Associació de Municipis per la Independència

Catorze entitats de la societat civil catalana s’han unit per tirar endavant una campanya per animar els ciutadans i ciutadanes a penjar l’estelada al balcó coincidint amb Sant Jordi. Amb el nom ‘Per Sant Jordi, el llibre, la rosa i l’estelada al balcó’, la voluntat de la iniciativa és visualitzar el suport a la causa sobiranista aprofitant la Diada, així com promoure la tradició de regalar roses i llibres.

Les entitats, les mateixes que fa un mes van presentar ElClauer.cat, l’argumentari civil pel Sí a la independència, són l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), l’Associació Catalana de Professionals, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), el Cercle Català de Negocis, el CIEMEN, el Col·lectiu Emma, l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, la Fundació Catalunya Estat, La Fàbrica, Òmnium Cultural, la Plataforma per la Llengua, la Plataforma pro Seleccions Esportives Catalanes, Sobirania i Justícia i Sobirania i Progrés.

Les entitats impulsores insten els catalans i les catalanes a fer-se seva la campanya i a fer-ne difusió aquests dies previs a Sant Jordi a través de les xarxes socials. Així, per exemple, s’ha creat una nova pàgina al Facebook on s’aniran actualitzant les notícies referents a la iniciativa. Igualment, avui s’ha estrenat l’etiqueta #esteladaSantJordi perquè els usuaris de Twitter se’n facin ressò i les persones que ho vulguin comparteixin les fotografies que facin a finestres i balcons amb estelades a Instagram i Flickr.

Alcaldes i presidents de consells comarcals, amb la presidenta del Parlament

Diversos alcaldes i presidents de consells comarcals de les Terres de Ponent han lliurat avui a la president del Parlament, Núria de Gispert, un escrit en què exigeixen un canvi en l’actitud de la delegada del Govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, cap a les institucions locals del país i demanen l’empara de les institucions catalanes davant el que consideren una “campanya planificada d’assetjament”.

Els alcaldes i presidents de consells comarcals han traslladat a De Gispert la seva “inquietud” i “sorpresa” pels requeriments que han rebut perquè posin la bandera espanyola als edificis públics, quan en molts casos, segons argumenten, “fa molts anys que no hi són ni aquesta ni cap”. A més, recalquen que en aquests moments cal “cercar solucions als problemes” en lloc de “crear un problema on no n’hi ha”. Així ho ha manifestat la presidenta del Consell Comarcal de l’Urgell, Rosa Maria Mora, després de l’audiència: “Ens ha sorprès aquesta imposició, i ho fem arribar al Parlament del nostre país.” Mora ha subratllat a més que “nosaltres volem la pau social als nostres pobles”.

L’escrit expressa el “rebuig” a l’actitud de la delegada del Govern espanyol, que, insisteixen els signants, “ha iniciat una campanya planificada d’assetjament a les institucions locals de Catalunya”, que “es fa evident” en aspectes com “l’aplicació parcial i interessada” de la Llei de Banderes o “la impugnació en via administrativa de diversos acords en defensa de la sobirania de Catalunya, debatuts i aprovats en els respectius plens”.

Per aquestes raons, el text exigeix un “canvi en l’actitud” de Llanos de Luna amb què “eviti crear problemes on no n’hi ha, respecti l’autonomia dels ens locals en llur dimensió política i respecti la voluntat popular manifestada pels seus legítims representants”. L’escrit demana alhora empara a les institucions catalanes “perquè donin suport als ajuntaments, especialment als més petits, en la defensa dels seus drets i llibertats”.

A l’audiència hi han assistit els presidents de consells comarcals Rosa Maria Mora (Urgell), Francesc Fabregat (Pla d’Urgell), Juli Muro (Garrigues), Adrià Marquilles (Segarra), Pau Cabré (Segrià) i Joan Solà (Solsonès); i els alcaldes Josep Maria Huguet (Sidamon), Josep Maria Puig (Torregrossa), Enric Mir (les Borges Blanques), Bernat Solé (Agramunt) i Josep M. Roigé (Balaguer). L’escrit de denúncia, el signen també la vicepresidenta del consell comarcal de la Noguera, Maria Antònia Pubill, i l’alcaldessa de Tàrrega, Rosa Maria Perelló. Amb l’excepció de l’alcalde de Torregrossa, la resta de signants són membres de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). En aquest sentit, l’alcalde Roigé és vicepresident de l’entitat i els alcaldes Mir i Fabregat formen part del Consell Directiu.

