Associació de Municipis per la Independència

Diputats de l'SNP rebran la delegació d'El cas dels catalans' al Parlament d'Edimburg

Una delegació d’alcaldes de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) encapçalada per l’alcalde de Ripoll, Jordi Munell, i l’alcalde de Sarrià de Ter, Roger Torrent, seran rebuts aquest proper 4 de juny, a les 18 h, al Parlament d’Edimburg, per una representació dels 23 diputats de l’Scottish National Party de la cambra escocesa que el 28 de novembre del 2012 va signar una moció en defensa del dret del poble català a la seva autodeterminació. El viatge ha estat organitzat pels impulsors d’El cas dels catalans‘, que vol agrair la mostra de solidaritat de la nació escocesa envers la nació catalana i que pretén remarcar els vincles històrics entre els dos pobles. Es tracta d’una campanya de recollida d’adhesions tant a través d’internet com presencialment arreu dels Països Catalans, encapçalada per l’historiador català Agustí Soler.

‘El cas dels catalans’ és com coneixia a les cancelleries europees els debats sobre Catalunya pels volts de l’any 1714. El 20 de juny del 1705, a la ciutat de Gènova, els comissionats catalans Domènec Perera i Antoni de Peguera i l’enviat de la reina Anna d’Anglaterra, Mitford Crowe, van signar un pacte segons el qual la corona anglesa prometia “la seva garantia perpètua per assegurar els privilegis i lleis del Principat”, en moments en què els austriacistes lluitaven contra els exèrcits felipistes per salvaguardar la seva llibertat i el seu sistema constitucional, que va ser finalment suprimit pels decrets de Nova Planta. La corona anglesa, però, no va complir el compromís i va deixar el poble català a la seva sort, en manifesta inferioritat davant dels ocupants. Ja el mateix 1714 diputats anglesos van fer sentir la seva protesta pel que ja s’anomenava “el cas dels catalans”.

Els alcaldes afectats per les sentències contràries, a l'Ajuntament d'Arenys de Munt

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM) han organitzat un acte per donar suport als quatre ajuntaments que han rebut sentència contrària a l’aprovació de la declaració com a “territori català lliure i sobirà“. Aquests dictàmens, emesos pels jutjats del Contenciós número 10 i 13 de Barcelona, responen a recursos interposats per la delegació del Govern espanyol encapçalada per María de los Llanos de Luna. L’acte de suport, que s’ha celebrat a l’Ajuntament d’Arenys de Munt, ha comptat amb la presència Josep M. Vila d’Adabal, president de l’AMI i alcalde de Vic, Miquel Buch, president de l’ACM i alcalde de Premià de Mar, Joan Rabasseda, alcalde d’Arenys de Munt, Jordi Solé, alcalde de Caldes de Montbui, Carles Castro, alcalde del Bruc, i Joan C. Rodríguez, alcalde de Sant Julià de Vilatorta. Els quatre alcaldes han anunciat que recorreran les sentències.

Vila d’Abadal ha insistit que l’acte “vol expressar el rebuig a l’actitud de la delegació del Govern de no respectar el dret a la voluntat dels ciutadans” i ha denunciat la “persecució que està rebent el procés sobiranista i els municipis de l’AMI. En aquest moment importantíssim en el qual ens trobem, això no fa res més que reafirmar-nos per continuar endavant”. Per la seva banda, el president de l’ACM ha encoratjat als ajuntaments a presentar recurs: “Donem ple suport als quatre ajuntaments i els que hi hagi. Els encoratgem a presentar recurs. Nosaltres hi serem i els acompanyarem amb suport jurídic. Només han expressat lliurement la nostra manera de fer i pensar.” Miquel Buch ha manifestat també que “els ajuntaments fem un acord declaratiu de caràcter simbòlic, que és el que ens transmet la societat. Tirem endavant el dret a la llibertat d’expressió (que està emparat a l’article 20 de la Constitució espanyola), el dret a la llibertat ideològica (art. 16 de la CE) i el dret fonamental de participació política (art. 23 de la CE)”.

La delegació del Govern espanyol ha perdut fins ara 64 dels recursos que ha presentat contra ajuntaments sobiranistes, tres dels quals amb sentència ferma del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Jutges d’arreu del país han desestimat o arxivat 44 casos per aprovar mocions de sobirania fiscal i 20 més per declarar-se “territori català lliure”. Per la seva banda, els advocats de l’Estat han aconseguit sentències favorables en només 12 ocasions (3 per sobirania fiscal (Calders, Guardiola de Berguedà i Molins de Rei); 4 per no penjar la rojigualda (Calldetenes, Consell Comarcal de l’Urgell, Santa Coloma de Cervelló i Sant Pol de Mar); 4 per declaracions de territori català (Arenys de Munt, Caldes de Montbui, el Bruc i Sant Julià de Vilatorta) i una pel pagament de quotes a l’AMI (Garriguella). Nou de les 12 sentències a favor de l’Estat espanyol ha estat dictades pels jutjats del Contenciós número 10 i 13 de Barcelona. Hores d’ara, el balanç total de recursos i requeriments contra ajuntaments sobiranistes presentats pel Govern espanyol puja a 267 casos (102 per sobirania fiscal, 93 per “guerra de banderes”, 45 per “territori català”, 25 per quotes de l’AMI, un per cedir locals a l’AMI i un altre per contractar trens a la Diada de 2012). [mapa de denúncies]

