L’alcalde del Port de la Selva i tresorer de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep M. Cervera, representarà l’AMI als actes de l’encesa d’una gran estelada d’espelmes al monestir de Sant Pere de Rodes que se celebrarà aquest proper diumenge, 26 de maig. Organitzat per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) de l’Alt Empordà, el programa d’actes arrenca a les 11 del matí amb una passejada des del Port de la Selva fins al monestir benedictí, un dinar popular al migdia  i tot d’actuacions a la tarda de la Coral Veus Blanques de Vila-Sacra, la Coral Perelada, la cantant Núria Inglès, el cantautor Josep Tero i amb parlaments de l’actriu Montserrat Carulla, el filòsof Josep M. Terricabras i els historiadors Agustí Alcoberro i Jaume Sobrequés. Presenten les intervencions l’actriu Txe Arana i el periodista Jordi Margarit. L’encesa de l’estelada, que és previst que comenci a les nou dels vespre, compta amb la col·laboració de l’AMI, l’Ajuntament del Port de la Selva i el Museu d’Història de Catalunya.

L’alcaldessa de Sant Cugat i membre del Consell Directiu de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Mercè Conesa, representarà l’AMI a l’acte ‘2014: Fem-ho possible!’, que té lloc demà dijous, 23 de maig, al teatre la Faràndula de Sabadell, a partir de les vuit del vespre. Aquest acte de reafirmació nacional organitzat per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) comptarà amb un cartell destacat de personalitats que hi prendran part començant per la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, i la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals. També està prevista la intervenció de l’actriu Montserrat Carulla, l’escriptora Patricia Gabancho i la cineasta Isona Passola. Pel que fa a la representació política, hi seran presents Josep Rull (CiU), Oriol Junqueras (ERC) i Dolors Camats (ICV).

Pallejà (Baix Llobregat), Lliçà de Vall (Vallès Oriental) i Riu de Cerdanya són els tres últims ajuntaments adherits a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). Amb aquestes incorporacions, l’AMI supera les 700 adhesions, amb 666 ajuntaments, 28 consells comarcals, 5 entitats municipals descentralitzades (EMD), les diputacions de Lleida i Girona i el Consorci del Lluçanès. En termes relatius, el 71% dels municipis catalans i el 68% dels consells comarcals formen part de l’AMI hores d’ara. Des de començaments d’any, s’han incorporat a l’organització 31 consistoris nous, l’EMD de Valldoreix i la Diputació de Girona.

D’altra banda, també s’ha ampliat recentement el Consell Directiu de l’AMI, l’organ de govern amb representació de cadascuna de les comarques del país. S’incorporen, per l’Alta Ribagorça, l’alcalde de la Vall de Boí, Joan Perelada; pel Montsià, l’alcalde d’Amposta, Manel Ferré; per la Terra Alta, l’alcalde de Gandesa, Carles Luz; i, pel Pallars Sobirà, l’alcalde de Sort, Llàtzer Sibís. El Barcelonès i la Vall d’Aran, sense cap municipi adherit, són els únics territoris sense representació al Consell Directiu.

 

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha rebut la Comissió Executiva de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) al Palau de la Generalitat, on han estat reunits durant una hora aproximadament juntament amb la vicepresidenta Joana Ortega. Amb aquesta trobada, la delegació d’alcaldes ha pogut explicar de primera mà al president Mas diferents projectes i iniciatives de l’entitat, entre els quals, la posada en marxa de la iniciativa de sobirania fiscal des dels ajuntaments, que arrenca aquest dijous, 18 d’abril, amb 11 municipis que ingressaran els seus impostos a través de l’Agència Tributària de Catalunya. La delegació de l’AMI estava formada pels alcaldes Josep Andreu (Montblanc), Ferran Bel (Tortosa), Josep M. Cervera (el Port de la Selva), Josep M. Corominas (Olot), Jordi Munell (Ripoll), David Rodríguez (Solsona), Josep M. Roigé (Balaguer), Josep M. Vila d’Abadal (Vic), Laura Vilagrà (Santpedor) i Josep Manel Ximenis (Arenys de Munt) i la primera tinent d’alcalde de Girona, Marta Madrenas.

