàtic és la recuperació de la Pletera com a eix de la protecció dels nostres espais naturals, cosa que ens ha permès apostar per aquest model de turisme. Al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter és on es concentren més empreses que disposen de la carta europea de turisme sostenible de tot l’estat espanyol. Cal tenir en compte que fa molts anys que ja s’aposta per la sostenibilitat i això es demostra també amb la mobilitat i amb la presència de més de 50 petits turoperadors existents relacionats amb el medi natural. Així doncs, creiem que estem preparats per aquest model de turisme i que això no serà un trasbals. El fet que el municipi no hagi crescut en població, pel fet de tenir quasi el 90% protegit, ens ha fet prioritzar la qualitat vers la quantitat.

-A nivell d’entitats culturals, esportives… nombroses al municipi… hi esteu en contacte? Què ha canviat i canviarà amb la crisi de la COVID-19?

Som un ajuntament que valorem molt l’eix cultural des de sempre i això ha generat una gran presència d’entitats culturals i esportives. Com sap, són entitats amb persones que treballen voluntàriament per aquestes entitats sense ànim de lucre, i tenen una actitud molt generosa, de fàcil tracte, que reconforta perquè accepten la situació. Trobar la interlocució de persones que et comprenen, en un any i una situació del tot atípica, he de dir que, com a alcalde, és molt d’agrair i vull que en quedi constància. Els festivals de música i la festa major són molt importants i esperats al municipi, però malauradament, enguany gran part d’aquestes despeses es destinaran a l’ajuda per a les famílies.

-Què aprendrem d’aquesta crisi com a societat i què ens pot aportar de positiu des de la visió del seu municipi la seva alcaldia?

Segurament amb la postpandèmia res tornarà a ser igual i ens haurem d’acostumar a noves normalitats. Jo penso que la gran lliçó és que tenim una societat madura, que en comprendre el que se li exposa, compleix els objectius comuns… o almenys és la gran majoria. Entre tots anirem modelant les actituds, amb nous hàbits més responsables que repercuteixin en la salut i en el respecte cap als altres. Si per exemple, fins ara ens sobtava veure grups de turistes -majoritàriament orientals- amb mascareta, ara potser serem nosaltres i ens hi haurem d’acostumar.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (53)

ENTREVISTA A MIREIA INGLA, ALCALDESSA DE SANT CUGAT

Mireia Ingla (ERC) és l’alcaldessa de Sant Cugat (Vallès Occidental) des de fa un any. Parlar de Sant Cugat és parlar d’una gran ciutat, de més de 90.000 habitants, seu d’importants empreses farmacèutiques com Grifols o Roche, o multinacionals com Hewlett Packard. També és el municipi amb l’habitatge més car de Catalunya, fet que fa molt visible les desigualtats socials i econòmiques de la seva població. Sant Cugat també és conegut pel Centre d’Alt Rendiment (CAR) que ha pogut començar a obrir les seves portes tot just aquesta setmana i amb restriccions. Mireia Ingla va obtenir l’alcaldia gràcies a un pacte signat amb el PSC i amb la CUP formant un Govern alternatiu a Junts Per Sant Cugat, després de 32 anys.

 

-Encara no fa un any que és alcaldessa de Sant Cugat i li ha tocat bregar amb una crisi sense precedents…

Doncs sí. Ningú ens va avisar, ni a nosaltres ni a les altres administracions, que ens tocaria viure una situació tan complicada com aquesta. Quan vaig arribar a l’alcaldia sempre explicava que abans de res ens havíem de posar en marxa per conèixer com estava l’ajuntament i la ciutat en un seguit de coses que no pots assumir fins que ets al govern i, just quan començàvem a tenir la situació controlada, ens apareix aquesta terrible pandèmia i tota la derivada crisi social i econòmica que comporta. Per tant, hem fet un màster molt ràpid en tota una sèrie de temes que mai hauríem pensat haver d’assumir. Malgrat tot el que estem vivint, ens hi hem deixat la pell, i no només els regidors i regidores i l’alcaldessa, sinó que també tot el personal de l’Ajuntament de Sant Cugat, que ens han demostrat el seu compromís i professionalitat en fer que la ciutat continués avançant tot i les dificultats.

-Sant Cugat està preparada per passar a la fase 1 del desconfinament?

La veritat és que les autoritats sanitàries haurien d’aclarir millor quins són els paràmetres a tenir en compte perquè això sigui així. Si només es fa cas de les dades, creiem que es fa molt difícil saber si aquestes responen només a la població de Sant Cugat…

-Què vol dir?

Li poso un exemple: a Sant Cugat hi tenim l’Hospital General de Catalunya -que és privat però que amb la pandèmia ha format part del servei públic de salut- i s’hi atenen sobretot persones de Sant Cugat, però durant les primeres setmanes també va rebre molts malalts de l’Hospital d’Igualada, ja que tenien més espai i UCIS. Aquestes persones, si han mort, on es computen? Per tant, és molt complex parlar de dades. Crec que les autoritats sanitàries hauran de decidir-ho amb una sèrie de paràmetres que ara mateix no sabem quins són. El que sí que estem fent nosaltres, és posar la ciutat a punt per poder assumir, quan les autoritats ho decideixin, la fase 1: a nivell de campanyes informatives, en temes de mobilitat, etc.

-Ens posa un exemple?

Sí, en el cas dels carrers molt estrets que formen part d’eixos comercials del nucli antic de la ciutat hi hem posat un aforament màxim de persones, per tal de poder-ne regular el trànsit i evitar aglomeracions. També estem intentant reconduir la mobilitat dels parcs de Sant Cugat mitjançant cons, que ens serviran per separar la gent que puja de la que baixa. O també hem enviat 15.000 mascaretes a nens i nenes menors de 14 anys perquè puguin sortir amb seguretat al carrer. També tenim la intenció d’ampliar les terrasses de bars i restaurants, de manera que als restauradors els surti més a compte poder obrir els seus establiments amb les noves mesures que s’han establert, i pel que fa als comerciants, els hem dotat de les mesures de prevenció que necessiten.

-S’estan produint aglomeracions de persones, tal com passa en altres ciutats?

A mi m’agrada destacar que, ara fa dos mesos, vam demanar als veïns i veïnes de Sant Cugat que es quedessin a casa, que es confinessin, i la responsabilitat individual i la solidaritat col·lectiva va fer que la població respongués molt bé. N’estic convençuda que la gent continua i continuarà en aquest mateix nivell. Per tant, molt majoritàriament s’està fent bé, però és cert que la gent té moltes ganes de sortir i a vegades s’ha pogut produir alguna situació de concentració de persones, però amb la Policia Local, els agents de Civisme i els membres de Protecció Civil estem fent una gran tasca a peu de carrer explicant a la gent què és el que ha de fer.

-Tenen 16 residències de gent gran a la ciutat. Són moltes. Com ho han gestionat?

Ara mateix aquesta pregunta és fàcil de respondre perquè la situació la tenim més o menys controlada, però ha estat una de les situacions més complexes que hem hagut d’assumir. Tenim molta població resident, entorn el miler de persones, i amb unes residències que no estaven preparades per assumir aquesta pandèmia ni a nivell de material, ni de personal, ni de la gestió emocional que implica aquesta situació. I el que vam fer des de l’Ajuntament, malgrat que sempre estem dient que tenim poques competències i poca capacitat, és arremangar-nos els primers per solucionar els problemes, i en aquesta pandèmia ho hem demostrat una vegada més.

-I què van fer en el cas de les residències?

Donar-los suport amb tot el tema de les desinfeccions de les instal·lacions, del càtering dels menjadors, hem donat moltíssim material, els hem proporcionat un hotel perquè el personal de les residències puguin anar a descansar sense necessitat d’haver d’anar a casa seva i posar en risc a la família, i hem creat un canal d’informació per a les famílies dels residents, ja que estaven molt angoixades perquè els costava tenir notícies dels seus familiars. També hem dotat els centres de tauletes digitals perquè es puguin posar en contacte amb els familiars. Hem estat en contacte directe amb totes les residències. I deixi’m dir que l’atenció primària de Sant Cugat ha fet també una feina extraordinària per ajudar a aquest col·lectiu. Puc dir que ho hem resolt bé, però després de passar per moments molt complexos.

-Sant Cugat és seu d’empreses de gran importància i té un teixit comercial potent. Quines afectacions estan patint?

Una de les primeres actuacions que vam haver de fer és fixar una trobada setmanal amb comerciants, restauradors, etc., i també amb les grans empreses que hi ha a la ciutat. A més, a Sant Cugat hi ha moltes empreses farmacèutiques, les quals estan col·laborant d’una forma molt intensa en el combat contra la Covid-19. En aquest sentit, estem treballant per posar en marxa, al mes de juny, un seguit d’ajudes pel comerç, amb l’objectiu d’injectar-los liquiditat perquè ara mateix és el que necessiten. Hem creat una comissió de treball amb tots els agents implicats per tal que puguin traslladar-nos quins són els seus neguits i necessitats, i d’aquesta manera poder afinar els ajuts que necessiten. També estem estudiant la possibilitat de condonar les taxes de terrasses i residus, que són les més importants que tenen els comerços i restauradors.

-Juntament amb Cerdanyola i Rubí formen part del CIT. Estan treballant plegats?

Amb els alcaldes de Rubí i Cerdanyola estem tenint un contacte freqüent per poder-nos ajudar els uns als altres. Tenim espais en comú amb ells però també amb altres alcaldes i alcaldesses de l’àrea metropolitana. És el que dèiem, com que els alcaldes estem a la primera línia de la trinxera intentem ajudar-nos entre nosaltres en tot el que podem.

-A banda d’una crisi econòmica, ens amenaça una crisi social. A Sant Cugat han notat un augment important de sol·licituds dels Serveis Socials, és així?

Sant Cugat és una ciutat molt plural i diversa i, com a tal, té moltes desigualtats. És evident, per tant, que les sol·licituds als Serveis Socials ens han incrementat molt. Per exemple, ho hem notat molt amb la bretxa digital, on la regidoria d’Educació ha facilitat ordinadors i connexions a wifi per a totes les famílies que no tenien capacitat per fer-ho. Els directors de les escoles m’han transmès que els ha sobtat la quantitat de nens i nenes que no tenien accés a aquestes eines. També hem facilitat un hotel a aquelles persones que no tenen llar. Fa 15 dies vam tenir un ple extraordinari on vam aprovar una modificació de pressupost pel valor de 7 milions d’euros que destinarem exclusivament a necessitats socioeconòmiques derivades de la Covid-19.

-També han hagut de prendre mesures per l’habitatge. Què han fet?

Sí. Sant Cugat és el municipi que té l’habitatge més car de Catalunya i és un tema prioritari per l’equip de govern. De les primeres coses que vam fer, a través de l’empresa que ens gestiona l’habitatge públic, va ser suspendre el pagament dels lloguers del mes d’abril de forma immediata, i ara, al mes de maig hem recollit les dades de les persones que hi viuen per saber quines famílies poden fer front o no al pagament del lloguer. Amb les famílies que s’han vist greument perjudicades podrem arribar a condonar-los fins a possiblement el 100% del cost del lloger.

-Dies enrere denunciaven que han patit un augment considerable de violència masclista a les llars.

Quedar-se confinat no és fàcil i ho hem pogut comprovar. No estem acostumats a estar tantes hores a casa i maluradament no tothom té unes condicions òptimes pel que fa a l’habitatge. Per tant, les situacions de conflictivitat familiar és fàcil que es puguin desencadenar, i si hi afegim que hi ha famílies que ja tenien situacions de violència, com pot ser la masclista, ha agreujat la situació. Pensi que hi ha hagut víctimes que han hagut de passar el confinament amb els seus agressors. Va ser una de les primeres coses que vam advertir que podrien passar amb el confinament i per això vam atendre aquesta casuística i vam posar un hotel a disposició per poder acollir les dones víctimes d’aquesta violència masclista. La Covid-19 és una pandèmia mundial però sí que és cert que s’acarnissa amb els col·lectius vulnerables com poden ser les dones víctimes d’aquesta violència.

-S’han sentit recolzats per les altres administracions a l’hora de fer front a aquesta situació?

Els primers a actuar hem hagut de ser nosaltres, els ajuntaments. Em fas una pregunta que potser un mes enrere t’hagués contestat de forma diferent, però és cert que és una situació que ens l’hem trobat d’un dia per l’altre i ha estat complicat donar-hi resposta. Totes aquestes ajudes que estem treballant ara des de l’Ajuntament, ara també es podran sumar amb altres ajuts que vindran de la Generalitat i de l’Estat espanyol. Per tant, el que hem de fer entre les tres administracions és complementar tots aquests ajuts i que el punt comú sigui aconseguir evitar que la Covid-19 afecti les persones més vulnerables.

-Hem vist que fa directes a Instagram per respondre dubtes de la ciutadania. Com li va?

