La setmana prèvia al 27S, l’equip de juristes Drets va presentar un recurs a les juntes electorals provincials demanant la retirada de la campanya electoral de l’associació Societat Civil Catalana (SCC) amb l’eslògan “Pongamos fin al separatismo”, així com l’obertura d’un procediment sancionador ja que la campanya pretenia condicionar el vot dels ciutadans i vulnerava, per tant, la llei electoral (LOREG). La Junta Electoral Provincial de Barcelona es va manifestar el matí del mateix diumenge 27 de setembre, en plena jornada electoral, donant la raó a Drets i ordenant a SCC a retirar la campanya “d’immediat”, però sense obrir cap expedient sancionador ni justificar l’absència d’aquesta sanció, ja que reblava la resolució afirmant, sense més, que “no pertoca incoar expedient sancionador”. L’entitat unionista, doncs, en va sortir impune ja que l’obligatorietat de retirar la campanya arribava un cop conclosa i no es contemplava cap multa.

Aquesta resolució xoca frontalment amb la decisió que la Junta Electoral de Zona ha pres en el cas de l’alcalde d’Arenys de Munt, Joan Rabasseda, a qui han imposat una multa de 600 euros, més una altra multa de la mateixa quantitat a l’Ajuntament d’Arenys de Munt, per haver enviat una carta a la ciutadania del municipi cridant a la participació el 27S tot i que en cap moment es demanava el vot per a cap formació política ni opció ideològica. La sanció ha estat interposada per afirmacions com: “El vot és l’eina més poderosa que tenim els ciutadans per canviar les coses.” La decisió de la Junta Electoral de Zona d’Arenys ha estat ratificada en via de recurs per la Junta Electoral Provincial de Barcelona, la mateixa que va decidir no sancionar SCC.

Davant d’aquest fet, Drets i l’Associació de Municipis per la independència (AMI) denuncien la discriminació de la qual és objecte l’Ajuntament d’Arenys de Munt i des de Drets anuncien la interposició d’un recurs al Tribunal Suprem contra la decisió de la Junta Electoral Central que va ratificar, en via de recurs, la resolució de la Junta Electoral Provincial de no obrir cap expedient sancionador a SCC. L’objectiu de Drets és posar en evidència la doble vara de mesurar de la Junta Electoral Central i aconseguir que la campanya “Pongamos fin al separatismo” no quedi impune.

L’associació Drets és una entitat sense afany de lucre formada per professionals del dret que actua contra la catalanofòbia i en defensa de la societat catalana. Va néixer l’octubre de 2014 i des d’aleshores ha emprès múltiples accions judicials. Les despeses derivades dels processos judicials les assumeixen gràcies a les campanyes de micromecenatge ciutadà.

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) celebra avui els quart aniversari de la seva fundació amb un excel·lent balanç per tota la feina realitzada durant aquest període. Dels 157 membres fundadors, reunits a Vic el 14 de desembre de 2011, s’ha arribat a la xifra de 782 municipis associats, les 4 diputacions catalanes, 35 consells Comarcals, 8 Entitats Municipals Descentralitzades i un Consorci. En aquests moments més del 80% dels municipis de Catalunya formen part de l’AMI.

L’AMI va néixer amb objectiu d’organitzar una xarxa de poblacions i ciutats favorables al dret d’autodeterminació del poble de Catalunya, aglutinar esforços per la independència i buscar la transversalitat i sinergies entre institucions, entitats i partits polítics, així com contribuir en la internacionalització del cas català.

Durant aquest anys, els alcaldes de l’AMI ha estat agents capdavanters de les principals accions públiques i ciutadanes a favor de la independència del país.

Un dels actes més destacats d’aquests 4 anys –organitzat conjuntament amb l’ACM–, és el que va tenir lloc el 4 d’octubre de 2014 al Palau de la Generalitat, on es van reunir 920 alcaldes i alcaldesses de tot Catalunya de diferents formacions polítiques per lliurar al president de la Generalitat les mocions aprovades als municipis per donar suport i oferir la seva col·laboració per celebrar la consulta del 9N.

