Associació de Municipis per la Independència

Un grup d’alcaldes/ses catalans/es han participat aquesta setmana d’un viatge per conèixer la realitat cultural de ciutats tant d’Escòcia com d’Edimburg o Glasgow. S’han realitzat també diferents contactes de caire polític amb els ajuntaments, el govern escocès i el seu Parlament a qui se’ls ha explicat la situació que es viu a Catalunya. El viatge, organitzat per l’ACM (Associació Catalana de Municipis), ha comptat també amb la presència destacada el president de l’AMI (Associació de Municipis per la Independència) i alcalde del Port de la Selva, Josep M. Cervera i de la seva vicepresidenta i alcaldessa d’Arenys de Mar, Anabel Moreno. El grup d’alcaldes ha aprofitat l’estada a Escòcia per mantenir una reunió amb la consellera a l’exili Clara Ponsatí a qui li han mostrat tot el seu suport.

El viatge ha tingut lloc del 26 al 29 d’agost i hi han participat els alcaldes de Sallent i president de l’ACM, les alcaldesses de Girona i Tàrrega, els alcaldes de Gironella, Les Franqueses del Vallès, Sant Quintí de Mediona i Llívia, entre d’altres regidors. El primer contacte ha estat amb representants de l’Ajuntament d’Edimburg i del COSLA, una Associació de municipis similar al que representa l’ACM a Catalunya. També hi han hagut diverses reunions amb responsables del Festival d’Edimburg que estava en marxa aquests dies i també dels equipaments i estructures culturals i esportives de la ciutat de Glasgow. La visita al Parlament escocès, dissenyat pel català Enric Miralles, es va completar amb una reunió amb la diputada i presidenta de la comissió de Cultura, Turisme, Europa i relacions Exteriors, Joan McAlpine. Per part del govern escocès la reunió va ser amb el ministre d’Europa, Migracions i Desenvolupament, Ben MacPherson.

L’acte ha tingut lloc avui divendres, 17 d’agost, davant de la presó de Lledoners,  quan fa exactament un any dels atemptats perpetrats a Barcelona i Cambrils.

A l’acte, organitzat per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, hi han participat el president de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Torra, la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, el president de l’AMI, Josep M Cervera, Laura Masvidal, parella del conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya en el moment dels atemptats, Joaquim Forn, actualment a presó, i ha comptat amb la participació de diversos representants dels cossos de seguretat que varen tenir un paper destacat en el suport i atenció a les víctimes, així com amb la presència d’electes municipals, representants del Govern de Catalunya, dels partits polítics i de la societat civil.

A la lectura del manifest, han seguit les intervencions. El president de l’AMI, Josep M. Cervera, que ha explicat que “l’AMI s’afegeix des del cor i amb tot el sentiment al record a les víctimes i les seves families, els grans protagonistes d’avui”. Cervera també ha explicat que el 17A “encara té molts interrogants i reclamem responsabilitats polítiques i jurídiques. El terrorisme islamista no pot repetir aquests atacs. Els alcaldes i alcaldesses ens comprometem a cohesionar els municipis perquè cap jove se senti atret per la violència.”

En relació a l’actuació dels cossos de seguretat i emergències després de l’atemptat, Cervera ha destacat que “estem orgullosos dels cossos de seguretat i emergències” i en referència al conseller d’Interior en el moment dels atemptats, Joaquim Forn, ha dit que “tot i ser novell en el càrrec, va liderar una gestió exemplar, així com també el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, un fet que els va merèixer un ampli reconeixement internacional.”

Finalment, el president de l’AMI ha expressat que Catalunya vol viure en pau i llibertat, constatant que “sense república no hi ha llibertat.”

Els jardins del Palau Robert han acollit aquest divendres la presentació dels detalls de la gran manifestació que es durà a terme durant l’11 de setembre. Aquest any, la mobilització, que s’anomena ‘Diada per la República catalana’, durà com a lema ‘Fem la República catalana’. En l’acte hi ha participat la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, la vicepresidenta d’Òmnium Cultural, Marina Llansana, i el vicepresident de l’AMI i alcalde d’Alella, Andreu Francisco. També hi han participat testimonis de la jornada de l’1-O, com l’actor Joan Lluís Bozzo, Roger Español, que va resultar ferit, i els membres d’una mesa.

