El Consell Directiu de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), reunit avui al Casal de les Dones de Reus, ha demanat a tots els ajuntaments catalans que expressin el seu suport al procés sobiranista i a la consulta del 9 de novembre “per demostrar la força del municipalisme”, en paraules del seu president, Josep Maria Vila d’Abadal.

Aquest compromís s’ha de plasmar aquest final d’estiu en dos moments claus: el primer, al matí de l’11 de setembre, quan s’insta tots els ajuntaments catalans a celebrar concentracions de suport al procés sobiranista a les places majors de cada vila i al costat de les entitats i associacions favorables al Dret a Decidir; i el segon, immediatament després que el president de la Generalitat hagi signat la convocatòria de la consulta del 9 de novembre. “Tots els municipis de l’AMI i els que no siguin de l’AMI, però s’hi vulguin afegir, celebraran un ple extraordinari amb un punt de l’ordre del dia únic, de recolzament del procés i del decret de convocatòria a la consulta”, segons ha explicat Vila d’Abadal. Els dies posteriors, l’AMI citarà els alcaldes a Barcelona per lliurar els acords aprovats en els respectius plenaris al Parlament, la Generalitat i les institucions europees. La proposta compta amb el suport de l’Associació Catalana de Municipis (ACM). “Volem fer-ho a la mateixa hora i a tots els municipis, per demostrar que tenim una força institucional altíssima i que ens adherim clarament al procés i donem suport al president”, ha afegit el president de l’AMI i alcalde de Vic.

A la reunió ha estat convidat l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, que ha donat la benvinguda a la resta d’alcaldes i ha expressat la seva voluntat de suport a l’associació malgrat que l’ajuntament no estigui adherit a l’AMI, atès que la moció en aquest sentit no es va poder aprovar en el seu moment per majoria absoluta.

La població de Reus (Baix Camp) acollirà la reunió del Consell Directiu de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) que se celebrarà dimarts, 2 de setembre, al Casal de les Dones.

La sessió estarà estarà encapçalada pel president de l’AMI i alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal, i també està previst que hi assisteixi com a convidat l’alcalde de Reus, Carles Pellicer. Entre les qüestions que es tractaran, destaca la crida que es fa a tots els ajuntaments catalans per tal que el proper 11 de setembre mostrin públicament el seu suport a la consulta, a les places majors de cada vila i al costat de les entitats i associacions favorables al Dret a Decidir.

El consell directiu de l’AMI està format per representants municipals de totes les comarques de Catalunya, que cada dos mesos es troben per tractar diferents temes d’actualitat.

Carles Puigdemont, alcalde de Girona i membre del Consell Directiu de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), ha demanat que l’Estat espanyol permeti la celebració de la consulta sobiranista del 9 de novembre ja que “a Catalunya hi ha la voluntat que el procés sobiranista sigui escrupolosament legal”, després que avui es fes públic el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries (CGE).

Puigdemont ha volgut destacar que “tot el que fem està emparat en la més escrupolosa legalitat. Així és i així serà” i s’ha preguntat si “tindrà l’Estat espanyol l’interès de trencar la legalitat catalana? Espero que no, que ens deixin mantenir la nostra legalitat per fer la consulta”.

L’alcalde de Girona ha fet aquestes declaracions un cop ha finalitzat la seva participació a la taula rodona sobre “El procés que viu Catalunya des de la perspectiva dels ajuntaments i dels seus ciutadans” i que s’ha celebrat dins del marc de la XLVI Universitat Catalana d’Estiu (UCE) de Prada de Conflent.

A hores d’ara ja hi ha més de 70.000 persones inscrites a la “V” de l’11 de setembre que unirà la Plaça de les Glòries amb la Plaça Pius XII i la Plaça Ildefons Cerdà de Barcelona. Tot i això, la campanya ‘Ara és l’hora’, impulsada per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, organitzadora de l’11 de setembre, fa una nova crida a inscriure’s pel web als diversos trams amb els quals es pretén dividir totes les persones que vulguin participar de la mobilització.

‘Ara és l’hora’ ha expressat que vol convertir la “V” de l’11 de setembre en el mosaic més multitudinari de la història del país en forma de senyera. La “V” serà un missatge clar al món de la voluntat majoritària a Catalunya de fer i guanyar la consulta el 9 de novembre. Per a l’organització, la mobilització massiva de l’11 de setembre és la millor garantia de la consulta del 9 de novembre. És un pas imprescindible. En aquest sentit, la campanya recorda que per garantir-ne l’èxit cal que tothom s’hi inscrigui tal com es va fer l’any passat des de l’Albera fins a les Terres de l’Ebre.

