Associació de Municipis per la Independència

Carles Puigdemont, al Parlament

L’alcalde de Girona i president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Carles Puigdemont, ha valorat molt positivament l’aprovació de la declaració d’inici del procés cap a l’Estat independent i ha refermat el suport del món municipal.

Després de l’aprovació al Parlament per part dels diputats de les formacions Junts pel Sí i CUP, Carles Puigdemont ha manifestat que “el municipalisme català ha treballat intensament en els darrers anys i sobretot en el darrer any. Hem estat sempre al costat del procés, i avui el món municipal vol deixar clar que està al costat d’aquest Parlament, al qual demana que sigui capaç de tenir un govern que pugui aplicar allò que el Parlament encarrega, que és el què la majoria d’ajuntaments catalans, molts d’ells adherits a l’AMI, desitgen, recollint els sentiments de la majoria dels seus habitants”

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), observen amb deteniment el desenvolupament del curs polític català i per això, informen que faran un seguiment especial del ple del Parlament d’aquest dilluns en el qual es preveu l’aprovació de la resolució d’inici del procés de creació de l’estat català.

A tal fi, les entitats instal·laran una pantalla i un equip de so al davant mateix del Parlament per a poder seguir en directe el curs de la sessió parlamentària (des de les 10.00 del matí). Un cop acabada la sessió Quim Torra, president d’Òmnium Cultural, Jordi Sánchez, president de l’ANC, i Carles Puigdemont, president de l’AMI -que hauran seguit la jornada des de dins el Parlament- faran una compareixença pública per a fer-ne una valoració.

Les entitats també convidaran a diputats de Junts pel Sí i les CUP a intervenir en la compareixença.

Al llarg de la tarda, diverses Assemblees Territorials de l’ANC, també organitzaran concentracions descentralitzades de suport a l’aprovació de la resolució, que consistirà en la lectura d’un breu preàmbul i dels punts de la resolució.

El president de l’ANC, Jordi Sánchez, i el de l’AMI, Carles Puigdemont, a Estrasburg

Els president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sánchez, i de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Carles Puigdemont, amb el suport d’Òmnium Cultural, ha pogut explicar a Estrasburg la situació de la causa democràtica que defensen i han informat de les gairebé 1.5 milions de signatures que es van recollir el 9N.

Per commemorar l’aniversari de la consulta popular que el 9 de novembre del 2014 va permetre als ciutadans de Catalunya expressar de forma lliure i democràtica quina era la seva voluntat política per al futur del país, diverses entitats de la societat civil han enviat una delegació al Consell d’Europa per mantenir una reunió a on s’ha informat de la situació actual de manca de democràcia vers els ciutadans de Catalunya per part de l’Estat Espanyol i s’hi ha informat també de les signatures que es van recollir aquell mateix dia, demanant un referèndum vinculant.

En paraules de Sànchez: “Com a agents de la societat civil hem traslladat informació a l’equip de la presidència del Consell d’Europa sobre el gran moviment democràtic de base civil que a Catalunya hem viscut els darrers anys.” A més, ha afegit: “Que un estament europeu ens escolti demostra que hi ha una voluntat de promoure un futur diàleg entre Catalunya i l’Estat espanyol i que el cas català és a l’agenda europea”.

Carles Puigdemont, per la seva banda, ha explicat que “hem traslladat a l’equip de presidència del Consell d’Europa l’ampli suport del món local al procés democràtic català vers la consecució d’un nou estat, donat la llarga tradició europea en aquest àmbit”.

Durant la trobada, Sànchez i Puigdemont han lliurat la còpia de l’acta notarial que certifica l’existència i l’autenticitat de les 1.385.628 signatures de la societat catalana més les 3.703 signatures de carrecs electes de diverses institucions recollides el 9N, un dossier explicatiu del procés polític que està vivint el país i aquesta carta informant a l’Assemblea del Consell d’Europa.