Estan afectats Arenys de Munt (a la foto), Caldes de Montbui, el Bruc i Sant Julia de Vilatorta

Aquest dimarts a Arenys de Munt, els presidents de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep M. Vila d’Abadal, i de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), Miquel Buch, participaran en un acte per donar suport als quatre ajuntaments que han rebut sentència contrària a l’aprovació de la declaració de “territori català lliure i sobirà“. En aquesta compareixença, els dos presidents de les entitats municipalistes donaran detalls dels recursos i requeriments que la delegació del Govern espanyol a Catalunya ha presentat contra ajuntaments catalans per diferents motius sobiranistes. Actuarà com a amfitrió l’alcalde d’Arenys de Munt, Joan Rabasseda, acompanyat pels altres alcaldes afectats, Jordi Solé, de Caldes de Montbui, Carles Castro, del Bruc, i Joan C. Rodríguez, de Sant Julià de Vilatorta.

Aquests quatre consistoris han rebut recentment sentències contràries a l’aprovació de la declaració de “territori lliure”. Els dictàmens, emesos pels jutjats del Contenciós número 10 i 13 de Barcelona, responen a recursos interposats per la delegació espanyola encapçalada per María de los Llanos de Luna. Les resolucions judicials accepten que les declaracions de “territori lliure” tenen un caràcter polític, però també jurídic i que, per tant, s’han adoptat decisions que excedeixen les competències que els consistoris tenen atribuïdes. Aquesta interpretació dels magistrats de primera instància María Carmen Muñoz Juncosa i Héctor García Morago, contrasta amb el criteri aplicat per molts altres companys de judicatura en el mateix assumpte. I és que els recursos presentats pels advocats de l’Estat espanyol han estat arxivats o desestimats en 20 ocasions per magistrats de 9 jutjats diferents. Hores d’ara, la delegació del Govern espanyol ha interposat un total de 45 recursos contra ajuntaments que han aprovat la declaració de “territori lliure”. [mapa de denúncies]

[ARTICLE D’OPINIÓ DE JOSEP M. VILA D’ABADAL]

Josep Maria Vila d'Abadal, alcalde de Vic i president de l'AMI

El meu avi, el Dr. Lluís Vila i d’Abadal, escrivia el mes d’abril de 1934, en record del 14 d’abril de 1931, a la revista El Temps: “Hi ha una cosa que no podem oblidar mai, el tant per cent de profit que hem reportat de la conjunció excepcional d’elements favorables del primer 14 d’abril”, que va ser “molt migrat”. Segueix dient que hi ha molta gent que es pensa que aquella diada va ser “un esclat patriòtic pur” i, en canvi, “va patir el risc de ser una subversió social”. “Tan poc com hauria costat que els víctors haguessin estant unànimes, que l’efusió generosa, que tots ens sentíssim germans i que tot un poble es poses amb un sol cos i una sola ànima, no solament dempeus, sinó en marxa.” Per a ell, doncs, es va desaprofitar clarament l’ocasió de poder construir la República Catalana i posar en marxa el projecte nacional en llibertat.

Estem vivint un temps en el qual tornem a tenir molts elements favorables que ens poden portar a reconstruir la nostra nació en llibertat, amb l’eina imprescindible d’un nou estat català independent, que ha de sortir de la voluntat del poble, en pau i en democràcia. Estem fent el necessari perquè sigui així? Tothom vol el mateix? O n’hi ha alguns que prefereixen el triomf d’un partit en detriment del triomf d’una causa?

Aviat tindrem al davant unes eleccions que han de donar el nou Parlament Europeu i en les quals es presenten tots els partits catalans per separat, com si estiguéssim en una situació normal en la que l’important és saber quin és el partit que té més vots i quin és el que en té menys, i així poder dir el que guanya al que perd que ell tenia raó i l’altre no. I de què serveix tot això en aquests moments en els quals Catalunya pot i vol recuperar la plena llibertat. ¿No hauria estat més normal i encertat que, amb generositat i unitat, s’hagués construït una sola candidatura en la qual reflectir (i votar per tant) la voluntat d’una gran part del nostre poble d’explicar el nostre desig de construir el propi estat independent? Hauríem pogut comptar el nombre de vots i, per tant, assegurar al món que això va de debò.