Així, amb la voluntat de combinar una bona logística alhora que garantir l’espectacularitat del missatge, des d’avui el web de la “V” incorpora una nova forma per organitzar la V que permet a les persones que s’hi inscriuen escollir el tram que volen omplir i el color de la samarreta per fer la senyera. De la mateixa manera, el sistema d’inscripció fa que es recomanin trams a les persones interessades segons la seva residència a través del codi postal (adjuntem quadre de recomanacions). Amb aquesta acció es pretén que cada comarca s’encarregui d’omplir algun tram/trams a través dels autocars que s’organitzaran al territori i facilitar la plena ocupació de la Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona l’11 de setembre.

Paral·lelament, ‘Ara és l’hora’ avança en els diferents camps d’acció que va plantejar en la seva presentació el 17 de juliol. De fet, a hores d’ara la campanya ha tingut un bon impacte entre la població catalana i ha començat a teixir una bona xarxa de voluntaris, així com també ha assolit una xifra considerable de “micromecenatge” a través dels donatius que han fet desinteressadament centenars de catalans i catalanes. Així mateix, ‘Ara és l’hora’ ha iniciat els últims dies una campanya intensiva en mitjans de comunicació, carreteres i espais públics d’arreu del país. La finalitat és estendre el missatge que ha arribat el moment de fer un darrer esforç per aconseguir l’objectiu de celebrar la Consulta i fer que guanyi l’opció del Sí a un país nou.

Podeu consultar els trams destinats a cadascuna de les comarques del país en aquests dos enllaços:

http://www.municipisindependencia.cat/wp-content/uploads/2014/08/inscripcions-Via_Página_1.jpg

http://www.municipisindependencia.cat/wp-content/uploads/2014/08/inscripcions-Via_Página_2.jpg

 

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha expressat avui el seu suport a la campanya unitària de la societat civil per la consulta del 9N que porta per nom “Ara és l’hora”, endegada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural. Així ho han expressat aquesta tarda les tres entitats a Barcelona, amb la signatura d’un conveni d’adhesió de l’AMI a la campanya. La iniciativa, oberta a totes les entitats que vulguin garantir la consulta i que apostin per fer un país nou, serà el marc de treball en què la societat civil inclourà totes les seves activitats des d’ara fins al 9 de novembre. El conveni signat avui estableix que les tres entitats col·laboraran en l’organització i la difusió de la campanya “Ara és l’hora”, i té vigència inicialment fins a finals del 2014, tot i que, després d’aquesta data, es renovarà automàticament cada trimestre. Per Josep Maria Vila d’Abadal, president de l’AMI, l’entitat no ha dubtat a adherir-se a la iniciativa perquè “aquesta campanya no l’han de fer els partits polítics, si no que l’ha de fer el poble. I l’ha de fer el poble per evitar que hi hagin Si-Si diferents. Si el 9 de novembre no treballem i votem tots junts, no aconseguirem arribar allà on volem ser”. Per assolir els objectius del projecte, “Ara és l’hora” compta amb un pla d’acció que es resumeix en 6 grans accions: fer de la Via Catalana 2014 de l’11 de setembre la mobilització més massiva de la història del país; aconseguir 100.000 voluntaris que es mobilitzin durant aquests quatre mesos; recaptar una quantitat de diners mínima que permeti desenvolupar una gran campanya política i comunicativa a partir del mecenatge popular; elaborar una base de dades de 2,5 milions de persones que afirmin que votaran Sí el 9 de novembre; construir una acció comunicativa que faci arribar el missatge a totes les persones que viuen al país i, finalment, sumar un mínim de 500.000 persones més en el projecte per consolidar una majoria massiva a favor del SÍ. A la reunió han participat, entre d’altres, Carme Forcadell, presidenta de l’ANC, Oleguer Serra, director d’Òmnium Cultural, Pep Andreu, vicepresident de l’AMI i alcalde de Montblanc i Josep Maria Roigé, vicepresident de l’AMI i alcalde de Balaguer.

L’alcalde de Flix i secretari de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Marc Mur, participarà, juntament amb la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Carme Forcadell, en els parlaments de la 2a diada independentista de la Terra Alta, que tindrà lloc a la Plaça del Comerç de Gandesa la tarda del dissabte 26 de juliol.

Aquesta jornada festiva i reivindicativa constarà de tallers infantils, cercaviles, actuacions musicals i un assaig per l’onze de setembre, que consistirà en què els assistents formin una lletra “V” a la cruïlla entre els carrers Germandat i Major. Així mateix, l’ANC habilitarà estands per signar un vot per la independència.

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha estat representada per l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, en la tercera reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, que s’ha celebrat aquest migdia al Parlament de Catalunya.

La plataforma, integrada per gairebé 3.000 entitats, prepara una mobilització ciutadana per després de la Diada i instarà per carta Mariano Rajoy a tolerar el referèndum.

