Associació de Municipis per la Independència

Els ponents durant la xerrada que es va fer a Olot, dissabte

El president de l’AMI, Josep M. Vila d’Abadal va cloure amb Muriel Casals i Jaume Marfany el cicle de xerrades d’Estelada 2014 amb el Casal Marià d’Olot ple de gom a gom. Les xerrades al voltant de la consulta del proper 9 de novembre van acabar dissabte passat amb una taula rodona. Hi van participar Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural, Josep M. Vila d’Abadal, president de l’Associació de Municipis per la Independència, i Jaume Marfany, vicepresident de l’Assemblea Nacional Catalana. La taula va ser moderada per Albert Brosa, director d’Olot TV.

Tots els ponents van coincidir que la consulta s’ha de fer i que cal molta unitat d’acció entre la classe política i la societat civil, però per Vila d’Abadal , “alguna s’hi quedarà pel camí”. El president de l’AMI va afegir que “cal buscar la legalitat en la consulta, a poder ser amb l’acord amb el Govern central”.

Amb aquest acte, Estelada 2014 dóna per acabat el seu cicle de xerrades, que va iniciar-se el setembre, amb la mirada posada en el proper curs, quan l’entitat celebrarà els 10 anys d’existència. Asseguren que els convidats del proper any seran persones expertes en àmbits que cal tenir en compte per al futur estat català.

La vetllada va acabar amb la interpretació per part del Cor Juvenil Gaia d’Olot del Cant de la Senyera i Els Segadors, acompanyats per tota la sala del Casal Marià aixecada i acabant amb crits d’independència.

La jutgessa desestima una demanda de la delegació del govern espanyol contra Mont-ras

El Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Girona ha desestimat el recurs contenciós administratiu presentat per la Delegació del Govern a Catalunya contra la resolució adoptada per l’Ajuntament de Mont-ras en el Ple del 27 de maig de 2013, consistent en aprovar el pagament de 262 €, en concepte de quota de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) corresponent a l’any 2013. La magistrada basa la sentència en un article de la Llei Orgànica de Reforma de l’Estatut de Catalunya de 2006 que diu que “els municipis tenen dret a associar-se amb altres i amb altres ens públics (…) per complir tasques d’interès comú”, i estima que “el procés sobiranista és un assumpte públic que afecta directament als interessos municipals”. També en el decret legislatiu 2/2003 que aprova el Text refós de la Llei municipal i del règim local de Catalunya que desenvolupa els conceptes d’autonomia i competències municipals. El dictamen apel·la al caràcter superior de la Llei Orgànica 6/2006 de 19 de juliol de Reforma de l’Estatut de Catalunya a Llei 7/1985 Reguladora de les Bases de Règim Local sobre la qual es basava el recurs interposat per la Delegació del Govern. L’organisme presidit per Maria de los Llanos de Luna entén que aquest pagament vulnera els principis de legalitat i les competències municipals, i que incideix en desviació de poder. La sentència refusa aquest argument, tot assenyalant que els ajuntaments “tenen capacitat per establir convenis i crear mancomunitats, consorcis i associacions i participar-hi, i també adoptar altres formes d’actuació conjunta. Les lleis no poden limitar aquest dret si no és per a garantir l’autonomia”, continua l’argumentació.

“Una actuació sorprenent per entorpir el pagament de quotes a l’AMI”

Però la sentència va més enllà, ja que destaca que la finalitat última de la Delegació del Govern amb aquesta actuació és “entorpir o dificultar mitjançant una utilització esbiaixada dels Tribunals de Justícia la voluntat municipal amb vista a la seva participació en una determinada associació i al pagament de les seves quotes”. Així mateix, titlla de “sorprenent” l’actuació de la Delegació del Govern quant a la desproporció entre mitjans i finalitats utilitzades en aquest procediment, atès que el pagament de 262 euros suposa un “miserable” 0’017% del pressupost municipal. “També resulta sorprenent – segueix – que impugni aquest pagament i no altres que manquen de connexió o relació amb les competències municipals”, com ara cursos musicals, de cosir a màquina o de sevillanes i flamenc.