La valoració de la reunió ha estat molt positiva per totes dues parts. El president de l’AMI, Josep M. Vila d’Abadal, ha destacat l’acollida que ha tingut l’exercici de sobirania fiscal des dels ajuntaments per part del president Mas i ha insistit que, al juliol, és previsible que més d’un centenar de municipis paguin els seus impostos a través de la Generalitat. Pel que fa al Govern, el conseller de Presidència, Francesc Homs, considera la iniciativa de l’AMI  un exemple de la vitalitat del procés de transició nacional, que té com a motor “no pas el Govern sol, sinó tota una societat que hi empeny”. El conseller també ha anunciat que el mecanisme perquè els municipis que ho vulguin paguin automàticament els seus impostos a través de l’Agència Tributària de Catalunya podria estar llest després de l’estiu com a molt tard: “Això no s’improvitza. S’ha de fer d’acord amb les lleis i donant seguretat jurídica als operadors.”

La Comissió Executiva de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), reunida avui a Olot, ha convidat els seus adherits a pagar els impostos recaptats a la Hisenda catalana en lloc de fer-ho a l’Agència Tributària espanyola. La mesura es començarà a aplicar de forma gradual amb 10 ajuntaments, aquest mateix dijous, fins arribar a un centenar, al mes de juliol, i a tota la resta d’adherits a l’AMI, a la tardor. Els municipis que exerciran la seva sobirania fiscal són Alella, Arenys de Munt, Campdevànol, Gallifa, Llinars del Vallès, Premià de Dalt, Ripoll, Sant Jaume de Llierca, Sant Julià de Llor i Bonmatí i Viladamat. Actualment, l’AMI està formada per 701 entitats, entre municipis, consells comarcals, diputacions i entitats municipals descentralitzades (EMD).

A la mateixa reunió s’ha aprovat, per una banda, instar la supressió de les quatre subdelegacions del Govern central que hi ha Catalunya i, per l’altra, demanar a la delegada del Govern espanyol, María de los Llanos de Luna, que retiri els procediments contenciosos-administratius que ha presentat contra diversos ajuntaments per no exhibir la bandera espanyola a les seves façanes o per declarar-se “territori català lliure“. La junta directiva explicarà aquests acords al president de la Generalitat, Artur Mas, que els rebrà en audiència oficial demà dimarts.

El president de l’AMI i alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal, ha explicat que aquests diners recaptats per la Generalitat a través dels ajuntaments seran enviats a les arques espanyoles igualment, però “així coneixerem exactament el volum de diners que generen els nostres impostos i que se’n van a Madrid”. L’AMI vol donar exemple  a empresaris i ciutadans de Catalunya perquè facin també pel seu compte l’exercici de la sobirania fiscal.

Vila d’Abadal ha insistit en la necessitat de convocar un referèndum perquè el poble català es pugui expressar de forma lliure i sobirana. En el cas que el Govern opti per fer una declaració unilateral d’independència sense la convocatòria prèvia de consulta,  l’alcalde de Vic ha dit que cal conèixer l’opinió dels electors del país. Només en el cas de quedar sense alternatives o que el Govern espanyol ho impedís, “donaríem suport a una declaració del Parlament i nosaltres faríem una declaració pròpia al respecte”, ha afegit.

Vila d’Abadal s’ha felicitat també pel nombre de municipis que s’estan adherint a l’organització, però ha lamentat alhora que aquesta xifra no sigui encara més alta “per les dificultats que alguns aparells de partit imposen als seus regidors que no tenen llibertat de vot per expressar la seva opinió a favor de la independència”. Vila d’Abadal s’ha referit expressament a Reus, on la moció d’adhesió, que comptava amb el suport de 62 entitats cíviques i culturals de la ciutat, va ser rebutjada pels vots en contra del PSC i el PP.

A la trobada d’Olot a més de Vila d’Abadal, hi han assistit els alcaldes Josep Andreu (Montblanc), Josep M. Cervera (Port de la Selva), Josep M. Corominas (Olot), Andreu Francisco (Alella), Jordi Munell (Ripoll), Carles Puigdemont (Girona), David Rodríguez (Solsona), Josep M. Roigé (Balaguer) i Josep Manel Ximenis (Arenys de Munt) i Domingo Tomàs, regidor de Tortosa, en representació de l’alcalde Ferran Bel.

