L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha estat una de les entitats que han constituït el Pacte Nacional pel Dret de Decidir aquest matí al Parlament. A l’acte, encapçalat pel president de la Generalitat, Artur Mas, i la presidenta de la cambra catalana, Núria de Gispert, hi han assistit representants de partits polítics i d’una quarantena d’entitats i organitzacions. El Pacte Nacional pel Dret de Decidir té per objectiu incorporar la societat civil al procés cap a la consulta.

A la reunió constitutiva hi han participat, a més de Mas i de Gispert, la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, els consellers de la Presidència i de Justícia, Francesc Homs i Germà Gordó, els quatre presidents de les diputacions catalanes i representants del consell de governs locals. En representació dels partits polítics hi eren Jordi Turull i Antoni Font (CiU), Oriol Junqueras i Marta Rovira (ERC), Dolors Camats i Joan Mena (ICV-EUiA), Quim Arrufat i Isabel Vallet (CUP), Ernest Maragall (Nova Esquerra Catalana) i Joan Carretero (Reagrupament).

Pel que fa a les entitats, hi han assistit els màxims responsables de la UGT, Josep Maria Álvarez; de CCOO, Joan Carles Gallego; de la Pimec, Josep González; del Consell General de Cambres de Catalunya, Miquel Valls; de la Fepime, Eusebi Cima; de la Cecot, Antoni Abad; de la USOC, Antònia Gil; d’Unió de Pagesos, Joan Caball; d’Òmnium Cultural, Muriel Casals; de l’Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, i de l’AMI, Josep Maria Vila d’Abadal.

També hi han assistit representants de la Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya, del Consell Escolar de Catalunya, del Cercle Català de Negocis, de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya, de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social, del Col·legi d’Arquitectes, del Consell Nacional de la Joventut, de la Federació d’Associacions de la Tercera Edat de Catalunya, del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, de la Plataforma per la Llengua, del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals, de l’Institut d’Estudis Catalans, de l’Institut Ramon Muntaner, de l’Intersindical-CSC, del Moviment Laic i Progressista, de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, de l’Associació Agrària de Joves Agricultors, de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana, de la Federació Catalana de Voluntariat Social, del Consell Interuniversitari de Catalunya, de l’Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals, de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, del Front d’Alliberament Gai de Catalunya, de l’Ens de Comunicació Associativa, de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català i de la Xarxa d’Economia Solidària.

Els alcaldes d’Arenys de Munt, Josep Manel Ximenis, i de Montblanc, Josep Andreu, participaran a l’acte popular de petició perquè Tarragona s’adhereixi a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). A més de càrrecs electes, Ximenis és secretari general  i Andreu, vicepresident de la Comissió Executiva de l’entitat municipalista. Organitzat per la territorial a Tarragona de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), l’acte se celebrarà aquest divendres, 28 de juny, a les 20h al Teatre Metropol. A més dels alcaldes, hi intervindrà Carme Forcadell, presidenta de l’ANC, i comptarà amb les actuacions del cantautor Albert Jordà, els grallers Roser Olivé i Conrad Setó, el Cor Ciutat de Tarragona, dirigit per Josep Prat i les presentacions del cantautor Quim Vila. L’ANC a Tarragona ha recollit més de 8.000 signatures per demanar a l’Ajuntament el seu ingrés a l’AMI

La Comissió Executiva i el Consell Directiu de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) han aprovat avui a Molins de Rei, al Baix Llobregat, l’organització d’una prova pilot amb un centenar de municipis catalans que pagaran els seus impostos (IVA i IRPF) a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) en lloc de fer-ho a la Hisenda espanyola. Segons ha anunciat l’alcalde de Vic i president de l’AMI, Josep M. Vila d’Abadal, “cap a la tardor és previst que se n’hi afegiran encara més”. Vila d’Abadal ha explicat que s’ha creat una comissió paritària entre el Govern de la Generalitat i els ajuntaments per la independència per avançar de forma coordinada en el procés de transició nacional i, de manera destacada, en l’aplicació de la sobirania fiscal. Hores d’ara, una vintena d’administracions locals estan liquidant la seva recaptació d’IVA i IRPF a l’ATC i prop de 140 ajuntaments han aprovat mocions per fer-ho ben aviat.

Alcaldes i regidors dels òrgans de govern de l’AMI han valorat el detall de trobar-se al Baix Llobregat. L’alcalde de Molins de Rei, Joan Ramon Casals, ha explicat les vinculacions històriques de la seva població amb el moviment nacional català i s’ha posat a disposició de l’AMI per continuar avançant a la comarca el moviment independentista. De fet, es tracta d’una de les ciutats més grans de l’AMI. Vila d’Abadal ha insistit en la importància d’organitzar actes sobiranistes al Baix Llobregat, sobretot si contribueixen a mobilitzar els ciutadans a favor del sí a la propera consulta d’autodeterminació.