Visita dels alcaldes de Ripoll i Sarrià de Ter a Edimburg

Una delegació de 70 persones encapçalada per dos alcaldes de l’Associació de Municipìs per la Independència (AMI) va ser rebuda ahir al vespre al Parlament d’Edimburg per una desena de diputats de l’Scottish National Party que el 28 de novembre del 2012 van signar una moció en defensa del dret del poble català a la seva autodeterminació. Els alcaldes encapçalaven la delegació de la campanya “El cas dels catalans” que volia agrair la mostra de solidaritat de la nació escocesa envers la nació catalana.

Els alcaldes de Ripoll, Jordi Munell i de Sarrià de Ter, Roger Torrent, van explicar, un cop acabada la trobada, que “vam comentar als diputats escocesos, encapçalats per la parlamentària Sandra White, que ells tenen sort de que el govern britànic els deixi votar”, però la resposta va ser que “els catalans teniu la sort de comptar amb la força de la gent, la unió entre societat civil, institucions i partits i la transversalitat política del procés”. El dos alcaldes també van destacar que es va tractar d’un acte emotiu i també molt important perquè es tracta de dos processos similars i coincidents en el temps: Catalunya i Escòcia.

El viatge ha estat organitzat per la campanya coneguda com “El cas dels catalans” , que vol agrair la mostra de solidaritat de la nació escocesa envers la nació catalana i que pretén remarcar els vincles històrics entre els britànics i els catalans. Es tracta d’una campanya de recollida d’adhesions tant a través d’internet com presencialment per tot el territori dels Països Catalans, impulsada per l’historiador català Agustí Soler.

“El cas dels catalans” era el nom amb què es referien les cancelleries europees als debats sobre Catalunya pels volts de l’any 1714. El 20 de juny del 1705, a la ciutat de Gènova, els comissionats catalans Domènec Perera i Antoni de Peguera i l’enviat de la reina Anna d’Anglaterra, Mitford Crowe, van signar un pacte pel qual la corona anglesa prometia “la seva garantia perpètua per a assegurar els privilegis i lleis del Principat”, en moments en què la nació catalana lluitava contra els exèrcits espanyol i francès per salvaguardar la seva llibertat i el seu sistema constitucional, que va ser finalment suprimit pels decrets de Nova Planta. La corona anglesa, malauradament, no va complir el seu compromís i deixà el poble català a la seva sort, en manifesta inferioritat davant dels ocupants. Ja el mateix 1714 diputats anglesos van fer sentir la seva protesta pel que s’anomenà “el cas dels catalans”.

Els membres de la Directiva dimecres a Caldes de Montbui

El Consell directiu de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), format per representants municipals de totes les comarques de Catalunya, ha ratificat al seu càrrec fins el mes de maig de 2015 l’actual president i alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal. La decisió es va prendre a la reunió celebrada dimecres 4 de juny a Caldes de Montbui. El maig del 2015 està previst que se celebrin les eleccions municipals, a les quals Vila d’Abadal ja va anunciar que no presentarà la seva candidatura. No obstant, va manifestar que es reserva la potestat de renunciar a la presidència de l’AMI en el moment en què ell cregui convenient.

La Directiva també va tractar, entre d’altres temes, la tercera l’Assemblea General de l’AMI, que es farà a Balaguer el proper 28 de juny. En decurs d’aquesta, s’anunciarà la celebració d’un acte solemne de recolzament al procés sobiranista previst per la propera tardor, al qual es convidarà tots els alcaldes catalans, així com els representants de les principals institucions i entitats del país. En aquest acte es presentarà la que s’anomenarà “senyera de la llibertat” dels municipis.

A la finalització de la reunió, el president de AMI, Josep Maria Vila d’Abadal, es va referir, en declaracions als periodistes, a l’abdicació del rei d’Espanya, Juan Carlos I: “És una qüestió que no afecta Catalunya”, va dir, “i a la qual no cal prestar-li la més mínima atenció perquè hem de continuar centrats en el procés cap a la independència”. El president de l’AMI també va valorar positivament el resultat de les recents eleccions europees i va assegurar que “clarament ha guanyat el sobiranisme” a Catalunya.