Catorze entitats de la societat civil catalana s’han unit per tirar endavant una campanya per animar els ciutadans i ciutadanes a penjar l’estelada al balcó coincidint amb Sant Jordi. Amb el nom ‘Per Sant Jordi, el llibre, la rosa i l’estelada al balcó’, la voluntat de la iniciativa és visualitzar el suport a la causa sobiranista aprofitant la Diada, així com promoure la tradició de regalar roses i llibres.

Les entitats, les mateixes que fa un mes van presentar ElClauer.cat, l’argumentari civil pel Sí a la independència, són l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), l’Associació Catalana de Professionals, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), el Cercle Català de Negocis, el CIEMEN, el Col·lectiu Emma, l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, la Fundació Catalunya Estat, La Fàbrica, Òmnium Cultural, la Plataforma per la Llengua, la Plataforma pro Seleccions Esportives Catalanes, Sobirania i Justícia i Sobirania i Progrés.

Les entitats impulsores insten els catalans i les catalanes a fer-se seva la campanya i a fer-ne difusió aquests dies previs a Sant Jordi a través de les xarxes socials. Així, per exemple, s’ha creat una nova pàgina al Facebook on s’aniran actualitzant les notícies referents a la iniciativa. Igualment, avui s’ha estrenat l’etiqueta #esteladaSantJordi perquè els usuaris de Twitter se’n facin ressò i les persones que ho vulguin comparteixin les fotografies que facin a finestres i balcons amb estelades a Instagram i Flickr.

Diversos alcaldes i presidents de consells comarcals de les Terres de Ponent han lliurat avui a la president del Parlament, Núria de Gispert, un escrit en què exigeixen un canvi en l’actitud de la delegada del Govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, cap a les institucions locals del país i demanen l’empara de les institucions catalanes davant el que consideren una “campanya planificada d’assetjament”.

Els alcaldes i presidents de consells comarcals han traslladat a De Gispert la seva “inquietud” i “sorpresa” pels requeriments que han rebut perquè posin la bandera espanyola als edificis públics, quan en molts casos, segons argumenten, “fa molts anys que no hi són ni aquesta ni cap”. A més, recalquen que en aquests moments cal “cercar solucions als problemes” en lloc de “crear un problema on no n’hi ha”. Així ho ha manifestat la presidenta del Consell Comarcal de l’Urgell, Rosa Maria Mora, després de l’audiència: “Ens ha sorprès aquesta imposició, i ho fem arribar al Parlament del nostre país.” Mora ha subratllat a més que “nosaltres volem la pau social als nostres pobles”.

L’escrit expressa el “rebuig” a l’actitud de la delegada del Govern espanyol, que, insisteixen els signants, “ha iniciat una campanya planificada d’assetjament a les institucions locals de Catalunya”, que “es fa evident” en aspectes com “l’aplicació parcial i interessada” de la Llei de Banderes o “la impugnació en via administrativa de diversos acords en defensa de la sobirania de Catalunya, debatuts i aprovats en els respectius plens”.

Per aquestes raons, el text exigeix un “canvi en l’actitud” de Llanos de Luna amb què “eviti crear problemes on no n’hi ha, respecti l’autonomia dels ens locals en llur dimensió política i respecti la voluntat popular manifestada pels seus legítims representants”. L’escrit demana alhora empara a les institucions catalanes “perquè donin suport als ajuntaments, especialment als més petits, en la defensa dels seus drets i llibertats”.

A l’audiència hi han assistit els presidents de consells comarcals Rosa Maria Mora (Urgell), Francesc Fabregat (Pla d’Urgell), Juli Muro (Garrigues), Adrià Marquilles (Segarra), Pau Cabré (Segrià) i Joan Solà (Solsonès); i els alcaldes Josep Maria Huguet (Sidamon), Josep Maria Puig (Torregrossa), Enric Mir (les Borges Blanques), Bernat Solé (Agramunt) i Josep M. Roigé (Balaguer). L’escrit de denúncia, el signen també la vicepresidenta del consell comarcal de la Noguera, Maria Antònia Pubill, i l’alcaldessa de Tàrrega, Rosa Maria Perelló. Amb l’excepció de l’alcalde de Torregrossa, la resta de signants són membres de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). En aquest sentit, l’alcalde Roigé és vicepresident de l’entitat i els alcaldes Mir i Fabregat formen part del Consell Directiu.