Tot seguit, adjuntem fragments de la carta presentada i registrada formalment al Consell d’Europa, que fa una explicació cronològica de tots els fets i accions duts a terme per la societat civil i el Govern català i incideix en:

1. “La legitimitat democràtica dels catalans a l’hora de tenir sobirania política i legal.

2. Els catalans, bé directament o a través dels seus representants polítics, hem expressat insistentment la nostra voluntat de decidir el nostre futur polític durant els darrers anys.

3. El Parlament i el Govern de Catalunya han seguit totes les passes necessàries per fer valer el mandat democràtic sorgit de les eleccions del 25 de novembre de 2012, basant-se en els principis de legitimitat, democràcia, diàleg, negociació, legalitat i cohesió social.

4. Fins ara, l’Estat espanyol no ha procedit d’acord les pràcriques internacionals dels països democràtics i de la llei internacional.

Per aquestes raons, en aplicació dels principis democràtics que inspira la Carta de les Nacions Unides i els successius acords i tractats internacionals que garanteixen els drets de les persones per a decidir el seu futur polític, ens adrecem al Consell d’Europa i enparticular a la seva Assemblea Parlamentària, per tal d’informar sobre les circumstàncies que actualment bloquegen l’exercici del dret dels ciutadans de Catalunya a decidir democràticament el seu futur.”

Ajuntament de Barbens, al Pla d’Urgell

Amb l’adhesió l’Ajuntament de Barbens, en el seu ple municipal del passat 14 d’octubre, totes les administracions locals del Pla d’Urgell (els seus 16 municipis i el consell comarcal) són membres de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). El Pla d’Urgell, doncs, és la tercera comarca de la demarcació de Lleida que arriba al 100% d’adhesions de les seves administracions locals. Les altres dues són la Noguera i les Garrigues. La demarcació de Lleida té un total de 185 municipis que formen part de l’AMI, el 80% del total. Pel que fa als consells comarcals en formen part 10 dels 12 (el 83%) i també cal tenir en compte que la Diputació de Lleida n’és membre gairebé des dels seus inicis.

La vicepresidenta de l’AMI i alcaldessa de Vilanova de l’Aguda, Montserrat Fornells, ha destacat l’increment de municipis adherits a l’AMI que s’està registrant a la demarcació de Lleida, un fet que demostra “la voluntat clarament independentista de les Terres de Ponent”. Fornells ha afegit que, tot i els bon percentatges, “continuarem treballant amb els alcaldes i les alcaldesses del nostre territori per anar sumant, dia a dia”. En els darrers mesos, i especialment des de les eleccions municipals del passat 24 de maig, l’AMI ha augmentat considerablement el nombre d’ens locals associats. Hores d’ara,  l’AMI té 821 adherits: 773 ajuntaments, 35 consells comarcals, les 4 diputacions (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona), 8 entitats municipals descentralitzades (EMD) i el Consorci del Ripollès. Podeu trobar totes les dades actualitzades dels 820 associats en aquest enllaç.

Alcaldes i regidors d’arreu de Catalunya, camí del TSJC per donar suport al president Mas

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM) han reunit avui a més de 400 alcaldes i alcaldesses, centenars de regidors i regidores d’arreu del país i els presidents de les quatre diputacions per donar suport al president Mas en la seva compareixença al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) com a imputat per la celebració de la consulta del 9N. La major part d’alcaldes portava la vara municipal, l’escut o l’espasí de la seva població.

La comitiva, que han encapçalat l’alcalde de Girona i president de l’AMI, Carles Puigdemont, i l’alcalde de Premià de Mar i president de l’ACM, Miquel Buch, s’ha citat a les 8.30 h del matí davant del Parlament i s’ha dirigit cap el Palau de Justícia, travessant el Parc de la Ciutadella per l’avinguda dels Til·lers fins arribar al passeig Lluís Companys, on han esperat l’arribada del president Mas. Allà, s’hi han unit els membres del Govern de la Generalitat i els diputats de Junts pel Sí i la CUP. La marxa ha acabat davant del TSJC, on esperaven diversos milers de persones que corejaven “Mas president, Catalunya independent”.