Un total de 155 ajuntaments, nou consells comarcals, tres diputacions i dues entitats municipals descentralitzades (EMD) han tramès al Parlament les actes de suport a la declaració de sobirania aprovada per la cambra catalana el passat 23 de gener. Podeu consultar les adhesions en aquest mapa interactiu. Als 155 municipis, hi viuen 3.260.000 habitants, el 43% de la població de Catalunya. El text aprovat al Parlament acordava iniciar el procés per fer efectiu l’exercici del dret a decidir perquè els ciutadans puguin decidir el seu futur polític d’acord amb el principi de sobirania, que, entre d’altres, “atorga al poble de Catalunya caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà”.

Josep Maria Vila d’Abadal,  alcalde de Vic i president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), ha manifestat que “aquestes dades corroboren que cada dia hi ha més municipis que mostren la seva voluntat de participar en el procés de sobirania de Catalunya”. Vila d’Abadal confia que el procés de transició nacional “avanci i puguem fer la consulta com més aviat millor”. Els 155 ajuntaments que donen suport a la declaració de sobirania continuaran creixent, ja que l’AMI agrupa 695 ens, nombre que augmenta sense pausa. Dels ens associats, 661 corresponen a municipis, 28 a consells comarcals, quatre a entitats municipals descentralitzades (EMD), a més del Consorci del Lluçanès i la Diputació de Lleida.

Per altra banda, l’AMI celebrarà reunió de la seva Comissió Executiva el proper 15 d’abril a Olot.

Representants de totes les entitats i organitzacions impulsores d'ElClauer.cat

Catorze entitats referents de la societat civil catalana han presentat aquest migdia el projecte ElClauer.cat, l’argumentari civil a favor de la independència de Catalunya. Les entitats impulsores han destacat la capacitat de treball i coordinació que ha permès presentar una iniciativa de forma conjunta que vol col·laborar des de la base i amb arguments en el procés català cap a l’Estat propi.

En la presentació al Centre de Cultura Contemporànea de Barcelona (CCCB), en la qual han participat representants de totes les entitats, el periodista i membre de la junta d’Òmnium Cultural Francesc-Marc Álvaro, el sociòleg i membre de La Fàbrica Salvador Cardús, la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Carme Forcadell, i la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, han presentat “una eina que ha de servir per respondre i debatre sobre les preguntes que molts catalans tenen sobre el procés sobiranista”. Els portaveus han afirmat que “ElClauer.cat ha de servir per fer arribar les raons per la independència a aquells que encara es mostren indecisos”. En aquest sentit, els quatre representants han destacat que es tracti d’una eina interactiva, amb capacitat de fer-la córrer per la xarxa i que és oberta a noves preguntes així com a noves organitzacionsque hi vulguin donar suport.

ElClauer.cat neix com un portal web amb 70 preguntes i les conseqüents 70 respostes dividides en 12 grans grups o àrees de debat. Cada setmana, el portal destaca una d’aquestes preguntes. El web incorpora també audiovisuals de suport (el vídeo al mes), el debat a les xarxes (@elclauercat) i la traducció de tot el contingut en castellà i anglès.

Formen part d’ElClauer.cat: l’ANC, l’Associació Catalana de Professionals, l’Associació de Municipis per la Independència (representada en aquesta ocasió per l’alcalde de Montblanc i vicepresident de l’AMI, Josep Andreu,  i l’alcalde de Girona i membre del Consell Directiu, Carles Puigdemont), el Cercle Català de Negocis, el CIEMEN, el Col·lectiu Emma, l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, la Fundació Catalunya Estat, La Fàbrica, Òmnium Cultural, la Plataforma per la Llengua, la Plataforma pro Seleccions Esportives Catalanes, Sobirania i Justícia i Sobirania i Progrés.

El president de l'AMI, Josep M. Vila d'Abadal

El 68% dels municipis de Catalunya ja són membres de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). Aquesta és una de les dades que s’han donat a conèixer avui a la segona Assemblea General de l’AMI (o tercera assemblea si es té en compte l’Assemblea Constituent de Vic), que ha aplegat 200 càrrecs electes, entre alcaldes i regidors, a Vilanova i la Geltrú, capital del Garraf. Aquest percentatge suposa prop del 39% de la població catalana, uns tres milions d’habitants, que viuen a localitats on els seus plens municipals han aprovat per majoria absoluta que Catalunya convoqui un referèndum per aconseguir la independència.