Jordi Solé, alcalde de Caldes de Montbui

El proper Consell Directiu de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) es reunirà aquest dimarts 4 de juny, a les 11,30 h, a Caldes de Montbui. La trobada servirà per tractar diversos temes d’actualitat i per ultimar els preparatius del gran acte solemne de recolzament al procés sobiranista previst pel 28 de juny, que coincidirà amb l’Assemblea General de l’AMI, al qual es convidarà tots els alcaldes catalans, així com a representants de les principals institucions i entitats del país. El consell estarà presidit per l’alcalde de Vic i president de l’AMI, Josep M. Vila d’Abadal, i per l’alcalde de Caldes de Montbui, Jordi Solé.

Diputats de l'SNP rebran la delegació d'El cas dels catalans' al Parlament d'Edimburg

Una delegació d’alcaldes de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) encapçalada per l’alcalde de Ripoll, Jordi Munell, i l’alcalde de Sarrià de Ter, Roger Torrent, seran rebuts aquest proper 4 de juny, a les 18 h, al Parlament d’Edimburg, per una representació dels 23 diputats de l’Scottish National Party de la cambra escocesa que el 28 de novembre del 2012 va signar una moció en defensa del dret del poble català a la seva autodeterminació. El viatge ha estat organitzat pels impulsors d’El cas dels catalans‘, que vol agrair la mostra de solidaritat de la nació escocesa envers la nació catalana i que pretén remarcar els vincles històrics entre els dos pobles. Es tracta d’una campanya de recollida d’adhesions tant a través d’internet com presencialment arreu dels Països Catalans, encapçalada per l’historiador català Agustí Soler.

‘El cas dels catalans’ és com coneixia a les cancelleries europees els debats sobre Catalunya pels volts de l’any 1714. El 20 de juny del 1705, a la ciutat de Gènova, els comissionats catalans Domènec Perera i Antoni de Peguera i l’enviat de la reina Anna d’Anglaterra, Mitford Crowe, van signar un pacte segons el qual la corona anglesa prometia “la seva garantia perpètua per assegurar els privilegis i lleis del Principat”, en moments en què els austriacistes lluitaven contra els exèrcits felipistes per salvaguardar la seva llibertat i el seu sistema constitucional, que va ser finalment suprimit pels decrets de Nova Planta. La corona anglesa, però, no va complir el compromís i va deixar el poble català a la seva sort, en manifesta inferioritat davant dels ocupants. Ja el mateix 1714 diputats anglesos van fer sentir la seva protesta pel que ja s’anomenava “el cas dels catalans”.

Els alcaldes afectats per les sentències contràries, a l'Ajuntament d'Arenys de Munt

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM) han organitzat un acte per donar suport als quatre ajuntaments que han rebut sentència contrària a l’aprovació de la declaració com a “territori català lliure i sobirà“. Aquests dictàmens, emesos pels jutjats del Contenciós número 10 i 13 de Barcelona, responen a recursos interposats per la delegació del Govern espanyol encapçalada per María de los Llanos de Luna. L’acte de suport, que s’ha celebrat a l’Ajuntament d’Arenys de Munt, ha comptat amb la presència Josep M. Vila d’Adabal, president de l’AMI i alcalde de Vic, Miquel Buch, president de l’ACM i alcalde de Premià de Mar, Joan Rabasseda, alcalde d’Arenys de Munt, Jordi Solé, alcalde de Caldes de Montbui, Carles Castro, alcalde del Bruc, i Joan C. Rodríguez, alcalde de Sant Julià de Vilatorta. Els quatre alcaldes han anunciat que recorreran les sentències.

Vila d’Abadal ha insistit que l’acte “vol expressar el rebuig a l’actitud de la delegació del Govern de no respectar el dret a la voluntat dels ciutadans” i ha denunciat la “persecució que està rebent el procés sobiranista i els municipis de l’AMI. En aquest moment importantíssim en el qual ens trobem, això no fa res més que reafirmar-nos per continuar endavant”. Per la seva banda, el president de l’ACM ha encoratjat als ajuntaments a presentar recurs: “Donem ple suport als quatre ajuntaments i els que hi hagi. Els encoratgem a presentar recurs. Nosaltres hi serem i els acompanyarem amb suport jurídic. Només han expressat lliurement la nostra manera de fer i pensar.” Miquel Buch ha manifestat també que “els ajuntaments fem un acord declaratiu de caràcter simbòlic, que és el que ens transmet la societat. Tirem endavant el dret a la llibertat d’expressió (que està emparat a l’article 20 de la Constitució espanyola), el dret a la llibertat ideològica (art. 16 de la CE) i el dret fonamental de participació política (art. 23 de la CE)”.