El president Mas saluda Carles Puigdemont, president de l’AMI

Després de l’entrada del president al Palau de Justícia, Carles Puigdemont, president de l’AMI i alcalde de Girona, ha manifestat que “hem volgut estar presents a la capital de Catalunya, investits del símbol que representa el nostre poder democràtic, la vara, l’escut o l’espasí, per donar suport al president Mas i expressar el nostre rebuig a unes imputacions i a unes querelles polítiques que en democràcia no son acceptables” i ha afegit que “hem volgut traslladar la veu dels nostres veïns i veïnes de cada racó del país que aquests dies ens han expressat la seva indignació per aquestes imputacions, i estem defensant la dignitat democràtica de Catalunya i amb ella el dret a decidir”.

Miquel Buch, president de l’ACM, ha manifestat que “més de 500 alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores de tot Catalunya estem aquí fent costat al president, però també representant els nostres ciutadans en defensa de la justícia, de la llibertat i de la democràcia”. Buch ha assegurat que “no estem d’acord en que es judicialitzi un procés tant natural, tant participatiu i tant net com va ser el del 9 de novembre passat”.

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM) reuniran demà a 400 alcaldes d’arreu de Catalunya que han confirmat la seva presència per donar suport al president Mas en la seva compareixença davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) com a imputat per fer possible la votació del 9N. Els càrrecs electes acompanyaran el president a la seva entrada als tribunals portant els símbols que identifiquen el poder municipal (vara, venera, faixí…) a l’igual que ho van fer el passat 4 d’octubre de 2014 quan van lliurar-li les mocions dels plens municipals on li reclamaven la convocatòria de la consulta del 9N.

Encapçalaran la comitiva l’alcalde de Girona i president de l’AMI, Carles Puigdemont, i l’alcalde de Premià de Mar i president de l’ACM, Miquel Buch, a més d’altres membres de les comissions executives d’aquestes entitats municipalistes. L’alcalde de Montblanc i vicepresident primer de l’AMI, Josep Andreu, i Miquel Buch van ser ahir a les portes del TSJC, fent costat a la consellera d’Ensenyament en funcions, Irene Rigau, i l’exvicepresidenta Joana Ortega, imputades en el mateix sumari.

Centenars de poblacions catalanes van reunir ahir a milers de ciutadans que van donar suport als imputats pel 9N i van proclamar la seva defensa de les institucions catalanes. Una de les més notòries va ser la de la plaça Sant Jaume de Barcelona, que, tot i la pluja, es va omplir a vessar. L’alcaldessa, Ada Colau, va llegir el mateix manifest que van llegir simultàniament centenars d’alcaldes i alcaldesses arreu del país. El manifest elaborat pel Pacte Nacional pel Dret a Decidir (PNDD) i subscrit per l’Assemblea Nacional Catalanya (ANC), Òmnium Cultural, l’AMI i l’ACM, posa de relleu que “el futur polític i institucional de Catalunya és inherent a la ciutadania catalana en virtut del principi democràtic i del dret que tenim com a nació”. Igualment denúncia que “el govern de l’Estat ha judicialitzat tots aquest fets, defugint les seves responsabilitats polítiques en aquest àmbit, i generant una anomalia democràtica en el funcionament de les institucions, que priva a la ciutadania de Catalunya del dret democràtic a decidir el seu futur polític”. El manifest  també “denuncia per antidemocràtiques les querelles adreçades” al president Mas i les conselleres Rigau i Ortega.

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM), com a entitats organitzadores de les concentracions en suport a les institucions catalanes arran de les imputacions pel 9N, manifestem que:

– El comunicat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) és inacceptable, tant per l’intent de coaccionar el lliure dret a manifestació de la ciutadania com per les afirmacions inexactes sobre els objectius i els convocants de les concentracions.