Un total de 155 ajuntaments, nou consells comarcals, tres diputacions i dues entitats municipals descentralitzades (EMD) han tramès al Parlament les actes de suport a la declaració de sobirania aprovada per la cambra catalana el passat 23 de gener. Podeu consultar les adhesions en aquest mapa interactiu. Als 155 municipis, hi viuen 3.260.000 habitants, el 43% de la població de Catalunya. El text aprovat al Parlament acordava iniciar el procés per fer efectiu l’exercici del dret a decidir perquè els ciutadans puguin decidir el seu futur polític d’acord amb el principi de sobirania, que, entre d’altres, “atorga al poble de Catalunya caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà”.

Josep Maria Vila d’Abadal,  alcalde de Vic i president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), ha manifestat que “aquestes dades corroboren que cada dia hi ha més municipis que mostren la seva voluntat de participar en el procés de sobirania de Catalunya”. Vila d’Abadal confia que el procés de transició nacional “avanci i puguem fer la consulta com més aviat millor”. Els 155 ajuntaments que donen suport a la declaració de sobirania continuaran creixent, ja que l’AMI agrupa 695 ens, nombre que augmenta sense pausa. Dels ens associats, 661 corresponen a municipis, 28 a consells comarcals, quatre a entitats municipals descentralitzades (EMD), a més del Consorci del Lluçanès i la Diputació de Lleida.

Per altra banda, l’AMI celebrarà reunió de la seva Comissió Executiva el proper 15 d’abril a Olot.

 

Catorze entitats referents de la societat civil catalana han presentat aquest migdia el projecte ElClauer.cat, l’argumentari civil a favor de la independència de Catalunya. Les entitats impulsores han destacat la capacitat de treball i coordinació que ha permès presentar una iniciativa de forma conjunta que vol col·laborar des de la base i amb arguments en el procés català cap a l’Estat propi.

En la presentació al Centre de Cultura Contemporànea de Barcelona (CCCB), en la qual han participat representants de totes les entitats, el periodista i membre de la junta d’Òmnium Cultural Francesc-Marc Álvaro, el sociòleg i membre de La Fàbrica Salvador Cardús, la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Carme Forcadell, i la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, han presentat “una eina que ha de servir per respondre i debatre sobre les preguntes que molts catalans tenen sobre el procés sobiranista”. Els portaveus han afirmat que “ElClauer.cat ha de servir per fer arribar les raons per la independència a aquells que encara es mostren indecisos”. En aquest sentit, els quatre representants han destacat que es tracti d’una eina interactiva, amb capacitat de fer-la córrer per la xarxa i que és oberta a noves preguntes així com a noves organitzacionsque hi vulguin donar suport.

ElClauer.cat neix com un portal web amb 70 preguntes i les conseqüents 70 respostes dividides en 12 grans grups o àrees de debat. Cada setmana, el portal destaca una d’aquestes preguntes. El web incorpora també audiovisuals de suport (el vídeo al mes), el debat a les xarxes (@elclauercat) i la traducció de tot el contingut en castellà i anglès.

Formen part d’ElClauer.cat: l’ANC, l’Associació Catalana de Professionals, l’Associació de Municipis per la Independència (representada en aquesta ocasió per l’alcalde de Montblanc i vicepresident de l’AMI, Josep Andreu,  i l’alcalde de Girona i membre del Consell Directiu, Carles Puigdemont), el Cercle Català de Negocis, el CIEMEN, el Col·lectiu Emma, l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, la Fundació Catalunya Estat, La Fàbrica, Òmnium Cultural, la Plataforma per la Llengua, la Plataforma pro Seleccions Esportives Catalanes, Sobirania i Justícia i Sobirania i Progrés.