Sí! La veritat és que ens hem hagut de reinventar una mica, com tothom. Vam veure que era imprescindible la comunicació, la possibilitat d’arribar a tothom, i tenim la sort que aquesta pandèmia ens ha enganxat en ple segle XXI amb avenços tecnològics com les xarxes socials que ens donen la possibilitat d’arribar a molta gent i difondre missatges importants. També crec que ara ja arriben pràcticament a tota la població, perquè la gent s’ha hagut d’espavilar molt a causa de la situació de confinament i tothom està aprenent de tot. Ho continuarem fent, perquè la gent ens agraeix molt poder preguntar de forma directa a l’alcaldessa coses que els hi preocupen.

-I què és el que més preocupa a la gent?

Em fan preguntes de molt tipus, però han anat canviant a mesura que la pandèmia evolucionava. Ara mateix li puc dir que preocupa molt la disponibilitat de mascaretes per poder sortir al carrer, sobretot pels nens, i també el canvi de fase, quan podrem passar a una altra fase per avançar cap a una nova normalitat.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (52)

ENTREVISTA A CAMÍ MENDOZA, ALCALDESSA DE CAMBRILS

Camí Mendoza (ERC), alcaldessa des de 2015 de Cambrils, una ciutat de la Costa Daurada amb 34.000 habitants que combina la tradició de vila marinera amb el turisme de sol i platja, però que ha apostat per la qualitat gràcies a les propostes en l’àmbit del turisme familiar, l’esport, la gastronomia i les activitats relacionades amb el mar i la pesca. Amb la fase 1 del desconfinament, es pretén recuperar lentament la normalitat i encarar la temporada d’estiu, amb noves formes de treballar que generin complicitats entre administracions i el sector privat.

 

-Ja ha començat la fase 1 a la demarcació de Tarragona. Ens podria explicar breument com ha anat? Hem vist que han obert un servei per respondre als dubtes en l’obertura dels comerços. Ens ho pot explicar una mica?

De moment el nombre d’establiments que han obert del sector de l’hostaleria i el comerç és discret. Una mica més el comerç però de moment crec que hi ha molta prudència. Penso que faltaven eines potser per interpretar la informació i això ha provocat que tot vagi una mica més lent. Hem posat en marxa un nou servei d’atenció amb l’objectiu de donar suport a la reobertura dels establiments al llarg de les diferents fases de la desescalada amb un assessorament personalitzat i vetllar pel correcte compliment de les mesures. S’estan resolent molts i molts dubtes perquè cada establiment té les seves característiques i a l’hora d’aplicar les recomanacions o els requeriments és, a vegades, difícil d’interpretar en cada cas.

-Per aquest dispositiu sobre dubtes al comerç, quantes persones hi heu destinat? Heu hagut de redistribuir feines a l’ajuntament a causa de la crisi?

L’atenció es dona transversalment des del Departament de Salut i el d’Activitats i les consultes es deriven al personal de l’àrea corresponent. Com que des del minut zero de la crisi de la COVID-19 des de l’ajuntament estem teletreballant, cadascú s’ha mantingut en el seu àmbit de treball normal i simplement els que s’han hagut d’adaptar amb diferents funcions ha estat el personal de brigada, que habitualment tenen unes funcions més concretes i, en aquest cas, han donat suport per recollir aliments, repartir-los, anar a recollir mascaretes… Una funció més relacionada amb el suport al voluntariat del mateix municipi.

-Cambrils és un municipi representatiu de la costa, amb tot el que implica a nivell de turisme. Com heu encarat la primera setmana de la fase 1 en aquest àmbit i com es preveu activar la temporada d’estiu?

Aquesta setmana passada, com sabeu, només s’hi poden desplaçar les persones dins de l’àrea sanitària. Amb tot, pensem que l’oferta gastronòmica de Cambrils, així com la seva xarxa comercial, faran de reclam per tal que la gent vingui, però sobretot, que vingui amb totes les recomanacions que preveu les fases de desconfinament. Pel que fa a la temporada d’estiu, ja s’estan plantejant accions conjuntes per part del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona per treballar el turisme de proximitat i de quilòmetre zero. Una de les línies més importants és la conscienciació clara per als establiments per tal que prenguin totes les precaucions possibles i que Cambrils es pugui conèixer com a municipi segur, en el sentit de la salut de les persones.

-Ja han dut a terme dues cimeres del teixit empresarial i en breu es farà una tercera. Ens pot resumir en què han consistit les dues primeres i si preveu algun tema important per aquesta tercera trobada?

Sí, l’objectiu de les trobades -que són quinzenals- és establir un punt de trobada per escoltar les demandes i preocupacions del sector, així com mirar de donar-hi resposta. Durant les dues primeres s’ha recollit el feedback econòmic i el retorn de les qüestions relacionades amb els ajuts d’àmbit local. Crec que la tercera reunió, a part dels ajuts, servirà per fer una valoració d’aquesta fase 1 i també veure com han anat les mesures de precaució.

-Pel que fa als sectors de l’agricultura i la pesca, com s’han adaptat a les novetats?

En el cas de l’agricultura, ha anat treballant igualment, a mesura de les necessitats de cada producte i cada collita. En el cas de la pesca, ha quedat més afectat, ara mateix són molt poques les barques que surten a la mar cada dia.

-Com a coneixedora i partícip de l’àmbit associatiu esportiu de la ciutat, com creu que es podrà encarar la fase 1 en aquest àmbit i les activitats el proper estiu, que també atrauen un tipus de turisme de qualitat?

Des de l’Ajuntament ja fa setmanes que ens hem posat a treballar interdepartamentalment per promoure la reactivació de l’activitat cultural, social i esportiva. Treballem per donar suport al teixit cultural i festiu de la ciutat, reprogramant actes i esdeveniments festius. Alhora, estem treballant conjuntament amb els diferents sectors per reorganitzar i programar un seguit d’activitats d’estiu destinades a tota mena de públic. Ara més que mai, cal apostar pel turisme de qualitat.

-Hi ha hagut algun àmbit en què hagi trobat a faltar més competències per prendre decisions?

Bé, puc posar l’exemple de les taxes i els impostos, pels quals hi ha ampliació de terminis, penso que caldria que fos més flexible perquè tot va en funció de l’estat d’alarma i els tràmits, lamentablement, són lents i feixucs. L’administració en aquest sentit no és precisament àgil. I com que estem replantejant-nos el pressupost municipal, caldria que l’estat digui com i de quina manera podem disposar del superàvit municipal per a prendre mesures urgents respecte a la COVID-19.

-Quin ha estat el paper dels regidors i regidores, i també de l’oposició en aquesta situació?

Els regidors i regidores de govern hem estat en contacte permanent i al peu del canó, sobretot les àrees més socials en un primer moment i les de l’àmbit econòmic després. Un cop hem tingut els mecanismes telemàtics en funcionament, hem realitzat els plens i l’activitat habitual. Amb l’oposició s’han fet trobades setmanals -més de les habituals- per tal que coneguessin l’estat de la ciutat, les línies generals de resposta per ajudar les empreses i els diversos sectors i per informar com s’ha organitzat el treball. En general hi ha hagut entesa i diàleg… i algunes propostes.

-Des de l’àmbit municipal en concret i com a societat, què ens podrà deixar aquesta crisi per un futur?

Crec que els municipis en resultaran reforçats, però més com a individus, perquè ens hem hagut de reinventar, cadascú de nosaltres. També penso que hi guanyarem, amb sinergies que s’han creat i que han generat trobades amb unes complicitats recíproques. Amb aquestes sinergies, entre àmbits privats, i també público-privades, s’ha constatat que ens necessitem mútuament i que aconseguirem que això doni fruits.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (51)

ENTREVISTA A JOSE M. OSUNA ALCALDE DE RIPOLLET

Jose M. Osuna (ADECIDIM R) va ser escollit alcalde de Ripollet (Vallès Occidental) ara fa 5 anys i en aquest temps ha estat treballant intensament per millorar la ciutat i facilitar la vida dels col·lectius més vulnerables. Amb el confinament, molts ciutadans han descobert l’entorn natural al voltant del riu Ripoll i el parc dels Pinetons, d’una ciutat que es va construir verticalment, sobretot als anys 60 i 70 i que té una densitat de població de 8.800habitants/km2. Per Osuna, politòleg de formació, ha estat tot un repte gestionar una situació tan complicada com el confinament però veu la part positiva que en sortirà un cop acabi tot plegat que seran uns serveis públics reforçats i una millor consciència pel nostre entorn.

 

-Si ens mirem Ripollet amb perspectiva històrica, veurem que té un passat que es remunta a l’època neolítica i que ha estat un enclavament clau des de l’època dels romans. Això li ha donat protagonisme en les diferents guerres que hi ha hagut a Catalunya al llarg dels segles. Vist amb aquesta perspectiva, com podríem situar la pandèmia del coronavirus a nivell d’impacte sobre la població?

Aquest Ripollet, punt estratègic per entrar a Barcelona, era previ a la construcció de les autopistes. Que ara no siguem un punt de pas té coses positives i negatives, per exemple, si comparem el nostre índex de fets delictius amb els municipis veïns, veiem que és molt baix. Mirant la història, sobretot la del segle XX, ens permet determinar que els habitants de Ripollet tenen resiliència i adaptació als canvis socials. No fa tants anys vam passar d’una vila eminentment agrícola a una ciutat industrial i amb una població vinguda de la resta de l’estat espanyol i, més recentment, de tot el món. Amb aquesta visió, crec que ens tornarem a adaptar a la situació i sortirem amb la consciència d’enfortir els serveis públics i respectar al nostre entorn.

-38.300 habitants i 4,38 km2 d’extensió i trama urbana amb municipis veïns com Cerdanyola, Barberà del Vallès o Montcada i Reixac. Això deu dificultar moltíssim les mesures de seguretat per iniciar el desconfinament? Tallar al trànsit als carrers circumdants al Parc dels Pinetons, un dels més grans de l’Àrea Metropolitana, ha suposat una millora en la congestió humana?

Amb 4 km no es poden fer excursions gaire extenses i, si et despistes una mica, ja has entrat al municipi veí. Som un terme municipal reduït i molt concentrat i no tenim urbanitzacions allunyades, el que facilita les tasques de control. Com que hi havia molta afluència de persones que sortien a caminar a la vora del riu Ripoll o a la zona de Pinetons o Camí de la Serra, el que seria l’anella verda de Ripollet, des del passat cap de setmana hem tallat el trànsit d’alguns carrers i la gent està molt agraïda perquè ha facilitat la distància entre persones i hem pogut passejar tranquil·lament. A Ripollet, s’ha viscut d’esquena al riu i aquesta situació ens està empenyent a descobrir-ho. Les polítiques municipals han d’anar encaminades cap aquí. Molta gent s’ha retrobat ara amb aquesta part de natura i això ens anima a continuar-hi treballant. Al Parc dels Pinetons, fa uns mesos es van acabar unes obres d’ampliació, es va habilitar una zona humida amb molta presència de flors i al riu s’hi està construint un vial per poder-lo travessar.

-Des de l’Ajuntament han fet una modificació de crèdit de 900.000 euros per ajudar les petites empreses, els autònoms, crear plans d’ocupació i els serveis socials… és una ajuda ràpida per iniciar la recuperació però espera la implicació real de les altres administracions?

En el darrer ple telemàtic vam aprovar unes ajudes de 900.000 euros, ràpides i urgents, encaminades als serveis socials i també als autònoms i empreses. S’està treballant amb els agents econòmics, com l’Associació d’Empresaris, la Unió de comerciants i el Gremi d’Hostaleria per definir bé el seu objectiu, ja que són ells els que coneixen millor les necessitats. També hem aprovat un finançament gran pels plans d’ocupació i busquem la millor forma per treure’n el màxim rendiment.

-Han aprovat una declaració institucional per tirar endavant un Pla Econòmic i social anticrisi i una Taula per impulsar-lo amb el suport dels 5 partits a l’ajuntament? Hi ha hagut unitat política per afrontar aquesta pandèmia?

Tots hem d’aportar el millor que tenim. No podem fer-ho sols sinó que necessitem la implicació i la responsabilitat dels partits de l’oposició, els agents socioeconòmics i els treballadors municipals. La Taula ha de ser un espai de treball que sigui operatiu i resolutiu.

-Vostè coneix bé el teixit associatiu de la seva ciutat perquè en va formar part durant molts anys, està satisfet de la implicació de les entitats i dels veïns i veïnes de Ripollet?

Ara i sempre. Tenim una potent xarxa associativa i comunitària on hi participa molta gent. Les nostres entitats són de molts tipus diferents però, especialment, les del món cultural i esportiu tenen una implicació molt important, sense elles no es pot entendre el nostre municipi. No només per la conscienciació que han fet entre la seva xarxa i clubs i donar ànims sinó també perquè algunes d’aquestes entitats estan fabricant i distribuint material de protecció, i, amb la seva inventiva, preparen activitats que difonen a través de les xarxes socials. En els propers mesos, des del consistori haurem de tenir més cura d’ells perquè no passaran per moments fàcils.

-Conviuen a la seva ciutat persones en risc d’exclusió social, economia submergida i gent sense papers o permisos laborals? Com a arribat a aquest col·lectiu? Ha estat complicat gestionar el seu confinament?