A més d’analitzar l’avenç de la sobirania fiscal al món local, els reponsables de l’AMI han aprovat impulsar una iniciativa legislativa popular (ILP) al Congrés dels Diputats espanyol per reclamar la celebració de la consulta d’autodeterminació. A partir de la tardor, arrencarà una recollida de signatures per tirar endavant aquesta ILP de manera que se sumin encara més arguments legals a la decisió del poble de Catalunya de continuar o marxar d’Espanya. En aquest sentit, Vila d’Abadal ha estat força crític amb l’actitud que l’Estat espanyol està demostrant amb les actuacions de la seva delegada a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna Tobarra. Per a Vila d’Abadal, “Llanos de Luna no entén la democràcia ni la capacitat dels municipis d’actuar lliurement”.

La campanya de la delegació del Govern espanyol contra els municipis sobiranistes acumula prop d’un centenar de processos fins ara. La delegada Llanos de Luna ha portat als jutjats -o està en procés de fer-ho- un mínim de 52 ajuntaments i consells comarcals per no penjar la ‘rojigualda’, a 30 que s’han declarat “territori català lliure i sobirà”, a 9 que estan impulsant la sobirania fiscal o han donat suport a la Plataforma Diem Prou! i a l’Ajuntament de Girona per contractar trens a la manifestació de l’Onze de Setembre a Barcelona. Des que Llanos de Luna va deixar el seu escó de diputada del PP al Parlament i es va instal·lar a la delegació espanyola, ajuntaments i consells comarcals sobiranistes han caigut en una autèntica persecució a base de judicialitzar els seus acords de ple.

A principis de 2012, Sant Pol de Mar va ser el primer municipi obligat a penjar la bandera espanyola al balcó per sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSCJ) després d’un procés engegat pels advocats de l’Estat espanyol. Mai fins llavors s’havia portat cap ajuntament català als jutjats per penjar o deixar de penjar banderes al balcó. Deu mesos més tard, va arribar a Celrà el primer contenciós administratiu per anul·lar l’acord de ple que els declara “territori català lliure i sobirà”. Les denúncies per donar suport a la Plataforma Diem Prou! les va estrenar Vilablareix al febrer i les d’exercir la sobirania fiscal, el consistori de Vic.

Els lletrats de l’Estat espanyol s’han mostrat especialment bel·ligerants amb consistoris com els d’Arenys de Munt, Ripoll, Girona, Igualada, Corbera de Llobregat, Sant Julià de Ramis, Campelles o Vic, que s’enfronten a dues i tres demandes per motius diversos. Al cas de Corbera de Llobregat, l’assetjament ha arribat fins al punt de portar-los al jutjat sense fonament per declarar-se “territori lliure”. En estudiar la denúncia, el jutjat es va adonar que el Ple de Corbera havia aprovat una altra moció independentista sense els termes “territori lliure i sobirà”. Així, doncs, el Contenciós número 9 de Barcelona va haver de tancar el procés. En un cas similar, es troba l’Ajuntament d’Igualada.

La judicatura, però, ha començat a respondre l’assetjament de Llanos de Luna al sobiranisme municipal. A la sentència pel cas dels trens a la Diada de l’Ajuntament de Girona, el jutge va esbroncar la delegada per “malbaratar recursos humans i econòmics dels òrgans judicials amb coneixement de l’escassa, per no dir quasi nul·la, trascendència jurídica del seu resultat”. I, des de finals de març, el jutjat del Contenciós número 2 de Tarragona ha arxivat els recursos contra els ajuntaments d’Alcanar, Amposta, l’Aldea i Prades per declarar-se “territori català lliure i sobirà”. Per la seva banda, el Contenciós número 1 de Girona també ha tombat les denúncies contra Celrà i Girona pel mateix motiu. Un dels autos judicials tarragonins considera que aquestes declaracions no poden ser objecte d’impugnació perquè es tracta de pronunciaments polítics als quals tenen dret els plens municipals com a legítims representants de la ciutadania.

Alcaldes i diputats catalans tampoc s’han estat plegats de braços davant d’aquesta estratègia d’espanyolització a cop de demanda judicial. Al gener, el Consell Directiu de l’AMI va denunciar a Sant Cugat “la guerra innecessària” oberta per Llanos de Luna i li va demanar rectificació. El 14 de març, el Ple del Parlament va aprovar una moció que sol·licita la seva substitució “per la seva actitud hostil i la falta de respecte envers les institucions catalanes”. Poques setmanes més tard, el Ple de Girona va declarar Llanos de Luna “persona non grata” i un grup d’alcaldes de Ponent va demanar empara a la presidenta del Parlament pels recursos oberts per afers de banderes i declaracions d’independència. Hores d’ara, 33 ajuntaments ja han aprovat una moció impulsada per l’AMI que reclama la supressió de la delegació i subdelegacions del Govern espanyol a Catalunya “per obsoletes, inoperants i buides de competències”.

