Associació de Municipis per la Independència

Carles Puigdemont, al Parlament

L’alcalde de Girona i president de l’Associació de Municipis per la Independència, Carles Puigdemont, serà el candidat a 130è president de la Generalitat de Catalunya. Aquest és l’acord al qual s’ha arribat avui entre Junts pel Sí i la CUP, segons ha anunciat fa uns moments el president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, i que es sotmetrà demà a votació en el Ple del Parlament de Catalunya.

Carles Puigdemont va succeir Josep Maria Vila d’Abadal, ex alcalde de Vic, al capdavant de l’AMI el 17 de juliol de 2015, dia en què es va convertir en el segon president de l’entitat. Des del seu nomenament, ha contribuït a eixamplar l’abast de l’associació fins al punt que, a dia d’avui, compta amb 833 ens associats (784 municipis, les 4 Diputacions, 35 Consells Comarcals, 9 EMD i 1 Consorci).

Carles Puigdemont i Casamajó va néixer el 29 de desembre de 1962 a Amer (la Selva) i viu a Girona. Està casat i té dues filles. La seva activitat professional al llarg de gairebé tres dècades ha estat relacionada sempre amb la comunicació, excepte el període en què va ser director de la Casa de Cultura de Girona. Des del mes de novembre de 2006 es dedica activament a la política.

Va prendre part per primer cop en una candidatura electoral i va ser escollit diputat de les comarques gironines per CiU. Després, el maig de 2007, va presentar-se com a cap de llista de la federació nacionalista a l’alcaldia de Girona, i ho va tornar a ser a les eleccions celebrades el 22 de maig de 2011, any en el qual, i com a conseqüència dels resultats obtinguts, va ser escollit alcalde de Girona, i fou el primer alcalde no socialista de la ciutat de l’actual època democràtica del país. Durant aquest mandat fou vicepresident de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), membre de la Comissió Executiva de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i president de la Comisión de Patrimonio Histórico-Cultural, de la Federación Española de Municipios y
Provincias (FEMP).

A les passades eleccions municipals celebrades al maig del 2015, aconseguí revalidar els resultats del 2011, mantenint els 10 regidors i essent proclamat, novament, alcalde de Girona. Des de juliol de 2015 és president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).

Malgrat la seva dedicació plena a la política, la comunicació continua essent una activitat que procura combinar amb les responsabilitats públiques. Segueix de prop l’evolució del sector i li interessa especialment el canvi cultural i social que representen les TIC en l’àmbit de la comunicació. Alhora, procura que aquestes tecnologies l’ajudin en la seva feina política. Fruit d’aquest interès i dels contactes amb Internet a mitjan anys noranta, l’any 1998 va dissenyar el projecte d’Agència Catalana de Notícies, entès des de bon principi com un mitjà que avui anomenaríem “nadiu digital”.

També li interessa la comunicació relacionada amb la projecció exterior de Catalunya. En segueix el fil des de finals dels anys vuitanta. L’any 94 va publicar el llibre “Cata…què. Catalunya vista per la premsa internacional” (Ed. La Campana, Barcelona), que va tenir una seqüela en forma de columna setmanal a la revista “Presència”.

OPINIÓ – Des de finals d’octubre la bandera espanyola és a la façana de l’ajuntament d’Arenys de Munt per imperatiu legal. No ha estat una decisió fàcil. Racionalment és clara. Emocionalment és dura. Espero que hi hagi d’estar poc temps. La imposició de símbols és una pràctica dels imperialismes, la metròpoli els imposava a la colònia, i les colònies acabaren deslliurant-se no només dels símbols. El nacionalisme que continua instal·lat en l’afirmació del Conde-Duque de Olivares “Dios es español“, fa anys i anys que no entén que les imposicions fins i tot són contraproduents per als seus propis interessos. I per això ens trobem en aquest període transcendental de la història de Catalunya.

