Associació de Municipis per la Independència

Els presidents de l'AMI, Súmate, ANC i Òmnium, ahir a Barcelona

El president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep M. Vila d’Abadal, va comparèixer ahir en roda de premsa al costat de la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, i de la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, per fer una valoració de l’anunci de la data i de la pregunta de la consulta. Vila d’Abadal va fer una valoració positiva de l’anunci del president de la Generalitat tot afegint que “seguirem treballant per Catalunya i, ara, pel doble sí”.

“Tots patíem per aquest moment i avui hem fet un pas de gegant cap al final d’aquest procés”, va afegir Vila d’Abadal tot recordant que “ara tenim molta feina, una feina que de ben segur acabarà bé”. El president de l’AMI va recordar però que “la victòria és el doble sí”.

Aquest matí, l’Associació de Municipis per la Independència ha fet arribar una Declaració Institucional a tots els ens adherits per tal que donin suport a la consulta a través dels seus plens d’electes i mostrin el seu compromís amb la Generalitat i amb el Parlament de Catalunya perquè la consulta sigui realitat. En aquesta declaració, es fa una crida a la ciutadania perquè participi de manera activa, pacífica i en llibertat en aquest acte democràtic.

Foto de família del Consell Directiu de l'AMI celebrat a l'Ajuntament de Solsona

L’Ajuntament de Solsona ha acollit avui la trobada del Consell Directiu de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), l’òrgan de govern format per representants municipals de totes les comarques del país. Encapçalats per l’alcalde de Vic i president de l’AMI, Josep M. Vila d’Abadal, i l’alcalde de Solsona, David Rodríguez, una trentena d’alcaldes i regidors han tractat la intensificació de l’assetjament judicial de la delegació del Govern espanyol a Catalunya contra els municipis sobiranistes. La delegada espanyola María de los Llanos de Luna ja ha signat 184 processos per aprovar mocions de sobirania fiscal, no penjar la bandera espanyola als balcons dels consistoris, haver-se declarat “territori català lliure i sobirà” o pel pagament de la quota anual a l’AMI. Aquests processos, però, no semblen tenir gaire èxit entre els jutges, que ja n’han arxivat o desestimat 14. En aquest sentit, l’AMI presentarà una demanda contra la delegada espanyola per malversarció de fons públics. El president de l’AMI ha estat contundent a la seva compareixença amb els mitjans de comunicació: “La delegació de l’Estat espanyol, en lloc de de posar-nos obstacles, hauria d’estar al costat dels ajuntaments i ajudar-nos.”

El Consell Directiu també ha escollit l’alcalde de Flix, el socialista Marc Mur, com a nou secretari de l’organització en substitució de Josep Manel Ximenis, hores d’ara ex alcalde després que va prosperar una moció de censura en contra seva a Arenys de Munt. Després d’agrair la tasca feta per Ximenis, Vila d’Abadal ha destacat la presència d’un membre del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) al nucli dur de l’organització municipalista. Per al president de l’AMI, “això reforça el pensament dins del PSC a favor del Dret a Decidir i també de l’independentisme. No és pas casualitat que a l’AMI s’hagin adherit més de 80 municipis amb alcalde socialista”.

Els regidors i alcaldes també han acordat insistir en l’exercici de la sobirania fiscal al món local. És a dir, la liquidació dels impostos que recapten a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) en lloc de fer-ho a l’hisenda espanyola. Un total de 58 ajuntaments i consells comarcals ja ho estan fent amb plenes garanties i 169 més han aprovat mocions per fer-ho properament. L’AMI procurarà ampliar el nombre d’administracions que exerceixen la sobirania fiscal a partir del primer trimestre de 2014.

En relació amb l’enquesta sobre el suport a la independència presentada per l’AMI a finals d’octubre, els responsables de l’entitat han destacat que s’ha demostrat una àmplia unitat a la societat catalana perquè es convoqui el referèndum d’autodeterminació. L’AMI aposta perquè aquesta consulta s’organitzi la tardor vinent i que la pregunta i les respostes siguin clares, sense cap opció a interpretació perquè es tornaria a l’inici del procés. Igualment, l’AMI demana un esforç d’unitat entre els partits polítics per garantir un procés d’unitat de tots els catalans.

El president de l’AMI i l’alcalde de Solsona s’han trobat prèviament al Consell Directiu amb alcaldes i regidors del Solsonès, una de les comarques amb més ajuntaments adherits a l’entitat.