Sobre aquest col·lectiu ja fem una tasca de seguiment tant per facilitar l’empadronament com també per assegurar els seus drets com a persones i els drets col·lectius i, d’aquesta manera, avançar-nos a problemes relacionats amb l’exclusió social. És cert que no hem arribat a tothom, a vegades, per desconeixement de la situació però en aquest punt ha funcionat molt bé la xarxa veïnal que s’han posat en contacte amb nosaltres alertar-nos d’aquestes situacions. Un altre exemple amb el qual hi hem estat treballant molt des de serveis socials són les persones grans que també és un col·lectiu de risc. Hem fet trucades individualitzades de forma periòdica per conèixer com es troben i si necessiten ajuda. Tot i el marge de millora, venim del mandat anterior on vam potenciar molt l’estructura de drets socials i això ha afavorit que molts casos els tinguéssim controlats per no deixar a ningú enrere.

-Una altra problemàtica és la convivència familiar agreujada amb el confinament. Fa pocs dies veiem com feien una crida a penjar llaços liles als balcons per denunciar el maltractament a les dones. Han hagut d’atendre molts casos de maltractament aquests dies?

No s’ha detectat un augment de casos durant el confinament però sí que ens preocupa que no ens deixem algú a fora o que n’hi hagi que no ens arriben. Les treballadores socials sí que han detectat cassos en què s’ha agreujat la situació, tant per la situació de tancament al domicili com per la situació de crisi.

-La ciutat de Ripollet té un 13% d’atur que s’ha vist incrementat considerablement durant el confinament. És una de les seves principals preocupacions com a alcalde?

Som el tercer municipi del Vallès Occidental amb una taxa d’atur més elevada. Per tant, és una de les nostres principals preocupacions com a govern municipal. Som una ciutat industrial sense tenir una gran abundància de polígons i un nivell formatiu mitjà que incideixen directament en l’atur. Insisteixo molt en la feina feta durant el mandat anterior en la creació d’ocupació i creixement econòmic. També en enfortir l’estructura de l’àmbit de promoció econòmica i la coordinació amb els agents econòmics del municipi com també amb les altres administracions. Estem més ben preparats que fa 4 anys. El nostre principal objectiu és generar ocupació estable i de qualitat i preservar el teixit econòmic que tenim, començant pel comercial i lligant-ho amb els polígons industrials pensant en l’economia circular.

-Ripollet té diferents polígons i és un nexe important de comunicacions. Ha tingut contacte amb el teixit empresarial? Quines són les seves principals preocupacions?

Tenim varietat d’empreses però el sector que més hi trobem és el de la metal·lúrgia. Fa 4 o 5 anys, des de l’Ajuntament, vam iniciar els contactes amb les empreses per crear una Associació. Es va fer un treball molt intens, vaig visitar totes les empreses del municipi i ara fa uns dos anys, finalment, es va constituir. Ara per ara, estem treballant conjuntament i ens estan fent arribar les principals necessitats del sector tot i que són conscients de les limitacions que tenim sovint els ajuntaments a l’hora de fer moltes accions. Els hi vull agrair aquests contactes. Ara les trobades i reunions s’han d’acabar materialitzant en accions concretes.

-En una residència per a gent gran hi ha hagut algunes defuncions. Està controlada aquesta situació?

Afortunadament està més controlat. És una residència petita, que no arriba a 20 resident i en van morir 5 per coronavirus (3 directament i 2 amb altres patologies que se’ls hi van agreujar). No diré res de nou, però aquesta situació ha estat el principal punt negre en la gestió de la Generalitat. En la residència de Ripollet, un dels protocols no va funcionar. A l’Ajuntament ens en vam assabentar per familiars i vam veure que la cosa era greu. Tot seguit vam actuar i vam interlocutor tant amb la residència com amb el CAP i vam donar material de protecció per treballadors i usuaris. A Ripollet, una de les principals demandes és la necessitat d’una segona residència i esperem que sigui una realitat a curt termini.

-Com veu l’estiu que tenim a tocar: piscines municipals, terrasses de bars, casals d’estiu, festa major…

En general incertesa. Des del món municipal estem treballant en diferents escenaris. Les piscines municipals, cada any ja són un repte gestionar l’aforament perquè estan molt plenes i aquest any ho serà molt més. Veurem com podem atendre els col·lectius vulnerables quan arribin els pics de calor. Els casals d’estiu, ara més que mai són imprescindibles per socialitzar els nens i nenes després de setmanes tancats a casa. Pel que fa a les terrasses de bars hem parlat amb el Gremi Hostaleria per quan entrem a la Fase 1 i puguin obrir al 50%, aquí tenim el repte de combinar l’activitat comercial amb l’ús de l’espai públic als carrers i places. A Ripollet tenim negocis de gent humil que es guanya la vida amb això i per tant hem de facilitar que puguin desenvolupar la seva activitat amb certa normalitat. La Festa major té lloc el darrer cap de setmana d’agost. La Comissió de Festa Major està treballant en diversos escenaris, però en aquest sentit trobem a faltar indicacions més clares.

-Vostè és politòleg de formació. Ha estat un repte estar al capdavant de l’Ajuntament? Quin aprenentatge en treu en positiu?

És un dels reptes més importants que ens podem trobar els alcaldes i alcaldesses que estem al capdavant dels ajuntaments. Repte perquè es requereix una adaptació ràpida i urgent, cal coordinar-ho tot, liderar-ho i comunicar-ho tant al mateix personal de l’ajuntament com als veïns i veïnes. Hem fet crides a la responsabilitat individual i col·lectiva i hem atès diferents tipologies de necessitats dels col·lectius. A Ripollet estem veient una gran adaptabilitat i una implicació excel·lent dels professionals de l’ajuntament, tant els que estan més en contacte amb el carrer com la policia local o els serveis socials com els departaments que han treballat portes endintre i han facilitat els tràmits administratius. Hem estat capaços d’imposar el teletreball i coordinar-nos millor que mai malgrat la situació greu, estic satisfet perquè l’ajuntament ha respost. Hem vist la gran confiança que la ciutadania té cap als seus ajuntaments i alcaldes, els hagin votat o no. Estem en un país on l’administració local és molt important, hi ha molta confiança perquè és la que ajuda a solucionar les necessitats de les persones.

-Considera que hi ha hagut una bona comunicació i cooperació entre les diferents administracions?

Es força millorable. Vull ser prudent i dir que a l’ajuntament de Ripollet, i segur que als altres també, hi ha coses que haguéssim pogut fer millor. El que ha fallat més és la cooperació entre administracions. Amb l’estat espanyol ha estat nul·la i la comunicació escassa, trobem a faltar que no siguin capaços de modificar lleis i normes que estan restringint l’autonomia local. Que puguem gastar el 10% del superàvit és insuficient, en la majoria dels casos és molt poc i potser hi ha ajuntaments que no en tenen i, per contra, tenen necessitat de fer aquestes despeses. Els superàvits i els romanents s’haurien de poder gestionar i també poder augmentar els recursos humans on hi hagi aquesta necessitat. De la Generalitat hem trobat a faltar coordinació però sí que és veritat que ha tingut més claredat en la informació i més anticipació. Sí que vull agrair especialment la comunicació constant que ens ha donat als alcaldes el delegat del govern de la Generalitat a Barcelona, Juli Fernández. És una tasca que de cara enfora és invisible però pels ajuntaments és molt útil.

 

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) va iniciar un cicle d’entrevistes a alcaldes i alcaldesses d’arreu de Catalunya sobre la gestió que s’està fent des dels ajuntaments catalans de la crisi sanitària de la Covid-19. Aquest dimecres hem arribat a l’entrevista número 50, amb l’alcaldessa de la Jonquera, Sònia Martínez. A partir d’ara, en comptes de publicar una entrevista diària, es farà de forma més espaiada: els dilluns, dimecres i divendres.

L’objectiu prioritari d’aquestes entrevistes no és cap altre que el de donar veu al món municipal, tenint en compte que són els alcaldes i alcaldesses els que estan vivint des de la primera línia aquesta pandèmia. A més és l’administració més propera als ciutadans, la qual cosa fa que sigui l’ens que troba la solució més ràpida i eficient als problemes més urgents dels seus veïns i veïnes. A les entrevistes, que van començar el passat 24 de març, els alcaldes i alcaldesses hi explicaven primer com es feia front a les mesures de prevenció i seguretat, així com també al confinament dels ciutadans, i ara han anat evolucionant cap a com s’estan preparant els ajuntaments per afrontar la crisi econòmica i social més dura dels darrers temps.

Del total de les 50 entrevistes que s’han fet, 27 corresponen a homes i 23 a dones. Pel que fa als partits polítics, s’han entrevistat 21 alcaldes de JxCat, 19 d’ERC, 3 de la CUP i 7 d’altres partits. Per últim, 12 d’ells són alcaldes de la província de Barcelona, 10 de les comarques gironines, 13 de la província de Lleida i 15 de Tarragona.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (50)

ENTREVISTA A SÒNIA MARTÍNEZ ALCALDESSA DE LA JONQUERA

Les imatges d’aquesta setmana de ciutadans francesos fent cua a estancs i supermercats del Portús, sense prendre mesures de seguretat essencials, han fet encendre totes les alarmes a la Jonquera (Alt Empordà). Sònia Martínez (JxCat) n’és l’alcaldessa des de l’any 2011 i el fet de tractar-se d’un municipi fronterer amb França ha provocat que hagi hagut de fer front a diversos conflictes. Tot i això, assegura que la crisi de la Covid-19 està essent el més complex. La Jonquera té 3.300 habitants i un 90% de l’activitat econòmica es dedica al sector serveis, que ara s’està veient greument afectat.

 

-Pràcticament el 90% de l’activitat de la Jonquera és del sector serveis. Fins a quin punt és urgent el desconfinament i tornar progressivament a la normalitat?

Sempre que les dades sanitàries ho permetin, és urgent anar tornant a la normalitat per pal·liar aquesta crisi econòmica que ha comportat la COVID-19, destrucció de llocs de treball, tancament d’empreses, etc. L’economia de la Jonquera depèn bàsicament del comerç i del transport i actualment els dos sectors estan afectats. Si tenim en compte que més del 90% dels clients són de l’Estat francès, a banda de les nostres fases de desescalada, haurem d’estar amatents a les decisions que es prenguin en aquest sentit al país veí. Els càmpings de la comarca, si no tenen clients francesos, no els sortirà a compte obrir tampoc. Els supermercats poden tenir obert, però si no tenen clients, alguns empresaris opten per mantenir-los tancats, ja que són superfícies molt grans i el cost del manteniment és enorme. És una situació que afecta a tota la comarca, ja que les dades són alarmants: 2.408 ERTOS que afecten a més de 13.600 persones a l’Alt Empordà, i a la Jonquera més de 1.100 persones afectades.

-El Portús ha passat de semblar un desert a patir greus aglomeracions de ciutadans francesos.

Exacte, aquests dies, com bé dius, semblava un desert, però aquesta setmana, que a França han retornat a l’escola i es poden desplaçar fins a un radi de 100 quilòmetres, hem tornat a tenir cues en els estancs i supermercats. La Policia Local ha estat treballant per mantenir les mesures de seguretat a la via pública i hem demanat ajuda al Departament d’Interior per pal·liar aquests problemes. Ha estat una situació complexa, ja que la vorera pertany a la Jonquera, però la carretera ja és França. Al Portús segurament hi haurà més moviment que a la Jonquera a partir d’ara i fins que no obrin la frontera.

-El pas fronterer que representa el seu municipi ha fet més difícil complir les mesures de prevenció i confinament? Quins problemes han tingut?

En general la població de la Jonquera ha fet cas a les mesures establertes i fins que la normativa no ha permès sortir o bé amb la mainada o ara a fer esport o passejar, la veritat és que pels carrers de la Jonquera no es veia moviment, a part de les persones que realitzaven alguna de les activitats permeses. La situació és diferent dels polígons, on l’activitat dels transportistes es mantenia i podíem veure més moviment. Els primers dies al Portús, quan encara a França no s’havia decretat el confinament ni tampoc el tancament de fronteres, hi havia cues als comerços i estancs. Els propietaris vetllaven per garantir les mesures de seguretat a l’interior i la Policia Local, i fins i tot en alguns casos els voluntaris de Protecció Civil, ho feien al carrer. També hem hagut de vigilar els camins de muntanya, ja que vàrem detectar l’entrada de francesos per aquestes vies. Els mitjans de comunicació i les diferents administracions hem fet una gran feina informant de totes les mesures de prevenció que calia i cal prendre i els nostres ciutadans estan més o menys conscienciats. Però els clients francesos que han arribat aquesta setmana venien sense mascaretes i no guardaven les distàncies mínimes.

-Han tingut contacte amb les administracions franceses per gestionar aquestes mesures de prevenció i seguretat?