No ha estat possible. Però vindran altres ocasions a mesura que s’acosti la data de consulta, el 9 de novembre. A partir d’ara, cada cop serà més difícil fer passos que ens permetin arribar a l’objectiu proposat. L’Estat espanyol ja ha parlat: la democràcia es defensa amb la llei, la sobirania “nacional espanyola” és indelegable. Els tribunals no reconeixeran mai la sobirania del poble català, la Constitució és inamovible i, finalment, Catalunya no és una nació. Seran, doncs, moments en els que cal que treballem junts per una gran causa; moments que la història ens prepara i que necessitaran de grans homes generosos i al servei exclusiu de Catalunya. Moments en els que no hem de repetir els errors d’altres temps. Es necessitaran governs d’unitat i propostes unitàries perquè tan sols junts aconseguirem el que ens hem proposat. I junts som invencibles.

Deia finalment el meu avi: “El vertader, el pur acontentament, no ens el pot donar més que la plena consciència de l’acompliment del deure i de la plena generositat.”

Per al president de l'AMI, la bandera que la gent sent seva és "la bandera catalana"

L’alcalde de Vic i president de l’ Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep M. Vila d’Abadal, ha volgut tancar la polèmica sobre l’anomenada “guerra de les banderes” a la que es va referir ahir a Barcelona el ministre de l’Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz. Per a Vila d’Abadal, “L’AMI no fa ni vol fer cap guerra de banderes, simplement posa la bandera catalana als municipis de Catalunya, i no l’espanyola, perquè la seva bandera, la que la gent sent seva, la que té en els seus sentiments, és la bandera catalana”. El president de l’AMI ha afegit que “si les lleis i l’estat espanyol ens obliguen a posar també l’espanyola, ho farem, encara que sigui la bandera d’una altra nació, que respectem, i que no volem que sigui maltractada. En aquells casos en els quals aquest respecte vagi en contra de la voluntat popular, recomanem explicar als ciutadans, a través d’un ban, que la llei obliga a prendre aquesta decisió”.

El Govern espanyol ha presentat 242 recursos de tota mena contra l’AMI i els seus municipis associats, 85 dels quals han estat interposats contra ajuntaments que no hissen la bandera espanyola a la façana de la casa consistorial; 86 per aprovar mocions a favor de la sobirania fiscal; 44 per declarar-se “territori català lliure i sobirà”; 25 per pagar la quota anual de l’AMI; una per cedir locals a l’AMI i una altra per contractar trens de Renfe a la manifestació de la Diada del 2012. Per la seva banda, jutjats del Contenciós-administratiu d’arreu del país han tombat 24 d’aquests recursos i el Tribunal Superior de Justícia (TSJC) n’ha desestimat tres en segona instància amb sentència ferma (Jesús, Llorenç del Penedès i Roquetes).

Muriel Casals (Òmnium), Carme Forcaldell (ANC) i Josep M. Vila d'Abadal (AMI)

La presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Carme Forcadell, i el president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal, seran els protagonistes del debat que tindrà lloc el proper dijous, 8 de maig, a l’Àtrium Viladecans, a partir de les 19.30 hores, amb el títol “La voluntat majoritària de la ciutadania catalana de constituir Catalunya com a nou estat independent”. L’acte, que serà conduït pel periodista Josep Puigbó, s’emmarca en el cicle de primavera “Els Dijous d’Òmnium” i estarà obert al conjunt de la ciutadania del Baix Llobregat.

El TSJC desestima el recurs de l'Estat espanyol contra la sobirania fiscal de l'EMD Jesús

El president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep M. Vila d’Abadal, ha qualificat de “gran notícia” la primera sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que ha contradit el Govern de l’Estat espanyol i entén que no s’han de judicialitzar les manifestacions polítiques o declaracions d’intencions dels ajuntaments. En aquesta resolució ferma, el TSJC ha desestimat el recurs d’apel·lació de l’advocacia de l’Estat contra una moció aprovada per l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Jesús (Baix Ebre), a la qual declarava la voluntat d’exercir la sobirania fiscal. Segons l’alt tribunal, l’acció de Jesús és una manifestació política sense efectes jurídics sobre la qual els tribunals no es poden pronunciar. El TSJC ha fallat amb els mateixos termes de desestimació a favor de Llorenç del Penedès (Baix Penedès) i Roquetes (Baix Ebre).

Per al president de l’AMI i alcalde de Vic, la sentència del TSJC “legitima la raó de ser de l’AMI i la dels ajuntaments que hi estan associats perquè sempre han defensat que la justícia ha de pronunciar-se sobre qüestions jurídiques i no pas polítiques”. Vila d’Abadal considera que “és molt important perquè aquesta resolució fixa jurisprudència i, al mateix temps, dóna confiança a tots els ens associats a l’AMI per continuar amb la seva tasca sobiranista”.