Alcaldes i regidors independentistes, al Consell Directiu de l'AMI celebrat a Solsona

David Rodríguez, alcalde de Solsona

El Consell Directiu de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) es reuneix aquest dijous, 14 de novembre, a Solsona. Aquest òrgan de govern de l’AMI està format per un alcalde o alcaldessa de cadascuna de les comarques catalanes amb ajuntaments independentistes. L’alcalde de Vic i president de l’AMI, Josep M. Vila d’Abadal i l’alcalde de Solsona, David Rodríguez, atendran als mitjans de comunicació un cop hagi finalitzat la reunió.

A la trobada a la capital del Solsonès, està previst tractar les cada vegada més nombroses denúncies que arriben de la delegació del Govern espanyol a Catalunya per assumptes de sobirania i també dels municipis que estan exercint la sobirania fiscal. En l’ordre del dia també s’inclou el canvi del secretari de l’entitat, entre altres temes.

Els alcaldes Josep M. Roigé (Balaguer), Josep M. Vila d'Abadal (Vic) i Pep Andreu (Montblanc), a la presentació de l'enquesta de l'AMI

El 58,5% dels catalans votaria SÍ a la independència en cas que es realitzés una consulta sobiranista; mentre que el 19,3% votaria en contra. El 22,2% no han contestat, els és indiferent o s’hi abstindrien. Malgrat això, els sis superen els nos amb una proporció de 3 vots afirmatius per cada un dels vots negatius. De celebrar-se una consulta ara, 6 de cada 10 catalans votarien a favor de la independència, o el que és el mateix, més de 3 milions de catalans. Aquestes són dades que es desprenen d’una enquesta realitzada per l’empresa GAPS a 3.033 catalans i encarregada per l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). El sondeig detalla també que un 82% està d’acord amb que Catalunya pugui fer una consulta per decidir lliurement sobre el seu futur, enfront el 13% que diu estar en desacord. A més, la participació d’aquesta consulta seria superior a la mitjana de les participacions de les eleccions a Catalunya de la democràcia. L’enquesta mostra que és probable que votessin el 84% dels enquestats. Els factors que motiven el sí a la independència són en un 34% raons identitàries (per sentiment nacional o desig d’un estat propi, entre d’altres). No obstant això, aquests elements més emocionals no són els únics entre els partidaris del sí, que defensen una anàlisi més raonada de l’actual situació de la relació Catalunya-Espanya. Així, un 28% votaria sí a la independència per gaudir d’autonomia en la presa de decisions i en la gestió de recursos propis; un altre 28% per l’esgotament de la relació amb Espanya; i el 24% per millorar la situació actual del país. D’altra banda, els catalans que votarien en contra, ho farien també per factors identitaris en un 44%; o per dubtes sobre la viabilitat de la independència en un 21%. Aquests motius també es donen entre aquelles persones que s’abstindrien de votar. Finalment, també s’ha preguntat si es creu que l’Estat espanyol permetria la celebració d’una consulta sobre la independència. La majoria dels catalans pensa que l’Estat no autoritzarà una consulta (70%) però consideren també que malgrat això s’ha de seguir endavant (48%). Un 33% aposta per seguir negociant amb l’Estat espanyol i només el 10,5% per descartar la consulta. Pràcticament 2 de cada 3 ciutadans de Catalunya creu que les institucions espanyoles no sabran trobar una solució a la situació (68%), mentre que la confiança en què les institucions catalanes solucionin l’actual situació es xifra en un 55%. L’enquesta s’ha realitzat telefònicament a persones empadronades a Catalunya majors de 16 anys, distribuïdes en 6 àmbits territorials: Barcelona ciutat; Regió Metropolitana de Barcelona; Comarques Centrals; Província de Girona; Província de Lleida; i Província de Tarragona.

L’alcalde de Vic i president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep Maria Vila d’Abadal, participa avui dimarts, 22 d’octubre, en el cicle de conferències sobre el Dret a Decidir i el procés de transició nacional de Catalunya que l’entitat Batera Bai ha organitzant a Errenteria, al territori històric basc de Guipúscoa. Estarà acompanyat pel vicepresident de l’AMI i alcalde de Montblanc, Pep Andreu. Batera Bai, que traduït al català significa “Plegats Podem”, és un grup d’opinió sense entitat jurídica molt actiu des de fa tres anys. En col·laboració amb l’Ajuntament d’Errenteria, Batera Bai ha impulsat tot d’iniciatives a favor del reconeixement de totes les víctimes de la violència política i la reflexió sobre el futur de la societat basca.