Hem estat en contacte permanent amb l’Ajuntament del Portús per anar solucionant totes les problemàtiques que han anat sorgint. Ens trobem que cada país té les seves normatives i diferents fases de desescalada i, per tant, haurem d’anar analitzant a cada moment per poder preveure situacions com la que hem patit aquesta setmana.

-Els transportistes com ho han portat i com s’han organitzat?

Els primers dies, els transportistes es trobaven que al llarg de l’AP-7 no trobaven cap lloc obert ni tan sols per fer un cafè o menjar quelcom calent. A la Jonquera els propietaris d’aquestes àrees de descans han sigut des del primer moment conscients de la situació i han garantit que aquest col·lectiu tingués les necessitats bàsiques cobertes i han adequat els seus serveis per fer-ho, garantint sempre totes les mesures que la normativa obligava.

-Com ajuntament, com tenen previst ajudar al sector econòmic del municipi per fer front a la crisi que es preveu?

Estem estudiant possibles bonificacions per aplicar i ara mateix ja estem treballant en la fase 1 de la desescalada, amb l’objectiu de poder oferir ampliacions de l’ocupació de la via publica per part de bars i restaurants de manera gratuïta. L’Ajuntament també patirà aquesta crisi econòmica, ja que els ingressos que prevèiem per aquest 2020 es veuran molt afectats i per tant primer haurem de reduir algunes despeses també previstes.

-Com a alcaldessa de la Jonquera està acostumada a lidiar amb diversos conflictes, ja que és un municipi de pas fronterer de gran importància. Però és la crisi del coronavirus la situació més complexa a la que li ha tocat fer front? Amb quina la compararia?

Aquesta situació supera totes les crisis que hem pogut tenir. La gestió de l’incendi del 2012 va ser dura, però la situació que ara vivim no es pot comparar amb cap altra crisi. Hi ha moltes famílies que s’han quedat sense ingressos i en aquests moments la Creu Roja, amb la supervisió dels Serveis Socials, ja està repartint aliments a un total de 240 famílies. Les primeres setmanes vàrem rebre donacions d’aliments per part de supermercats, però ara els comprem des de l’Ajuntament. Estem vivint una situació que mai ens haguéssim pogut imaginar. D’altra banda, han mort persones a causa d’aquesta pandèmia que deixen un gran buit i psicològicament et deixen trasbalsat.

-Ha tingut el suport que tocava com alcaldessa de les altres administracions?

Penso que des de totes les administracions estem treballant incansablement, cadascuna des de les seves competències. I en aquests moments tot el país està vivint la mateixa situació. Però si et refereixes a problemes puntuals a la Jonquera, sí, sempre se m’ha donat resposta.

-Què és el que li fa perdre la son com alcaldessa ara mateix?

El fet que hi pugui haver un rebrot i tornem a la fase inicial, així com la crisi econòmica que està comportant i comportarà la COVID-19. Pateixo tant per les empreses com per les famílies i de quina manera les podrem ajudar. No crec que m’equivoqui al dir que ja fa més de 50 dies que els alcaldes i alcaldesses no dormim ni una nit sencera.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (49)

ENTREVISTA A IMMA COLOM ALCALDESSA DE TOSSA DE MAR

Molts recordarem les imatges del 20 de gener amb els carrers de Tossa de Mar plens d’escuma. Arran de la llevantada, el mar es va endur les platges i va circular lliurement per dins el nucli urbà. Quan encara no s’havien tramitat molts dels ajuts per la llevantada, arriba la COVID19 que ha obligat a aturar l’activitat econòmica, pràcticament al 100% a aquest municipi de la Costa Brava. Segons explica la seva alcaldessa des del juny passat, Imma Colom (Junts per Tossa) en aquesta població turística i històrica de la Selva marítima hi ha uns 500 negocis relacionats amb el turisme. Metge de capçalera, Colom també valora la situació sanitària i confia en els equips mèdics i científics de referència per tenir la vacuna ràpidament i en la responsabilitat individual i col·lectiva per respectar les mesures d’higiene i seguretat i poder tirar endavant com a societat.

 

 

-Encara no us havíeu recuperat de la llevantada del gener i un mes i mig després arriba el coronavirus. Un inici d’any terrible!

El 20, 21 i 22 de gener vam patir el temporal Glòria i és cert que molts negocis encara no havien acabat els peritatges i ja es van trobar enmig d’aquesta excepcionalitat derivada de la COVID19. Però no només això, fa 15 dies vam tenir unes pluges molt importants durant cinc dies, va tornar a baixar la riera molt carregada i es va endur platges que ja teníem arreglades. No acabem una cosa que ja en comencem una altra. Si a Tossa ja es preveia una temporada difícil arran del Glòria, pots imaginar-te ara. Pensa que al nostre municipi l’única xarxa empresarial que hi ha és la turística que reprèn l’activitat a principis d’abril després d’uns mesos d’aturada on no hi ha ingressos. Hi ha treballadors que a principi d’any demanen bestretes per acabar de passar l’hivern i també famílies que marxen de vacances abans d’iniciar la temporada d’estiu i ara els hi ha arribat el cobrament de la VISA. Per a molts d’ells, ha estat dramàtic.

-Tenim la temporada de platges a tocar i estem encara la fase 0 de desconfinament. Es parla de separar les platges per grups de famílies, gent gran, amics, d’establir franges horàries… Veu possible totes aquestes mesures en un municipi com Tossa?

Ho veig possible perquè vull ser molt optimista. Amb quines mesures? No ho sé. A Madrid ja ens diran alguna cosa que són els que tenen els elements legislatius i perquè les platges depenen de la Llei de Costes. En aquest punt, ja ho perfilarà el Departament de Salut de la Generalitat. Des de l’Ajuntament tenim present que hi ha moltes empreses que tenen el seu negoci a partir de l’aigua del mar i per això hem aprovat el Pla de Reactivació Socioeconòmica que es basa en tres eixos: seguretat, tranquil·litat i proximitat. Hem de buscar el turisme de proximitat, si no no ens en sortirem. I a partir d’aquí, haurem de fer els canvis que calgui i vetllar perquè la gent es vagi a banyar amb seguretat, compromís individual i comunitari.

-A part de l’ús de les platges hi ha tota la infraestructura turística a darrera. Hotels, càmpings, apartaments, restaurants, botigues, activitats aquàtiques. Serà possible obrir amb les estrictes mesures d’higiene i distanciament social?

La temporada turística s’enfoca evidentment amb pessimisme per part dels empresaris. Jo en canvi vull ser optimista i vull transmetre optimisme. A Tossa tenim 21.000 places d’allotjament i 500 empreses relacionades amb el turisme. A part d’aquest sector, només donem feina des del mateix Ajuntament i evidentment hi ha algun professional lliure. Aquests dies el carrer està buit però detectes la incertesa, el neguit i la por. Entre els empresaris voldria dir que hi ha molta diferència entre els que tenen patrimoni i els que estan de lloguer. Els lloguers es poden negociar però l’IBI no. També hem de mirar les coses amb perspectiva i veure que hem tingut temporades molt bones. Tampoc cal centrar-ho tot en l’aspecte econòmic sinó que hem de mirar en global els 365 dies de l’any. Personalment, penso que tindrem una tardor molt bona.

-Des de l’Ajuntament han aprovat un Pla d’Actuació que modifica el calendari de tributs i taxes, aprova subvencions per a la llar d’infants i el casal d’estiu i crea una oficina COVID19 de suport als veïns/es i un punt COVID190 per les empreses i els autònoms. Està satisfeta de tots el que han fet al seu municipi?

Des de l’Ajuntament hem contribuït amb tot el que hem pogut i pel que fa a impostos i taxes, molt a l’inici de la pandèmia, vam modificar els cobraments per ocupació de via pública, els calendaris de taxes com escombraries o mercat municipal, subvencionar la llar d’infants, el casal d’estiu, subvencionar el menjador escolar i obrir una oficina municipal per tramitar ajudes i subvencions i una altra per a empreses i autònoms. També hem estat al costat del banc aliments amb Càritas i Creu Roja. Hem fet una modificació del pressupost per ajudar en tot el que calgui. Pels ajuntaments ens ve una època dura. Hem de donar suport al teixit empresarial, a les PIMES, als autònoms. El Pla de reactivació socioeconòmica serà imprescindible per donar resposta a la nova situació que tenim a sobre. Tenim un abans i un després que ens farà una societat molt més justa i solidària.

-Quins seran els efectes d’aquesta crisi?

Jo sempre he associat la crisi sanitària a l’econòmica i la social. La demarcació de Girona és la segona en demandes d’ERTO, estem als 11.000 expedients temporals d’ocupació i és degut, sobretot, al sector turisme. A la Selva en concret, ens situem sobre el 22%. L’empresari està molt espantat per la situació que li espera. Tenim una incertesa absoluta. A Tossa tindrà un impacte econòmic desastrós i per això és important tenir una actitud positiva. Hi haurà un abans i un després però jo penso que les coses que ara haurem de canviar seran una inversió de futur. Calen iniciatives potents per reactivar l’economia i, per tant, les activitats que van relacionades amb el nostre entorn i hem de ser capaços de rellançar-les. Hem de treballar per convertir el nostre entorn natural en un destí segur i de proximitat.

-Ha estat encertat el desplegament de competències entre les diferents administracions?

Que el govern espanyol es quedés les competències ens ha fet molt mal. Ara no és el moment de fer política però en cas de poder-ho gestionar des de Catalunya, hauríem actuat abans i ho haguéssim fet d’una altra manera. Estic segura que en una Catalunya independent ho haguéssim fet molt millor i no haguéssim tingut ni tants infectats ni tants morts. I això es resumeix dient que s’haguessin salvat vides. L’avanç del coronavirus també t’he de dir que ens ha frenat l’expressió independentista que teníem des de Brussel·les amb el president Puigdemont.

-Vostè és metge de capçalera i per tant coneix molt bé el sistema sanitari. Quina opinió té de què s’ha fet i com s’ha fet?

A Catalunya som un referent a nivell europeu en el tema sanitari i el personal ha donat tot el que tenia sense tenir-ho massa reconegut. Hem vist un sobreesforç de tot el sistema sanitari per manca de recursos, tot i que també és veritat que mai s’està preparat per a una pandèmia. Ara cal fer un debat seriós i s’han de plantejar moltes coses que no s’havien plantejat abans. Catalunya té un talent molt bo, potser no vam escoltar en el seu moment l’equip del Dr. Arenas però ara tenim els equips dels Drs. Clotet i Mitjà i molts d’altres que hi treballen intensament. La transmissibilitat és molt important i té molt a veure amb el contacte i, per tant, totes les prevencions s’han d’agafar al peu de la lletra. Hem de ser molt forts davant la pandèmia, seguir estrictament els confinaments amb una sensibilitat absoluta i estar al costat de la ciutadania, la que és més vulnerable i la que no ho és tant, en definitiva ser molt lleial davant la situació. Pel que fa a la vacuna penso que la tindrem molt abans d’un any perquè hi ha sensibilitat i això vol dir recursos.

-A Tossa hi ha un govern format per tres partits, JuntsxTossa, Edavant i ERC. Això ha dificultat l’entesa per tirar les diferents accions endavant?

Fins avui no, perquè tothom ha pres molta consciència. Sí que hi ha gent jove que veu les coses de diferent manera, però la sensibilitat hi és i els petits detalls ja els anirem perfilant. L’equip de govern ens hem hagut de multiplicar per atendre la pobresa energètica, la recollida d’escombraries, els serveis socials, la comunicació, la violència de gènere i a més a més, fer tots els tràmits administratius. Teletreballar, ha suposat un canvi compulsiu i a diferents nivells.

-Al seu municipi tenen molt present encara una pandèmia com va ser la pesta al segle XV i cada 20 de gener ho recorden amb el vot del Pare Pelegrí que camina 40 km fins a l’ermita de St. Sebastià de Santa Coloma de Farners. Hem de mirar cap al passat per entendre el present i no oblidar les grans pandèmies que afecten la humanitat periòdicament?

Hi he fet referència sovint, precisament aquest any va coincidir amb el temporal i el dia que tornàvem, teníem els carrers plens d’escuma. El vot del poble té un paral·lelisme amb la grip del segle XX i mirar el passat sempre ha de ser bo per reflexionar sobre el present i el futur. Avui dia estem davant una lluita contra l’emergència climàtica on hi té molt a veure l’aigua del mar i el creixement sostenible. Aquesta pandèmia ens ha fet veure que hi ha hagut una millora important a nivell de contaminació, dels espais naturals els dies que hem aturat la nostra activitat. És un bon moment per aprendre en molts aspectes. Reduir la mobilitat, els residus i les emissions suposa un reequilibri en molts nivells.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (48)

ENTREVISTA A LUÍS SOLER ALCALDE DE DELTEBRE

Lluís Soler (Enlairem Deltebre) és alcalde de Deltebre des de l’any 2015, quan tenia poc més de 30 anys. Des del setembre de 2019 és president de l’ACM. Anteriorment havia estat regidor, des de l’any 2007, cap de l’oposició entre 2011 i 2015. President i vicepresident del Consell Comarcal del Baix Ebre i diputat a la Diputació de Tarragona. Deltebre és el municipi més proper al delta, enclavament natural i turístic de primer ordre, emblema de l’orografia de catalana, un parc Natural que conviu amb una profunda presència humana. Darrerament, doblement castigat, pel temporal Gloria i ara per la COVID-19.

