L’Associació de Municipis per la Independència convoca el món local a fer concentracions davant dels ajuntaments i a les places dels pobles i ciutats com a mostra de suport al president de la Generalitat i eurodiputat, Carles Puigdemont, que va ser detingut ahir a l’Alguer. Una detenció il·legal que respon a la continuació de la repressió del moviment independentista per part de l’Estat Espanyol”. El president de l’AMI, Jordi Gaseni (L’Ametlla de Mar), que ha assistit a la concentració organitzada des de les entitats i partits polítics avui a Barcelona a les 9h davant del consulat d’Itàlia, ha explicat que des de l’entitat “‘seguirem defensant el president Carles Puigdemont” i que “l’Estat Espanyol continua amb la repressió, també amb els alcaldes, que estan essent perseguits per la justícia.” Gaseni també ha recordat que Carles Puigdemont va ser president de l’AMI.

Les concentracions s’han convocat per avui divendres, 24 de setembre, a les 20h.

Aquest és el manifest de l’AMI:

MANIFEST DE SUPORT AL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, CARLES PUIGDEMONT

La repressió contra els líders polítics catalans no ha finalitzat amb l’indult i la posada en llibertat del presos polítics. La realitat és que continua la persecució contra els independentistes catalans amb moltes i diverses causes obertes encara. Avui la tenim present, ben viva, ferotge i sense límits ni normes democràtiques.

El president de la Generalitat de Catalunya, a l’exili, Carles Puigdemont, va ser detingut la passada nit per la policia italiana i fa poques hores hem sabut que quedarà en llibertat sense mesures cautelars per part de la cort d’apel·lació de Sàsser, a Sardenya, a l’espera de la resolució de l’euroordre. Aquest fet, que ens alegra profundament demostra, però, que el joc brut i les trampes per part de l’Estat Espanyol continuen. Un estat amb un llindar democràtic precari i que només actua amb un gran sentiment de venjança i d’odi cap al nostre poble i cap als nostres líders polítics. Amb la posada en llibertat del president Puigdemont, que mai hauria d’haver estat detingut, l’Estat Espanyol cada vegada està més sol a Europa, davant les seves argúcies legals per destruir el legítim clam d’un poble que vol exercir els seus drets.

Aquestes maneres de fer no ens venen de nou, però no per això cada vegada que ens trobem cara a cara amb aquesta realitat, no deixa de sorprendre’ns fins on pot arribar la seva manipulació i com d’immens pot ser el seu atreviment amb organismes internacionals.

El poble de Catalunya i els i les electes que el representem no ens cansarem mai de defensar els nostres drets i llibertats, ho hem fet en els darrers 10 anys i ho farem tot el temps que calgui. No cedirem, no ens farem enrere, no permetrem que tots nosaltres visquem en un Estat que ens considera ciutadans de segona, que vol sotmetre la nostra identitat amb trampes jurídiques i amb la imposició d’una justícia inquisitorial, on l’enemic és culpable i l’amic rep tots els favors.

Avui, un cop més, ens trobem novament al carrer, davant els Ajuntaments, que són les institucions que vetllem, des de tots els racons de Catalunya, perquè es pugui viure en llibertat. Hem sortit a les places centenars de vegades i ho farem tants cops com sigui necessari. Avui ens posem al costat del President i eurodiputat Puigdemont i continuem demanant a la justícia europea que protegeixi la seva llibertat que és la nostra.

Continuem endavant amb el nostre projecte de país, amb la construcció de la República Catalana. I ens alçarem totes les vegades que sigui necessari per arribar al nostre objectiu.

Tot el suport president Puigdemont i visca Catalunya Lliure!

Sota el lema “Lluitem i guanyem la independència”, la manifestació organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana, amb el suport d’Òmnium Cultural i l’AMI, ha estat un èxit de participació, demostrant la força de l’independentisme. La manifestació s’ha iniciat a Plaça Urquinaona i ha finalitzat a l’estació de França, on s’ha dut a terme l’acte central i els parlaments.