El 68% dels municipis de Catalunya ja són membres de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). Aquesta és una de les dades que s’han donat a conèixer avui a la segona Assemblea General de l’AMI (o tercera assemblea si es té en compte l’Assemblea Constituent de Vic), que ha aplegat 200 càrrecs electes, entre alcaldes i regidors, a Vilanova i la Geltrú, capital del Garraf. Aquest percentatge suposa prop del 39% de la població catalana, uns tres milions d’habitants, que viuen a localitats on els seus plens municipals han aprovat per majoria absoluta que Catalunya convoqui un referèndum per aconseguir la independència.

L’Assemblea General ha aprovat una moció que dóna suport a la Declaració de Sobirania del Parlament i demana al Govern que tingui en compte l’AMI en el procés de Transició Nacional. Segons Josep M. Vila d’Abadal, alcalde de Vic i president de l’AMI, “han de comptar amb nosaltres. No té cap mena de sentit que el Govern no reconegui la feina que ha fet la nostra associació i la que pot fer en el futur”. En relació amb aquest procés, ha afegit que ara no toca “fer marxa enrere” i que el referèndum s’ha de fer de totes, totes: “Encara que no el guanyem, l’hem de fer. No s’hi val l’argument, que alguns comencen a escampar, que no es pot fer si hi ha risc de derrota. Això no s’hi val.”  

Els membres adherits han aprovat de forma majoritària i sense vots en contra l’informe de gestió, els pressuposts per a l’any vinent i el pla d’acció per al futur. Entre d’altres iniciatives, el pla preveu la realització d’una macro enquesta per conèixer la foto real dels catalans a la pregunta de si estan a favor o en contra de la independència. Vila d’Abadal ha justificat que el sondeig l’havia d’impulsar l’AMI perquè “cal controlar la pregunta”. “No hem d’anar amb revolts ni subterfugis. No es tracta de preguntar si el votant català li agradaria tenir estructures d’Estat o de si vol ser considerat un estat europeu. La pregunta ha de ser ben clara: si està a favor o en contra de la independència”, argumenta Vila d’Abadal.

La guerra de les banderes també ha ocupat bona part del debat de l’Assemblea General, fins el punt que els assistents han plantejat considerar persona non grata la delegada del Govern, María de los Llanos de Luna, per la seva persecució als ajuntaments que han retirat la bandera espanyola dels balcons. La direcció de l’AMI ha aconsellat prudència i debatre la iniciativa en una reunió de la Comissió Executiva. Tot i això, Vila d’Abadal ha deixat clar que l’actitud de la delegada del Govern constitueix una agressió flagrant contra la democràcia municipal i els drets dels catalans. L’AMI ha acordat assumir una decisió unitària: “D’un en un som vulnerables, però tots junts tenim molta força”, ha sentenciat el president de l’AMI. En el seu discurs a l’Assemblea, Vila d’Abadal també ha plantejat la retirada de cop de la rojaigualda  a tots els ajuntaments com a mostra de força i de solidaritat i com a fórmula d’autoinculpació. Si a continuació el Govern central inhabilités els alcaldes, “ens plantejaríem el gest de posar tots la bandera espanyola als nostres balcons. Seria una demostració de com es vulneren els nostres drets i podria provocar l’efecte contrari al poble de Catalunya”.

En relació amb l’informe que s’ha conegut avui per reduir competències als ajuntaments, Vila d’Abadal ha respost que es tracta d’una vulneració més del Govern central: “És la història de cada divendres. Cada setmana hi ha una nova decisió en contra de Catalunya per fer-nos espanyols.” 

La moció aprovada per l’Assemblea General inclou també el punt de respectar el dret dels municipis adherits a l’AMI de declarar-se “territori de Catalunya lliure i sobirà” i insta tots els municipis perquè comencin a exercir “la sobirania fiscal, per la qual cosa passin a ingressar els impostos dels seus treballadors (IRPF) i IVA a l’Agència Tributària catalana, en lloc de fer-ho a l’agència espanyola”, un mesura que caldria tirar endavant mitjançant decisions adoptades en ple municipal o dels seus batlles i equips de govern.

