Associació de Municipis per la Independència

Aquest dilluns, 26 de febrer, la plaça del Rei de Barcelona ha acollit un acte per a la defensa del dret de protesta. Sota el títol “Protestar no és terrorisme”, més de 150 entitats s’han aplegat per signar un manifest que explica que en els darrers temps hi ha hagut una criminalització del dret de protesta, un fet que vulnera la llibertat d’expressió i limita els drets fonamentals.

L’acte va comptar amb la participació del president de l’AMI, Jordi Gaseni. L’AMI s’ha adherit a aquesta iniciativa; el manifest i la pàgina d’adhesió es pot trobar a: https://protestarnoesterrorisme.cat/

El president de l’AMI , Jordi Gaseni, ha assistit dissabte, 24 de febrer, a l’acte de cloenda de l’Assemblea General d’Òmnium Cultural, que ha tingut lloc a Barcelona. Sota el títol “El país que volem”, la cloenda a anat a càrrec del president, Xavier Antich, acompanyat per la renovada junta directiva de l’entitat, i ha comptat amb la presència de nombroses entitats.

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i la Fundació Congrés de Cultura
Catalana van signar el passat dimarts, dia 13 de febrer, un acord marc de col·laboració per tal d’impulsar el Congrés de Cultura Catalana 2024-25 entre els municipis de Catalunya. Es tracta d’unir sinergies per promoure, promocionar i divulgar el Congrés a tot l’àmbit municipal i actuar conjuntament per implicar el teixit local a través dels seus òrgans de representació institucional. Així mateix, i per tal de visualitzar el suport dels ajuntaments catalans al Congrés, es farà arribar a les corporacions una moció de suport a les diferents activitats.

Van signar el conveni per part de l’AMI el seu president, Jordi Gaseni, i per part de la Fundació, el seu president, Agustí Alcoberro.

L’AMI té una extensa i consolidada xarxa territorial amb una capil·laritat rellevant per tot el territori català, així com aliances amb la restes de territoris de parla catalana i està dins el seu camp d’acció la promoció de la cultura catalana, en tots els àmbits i la defensa de tots els seus elements característics, en el sentit més ampli de la paraula.

Per la seva banda, la Fundació Congrés de Cultura Catalana és una Fundació sorgida arrel del congrés de Cultura Catalana que va tenir lloc entre els anys 1975-1977 i té com a objectiu la promoció d’estudis i el suport a les iniciatives que serveixin per a potenciar la realitat cultural (dels països de parla) catalana. L’activitat fundacional està dirigida especialment a estimular la investigació sobre les àrees que es considerin prioritàries dels àmbits econòmics, socials, científics i humanístics; fomentar el coneixement i col·laboració entre les diferents institucions culturals i científiques existents (als Països Catalans); i contribuir amb les seves activitats a la projecció exterior de la realitat catalana.

Per tant, ambdues entitats comparteixen la promoció de la participació ciutadana com una de les seves finalitats essencials, i és per això que ambdues parts convenen en la necessitat d’establir un marc de col·laboració que permeti contribuir, de manera coordinada, a aquesta participació ciutadana.

EL CONGRÉS DE CULTURA CATALANA 2024-25
L’històric Congrés de Cultura Catalana va ser una mobilització popular de diferents sectors de la població catalana entre els anys 1975-1977, sorgit d’una reivindicació social. Els objectius principals del Congrés van ser la normalització de la llengua catalana i la defensa dels drets de les persones i el drets de la cultura catalana, entesa com la cultura pròpia dels Països Catalans.
El Congrés es va dedicar a analitzar l’estat de la nostra cultura en el seu sentit antropològic, de la llengua al dret, de l’agricultura a la indústria, de les arts plàstiques a l’ordenació del territori, per tal que tècnics i ciutadans ho estudiessin i ho debatessin i que el resultat fos útil als futurs governs autonòmics dels Països Catalans: la Generalitat de Catalunya, la Generalitat del País Valencià i el Govern de les Illes Balears.

Cinquanta anys després d’aquell gran esdeveniment, el nou Congrés de Cultura Catalana serà una realitat l’any 2025, amb activitats prèvies a tot el territori durant el 2024, i amb dos objectius clars: ser un espai obert de trobada on recuperar l’autoestima col·lectiva; i ser la llavor que generi noves il·lusions, espais i lideratges. Entre els diferents objectius del Congrés hi trobem: vertebrar i equilibrar el territori amb una visió integrada, equitativa i global; potenciar les oportunitats per al jovent i fomentar el desplegament del seu talent; fer front a l’emergència climàtica; potenciar l’ús social de la llengua catalana i projectar-la en un nou entorn social i comunicatiu; protegir les persones en situació de vulnerabilitat i posar en valor les tasques de cura que requereixen; afrontar les desigualtats entre homes i dones; recuperar i redefinir la idea de Països Catalans com a comunitat plural i diversa que generi una identitat compartida consistent i atractiva; o ressituar la cultura catalana en el context internacional i, particularment, potenciar la seva projecció europea, entre d’altres.
Podeu trobar tota la informació del Congrés a: www.noucongres.cat

La primera reunió anual del consell directiu de l’AMI ha tingut lloc a Sant Cugat del Vallès, concretament al Museu d’aquesta localitat. Es tracta de la primera reunió d’aquest òrgan després d’ésser aprovat a l’assemblea general celebrada el passat mes d’octubre. La reunió, feta en format mixt (presencial/online), ha servit per presentar el tancament de comptes del 2023, el pressupost d’enguany, l’informe de gestió 2023, així com la planificació i els diversos projectes que encararà l’entitat. Concretament, s’impulsarà entre els ajuntaments una moció sobre l’amnistia, s’ha signat un conveni de col·laboració amb el Congrés de Cultura Catalana, i finalment s’ha aprovat la realització d’un congrés internacional de nacions sense estat.