Molins de Rei (Baix Llobregat) acollirà demà dimarts, 18 de juny, les reunions periòdiques del Consell Directiu i de la Comissió Executiva de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). Un dels punts importants a totes dues trobades serà el desenvolupament de la sobirania fiscal per part dels consistoris catalans, la mesura de pagar impostos (IRPF i IVA) a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) que està impulsant l’AMI. Les reunions estaran presidides per l’alcalde de Vic i president de l’AMI, Josep M. Vila d’Abadal, i actuarà com a amfitrió l’alcalde de Molins de Rei, Joan Ramon Casals. La Comissió Executiva està formada per 11 alcaldes de diferents indrets de Catalunya i la Directiva compta amb un representant de cadascuna de les comarques catalanes que tenen presència a l’AMI.

Ahir al vespre, la Sala Tarafa de Granollers es va omplir de gom a gom per acollir la primera reunió plenària del Vallès Oriental entre l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), que va estar encapçalada pels dos presidents de les entitats, Josep M. Vila d’Abadal i Carme Forcadell, respectivament, i promoguda pels seus màxims representants a la comarca, l’alcalde de les Franqueses del Vallès, Francesc Colomé i Joan Guarch, de l’ANC Vallès Oriental.

En aquesta reunió es va aprovar una declaració on es remarca que les dues entitats “donen ple suport al procés endegat pel Parlament, el Govern i la Societat Civil per a la celebració d’una consulta democràtica i políticament vinculant” i també “per intensificar la campanya per exercir la sobirania fiscal”. Igualment, es fa palès el compromís “d’elaborar un pla d’accions conjuntes per tal de promoure l’extensió social del missatge que ha de permetre la realització del procés de forma integradora i on tota la població s’hi trobi identificada”. A tal efecte, “ens comprometem a difondre la campanya per exercir el dret de petició i a fer possible la cadena humana el proper dia 11 de setembre”.

En el manifest també s’acorda visualitzar la col·laboració tot celebrant, el proper 20 de julio,l la Diada per la Independència al Vallès Oriental. Diferents municipis ja es van oferir perquè es fes a la seva ciutat. Igualment es crearà una comissió mixta de treball entre AMI i ANC per avançar de forma conjunta en el procés cap a la independència.

En les seves intervencions, el president de l’AMI, Josep M. Vila d’Abadal, va posar de relleu la iniciativa de sumar esforços al Vallès Oriental com “un model que podem exportar a altres comarques”. Igualment va insistir que “Catalunya ha d’aconseguir la independència, no hi ha volta enrere” i va defensar com a fórmula vàlida la Declaració Unilateral d’Independència (DUI), una opció que també va remarcar com a bona la presidenta d’ANC, Carme Forcadell, en el seu torn d’intervencions. Vila d’Abadal va parlar també de la sobirania fiscal que ja estan exercint alguns ajuntaments catalans i que, poc a poc, s’hi van sumant nous consistoris. “La sobirania fiscal és viable i possible ja que sense els diners no construirem el nostre país”, va afirmar el president de l’AMI.

Tot seguit, Forcadell va afirmar que “encara tenim molta feina per fer, començant per convèncer els que encara no creuen en la independència del nostre país”. “Ara volem convèncer per vèncer i ho podem fer”, va continuar tot demanant la participació en la campanya ‘Signa un vot per la independència’ adreçada a incentivar que els ciutadans exerceixin el dret de petició. Va concloure manifestant “que som els únics responsables del futur del nostre poble”.

L’alcaldessa de Santpedor i membre de la Comissió Executiva de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Laura Vilagrà,  va rebre divendres passat una delegació de la GABB (sigles en kurd de la Unió d’Ajuntaments del Sud-est d’Anatòlia). A la trobada, hi van participar el secretari general del GABB, Ahmet Ertak, la coordinadora del GABB, Zerin Turk, l’alcalde de Şemdinli, Sedat Töre, i l’alcalde de Kakkari, Fadil Bedirhanoglu. La delegació kurda es va mostrar molt interessada en el procés de transició nacional català i van proposar agermanaments entre municipis catalans i kurds. El GABB es va fundar el 1991, encara que no va ser fins el 2005 que va començar les seves activitats, i agrupa 118 municipis. Hores d’ara, el Kurdistan està sotmès a quatre estats diferents: Turquia, Iran, Iraq i Síria.

Els alcaldes de Girona, Carles Puigdemont, i de Montblanc, Josep Andreu, aportaran la seva experiència als òrgans directius de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i en el procés de construcció nacional català a la jornada “Municipalisme a l’Arc Mediterrani”, organitzat pel Grup de Recerca d’Alternatives Territorials (GRAT) i la Institució Cívica de Pensament Joan Fuster (IJF). La trobada, que se celebrarà demà demà divendres, 7 de juny, a l’Octubre CCC de València, busca debatre i acordar vies de col·laboració davant les oportunitats i amenaces dels propers anys i compta amb càrrecs electes del País Valencià, Catalunya i Mallorca. Entre d’altres, és prevista la participació de Jordi Sebastià, alcalde de Burjassot, i Liniu Siquier, regidora de Búger, i Andreu Caballero, regidor d’Inca, tots dos membres d’Avançam, la plataforma de regidors de les Illes Balears pel Dret a Decidir.