Que la bandera espanyola representa una minoria d’arenyencs és indiscutible: el 13 de setembre de 2009, en la primera de les consultes per la independència que es van estendre arreu del país, 2.569 arenyencs vam dir sí al fet que Catalunya esdevingués un estat de dret independent; el 9 de novembre de 2014 vam ser 3.467 veïns i veïnes d’Arenys de Munt que ens vam manifestar en el mateix sentit; i el 27 de setembre passat el 71,7% dels vots, 3.825 vots en total, van ser per a Junts pel Sí i la CUP. Al consistori arenyenc, 11 dels 13 membres vam prendre possessió del càrrec el mes de juliol passat anunciant que restàvem a disposició del nou Parlament, del president i del govern de la Generalitat de Catalunya que sorgís de les eleccions del 27-S per exercir l’autodeterminació del nostre poble i proclamar, juntament amb totes les nostres institucions, l’Estat català, lliure i sobirà. L’obediència a la legalitat que emani del Parlament de Catalunya ben segur que serà immediata al consistori arenyenc.

Arenys de Munt no s’identifica amb la rojigualda i tothom hauria de saber que els sentiments no es poden imposar. Amb imposicions com aquesta la Delegació del Govern de l’Estat demostra quin és el seu tarannà i un exemple més del poc respecte que les institucions espanyoles tenen per la realitat social d’Arenys de Munt i de Catalunya. En els processos d’alliberament nacional arriba un dia en què s’acaba el fet de mantenir-se dins la legalitat antiga, i aquest dia està a punt d’arribar. I per això una guerra de banderes individual passa a un segon terme en aquest context. Haver hissat la bandera espanyola a Arenys de Munt per imperatiu legal ni fa desaparèixer l’enfrontament Espanya-Catalunya, ni representa una manca de coratge o d’imaginació, ni significa estar retornant a la vella forma autonomista de fer política. Simplement és una mostra més que l’Estat espanyol no ens estima. Faríem una millor contribució al procés havent optat per la via de la multa i de la meva inhabilitació com a alcalde? Si cregués que sí, no hauria dubtat a proposar-ho als companys del govern municipal i al partit.

El govern que encapçalo i jo personalment hem obeït la legalitat espanyola perquè en aquests moments en què el Parlament de Catalunya acaba d’acordar l’inici del procés de creació de l’Estat català independent en forma de república no calen aspirants a heroïcitats o martirologis, perquè a finals d’octubre de 2015 només tenim una única legalitat vigent, perquè considerem que si hi ha d’haver desobediència ara mateix, aquesta desobediència hauria de ser col·lectiva, perquè no volem destinar temps i diners a una guerra de banderes, i perquè defugim respectables gesticulacions de banderes minúscules i retrats en miniatura. Titus Livi, l’historiador romà de fortes conviccions republicanes, va deixar escrit: “En situacions difícils, les decisions més audaces són les més segures.”

No deixem que l’independentisme purista sigui la baula feble de l’independentisme, no ens entreguem a l’estètica, no ens posem cofois per haver desafiat l’Estat espanyol no posant la seva bandera en un poble. Tenim al davant un panorama polític d’una immensa complexitat, estem fent una cosa excepcional, estem avançant com mai cap a la República Catalana!

Joan Rabasseda,
Alcalde d’Arenys de Munt i secretari de l’AMI

Seu de la Junta Electoral Central a Madrid

La setmana prèvia al 27S, l’equip de juristes Drets va presentar un recurs a les juntes electorals provincials demanant la retirada de la campanya electoral de l’associació Societat Civil Catalana (SCC) amb l’eslògan “Pongamos fin al separatismo”, així com l’obertura d’un procediment sancionador ja que la campanya pretenia condicionar el vot dels ciutadans i vulnerava, per tant, la llei electoral (LOREG). La Junta Electoral Provincial de Barcelona es va manifestar el matí del mateix diumenge 27 de setembre, en plena jornada electoral, donant la raó a Drets i ordenant a SCC a retirar la campanya “d’immediat”, però sense obrir cap expedient sancionador ni justificar l’absència d’aquesta sanció, ja que reblava la resolució afirmant, sense més, que “no pertoca incoar expedient sancionador”. L’entitat unionista, doncs, en va sortir impune ja que l’obligatorietat de retirar la campanya arribava un cop conclosa i no es contemplava cap multa.