 

-Quins avantatges i inconvenients li suposa el seu perfil d’alcalde jove? La preparació acadèmica de què disposa, en què l’ha ajudat en la gestió de l’alcaldia?

La joventut, per si sola, sempre és un avantatge en tots els sentits. És evident que en el cas de la gestió pública, aquesta ha d’anar acompanyada d’una gran vocació de servei, les 24 hores dels set dies de la setmana, i també d’altes dosis d’energia per estar constantment actiu al costat dels veïns i veïnes, i de l’experiència i coneixement necessari de les seves problemàtiques. La formació és una peça més de l’engranatge que et permet oferir el millor servei a les persones del teu municipi. En el meu cas, el fet de tenir coneixements en l’àmbit de la gestió pública i l’economia, entre d’altres, em permet tenir una visió més global de l’estructura de l’administració, i poder efectuar un control per tal que l’operativa del dia a dia sigui la més eficient possible, fent més amb menys recursos.

-És la crisi més difícil amb la qual s’ha trobat com a alcalde?

Darrerament a Deltebre hem viscut moments molt complexos i tristos. A principis d’any, el temporal Glòria va afectar greument el nostre municipi, causant un important retrocés de la línia de costa a banda de més d’11.000.000 d’euros de danys i de pèrdues econòmiques. Copsar com el mar es menjava la terra que estimes, et genera una gran impotència i, com vaig dir al seu moment, aquell va ser el dia més trist com a alcalde. Ara, amb la COVID-19, estem davant d’un nou escenari sobrevingut que s’afegeix a la crisi que teníem amb el Glòria, i la suma dels dos fa que els moments actuals siguin adversos. No obstant, la gent de Deltebre som gent que mai ens han regalat res, i treballarem incansablement per fer d’aquesta adversitat una oportunitat.

-També ha estat al Consell Comarcal i regidor a l’oposició. El fet d’estar en altres ens, què li ha aportat com a alcalde?

Totes les experiències en política són una font d’aprenentatge tant en l’àmbit professional com el personal, i la suma d’aquestes, segurament, em permeten afrontar el repte actual de ser alcalde del meu municipi amb major garanties. Ser partícip d’altres administracions, com el cas del Consell Comarcal del Baix Ebre o la Diputació de Tarragona, m’ha permès conèixer amb més profunditat la realitat del territori i les seves casuístiques, com també les de la ciutadania que hi viu. Però, a la vegada, ha estat una ensenyança per copsar el funcionament propi de les diferents administracions supramunicipals, un fet que et genera una visió més global que en certs moments de la gestió publica s’agraeix.

-I com a regidor que ha estat a l’oposició, què li ha aportat?

Estar a l’oposició és una oportunitat més per poder treballar pel teu municipi i per estar al costat de la ciutadania. Hi ha gent que entén l’oposició com un no a tot, però l’oposició ha de ser un espai més per a construir el teu municipi des de la responsabilitat assignada i sempre tenint en compte que representes a una part de la ciutadania que ha confiat en tu en les darreres eleccions.

-Hi ha hagut coordinació amb alcaldes i alcaldesses veïns a través del consell comarcal o altres ens?

Els alcaldes i alcaldesses, majoritàriament per iniciativa pròpia o mitjançant els consells d’alcaldes, solem estar en contacte per diferents qüestions transversals que acaben afectant els municipis. Tot i això, en casos concrets com la COVID-19, els alcaldes i alcaldesses som qui coneixem millor la realitat del nostre municipi i és d’acord amb les nostres pròpies competències, com també de les recomanacions dels departaments d’altres administracions, que s’acaben prenent les mesures corresponents per tal d’evitar la propagació de la COVID-19 i vetllar per la salut dels veïns i veïnes.

-En el cas de Deltebre, és inevitable parlar del medi natural. Com a municipi més proper al delta, quines amenaces ha suposat la COVID-19, a part de l’evidència clara de l’amenaça per la salut de les persones? I en l’aspecte contrari, suposarà algun avantatge concret per sortir de la crisi?

L’amenaça més gran que té Deltebre i el conjunt del Delta de l’Ebre és la inacció històrica en relació amb la regressió. De mitjana, cada any, perdem 5 metres de costa i aquesta és una dada esfereïdora que encara s’ha vist més agreujada amb el pas del temporal Glòria. I, com sempre anem dient, és hora de passar a l’acció i deixar enrere les paraules boniques i les bones intencions de tothom! La COVID-19 és evident que està tenint també el seu impacte. A Deltebre a hores d’ara s’han mort dues persones a causa d’aquesta malaltia, i per tant hem de seguir treballant des de la prevenció i la responsabilitat col·lectiva per fer front a aquesta pandèmia. A banda, la COVID-19 també ha suposat un fre en la nostra economia que està afectant comerços, empreses i autònoms, i per tant a moltes famílies del municipi. No obstant això, hem de ser capaços, des de la col·laboració pública i privada, de poder trobar aquells instruments idonis per sortir més reforçats d’aquesta crisi i de saber posar en valor que Deltebre és un paisatge natural i un atractiu turístic de primer ordre.

-Entenem que estan preocupats pel sector del turisme, amb l’entorn natural i tots els seus atributs que fan de crida a molts col·lectius diversos (entorn, bellesa paisatgística, oferta gastronòmica esports d’aventura fauna…) Com ha afectat i afectarà el sector? Quines accions duran a terme com a ajuntament?

El turisme és un sector estratègic i, tal com he anat detallant, ha estat doblement colpejat amb el temporal Glòria i la COVID-19. Com a Ajuntament de Deltebre hem estat treballant amb el Pla de Reactivació Socioeconòmica de Deltebre, un full de ruta que contempla 50 mesures que ja estem començant a aplicar i a desenvolupar per ajudar a les famílies més vulnerables i per estar al costat dels sectors econòmics. Tanmateix, aquestes mesures han d’anar acompanyades d’altres accions que s’impulsin des del govern de l’estat espanyol i des del govern de la Generalitat de Catalunya. En un moment excepcional, es necessiten instruments diferenciadors que ens permetin recuperar l’economia.

-Tenen prou competències per ajudar el sector?

Les administracions locals necessitem més eines i recursos. Tenim les competències, però el que no tenim són els recursos suficients per poder ajudar en tot allò que voldríem. Des dels ajuntaments, durant tots aquests anys, hem estalviat recursos per sanejar comptes, reduir deute i disposar d’un superàvit que ara necessitem aplicar per estar al costat de les famílies més vulnerables, i per donar suport als sectors productius. I això és el que demanem de manera reiterada al govern de l’estat espanyol.

-Hem vist que estan realitzant una enquesta per saber les necessitats directes derivades de la crisi de la COVID per al teixit econòmic. Quines necessitats creu que tindran els empresaris i emprenedors? Tenen ja respostes? Creu que hi haurà alguna sorpresa o algun tema imprevist que hagin d’entomar?

A hores d’ara ja tenim al voltant de 200 enquestes contestades, i al final la conclusió general és una: que es necessita reactivar l’economia i que, per a fer-ho, es necessiten les ajudes corresponents per part de les administracions. Nosaltres com a Ajuntament de Deltebre podem adoptar mesures concretes com reforçar els ajuts econòmics, la supressió de la taxa d’ocupació de via pública per a les terrasses i bars i restaurants durant tot l’any, la creació de la moneda de Deltebre per dinamitzar el comerç local, crear una botiga en línia del Delta de l’Ebre, etc. Però totes aquestes mesures, com deia abans, han d’anar acompanyades de fets concrets per part de la resta d’administracions, i per tal que les empreses, les botigues i els autònoms puguin tornar a obrir el seu negoci amb màximes garanties i així reactivar l’economia. Però necessiten fets, no només paraules i titulars.

-Sens dubte, la població de Deltebre té una identitat pròpia, i és molt especial el procés d’independització del municipi i la creació d’aquest. Digui’m, creu que aquesta identitat conté algun atribut especial que ajudi davant de l’adversitat?

A Deltebre, com sempre dic, no ens han regalat mai res. Som una gent que dins del nostre ADN tenim inculcats el valor del treball, la superació i l’esforç constant, i això és a causa de la inacció pública que hem hagut de patir durant els gairebé 43 anys d’història del municipi. De fet, el mateix procés d’independència de Deltebre és un clar exemple de la nostra tenacitat i obstinació per assolir els nostres objectius, amb 40 anys de procés d’independència. I justament aquest és l’exemple que hem d’agafar per poder sortir més reforçats d’aquesta crisi actual i poder mirar a l’endavant amb la determinació i il·lusió necessària per seguir impulsant el nostre municipi.

-Han hagut d’anul·lar tot un seguit d’actes que es fan al maig relacionats amb l’arròs, com la mostra Mescla. Com està afectant el sector de l’arròs?

El sector de l’arròs es va veure greument afectat pel pas del temporal Glòria, i això suposa pèrdues econòmiques rellevants en la collita d’aquest any, ja que al seu moment va entrar aigua salada als conreus. A la salinitat, també s’han d’afegir els problemes estructurals als arrossars i la falta de temps per poder executar els treballs anteriors a la sembra, fets que poden afectar també a la collita. En tot cas, no serà fins al voltant del mes d’octubre que podrem parlar amb xifres concretes sobre l’afectació al sector, i sobre com aquestes dues crisis han fet trontollar l’economia d’un dels sectors més rellevants al municipi.

-Com s’ha comportat la ciutadania? Han tingut problemes d’accés als espais naturals a l’inici del confinament? I amb el desconfinament progressiu? Com creu que s’hauria de fer el desconfinament a Deltebre, si és que es pot fer alguna acció a mida…

La ciutadania de Deltebre ha tingut un comportament exemplar, per això sempre que puc els agraeixo la seva responsabilitat col·lectiva. Aquesta responsabilitat ha permès que, a hores d’ara, l’afectació de la COVID-19 al nostre municipi sigui de baix impacte, en l’àmbit de la salut de les persones. I, per aquest motiu, hem de continuar en aquesta mateixa línia de prevenció i de solidaritat. Aquest baix impacte suposa que el nostre municipi, com el conjunt del territori, puguin disposar de mesures graduals que ens permetin avançar una mica més ràpid amb el desconfinament. Però, més enllà de dir com s’hauria de fer, crec que el desconfinament ha de tenir sempre en compte i com a eix principal, la salut de les persones, i en especial a les més vulnerables.

-Acabi’m la frase: Després de la COVID-19, Deltebre serà…

Tot allò que els veïns i veïnes de Deltebre ens proposem. I, com dic habitualment, quan ens ho proposem, som invencibles!

-Com a president de l’ACM, de quina forma creu que l’ens podrà ajudar els alcaldes i alcaldesses i els ajuntaments. Haurà de modificar la seva activitat o orientar-la a temes concrets?

Des del primer moment de la pandèmia hem focalitzat els nostres esforços en donar servei i cobertura als alcaldes i alcaldesses de Catalunya. No només des de la representació activa en reunions amb institucions, sinó també des dels serveis tècnics oferint suport i responent a totes les seves consultes en l’àmbit jurídic i tècnic. De fet, en el cas de la COVID-19 hem estat atenent les consultes les 24 hores dels set dies de la setmana. Tot i això, és cert que davant d’un context com l’actual, haurem de seguir enfortint l’ACM com a una entitat prestadora i facilitadora de serveis als ajuntaments. I, en aquest sentit, posant èmfasi a totes aquelles propostes i accions que ens permetin dinamitzar l’economia dels pobles i ciutats de Catalunya des de la sostenibilitat, i millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes.

-Segons el baròmetre del mes d’abril de TV3 i Catalunya Ràdio, els alcaldes i alcaldesses són els únics polítics als quals la ciutadania dona un aprovat. De quina forma pot l’ACM contribuir a donar pes, visualitzar i posar en valor la seva feina i també la dels electes locals?

Les alcaldies, regidories i càrrecs electes de Catalunya desenvolupen un paper fonamental de servei i atenció constant a la ciutadania. I això s’ha de destacar sempre que es pugui. Per aquest motiu, en el Pla de Mandat de l’ACM que vam aprovar el passat mes de febrer, es recull l’objectiu de prestigiar i dignificar l’electe local, no només posant en valor la seva pròpia tasca, sinó també creant l’Estatut de l’Electe Local i reconeixent els anys de dedicació al món local per part dels electes, i oferint formació i mesures per a la transició entre la dedicació pública i la tornada al mercat laboral.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (47)

ENTREVISTA A JORDI VIÑAS ALCALDE DE SALT

Jordi Viñas (ERC) és alcalde de Salt (Gironès) des del 2015, un municipi de més de 30.000 habitants que forma part de l’àrea urbana de la capital, Girona. És la ciutat més densament poblada de les comarques gironines però alhora té un dels pulmons verds més extens, com són les Deveses. L’economia es basa sobretot en els sectors serveis i comercial, així com en el fet de ser ciutat hospitalària amb el Parc Hospitalari Martí i Julià. Salt és també un dels municipis catalans amb un percentatge de població immigrada més alt, però ha sabut convertir aquesta interculturalitat que omple els seus carrers en un valor afegit per a la ciutat.