L’alcalde d’Errenteria, Julen Mendoza, encapçalarà una recepció oficial als alcaldes Vila d’Abadal i Andreu aquesta tarda. Posteriorment, la conferència protagonitzada per Vila d’Abadal començarà a les 19h a la sala d’actes de la parròquia dels Caputxins del municipi. El periodista i membre de Batera Bai, Xavier Oleaga, entrevistarà l’alcalde de Vic sobre la situació actual a Catalunya i, a continuació, donarà pas a les preguntes realitzades pels assistents. És previst que Arcadi Oliveres, catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona i activista de Procés Constituent, tanqui aquest cicle de conferències el proper 6 de novembre.

Els batlles de l’AMI també aprofitaran el viatge al País Basc per matenir diferents contactes institucionals, entre ells, amb els responsables d’Udalbiltza, l’assemblea de càrrecs electes i municipis d’Euskal Herria. A la passada Diada, una delegació d’Udalbiltza va visitar Catalunya per conèixer de primera mà els detalls del procés de transició nacional segons la perspectiva de l’AMI.

Ajuntament de les Borges Blanques (foto AraPonent.cat)

Les Garrigues s’ha convertit en la primera comarca de les Terres de Ponent amb totes les seves institucions locals adherides a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). Amb la darrera incorporació del Cogul, els 24 ajuntaments de les Garrigues i el seu consell comarcal s’han declarat independentistes amb un acord de ple aprovat amb majoria absoluta. Es tracta de la cinquena comarca amb el 100% d’administracions locals membres de l’AMI, juntament amb Osona (amb 51 membres), el Gironès (amb 27), el Ripollès (amb 19) i el Pla de l’Estany (amb 11). Ben a prop d’aconseguir altres plens al 100% es troben la Noguera (només falta l’adhesió de Menàrguens) i el Pla d’Urgell (amb les absències de Barbens, Bell-lloc d’Urgell i Torregrossa).

Els ajuntaments de les Terres de Ponent han estat al capdavant de l’AMI des de la seva fundació a Vic al desembre de 2011. N’és bona prova el comportament de les seves comarques al rànquing d’adhesions: les Garrigues (amb el 100% de municipis adherits), la Noguera (97%), la Segarra (81%), el Pla d’Urgell (81%), l’Urgell (65%) i el Segrià (53%). Tots els consells comarcals de la regió, amb l’excepció del de Segrià, i la Diputació de Lleida també formen part de l’AMI.

L’alcalde de Vic i president de l’Associació de Muncipis per la Independència (AMI), Josep M. Vila d’Abadal, ha signat l’adhesió de l’entitat a la Declaració de Holyrood, que vol ser una mostra d’agraïment als diputats del Parlament d’Escòcia que han defensat el dret del poble català a la seva autodeterminació. Aquesta declaració té el seu origen al 1705, quan els comissionats catalans Domènec Perera i Antoni de Peguera i l’enviat de la reina Anna d’Anglaterra, Mitford Crowe, van signar a Gènova un pacte pel qual la corona anglesa prometia “la seva garantia perpètua per a assegurar els privilegis i lleis del Principat” durant la Guerra de Successió. La corona anglesa no va complir el seu compromís i va deixar el poble català a la seva sort, en manifesta inferioritat davant dels ocupants. Al 1714, diputats anglesos ja van fer sentir la seva protesta pel que s’anomenà “el cas dels catalans“.

El 14 de juliol del 2010, 14 diputats al Parlament de Westminster representants del País de Gal·les, Escòcia, Irlanda del Nord i Anglaterra, van presentar una moció perquè el Parlament britànic aprovés un acord de suport al dret de Catalunya de decidir el seu propi futur. Dos anys més tard, l’11 de setembre del 2012, el mateix diputat gal·lès que va encapçalar aquella moció, Hywel Williams, en presentà una altra a la mateixa cambra a favor de la independència de Catalunya. Uns mesos més tard, la diputada del SNP, Sandra White, amb el suport de 22 diputats més, va presentar una moció al Parlament de Holyrood, a Edimburg, en defensa del dret del poble català a la seva autodeterminació. La moció anava encapçalada amb un “Visca Catalunya”.

L’AMI convida a ajuntaments, ens municipalistes i ciutadans a mostrar el seu suport a la Declaració de Holyrood en tractar-se d’una acció més per a la internacionalització del procés nacional d’independència. Els impulsors de la campanya “El cas dels catalans” estan recollint adhesions de forma telemàtica en aquest enllaç.

