Associació de Municipis per la Independència

Alcaldes i regidors participants a l'acte "Sobirania fiscal, sí", a l'ermita de Sant Sebastià, Vic

Ahir a la tarda, més de seixanta alcaldes i regidors de diferents comarques de Catalunya es van aplegar a l’ermita de Sant Sebastià de Vic per parlar de sobirania fiscal. Es tractava d’un acte convocat per l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) per reafirmar el compromís que van adquirir fa uns mesos amb l’exercici de la sobirania fiscal per part dels ajuntaments catalans. En aquests moments, ja hi ha 39 consistoris que l’estan duent a terme i 131 que ja han aprovat per ple municipal el seu compromís per exercir-la properament. O sigui, un total de 170. L’ermita de Sant Sebastià està situada en un turó que domina la plana de Vic. Fa més de 300 anys, concretament el 1705, un grup de prohoms vigatans van signar el Pacte del Vigatans, un compromís que va iniciar el procés de la guerra de successió i que volia preservar els drets i privilegis, en definitiva, les llibertats del poble català.

L’acte d’ahir a la tarda tenia com a objectiu, segons l’alcalde de Vic i president de l’AMI, Josep M. Vila d’Abadal, “reafirmar el compromís amb la sobirania fiscal per poder aconseguir que, el dia que declarem la independència del nostre país, el procés sigui tot un èxit”. També buscava crear consciència als altres municipis que aquest “és un acte polític” que “és perfectament legal” ja que els municipis que estan pagant els seus tributs des de fa mesos a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) “no han tingut cap problema”. Vila d’Abadal va situar el sostre mínim per iniciar el procés en una recaptació de 2.000 milions d’euros. Tot el procés que s’ha iniciat als consistoris catalans de sobirania fiscal es fa d’acord amb el Govern de la Generalitat.

Van parlar també en aquest acte l’alcalde d’Alella, Andreu Francisco, que exerceix la sobirania fiscal des de fa mesos (de fet, va ser un dels primers consistoris en practicar-la) i el regidor d’Hisenda de l’Ajuntament de Ripoll, Josep M. Creixans, que alhora és assessor fiscal. Tots dos van remarcar que el procés compta amb totes les certificacions necessàries per part de la Hisenda espanyola conforme el municipi està al corrent de pagament i que l’ATC està reconeguda com a ens de recaptació.

J. M. Vila d'Abadal, alcalde de Vic i president de l'AMI

Aquest dimarts, 23 de juliol, al matí, l’alcalde de Vic i president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep M. Vila d’Abadal,
compareixerà davant la Comissió d’Afers Institucionals del Parlament per donar el punt de vista de l’AMI i realitzar les aportacions pertinents sobre la proposició de Llei de Consultes Populars no referendàries i participació ciutadana. Serà al costat dels representants de les altres entitats municipalistes (l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC).

El mes de maig del 2012 ja hi va haver una primera compareixença per aquest mateix text en la qual el president de l’AMI va mostrar la voluntat de crear un Registre Local de Consultes Ciutadanes i que les consultes “havien de tenir força” perquè si no “no serveixen de gran cosa”. Igualment va aportar que els ajuntaments han de tenir capacitat per fer consultes “sobre temes que no siguin estrictament locals”.

Cadena humana a la Garriga de la Diada per la Independència del Vallès Oriental

Prop de 2000 persones, segons els organitzadors, van participar dissabte passat a la cadena humana per la independència de Catalunya que es va fer a les 17.14 hores a la Garriga, al voltant de la plaça de l’Església i la plaça de Can Dachs. La cadena era una de les activitats programades amb motiu de la Diada per la Independència del Vallès Oriental, el primer acte organitzat conjuntament per l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) del Vallès Oriental.

La jornada va aplegar a la Garriga gent d’arreu de la comarca, que va arribar al poble en tres caravanes de cotxes procedents de diversos indrets, i va ser seguida de ben a prop per nombrosos mitjans de comunicació. Hi eren presents gairebé totes les organitzacions territorials de l’ANC del Vallès Oriental i els ajuntaments adherits a l’AMI. Un dels punts culminats de la diada va ser la lectura del Manifest pel Dret a Decidir i l’Estat Propi, que va llegir la historiadora Assumpta Montellà. En el seu parlament, l’alcaldessa de la Garriga, Meritxell Budó, com a membre de l’AMI, va recordar que amb actes com aquest es recolzaven “els desitjos i les esperances de nombroses generacions que han lluitat i lluiten per la independència de Catalunya”. “Passat i present conflueixen en un moment històric mai vist fins ara, i no permetrem que aquesta oportunitat s’esvaeixi”, va assegurar Budó.