Durant els parlaments, el president de l’AMI, Jordi Gaseni, ha explicat que “volem volar sols, hi tenim tot el dret” i que “ens hem de moure tots i totes a la vegada: entitats de la societat civil, partits, món municipal, empreses, tots a una”. Gaseni també ha declarat que “l’estat espanyol voldria tenir-nos adormits i que ens oblidessim de tots aquests anys de lluita. Hem de redissenyar el present i els dies que vindran, no hi ha cap altra forma que fer la Independència des de la unitat civil i l’entesa política.”

Avui dijous, 10 de setembre, el president de l’AMI, Jordi Gaseni (L’Ametlla de Mar), la vicepresidenta, Sònia Gràcia (Fornells de la Selva) i la vocal, Cristina Mundet (Vilobí d’Onyar) han acompanyat l’alcalde de Sarrià de Ter, Narcís Fajula, que declarava als jutjats de Girona per una pancarta. L’alcalde s’enfronta a una possible sentència d’inhabilitació durant un any i una multa econòmica per defensar la llibertat d’expressió.

El president de l’AMI, Jordi Gaseni, ha explicat que “una democràcia no pot exercir aquesta repressió contra els alcaldes i alcaldesses per una pancarta” i ha mostrat tot el recolzament de l’entitat davant la tensió que la justícia de l’Estat espanyol està fent sobre els alcaldes i alcaldesses catalans independentistes.

Avui dimecres, 8 de setembre, ha tingut lloc una trobada de l’AMI amb la Diputació de Lleida, en el marc de la ronda de trobades institucionals que l’AMI està duent a terme d’ençà de la presa de possessió de la nova executiva. A la reunió hi ha assistit el president de l’AMI, Jordi Gaseni (L’Ametlla de Mar) i el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn. Per part de l’AMI, també hi han assistit la tresorera de l’AMI, Elisabet Lizaso (Camarasa) i el vocal Antoni Villas (Juneda). Per part de la Diputació de Lleida, també hi han estat presents el vicepresident Jordi Latorre (Torrefarrera) i la diputada Mercè Carulla.

A la reunió s’han tractat diversos temes i ambdues entitats s’han emplaçat a treballar conjuntament en els àmbits de confluència. La Diputació de Lleida forma part de l’AMI des del febrer de 2013.

Els propers dies 1, 2 i 3 d’octubre es celebraran a diferents punts del territori català, marxes i actes per commemorar els 4 anys de l’1-O i recordar totes les persones que el van fer possible. Aquest matí, l’Assemblea Nacional Catalana ha presentat totes les activitats amb la presència de les entitats que hi donen suport: Òmnium i Associació de Municipis per la Independència. Per part de l’AMI hi ha participat el seu president, Jordi Gaseni.

L’Assemblea Nacional Catalana ha anunciat que el dia 1 d’octubre hi haurà un acte polític a la Catalunya Nord, en un lloc encara per concretar i la sortida d’urnes des d’aquest punt fins a Figueres, on hi haurà un concert. També hi haurà actes descentralitzats a llocs que van resistir o guanyar a les forces d’ocupació l’1-O.

El dia 2 es faran 3 marxes a peu, d’uns 20km. La primera anirà de Sant Julià de Ramis a Aiguaviva; la segona de Vinarós a La Ràpita i la tercera d’un municipi de La Franja a un municipi de Ponent (encara per concretar).

Finalment el dia 3 hi haurà un acte a Barcelona, coorganitzat amb els sindicats per rememorar la vaga del dia 3 d’octubre.

El president de l’AMI ha recordat la importància que té que l’acte es faci descentralitzat pel territori ja que pobles i ciutats catalanes ‘hem estat una part essencial involucrada en el procés i vam patir una gran repressió l’1-O, una repressió que encara continua en alguns alcaldes’.

També ha demanat la màxima implicació de les poblacions per les quals passaran les marxes, tant en l’organització com en la mobilització, per fer possible ‘que siguin un èxit’. ‘L’1-O tornarem a sortir al carrer, des del sud, des del nord i des de ponent per a fer grans aquesta marxes que tenen per objectiu fer evident el nostre compromís amb el llegat del referèndum del 2017 i amb els nostres valors republicans que estan més vius que mai’ ha remarcat.

Finalment ha volgut posar de relleu el fet que les tres entitats convoquin altre cop juntes perquè sabem que ‘la suma de les nostres forces fan més gran i sòlid el nostre projecte’ i també ‘ho saben a fora’. Per aquest motiu refermem la voluntat de continuar treballant conjuntament per fer viable ‘la República Catalana’.