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha encapçalat la trobada, que integra entitats i partits polítics favorables a la consulta. Aquest cop hi han anat, per primer cop, la plataforma política Avancem i l’organització de castellanoparlants Súmate. Amb aquestes adhesions, ja són gairebé 3.000 les entitats i partits que formen part del Pacte.

El Pacte Nacional pel Dret a Decidir té com a objectiu principal coordinar la mobilització en defensa de la consulta del 9 de novembre, encara que sense pronunciar-se sobre el sentit del vot.

[ARTICLE D’OPINIÓ DE ROGER TORRENT]

Diu Rajoy: “Cataluña y Escocia son dos realidades absoluta y totalmente diferentes”. I mira, aquest cop, hi estaríem d’acord. Escòcia no és Catalunya. Catalunya no és Escòcia. Evidència palmària. No hi ha dues nacions iguals. De la mateixa manera que tampoc hi ha processos d’independència idèntics. Les realitats són diverses, complexes, distintes. No es poden fer, per tant, paral·lelismes automàtics. Òbviament.

I si això és cert -que ho és- no es menys veritat que hi ha principis que són universals. Hi ha elements que s’expliquen de la mateixa manera a Barcelona o Edinburgh.  Conceptes que volen dir el mateix a Catalunya o a Escòcia, al Quebec o a Flandes, però també a Washington, Tel Aviv o Berlin. Arreu.

Principis que entén tothom i que formen part del conjunt de pilars que sustenten les democràcies madures. El principi, per exemple, de que tota nació té el dret a definir lliurement el seu futur. A determinar allò que vol ser. A les urnes, en pau i llibertat.

És a dir, allò que en diem el dret a decidir. The right to decide. I això val per tothom. Ho sabem a Barcelona i ho saben a Edinburgh. De fet, el 2012, un moció aprovada pel Parlament escocès titulada “Visca Catalunya” (sic) vinculava la voluntat dels escocesos de decidir el seu futur amb el desig dels catalans de fer el mateix. Deia, la moció, que “el dret a decidir és un pilar fonamental consagrat en la llei internacional que ha de ser respectat per tothom”. I acabava afirmant que cal “demanar un marc legal per poder celebrar un referèndum”.

Avui hi som més a prop. Tots dos pobles. Ells tenen una data, el 18 de setembre i una pregunta. Nosaltres, també tenim data i pregunta. Ells, però, tenen l’acord amb Londres per poder-ho fer. Nosaltres, no. Vet aquí una de les principals “realidades diferentes” que esgrimeix Rajoy. El respecte al dret a decidir d’uns (Westminster) i altres (Madrid).

Aquesta realitat la vam poder constatar in situ l’alcalde de Ripoll, Jordi Munell i jo mateix, representant l’Associació de Municipis per la Independència. El passat 4 de juny els dos alcaldes acompanyàvem una delegació de l’entitat “El Cas dels Catalans”de visita a Edinburgh que, fonamentalment, volia mostrar la gratitud als diputats escocesos per la seva solidaritat cap al nostre procés i alhora contrastar les trajectòries que vivim les respectives nacions. Una setantena de catalans i catalanes, doncs,  vam ser rebuts al Parlament de Holyrood per una representació de diputats escocesos encapçalats per Sandra White, diputada promotora de la citada moció.

La trobada va servir per avaluar els dos camins empresos. Els desitjos, temors, preocupacions i esperances de cada part. Per part nostra, vam destacar la importància de l’acord entre Salmond i Cameron. És a dir, el pacte polític en virtut del qual es va adaptar la llei per permetre el referèndum. Un procediment que contrasta –és obvi- amb aquells que, aquí, ens diuen que la Constitució no permet la consulta. No hi cap, no està previst, no hi ha encaix… i així. La realitat escocesa, però, desemmascara aquesta fal·laç idea de que la llei està per sobre de la voluntat política. Per sobre de la voluntat popular. Les lleis, si no s’adapten a la majoria democràtica, no són lleis justes.

Certament els escocesos tenen un marc legal i polític acordat per totes dues parts. Les regles del joc clares i compartides. Tanmateix, reconeixent aquest fet, ens advertien que, per contra, nosaltres tenim “la força de la gent”. Textual gairebé.  La manifestació a Barcelona o la Via Catalana els havia emocionat, és clar. Però quan diuen “la gent” no només ho fan amb criteris quantitatius (tot i que les enquestes, veritablement, són diferents allà i aquí) sinó que es refereixen a un concepte més qualitatiu. Un concepte de transversalitat. De pluralitat.