L’alcaldessa de Santpedor i vocal de la Comissió Executiva de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Laura Vilagrà, rep una delegació de la GABB (sigles en kurd de la Unió d’Ajuntaments del Sud-est d’Anatòlia) demà divendres, 7 de juny, a les 17h. A la trobada, és previst que hi participi el secretari general de la GABB, Menap Seker, i quatre alcaldes més d’aquesta regió del Kurdistan sota el jou de l’Estat turc. El GABB agrupa un centenar d’administracions locals i és una de les organitzacions independentistes kurdes més actives.

L’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, va participar ahir, com a membre del Consell Directiu de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), en l’acte unitari a favor del dret a decidir organitzat per l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) a Sabadell.
Mercè Conesa va assegurar que “els ajuntaments i el municipalisme agrupat en l’AMI ha de ser el motor per empènyer el procés d’independència de baix cap a dalt. Com administració més propera al ciutadà, hem de treballar per construir grans majories socials”. En nom de l’AMI, Conesa va fer una crida als municipis que encara no s’han adherit a l’organització sobiranista: “Som 668 municipis però encara ens queda molta feina per fer, especialment a les grans ciutats com Sabadell o Barcelona. Seria molt important incorporar la capital de Catalunya. Hi seguirem treballant.” Hores d’ara, l’AMI supera ja les 700 adhesions.  En concret, aplega 668 municipis, 28 consells comarcals, 5 entitats municipals descentralitzades (EMD), dues diputacions i un consorci. En termes relatius, representa el 71% dels municipis catalans i el 68% dels consells comarcals. Un nombre que no para de créixer.

Conesa va afegir que “ens trobem davant una cruïlla històrica. Com a país, ja no és possible quedar-nos en el punt on ens trobem ara: o bé avancem o bé recularem indefectiblement fins esdevenir cada cop més residuals. Per això és tant important que els catalans i les catalanes siguem conscients que vivim uns moments crucials com a país. I que ara, més que mai, ens cal empènyer tots plegats per aconseguir els nostres objectius. Uns objectius als quals hi tenim tot el dret. Catalunya, sense estar lligada al control econòmic de l’Estat, té totes les capacitats per convertir-se en un dels països capdavanters en el marc de la Unió Europea. Podem fer-ho i hi tenim tot el dret”.

Davant de més de mil persones, Conesa va subratllar que “és l’hora doncs de la ciutadania! És l’hora dels ciutadans i ciutadanes! És l’hora d’empènyer tal i com està fent l’AMI, però també tal com ho està fent Òmnium Cultural, l’Assemblea Nacional i tanta i tanta gent. És un procés que farem empenyent – com en l’Onze de Setembre – de baix cap a dalt. I difícilment, algú podrà aturar la voluntat d’un poble. Aquesta no es un transició dels partits, sinó que es una transició de tots i totes; de tots nosaltres”.

L’acte, presentat per Quim Masferrer, va comptar amb les intervencions de la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, i de la coordinadora de Sabadell per la Independència, Montserrat Chacón; de la periodista Patrícia Gabancho, la cineasta Isona Passola, la presidenta d’Òmnium, Muriel Casals, l’actriu Montserrat Carulla i dels representants polítics Josep Rull (CiU), Oriol Junqueras (ERC) i Quim Arrufat (CUP).

L’alcalde del Port de la Selva i tresorer de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep M. Cervera, representarà l’AMI als actes de l’encesa d’una gran estelada d’espelmes al monestir de Sant Pere de Rodes que se celebrarà aquest proper diumenge, 26 de maig. Organitzat per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) de l’Alt Empordà, el programa d’actes arrenca a les 11 del matí amb una passejada des del Port de la Selva fins al monestir benedictí, un dinar popular al migdia  i tot d’actuacions a la tarda de la Coral Veus Blanques de Vila-Sacra, la Coral Perelada, la cantant Núria Inglès, el cantautor Josep Tero i amb parlaments de l’actriu Montserrat Carulla, el filòsof Josep M. Terricabras i els historiadors Agustí Alcoberro i Jaume Sobrequés. Presenten les intervencions l’actriu Txe Arana i el periodista Jordi Margarit. L’encesa de l’estelada, que és previst que comenci a les nou dels vespre, compta amb la col·laboració de l’AMI, l’Ajuntament del Port de la Selva i el Museu d’Història de Catalunya.