Durant la roda de premsa, s’ha donat pas a l’espot de la Diada: “No deixis que ningú silenciï la teva veu”, que reivindica el mandat de l’1 d’octubre. S’han explicat els detalls tècnics de la mobilització i s’ha anunciat que el web per a fer les inscripcions ja està disponible. L’adreça per inscriure’s és diada.assemblea.cat. L’objectiu de l’entitat és omplir la Diagonal, des de Glòries fins a Palau de Pedralbes, per la qual cosa s’han habilitat 38 trams al llarg de l’avinguda per inscriure-s’hi. A les 16 h, tal com ha explicat Romeu, es recomana que tothom sigui al seu tram amb la samarreta. A les 17.14 h està previst aconseguir un silenci sepulcral que serà trencat per una gran onada que ha de recórrer la capital catalana. L’onada començarà a un dels extrems de la Diagonal, concretament a la intersecció amb el carrer Castillejos, i a mesura que avanci, s’expandirà fins a arribar a l’altra punta de la ciutat. Allà, es durà a terme un acte amb diversos parlaments i elements.

Com a representant de l’AMI, Andreu Francisco, va recordar que “aquesta serà la primera Diada després de la jornada històrica de l’1-O, i la primera després de la repressió vers el nostre país. Hi hem de ser”. Francisco també va dir que el món municipal és punta de llança de la repressió que pateix aquest país, i els alcaldes i alcaldesses estem perseguits i amenaçats per haver fet possible l’1-O”, i ha conclòs dient que “no renunciem a res i continuarem lluitant i treballant per la República Catalana”.

En relació a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que prohibeix la col·locació d’una bandera estelada a la plaça Lluís Miret de Sant Cugat del Vallès:

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) fa públic el següent posicionament arran de la sentència del TSJC, feta pública ahir dimarts, dia 24 de juliol de 2018 que prohibeix tenir penjada una bandera estelada a la plaça Lluís Miret de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).

L’AMI vol mostrar el més ferm COMPROMÍS en la defensa dels drets fonamentals i les llibertats públiques i refusa qualsevol acte de CENSURA que pretengui impedir o restringir la llibertat d’expressió com a valor superior de l’Estat de Dret.

Des de l’àgora de les polis gregues com a espais destinats al debat polític, a la conversa, fins a l’actualitat, els “espais públics” més enllà de definir-se per ser de titularitat pública, han estat indrets de debat d’idees, reivindicacions socials (caracteritzades per la temporalitat) on els ciutadans poden exercir els seus drets tant individuals com col·lectius: associació, reunió, manifestació i on els poders públics, sobretot els locals, tenen el deure de garantir-ne el seu exercici. La Corporació municipal com a institució democràtica i la més propera als ciutadans té l’obligació legal de respectar i fer respectar els drets fonamentals rectors de l’Estat de Dret per imperatiu legal.

L’espai públic és l’àmbit d’expressió del pluralisme, i de les diferents sensibilitats, una expressió que els poders públics no han d’eliminar mitjançant la neutralització de l’espai, sinó amb la ponderació dels drets fonamentals involucrats.

Aquesta exigència, la d’optimitzar les condicions d’exercici dels drets fonamentals (art. 9.2 CE en relació amb l’article 53.1 CE) fa que la materialització de la llibertat d’expressió per part dels ciutadans que l’exerceixen, utilitzant una determinada simbologia que no sigui il·legal, no pot ser impedida o restringida per part de qui no la comparteix.

Aquesta és la neutralitat que el legislador encomana als poders públics, la no ingerència en l’exercici lliure dels drets dels ciutadans.