L’Assemblea General ha aprovat una moció que dóna suport a la Declaració de Sobirania del Parlament i demana al Govern que tingui en compte l’AMI en el procés de Transició Nacional. Segons Josep M. Vila d’Abadal, alcalde de Vic i president de l’AMI, “han de comptar amb nosaltres. No té cap mena de sentit que el Govern no reconegui la feina que ha fet la nostra associació i la que pot fer en el futur”. En relació amb aquest procés, ha afegit que ara no toca “fer marxa enrere” i que el referèndum s’ha de fer de totes, totes: “Encara que no el guanyem, l’hem de fer. No s’hi val l’argument, que alguns comencen a escampar, que no es pot fer si hi ha risc de derrota. Això no s’hi val.”  

Els membres adherits han aprovat de forma majoritària i sense vots en contra l’informe de gestió, els pressuposts per a l’any vinent i el pla d’acció per al futur. Entre d’altres iniciatives, el pla preveu la realització d’una macro enquesta per conèixer la foto real dels catalans a la pregunta de si estan a favor o en contra de la independència. Vila d’Abadal ha justificat que el sondeig l’havia d’impulsar l’AMI perquè “cal controlar la pregunta”. “No hem d’anar amb revolts ni subterfugis. No es tracta de preguntar si el votant català li agradaria tenir estructures d’Estat o de si vol ser considerat un estat europeu. La pregunta ha de ser ben clara: si està a favor o en contra de la independència”, argumenta Vila d’Abadal.

La guerra de les banderes també ha ocupat bona part del debat de l’Assemblea General, fins el punt que els assistents han plantejat considerar persona non grata la delegada del Govern, María de los Llanos de Luna, per la seva persecució als ajuntaments que han retirat la bandera espanyola dels balcons. La direcció de l’AMI ha aconsellat prudència i debatre la iniciativa en una reunió de la Comissió Executiva. Tot i això, Vila d’Abadal ha deixat clar que l’actitud de la delegada del Govern constitueix una agressió flagrant contra la democràcia municipal i els drets dels catalans. L’AMI ha acordat assumir una decisió unitària: “D’un en un som vulnerables, però tots junts tenim molta força”, ha sentenciat el president de l’AMI. En el seu discurs a l’Assemblea, Vila d’Abadal també ha plantejat la retirada de cop de la rojaigualda  a tots els ajuntaments com a mostra de força i de solidaritat i com a fórmula d’autoinculpació. Si a continuació el Govern central inhabilités els alcaldes, “ens plantejaríem el gest de posar tots la bandera espanyola als nostres balcons. Seria una demostració de com es vulneren els nostres drets i podria provocar l’efecte contrari al poble de Catalunya”.

En relació amb l’informe que s’ha conegut avui per reduir competències als ajuntaments, Vila d’Abadal ha respost que es tracta d’una vulneració més del Govern central: “És la història de cada divendres. Cada setmana hi ha una nova decisió en contra de Catalunya per fer-nos espanyols.” 

La moció aprovada per l’Assemblea General inclou també el punt de respectar el dret dels municipis adherits a l’AMI de declarar-se “territori de Catalunya lliure i sobirà” i insta tots els municipis perquè comencin a exercir “la sobirania fiscal, per la qual cosa passin a ingressar els impostos dels seus treballadors (IRPF) i IVA a l’Agència Tributària catalana, en lloc de fer-ho a l’agència espanyola”, un mesura que caldria tirar endavant mitjançant decisions adoptades en ple municipal o dels seus batlles i equips de govern.

Alcaldes i regidors, membres de l'Assemblea General de l'AMI, a Vilanova i la Geltrú

Alcaldes participants a la primera Assemblea General de l'AMI a Girona

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha convocat als representants dels 648 municipis, 28 consells comarcals, 4 entitats municipals descentralitzades (EMD), el Consorci del Lluçanès i la Diputació de Lleida per participar a la segona Assemblea General de l’entitat, que se celebra aquest divendres, 15 de febrer, a partir de les 11 h, a l’auditori Eduard Toldrà de Vilanova i la Geltrú. Els prop de 700 convocats entre alcaldes, regidors i altres responsables polítics representen el suport del municipalisme català a la convocatòria d’un referèndum per convertir Catalunya en un nou estat d’Europa. A més de tractar les darreres novetats sobre el procés de transició nacional cap a la independència i el degoteig de denúncies del Govern espanyol contra ajuntaments sobiranistes, és previst que l’Assemblea General aprovi un manifest que es farà públic al voltant a les 13.30 h.