 

-De moment a Salt tenen registrats més de 200 casos positius i a la Regió Sanitària de Girona encara hi ha hospitalitzades gairebé 400 persones. Estaven preparats per entrar a la fase 1 o el Govern ha fet bé de mantenir els municipis de les comarques gironines a la fase zero?

Les mesures que ha adoptat el Govern s’han pres seguint directius tècniques i tenint en compte la situació de cada regió sanitària. En aquesta línia, em sembla una mesura assenyada.

-Tenen por d’un possible rebrot? La ciutadania s’està portant de forma adequada?

El risc del rebrot, insisteixo, segons ens informen les autoritats sanitàries que són qui tenen les xifres i l’evolució diària de la Covid-19, hi és i el que cal és que tota la ciutadania prengui consciència del repte que tenim al davant i que actuï amb responsabilitat i solidaritat. En línies generals, els veïns i veïnes s’estan comportant de forma adequada però ara, més que mai, no podem abaixar de la guàrdia i no ens podem relaxar perquè aleshores tota la feina feta fins ara no haurà servit per a res.

-Salt és el municipi més densament poblat de les comarques gironines. Això ha sigut un problema?

L’alta densitat de població és cert que dificulta el desconfinament però, en el cas de Salt, tenim la sort de tenir un pulmó verd com són les Deveses que ocupen en superfície gairebé la meitat del municipi. Gaudir d’aquest espai és un tresor i, en el cas que ens ocupa, ens ho fa més fàcil a l’hora d’evitar aglomeracions.

-També tenen un dels percentatges de població immigrada més alt de Catalunya. Com han gestionat la crisi sanitària amb aquests col·lectius?

La interculturalitat que tenim a Salt és quelcom amb el que convivim diàriament des de fa molts anys i és un valor afegit per a nosaltres. A l’hora de gestionar la crisi sanitària entre els diferents col·lectius no ha suposat cap problema i la col·laboració entre l’Ajuntament i tots ells ha estat, com sempre, molt fluida. En aquest sentit, hem fet diverses trobades per exposar-los la gravetat de la situació i acompanyar-los en les mesures de protecció que calia adoptar. Tothom ha actuat amb molta responsabilitat i s’ha de destacar i agrair l’esforç que ha realitzat la comunitat musulmana perquè els ha agafat enmig del ramadà.

-Temen la creació de bosses de pobresa entorn aquests col·lectius o la crisi afectarà a tota la població general?

Ara mateix encara estem enmig de la gestió de la crisi sanitària que ha deixat clar que no distingeix la butxaca. I, mentrestant, ja hem posat fil a l’agulla per afrontar la crisi social i econòmica que pot provocar la Covid-19 i que, de ben segur, afectarà
més profundament els col·lectius més desafavorits però també tocarà, i de fet ja ho està fent, a la classe mitjana.

-Tenen més demandes a serveis socials?

Sí, com ja he comentat els efectes de la Covid-19 es deixen notar arreu. En el nostre cas, per exemple, s’ha incrementat en un 15% l’atenció al Centre de Distribució d’Aliments.

-Quina ha estat la relació i coordinació amb el Parc Hospitalari Martí i Julià durant aquests mesos de crisi sanitària?

Com Ajuntament des del primer moment ens hem posat a disposició tant de l’Hospital com dels dos CAPS que tenim al nostre municipi i hem col·laborat, i ho seguim fent, en tot allò que hem pogut. A banda d’aportar material de protecció com mascaretes, guanyats i equips de protecció individual (EPIS), hem donat de mà en la recollida de residus sanitaris i en la desinfecció de l’entorn dels centres.

-Els ciutadans de Salt bàsicament treballen en el sector serveis i comerç (un 65%), per tant, deuen haver vist molt afectada l’economia del municipi.

En aquests moments no tenim dades concretes però de ben segur que serà el sector que més se’n ressentirà.

-Han preparat algun pla de reactivació econòmica pel municipi?

Sí, precisament aquesta setmana des de l’Ajuntament de Salt hem activat un paquet de mesures de suport al teixit empresarial i comercial del municipi que, amb una línia habilitada de 200.000 euros, té l’objectiu de fer front als efectes de la COVID-19. Les accions són fruit de l’enquesta que s’ha realitzat durant les darreres setmanes entre els comerços i empreses de la vila per tal d’escoltar i donar sortida a les necessitats dels professionals. Un dels eixos centrals de les propostes és l’obertura d’un Punt Únic d’Atenció des d’on es prestarà un servei d’assessorament i informació a emprenedors, PIMES i autònoms. Un altre dels eixos centrals del pla de reactivació és la creació d’una plataforma global de venda en línia i entrega a domicili i, des del consistori, n’assumirem la posada en marxa de la xarxa de distribució. També està previst dissenyar una campanya de comunicació per tal de posar en valor l’oferta comercial de Salt i fomentar la compra de proximitat.

-La coordinació entre administracions a l’hora de gestionar la crisi sanitària ha estat la correcta?

En aquest cas distingiria el paper de la Generalitat i el del Govern de l’Estat espanyol.
Amb el Govern de la Generalitat hi ha hagut des del primer moment un intercanvi d’informació molt fluida i continu per tal de fer front a la Covid-19. En canvi, crec que la coordinació del govern espanyol amb la Generalitat, i ja no dic amb els ajuntaments, quan tot acabi s’haurà d’analitzar. A més a més, és preocupant aquesta voluntat de recentralització. Algú encara és capaç de discutir un fet tan obvi que qui coneix millor el territori i les necessitats som els ajuntaments.

-Què és el que més el preocupa ara mateix com alcalde?

Els veïns i veïnes de Salt i com els acabarà afectant aquesta doble crisi, sanitària i econòmica/laboral. Des de l’Ajuntament continuarem treballant com fins ara, per estar al costat de tota la població, acompanyant-los, i posant totes les eines per reduir l’impacte dels efectes de la Covid-19.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (46)

ENTREVISTA A DOLORS FARRÉ ALCALDESSA DE VALLS

Dolors Farré (JxCAT) va entrar al consistori municipal l’any 2008, ha estat regidora de Via Pública de 2011 a 2019 i alcaldessa des de les passades eleccions. La ciutat de Valls és capital castellera per excel·lència, amb la plaça del Blat com a centre neuràlgic del món casteller, Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Centre neuràlgic de la comarca en l’àmbit econòmic i de serveis, coneguda també pel campanar més alt de Catalunya i per la gastronomia relacionada amb els calçots. En paraules de l’alcaldessa, els valors castellers són més vigents que mai amb una crisi d’aquestes dimensions.

 

-A nivell sanitari, quina afectació ha tingut la COVID-19 a la ciutat?

Han estat, com a tot el país, setmanes dures… i atenció, vull destacar que, encara que està millorant en general, no podem abaixar la guàrdia, en cap moment. Molt important perquè, tot i que s’estan iniciant les diferents fases de desconfinament i s’està reobrint l’activitat, no podem permetre’ns caure en la relaxació, al contrari, cal estar més atent que mai. A la ciutat de Valls, com ha passat al conjunt del Camp de Tarragona, l’afectació ha estat menor que en general a Catalunya i aquest és un factor que, espero, es tingui en compte amb les fases de desconfinament. Aprofito per agrair aquí la grandíssima actuació de tots els professionals sanitaris… als del nostre hospital, de l’assistència primària, de totes les residències de la ciutat; tots els treballadors municipals, de protecció civil, de la Policia Local o Mossos; de les entitats socials, del sector del comerç o de l’empresa… i a tots els vallencs i vallenques en general. Crec que, com a ciutat, estem donant una resposta magnífica, de responsabilitat, de civisme i de solidaritat. Uns actius que, en els temps en els quals ens trobem i en els que vindran, seran més necessaris que mai per sortir primer i més forts de l’actual situació i de les afectacions que tindrà, tant en l’àmbit social en les persones i famílies més vulnerables, com en l’economia i en l’ocupació.

-La gent ha respost bé i està conscienciada sobre el moment crític que estem vivint?

Sí, com li deia, ho hem pogut veure aquests dies. En primer lloc, perquè hi ha hagut una allau de solidaritat. Vallenques i vallencs que s’han posat a disposició com a voluntaris, tota la gent de les entitats socials que s’han bolcat al 100%, empreses que han fet donacions, grans donacions, també de material… Ha estat a tots nivells i això acompanyat d’un grau molt gran de civisme i conscienciació de la ciutadania, sabent que calia cuidar-se a un mateix, però fer-ho per cuidar-nos a tots, a tots els que ens envolten.

-Com ha estat la coordinació entre municipis i institucions per fer front a la crisi? Què destacaríeu?

Bé, crec que de tot el que ha passat, se’n poden ja treure unes quantes lliçons. Una d’elles és precisament la que vostè comenta perquè, segurament, és millorable. En primer lloc, assenyalar que s’ha oblidat el paper clau, absolutament clau, que tenim els ajuntaments, perquè estem autènticament a primera línia també i aquests dies, i els que vindran també, hem hagut de prendre decisions i fer-ho d’una manera ràpida. Ha faltat comunicació, sobretot per part del govern de l’Estat espanyol, i els ajuntaments hem hagut de fer-hi front tot plegat massa sols. I això és preocupant pel que ha de venir. Per exemple, la retallada, del tot injustificada en l’aportació de l’Estat a les polítiques actives d’ocupació. O la negativa a què els ajuntaments puguem utilitzar el romanent de tresoreria positiu, precisament ara, quan és més necessari que mai que els municipis tinguem més capacitat financera per mai per fer front a la crisi econòmica i social, per establir mecanismes per ajudar al comerç, a empreses, a emprenedors, a totes les famílies, a tots els que s’han quedat sense feina. Espero que se sàpiga entendre el paper que tenim els ajuntaments, perquè sense el paper dels ajuntaments com administració més propera al ciutadà, aquesta crisi serà més difícil de superar.

-El sector agrari, en temporada de calçots, com a principal atractiu de la zona, continua l’activitat, però d’haver sofert afectacions…

Realment, teníem una collita excepcional, en quantitat i en qualitat. I la crisi de salut i el confinament, ha tingut una afectació molt gran. Coincidia amb el 25è aniversari de la IGP Calçot de Valls i ha estat una llàstima, tot i que he de destacar i agrair com els agricultors i cultivadors s’han adaptat, promocionant-los, assegurant la distribució a mercats i comerços de tot el país i donant consells i receptes de com fer calçots a casa. Deixeu-m’ho dir, tenim a la ciutat la calçotada com a fenomen gastronòmic més important del país, que les ha vist de tots colors, però que de ben segur retornarà com mai, perquè al darrera hi ha molt treball per part de molta gent a favor de la qualitat i de la bona cuina.

-Pel que fa a el món casteller, pel qual Valls és coneguda arreu, ha hagut de deixar de fer activitat. Com es viu? I el fet casteller es posa en valor en una situació com aquesta?

La situació, com amb molts altres sectors, està sent difícil. Però jo destacaria precisament el que pregunta pel que fa al tema dels valors, dels bons valors castellers com el d’equilibri, força, valor i seny… de fer pinya perquè en moments precisament com els que estem vivint agafen més importància. El fet casteller, les colles, són un exemple de cohesió, amb gent de totes les edats, sexe, creences i idees, unides des de la diversitat en un objectiu. Precisament per això, perquè ara cal més que mai que fem pinya, caldrà que tots ens apliquem, com dic, els bons valors castellers.

-Hem vist que a Valls s’ha organitzat un Sant Jordi virtual, així com més activitats adaptades a la situació… Corpus, la festa major de Sant Joan …s’hauran de replantejar també?

Sí, és clar, les nostres festes no són alienes a la situació i a les indicacions de les autoritats sanitàries que s’hauran de seguir sempre i en tot moment. En el cas del Corpus, l’organització ja ha pres la decisió de posposar al 2021 la celebració dels 700 anys del Corpus de Valls que s’esqueia aquest 2020. Pel que fa a Sant Joan, la nostra festa major, aquesta s’haurà de readaptar a l’actual situació. Tot i així, pel que fa a Sant Joan hem pres la decisió de readaptar-la, utilitzant plataformes digitals i mantenint el simbolisme d’una celebració que és una de les grans festes de país. Crec que en això hem pres una decisió valenta, que penso que haurien de seguir altres administracions, pel que fa al suport al sector cultural, molt afectat per la crisi, mantenint concerts o mantenint actes, encara que sigui de forma virtual. Com dic, primer per mantenir l’esperit i la tradició de la festa i alhora sent exemple del que hauria de ser el suport al teixit cultural de Valls i del país, com a part de les moltes decisions que haurem de prendre, i haurem de prendre de manera ràpida, per fer front a les repercussions socials i econòmiques que ja a hores d’ara estem patint.