L’alcaldessa de Sant Cugat i membre del Consell Directiu de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Mercè Conesa, representarà l’AMI a l’acte ‘2014: Fem-ho possible!’, que té lloc demà dijous, 23 de maig, al teatre la Faràndula de Sabadell, a partir de les vuit del vespre. Aquest acte de reafirmació nacional organitzat per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) comptarà amb un cartell destacat de personalitats que hi prendran part començant per la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, i la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals. També està prevista la intervenció de l’actriu Montserrat Carulla, l’escriptora Patricia Gabancho i la cineasta Isona Passola. Pel que fa a la representació política, hi seran presents Josep Rull (CiU), Oriol Junqueras (ERC) i Dolors Camats (ICV).

Pallejà (Baix Llobregat), Lliçà de Vall (Vallès Oriental) i Riu de Cerdanya són els tres últims ajuntaments adherits a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). Amb aquestes incorporacions, l’AMI supera les 700 adhesions, amb 666 ajuntaments, 28 consells comarcals, 5 entitats municipals descentralitzades (EMD), les diputacions de Lleida i Girona i el Consorci del Lluçanès. En termes relatius, el 71% dels municipis catalans i el 68% dels consells comarcals formen part de l’AMI hores d’ara. Des de començaments d’any, s’han incorporat a l’organització 31 consistoris nous, l’EMD de Valldoreix i la Diputació de Girona.

D’altra banda, també s’ha ampliat recentement el Consell Directiu de l’AMI, l’organ de govern amb representació de cadascuna de les comarques del país. S’incorporen, per l’Alta Ribagorça, l’alcalde de la Vall de Boí, Joan Perelada; pel Montsià, l’alcalde d’Amposta, Manel Ferré; per la Terra Alta, l’alcalde de Gandesa, Carles Luz; i, pel Pallars Sobirà, l’alcalde de Sort, Llàtzer Sibís. El Barcelonès i la Vall d’Aran, sense cap municipi adherit, són els únics territoris sense representació al Consell Directiu.

 

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha rebut la Comissió Executiva de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) al Palau de la Generalitat, on han estat reunits durant una hora aproximadament juntament amb la vicepresidenta Joana Ortega. Amb aquesta trobada, la delegació d’alcaldes ha pogut explicar de primera mà al president Mas diferents projectes i iniciatives de l’entitat, entre els quals, la posada en marxa de la iniciativa de sobirania fiscal des dels ajuntaments, que arrenca aquest dijous, 18 d’abril, amb 11 municipis que ingressaran els seus impostos a través de l’Agència Tributària de Catalunya. La delegació de l’AMI estava formada pels alcaldes Josep Andreu (Montblanc), Ferran Bel (Tortosa), Josep M. Cervera (el Port de la Selva), Josep M. Corominas (Olot), Jordi Munell (Ripoll), David Rodríguez (Solsona), Josep M. Roigé (Balaguer), Josep M. Vila d’Abadal (Vic), Laura Vilagrà (Santpedor) i Josep Manel Ximenis (Arenys de Munt) i la primera tinent d’alcalde de Girona, Marta Madrenas.

La valoració de la reunió ha estat molt positiva per totes dues parts. El president de l’AMI, Josep M. Vila d’Abadal, ha destacat l’acollida que ha tingut l’exercici de sobirania fiscal des dels ajuntaments per part del president Mas i ha insistit que, al juliol, és previsible que més d’un centenar de municipis paguin els seus impostos a través de la Generalitat. Pel que fa al Govern, el conseller de Presidència, Francesc Homs, considera la iniciativa de l’AMI  un exemple de la vitalitat del procés de transició nacional, que té com a motor “no pas el Govern sol, sinó tota una societat que hi empeny”. El conseller també ha anunciat que el mecanisme perquè els municipis que ho vulguin paguin automàticament els seus impostos a través de l’Agència Tributària de Catalunya podria estar llest després de l’estiu com a molt tard: “Això no s’improvitza. S’ha de fer d’acord amb les lleis i donant seguretat jurídica als operadors.”

La Comissió Executiva de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), reunida avui a Olot, ha convidat els seus adherits a pagar els impostos recaptats a la Hisenda catalana en lloc de fer-ho a l’Agència Tributària espanyola. La mesura es començarà a aplicar de forma gradual amb 10 ajuntaments, aquest mateix dijous, fins arribar a un centenar, al mes de juliol, i a tota la resta d’adherits a l’AMI, a la tardor. Els municipis que exerciran la seva sobirania fiscal són Alella, Arenys de Munt, Campdevànol, Gallifa, Llinars del Vallès, Premià de Dalt, Ripoll, Sant Jaume de Llierca, Sant Julià de Llor i Bonmatí i Viladamat. Actualment, l’AMI està formada per 701 entitats, entre municipis, consells comarcals, diputacions i entitats municipals descentralitzades (EMD).