La delegació del Govern espanyol ha perdut fins ara 64 dels recursos que ha presentat contra ajuntaments sobiranistes, tres dels quals amb sentència ferma del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Jutges d’arreu del país han desestimat o arxivat 44 casos per aprovar mocions de sobirania fiscal i 20 més per declarar-se “territori català lliure”. Per la seva banda, els advocats de l’Estat han aconseguit sentències favorables en només 12 ocasions (3 per sobirania fiscal (Calders, Guardiola de Berguedà i Molins de Rei); 4 per no penjar la rojigualda (Calldetenes, Consell Comarcal de l’Urgell, Santa Coloma de Cervelló i Sant Pol de Mar); 4 per declaracions de territori català (Arenys de Munt, Caldes de Montbui, el Bruc i Sant Julià de Vilatorta) i una pel pagament de quotes a l’AMI (Garriguella). Nou de les 12 sentències a favor de l’Estat espanyol ha estat dictades pels jutjats del Contenciós número 10 i 13 de Barcelona. Hores d’ara, el balanç total de recursos i requeriments contra ajuntaments sobiranistes presentats pel Govern espanyol puja a 267 casos (102 per sobirania fiscal, 93 per “guerra de banderes”, 45 per “territori català”, 25 per quotes de l’AMI, un per cedir locals a l’AMI i un altre per contractar trens a la Diada de 2012). [mapa de denúncies]

Estan afectats Arenys de Munt (a la foto), Caldes de Montbui, el Bruc i Sant Julia de Vilatorta

Aquest dimarts a Arenys de Munt, els presidents de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep M. Vila d’Abadal, i de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), Miquel Buch, participaran en un acte per donar suport als quatre ajuntaments que han rebut sentència contrària a l’aprovació de la declaració de “territori català lliure i sobirà“. En aquesta compareixença, els dos presidents de les entitats municipalistes donaran detalls dels recursos i requeriments que la delegació del Govern espanyol a Catalunya ha presentat contra ajuntaments catalans per diferents motius sobiranistes. Actuarà com a amfitrió l’alcalde d’Arenys de Munt, Joan Rabasseda, acompanyat pels altres alcaldes afectats, Jordi Solé, de Caldes de Montbui, Carles Castro, del Bruc, i Joan C. Rodríguez, de Sant Julià de Vilatorta.

Aquests quatre consistoris han rebut recentment sentències contràries a l’aprovació de la declaració de “territori lliure”. Els dictàmens, emesos pels jutjats del Contenciós número 10 i 13 de Barcelona, responen a recursos interposats per la delegació espanyola encapçalada per María de los Llanos de Luna. Les resolucions judicials accepten que les declaracions de “territori lliure” tenen un caràcter polític, però també jurídic i que, per tant, s’han adoptat decisions que excedeixen les competències que els consistoris tenen atribuïdes. Aquesta interpretació dels magistrats de primera instància María Carmen Muñoz Juncosa i Héctor García Morago, contrasta amb el criteri aplicat per molts altres companys de judicatura en el mateix assumpte. I és que els recursos presentats pels advocats de l’Estat espanyol han estat arxivats o desestimats en 20 ocasions per magistrats de 9 jutjats diferents. Hores d’ara, la delegació del Govern espanyol ha interposat un total de 45 recursos contra ajuntaments que han aprovat la declaració de “territori lliure”. [mapa de denúncies]

[ARTICLE D’OPINIÓ DE JOSEP M. VILA D’ABADAL]

Josep Maria Vila d'Abadal, alcalde de Vic i president de l'AMI

El meu avi, el Dr. Lluís Vila i d’Abadal, escrivia el mes d’abril de 1934, en record del 14 d’abril de 1931, a la revista El Temps: “Hi ha una cosa que no podem oblidar mai, el tant per cent de profit que hem reportat de la conjunció excepcional d’elements favorables del primer 14 d’abril”, que va ser “molt migrat”. Segueix dient que hi ha molta gent que es pensa que aquella diada va ser “un esclat patriòtic pur” i, en canvi, “va patir el risc de ser una subversió social”. “Tan poc com hauria costat que els víctors haguessin estant unànimes, que l’efusió generosa, que tots ens sentíssim germans i que tot un poble es poses amb un sol cos i una sola ànima, no solament dempeus, sinó en marxa.” Per a ell, doncs, es va desaprofitar clarament l’ocasió de poder construir la República Catalana i posar en marxa el projecte nacional en llibertat.