També va parlar el coordinador comarcal de l’ANC, Joan Guarch, i l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, com a representant de l’AMI a nivell nacional. L’alcalde de les Franqueses i membre del consell directiu de l’AMI, Francesc Colomé, va llegir una carta en nom de Felip Puig, que va excusar la seva presència a l’acte. Un cop finalitzats els parlament, es va fer una botifarrada popular a la plaça de Can Dachs i, tot seguit, hi va haver les actuacions musicals dels grups Malva de Runa, Els Raska i Eurybia.

Aquest dilluns a la tarda, alcaldes i regidors de diferents municipis es trobaran a l’ermita de Sant Sebastià de Vic per parlar de sobirania fiscal. L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha organitzat aquest acte per reafirmar el compromís que va adquirir aquesta primavera de promoure l’exercici de la sobirania fiscal als seus consistoris com un pas més en el camí cap a l’estat propi. Ha confirmat assistència a aquesta trobada més de seixanta municipis provinents de diferents comarques de Catalunya.

L'alcalde de les Franqueses, l'alcaldessa de la Garriga i el coordinador comarcal de l'ANC

Aquest migdia s’ha presentat en roda de premsa la Diada per la Independència del Vallès Oriental, que organitzen l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) comarcal i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) el proper 20 de juliol i que es farà a la Garriga. L’acte ha comptat amb els parlaments de l’alcaldessa de la Garriga, Meritxell Budó; l’alcalde de les Franqueses i membre del Consell Directiu de l’AMI, Francesc Colomé, i el coordinador comarcal de l’ANC, Joan Guarch.

En la seva intervenció, Budó ha celebrat que la Garriga “torni a ser el punt de trobada de d’independentisme del Vallès Oriental” i ha agraït a l’organització que hagi pensat en el municipi per dur a terme la celebració. “Amb aquesta festa estem demanant, d’una manera pacífica i festiva, que Catalunya pugui exercir el dret a decidir”, ha apuntat l’alcaldessa, que també ha fet una crida a la participació. L’Ajuntament de la Garriga és un dels consistoris que forma part de l’AMI, que ja compta amb més de 700 municipis i institucions adherides. Als seu torn, Francesc Colomé, com a representant del Consell Directiu de l’AMI, ha avançat que la Diada per la Independència del Vallès Oriental comptarà amb la presència d’un membre del Govern de la Generalitat, tot i que el nom concret del conseller o consellera està pendent de confirmar. Colomé ha agraït públicament a la Garriga que fos la seu de la diada, i també ha donat les gràcies a tothom que, d’alguna manera o una altra, col·laborarà a fer possible la celebració. Des de l’ANC, Joan Guarch ha assegurat que “les expectatives que s’estan creant per aquesta diada són força altes” i ha fixat en 2.000 el nombre de persones que s’espera que assisteixin a la trobada.

La Diada per la Independència del Vallès Oriental començarà el 20 de juliol a les 16 hores amb la sortida de tres caravanes de cotxes en rua cap a la Garriga procedents de Castellcir, Mollet i Sant Celoni. Un cop a la Garriga, es farà una cadena humana al voltant de l’Església (les inscripcions ja es poden fer aquí), hi haurà espectacles per a tots els públics, tallers i recollida de signatures pel Dret de Petició. A partir de les 20 hores, a la plaça de l’Església, es presentarà el Manifest pel Dret a Decidir i l’Estat Propi de la comarca i tindran lloc els parlaments oficials. La festa acabarà amb una botifarrada popular, balls del món a càrrec de Passaltpas i els concerts de Malva de Runa, Rasca i Eurybia.