A la mateixa reunió s’ha aprovat, per una banda, instar la supressió de les quatre subdelegacions del Govern central que hi ha Catalunya i, per l’altra, demanar a la delegada del Govern espanyol, María de los Llanos de Luna, que retiri els procediments contenciosos-administratius que ha presentat contra diversos ajuntaments per no exhibir la bandera espanyola a les seves façanes o per declarar-se “territori català lliure“. La junta directiva explicarà aquests acords al president de la Generalitat, Artur Mas, que els rebrà en audiència oficial demà dimarts.

El president de l’AMI i alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal, ha explicat que aquests diners recaptats per la Generalitat a través dels ajuntaments seran enviats a les arques espanyoles igualment, però “així coneixerem exactament el volum de diners que generen els nostres impostos i que se’n van a Madrid”. L’AMI vol donar exemple  a empresaris i ciutadans de Catalunya perquè facin també pel seu compte l’exercici de la sobirania fiscal.

Vila d’Abadal ha insistit en la necessitat de convocar un referèndum perquè el poble català es pugui expressar de forma lliure i sobirana. En el cas que el Govern opti per fer una declaració unilateral d’independència sense la convocatòria prèvia de consulta,  l’alcalde de Vic ha dit que cal conèixer l’opinió dels electors del país. Només en el cas de quedar sense alternatives o que el Govern espanyol ho impedís, “donaríem suport a una declaració del Parlament i nosaltres faríem una declaració pròpia al respecte”, ha afegit.

Vila d’Abadal s’ha felicitat també pel nombre de municipis que s’estan adherint a l’organització, però ha lamentat alhora que aquesta xifra no sigui encara més alta “per les dificultats que alguns aparells de partit imposen als seus regidors que no tenen llibertat de vot per expressar la seva opinió a favor de la independència”. Vila d’Abadal s’ha referit expressament a Reus, on la moció d’adhesió, que comptava amb el suport de 62 entitats cíviques i culturals de la ciutat, va ser rebutjada pels vots en contra del PSC i el PP.

A la trobada d’Olot a més de Vila d’Abadal, hi han assistit els alcaldes Josep Andreu (Montblanc), Josep M. Cervera (Port de la Selva), Josep M. Corominas (Olot), Andreu Francisco (Alella), Jordi Munell (Ripoll), Carles Puigdemont (Girona), David Rodríguez (Solsona), Josep M. Roigé (Balaguer) i Josep Manel Ximenis (Arenys de Munt) i Domingo Tomàs, regidor de Tortosa, en representació de l’alcalde Ferran Bel.

Catorze entitats de la societat civil catalana s’han unit per tirar endavant una campanya per animar els ciutadans i ciutadanes a penjar l’estelada al balcó coincidint amb Sant Jordi. Amb el nom ‘Per Sant Jordi, el llibre, la rosa i l’estelada al balcó’, la voluntat de la iniciativa és visualitzar el suport a la causa sobiranista aprofitant la Diada, així com promoure la tradició de regalar roses i llibres.

Les entitats, les mateixes que fa un mes van presentar ElClauer.cat, l’argumentari civil pel Sí a la independència, són l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), l’Associació Catalana de Professionals, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), el Cercle Català de Negocis, el CIEMEN, el Col·lectiu Emma, l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, la Fundació Catalunya Estat, La Fàbrica, Òmnium Cultural, la Plataforma per la Llengua, la Plataforma pro Seleccions Esportives Catalanes, Sobirania i Justícia i Sobirania i Progrés.

Les entitats impulsores insten els catalans i les catalanes a fer-se seva la campanya i a fer-ne difusió aquests dies previs a Sant Jordi a través de les xarxes socials. Així, per exemple, s’ha creat una nova pàgina al Facebook on s’aniran actualitzant les notícies referents a la iniciativa. Igualment, avui s’ha estrenat l’etiqueta #esteladaSantJordi perquè els usuaris de Twitter se’n facin ressò i les persones que ho vulguin comparteixin les fotografies que facin a finestres i balcons amb estelades a Instagram i Flickr.

Diversos alcaldes i presidents de consells comarcals de les Terres de Ponent han lliurat avui a la president del Parlament, Núria de Gispert, un escrit en què exigeixen un canvi en l’actitud de la delegada del Govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, cap a les institucions locals del país i demanen l’empara de les institucions catalanes davant el que consideren una “campanya planificada d’assetjament”.

Els alcaldes i presidents de consells comarcals han traslladat a De Gispert la seva “inquietud” i “sorpresa” pels requeriments que han rebut perquè posin la bandera espanyola als edificis públics, quan en molts casos, segons argumenten, “fa molts anys que no hi són ni aquesta ni cap”. A més, recalquen que en aquests moments cal “cercar solucions als problemes” en lloc de “crear un problema on no n’hi ha”. Així ho ha manifestat la presidenta del Consell Comarcal de l’Urgell, Rosa Maria Mora, després de l’audiència: “Ens ha sorprès aquesta imposició, i ho fem arribar al Parlament del nostre país.” Mora ha subratllat a més que “nosaltres volem la pau social als nostres pobles”.