Avui dimarts, 20 de juliol, ha tingut lloc una trobada de l’AMI amb la Diputació de Tarragona, en el marc de la ronda de trobades institucionals que l’AMI està duent a terme d’ençà de la presa de possessió de la nova executiva. A la reunió hi ha assistit el president de l’AMI, Jordi Gaseni (L’Ametlla de Mar) i la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, així com el vicepresident tercer de l’AMI, Jordi Molinera (Altafulla).

A la reunió s’han tractat diversos temes i ambdues entitats s’han emplaçat a treballar conjuntament en els àmbits de confluència. La Diputació de Tarragona forma part de l’AMI des de l’octubre de 2015.

Ahir dilluns, 19 de juliol, l’AMI i l’ANC van mantenir una trobada, amb l’objectiu de treballar conjuntament en els àmbits que atenyen als objectius comuns d’ambdues entitats i a seguir sumant esforços per assolir la independència de Catalunya. La reunió forma part de la ronda de trobades institucionals que està fent la nova executiva de l’AMI, que va prendre possessió el passat 4 de juny a l’assemblea general de l’entitat celebrada a Tarragona.

Per part de l’ANC, hi van assistir la presidenta, Elisenda Paluzie, la responsable de territori, Esther Güell, el responsable de “Fem república”, Aleix Andreu, i el responsable d’incidència política, Martí Claret. I per part de l’AMI, hi varen assistir el president, Jordi Gaseni (L’Ametlla de Mar), la vicepresidenta primera, Sònia Gràcia (Fornells de la Selva), el vicepresident tercer, Jordi Molinera (Altafulla), el vocal Antoni Villas (Juneda) i la vocal Cristina Mundet (Vilobí d’Onyar).

Avui divendres, 16 de juliol, el president de l’AMI, Jordi Gaseni, ha assistit a l’acte de celebració dels 60 anys d’Òmnium Cultural, que s’ha celebrat a Elna, a la Catalunya Nord. Des de l’AMI volem felicitar Òmnium pels 60 anys de trajectòria treballant pel nostre país, la cultura, la llengua i la independència de Catalunya, i per un acte que ha estat transversal i molt emotiu, i que ha aplegat una representació dels presos i exiliats, a qui hem pogut reveure, hem recordar amb ells i elles els moments passats, i els hem desitjat un excel·lent futur per endavant.

Avui dijous, 15 de juliol, una representació de l’executiva de l’AMI, restringida per mesures Covid però equitativa en partits i gènere, s’han reunit amb el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, i la consellera de la presidència, Laura Vilagrà. Per part de l’AMI, a la reunió hi han assistit: el president de l’AMI, Jordi Gaseni (L’Ametlla de Mar), la vicepresidenta primera, Sònia Gràcia (Fornells de la Selva), la vocal Cristina Mundet (Vilobí d’Onyar) i el vocal Antoni Villas (Juneda). Es tracta de la primera trobada institucional amb el president de la Generalitat després del nomenament de la nova executiva de l’AMI, escollida a l’assemblea general celebrada a Tarragona el passat 4 de juny. En paraules del president, Jordi Gaseni, la reunió ha servit per ‘oferir-nos i fer que l’AMI, la Generalitat i la resta d’actors de l’idependentisme treballi conjuntament per assolir els nostres objectius, com son l’amnistia i l’autodeterminació.’

Durant la trobada s’han tractat diversos temes, posant especial incís en la preocupació dels alcaldes i alcaldesses per l’actual crisi sanitària provocada per la Covid19.

La resta de membres de la comissió executiva son: Ramon Vancells (Monistrol de Calders), vicepresident segon; Jordi Molinera (Altafulla), vicepresident tercer; Isidre Sierra (Sant Climent de Llobregat), secretari; Elisabet Lizaso (Camarasa), tresorera; Tònia Vila (reg. Arenys de Munt), vocal; Sònia Tena (reg. Les Franqueses del Vallès), vocal.