El Teatre Metropol, ple de gom a gom perquè Tarragona s'adhereixi a l'AMI

El Teatre Metropol va ser un clam divendres passat per demanar que l’Ajuntament de Tarragona se sumi a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). La campanya popular endegada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha assolit 9.370 signatures a la ciutat, entregades al registre municipal aquest dimecres al migdia. Tot i això, el col·lectiu continuarà fent pressió perquè desconfia que el consistori ho acabi aprovant. A l’acte del Metropol, aquesta desconfiança la va proclamar Josep Andreu, vicepresident de l’AMI i alcalde de Montblanc, quan va negar que les comarques del Camp de Tarragona siguin refractàries a la independència, “com ens volen fer creure”. Andreu es va dirigir a l’ajuntament tarragoní perquè s’emmiralli en el de Constantí, tan proper, que ha aprovat seguir el camí cap a la independència: “Hem de fer que la ciutat de Tarragona estigui present en aquest moviment de transició nacional.”

L'alcalde Pep Andreu, a l'acte del Teatre Metropol

El Metropol va enregistrar una gran entrada per formar part d’un acte que va comptar amb els parlaments de Carme Forcadell, presidenta de l’ANC. Segons Forcadell, “la nostra força i voluntat de ser és indestructible. Junts ho aconseguirem. Ara és l’hora, segadors!” També hi va intervenir un dels alcaldes que va iniciar el procés de consultes independentistes, Josep Manel Ximenis, d’Arenys de Munt: “Després ens van seguir 554 municipis més i prop d’un milió de persons van anar a votar, per a sorpresa de molta gent”, va recordar el batlle del Maresme.

A l’escenari del Metropol sobresortia una estelada de grans dimensions, una bandera de Tarragona i una pantalla gegant des de la qual es van oferir missatges i actuacions, com una de Lluís Llach. El públic va fer volar estelades mentre seguia l’acte presentat per Quim Vila i que també va comptar amb la participació dels cantautors Albert Jordà, Roser Olivé i Conrad Setó. El punt i final el va posar el Cor Ciutat de Tarragona.

Els constituents del Pacte Nacional pel Dret de Decidir, a les escales del Parlament

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha estat una de les entitats que han constituït el Pacte Nacional pel Dret de Decidir aquest matí al Parlament. A l’acte, encapçalat pel president de la Generalitat, Artur Mas, i la presidenta de la cambra catalana, Núria de Gispert, hi han assistit representants de partits polítics i d’una quarantena d’entitats i organitzacions. El Pacte Nacional pel Dret de Decidir té per objectiu incorporar la societat civil al procés cap a la consulta.

A la reunió constitutiva hi han participat, a més de Mas i de Gispert, la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, els consellers de la Presidència i de Justícia, Francesc Homs i Germà Gordó, els quatre presidents de les diputacions catalanes i representants del consell de governs locals. En representació dels partits polítics hi eren Jordi Turull i Antoni Font (CiU), Oriol Junqueras i Marta Rovira (ERC), Dolors Camats i Joan Mena (ICV-EUiA), Quim Arrufat i Isabel Vallet (CUP), Ernest Maragall (Nova Esquerra Catalana) i Joan Carretero (Reagrupament).

Pel que fa a les entitats, hi han assistit els màxims responsables de la UGT, Josep Maria Álvarez; de CCOO, Joan Carles Gallego; de la Pimec, Josep González; del Consell General de Cambres de Catalunya, Miquel Valls; de la Fepime, Eusebi Cima; de la Cecot, Antoni Abad; de la USOC, Antònia Gil; d’Unió de Pagesos, Joan Caball; d’Òmnium Cultural, Muriel Casals; de l’Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, i de l’AMI, Josep Maria Vila d’Abadal.

També hi han assistit representants de la Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya, del Consell Escolar de Catalunya, del Cercle Català de Negocis, de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya, de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social, del Col·legi d’Arquitectes, del Consell Nacional de la Joventut, de la Federació d’Associacions de la Tercera Edat de Catalunya, del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, de la Plataforma per la Llengua, del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals, de l’Institut d’Estudis Catalans, de l’Institut Ramon Muntaner, de l’Intersindical-CSC, del Moviment Laic i Progressista, de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, de l’Associació Agrària de Joves Agricultors, de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana, de la Federació Catalana de Voluntariat Social, del Consell Interuniversitari de Catalunya, de l’Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals, de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, del Front d’Alliberament Gai de Catalunya, de l’Ens de Comunicació Associativa, de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català i de la Xarxa d’Economia Solidària.