L’escrit expressa el “rebuig” a l’actitud de la delegada del Govern espanyol, que, insisteixen els signants, “ha iniciat una campanya planificada d’assetjament a les institucions locals de Catalunya”, que “es fa evident” en aspectes com “l’aplicació parcial i interessada” de la Llei de Banderes o “la impugnació en via administrativa de diversos acords en defensa de la sobirania de Catalunya, debatuts i aprovats en els respectius plens”.

Per aquestes raons, el text exigeix un “canvi en l’actitud” de Llanos de Luna amb què “eviti crear problemes on no n’hi ha, respecti l’autonomia dels ens locals en llur dimensió política i respecti la voluntat popular manifestada pels seus legítims representants”. L’escrit demana alhora empara a les institucions catalanes “perquè donin suport als ajuntaments, especialment als més petits, en la defensa dels seus drets i llibertats”.

A l’audiència hi han assistit els presidents de consells comarcals Rosa Maria Mora (Urgell), Francesc Fabregat (Pla d’Urgell), Juli Muro (Garrigues), Adrià Marquilles (Segarra), Pau Cabré (Segrià) i Joan Solà (Solsonès); i els alcaldes Josep Maria Huguet (Sidamon), Josep Maria Puig (Torregrossa), Enric Mir (les Borges Blanques), Bernat Solé (Agramunt) i Josep M. Roigé (Balaguer). L’escrit de denúncia, el signen també la vicepresidenta del consell comarcal de la Noguera, Maria Antònia Pubill, i l’alcaldessa de Tàrrega, Rosa Maria Perelló. Amb l’excepció de l’alcalde de Torregrossa, la resta de signants són membres de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). En aquest sentit, l’alcalde Roigé és vicepresident de l’entitat i els alcaldes Mir i Fabregat formen part del Consell Directiu.

Un total de 155 ajuntaments, nou consells comarcals, tres diputacions i dues entitats municipals descentralitzades (EMD) han tramès al Parlament les actes de suport a la declaració de sobirania aprovada per la cambra catalana el passat 23 de gener. Podeu consultar les adhesions en aquest mapa interactiu. Als 155 municipis, hi viuen 3.260.000 habitants, el 43% de la població de Catalunya. El text aprovat al Parlament acordava iniciar el procés per fer efectiu l’exercici del dret a decidir perquè els ciutadans puguin decidir el seu futur polític d’acord amb el principi de sobirania, que, entre d’altres, “atorga al poble de Catalunya caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà”.

Josep Maria Vila d’Abadal,  alcalde de Vic i president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), ha manifestat que “aquestes dades corroboren que cada dia hi ha més municipis que mostren la seva voluntat de participar en el procés de sobirania de Catalunya”. Vila d’Abadal confia que el procés de transició nacional “avanci i puguem fer la consulta com més aviat millor”. Els 155 ajuntaments que donen suport a la declaració de sobirania continuaran creixent, ja que l’AMI agrupa 695 ens, nombre que augmenta sense pausa. Dels ens associats, 661 corresponen a municipis, 28 a consells comarcals, quatre a entitats municipals descentralitzades (EMD), a més del Consorci del Lluçanès i la Diputació de Lleida.

Per altra banda, l’AMI celebrarà reunió de la seva Comissió Executiva el proper 15 d’abril a Olot.

 

Catorze entitats referents de la societat civil catalana han presentat aquest migdia el projecte ElClauer.cat, l’argumentari civil a favor de la independència de Catalunya. Les entitats impulsores han destacat la capacitat de treball i coordinació que ha permès presentar una iniciativa de forma conjunta que vol col·laborar des de la base i amb arguments en el procés català cap a l’Estat propi.

En la presentació al Centre de Cultura Contemporànea de Barcelona (CCCB), en la qual han participat representants de totes les entitats, el periodista i membre de la junta d’Òmnium Cultural Francesc-Marc Álvaro, el sociòleg i membre de La Fàbrica Salvador Cardús, la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Carme Forcadell, i la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, han presentat “una eina que ha de servir per respondre i debatre sobre les preguntes que molts catalans tenen sobre el procés sobiranista”. Els portaveus han afirmat que “ElClauer.cat ha de servir per fer arribar les raons per la independència a aquells que encara es mostren indecisos”. En aquest sentit, els quatre representants han destacat que es tracti d’una eina interactiva, amb capacitat de fer-la córrer per la xarxa i que és oberta a noves preguntes així com a noves organitzacionsque hi vulguin donar suport.

ElClauer.cat neix com un portal web amb 70 preguntes i les conseqüents 70 respostes dividides en 12 grans grups o àrees de debat. Cada setmana, el portal destaca una d’aquestes preguntes. El web incorpora també audiovisuals de suport (el vídeo al mes), el debat a les xarxes (@elclauercat) i la traducció de tot el contingut en castellà i anglès.