Estem vivint un temps en el qual tornem a tenir molts elements favorables que ens poden portar a reconstruir la nostra nació en llibertat, amb l’eina imprescindible d’un nou estat català independent, que ha de sortir de la voluntat del poble, en pau i en democràcia. Estem fent el necessari perquè sigui així? Tothom vol el mateix? O n’hi ha alguns que prefereixen el triomf d’un partit en detriment del triomf d’una causa?

Aviat tindrem al davant unes eleccions que han de donar el nou Parlament Europeu i en les quals es presenten tots els partits catalans per separat, com si estiguéssim en una situació normal en la que l’important és saber quin és el partit que té més vots i quin és el que en té menys, i així poder dir el que guanya al que perd que ell tenia raó i l’altre no. I de què serveix tot això en aquests moments en els quals Catalunya pot i vol recuperar la plena llibertat. ¿No hauria estat més normal i encertat que, amb generositat i unitat, s’hagués construït una sola candidatura en la qual reflectir (i votar per tant) la voluntat d’una gran part del nostre poble d’explicar el nostre desig de construir el propi estat independent? Hauríem pogut comptar el nombre de vots i, per tant, assegurar al món que això va de debò.

No ha estat possible. Però vindran altres ocasions a mesura que s’acosti la data de consulta, el 9 de novembre. A partir d’ara, cada cop serà més difícil fer passos que ens permetin arribar a l’objectiu proposat. L’Estat espanyol ja ha parlat: la democràcia es defensa amb la llei, la sobirania “nacional espanyola” és indelegable. Els tribunals no reconeixeran mai la sobirania del poble català, la Constitució és inamovible i, finalment, Catalunya no és una nació. Seran, doncs, moments en els que cal que treballem junts per una gran causa; moments que la història ens prepara i que necessitaran de grans homes generosos i al servei exclusiu de Catalunya. Moments en els que no hem de repetir els errors d’altres temps. Es necessitaran governs d’unitat i propostes unitàries perquè tan sols junts aconseguirem el que ens hem proposat. I junts som invencibles.

Deia finalment el meu avi: “El vertader, el pur acontentament, no ens el pot donar més que la plena consciència de l’acompliment del deure i de la plena generositat.”

Per al president de l'AMI, la bandera que la gent sent seva és "la bandera catalana"

L’alcalde de Vic i president de l’ Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep M. Vila d’Abadal, ha volgut tancar la polèmica sobre l’anomenada “guerra de les banderes” a la que es va referir ahir a Barcelona el ministre de l’Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz. Per a Vila d’Abadal, “L’AMI no fa ni vol fer cap guerra de banderes, simplement posa la bandera catalana als municipis de Catalunya, i no l’espanyola, perquè la seva bandera, la que la gent sent seva, la que té en els seus sentiments, és la bandera catalana”. El president de l’AMI ha afegit que “si les lleis i l’estat espanyol ens obliguen a posar també l’espanyola, ho farem, encara que sigui la bandera d’una altra nació, que respectem, i que no volem que sigui maltractada. En aquells casos en els quals aquest respecte vagi en contra de la voluntat popular, recomanem explicar als ciutadans, a través d’un ban, que la llei obliga a prendre aquesta decisió”.

El Govern espanyol ha presentat 242 recursos de tota mena contra l’AMI i els seus municipis associats, 85 dels quals han estat interposats contra ajuntaments que no hissen la bandera espanyola a la façana de la casa consistorial; 86 per aprovar mocions a favor de la sobirania fiscal; 44 per declarar-se “territori català lliure i sobirà”; 25 per pagar la quota anual de l’AMI; una per cedir locals a l’AMI i una altra per contractar trens de Renfe a la manifestació de la Diada del 2012. Per la seva banda, jutjats del Contenciós-administratiu d’arreu del país han tombat 24 d’aquests recursos i el Tribunal Superior de Justícia (TSJC) n’ha desestimat tres en segona instància amb sentència ferma (Jesús, Llorenç del Penedès i Roquetes).