Associació de Municipis per la Independència

Avui, dimecres, 19 de juny, ha tingut lloc la primera trobada de les presidències de l’Assemblea Nacional Catalana i l’Associació de Municipis per la Independència.

Lluís Llach i Jordi Gaseni, s’han trobat per posar en comú els diferents temes de l’agenda independentista, amb l’objectiu posat en la suma d’esforços i la mobilització de la societat civil i el món local català per tenir un front ampli, plural i divers.

El Congrés dels Diputats ha aprovat la Llei d’Amnistia en la sessió d’avui, divendres, 30 de maig. El president de l’AMI, Jordi Gaseni, explica en un vídeo que “ha costat molt però hem d’estar orgullosos perquè hem actuat amb unitat” i que “s’ha treballat molt”. Gaseni ha mostrat la satisfacció “pels electes i pels municipis, de cara a fer un pas més i continuar treballant per la independència del nostre país.”

• Es promou una moció de suport per portar als plens municipals

Avui dissabte, 16 de març, el món local ha mostrat el suport a la Llei d’Amnistia. Convocats per l’AMI i l’Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació, l’acte, que ha tingut lloc a Barcelona, ha comptat amb electes locals provinents de diversos indrets del territori català i ha finalitzat amb la lectura d’un manifest de suport a la Llei d’Amnistia, recentment aprovada pel Congrés dels Diputats, concretament el passat dijous, 14 de març.

L’acte ha comptat amb la participació del president de l’AMI, Jordi Gaseni, amb la presència del vicepresident, Salvador Coll, i el membre de l’Executiva Xavier Masgrau. També hi han participat diversos membres del Consell Directiu de l’AMI; en nom de l’Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació hi ha assisit David Fernández, acompanyat de Marina Geli i Albert Carné.

David Fernández ha explicat que l’Acord va néixer fa uns dos anys, recollint la percepció que “hi havia una majoria social a favor de l’amnistia i l’autodeterminació, així com també per la resolució del conflicte polític”. Ha destacat que “en la recuperació democràtica del país, des del final de la dictadura, el món local ha estat fonamental” i que “el municipalisme ha estat l’ànima de la democràcia al nostre país”. També ha agraït “la complicitat que hem trobat amb l’AMI i el municipalisme” i ha explicat que l’Acord compta amb l’adhesió de més de 300 entitats i 300 ajuntaments, d’entre els quals la capitat catalana, Barcelona. Finalment, ha dit que “reprenem aquesta moció amb la voluntat que sigui el 80% dels municipis que estigui a favor de l’amnistia.”

Jordi Gaseni, president de l’AMI, ha agraït a l’Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació i totes les entitats adherides, així com als alcaldes i alcaldesses i electes locals presents per fer possible l’acte d’avui. Gaseni ha definit l’Amnistia com “un triomf al cor d’Espanya i una victòria de país que ha suposat una gran abraçada de l’independentisme, amb la defensa dels milers de represaliats i centenars de càrrecs electes encausats, entitats perseguides i els companys i companyes que han patit presó o pateixen exili”. Ha esmentat la tasca dels portaveus dels grups polítics al Congrés, Josep M Cervera, de Junts (president de l’AMI 2018-2021), i Marta Valluguera, d’Esquerra Republicana. I finalment, ha esmentat el president fundador de l’AMI, Josep M Vila d’Abadal, al·ludint a la frase que va acunyar durant l’etapa de repressió després del 2017: “ens caldrà tornar als castells d’hivern”. Parafrasejant aquesta expressió, Gaseni ha esmentat que “l’amnistia obre la porta dels castells d’hivern per tornar a trobar, des de l’independentisme, oportunitats per assolir els nostres objectius de llibertat: la independència.”

Per cloure l’acte, s’ha llegit el manifest de suport a l’amnistia, que es durà als plens municipals, per part de l’alcaldessa d’Amer, Rosa Vila, l’alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan, i l’ex-alcalde de Sabadell, Maties Serracant, un dels alcaldes condemnats per fer possible l’exercici de la democràcia durant l’1-O.