Els constituents del Pacte Nacional pel Dret de Decidir, a l'auditori del Parlament

Els alcaldes Josep Manel Ximenis i Josep Andreu

Els alcaldes d’Arenys de Munt, Josep Manel Ximenis, i de Montblanc, Josep Andreu, participaran a l’acte popular de petició perquè Tarragona s’adhereixi a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). A més de càrrecs electes, Ximenis és secretari general  i Andreu, vicepresident de la Comissió Executiva de l’entitat municipalista. Organitzat per la territorial a Tarragona de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), l’acte se celebrarà aquest divendres, 28 de juny, a les 20h al Teatre Metropol. A més dels alcaldes, hi intervindrà Carme Forcadell, presidenta de l’ANC, i comptarà amb les actuacions del cantautor Albert Jordà, els grallers Roser Olivé i Conrad Setó, el Cor Ciutat de Tarragona, dirigit per Josep Prat i les presentacions del cantautor Quim Vila. L’ANC a Tarragona ha recollit més de 8.000 signatures per demanar a l’Ajuntament el seu ingrés a l’AMI

Alcaldes i regidors del Consell Directiu i de la Comissió Executiva, a l'Ajuntament de Molins de Rei

La Comissió Executiva i el Consell Directiu de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) han aprovat avui a Molins de Rei, al Baix Llobregat, l’organització d’una prova pilot amb un centenar de municipis catalans que pagaran els seus impostos (IVA i IRPF) a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) en lloc de fer-ho a la Hisenda espanyola. Segons ha anunciat l’alcalde de Vic i president de l’AMI, Josep M. Vila d’Abadal, “cap a la tardor és previst que se n’hi afegiran encara més”. Vila d’Abadal ha explicat que s’ha creat una comissió paritària entre el Govern de la Generalitat i els ajuntaments per la independència per avançar de forma coordinada en el procés de transició nacional i, de manera destacada, en l’aplicació de la sobirania fiscal. Hores d’ara, una vintena d’administracions locals estan liquidant la seva recaptació d’IVA i IRPF a l’ATC i prop de 140 ajuntaments han aprovat mocions per fer-ho ben aviat.

Alcaldes i regidors dels òrgans de govern de l’AMI han valorat el detall de trobar-se al Baix Llobregat. L’alcalde de Molins de Rei, Joan Ramon Casals, ha explicat les vinculacions històriques de la seva població amb el moviment nacional català i s’ha posat a disposició de l’AMI per continuar avançant a la comarca el moviment independentista. De fet, es tracta d’una de les ciutats més grans de l’AMI. Vila d’Abadal ha insistit en la importància d’organitzar actes sobiranistes al Baix Llobregat, sobretot si contribueixen a mobilitzar els ciutadans a favor del sí a la propera consulta d’autodeterminació.

A més d’analitzar l’avenç de la sobirania fiscal al món local, els reponsables de l’AMI han aprovat impulsar una iniciativa legislativa popular (ILP) al Congrés dels Diputats espanyol per reclamar la celebració de la consulta d’autodeterminació. A partir de la tardor, arrencarà una recollida de signatures per tirar endavant aquesta ILP de manera que se sumin encara més arguments legals a la decisió del poble de Catalunya de continuar o marxar d’Espanya. En aquest sentit, Vila d’Abadal ha estat força crític amb l’actitud que l’Estat espanyol està demostrant amb les actuacions de la seva delegada a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna Tobarra. Per a Vila d’Abadal, “Llanos de Luna no entén la democràcia ni la capacitat dels municipis d’actuar lliurement”.

La campanya de la delegació del Govern espanyol contra els municipis sobiranistes acumula prop d’un centenar de processos fins ara. La delegada Llanos de Luna ha portat als jutjats -o està en procés de fer-ho- un mínim de 52 ajuntaments i consells comarcals per no penjar la ‘rojigualda’, a 30 que s’han declarat “territori català lliure i sobirà”, a 9 que estan impulsant la sobirania fiscal o han donat suport a la Plataforma Diem Prou! i a l’Ajuntament de Girona per contractar trens a la manifestació de l’Onze de Setembre a Barcelona. Des que Llanos de Luna va deixar el seu escó de diputada del PP al Parlament i es va instal·lar a la delegació espanyola, ajuntaments i consells comarcals sobiranistes han caigut en una autèntica persecució a base de judicialitzar els seus acords de ple.