“You have a common goal. All parties are working to asametarget”. L’exemple, al seu parer, la mateixa delegació desplaçada a Edinburgh. Entitats de la societat civil com el “Cas dels Catalans” o l’ANC, acompanyats de dos representants institucionals municipals a través de l’AMI que a més, són del primer i el segon partit del país. De fet, es aquesta pluralitat la que els admira. Perquè, en contrast, a Escòcia és l’SNP en solitari qui comanda el seu.

Segurament, els escocesos l’encerten. Segurament aquesta és la nostra gran riquesa. El nostre procés no és exclusiu. No és només institucional, però tampoc és únicament popular. No es circumscriu al Parlament ni es fa totalment des del carrer. No es d’un, de dos, ni de tres partits. És parlamentàriament ampli. Per això no es pot dir, tampoc, que sigui ideològicament esbiaixat. El nostre camí és una conjunció d’esforços que van i vénen en totes direccions.

You have a common goal. A vegades, ens cal una mirada externa per reconèixer allò que no sabem veure. Allò que no valorem prou. Els escocesos tenen l’eina, però han de consolidar la musculatura de cara al 18 de setembre. Nosaltres que tenim la força, hem de consolidar els instruments en vistes al 9 de novembre. Totes dues nacions tenim cites marcades al calendari. No hi hem arribat de la mateixa manera ni, segurament, afrontarem els mesos que ens queden amb les mateixes condicions. Efectivament, “Cataluña y Escocia son dos realidades absoluta y totalmente diferentes”. Però al final, a una Nació i altra, del que es tracta es de poder exercir el mateix principi universal: el dret a decidir. Es tracta, en definitiva, d’exercir la democràcia.

L’Associació Municipal per la Independència (AMI) avalua la possibilitat de demanar empara a diferents organismes europeus davant les denúncies que reben alguns ajuntaments i consells comarcals adherits a l’associació per part de la delegació del govern a Catalunya. Aquest ha estat un dels punts de l’ordre del dia tractats en el decurs de la tercera Assemblea General que l’AMI va celebrar el passat dissabte 28 de juny a la localitat lleidatana de Balaguer.

L’associació es planteja presentar una queixa davant tres dels òrgans del Congrés de Poders Locals i Regionals del Consell d’Europa (CPLR): a la comissió de Seguiment, al president del CPLR, Herwig Van Staa, i al president de la Cambra de Poders Locals, Jean Claude Frécon. Així mateix, s’interposarien recursos davant el Tribunal de Justícia d’Europa per incompliment de la normativa de la UE per part d’un estat membre. Aquests incompliments bàsics de l’Estat espanyol serien el del dret a l’associació (exemplificat en les reiterades denúncies contra el pagament de quotes a l’AMI) i el de la proporcionalitat dels controls administratius.

A hores d’ara, els jutjats han desestimat o arxivat 73 contenciosos impulsats per la delegada espanyola María de los Llanos de Luna, dels quals, 50 per sobirania fiscal (amb 4 sentències fermes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya), 1 pel pagament de quotes a l’AMI i 22 per declaracions de “territori català”. Per la seva banda, els jutges han donat la raó als advocats de l’Estat espanyol en 13 ocasions (3 per sobirania fiscal, 5 per no penjar la rojigualda, 4 per declaracions de “territori català” i 1 pel pagament de quotes a l’AMI).

Els Ajuntaments i consells comarcals denunciats per la delegació del govern espanyol ho són per: impulsar la “sobirania fiscal” (103), no penjar la bandera espanyola (93), declarar-se “territori català lliure i sobirà” (45), pagar la quota anual de l’Associació de Municipis per la Independència (32), cedir un local a l’AMI o la contractació de trens a l’Onze de Setembre de 2012. Un total, doncs, de 275 recursos i requeriments.

Durant l’Assemblea General ordinària també s’ha presentat als alcaldes presents la possibilitat de la celebració d’un acte a la tardor que duria el nom de la “Senyera per la llibertat”, i que simbolitzaria el suport al procés sobiranista des del món municipal dels 694 ajuntaments associats a l’AMI.

Balaguer serà l’escenari dissabte vinent, 28 de juny, de la tercera Assemblea General de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), on hi estan convocats tots els alcaldes dels municipis i ens que formen part d’aquest organisme per tal de presentar el balanç anual de l’Associació i plantejar-ne els reptes de futur. A la reunió es presentarà l’acte municipalista de suport al procés sobiranista que se celebrarà a la tardor.

Entre altres punts de l’ordre del dia hi ha les denúncies que estan rebent ajuntaments i consells comarcals per part de la Delegació del Govern espanyol per diferents motius relacionats amb el procés de sobirania. També es presentarà la proposta d’un gran acte que s’anomenarà “Senyera per la llibertat”, que l’AMI organitzarà la tardor vinent per fer palès el suport del món municipal a la consulta del 9 de novembre.