D'esquerra a dreta, Ximenis, Roigé, Iturre, Vila d'Abadal, Lopez de Aberasturi, Andreu i Kiroga

L’alcalde de Vic i president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep M. Vila d’Abadal, ha convidat l’Executiu espanyol a acceptar i negociar la celebració del referèndum d’autodeterminació del 2014. Segons Vila d’Abadal, “el Govern espanyol es va fent el sord i Espanya s’està comportant com un autista, com algú aïllat de la realitat, amb els processos d’independència de Catalunya. Pactar seria el menys traumàtic per a tothom”. L’alcalde de Vic feia aquesta crida després que bona part de la Comissió Executiva de l’AMI  es va trobar ahir dijous al matí amb una delegació d’Udalbiltza, l’assemblea de càrrecs electes i municipis d’Euskal Herria, formada per les vicepresidentes Iratxe Lopez de Aberasturi, regidora de Vitòria, i Maite Iturre, regidora de Baztan, i el director de l’organització, Xanti Kiroga. A la seva primera compareixença després de la Via Catalana, el president de l’AMI va alertar també que l’AMI “tindrà un actitud vigilant” amb el Govern català si no compleix amb la convocatòria de consulta al 2014: “Si les nostres institucions no acaben la feina, els municipis farem la nostra proposta”, va dir Vila d’Abadal.

A més de l’AMI, la delegació dels municipis sobiranistes bascos va mantenir ahir contactes amb l’Assemblea Nacional Catalana (ANC); es van afegir a la cadena humana de la Via Catalana, dimecres a la plaça Sant Jaume de Barcelona; i van participar a l’ofrena a la memòria de Bac de Roda i la Marxa dels Vigatans, dimarts a Vic. Per a la vicepresidenta d’Udalbiltzu corresponent a Navarra, Maite Iturre, “és important per a nosaltres copsar com s’està vivint el procés d’independència català i com ho està sentint el poble. Hem vingut a aprendre. A la fi, totes dues nacions, Catalunya i Euskal Herria, tenim el mateix destí”. La vicepresidenta corresponent al País Basc, Iratxe Lopez de Aberasturi, va afegir que ha estat “tot un luxe viure aquests moments a Catalunya. Hem superat tots els pronòstics”. Els dos càrrecs electes estan convençuts que les institucions basques no posaran cap obstacle a la celebració de la consulta prevista per al 2014 a Catalunya.

AMI i Udalbiltza estrenyen llaços i començaran a treballar projectes comuns que impulsin “una Europa inevitable amb més estats”, en paraules de Vila d’Abadal. A la trobada amb els sobiranistes bascos, també han participat els alcaldes i vicepresidents de l’AMI Josep M. Roigé (Balaguer), Josep M. Corominas (Olot) i Pep Andreu (Montblanc) i l’alcalde i secretari de l’AMI, Josep Manel Ximenis (Arenys de Munt).

Recull d’imatges fetes per alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores de Vic, Montblanc, Balenyà, Sentmenat, Molló, la Jonquera, Vilamaniscle, les Preses, Cadaqués, Santa Pau, Taradell, el Port de la Selva, Olot, Pont de Molins, Figueres, Sant Quirze de Besora, Amer, Torroella de Montgrí, Verges, Vilamacolum, Colomers, Sarrià de Ter, Sant Martí de Llémena, Sant Gregori, Montagut i Oix, Sant Antoni de Vilamajor, Vilablareix, Tavèrnoles, Alpens, Vidreres, Arbúcies, Seva, Caldes de Montbui, Calella, Sant Pol de Mar, Arenys de Munt, Sant Vicenç de Montalt, Premià de Mar, Consell Comarcal del Berguedà, Alella, Molins de Rei, Pallejà, Ullastrell, la Seu d’Urgell, Berga, Vilanova i la Geltrú, el Pla del Penedès, Mediona, Igualada, Òdena, Sant Climent de Llobregat, Sallent, Querol, Bolvir, Sant Martí de Tous, la Riba, Riudecanyes, Bràfim, Figuerola del Camp, Valls, el Pla de Santa Maria, Bellvís, Manresa, Aitona, Cervera, Guissona, Collsuspina, l’Albagès, Ginestar, Flix, Móra la Nova, Montornès de Segarra, Gandesa, Gironella, Roquetes, Tortosa, Consell Comarcal del Baix Ebre, Vilanova de l’Aguda i la Fuliola.