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha convocat als representants dels 648 municipis, 28 consells comarcals, 4 entitats municipals descentralitzades (EMD), el Consorci del Lluçanès i la Diputació de Lleida per participar a la segona Assemblea General de l’entitat, que se celebra aquest divendres, 15 de febrer, a partir de les 11 h, a l’auditori Eduard Toldrà de Vilanova i la Geltrú. Els prop de 700 convocats entre alcaldes, regidors i altres responsables polítics representen el suport del municipalisme català a la convocatòria d’un referèndum per convertir Catalunya en un nou estat d’Europa. A més de tractar les darreres novetats sobre el procés de transició nacional cap a la independència i el degoteig de denúncies del Govern espanyol contra ajuntaments sobiranistes, és previst que l’Assemblea General aprovi un manifest que es farà públic al voltant a les 13.30 h.

Membres de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) s’han reunit aquest matí amb representants del grup parlamentari del Partit Popular de Catalunya (PPC), encapçalats pel seu portaveu, Enric Millo, i el secretari primer de la Mesa del Parlament, Pere Calbó. Durant la trobada, ambdues parts han exposat el seu punt de vista sobre el dret a decidir i han fet evidents les discrepàncies sobre la voluntat que Catalunya esdevingui un nou estat d’Europa. Els representants del PPC han obert la porta a plantejar un referèndum, però només si se celebra arreu de l’Estat espanyol.

Segons ha declarat el president de l’AMI i alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal,  “ens han rebut amb molta cordialitat i no han descartat la possibilitat de plantejar un referèndum… això sí, obert a tot Espanya, perquè tots els espanyols puguin expressar la seva opinió”. Pel que fa al conflicte de banderes i dels municipis declarats “territori català lliure i sobirà”, “el PPC s’ha compromès a fer-li arribar la nostra preocupació a la delegada del Govern a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna, encara que creuen que té poc marge de maniobra en estar obligada a fer complir la llei”. El proper 15 de febrer, durant l’Assemblea General de l’AMI que se celebrarà a Vilanova i la Geltrú, Vila d’Abadal ha anunciat que es prendrà una decisió sobre com donar suport als municipis que són portats als jutjats per no tenir la bandera espanyola o per haver-se declarat lliures i sobirans.

Per la seva banda, el popular Enric Millo ha reconegut que “hi ha una discrepància absoluta en els objectius. No hi ha marge per col·laborar amb una associació amb un objectiu oposat al nostre”. Millo ha continuat: “Reconeixem que legítimament poden defensar la seva teoria del dret a decidir.”  I, pel que fa a la guerra de banderes, ha apuntat: “Els municipis han de complir totes les lleis, igual que es demana als ciutadans.”

A més de Vila d’Abadal, Millo i Calbó, també han assistit a la trobada els alcaldes Carles Puigdemont (Girona), Josep Andreu (Montblanc) i Andreu Francisco (Alella).

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) s’ha reunit aquesta tarda amb els representants del grup parlamentari del PSC, encapçalats pel seu primer secretari, Pere Navarro. Josep M. Vila d’Abadal, president de l’AMI i alcalde de Vic, ha insistit a destacar el gest del líder del socialisme català de presidir aquesta trobada i no delegar en qualsevol altre dirigent del seu partit.

A la trobada, els representants de l’AMI han demanat suport a Pere Navarro per augmentar el nombre de municipis catalans que ja estan adherits a l’organització. Hores d’ara, són 646 municipis i 34 consells comarcals, diputacions i altres ens municipalistes. Vila d’Abadal ha insistit especialment en demanar el seu dels regidors socialistes a l’Ajuntament de Barcelona: “Només falten 5 vots perquè Barcelona aprovi adherir-se a l’AMI i hem demanat al PSC que ens ajudin a fer aquest pas.”

A més de Navarro, a la trobada, hi han assistit Maurici Lucena, portaveu del Grup Socialista al Parlament, i les alcaldesses Núria Parlón (Santa Coloma de Gramenet), Ana del Frago (Barberà del Vallès) i Xavier Vilamala (Sant Hipòlit de Voltregà). A més de Vila d’Abadal, per part de l’AMI, hi han assistit els alcaldes Josep Andreu (Montblanc), Andreu Francisco (Alella), Juli Gendrau (Berga), David Rodríguez (Solsona), Josep M. Roigé (Balaguer), Jordi Solé (Caldes de Montbui) i Laura Vilagrà (Santpedor).