D'esquerra a dreta, els alcaldes d'Alella, Montblanc i Vic amb els diputats del PP Millo i Calbó

Membres de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) s’han reunit aquest matí amb representants del grup parlamentari del Partit Popular de Catalunya (PPC), encapçalats pel seu portaveu, Enric Millo, i el secretari primer de la Mesa del Parlament, Pere Calbó. Durant la trobada, ambdues parts han exposat el seu punt de vista sobre el dret a decidir i han fet evidents les discrepàncies sobre la voluntat que Catalunya esdevingui un nou estat d’Europa. Els representants del PPC han obert la porta a plantejar un referèndum, però només si se celebra arreu de l’Estat espanyol.

Segons ha declarat el president de l’AMI i alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal,  “ens han rebut amb molta cordialitat i no han descartat la possibilitat de plantejar un referèndum… això sí, obert a tot Espanya, perquè tots els espanyols puguin expressar la seva opinió”. Pel que fa al conflicte de banderes i dels municipis declarats “territori català lliure i sobirà”, “el PPC s’ha compromès a fer-li arribar la nostra preocupació a la delegada del Govern a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna, encara que creuen que té poc marge de maniobra en estar obligada a fer complir la llei”. El proper 15 de febrer, durant l’Assemblea General de l’AMI que se celebrarà a Vilanova i la Geltrú, Vila d’Abadal ha anunciat que es prendrà una decisió sobre com donar suport als municipis que són portats als jutjats per no tenir la bandera espanyola o per haver-se declarat lliures i sobirans.

Per la seva banda, el popular Enric Millo ha reconegut que “hi ha una discrepància absoluta en els objectius. No hi ha marge per col·laborar amb una associació amb un objectiu oposat al nostre”. Millo ha continuat: “Reconeixem que legítimament poden defensar la seva teoria del dret a decidir.”  I, pel que fa a la guerra de banderes, ha apuntat: “Els municipis han de complir totes les lleis, igual que es demana als ciutadans.”

A més de Vila d’Abadal, Millo i Calbó, també han assistit a la trobada els alcaldes Carles Puigdemont (Girona), Josep Andreu (Montblanc) i Andreu Francisco (Alella).

Els alcaldes de l'AMI amb Pere Navarro i altres alcaldes del PSC, avui al Parlament

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) s’ha reunit aquesta tarda amb els representants del grup parlamentari del PSC, encapçalats pel seu primer secretari, Pere Navarro. Josep M. Vila d’Abadal, president de l’AMI i alcalde de Vic, ha insistit a destacar el gest del líder del socialisme català de presidir aquesta trobada i no delegar en qualsevol altre dirigent del seu partit.

A la trobada, els representants de l’AMI han demanat suport a Pere Navarro per augmentar el nombre de municipis catalans que ja estan adherits a l’organització. Hores d’ara, són 646 municipis i 34 consells comarcals, diputacions i altres ens municipalistes. Vila d’Abadal ha insistit especialment en demanar el seu dels regidors socialistes a l’Ajuntament de Barcelona: “Només falten 5 vots perquè Barcelona aprovi adherir-se a l’AMI i hem demanat al PSC que ens ajudin a fer aquest pas.”

A més de Navarro, a la trobada, hi han assistit Maurici Lucena, portaveu del Grup Socialista al Parlament, i les alcaldesses Núria Parlón (Santa Coloma de Gramenet), Ana del Frago (Barberà del Vallès) i Xavier Vilamala (Sant Hipòlit de Voltregà). A més de Vila d’Abadal, per part de l’AMI, hi han assistit els alcaldes Josep Andreu (Montblanc), Andreu Francisco (Alella), Juli Gendrau (Berga), David Rodríguez (Solsona), Josep M. Roigé (Balaguer), Jordi Solé (Caldes de Montbui) i Laura Vilagrà (Santpedor).

Membres del jurat i premiats amb la insígnia de la Fundació Catalunya Estat, ahir a Barcelona

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha rebut una de les insígnies de la Fundació Catalunya Estat (FCE), atorgades a persones i entitats del món civil i cultural en reconeixement a la seva rellevància i tasca dedicada perquè Catalunya esdevingui Estat. En aquesta segona edició dels premis, també han estat concedides insígnies a l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), el lobby europeu Ferrmed, Vicenç Ferrer i Andreu, Jan Jambon, Joaquim Vidal, Josep-Maria Terricabras, Mònica Terribas, Miquel Calçada, Toni Soler, Toni Albà, Lluís Garcia i Sevilla, Lluís Cabrera, Lluís Colom i Bernat Garrigós.