En acabar la reunió, sobre les 13 hores, el president de l’AMI, Josep Maria Vila d’Abadal, atendrà els mitjans de comunicació. Així mateix, els mitjans gràfics podran obtenir imatges de la celebració de l’Assemblea al començament i a l’acabament.

 

El president de l’AMI, Josep M. Vila d’Abadal va cloure amb Muriel Casals i Jaume Marfany el cicle de xerrades d’Estelada 2014 amb el Casal Marià d’Olot ple de gom a gom. Les xerrades al voltant de la consulta del proper 9 de novembre van acabar dissabte passat amb una taula rodona. Hi van participar Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural, Josep M. Vila d’Abadal, president de l’Associació de Municipis per la Independència, i Jaume Marfany, vicepresident de l’Assemblea Nacional Catalana. La taula va ser moderada per Albert Brosa, director d’Olot TV.

Tots els ponents van coincidir que la consulta s’ha de fer i que cal molta unitat d’acció entre la classe política i la societat civil, però per Vila d’Abadal , “alguna s’hi quedarà pel camí”. El president de l’AMI va afegir que “cal buscar la legalitat en la consulta, a poder ser amb l’acord amb el Govern central”.

Amb aquest acte, Estelada 2014 dóna per acabat el seu cicle de xerrades, que va iniciar-se el setembre, amb la mirada posada en el proper curs, quan l’entitat celebrarà els 10 anys d’existència. Asseguren que els convidats del proper any seran persones expertes en àmbits que cal tenir en compte per al futur estat català.

La vetllada va acabar amb la interpretació per part del Cor Juvenil Gaia d’Olot del Cant de la Senyera i Els Segadors, acompanyats per tota la sala del Casal Marià aixecada i acabant amb crits d’independència.

El Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Girona ha desestimat el recurs contenciós administratiu presentat per la Delegació del Govern a Catalunya contra la resolució adoptada per l’Ajuntament de Mont-ras en el Ple del 27 de maig de 2013, consistent en aprovar el pagament de 262 €, en concepte de quota de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) corresponent a l’any 2013. La magistrada basa la sentència en un article de la Llei Orgànica de Reforma de l’Estatut de Catalunya de 2006 que diu que “els municipis tenen dret a associar-se amb altres i amb altres ens públics (…) per complir tasques d’interès comú”, i estima que “el procés sobiranista és un assumpte públic que afecta directament als interessos municipals”. També en el decret legislatiu 2/2003 que aprova el Text refós de la Llei municipal i del règim local de Catalunya que desenvolupa els conceptes d’autonomia i competències municipals. El dictamen apel·la al caràcter superior de la Llei Orgànica 6/2006 de 19 de juliol de Reforma de l’Estatut de Catalunya a Llei 7/1985 Reguladora de les Bases de Règim Local sobre la qual es basava el recurs interposat per la Delegació del Govern. L’organisme presidit per Maria de los Llanos de Luna entén que aquest pagament vulnera els principis de legalitat i les competències municipals, i que incideix en desviació de poder. La sentència refusa aquest argument, tot assenyalant que els ajuntaments “tenen capacitat per establir convenis i crear mancomunitats, consorcis i associacions i participar-hi, i també adoptar altres formes d’actuació conjunta. Les lleis no poden limitar aquest dret si no és per a garantir l’autonomia”, continua l’argumentació.

“Una actuació sorprenent per entorpir el pagament de quotes a l’AMI”

Però la sentència va més enllà, ja que destaca que la finalitat última de la Delegació del Govern amb aquesta actuació és “entorpir o dificultar mitjançant una utilització esbiaixada dels Tribunals de Justícia la voluntat municipal amb vista a la seva participació en una determinada associació i al pagament de les seves quotes”. Així mateix, titlla de “sorprenent” l’actuació de la Delegació del Govern quant a la desproporció entre mitjans i finalitats utilitzades en aquest procediment, atès que el pagament de 262 euros suposa un “miserable” 0’017% del pressupost municipal. “També resulta sorprenent – segueix – que impugni aquest pagament i no altres que manquen de connexió o relació amb les competències municipals”, com ara cursos musicals, de cosir a màquina o de sevillanes i flamenc.

Una delegació de 70 persones encapçalada per dos alcaldes de l’Associació de Municipìs per la Independència (AMI) va ser rebuda ahir al vespre al Parlament d’Edimburg per una desena de diputats de l’Scottish National Party que el 28 de novembre del 2012 van signar una moció en defensa del dret del poble català a la seva autodeterminació. Els alcaldes encapçalaven la delegació de la campanya “El cas dels catalans” que volia agrair la mostra de solidaritat de la nació escocesa envers la nació catalana.