Prats de Molló (Vallespir) ha estat aquest dimarts al matí l’escenari de l’acte de presentació del Manifest per al respecte a les llibertats i als drets fonamentals de Catalunya, que han signat un centenar d’alcaldes dels Pirineus Orientals (Catalunya Nord). Entre altres coses, els alcaldes de l’altra banda dels Pirineus han titllat de “molt greu” el silenci de la Unió Europea i també del seu país, França. També han explicat que, a banda d’enviar el manifest al president de la República, Emmanuel Macron, i als presidents de l’Assemblea Nacional Francesa i del Senat, han assegurat que donaran l’oportunitat de signar el manifest a altres alcaldes de França “perquè molts ens ho han demanat”. Per part de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) hi ha participat el president, Josep M. Cervera, i una trentena d’alcaldes i alcaldesses d’arreu de Catalunya, i també hi ha sigut present el Delegat del Govern de la Generalitat a Perpinyà, Josep Puigbert.

La jornada ha començat amb certa polèmica, ja que diversos controls de la Guàrdia Civil situats a la frontera de Coll d’Ares (Molló) han obligat a alguns alcaldes que passaven pel Ripollès per participar en la trobada a Prats de Molló a identificar-se, a banda de demanar-los on es dirigien. A alguns fins i tot se’ls i ha demanat ¬-i comprovat- si tenien alguna cosa pendent amb la hisenda espanyola. Cervera ha dit que es tractava d’un clar exemple clar d’intimidació perquè “els nostres companys del nord puguin entendre a quina persecució estem sotmesos els alcaldes catalans”, i ha retret “la intenció de coaccionar-nos i d’infringir-nos por”.

Pel que fa a l’acte, ha començat amb la benvinguda del Delegat del Govern, Josep Puigbert, que ha fet presentar a tots els alcaldes i alcaldesses assistents, una seixantena en total. A partir d’aquí s’ha obert un torn de paraula i opinió dels alcaldes. El president de l’AMI, Josep M. Cervera ha volgut agrair al centenar d’alcaldes signants “el compromís amb els nostres drets polítics i socials”. També ha assegurat que “aquesta situació que pateix Catalunya no és de fàcil encaix a l’Europa del segle XXI, però és evident que hi ha moltes institucions que miren cap a un altre costat”. Des de la part francesa han reiterat la seva solidaritat amb el poble català “de qui sentim una gran admiració pel pacifisme que sempre han practicat”. També han assegurat no entendre “que en l’Europa d’avui hi hagi gent empresonada per les seves idees polítiques”. Els alcaldes de la Catalunya Nord han insistit que el que s’està defensant a Catalunya, com ara la llibertat d’expressió, d’opinió o la separació de poders, “per nosaltres és molt important”.

El manifest que han signat els alcaldes –“de totes les opinions”- de la Catalunya Nord, demanen que “es respectin els drets i llibertats fonamentals que conformen la democràcia a dins la Unió Europea i arreu del món” i afegeixen que això “sense interferir en el tema fonamental de la independència de Catalunya davant d’Espanya”. També demanen que s’aturi “la repressió” que estan patint actualment “representants polítics de la Generalitat de Catalunya i d’associacions civils empresonats o forçats a l’exili per les seves opinions”. El manifest també se solidaritza amb els alcaldes catalans exigint que “finalitzin les amenaces patides pels alcaldes i alcaldesses i electes municipals per les seves accions”, així com la “violència policial” sobre la població civil.

Davant la situació que pateix i ha patit Catalunya denuncien “el silenci i la passivitat dels dirigents del nostre país i dels altres països de la Unió Europea” i afegeixen que “acceptar la judicialització de tota la vida política i aquesta violència en les relacions institucionals, recolzar aquests mètodes i pràctiques, és establir un precedent greu i obrir-se camí a derives eminentment perilloses per a l’exercici de la democràcia”. Per aquest motiu, fan una crida a la intervenció de França i dels altres països de la UE, per restablir el diàleg entre Catalunya i l’Estat espanyol. Un d a els requisits que consideren indispensable per “preservar la pau a la Unió Europea” és l’alliberament “immediat” dels presoners i el retorn de l’exili a càrrecs electes i líders associatius.