L’acte de lliurament, que es va celebrar ahir al vespre a la seu barcelonina de la Fundació Catalunya Estat, va ser conduït pel president de la FCE, Jaume Vallcorba, i per Albert Codinas, vicepresident de la FCE. Al seu parlament d’agraïmet pel guardó, Josep M. Vila d’Abadal, president de l’AMI i alcalde de Vic, va destacar que “els municipis hem d’aixoplugar el moviment social a favor de la independència. Nosaltres som els qui hem de dir als veïns com han de treballar per tirar endavant el projecte que portarà Catalunya a ser un estat sobirà. Tots junts, municipis i entitats ens hem d’unir per a aquest projecte i perquè els polítics compleixin el compromís que van adquirir ahir al Parlament”. Respecte a la consulta d’independència, Vila d’Abadal va explicar que “s’ha de guanyar. No s’hi val perdre-la, perquè, si perdem, ens assimilaran. L’hem de fer quan estiguem segurs que el guanyarem”.

A la primera edició de les insígnies de la FCE, es va reconèixer la tasca de Moisés Broggi, Oriol Domènec, Joan Blanch, Antoni Maria Badia i Margarit, Salvador Cardús, Jordi Bilbeny i Jaume Manel Oronich.

Els alcaldes del Consell Directiu de l'AMI, al claustre del Monestir de Sant Cugat del Vallès

El Consell Directiu de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), reunit al claustre del Monestir de Sant Cugat, ha acordat demanar públicament una rectificació a la delegada del Govern a Catalunya, María de los Llanos de Luna, per la seva campanya “d’imposició de la bandera espanyola” als ajuntaments catalans. El president de l’AMI, Josep M. Vila d’Abadal, ha manifestat que Llanos de Luna “ha obert una guerra innecessària que pot crear violència contra la pròpia bandera espanyola”. Segons el batlle, “aquest era un tema del qual no parlava ningú i ara està provocant un rebuig cap a la bandera espanyola. Són ganes d’obrir un conflicte social on no n’hi havia cap”.

L’alcalde de Vic ha mostrat tot el seu respecte per la gent que defensa la bandera espanyola, però ha demanat sensatesa en abordar aquest conflicte. Com ha insistit Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat, això pot provocar l’efecte rebot i que “alguns pobles s’ho prenguin com una agressió als seus sentiments i vulguin fer el contrari”. Vila d’Abadal ha recordat que l’AMI posa els seus serveis jurídics a la disposició dels municipis que ho necessitin, en referència als ajuntaments que pateixen problemes per les banderes i també als que s’han declarat ‘territori català lliure i sobirà’. L’AMI redactarà una moció que demana la rectificació de la delegada del Govern perquè sigui aprovada pels plens municipals. Igualment, també s’ha anunciat que es farà una moció conjunta de suport a la Declaració de Sobirania del poble de Catalunya aprovada al Parlament.

A la trobada de Sant Cugat, a més de Vila d’Abadal i Conesa, hi han assistit Jordi Molinera, primer tinent d’alcalde d’Altafulla; Jordi Cordón, alcalde de Torroella de Montgrí i l’Estartit; Laura Vilagrà, alcaldessa de Santpedor; Jordi Munell, alcalde de Ripoll; Raimon Gusi, tinent d’alcalde de Vilafranca del Penedès; Jordi Garcia Ventura, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Valls; Lluís Costabella, tinent d’alcalde de Banyoles; Ferran Bel, alcalde de Tortosa; Josep Manel Ximenis, alcalde d’Arenys de Munt; Francesc Fabregat, alcalde de Bellvís; Josep M. Roigé, alcalde de Balaguer; Josep M. Cervera, alcalde del Port de la Selva; Jordi Martín, regidor de Cultura de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell; Jordi Camps, alcalde de Vidreres; Lluís Sagarra, regidor de Seguretat Ciutadana de l’Ajuntament de Martorell; Juli Gendrau, alcalde de Berga; Joan Piñol, alcalde de Móra d’Ebre; i Neus Lloveras, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, la localitat que acollirà l’Assemblea General de l’AMI el proper 15 de febrer.