Aquesta resolució xoca frontalment amb la decisió que la Junta Electoral de Zona ha pres en el cas de l’alcalde d’Arenys de Munt, Joan Rabasseda, a qui han imposat una multa de 600 euros, més una altra multa de la mateixa quantitat a l’Ajuntament d’Arenys de Munt, per haver enviat una carta a la ciutadania del municipi cridant a la participació el 27S tot i que en cap moment es demanava el vot per a cap formació política ni opció ideològica. La sanció ha estat interposada per afirmacions com: “El vot és l’eina més poderosa que tenim els ciutadans per canviar les coses.” La decisió de la Junta Electoral de Zona d’Arenys ha estat ratificada en via de recurs per la Junta Electoral Provincial de Barcelona, la mateixa que va decidir no sancionar SCC.

Davant d’aquest fet, Drets i l’Associació de Municipis per la independència (AMI) denuncien la discriminació de la qual és objecte l’Ajuntament d’Arenys de Munt i des de Drets anuncien la interposició d’un recurs al Tribunal Suprem contra la decisió de la Junta Electoral Central que va ratificar, en via de recurs, la resolució de la Junta Electoral Provincial de no obrir cap expedient sancionador a SCC. L’objectiu de Drets és posar en evidència la doble vara de mesurar de la Junta Electoral Central i aconseguir que la campanya “Pongamos fin al separatismo” no quedi impune.

L’associació Drets és una entitat sense afany de lucre formada per professionals del dret que actua contra la catalanofòbia i en defensa de la societat catalana. Va néixer l’octubre de 2014 i des d’aleshores ha emprès múltiples accions judicials. Les despeses derivades dels processos judicials les assumeixen gràcies a les campanyes de micromecenatge ciutadà.

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) celebra avui els quart aniversari de la seva fundació amb un excel·lent balanç per tota la feina realitzada durant aquest període. Dels 157 membres fundadors, reunits a Vic el 14 de desembre de 2011, s’ha arribat a la xifra de 782 municipis associats, les 4 diputacions catalanes, 35 consells Comarcals, 8 Entitats Municipals Descentralitzades i un Consorci. En aquests moments més del 80% dels municipis de Catalunya formen part de l’AMI.

L’AMI va néixer amb objectiu d’organitzar una xarxa de poblacions i ciutats favorables al dret d’autodeterminació del poble de Catalunya, aglutinar esforços per la independència i buscar la transversalitat i sinergies entre institucions, entitats i partits polítics, així com contribuir en la internacionalització del cas català.

Durant aquest anys, els alcaldes de l’AMI ha estat agents capdavanters de les principals accions públiques i ciutadanes a favor de la independència del país.

Un dels actes més destacats d’aquests 4 anys –organitzat conjuntament amb l’ACM–, és el que va tenir lloc el 4 d’octubre de 2014 al Palau de la Generalitat, on es van reunir 920 alcaldes i alcaldesses de tot Catalunya de diferents formacions polítiques per lliurar al president de la Generalitat les mocions aprovades als municipis per donar suport i oferir la seva col·laboració per celebrar la consulta del 9N.

El 17 de juliol de 2015, l’assemblea general de l’AMI va escollir Carles Puigdemont, alcalde de Girona, nou president de l’associació, per substituir al seu primer president, Josep M. Vila d’Abadal, llavors ex alcalde de Vic, així com un nou Consell Directiu i una Comissió Executiva que mantenen l’esperit fundacional de transversalitat i col·laboració entre representants municipals de diferents formacions polítiques a favor de la independència de Catalunya.