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha rebut una de les insígnies de la Fundació Catalunya Estat (FCE), atorgades a persones i entitats del món civil i cultural en reconeixement a la seva rellevància i tasca dedicada perquè Catalunya esdevingui Estat. En aquesta segona edició dels premis, també han estat concedides insígnies a l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), el lobby europeu Ferrmed, Vicenç Ferrer i Andreu, Jan Jambon, Joaquim Vidal, Josep-Maria Terricabras, Mònica Terribas, Miquel Calçada, Toni Soler, Toni Albà, Lluís Garcia i Sevilla, Lluís Cabrera, Lluís Colom i Bernat Garrigós.

L’acte de lliurament, que es va celebrar ahir al vespre a la seu barcelonina de la Fundació Catalunya Estat, va ser conduït pel president de la FCE, Jaume Vallcorba, i per Albert Codinas, vicepresident de la FCE. Al seu parlament d’agraïmet pel guardó, Josep M. Vila d’Abadal, president de l’AMI i alcalde de Vic, va destacar que “els municipis hem d’aixoplugar el moviment social a favor de la independència. Nosaltres som els qui hem de dir als veïns com han de treballar per tirar endavant el projecte que portarà Catalunya a ser un estat sobirà. Tots junts, municipis i entitats ens hem d’unir per a aquest projecte i perquè els polítics compleixin el compromís que van adquirir ahir al Parlament”. Respecte a la consulta d’independència, Vila d’Abadal va explicar que “s’ha de guanyar. No s’hi val perdre-la, perquè, si perdem, ens assimilaran. L’hem de fer quan estiguem segurs que el guanyarem”.

A la primera edició de les insígnies de la FCE, es va reconèixer la tasca de Moisés Broggi, Oriol Domènec, Joan Blanch, Antoni Maria Badia i Margarit, Salvador Cardús, Jordi Bilbeny i Jaume Manel Oronich.

El Consell Directiu de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), reunit al claustre del Monestir de Sant Cugat, ha acordat demanar públicament una rectificació a la delegada del Govern a Catalunya, María de los Llanos de Luna, per la seva campanya “d’imposició de la bandera espanyola” als ajuntaments catalans. El president de l’AMI, Josep M. Vila d’Abadal, ha manifestat que Llanos de Luna “ha obert una guerra innecessària que pot crear violència contra la pròpia bandera espanyola”. Segons el batlle, “aquest era un tema del qual no parlava ningú i ara està provocant un rebuig cap a la bandera espanyola. Són ganes d’obrir un conflicte social on no n’hi havia cap”.

L’alcalde de Vic ha mostrat tot el seu respecte per la gent que defensa la bandera espanyola, però ha demanat sensatesa en abordar aquest conflicte. Com ha insistit Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat, això pot provocar l’efecte rebot i que “alguns pobles s’ho prenguin com una agressió als seus sentiments i vulguin fer el contrari”. Vila d’Abadal ha recordat que l’AMI posa els seus serveis jurídics a la disposició dels municipis que ho necessitin, en referència als ajuntaments que pateixen problemes per les banderes i també als que s’han declarat ‘territori català lliure i sobirà’. L’AMI redactarà una moció que demana la rectificació de la delegada del Govern perquè sigui aprovada pels plens municipals. Igualment, també s’ha anunciat que es farà una moció conjunta de suport a la Declaració de Sobirania del poble de Catalunya aprovada al Parlament.