LLEGEIX EL MANIFEST

El món municipal sobiranista va tornar a sortir al carrer dissabte 14 de juliol a la tarda per exigir l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels polítics exiliats, en una multitudinària manifestació organitzada per l’ANC, Òmnium Cultural (ÒC) i l’Associació Catalana de Drets Civils. Milers de persones van omplir els carrers Diputació i Tarragona de Barcelona, d’on va sortir la capçalera, i la marxa va acabar davant de la presó Model. La marxa va tenir lloc dos dies després que el tribunal alemany de Schleswig-Holstein rebutgés l’extradició de Carles Puigdemont pels delictes de rebel·lió i sedició, cosa que encara fa més injusta que es mantingui a nou persones empresonades, acusades d’aquests delictes. En la manifestació hi van participar diversos alcaldes i alcaldesses d’arreu de Catalunya, així com el president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep M. Cervera, que va dir que “s’ha demostrat clarament que no hi ha hagut rebel·lió, ni sedició ni violència, per tant, exigim de forma immediata l’alliberament de tota la gent que tenim a la presó i la llibertat dels que estan a l’exili”.

El president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep M. Cervera, juntament amb altres alcaldes i alcaldesses, ha participat avui a la concentració davant la presó de Lledoners, on avui han ingressat Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Turull. A la presó del Bages també hi ha Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart.
Tal com ja es va fer la setmana passada a Lledoners i el Puig de les Basses, on tenen preses a Dolors Bassa i Carme Forcadell, s’ha tornat a exigir l’alliberament dels presos polítics amb el crit de no n’hi ha prou en acostar-los a casa, els volem lliures. En els parlaments hi han intervingut els representants dels partits polítics, entitats sobiranistes i familiars dels presos.

El president de l’AMI, Josep M. Cervera, ha dit que els presos catalans són víctimes “d’un segrest orquestrat per una justícia espanyola arbitrària i venjativa” i que des de l’AMI “volem expressar la nostra solidaritat i compromís amb la seva llibertat”. Per acabar, ha assegurat que “els 800 ajuntaments que represento a l’AMI no escatimarem cap esforç perquè pugueu tornar a casa amb les vostres famílies”.

Els assistents s’han citat altra vegada aquest dissabte a Barcelona per participar en la manifestació organitzada per Òmnium Cultural (ÒC) i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) per demanar l’alliberament dels presos polítics, i on l’AMI també hi serà present.

La Diada 2018 s’ha presentat aquest matí, en una roda de premsa davant dels jardins de Palau Reial. L’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural (ÒC) i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) han fet públics els primers detalls de la gran manifestació, que recorrerà la Diagonal de Barcelona, concretament des del Palau Reial fins a les Glòries.

També s’ha presentat la samarreta d’aquest any, que serà d’un color corall molt vistós, inspirada amb la brida de l’1-O, “element que garanteix la transparència de la votació”, segons Elisenda Romeu, coordinadora de mobilització de l’ANC. La samarreta lluirà una imatge del Pedraforca, amb les diverses etapes que s’han fet i que encara falten per fer el cim, representant simbòlicament amb una banderola, que és la República Catalana. El cartell manté una línia estètica amb la samarreta. Comparteix color, però en comptes d’aparèixer la muntanya, un focus il·lumina la banderola del cim, que representa la República. A dalt, dues dates ben grans: l’11 S, que representa una derrota, i l’1 d’octubre, que representa la victòria del Referèndum d’autodeterminació, el resultat del qual “cal defensar i fer efectiu”.

Elisenda Paluzie, presidenta de l’ANC, ha recordat que els presidents predecessors de l’Assemblea, Carme Forcadell i Jordi Sánchez, estan tancats a la presó, motiu que posa en evidència el context de repressió política que es viu. Tot i això, ha dit que l’Assemblea és “molt conscient” dels obstacles, però ha estat contundent i ha dit que la repressió política no ha de tenir com a conseqüència la renúncia a l’objectiu polític de “fer efectiva la República Catalana”. De fet, aquesta repressió encara fa més evident la “necessitat” de la independència, que ha dit que la vol per ser més lliures “individualment i col·lectivament”.