La consellera Meritxell Borràs, amb els alcaldes afectats i els presidents de l’AMI i l’ACM

L’Associació Catalana de Municipis (ACM) i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) han participat aquesta tarda a la reunió convocada per la consellera de Governació, Meritxell Borràs, amb els cinc alcaldes dels municipis investigats per la Fiscalia de l’Audiència Nacional per haver aprovat la Moció de suport a la Resolució 1/XI del Parlament de Catalunya, que va ser declarada inconstitucional pel Tribunal Constitucional. L’alcalde de Premià de Mar i president de l’ACM, Miquel Buch, i l’alcalde de Girona i president de l’AMI, Carles Puigdemont, han donat ple suport als ajuntaments afectats i han demanat respecte per als electes locals. A més de Borràs, Buch i Puigdemont, a la reunió han assistit els alcaldes Marc Castells (Igualada), Albert Batalla (la Seu d’Urgell) i Daniel Cornellà (Celrà) i l’alcaldessa Mercè Conesa (Sant Cugat del Vallès).

Per a Miquel Buch, “aquesta investigació és una persecució d’idees que no forma part d’un estat democràtic i normal. Tenim dret a expressar, debatre i votar allò que pensem”. Així mateix, Buch ha recordat que la Justícia espanyola ha anat molt ràpid a anar en contra de les institucions locals “quan fa un any i mig que esperem que el Tribunal Constitucional es posicioni respecte la LRSAL a la qual 850 ajuntaments catalans i més de 2.300 d’espanyols van presentar recurs d’inconstitucionalitat”. El president de l’ACM ha convidat a tots els partits polítics, fins i tot els contraris a la resolució del Parlament, a defensar la llibertat d’expressió i “que ara denunciïn la manca de respecte que tenim els electes locals per poder debatre públicament i democràtica posicionaments polítics als plens”.

Per la seva banda, Carles Puigdemont, ha insisit que “ja tenim un centenar d’ajuntaments que han aprovat la moció o que tenen data per al ple. Hi ha una estratègia en tota regla de l’Audiència nacional per motius polítics d’intentar situar la llibertat d’expressió més enllà dels límits. No ens deixarem atemorir”.

Recordem que l’AMI i l’ACM van fer arribar als ajuntaments una moció de suport a la resolució 1/XI d’inici del procés d’independència aprovada pel Parlament de Catalunya. Actualment, un centenar d’ajuntaments ja han aprovat la moció i s’espera que en els propers dies es vagin aprovant a més consistoris i entitats locals. Després de la sentència del TC, que ha decretat inconstitucional la resolució, des de l’AMI i l’ACM es vol deixar clar que l’aprovació d’aquesta moció no pot suposar cap tipus d’efecte jurídic. Des de l’AMI i l’ACM s’ha posat a disposició dels diferents municipis afectats tot l’assessorament jurídic.

En relació a la notícia publicada a “El País” segons la qual els jutjats central d’instrucció 1 i 4 de l’Audiència Nacional han obert diligències per investigar si els membres dels plens municipals de Celrà i de la Seu d’Urgell van cometre delictes de rebel·lió, sedició i d’altres pel fet d’aprovar la Moció de suport a la resolució de 1/XI del Parlament de Catalunya, promoguda per l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM), volem manifestar el següent:

1.- La Moció de suport i adhesió a la resolució 1/XI del Parlament de Catalunya és una declaració política de caràcter simbòlic. La seva aprovació pel ple d’un ens local només és l’expressió del suport de tots o una part dels seus membres a una resolució del Parlament de Catalunya, sense que aquest fet tingui cap afectació sobre el funcionament de la corporació local, ni cap efecte jurídic, esgotant-se en la pròpia declaració.

2.- L’aprovació de la moció de referència constitueix un supòsit d’exercici de drets i llibertats fonamentals recollits a la mateixa Constitució que, seguint la doctrina del Tribunal Suprem, escapa del control de legalitat per la seva manca d’efectes. És un exercici que troba empara en la llibertat d’expressió (art. 20 CE), en la llibertat ideològica (art. 16 CE) i en el dret fonamental a la participació política (art. 23 CE), consubstancials a la definició de l’Estat Espanyol com un estat democràtic i de dret.

3.-El fet que la Resolució 1/XI hagi estat suspesa per interlocutòria del Tribunal Constitucional o hagi estat declarada inconstitucional no impedeix que la corporació local hi expressi el seu suport en els termes que s’han indicat.