A principis de 2012, Sant Pol de Mar va ser el primer municipi obligat a penjar la bandera espanyola al balcó per sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSCJ) després d’un procés engegat pels advocats de l’Estat espanyol. Mai fins llavors s’havia portat cap ajuntament català als jutjats per penjar o deixar de penjar banderes al balcó. Deu mesos més tard, va arribar a Celrà el primer contenciós administratiu per anul·lar l’acord de ple que els declara “territori català lliure i sobirà”. Les denúncies per donar suport a la Plataforma Diem Prou! les va estrenar Vilablareix al febrer i les d’exercir la sobirania fiscal, el consistori de Vic.

Els lletrats de l’Estat espanyol s’han mostrat especialment bel·ligerants amb consistoris com els d’Arenys de Munt, Ripoll, Girona, Igualada, Corbera de Llobregat, Sant Julià de Ramis, Campelles o Vic, que s’enfronten a dues i tres demandes per motius diversos. Al cas de Corbera de Llobregat, l’assetjament ha arribat fins al punt de portar-los al jutjat sense fonament per declarar-se “territori lliure”. En estudiar la denúncia, el jutjat es va adonar que el Ple de Corbera havia aprovat una altra moció independentista sense els termes “territori lliure i sobirà”. Així, doncs, el Contenciós número 9 de Barcelona va haver de tancar el procés. En un cas similar, es troba l’Ajuntament d’Igualada.

La judicatura, però, ha començat a respondre l’assetjament de Llanos de Luna al sobiranisme municipal. A la sentència pel cas dels trens a la Diada de l’Ajuntament de Girona, el jutge va esbroncar la delegada per “malbaratar recursos humans i econòmics dels òrgans judicials amb coneixement de l’escassa, per no dir quasi nul·la, trascendència jurídica del seu resultat”. I, des de finals de març, el jutjat del Contenciós número 2 de Tarragona ha arxivat els recursos contra els ajuntaments d’Alcanar, Amposta, l’Aldea i Prades per declarar-se “territori català lliure i sobirà”. Per la seva banda, el Contenciós número 1 de Girona també ha tombat les denúncies contra Celrà i Girona pel mateix motiu. Un dels autos judicials tarragonins considera que aquestes declaracions no poden ser objecte d’impugnació perquè es tracta de pronunciaments polítics als quals tenen dret els plens municipals com a legítims representants de la ciutadania.

Alcaldes i diputats catalans tampoc s’han estat plegats de braços davant d’aquesta estratègia d’espanyolització a cop de demanda judicial. Al gener, el Consell Directiu de l’AMI va denunciar a Sant Cugat “la guerra innecessària” oberta per Llanos de Luna i li va demanar rectificació. El 14 de març, el Ple del Parlament va aprovar una moció que sol·licita la seva substitució “per la seva actitud hostil i la falta de respecte envers les institucions catalanes”. Poques setmanes més tard, el Ple de Girona va declarar Llanos de Luna “persona non grata” i un grup d’alcaldes de Ponent va demanar empara a la presidenta del Parlament pels recursos oberts per afers de banderes i declaracions d’independència. Hores d’ara, 33 ajuntaments ja han aprovat una moció impulsada per l’AMI que reclama la supressió de la delegació i subdelegacions del Govern espanyol a Catalunya “per obsoletes, inoperants i buides de competències”.

Joan Ramon Casals, alcalde de Molins de Rei

Molins de Rei (Baix Llobregat) acollirà demà dimarts, 18 de juny, les reunions periòdiques del Consell Directiu i de la Comissió Executiva de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). Un dels punts importants a totes dues trobades serà el desenvolupament de la sobirania fiscal per part dels consistoris catalans, la mesura de pagar impostos (IRPF i IVA) a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) que està impulsant l’AMI. Les reunions estaran presidides per l’alcalde de Vic i president de l’AMI, Josep M. Vila d’Abadal, i actuarà com a amfitrió l’alcalde de Molins de Rei, Joan Ramon Casals. La Comissió Executiva està formada per 11 alcaldes de diferents indrets de Catalunya i la Directiva compta amb un representant de cadascuna de les comarques catalanes que tenen presència a l’AMI.