El president de l’AMI, Jordi Gaseni, i el vicepresident, Salvador Coll, acompanyats dels membres de l’Executiva Cristina Mundet i Xavier Masgrau van ser ahir dijous, 14 de març, a Madrid, al Congrés dels Diputats, per presenciar el debat i aprovació de la Llei d’Amnistia. Aquest acte enllaça amb el que es farà demà dissabte, 16 de març a Barcelona, on els municipis catalans mostraran el seu suport a l’amnistia.

El Congrés dels diputats va acollir les intervencions dels diferents grups parlamentaris que es van posiciona a favor o en contra. Per part dels grups catalans, va intervenir-hi Josep M. Cervera per Junts i Pilar Vallugera per Esquerra. La Llei es va aprovar per 178 vots a favor i 172 en contra. Ara haurà d’anar al Senat per seguir la seva tramitació.

Per demà dissabte, l’AMI ha convocat els alcaldes catalans per tal que es sumin a l’acte de suport. Recordem que el món local català ha patit una forta repressió per motius polítics en els darrers anys i és un dels col·lectius més afectats per processos judicials relacionats amb la sobirania.

Aquest dissabte, 2 de març, el vicepresident Salvador Coll, ha assistit al primer acte de l’Assemblea Territorial del Consell per la República, que ha tingut lloc a La Torre d’Elna, a la Catalunya Nord. L’Assemblea Territorial és una cambra que conforma l’espai legislatiu del consell.

Aquest dilluns, 26 de febrer, la plaça del Rei de Barcelona ha acollit un acte per a la defensa del dret de protesta. Sota el títol “Protestar no és terrorisme”, més de 150 entitats s’han aplegat per signar un manifest que explica que en els darrers temps hi ha hagut una criminalització del dret de protesta, un fet que vulnera la llibertat d’expressió i limita els drets fonamentals.

L’acte va comptar amb la participació del president de l’AMI, Jordi Gaseni. L’AMI s’ha adherit a aquesta iniciativa; el manifest i la pàgina d’adhesió es pot trobar a: https://protestarnoesterrorisme.cat/

El president de l’AMI , Jordi Gaseni, ha assistit dissabte, 24 de febrer, a l’acte de cloenda de l’Assemblea General d’Òmnium Cultural, que ha tingut lloc a Barcelona. Sota el títol “El país que volem”, la cloenda a anat a càrrec del president, Xavier Antich, acompanyat per la renovada junta directiva de l’entitat, i ha comptat amb la presència de nombroses entitats.

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i la Fundació Congrés de Cultura
Catalana van signar el passat dimarts, dia 13 de febrer, un acord marc de col·laboració per tal d’impulsar el Congrés de Cultura Catalana 2024-25 entre els municipis de Catalunya. Es tracta d’unir sinergies per promoure, promocionar i divulgar el Congrés a tot l’àmbit municipal i actuar conjuntament per implicar el teixit local a través dels seus òrgans de representació institucional. Així mateix, i per tal de visualitzar el suport dels ajuntaments catalans al Congrés, es farà arribar a les corporacions una moció de suport a les diferents activitats.

Van signar el conveni per part de l’AMI el seu president, Jordi Gaseni, i per part de la Fundació, el seu president, Agustí Alcoberro.

L’AMI té una extensa i consolidada xarxa territorial amb una capil·laritat rellevant per tot el territori català, així com aliances amb la restes de territoris de parla catalana i està dins el seu camp d’acció la promoció de la cultura catalana, en tots els àmbits i la defensa de tots els seus elements característics, en el sentit més ampli de la paraula.

Per la seva banda, la Fundació Congrés de Cultura Catalana és una Fundació sorgida arrel del congrés de Cultura Catalana que va tenir lloc entre els anys 1975-1977 i té com a objectiu la promoció d’estudis i el suport a les iniciatives que serveixin per a potenciar la realitat cultural (dels països de parla) catalana. L’activitat fundacional està dirigida especialment a estimular la investigació sobre les àrees que es considerin prioritàries dels àmbits econòmics, socials, científics i humanístics; fomentar el coneixement i col·laboració entre les diferents institucions culturals i científiques existents (als Països Catalans); i contribuir amb les seves activitats a la projecció exterior de la realitat catalana.