Divendres passat, una delegació de l’AMI formada pel president, Jordi Gaseni, els  vicepresidents, Salvador Coll i David Solà i la vocal de l’executiva, Cristina Mundet, es van reunir amb l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, per abordar diferents temes d’actualitat i plantejar possibles col·laboracions de futur.

Cal recordar que Girona va ser municipi constituent de l’AMI, l’any 2011 i que al llarg dels anys s’ha mostrat sempre com un ajuntament implicat en el dia a dia de l’Associació.

Va ser una ocasió per parlar amb el nou alcalde de Girona sobre temes d’àmbit municipalista i també per presentar la nova etapa de l’AMI en la qual s’han renovat parcialment els òrgans de govern com l’Executiva amb l’entrada de nous representants municipals com, per exemple, el nou vicepresident primer, Salvador Coll, que és l’alcalde de Cornellà del Terri (Pla de l’Estany).

L’executiva de l’AMI, sorgida de l’assemblea general celebrada l’octubre de 2023 a Vacarisses, s’ha reunit amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès. La comitiva de l’AMI, encapçalada pel president de l’AMI, Jordi Gaseni (L’Ametlla de Mar), també ha comptat amb la presència del vicepresident, Salvador Coll (Cornellà del Terri), i els vocals Tònia Vila (Arenys de Munt), Eduard Rovira (Torredembarra), Cristina Mundet (Vilobí d’Onyar) i Xavier Masgrau (Òrrius). Per part de la Generalitat, també hi han assistit la consellera de la presidència, Laura Vilagrà (que havia format part de l’executiva de l’AMI), i el secretari general de Governs Locals i l’Aran, David Rodríguez.

La trobada ha servit per parlar dels reptes de present i futur del municipalisme independentista, que és majoritari a Catalunya.

L’executiva de l’AMI, sorgida de l’assemblea general celebrada l’octubre de 2023 a Vacarisses, s’ha reunit amb la presidenta del Parlament de Catalunya, Anna Erra. La comitiva de l’AMI, encapçalada pel president de l’AMI, Jordi Gaseni (L’Ametlla de Mar), també ha comptat amb la presència del vicepresident, Salvador Coll (Cornellà del Terri), el vicepresident David Solà (Sant Quirze de Besora), la secretària Laia Ollé (Collsuspina), i els vocals Tònia Vila (Arenys de Munt), Eduard Rovira (Torredembarra), Cristina Mundet (Vilobí d’Onyar) i Xavier Masgrau (Òrrius).

Durant la reunió s’ha parlat dels reptes actuals i de futur de l’entitat i del municipalisme independentista. La presidenta Erra havia estat tresorera de l’AMI entre els anys 2019 i 2021.

Òmnium Cultural ha reunit aquest dissabte, 25 de novembre, un miler de persones a la Farga de l’Hospitalet, en l’acte ‘Amb l’amnistia, cap a l’autodeterminació’. Amb un format àgil i amè, s’ha donat veu a bona part dels col·lectius que han patit la repressió per temes relacionats amb la defensa del drets i de les llibertats com a país, entre els quals s’hi troben una bona colla d’alcaldes i alcaldesses de Catalunya.

L’Associació de Municipis per la Independència hi ha estat representada pel seu president, Jordi Gaseni, i el vicepresident, Salvador Coll. Al costat d’altres entitats i col·lectius que hi van donar suport, es vol sumar i recuperar la mobilització a favor del dret a l’autodeterminació, un cop ja s’ha aprovat la Llei d’Amnistia.

La Intersindical ha celebrat aquest dissabte, dia 25 de novembre, el 30è aniversari, amb un acte al Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra. L’AMI ha fet costat al sindicat amb la presència de la vocal de l’Executiva, Tònia Vila, a l’acte.

La Intersindical es va crear ara fa 30 anys i, poc a poc, ha anat penetrant en els centres de treball, creant seccions sindicals arreu del país i bastint un model que ha permès guanyar drets per a la classe treballadora. Aquest fet l’ha convertit en un actor social que treballa, des de sindicalisme, per a fer país.

La Catalunya Nord ha celebrat aquest dissabte, 4 de novembre, la Diada Nacional, amb una manifestació que ha transcorregut pels principals carrers de la vila de Perpinyà. El president de l’AMI, Jordi Gaseni, ha participat en aquest acte i ha acompanyat els catalans i catalanes del nord en aquesta data que rememora la divisió del territori de parla catalana arran del Tractat del Pirineus l’any 1659.

Una bona colla d’entitats, associacions i representants polítics han estat presents a Perpinyà i han defensat la llengua i la cultura catalanes a banda i banda dels Pirineus, com a signe d’una identitat que no es pot deixar perdre.