El president de l’AMI, Jordi Gaseni, ha participat a la presentació dels actes de la Diada Nacional de Catalunya, organitzat per l’Assemblea Nacional Catalana. Gaseni ha explicat que “els municipis volem ser presents a la Diada #11S perquè és quan, de nou, manifestem que volem seguir lluitant pel nostre país, per la nostra cultura, per uns ideals i per un projecte de país.” El president de l’AMI ha destacat la importància del món local en la construcció de la república i el paper imprescidible i actiu que aquest té, des del poble més petit a la ciutat més gran, que li dona el sentit de país en tota la seva extensió.” “Farem una crida a la mobilització massiva del món local a la Diada perquè volem que ens sentin al món, un cop més, que coneguin la repressió i la manca de llibertats que viu el nostre país.”

El president ha remarcat també la importància de “la unitat d’acció que suposa la Diada, que cal treballar des de les diferències per arribar a l’objectiu comú: la independència. L’AMI ha de ser forta i fer justícia a la dedicació diària de tots els alcaldes i alcadesses. La república la construirem amb cada poble i ciutat de Catalunya, aprofitem que estem organitzats a través de l’AMI, una figura que molts països i moltes causes voldrien tenir”.

Finalment, Gaseni ha destacat que “Els alcaldes i alcaldesses som els que estem més a prop dels veïns i veïnes que construeixen cada dia el país, que ens escullen cada quatre anys. Això ho sap l’estat i per això la repressió també l’ha exercit contra les alcaldies. Però seguim dempeus perquè volem formar part del procés d’emancipació nacional”.

Per part de l’ANC, han intervingut a la roda de premsa la presidenta, Elisenda Paluzie, el coordinador de la Comissió de Comunicació, Adrià Alsina, i el coordinador de la Comissió de Mobilització, Josep Hernández. També hi ha intervingut Montse Ortiz, en representació d’Òmnium Cultural.

El president de l’AMI, Jordi Gaseni, ha fet una crida a la col·laboració ‘per tal que tothom aporti el seu granet d’arena per construir un mur contra la repressió de l’estat i fer gran la caixa de solidaritat per ajudar a les persones represaliades’.

El president de l’AMI, Jordi Gaseni, ha estat present en el moment en què els presos polítics Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Joaquim Forn, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, han sortit en llibertat de la presó de Lledoners. En paraules de Gaseni, “hem volgut estar al seu costat, finalment ja estan en llibertat. Però aquí no s’acaba la feina: tenim exiliats i exiliades i milers de persones represaliades, per tant, des dels municipis, seguirem lluitant contra la repressió, treballant per l’amnistia i per assolir la república catalana”. Recordem que Dolors Bassa també ha sortit de la presó de Puig de les Basses a Figueres i Carme Forcadell, ha sortit de la presó de Wad-Ras, a Barcelona.

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha elegit per unanimitat l’alcalde de l’Ametlla de Mar, Jordi Gaseni (ERC) nou president de l’entitat, durant l’assemblea general celebrada a Tarragona aquest divendres, 4 de juny. Gaseni pren el relleu a l’alcalde del Port de la Selva, Josep Maria Cervera (Junts), que ha presidit l’AMI en els tres darrers anys. El canvi de presidència forma part de l’acord establert l’any 2019, que contemplava la partició del mandat entre Esquerra Republicana i Junts per Catalunya. Per primer cop, i després de deu anys de la creació de l’entitat, un alcalde d’ERC presideix l’AMI. La resta de membres de la nova executiva són Sònia Gràcia (vicepresidenta 1a), Ramon Vancells (vicepresident 2 n) , Jordi Molinera (vicepresident 3 r), Isidre Sierra (secretari), Elisabet Lizaso (tresorera) i, com a vocals, Cristina Mundet, Antoni Villas, Sònia Tena i Tònia Vila.

L’assemblea ha reunit més d’un centenar d’alcaldes al Teatre Metropol, i ha comptat amb la presència del president de la Generalitat, Pere Aragonès; de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i la intervenció en vídeo del president a l’exili, Carles Puigdemont. L’acte ha comptat amb la participació de nombrosos representants del món polític i d’entitats com l’Assemblea, Òmnium Cultural, Súmate, l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya, entre d’altres.