Els alcaldes de Ripoll, Jordi Munell i de Sarrià de Ter, Roger Torrent, van explicar, un cop acabada la trobada, que “vam comentar als diputats escocesos, encapçalats per la parlamentària Sandra White, que ells tenen sort de que el govern britànic els deixi votar”, però la resposta va ser que “els catalans teniu la sort de comptar amb la força de la gent, la unió entre societat civil, institucions i partits i la transversalitat política del procés”. El dos alcaldes també van destacar que es va tractar d’un acte emotiu i també molt important perquè es tracta de dos processos similars i coincidents en el temps: Catalunya i Escòcia.

El viatge ha estat organitzat per la campanya coneguda com “El cas dels catalans” , que vol agrair la mostra de solidaritat de la nació escocesa envers la nació catalana i que pretén remarcar els vincles històrics entre els britànics i els catalans. Es tracta d’una campanya de recollida d’adhesions tant a través d’internet com presencialment per tot el territori dels Països Catalans, impulsada per l’historiador català Agustí Soler.

“El cas dels catalans” era el nom amb què es referien les cancelleries europees als debats sobre Catalunya pels volts de l’any 1714. El 20 de juny del 1705, a la ciutat de Gènova, els comissionats catalans Domènec Perera i Antoni de Peguera i l’enviat de la reina Anna d’Anglaterra, Mitford Crowe, van signar un pacte pel qual la corona anglesa prometia “la seva garantia perpètua per a assegurar els privilegis i lleis del Principat”, en moments en què la nació catalana lluitava contra els exèrcits espanyol i francès per salvaguardar la seva llibertat i el seu sistema constitucional, que va ser finalment suprimit pels decrets de Nova Planta. La corona anglesa, malauradament, no va complir el seu compromís i deixà el poble català a la seva sort, en manifesta inferioritat davant dels ocupants. Ja el mateix 1714 diputats anglesos van fer sentir la seva protesta pel que s’anomenà “el cas dels catalans”.

El Consell directiu de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), format per representants municipals de totes les comarques de Catalunya, ha ratificat al seu càrrec fins el mes de maig de 2015 l’actual president i alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal. La decisió es va prendre a la reunió celebrada dimecres 4 de juny a Caldes de Montbui. El maig del 2015 està previst que se celebrin les eleccions municipals, a les quals Vila d’Abadal ja va anunciar que no presentarà la seva candidatura. No obstant, va manifestar que es reserva la potestat de renunciar a la presidència de l’AMI en el moment en què ell cregui convenient.

La Directiva també va tractar, entre d’altres temes, la tercera l’Assemblea General de l’AMI, que es farà a Balaguer el proper 28 de juny. En decurs d’aquesta, s’anunciarà la celebració d’un acte solemne de recolzament al procés sobiranista previst per la propera tardor, al qual es convidarà tots els alcaldes catalans, així com els representants de les principals institucions i entitats del país. En aquest acte es presentarà la que s’anomenarà “senyera de la llibertat” dels municipis.

A la finalització de la reunió, el president de AMI, Josep Maria Vila d’Abadal, es va referir, en declaracions als periodistes, a l’abdicació del rei d’Espanya, Juan Carlos I: “És una qüestió que no afecta Catalunya”, va dir, “i a la qual no cal prestar-li la més mínima atenció perquè hem de continuar centrats en el procés cap a la independència”. El president de l’AMI també va valorar positivament el resultat de les recents eleccions europees i va assegurar que “clarament ha guanyat el sobiranisme” a Catalunya.

El proper Consell Directiu de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) es reunirà aquest dimarts 4 de juny, a les 11,30 h, a Caldes de Montbui. La trobada servirà per tractar diversos temes d’actualitat i per ultimar els preparatius del gran acte solemne de recolzament al procés sobiranista previst pel 28 de juny, que coincidirà amb l’Assemblea General de l’AMI, al qual es convidarà tots els alcaldes catalans, així com a representants de les principals institucions i entitats del país. El consell estarà presidit per l’alcalde de Vic i president de l’AMI, Josep M. Vila d’Abadal, i per l’alcalde de Caldes de Montbui, Jordi Solé.

Una delegació d’alcaldes de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) encapçalada per l’alcalde de Ripoll, Jordi Munell, i l’alcalde de Sarrià de Ter, Roger Torrent, seran rebuts aquest proper 4 de juny, a les 18 h, al Parlament d’Edimburg, per una representació dels 23 diputats de l’Scottish National Party de la cambra escocesa que el 28 de novembre del 2012 va signar una moció en defensa del dret del poble català a la seva autodeterminació. El viatge ha estat organitzat pels impulsors d’El cas dels catalans‘, que vol agrair la mostra de solidaritat de la nació escocesa envers la nació catalana i que pretén remarcar els vincles històrics entre els dos pobles. Es tracta d’una campanya de recollida d’adhesions tant a través d’internet com presencialment arreu dels Països Catalans, encapçalada per l’historiador català Agustí Soler.