El 17 de juliol de 2015, l’assemblea general de l’AMI va escollir Carles Puigdemont, alcalde de Girona, nou president de l’associació, per substituir al seu primer president, Josep M. Vila d’Abadal, llavors ex alcalde de Vic, així com un nou Consell Directiu i una Comissió Executiva que mantenen l’esperit fundacional de transversalitat i col·laboració entre representants municipals de diferents formacions polítiques a favor de la independència de Catalunya.

 

L’Associació Catalana de Municipis (ACM) i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) han participat aquesta tarda a la reunió convocada per la consellera de Governació, Meritxell Borràs, amb els cinc alcaldes dels municipis investigats per la Fiscalia de l’Audiència Nacional per haver aprovat la Moció de suport a la Resolució 1/XI del Parlament de Catalunya, que va ser declarada inconstitucional pel Tribunal Constitucional. L’alcalde de Premià de Mar i president de l’ACM, Miquel Buch, i l’alcalde de Girona i president de l’AMI, Carles Puigdemont, han donat ple suport als ajuntaments afectats i han demanat respecte per als electes locals. A més de Borràs, Buch i Puigdemont, a la reunió han assistit els alcaldes Marc Castells (Igualada), Albert Batalla (la Seu d’Urgell) i Daniel Cornellà (Celrà) i l’alcaldessa Mercè Conesa (Sant Cugat del Vallès).

Per a Miquel Buch, “aquesta investigació és una persecució d’idees que no forma part d’un estat democràtic i normal. Tenim dret a expressar, debatre i votar allò que pensem”. Així mateix, Buch ha recordat que la Justícia espanyola ha anat molt ràpid a anar en contra de les institucions locals “quan fa un any i mig que esperem que el Tribunal Constitucional es posicioni respecte la LRSAL a la qual 850 ajuntaments catalans i més de 2.300 d’espanyols van presentar recurs d’inconstitucionalitat”. El president de l’ACM ha convidat a tots els partits polítics, fins i tot els contraris a la resolució del Parlament, a defensar la llibertat d’expressió i “que ara denunciïn la manca de respecte que tenim els electes locals per poder debatre públicament i democràtica posicionaments polítics als plens”.

Per la seva banda, Carles Puigdemont, ha insisit que “ja tenim un centenar d’ajuntaments que han aprovat la moció o que tenen data per al ple. Hi ha una estratègia en tota regla de l’Audiència nacional per motius polítics d’intentar situar la llibertat d’expressió més enllà dels límits. No ens deixarem atemorir”.

Recordem que l’AMI i l’ACM van fer arribar als ajuntaments una moció de suport a la resolució 1/XI d’inici del procés d’independència aprovada pel Parlament de Catalunya. Actualment, un centenar d’ajuntaments ja han aprovat la moció i s’espera que en els propers dies es vagin aprovant a més consistoris i entitats locals. Després de la sentència del TC, que ha decretat inconstitucional la resolució, des de l’AMI i l’ACM es vol deixar clar que l’aprovació d’aquesta moció no pot suposar cap tipus d’efecte jurídic. Des de l’AMI i l’ACM s’ha posat a disposició dels diferents municipis afectats tot l’assessorament jurídic.

En relació a la notícia publicada a “El País” segons la qual els jutjats central d’instrucció 1 i 4 de l’Audiència Nacional han obert diligències per investigar si els membres dels plens municipals de Celrà i de la Seu d’Urgell van cometre delictes de rebel·lió, sedició i d’altres pel fet d’aprovar la Moció de suport a la resolució de 1/XI del Parlament de Catalunya, promoguda per l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM), volem manifestar el següent:

1.- La Moció de suport i adhesió a la resolució 1/XI del Parlament de Catalunya és una declaració política de caràcter simbòlic. La seva aprovació pel ple d’un ens local només és l’expressió del suport de tots o una part dels seus membres a una resolució del Parlament de Catalunya, sense que aquest fet tingui cap afectació sobre el funcionament de la corporació local, ni cap efecte jurídic, esgotant-se en la pròpia declaració.

2.- L’aprovació de la moció de referència constitueix un supòsit d’exercici de drets i llibertats fonamentals recollits a la mateixa Constitució que, seguint la doctrina del Tribunal Suprem, escapa del control de legalitat per la seva manca d’efectes. És un exercici que troba empara en la llibertat d’expressió (art. 20 CE), en la llibertat ideològica (art. 16 CE) i en el dret fonamental a la participació política (art. 23 CE), consubstancials a la definició de l’Estat Espanyol com un estat democràtic i de dret.