-Com a societat, quin aprenentatge podem treure de la crisi que ens serveixi per al futur?

Li comentava abans, que aquesta crisi ja ens ha donat alguna lliçó i li diria que la principal és que això no va de competir, sinó que ha d’anar de col·laborar, a tots nivells. S’ha de poder parlar de tot i amb tothom, amb esperit constructiu, amb la mirada i el pensament ben oberts. Només deixant de banda apriorismes i prejudicis, entre ells els partidismes, i actuant de manera solidària podrem donar una millor resposta entre tots. I a la vegada, molt important, la necessitat de no tan sols mantenir, sinó també reforçar, els serveis a les persones i les polítiques de benestar, en primer lloc, del nostre sistema de salut. Tots els professionals de salut han donat una resposta magnífica, a primera línia i en moments tan difícils, però com a societat, com a país, hem de dotar millor i d’una manera més adequada i més intel·ligent tot el sistema de salut, com també l’assistencial pel que fa a residències de la gent gran.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (45)

ENTREVISTA A MARC CASTELLS ALCALDE D’IGUALADA

Igualada (Anoia) i la Conca d’Òdena han estat el territori de Catalunya que ha acaparat bona part de l’atenció informativa durant la pandèmia de la COVID19. Un increment alarmant de casos durant els primers dies, una alta mortalitat i bona part del personal sanitari afectat pel coronavirus, va unir ràpidament els 7 alcaldes de la Conca per protegir la població i gestionar un confinament dins del confinament. Hem vist l’alcalde d’Igualada, Marc Castells (Junts per Igualada) fer un exercici de transparència informativa i donar, dia rere dia, tots els detalls i l’evolució de la pandèmia a través de 25 rodes de premsa i entrevistes per mitjans de mig món. Agraeix la guia que ha tingut dels alcaldes italians, sobretot Bergamo i Lecco, que anaven 15 dies al davant i li anaven explicant el camí que, molt probablement, seguiria el coronavirus. Passada la fase crítica, Castells diu que amb perspectiva veurem que “no serem dels municipis més afectats, sinó que serem els primers afectats”.

 

-La Conca d’Òdena ha estat notícia des de l’inici de la crisi de la COVID-19 per ser el primer territori que es va confinar i per sortir dia sí i dia també als mitjans per aquest tema. Quina és la primera paraula/ frase que li ve al cap quan pensa en les primeres notícies que li van arribar de les infeccions i de l’hospital?

El primer pensament i acció va ser reunir tot l’equip de govern i enfocar totes les accions destinades a protegir la gent. Estàvem davant una amenaça desconeguda, molt contagiosa i d’una letalitat molt important. El repte era oferir una resposta a cada problema i preveure’n de nous.

-Per protegir als seus veïns i veïnes vostè ha hagut de prendre sovint la iniciativa i anar per davant de molts altres municipis. L’hem vist demanar, exigir, corregir, actuar… El fet d’haver estat president de la diputació de Barcelona, li ha facilitat aquest lideratge?

L’experiència de tots els anys a l’alcaldia m’ha servit per valorar quines decisions podia prendre, quan calia exigir i com havia de defensar els interessos dels ciutadans a les administracions superiors, al govern del nostre país i al govern espanyol. Aquí sí que no m’ha tremolat el pols, perquè havia de donar a conèixer una situació molt complexa que mereixia un tractament diferent. Nosaltres patíem un confinament dins el confinament i això requeria, per davant de tot, la defensa dels ciutadans i penso que la gent ho ha valorat. Hem pres la iniciativa d’unir-nos els set ajuntaments de la Conca d’Òdena, tots ells de diferents colors polítics.

-S’ha trobat sol o ha tingut el suport que li calia?

Quan passi tot això constatarem que hi ha coses a millorar i, per tant, serem crítics quan toqui. Una d’elles és la comunicació entre les administracions i, sobretot, posar en valor que l’administració local és la més propera al ciutadà i, per tant, la que té més capil·laritat. Vam detectar algunes disfuncions comunicatives que vam fer públiques en el seu moment i vam veure que a partir d’aquí es va seguir la nostra manera de comunicar. Les reivindicacions que vam fer des del territori es van aplicar a tot el país i s’acabaran aplicant a tot el món. Una societat connectada en xarxa ha de ser transparent i la transparència és la base de tota democràcia.

-En algun moment s’ha vist sobrepassat com a alcalde? Creu que en surt reforçat d’aquesta crisi?

Això és relatiu. Aquesta emergència passarà i la gent l’oblidarà ràpidament. En els propers mesos ens ve un repte gegantí que serà una gran crisi econòmica i social. Ara tota la meva capacitat, del meu equip i dels alcaldes i alcaldesses de la Conca d’Òdena, es destinarà a mitigar els efectes d’aquesta crisi per la resta del 2020 i pels anys següents.

-Des del primer dia, quines van ser les prioritats del consistori?

En tot moment, protegir la ciutadania, donar suport logístic al govern de la Generalitat i a la resta d’entitats socials i econòmiques de la nostra ciutat i ser transparents. Vam fer 25 rodes de premsa consecutives, que eren molt seguides, no només pels mitjans nacionals, estatals i internacionals, sinó sobretot per la gent de la Conca d’Òdena, que es connectava cada dia en directe per conèixer les novetats. Amb aquesta política comunicativa donàvem confiança a la gent, perquè explicàvem el que passava sense dramatisme, sempre sota una màxima: ‘Esperàvem el millor però ens preparàvem per al pitjor’. Aquesta és la clau de volta del que hem fet. Teníem preparades moltes coses que no ha calgut aplicar i que a la llarga potser haurem d’explicar. Per avançar-nos als esdeveniments, teníem previstos molts escenaris. Sí que vull agrair el suport que hem rebut dels alcaldes italians, sobretot de Bergamo i Lecco, que com que anaven 15 dies avançats ens anaven marcant el camí del què podia passar. Hem recorregut a la diplomàcia local i ens hem adonat del gran valor que té.

-Entenem que la coordinació amb els serveis sanitaris és clau i hem vist que estan en contacte permanent. Què destacaria del treball diari amb l’hospital i les àrees de salut? I amb el departament de Salut de la Generalitat?

Aquest episodi era difícilment imaginable i, per tant, l’hem de valorar a partir d’aquestes premisses i dir que ens ha agafat desprevinguts i desbastits. Dit això, ja hem explicat que l’Hospital d’Igualada va arribar a tenir un 40% del personal de baixa i això és una situació dramàtica. Cada setmana que passava, la sanitat a nivell d’atenció primària ha anat millorant i ara tenim la sensació que la situació està tornant a la normalitat. Penso que la relació amb el Departament de Salut i amb el d’Afers Socials, Treball i Famílies, pel que fa a la gestió de les residències, a nivell de comunicació i actuacions seria millorable. L’administració local és la que té més informació i potser hauríem pogut millorar la comunicació si s’haguessin aprofitat les interconnexions.

-Creu que els mitjans de comunicació han fet un bon tractament de la singularitat del cas de la conca d’Òdena?

Majoritàriament ens hem sentit molt ben tractats per la manera com s’ha explicat. Hem fet 25 rodes de premsa amb preguntes en línia i això és un gran exercici de transparència. La gent estava molt espantada i necessitava informació. Hem fet coses que ningú feia, com donar les dades reals de la mortalitat, i algú podia pensar que no era positiu, però vam voler tractar els nostres ciutadans com a adults i com a societat madura. Dels mitjans de comunicació, no en tinc cap queixa. Com a dada, puc dir que he fet entrevistes per a 50 mitjans d’aquí i d’altres continents. A vegades no he pogut atendre a tothom perquè no tenia prou hores. Havia de gestionar la ciutat i la comunicació. Vull agrair molt sincerament la feina del meu cap de comunicació, que sempre ha estat al meu costat en aquesta situació.

-En els pitjors dies, quantes hores ha dedicat a la ciutat?

Penso que a nivell d’hores és incomptable, perquè la tensió era constant, anava de casa a l’ajuntament i de l’ajuntament a casa. Si hem de comptabilitzar alguna cosa, et puc dir és que he perdut 4 quilos durant el confinament.

-En l’àmbit de competències, hi ha algun aspecte que hagi trobat especialment inoportú de no poder decidir com a alcalde?

El futur passa per la cooperació entre administracions i una cosa més senzilla que les competències és la comunicació. En aquest sentit, hi ha molt a millorar. Sempre hem defensat l’autonomia local i algunes coses, amb més llibertat i més autonomia de gestió, les hauríem pogut fer més ràpides. Malgrat tot, els ajuntaments sempre trobem fórmules imaginatives per fer les coses. Algunes d’elles potser no eren de la nostra competència, però eren de la nostra incumbència i, per tant, hem actuat defensat els interessos de la gent.

-Era necessari el lideratge de la capital, Igualada, en la gestió del confinament a la Conca d’Òdena? L’han entès els altres municipis, que són de diferents colors polítics?

Som un equip, 7 alcaldes de 5 forces polítiques diferents que ens hem conjurat per defensar els nostres ciutadans. Un confinament policial no havia passat mai i això genera molta inquietud. Hem posat tota la confiança en la institució municipal i jo he fet de portaveu. Amb els alcaldes de la Conca d’Òdena, portem més d’un centenar de reunions telemàtiques i hem fet una pinya i un equip que espero que es mantingui en el futur per poder treballar altres projectes que no tinguin a veure amb l’emergència sanitària.

-Les diferents ajudes econòmiques que han activat creu que seran suficients per reflotar totes les empreses, negocis, autònoms que han patit una aturada o disminució dels ingressos? Confia en la implicació de les altres administracions, en aquest sentit?

De moment tenim molts anuncis i poques realitats. El que vindrà s’albira molt greu i, per tant, demano a totes les administracions, des de les diputacions, el govern del nostre país, al govern de l’Estat i a Europa, eines per als ajuntaments per tirar endavant.

-El desconfinament tindrà alguna especificitat a Igualada? Aquest primer diumenge, amb la sortida dels infants, com ha anat? Creu que pel seu cas concret la gent està més conscienciada que en altres llocs?

Per desgràcia la mort s’ha socialitzat als nostres pobles i la Conca d’Òdena només vam ser un spoiler del que ha passat a tants altres llocs del país. Tot i això, quan ho mirem en perspectiva, veurem que no serem dels municipis més afectats, sinó que serem els primers afectats. Vam ser notícia per ser els primers però no ho serem per ser els pitjors. En estar al focus mediàtic estem molt conscienciats. Vam insistir molt en la idea que protegir la comunitat comença per protegir-se un mateix i perquè no hi hagi rebrot hem de continuar en aquesta línia. Els professionals de la salut no es mereixen que un relaxament provoqui un rebrot.

-És la pitjor situació que ha viscut com a polític?

És la més dramàtica, perquè hi havia moltes vides en joc. Ens vam trobar davant una mortaldat diària sense precedents i en aquest punt sí que vaig veure que la situació era molt complexa. A Igualada, en els seus mil anys d’història, ens trobem que als segles XIV i XVI es va superar la pesta negra, al XIX el còlera i al XX la grip espanyola, que també va produir una mortalitat altíssima. Si ho posem en perspectiva, veiem que ens en sortirem. El meu avi sempre deia que “sempre que ha plogut, ha deixat de ploure”. En aquests moments les dades que tenim de l’hospital d’Igualada i dels serveis funeraris són, malgrat tot, excel·lents.

-Està satisfet de com ho ha gestionat? De què se sent més orgullós i què canviaria, ara, a pilota passada?

Estic orgullós de la pinya que hem fet els alcaldes de la Conca d’Òdena. Ens arriben missatges dels ciutadans d’agraïment i satisfacció per com hem gestionat l’emergència. Ara, però, estem preocupats per com ens pot afectar un possible rebrot i posem totes les energies en la crisi social i econòmica que ens arribarà i que té unes característiques que la fan diferent de totes les que hem viscut en la història de la humanitat.

-Per finalitzar, amb què es queda de positiu en aquesta crisi? Què creu que podem a prendre i de quina manera pot provocar canvis a la ciutat i als seus habitants?

A nivell de ciutat, ens ha ensenyat que s’ha de treballar amb més unitat perquè ens enforteix. Ens indica, també, per on ha de passar el futur, que és la capacitació, la concertació i el consens que ha de regir la política del segle XXI. D’altra banda, per la transparència i, sobretot, per donar al món local el protagonisme que es mereix perquè ha demostrat sobradament que està preparat per afrontar els reptes. Els alcaldes/sses i regidors/es ens mereixem poder participar més en les decisions de país.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (44)

ENTREVISTA A MIQUEL PUEYO PAER EN CAP DE LLEIDA

Lleida, capital i centre de referència de serveis i cultural de les terres de ponent, amb 135.000 habitants. L’alcalde Miquel Pueyo (ERC) des de 2019, aposta per prioritzar les polítiques socials i les mesures de recuperació de l’activitat econòmica que no passin per l’endeutament de les famílies enfront de la crisi post-COVID i aprofitar la situació per cooperar i no per treure’n rèdits partidistes. També apel·la a la tolerància i el sentit comú de la ciutadania per afrontar el desconfinament, que precipita la presa de decisions en aspectes latents com la conciliació familiar, la mobilitat i la tecnologia.