‘El cas dels catalans’ és com coneixia a les cancelleries europees els debats sobre Catalunya pels volts de l’any 1714. El 20 de juny del 1705, a la ciutat de Gènova, els comissionats catalans Domènec Perera i Antoni de Peguera i l’enviat de la reina Anna d’Anglaterra, Mitford Crowe, van signar un pacte segons el qual la corona anglesa prometia “la seva garantia perpètua per assegurar els privilegis i lleis del Principat”, en moments en què els austriacistes lluitaven contra els exèrcits felipistes per salvaguardar la seva llibertat i el seu sistema constitucional, que va ser finalment suprimit pels decrets de Nova Planta. La corona anglesa, però, no va complir el compromís i va deixar el poble català a la seva sort, en manifesta inferioritat davant dels ocupants. Ja el mateix 1714 diputats anglesos van fer sentir la seva protesta pel que ja s’anomenava “el cas dels catalans”.

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM) han organitzat un acte per donar suport als quatre ajuntaments que han rebut sentència contrària a l’aprovació de la declaració com a “territori català lliure i sobirà“. Aquests dictàmens, emesos pels jutjats del Contenciós número 10 i 13 de Barcelona, responen a recursos interposats per la delegació del Govern espanyol encapçalada per María de los Llanos de Luna. L’acte de suport, que s’ha celebrat a l’Ajuntament d’Arenys de Munt, ha comptat amb la presència Josep M. Vila d’Adabal, president de l’AMI i alcalde de Vic, Miquel Buch, president de l’ACM i alcalde de Premià de Mar, Joan Rabasseda, alcalde d’Arenys de Munt, Jordi Solé, alcalde de Caldes de Montbui, Carles Castro, alcalde del Bruc, i Joan C. Rodríguez, alcalde de Sant Julià de Vilatorta. Els quatre alcaldes han anunciat que recorreran les sentències.

Vila d’Abadal ha insistit que l’acte “vol expressar el rebuig a l’actitud de la delegació del Govern de no respectar el dret a la voluntat dels ciutadans” i ha denunciat la “persecució que està rebent el procés sobiranista i els municipis de l’AMI. En aquest moment importantíssim en el qual ens trobem, això no fa res més que reafirmar-nos per continuar endavant”. Per la seva banda, el president de l’ACM ha encoratjat als ajuntaments a presentar recurs: “Donem ple suport als quatre ajuntaments i els que hi hagi. Els encoratgem a presentar recurs. Nosaltres hi serem i els acompanyarem amb suport jurídic. Només han expressat lliurement la nostra manera de fer i pensar.” Miquel Buch ha manifestat també que “els ajuntaments fem un acord declaratiu de caràcter simbòlic, que és el que ens transmet la societat. Tirem endavant el dret a la llibertat d’expressió (que està emparat a l’article 20 de la Constitució espanyola), el dret a la llibertat ideològica (art. 16 de la CE) i el dret fonamental de participació política (art. 23 de la CE)”.

La delegació del Govern espanyol ha perdut fins ara 64 dels recursos que ha presentat contra ajuntaments sobiranistes, tres dels quals amb sentència ferma del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Jutges d’arreu del país han desestimat o arxivat 44 casos per aprovar mocions de sobirania fiscal i 20 més per declarar-se “territori català lliure”. Per la seva banda, els advocats de l’Estat han aconseguit sentències favorables en només 12 ocasions (3 per sobirania fiscal (Calders, Guardiola de Berguedà i Molins de Rei); 4 per no penjar la rojigualda (Calldetenes, Consell Comarcal de l’Urgell, Santa Coloma de Cervelló i Sant Pol de Mar); 4 per declaracions de territori català (Arenys de Munt, Caldes de Montbui, el Bruc i Sant Julià de Vilatorta) i una pel pagament de quotes a l’AMI (Garriguella). Nou de les 12 sentències a favor de l’Estat espanyol ha estat dictades pels jutjats del Contenciós número 10 i 13 de Barcelona. Hores d’ara, el balanç total de recursos i requeriments contra ajuntaments sobiranistes presentats pel Govern espanyol puja a 267 casos (102 per sobirania fiscal, 93 per “guerra de banderes”, 45 per “territori català”, 25 per quotes de l’AMI, un per cedir locals a l’AMI i un altre per contractar trens a la Diada de 2012). [mapa de denúncies]

Aquest dimarts a Arenys de Munt, els presidents de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep M. Vila d’Abadal, i de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), Miquel Buch, participaran en un acte per donar suport als quatre ajuntaments que han rebut sentència contrària a l’aprovació de la declaració de “territori català lliure i sobirà“. En aquesta compareixença, els dos presidents de les entitats municipalistes donaran detalls dels recursos i requeriments que la delegació del Govern espanyol a Catalunya ha presentat contra ajuntaments catalans per diferents motius sobiranistes. Actuarà com a amfitrió l’alcalde d’Arenys de Munt, Joan Rabasseda, acompanyat pels altres alcaldes afectats, Jordi Solé, de Caldes de Montbui, Carles Castro, del Bruc, i Joan C. Rodríguez, de Sant Julià de Vilatorta.