La moció aprovada per Jesús estableix pagar el tram estatal de l’IRPF dels treballadors municipals i  l’IVA a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) en lloc d’ingressar-ho a la Hisenda espanyola, que igualment acaba rebent els diners. És a dir, es respecta el calendari del contribuent i es paga el que pertoca en cada cas, però fent servir l’ATC com a intermediària. Hores d’ara, més de 60 ajuntaments catalans ja ingressen l’IVA i l’IRPF a l’ATC, però el fet és que ja en són 174 els que han aprovat en els seus plens una moció que expressa la seva voluntat de fer-ho properament.

D'esquerra a dreta, Francisco, Morral, Godàs, Morales i Buch, a Vilassar de Dalt

El paper dels municipis en el procés d’independència de Catalunya va centrar la taula rodona que va tenir lloc el passat dissabte 26 d’abril al Casal Popular de Vilassar de Dalt i que va estar presidit per l’alcalde del municipi, Xavier Godàs. Organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), la tertúlia va comptar amb la presència dels alcaldes de Premià de Mar i d’Alella, Miquel Buch i Andreu Francisco; l’alcaldessa de Cabrils, Lina Morales, i Toni Morral, membre del secretariat de l’ANC i exalcalde de Cerdanyola del Vallès. Durant el diàleg entre els ponents i el públic assistent es van tractar temes que ocupen als municipis compromesos en el procés d’independència com la problemàtica de les ensenyes que han d’onejar als edificis municipals, els impostos i les declaracions, la LRSAL com a límit a l’autonomia local i com a recentralització de l’Estat, la necessitat d’establir pautes comunes de posició i de treball en línia amb el Govern de la Generalitat o quin ha de ser el paper dels ajuntaments en el procés cap a l’Estat català.

Càrrecs electes signants del manifest, a l'Ajuntament de Caldes de Montbui, aquest Sant Jordi

L’Ajuntament de Caldes de Montbui va celebrar ahir, diada de Sant Jordi, un acte institucional de signatura del Manifest a favor de l’exercici del Dret a Decidir i en suport a la consulta del dia 9 de novembre, al qual s’hi van adherir antics membres electes de la corporació (ex alcaldes i ex regidors). A la signatura s’hi van sumar 49 electes del període democràtic de diferents legislatures i grups polítics. Hi va destacar la presència de l’ex alcaldessa Montserrat Domènech (PSC), els ex alcaldes Manel Garcia (ERC) i Josep Maria Bonora (CiU) i l’alcalde actual Jordi Solé (ERC). L’acte, amb un alt contingut simbòlic, institucional i històric, es va celebrar a la sala de plens de l’ajuntament, plena de gom a gom, i va comptar amb aquest discurs de l’alcalde Solé. Hi van assistir per fer la signatura ex regidors membres del consistori de Caldes des de l’any 1979 fins l’actualitat.

Alcaldes i regidors membre del Consell Directiu de l'AMI, a les portes del Born Centre Cultural

Aquest dimecres davant de la porta principal del Born Centre Cultural, el Consell Directiu de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) s’ha concentrat per mostrar el seu rebuig a la negativa del Congrés a la iniciativa del Parlament que, en virtut de l’article 150.2 de la Constitució, es transferís a la Generalitat les competències de referèndums. La concentració, integrada per batlles que representen cadascuna de les comarques catalanes, ha estat encapçalada pel president de l’AMI i alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal, i ha arrencat amb la lectura d’aquest manifest en protesta pels fets d’ahir a Madrid.

L'AMI fa públic el manifest "Adéu, Espanya!"

Entre altres aspectes, el document “lamenta el constant menysteniment de les aspiracions legítimes i democràtiques del poble de Catalunya, que ahir es va expressar amb contundència al Congrés dels diputats espanyol”. Per això, “des del món municipal es defensarà, ara i sempre, el dret d’autodeterminació dels pobles i treballarà amb fermesa per a la protecció dels drets nacionals i per la conscienciació de la ciutadania per tal que pugui exercir aquest dret”. El manifest conclou que l’AMI “facilitarà i impulsarà la celebració d’una consulta a Catalunya per tal que els ciutadans i ciutadanes, democràticament, puguin decidir si volen la independència del nostre país” i “que a les hores següents de convocar-se la consulta, els ajuntaments catalans convocaran un ple extraordinari per donar-hi suport”.

Un cop llegit el manifest, els alcaldes s’han reunit en un dels espais del Born Centre Cultural per celebrar un Consell Directiu extraordinari de l’AMI. La darrera reunió es va celebrar a Torroella de Montgrí (Baix Empordà).