 

-Hem vist que va publicar una piulada crítica amb relació al procés desconfinament per criteris provincials. És evident que no es té en compte la diversitat territorial i local. Com a coneixement del territori, també per la seva etapa de delegat del Govern de la Generalitat a Lleida, quina seria la seva proposta? I en concret, per Lleida?

No té sentit que el procés de desconfinament es faci amb criteris provincials i no des d’un punt de vista científic i sanitari. Les províncies són estructures creades al segle XIX amb altres finalitats i jo vaig dir bàsicament que era inimaginable que es pogués comparar la situació de Bossòst amb la de la Granja d’Escarp; ara es planteja per regions sanitàries que a mi em sembla una unitat molt més natural, més adequada i científica.

-La incidència de la COVID-19 a les terres de Lleida ha estat menor que en altres territoris catalans. A què creu que és degut? Tenen dades de les residències?

No voldria especular – l’episodi no s’ha completat- i seria una mica pretensiós intentar dir perquè hi ha hagut més o menys casos. Jo diria que de tota manera la densitat demogràfica, fins i tot la densitat de la ciutat, en la qual es pot anar caminant o en bicicleta o en transport públic -exceptuant algunes zones concretes que queden més lluny- hi deu haver ajudat. Quant a les residències, aquestes depenen de la conselleria de Treball i després de la de Salut. Nosaltres, indirectament sí que hem sabut que hi ha hagut incidències com a mínim en 4 de 17 de les quals hem tingut dades. Sens dubte, la més afectada ha estat la llar de Sant Josep. Encara que no tinguem competències en aquest àmbit, és evident que són ciutadans i ciutadanes de Lleida i ens preocupa pensar que en el marc europeu, el 55% aproximat de les víctimes mortals de la COVID-19 són persones que estan en residències, això vol dir que hem de revisar aquest model.

-Com ha canviat el dia a dia a la paeria i per al personal de l’ajuntament?

Ha canviat de dalt a baix, en el moment en què es va decretar el confinament i en pocs dies vam aconseguir tenir 600 persones fent teletreball en unes condicions d’elevada eficàcia, un fet que ha estat una sorpresa. Les circumstàncies ens han forçat i ho hem fet. Per una altra banda, hi ha hagut unes 400 persones treballant en primera línia – guàrdia urbana, serveis socials, cementiri…- i a aquests col·lectius els ha canviat perquè s’hi han hagut d’enfrontar de forma més directa. Pel que fa al govern, jo he vingut cada dia a la feina. Hi ha hagut regidors i regidores confinats o no, però el govern ha conservat la capacitat de gestió i en el cas dels regidors i regidores de l’oposició, la meva impressió és que han estat majoritàriament confinats.

-El primer diumenge de desconfinament dels infants ha deixat imatges poc edificants i també molta polèmica amb el tractament d’aquestes imatges -que també ha esmentat al seu perfil de twitter-. Com ha estat a la ciutat? Han pensat a proposar alguna mesura per controlar aquest fet? Creu que la gent està cansada del confinament i per això actuen de forma irresponsable?

Jo penso que, igual que hi ha persones que travessen el carrer i no van pel pas de vianants o que no treuen la brossa el dia que toca o es salten un semàfor en vermell, sempre hi ha persones en una ciutat de 138.000 habitants que no fan el que toca en el moment que toca. Jo demanaria un exercici de tolerància més elevat perquè tots tendim a jutjar i valorar el comportament dels altres: el que no té gos no entén la mania del que té gos; el que no té canalla troba que això de tenir canalla és… Bé, en aquest sentit és clar que es poden haver produït accions poc responsables, però he de dir que durant tot el confinament, la feina de la guàrdia urbana i els mossos controlant, advertint i, si s’escau, denunciant, ha estat molt intensa però que una ciutat com Lleida només és sostenible sobre la base del sentit comú i de la bona fe dels ciutadans i ciutadanes, perquè si aquests no assumeixen aquest nivell de responsabilitat personal o familiar no disposaríem de policia suficient, no ja a Lleida, sinó a Catalunya, per gestionar-ho.

-A nivell de contacte amb els serveis sanitaris per les dades i la informació que s’ofereix a la ciutadania, com s’ha actuat? Veiem que s’han articulat les comunicacions a través del web de l’ajuntament…

El contacte amb els serveis sanitaris ha estat constant, a través de la regidoria de Salut, és obvi que hem facilitat espais, el pavelló 11 de setembre, una part del camp d’esports… tot el que ens han demanat per estar preparats per si calia utilitzar-los. Hem articulat molts canals digitals però també hem recuperat els “flyers” com un canal de comunicació perquè som conscients que hi ha una part de la població a la qual s’hi havia d’arribar a través d’aquests canals i fins i tot hem utilitzat també diverses de les llengües parlades a la ciutat per assegurar-nos que els col·lectius de persones nouvingudes sabessin exactament què havien de fer i què podien fer durant aquest temps.

-En paraules del primer tinent d’alcalde, Toni Postius, amb un article que ha publicat, la recuperació implica reforçar la capitalitat de Lleida en el seu entorn, amb la innovació, la potenciació industrial relacionada amb el coneixement – amb la facultat i la retenció del talent dels joves sobretot en l’àmbit sanitari i científic- com a fórmules per a la recuperació econòmica. Creu que això es podrà compatibilitzar amb la necessitat de remuntar els sectors més afectats per la crisi, la destrucció de llocs de treball i les persones que s’han quedat amb una situació vital molt precària? Què caldrà prioritzar?

Toni Postius parla de la recuperació, de la capitalitat, de la innovació, de la necessitat d’adquirir més musculatura industrial… La meva impressió és que en el futur que ens espera caldrà prioritzar. Nosaltres prioritzarem 2 temes: les polítiques socials i les polítiques de recuperació de la musculatura econòmica, laboral, comercial, industrial… Però també vull dir que farà falta una inversió directa per part de l’estat i de la Unió Europea perquè la situació econòmica als ajuntaments i del nostre ajuntament arribarà fins on podrà. A més, crec que els ajuts que pugui facilitar l’estat o altres administracions no es poden basar només en línies de crèdit sinó que s’hauria de pensar en ajuts directes a persones o empreses que no generin un endeutament encara més gran, perquè si no hi haurà petites empreses i comerços o famílies que es precipitaran cap al desastre definitiu.

-La situació actual ha provocat un canvi en les maneres de treballar relacionat amb l’àmbit de les comunicacions. La necessitat d’unes bones comunicacions físiques a Lleida canviarà després d’aquest esforç que estem fent tots per estar més connectats que mai sense poder-nos veure i trobar? L’ajuntament estava preparat en aquest sentit?

Si es refereix a les connexions amb Barcelona o amb el centre de la península o amb Tarragona, o amb el Pirineu, les mancances que teníem continuen essent-hi. El que sí que hem detectat és que nosaltres som una ciutat on les distàncies es poden afrontar encara, en molts casos, caminant o en bicicleta. Hem reduït les freqüències del transport públic perquè la gent no podia sortir al carrer i intentarem aprofitar el desconfinament per introduir algunes novetats en el camp de la mobilitat.

-Hi ha preocupació per la temporada de la fruita i caldrà prendre decisions en aquest sentit aviat i amb una realitat canviant. Té alguna idea de com es podrà gestionar? I el sector ramader?

Tinc una idea molt clara de com es podrà gestionar. Fa setmanes que mantenim reunions liderades pel departament d’Agricultura i la delegació del govern a Lleida sobre com fer la campanya de la fruita i aquest dimarts també vam mantenir una reunió específica sobre la ciutat de Lleida i és obvi que fer-la bé, protegir-se dels contagis i alhora assegurar que la campanya es podrà fer, des del punt de vista econòmic per al Segrià i per a la ciutat de Lleida i fins i tot més enllà és més important que mai. La ciutat ja ha previst la disponibilitat d’un espai per oferir-lo per acollidors que temporalment necessiten un lloc per dormir i també tenim la reserva d’un hotel on es podran allotjar persones que presentin símptomes. Potser el més destacat d’enguany és que cada municipi -sobretot els del baix Segrià- han hagut d’assumir de forma més clara determinades competències amb relació a la gestió del fenomen de la collita. Ningú pot garantir com anirà ni quins seran els preus però per Lleida és molt important que la campanya es pugui fer bé.

-L’oposició de l’ajuntament quin paper ha tingut en la crisi?

Jo crec que l’Ajuntament de Lleida ha estat exemplar, hi ha pocs ajuntaments a Catalunya i l’estat que hagin continuat fent els plens cada mes de forma telemàtica, hem mantingut algunes de les comissions, les més urgents; i després hem fet una iniciativa que ha estat històrica perquè hem celebrat durant dos mesos una junta de portaveus diària, en la qual els portaveus han pogut demanar tota la informació que requerien – a vegades durant més de dues hores – o fiscalitzar o supervisar l’acció del govern. Per a nosaltres era un repte mantenir tan activa com fos possible aquesta capacitat de supervisió i fiscalització que l’oposició ha de tenir en un ajuntament democràtic. La reacció dels regidors o regidores llavors ja depèn dels perfils personals i dels valors personals que no pas dels colors ideològics i aquí hi ha de tot: persones que des del primer dia s’han posat a disposició, persones que anònimament han realitzat aportacions econòmiques -estic parlant de regidors i regidores- i persones que no han ni trucat per preguntar “com estàs” o “què fas”.

-Hem vist que a Lleida s’ha tingut sensibilitat respecte a la diversitat de creença i cultural en un moment com l’inici del ramadà per la comunitat musulmana, però això ha generat crítiques a l’ajuntament. Què en pensa?

Lleida, com Catalunya, és una societat diversa, també pel que fa a les creences religioses. Però estem molt acostumats a no adonar-nos que les esglésies catòliques estan obertes i que els tocs de campana continuen, que la campanya de Nadal és una inundació de símbols religiosos d’una determinada confessió i en canvi hi ha altres confessions que sembla que hagin de viure una certa clandestinitat. Vam estar en contacte amb la comunitat musulmana i ens vam posar d’acord ràpidament per tal que celebressin el ramadà en família i deixessin de fer res comunitari. I ens van advertir que un dia volien, puntualment, fer una crida a l’oració. Qui s’hagi sentit escandalitzat, sorprès o molest per això, és perquè no és conscient de quina és la realitat dels barris i dels carrers de la ciutat.

-Compromís, llibertat, fraternitat i justícia social. Són conceptes que es reiteren a les seves intervencions i perfils, així com l’orgull que sentiria tothom essent alcalde de la ciutat que estima. Digui’m si la presa de decisions, que contempla de ben segur per aquests conceptes, i segur que difícil, ha hagut de fer passar segons quins aspectes per davant dels altres.

Jo diria que a l’hora de prendre decisions com a alcalde, en aquests moments, he intentat actuar especialment i sobretot com a alcalde de Lleida, de tots els lleidatans i lleidatanes, posar entre parèntesis la dimensió més ideològica o partidista del meu govern o del nostre programa de govern, perquè crec que la ciutadania hagués valorat molt negativament que haguéssim aprofitat aquesta ocasió no per cooperar sinó per treure rèdits partidistes. Qui pensi que d’aquesta crisi en pot treure rèdits partidistes s’equivoca molt.

-Per finalitzar, amb què es queda de positiu en aquesta crisi? Què creu que podem aprendre i de quina manera pot provocar canvis a la ciutat i als seus habitants?

En primer lloc, aquesta crisi fa aparèixer el millor i el pitjor de les comunitats. Hi ha gent que ha tingut por i que s’ha fet enrere i gent que havia de donar la cara i no ho ha fet. Hi ha hagut absències i silencis clamorosos però també hi ha hagut persones -la xarxa de solidaritat de Lleida és de més 500 voluntaris que han assumit responsabilitats més enllà del que se’ls podia demanar- i després hi ha moltíssimes persones anònimes que s’han preocupat pels seus veïns, que s’han ofert a la padrina que viu sola damunt de casa… Tot això és extremadament positiu. També crec que està essent, és i serà un període de gran incertesa però també d’oportunitats, encara que pugui semblar un tòpic, que ens obligarà – amb molt poc temps- a revisar maneres de fer que consideràvem que no es podien canviar. Poso 2 exemples: la conciliació familiar, que fa anys que en parlem, i que mai trobem el moment. Quan hi hagi la reincorporació del personal de l’ajuntament que està teletreballant i haurem de tenir en compte les distàncies i una sèrie de cauteles, i també haurem de tenir en compte la situació familiar. És probable que el que debatíem teòricament ara tinguem l’oportunitat d’aplicar-ho realment. L’altre exemple és el tema de les hores signant papers, tot i que tenim la signatura electrònica, amb el confinament ja començo a signar exclusivament de forma electrònica. Són exemples que posen en evidència que el canvi ha estat tan disruptiu que en alguns sentits podrà ser interessant i positiu.