4.- Atès el valor merament simbòlic de la moció resulta encara més sorprenent la possibilitat que s’hagi iniciat cap mena de diligència penal al respecte. Altrament podríem arribar a entendre que a l’Estat espanyol, pel que fa als electes locals, s’han restringit la llibertat d’expressió (art. 20 CE), la llibertat ideològica (art. 16 CE) i el dret fonamental a la participació política (art. 23 CE).

5. Les dues entitats, ACM i AMI, oferiran suport jurídic als ajuntaments afectats.

Els membres de la Comissió Executiva de l’AMI, avui a Altafulla

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) s’ha ofert a Junts pel Sí i la CUP per si en aquests moments pot ser “un contribuent net” perquè hi hagi un acord per investir president de la Generalitat. Aquest ha estat un dels aspectes que s’ha debatut “amb moderació , distensió i positivitat” a la reunió ordinària de la Comissió Executiva de l’AMI celebrada avui a Altafulla (Tarragonès), que ha estat presidida per Carles Puigdemont, alcalde de Girona i president de l’AMI, i Fèlix Alonso, alcalde d’Altafulla.

Segons ha explicat el president de l’AMI, “lamentem la situació en la qual estem, que no agrada absolutament a ningú, sense govern després de dos mesos des de les eleccions. Però en la cultura de l’AMI no existeix el concepte de llençar la tovallola mentre hi ha hagi marge, per la qual cosa emplacem totes les parts que hi hagi acord”. Puigdemont ha posat al servei de Junts pel Sí i la CUP la cultura de transversalitat política i territorial de l’AMI. “Som una entitat que ara complirà quatre anys, amb 780 ajuntaments associats, amb més de 4.000 electes que van jurar el càrrec per la independència després de les eleccions municionals, on hi ha representades totes les sensibilitats polítiques de Catalunya i, ara, podria jugar un paper important donades les circumstàncies”, ha afegit Puigdemont.

L’alcalde d’Arenys de Munt, Joan Rabasseda

El president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Carles Puigdemont, ha manifestat el seu suport a l’alcalde d’Arenys de Munt, Joan Rabasseda, al qual, la Junta Electoral de Zona (JEZ) ha imposat una sanció per enviar als ciutadans de la seva població una carta cridant a la participació a les passades eleccions del 27 de setembre.

Puigdemont considera que no hi ha cap motiu per aquesta sanció i ha afirmat que en la carta enviada “només es feia única i exclusivament una crida a la participació a les eleccions, sense demanar el vot per cap força política concreta, sense lemes, eslògans ni expressions de cap candidatura”.

Joan Rabasseda, que també és el secretari de l’AMI, ha presentat des de l’Ajuntament recurs davant d’aquesta multa, que és de 600 euros per a l’Ajuntament i 600 euros més directament per a l’alcalde. Podeu trobar més informació en aquest enllaç.

Membres de l’Executiva de l’AMI, a Mollerussa

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) celebra aquest dilluns, 30 de novembre, a partir les 11.00 hores, a Altafulla (Tarragonès) la reunió de la seva Comissió Executiva, on es tractaran diferents temes d’actualitat. Aquesta reunió estarà presidida per l’alcalde de Girona i president de l’AMI, Carles Puigdemont. La reunió tindrà lloc al Centre d’Interpretació Era del Senyor, davant del castell de Montserrat.

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM) han enviat aquest migdia de forma conjunta un comunicat a tots els ajuntaments associats on els hi proposen que, en les properes setmanes, donin suport a través d’acords dels seus plens municipals a la Resolució 1/XI del Parlament, sobre l’inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals del 27 de setembre de 2015.

L’alcalde de Girona i president de l’AMI, Carles Puigdemont, ha afirmat que “des del món municipal català hem estat al costat del procés en tots els moments clau i ara seguirem fent el mateix des de cadascun dels pobles i ciutats de Catalunya”. Per aquest motiu, “hem demanat als ajuntaments que durant les pròximes setmanes aprovin en els seus plens aquesta moció de suport a la declaració històrica del Parlament català”.