En el seu primer discurs com a nou president, Jordi Gaseni ha destacat la voluntat de «reforçar i rellançar l’aportació de l’AMI per fer possible la República catalana». «Volem fer sentir el món local català independentista, que representa el 83%. Ara som 800 municipis i entitats municipalistes però hem de ser-hi tots, encara en volem més», ha apuntat. Gaseni ha destacat el paper imprescindible dels ajuntaments per construir el país en el camí cap a la independència: «els ajuntaments som la memòria i la vigència de l’1 d’Octubre». Gaseni també ha remarcat el caràcter heterogeni de l’entitat: «Som plurals, transversals i diversos  i tenim una sola veu, plena de matisos». El nou president ha garantit «la millor defensa del món local»: «hem patit un embat jurídic sense precedents, però per molt que ens colli el govern espanyol, no hem fet res dolent, hem fet el que calia i ho tornarem a fer».

Per la seva banda, el president sortint, Josep Maria Cervera, ha remarcat la necessitat que l’AMI participi «en la presa de decisions del país» pel fet que l’entitat «és un altaveu que recull informació del territori, que sap com bateguen els nostres pobles i això no pot ser mai dolent».

L’assemblea general de l’AMI ha començat a les onze del matí amb la benvinguda per part de l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà,  i amb un discurs del president de la Generalitat, Pere Aragonès, el qual ha destacat que “l’amnistia i el dret de l’autodeterminació” han de marcar l’agenda política per solucionar el conflicte català “sense més demora”. Aragonès ha fet una crida a la “força integradora” del municipalisme com a paper clau per a construir la nova república i ha demanat la seva implicació en l’impuls de l’Acord Nacional per l’Amnistia i l’Autodeterminació. “Com a president vull recuperar les aliances que ens han fet forts en el passat”, ha destacat.

Durant l’assemblea s’ha aprovat el pressupost per a l’any 2021 i s’han tractat diversos aspectes sobre actualitat jurídica, a més de la proposta d’actes del desè aniversari de l’associació, entre d’altres. La cloenda ha anat a càrrec del president a l’exili, Carles Puigdemont, que havia estat president de l’AMI i per a qui aquesta entitat «és essencial i representa un dels espais de més esperança per a la independència», segons a explicat en un vídeo. La cloenda de l’assemblea ha anat a càrrec de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que també ha posat de relleu el paper clau dels ajuntaments: «la independència no es podrà fer sense els ajuntaments. Persistir és la clau».

Vegeu la galeria de fotos de l’assemblea

• Des de l’entitat es defensa el lliure exercici del dret d’associació i la llibertat de pensament polític

L’Associació de Municipis per la Independència ha tingut coneixement avui de la querella que el Ministerio Fiscal ha presentat contra l’alcaldessa de Cubelles (Garraf), Rosa M. Fonoll, pel pagament de la quota de l’AMI a partir de l’any 2019. L’entitat municipalista catalana dona tot el seu suport a l’alcaldessa garrafenca i defensa la legalitat de l’AMI, un entitat amb més de 800 ens locals associats que promou, des de la via democràtica, la consecució d’un estat propi.

L’AMI és una associació vàlidament constituïda, inscrita en el corresponent Registre d’Organitzacions Associatives dels Ens Locals de Catalunya amb el número d’inscripció C025/12. Tot i els diferents recursos interposats contra consistoris catalans pel pagament de la quota a l’entitat, la via judicial no està en absolut tancada ja que s’ha interposat recurs de Cassació al Tribunal Suprem per part de l’AMI pel que fa a un acord concret d’adhesió de diversos ens locals, uns recursos que encara estan en tràmit. En aquest sentit, l’AMI assenyala que ‘esgotarem tots els recursos legals per defensar l’autonomia local i les competències que li són pròpies’. ‘ No cedirem ni un pas en la defensa del lliure exercici del dret d’associació i llibertat de pensament polític’, afegeix.

A mode de resum jurídic, cal remarcar que els més de 100 contenciosos interposats pel pagament de la quota, en primera instància es van resoldre tant de forma favorable, com desfavorable. El TSJC va determinar la nul·litat de les quotes en els casos en què es va arribar a interposar recurs d’apel·lació. Ens consta, així mateix, que s’ha interposat recurs de Cassació al TS per part d’alguns Ajuntaments i que alguns s’han inadmès a tràmit.