Per tant, ambdues entitats comparteixen la promoció de la participació ciutadana com una de les seves finalitats essencials, i és per això que ambdues parts convenen en la necessitat d’establir un marc de col·laboració que permeti contribuir, de manera coordinada, a aquesta participació ciutadana.

EL CONGRÉS DE CULTURA CATALANA 2024-25
L’històric Congrés de Cultura Catalana va ser una mobilització popular de diferents sectors de la població catalana entre els anys 1975-1977, sorgit d’una reivindicació social. Els objectius principals del Congrés van ser la normalització de la llengua catalana i la defensa dels drets de les persones i el drets de la cultura catalana, entesa com la cultura pròpia dels Països Catalans.
El Congrés es va dedicar a analitzar l’estat de la nostra cultura en el seu sentit antropològic, de la llengua al dret, de l’agricultura a la indústria, de les arts plàstiques a l’ordenació del territori, per tal que tècnics i ciutadans ho estudiessin i ho debatessin i que el resultat fos útil als futurs governs autonòmics dels Països Catalans: la Generalitat de Catalunya, la Generalitat del País Valencià i el Govern de les Illes Balears.

Cinquanta anys després d’aquell gran esdeveniment, el nou Congrés de Cultura Catalana serà una realitat l’any 2025, amb activitats prèvies a tot el territori durant el 2024, i amb dos objectius clars: ser un espai obert de trobada on recuperar l’autoestima col·lectiva; i ser la llavor que generi noves il·lusions, espais i lideratges. Entre els diferents objectius del Congrés hi trobem: vertebrar i equilibrar el territori amb una visió integrada, equitativa i global; potenciar les oportunitats per al jovent i fomentar el desplegament del seu talent; fer front a l’emergència climàtica; potenciar l’ús social de la llengua catalana i projectar-la en un nou entorn social i comunicatiu; protegir les persones en situació de vulnerabilitat i posar en valor les tasques de cura que requereixen; afrontar les desigualtats entre homes i dones; recuperar i redefinir la idea de Països Catalans com a comunitat plural i diversa que generi una identitat compartida consistent i atractiva; o ressituar la cultura catalana en el context internacional i, particularment, potenciar la seva projecció europea, entre d’altres.
Podeu trobar tota la informació del Congrés a: www.noucongres.cat

La primera reunió anual del consell directiu de l’AMI ha tingut lloc a Sant Cugat del Vallès, concretament al Museu d’aquesta localitat. Es tracta de la primera reunió d’aquest òrgan després d’ésser aprovat a l’assemblea general celebrada el passat mes d’octubre. La reunió, feta en format mixt (presencial/online), ha servit per presentar el tancament de comptes del 2023, el pressupost d’enguany, l’informe de gestió 2023, així com la planificació i els diversos projectes que encararà l’entitat. Concretament, s’impulsarà entre els ajuntaments una moció sobre l’amnistia, s’ha signat un conveni de col·laboració amb el Congrés de Cultura Catalana, i finalment s’ha aprovat la realització d’un congrés internacional de nacions sense estat.

Divendres passat, una delegació de l’AMI formada pel president, Jordi Gaseni, els  vicepresidents, Salvador Coll i David Solà i la vocal de l’executiva, Cristina Mundet, es van reunir amb l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, per abordar diferents temes d’actualitat i plantejar possibles col·laboracions de futur.

Cal recordar que Girona va ser municipi constituent de l’AMI, l’any 2011 i que al llarg dels anys s’ha mostrat sempre com un ajuntament implicat en el dia a dia de l’Associació.

Va ser una ocasió per parlar amb el nou alcalde de Girona sobre temes d’àmbit municipalista i també per presentar la nova etapa de l’AMI en la qual s’han renovat parcialment els òrgans de govern com l’Executiva amb l’entrada de nous representants municipals com, per exemple, el nou vicepresident primer, Salvador Coll, que és l’alcalde de Cornellà del Terri (Pla de l’Estany).