A la trobada de Sant Cugat, a més de Vila d’Abadal i Conesa, hi han assistit Jordi Molinera, primer tinent d’alcalde d’Altafulla; Jordi Cordón, alcalde de Torroella de Montgrí i l’Estartit; Laura Vilagrà, alcaldessa de Santpedor; Jordi Munell, alcalde de Ripoll; Raimon Gusi, tinent d’alcalde de Vilafranca del Penedès; Jordi Garcia Ventura, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Valls; Lluís Costabella, tinent d’alcalde de Banyoles; Ferran Bel, alcalde de Tortosa; Josep Manel Ximenis, alcalde d’Arenys de Munt; Francesc Fabregat, alcalde de Bellvís; Josep M. Roigé, alcalde de Balaguer; Josep M. Cervera, alcalde del Port de la Selva; Jordi Martín, regidor de Cultura de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell; Jordi Camps, alcalde de Vidreres; Lluís Sagarra, regidor de Seguretat Ciutadana de l’Ajuntament de Martorell; Juli Gendrau, alcalde de Berga; Joan Piñol, alcalde de Móra d’Ebre; i Neus Lloveras, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, la localitat que acollirà l’Assemblea General de l’AMI el proper 15 de febrer.

El Gironès protagonitza el quart ple d’institucions locals independentistes. I és que els seus 27 ajuntaments i el seu consell comarcal s’han fet membres de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). L’últim dels municipis a formar-ne part ha estat Madremanya, governat per una llista d’independents vinculada al PSC. Es tracta, doncs, de la quarta comarca 100% sobiranista després del Pla de l’Estany (amb 11 municipis membres), el Ripollès (amb 19) i Osona (amb 51), per aquest ordre temporal. Si es té en compte les dades de població, però, el Gironès és el territori més poblat dels quatre, amb 182.922 habitants.

Les institucions locals de la demarcació de Girona s’han compromés des del primer moment amb el procés d’independència de Catalunya. De fet, les seves comarques figuren al capdavant del rànquing d’adhesions: Gironès (100%), Pla de l’Estany (100%), Ripollès (100%), Selva (92%), Garrotxa (86%), Cerdanya (82%), Baix Empordà (72%) i Alt Empordà (71%). A les terres de ponent, la Noguera i les Garrigues podrien afegir-se aviat al club de comarques amb el 100% d’ajuntaments sobiranistes. A la Noguera, només falta per ingressar Menàrguens, amb alcaldia del PSC, i, a les Garrigues, el Cogul, amb alcaldia d’ERC.

.

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) han presentat aquesta tarda un manifest amb el qual donen ple suport a la Declaració de Sobirania que el Parlament té previst aprovar a la sessió del proper 23 de gener. Els presidents de les dues entitats, Josep M. Vila d’Abadal i Carme Forcadell, han coincidit en donar el seu vistiplau al punt clau de la declaració: “El poble català és subjecte polític i jurídic plenament sobirà per decidir per sí mateix el seu futur.” Els dos han alertat, però, que aquest suport no significa un xec en blanc i demanen als partits catalans que no afluixin en les demandes a favor de la independència.

“El consens és molt important, però mai en perjudici de rebaixar l’objectiu que volem assolir: que Catalunya esdevingui un Estat propi”, ha afirmat Vila d’Abadal. Sobre la consulta d’independència, Forcadell ha deixat clar que “només pot haver una pregunta amb una resposta clara que sigui sí o no. No acceptarem, ni donarem suport, a cap consulta que plantegi altres qüestions”. I ha afegit: “Estem contents de com va el procés cap a la independència. Però això és només el primer pas i volem que la consulta es faci el més aviat possible. No més tard del 2014.” Pel que fa a l’adhesió del PSC a la Declaració de Sobirania, Vila d’Abadal ha declarat que “si, per aconseguir la sobirania, tenir a favor el PSC ens ajuda, benvinguts siguin”.

Les dues organitzacions han convocat els ciutadans a un acte públic de suport a l’aprovació del Parlament el proper 23 de gener, a les 19 hores, la mateixa hora a la qual s’aprovarà la declaració simbòlica. Les concentracions es duran a terme davant de tots els ajuntaments catalans. També han fet una crida a col·laborar en el procés d’independència i participar activament en la campanya per ampliar i consolidar la majoria social favorable a l’Estat propi: “És el moment d’arribar a tots els racons del país perquè, quan els ciutadans de Catalunya exercim el dret a l’autodeterminació, ho fem de forma clara i inequívoca pel sí a la llibertat i al nostre futur com a poble.”