3.-El fet que la Resolució 1/XI hagi estat suspesa per interlocutòria del Tribunal Constitucional o hagi estat declarada inconstitucional no impedeix que la corporació local hi expressi el seu suport en els termes que s’han indicat.

4.- Atès el valor merament simbòlic de la moció resulta encara més sorprenent la possibilitat que s’hagi iniciat cap mena de diligència penal al respecte. Altrament podríem arribar a entendre que a l’Estat espanyol, pel que fa als electes locals, s’han restringit la llibertat d’expressió (art. 20 CE), la llibertat ideològica (art. 16 CE) i el dret fonamental a la participació política (art. 23 CE).

5. Les dues entitats, ACM i AMI, oferiran suport jurídic als ajuntaments afectats.

 

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) s’ha ofert a Junts pel Sí i la CUP per si en aquests moments pot ser “un contribuent net” perquè hi hagi un acord per investir president de la Generalitat. Aquest ha estat un dels aspectes que s’ha debatut “amb moderació , distensió i positivitat” a la reunió ordinària de la Comissió Executiva de l’AMI celebrada avui a Altafulla (Tarragonès), que ha estat presidida per Carles Puigdemont, alcalde de Girona i president de l’AMI, i Fèlix Alonso, alcalde d’Altafulla.

Segons ha explicat el president de l’AMI, “lamentem la situació en la qual estem, que no agrada absolutament a ningú, sense govern després de dos mesos des de les eleccions. Però en la cultura de l’AMI no existeix el concepte de llençar la tovallola mentre hi ha hagi marge, per la qual cosa emplacem totes les parts que hi hagi acord”. Puigdemont ha posat al servei de Junts pel Sí i la CUP la cultura de transversalitat política i territorial de l’AMI. “Som una entitat que ara complirà quatre anys, amb 780 ajuntaments associats, amb més de 4.000 electes que van jurar el càrrec per la independència després de les eleccions municionals, on hi ha representades totes les sensibilitats polítiques de Catalunya i, ara, podria jugar un paper important donades les circumstàncies”, ha afegit Puigdemont.

El president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Carles Puigdemont, ha manifestat el seu suport a l’alcalde d’Arenys de Munt, Joan Rabasseda, al qual, la Junta Electoral de Zona (JEZ) ha imposat una sanció per enviar als ciutadans de la seva població una carta cridant a la participació a les passades eleccions del 27 de setembre.

Puigdemont considera que no hi ha cap motiu per aquesta sanció i ha afirmat que en la carta enviada “només es feia única i exclusivament una crida a la participació a les eleccions, sense demanar el vot per cap força política concreta, sense lemes, eslògans ni expressions de cap candidatura”.

Joan Rabasseda, que també és el secretari de l’AMI, ha presentat des de l’Ajuntament recurs davant d’aquesta multa, que és de 600 euros per a l’Ajuntament i 600 euros més directament per a l’alcalde. Podeu trobar més informació en aquest enllaç.

 

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) celebra aquest dilluns, 30 de novembre, a partir les 11.00 hores, a Altafulla (Tarragonès) la reunió de la seva Comissió Executiva, on es tractaran diferents temes d’actualitat. Aquesta reunió estarà presidida per l’alcalde de Girona i president de l’AMI, Carles Puigdemont. La reunió tindrà lloc al Centre d’Interpretació Era del Senyor, davant del castell de Montserrat.

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM) han enviat aquest migdia de forma conjunta un comunicat a tots els ajuntaments associats on els hi proposen que, en les properes setmanes, donin suport a través d’acords dels seus plens municipals a la Resolució 1/XI del Parlament, sobre l’inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals del 27 de setembre de 2015.

L’alcalde de Girona i president de l’AMI, Carles Puigdemont, ha afirmat que “des del món municipal català hem estat al costat del procés en tots els moments clau i ara seguirem fent el mateix des de cadascun dels pobles i ciutats de Catalunya”. Per aquest motiu, “hem demanat als ajuntaments que durant les pròximes setmanes aprovin en els seus plens aquesta moció de suport a la declaració històrica del Parlament català”.