– La convocatòria de les mobilitzacions del dimarts 13 d’octubre, així com la de dijous 15, l’han dut a terme l’ANC, Òmnium, l’AMI i l’ACM. En cap cas, tal com s’afirma al comunicat del TSJC, han estat instigades o liderades pel Govern de la Generalitat de Catalunya.

– L’objectiu de les concentracions és el de fer-nos corresponsables de la celebració de la consulta del 9N i mostrar el suport a les persones imputades per haver complert amb el mandat democràtic sorgit de les urnes.

– Denunciem la judicialització a la qual s’ha vist sotmès el procés polític que es viu a Catalunya des del primer moment. A diferència de casos com l’escocès, en què la resposta a un conflicte polític ha estat política, l’Estat espanyol ha respost únicament amb amenaces i tribunals a qualsevol intent de consultar als catalans i catalanes sobre el futur polític del país. Una actitud que referma la necessitat d’avançar cap a la República Catalana complint amb el mandat sorgit a les urnes el 27S.

– El comunicat pretén desviar l’atenció sobre l’arrel del problema: la manca de qualitat democràtica de l’Estat espanyol i el fet que tres representants polítics estiguin imputats per dur a terme una consulta democràtica.

– El dret a manifestació és irrenunciable i imprescindible per al bon funcionament de qualsevol societat democràtica. Un dret que a les concentracions del passat dimarts es va exercir, com sempre, de manera cívica i pacífica.

– Les entitats convocants valorem molt positivament la gran resposta a les mobilitzacions celebrades aquest dimarts i fem una crida a omplir de nou els carrers amb la concentració d’aquest dijous 15 d’octubre davant del TSJC.

ANC, ÒC, AMI i ACM, 14 d’octubre del 2015

Concentracions davant dels ajuntaments del país en defensa de les institucions catalanes i en suport de les autoritats imputades per la consulta del 9-N el 13 d’octubre. Escampa la protesta a les xarxes socials amb l’etiqueta #9NSOMTOTS, envia aquesta carta de protesta al TSJC des d’aquest enllaç o firma el manifest del Pacte Nacional pel Dret a Decidir (PNDD).

El 9N del 2014 va refermar la nostra voluntat democràtica. I encara és viva. La llibertat no s’imputa. 9N som tots

El 9 de novembre de 2014, 2,4 milions de catalans i catalanes van votar sobre el futur polític de Catalunya i ho van fer amb un somriure, desafiant la por, les amenaces i les traves de l’Estat espanyol. El 9N va ser un èxit col·lectiu, de país: d’aquells qui van votar, dels voluntaris, de les entitats i sindicats i d’una gran majoria parlamentària.

Els atacs per respondre al mandat democràtic de la ciutadania i posar les urnes són també un atac a la pròpia democràcia i per això l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM) fan una crida a la mobilització en defensa de la democràcia i en suport als imputats pel 9N.

AMI, ACM, ANC i Òmnium convoquen tots els ciutadans i càrrecs electes municipals a assistir a les concentracions que tindran lloc davant de tots els ajuntaments, dimarts, 13 d’octubre, a les 19,30 hores. D’altra banda, dijous 15, a les 9 h, tindrà lloc una concentració d’alcaldes i regidors per donar suport al president de la Generalitat, que arrencarà al Parlament de Catalunya per dirigir-se fins al davant del TSJC.

Aquesta sèrie d’accions es completaran amb concentracions de suport a la consellera d’Ensenyament i a l’exvicepresidenta del Govern, a les 9,30 h i a les 15,30h, respectivament.

A més, les entitats convocants animen als seus socis a enviar aquesta carta de protesta a títol individual dirigida al TSJC.

Aquestes mobilitzacions tenen rèplica a les xarxes socials amb l’etiqueta #9NSOMTOTS.