Josep M. Cervera, President de l’AMI, ha volgut remarcar que hi ha líders “injustament tancats i a l’exili” per haver defensat la voluntat popular i haver fet possible que dos milions de persones exercissin el dret d’autodeterminació. I en segon lloc, ha advertit que cal tirar endavant el projecte que va encarregar la ciutadania l’1 d’octubre: construir la República catalana. Per últim, ha refermat el compromís dels ajuntaments de l’AMI a participar massivament a la manifestació de l’11 de setembre.

La vicepresidenta d’Òmnium, Marina Llansana, ha recalcat el context de repressió en què se celebrarà la Diada d’enguany, i ha recordat també que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, avui a la presó, fa un any s’estaven encarregant d’organitzar aquesta mateixa manifestació. D’altra banda, Llansana ha recordat que d’aquí a uns mesos farà un any del referèndum de l’1 d’octubre, que caldrà “commemorar”, així com els objectius polítics que van portar la gent a votar.

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) va ser present ahir 4 de juliol a les Marxes per la Llibertat que es van fer a Lledoners, centre penitenciari on van ingressar Oriol Junqueras, Raul Romeva, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, i al Puig de les Basses, presó on van arribar l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, i Dolors Bassa. El president de l’entitat municipalista, Josep M. Cervera, va ser a Figueres on va dir que els presos polítics “continuen essent ostatges d’una justícia arbitrària que segresta els nostres líders socials i polítics i que espolia a les seves famílies”. Cervera va assegurar amb contundència que “no ens aturarem fins a tenir-los tots a casa, tant els presos com els exiliats”. A banda del president, molts alcaldes, sobretot de l’Empordà, van participar en la marxa.

A Lledoners, l’AMI també va estar representada per molts alcaldes i alcaldesses sobiranistes i per la vicepresidenta, Montserrat Fornells, que va dir que “els ajuntaments de Catalunya estarem al costat dels presos i de les seves famílies per lluitar i treballar perquè puguin tornar a casa seva amb llibertat”.

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha celebrat avui el migdia una reunió del consell directiu al Museu del Ter de Manlleu (Osona) on s’ha decidit que en els pròxims dies es demanarà una reunió amb el president del Govern de l’Estat espanyol, Pedro Sánchez, “per poder explicar la regressió democràtica que està patint Catalunya, on s’estan trepitjant drets fonamentals de la nostra ciutadania”, segons paraules del president de l’AMI, Josep M. Cervera.

Respecte a la trobada prevista pel 7 de juliol entre el president de la Generalitat, Quim Torra, i Pedro Sánchez, l’AMI ha acordat exigir al president català que no faci cap renúncia “i que respecti i continuï amb l’esperit de l’1 d’octubre”. La trentena d’alcaldes i alcaldesses que han participat avui a la trobada de Manlleu també han agraït el suport rebut d’una vuitantena d’alcaldes de la Catalunya Nord, que fa uns dies van fer un manifest en defensa dels drets civils i polítics de Catalunya. El dia 24 de juliol està previst celebrar una trobada entre els alcaldes d’una banda i altra del Pirineu, per poder acabar de refermar aquest compromís.

En la reunió d’aquest matí també s’ha parlat de la situació jurídica dels alcaldes, i s’ha acordat presentar un recurs a la sentència que obliga a Castelldefels abandonar l’AMI, després d’una denúncia de Societat Civil Catalana. El president de l’entitat sobiranista també ha assegurat que des de l’AMI “posarem tots els arguments jurídics possibles a sobre de la taula” per protegir els càrrecs electes de cara a les eleccions municipals del 2019.
Per últim, en referència a la possibilitat de declarar el dia 1 d’octubre festiu, tal com s’ha proposat des de diferents sectors, Cervera ha explicat que des de l’AMI es proposarà al Govern i al Parlament que se li doni un caire institucional, com a reconeixement als veïns i veïnes que “durant aquell dia van rebre les patacades de les forces de seguretat”.