Aquests quatre consistoris han rebut recentment sentències contràries a l’aprovació de la declaració de “territori lliure”. Els dictàmens, emesos pels jutjats del Contenciós número 10 i 13 de Barcelona, responen a recursos interposats per la delegació espanyola encapçalada per María de los Llanos de Luna. Les resolucions judicials accepten que les declaracions de “territori lliure” tenen un caràcter polític, però també jurídic i que, per tant, s’han adoptat decisions que excedeixen les competències que els consistoris tenen atribuïdes. Aquesta interpretació dels magistrats de primera instància María Carmen Muñoz Juncosa i Héctor García Morago, contrasta amb el criteri aplicat per molts altres companys de judicatura en el mateix assumpte. I és que els recursos presentats pels advocats de l’Estat espanyol han estat arxivats o desestimats en 20 ocasions per magistrats de 9 jutjats diferents. Hores d’ara, la delegació del Govern espanyol ha interposat un total de 45 recursos contra ajuntaments que han aprovat la declaració de “territori lliure”. [mapa de denúncies]

[ARTICLE D’OPINIÓ DE JOSEP M. VILA D’ABADAL]

El meu avi, el Dr. Lluís Vila i d’Abadal, escrivia el mes d’abril de 1934, en record del 14 d’abril de 1931, a la revista El Temps: “Hi ha una cosa que no podem oblidar mai, el tant per cent de profit que hem reportat de la conjunció excepcional d’elements favorables del primer 14 d’abril”, que va ser “molt migrat”. Segueix dient que hi ha molta gent que es pensa que aquella diada va ser “un esclat patriòtic pur” i, en canvi, “va patir el risc de ser una subversió social”. “Tan poc com hauria costat que els víctors haguessin estant unànimes, que l’efusió generosa, que tots ens sentíssim germans i que tot un poble es poses amb un sol cos i una sola ànima, no solament dempeus, sinó en marxa.” Per a ell, doncs, es va desaprofitar clarament l’ocasió de poder construir la República Catalana i posar en marxa el projecte nacional en llibertat.

Estem vivint un temps en el qual tornem a tenir molts elements favorables que ens poden portar a reconstruir la nostra nació en llibertat, amb l’eina imprescindible d’un nou estat català independent, que ha de sortir de la voluntat del poble, en pau i en democràcia. Estem fent el necessari perquè sigui així? Tothom vol el mateix? O n’hi ha alguns que prefereixen el triomf d’un partit en detriment del triomf d’una causa?

Aviat tindrem al davant unes eleccions que han de donar el nou Parlament Europeu i en les quals es presenten tots els partits catalans per separat, com si estiguéssim en una situació normal en la que l’important és saber quin és el partit que té més vots i quin és el que en té menys, i així poder dir el que guanya al que perd que ell tenia raó i l’altre no. I de què serveix tot això en aquests moments en els quals Catalunya pot i vol recuperar la plena llibertat. ¿No hauria estat més normal i encertat que, amb generositat i unitat, s’hagués construït una sola candidatura en la qual reflectir (i votar per tant) la voluntat d’una gran part del nostre poble d’explicar el nostre desig de construir el propi estat independent? Hauríem pogut comptar el nombre de vots i, per tant, assegurar al món que això va de debò.

No ha estat possible. Però vindran altres ocasions a mesura que s’acosti la data de consulta, el 9 de novembre. A partir d’ara, cada cop serà més difícil fer passos que ens permetin arribar a l’objectiu proposat. L’Estat espanyol ja ha parlat: la democràcia es defensa amb la llei, la sobirania “nacional espanyola” és indelegable. Els tribunals no reconeixeran mai la sobirania del poble català, la Constitució és inamovible i, finalment, Catalunya no és una nació. Seran, doncs, moments en els que cal que treballem junts per una gran causa; moments que la història ens prepara i que necessitaran de grans homes generosos i al servei exclusiu de Catalunya. Moments en els que no hem de repetir els errors d’altres temps. Es necessitaran governs d’unitat i propostes unitàries perquè tan sols junts aconseguirem el que ens hem proposat. I junts som invencibles.

Deia finalment el meu avi: “El vertader, el pur acontentament, no ens el pot donar més que la plena consciència de l’acompliment del deure i de la plena generositat.”