Formen part d’ElClauer.cat: l’ANC, l’Associació Catalana de Professionals, l’Associació de Municipis per la Independència (representada en aquesta ocasió per l’alcalde de Montblanc i vicepresident de l’AMI, Josep Andreu,  i l’alcalde de Girona i membre del Consell Directiu, Carles Puigdemont), el Cercle Català de Negocis, el CIEMEN, el Col·lectiu Emma, l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, la Fundació Catalunya Estat, La Fàbrica, Òmnium Cultural, la Plataforma per la Llengua, la Plataforma pro Seleccions Esportives Catalanes, Sobirania i Justícia i Sobirania i Progrés.

El 68% dels municipis de Catalunya ja són membres de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). Aquesta és una de les dades que s’han donat a conèixer avui a la segona Assemblea General de l’AMI (o tercera assemblea si es té en compte l’Assemblea Constituent de Vic), que ha aplegat 200 càrrecs electes, entre alcaldes i regidors, a Vilanova i la Geltrú, capital del Garraf. Aquest percentatge suposa prop del 39% de la població catalana, uns tres milions d’habitants, que viuen a localitats on els seus plens municipals han aprovat per majoria absoluta que Catalunya convoqui un referèndum per aconseguir la independència.

L’Assemblea General ha aprovat una moció que dóna suport a la Declaració de Sobirania del Parlament i demana al Govern que tingui en compte l’AMI en el procés de Transició Nacional. Segons Josep M. Vila d’Abadal, alcalde de Vic i president de l’AMI, “han de comptar amb nosaltres. No té cap mena de sentit que el Govern no reconegui la feina que ha fet la nostra associació i la que pot fer en el futur”. En relació amb aquest procés, ha afegit que ara no toca “fer marxa enrere” i que el referèndum s’ha de fer de totes, totes: “Encara que no el guanyem, l’hem de fer. No s’hi val l’argument, que alguns comencen a escampar, que no es pot fer si hi ha risc de derrota. Això no s’hi val.”  

Els membres adherits han aprovat de forma majoritària i sense vots en contra l’informe de gestió, els pressuposts per a l’any vinent i el pla d’acció per al futur. Entre d’altres iniciatives, el pla preveu la realització d’una macro enquesta per conèixer la foto real dels catalans a la pregunta de si estan a favor o en contra de la independència. Vila d’Abadal ha justificat que el sondeig l’havia d’impulsar l’AMI perquè “cal controlar la pregunta”. “No hem d’anar amb revolts ni subterfugis. No es tracta de preguntar si el votant català li agradaria tenir estructures d’Estat o de si vol ser considerat un estat europeu. La pregunta ha de ser ben clara: si està a favor o en contra de la independència”, argumenta Vila d’Abadal.

La guerra de les banderes també ha ocupat bona part del debat de l’Assemblea General, fins el punt que els assistents han plantejat considerar persona non grata la delegada del Govern, María de los Llanos de Luna, per la seva persecució als ajuntaments que han retirat la bandera espanyola dels balcons. La direcció de l’AMI ha aconsellat prudència i debatre la iniciativa en una reunió de la Comissió Executiva. Tot i això, Vila d’Abadal ha deixat clar que l’actitud de la delegada del Govern constitueix una agressió flagrant contra la democràcia municipal i els drets dels catalans. L’AMI ha acordat assumir una decisió unitària: “D’un en un som vulnerables, però tots junts tenim molta força”, ha sentenciat el president de l’AMI. En el seu discurs a l’Assemblea, Vila d’Abadal també ha plantejat la retirada de cop de la rojaigualda  a tots els ajuntaments com a mostra de força i de solidaritat i com a fórmula d’autoinculpació. Si a continuació el Govern central inhabilités els alcaldes, “ens plantejaríem el gest de posar tots la bandera espanyola als nostres balcons. Seria una demostració de com es vulneren els nostres drets i podria provocar l’efecte contrari al poble de Catalunya”.

En relació amb l’informe que s’ha conegut avui per reduir competències als ajuntaments, Vila d’Abadal ha respost que es tracta d’una vulneració més del Govern central: “És la història de cada divendres. Cada setmana hi ha una nova decisió en contra de Catalunya per fer-nos espanyols.” 

La moció aprovada per l’Assemblea General inclou també el punt de respectar el dret dels municipis adherits a l’AMI de declarar-se “territori de Catalunya lliure i sobirà” i insta tots els municipis perquè comencin a exercir “la sobirania fiscal, per la qual cosa passin a ingressar els impostos dels seus treballadors (IRPF) i IVA a l’Agència Tributària catalana, en lloc de fer-ho a l’agència espanyola”, un mesura que caldria tirar endavant mitjançant decisions adoptades en ple municipal o dels seus batlles i equips de govern.