Des dels serveis jurídics de l’AMI s’està estudiant la querella i es procedirà a donar assistència a l’alcaldessa de Cubelles, en el que es considera una acció ‘desmesurada’ i totalment ‘fora del joc democràtic’. Es lamenta que es continuï en la via de la repressió jurídica contra totes les iniciatives que promouen la causa independentista i que ‘es busqui sempre determinades persones perquè serveixin com a escarment sobre els seus iguals’. L’entitat municipalista destaca que no cessarà en la defensa dels drets democràtics, tot i la pressió ‘ferotge’ de tot l’estat contra el món local, que recordem acumula més de 600 contenciosos administratius per temes relacionats amb la sobirania.

El president de l’AMI, Josep M Cervera, i el vicepresident primer, Jordi Gaseni, s’han reunit avui, de forma telemàtica, amb el president de Súmate, Manuel Bueno, el vicepresident, Rafael Sánchez i el secretari d’acció territorial i tresorer de l’entitat, Jordi Céspedes, representants de la nova junta directiva de Súmate, renovació que es va produir a l’assemblea de l’entitat, celebrada el passat 4 d’abril. Es tracta del primer contacte entre les dues entitats després del canvi de president i de junta.

Súmate i l’AMI sempre han col·laborat conjuntament i han compartit objectius en el camí cap a la independència de Catalunya. Ambdues entitats s’han emplaçat a continuar treballant junts, de forma transversal i destacant la importància del món local i el territori en el camí cap a la República catalana.

Les places del país s’ompliran aquest cap de setmana amb més de 500 punts de recollida de signatures, en una darrera embranzida de suport ciutadà a la llei d’amnistia que es preveu tramitar en els pròxims dies al Congrés de Diputats. Així s’ha anunciat aquest matí en roda de premsa on hi ha participat entitats municipalistes com l’AMI, i entitats de la societat civil, sota la batuta d’Òmnium Cultural. La presentació també ha comptat amb una fila zero amb la participació dels partits polítics independentistes, per instar la ciutadania a seguir signant per l’amnistia.

A banda de la pròpia recollida de signatures, al llarg del cap de setmana també es faran actuacions musicals, activitats familiars i infantils, micròfons oberts, accions artístiques o activitats pels més joves. El president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep Maria Cervera, ha recordat que el món local “ha estat sempre al costat dels presos polítics” i ha denunciat la “constant vulneració de drets polítics però també drets fonamentals de qualsevol democràcia plena” per part de l’Estat espanyol. Així mateix, Cervera ha anunciat que 50 ajuntaments ja han signat mocions en favor de la llei d’amnistia. Cervera ha recordat que a finals del mes de febrer, l’AMI va fer arribar una moció a tots els associats on es demana que les corts espanyoles aprovin aquesta llei d’amnistia. De moment, l’han aprovat una cinquantena de consistoris catalans.

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha participat aquest matí en una roda de premsa davant de la representació de les institucions de la UE a Barcelona. L’entitat municipal és un dels 60 representants de la societat civil que han signat una carta coordinada per l’Assemblea Nacional Catalana, per mostrar el seu rebuig a l’aprovació de l’aixecament de la immunitat parlamentària dels eurodiputats catalans Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, per part del ple del Parlament Europeu. L’AMI ha estat representada per Tònia Vila, membre de l’executiva.

La carta, que s’ha adreça als líders del Parlament Europeu i de la Comissió, denuncia la persecució dels líders cívics i polítics catalans, així com més de 3.300 activistes i representants, per part de les autoritats españoles.

Entre els signants hi ha personalitats com el secretari general de l’Organització de Nacions i Pobles No Representants (UNPO), Ralph Bunche; el secretari general de l’European Language Equality Network, Davyth Hicks, o el president de l’ONG internacional de drets humans Society For Threatened Peoples, Jan Diedrichsen. També hi figuren eurodiputats i exeurodiputats de diversos territori europeus, com Clare Daly (Irlanda), Jordi Solé, Oriol Junqueras i Diana Riba (Catalunya), François Alfonsi i José Bové (França), Mark Demesmaeker (Flandes), Pernando Barrena (País Basc), Tamas Meszerics (Hongria) o Gérard Onesta, exvicepresident del Parlament Europeu. En l’àmbit nacional, també s’han sumat a la iniciativa associacions culturals i de drets humans catalanes com Òmnium Cultural, el CIEMEN o l’associació de juristes Col·lectiu Praga.

LLEGEIX LA CARTA