L’alcalde de Girona i president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Carles Puigdemont, ha valorat molt positivament l’aprovació de la declaració d’inici del procés cap a l’Estat independent i ha refermat el suport del món municipal.

Després de l’aprovació al Parlament per part dels diputats de les formacions Junts pel Sí i CUP, Carles Puigdemont ha manifestat que “el municipalisme català ha treballat intensament en els darrers anys i sobretot en el darrer any. Hem estat sempre al costat del procés, i avui el món municipal vol deixar clar que està al costat d’aquest Parlament, al qual demana que sigui capaç de tenir un govern que pugui aplicar allò que el Parlament encarrega, que és el què la majoria d’ajuntaments catalans, molts d’ells adherits a l’AMI, desitgen, recollint els sentiments de la majoria dels seus habitants”

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), observen amb deteniment el desenvolupament del curs polític català i per això, informen que faran un seguiment especial del ple del Parlament d’aquest dilluns en el qual es preveu l’aprovació de la resolució d’inici del procés de creació de l’estat català.

A tal fi, les entitats instal·laran una pantalla i un equip de so al davant mateix del Parlament per a poder seguir en directe el curs de la sessió parlamentària (des de les 10.00 del matí). Un cop acabada la sessió Quim Torra, president d’Òmnium Cultural, Jordi Sánchez, president de l’ANC, i Carles Puigdemont, president de l’AMI -que hauran seguit la jornada des de dins el Parlament- faran una compareixença pública per a fer-ne una valoració.

Les entitats també convidaran a diputats de Junts pel Sí i les CUP a intervenir en la compareixença.

Al llarg de la tarda, diverses Assemblees Territorials de l’ANC, també organitzaran concentracions descentralitzades de suport a l’aprovació de la resolució, que consistirà en la lectura d’un breu preàmbul i dels punts de la resolució.

Els president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sánchez, i de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Carles Puigdemont, amb el suport d’Òmnium Cultural, ha pogut explicar a Estrasburg la situació de la causa democràtica que defensen i han informat de les gairebé 1.5 milions de signatures que es van recollir el 9N.

Per commemorar l’aniversari de la consulta popular que el 9 de novembre del 2014 va permetre als ciutadans de Catalunya expressar de forma lliure i democràtica quina era la seva voluntat política per al futur del país, diverses entitats de la societat civil han enviat una delegació al Consell d’Europa per mantenir una reunió a on s’ha informat de la situació actual de manca de democràcia vers els ciutadans de Catalunya per part de l’Estat Espanyol i s’hi ha informat també de les signatures que es van recollir aquell mateix dia, demanant un referèndum vinculant.

En paraules de Sànchez: “Com a agents de la societat civil hem traslladat informació a l’equip de la presidència del Consell d’Europa sobre el gran moviment democràtic de base civil que a Catalunya hem viscut els darrers anys.” A més, ha afegit: “Que un estament europeu ens escolti demostra que hi ha una voluntat de promoure un futur diàleg entre Catalunya i l’Estat espanyol i que el cas català és a l’agenda europea”.

Carles Puigdemont, per la seva banda, ha explicat que “hem traslladat a l’equip de presidència del Consell d’Europa l’ampli suport del món local al procés democràtic català vers la consecució d’un nou estat, donat la llarga tradició europea en aquest àmbit”.

Durant la trobada, Sànchez i Puigdemont han lliurat la còpia de l’acta notarial que certifica l’existència i l’autenticitat de les 1.385.628 signatures de la societat catalana més les 3.703 signatures de carrecs electes de diverses institucions recollides el 9N, un dossier explicatiu del procés polític que està vivint el país i aquesta carta informant a l’Assemblea del Consell d’Europa.

Tot seguit, adjuntem fragments de la carta presentada i registrada formalment al Consell d’Europa, que fa una explicació cronològica de tots els fets i accions duts a terme per la societat civil i el Govern català i incideix en:

1. “La legitimitat democràtica dels catalans a l’hora de tenir sobirania política i legal.

2. Els catalans, bé directament o a través dels seus representants polítics, hem expressat insistentment la nostra voluntat de decidir el nostre futur polític durant els darrers anys.

3. El Parlament i el Govern de Catalunya han seguit totes les passes necessàries per fer valer el mandat democràtic sorgit de les eleccions del 25 de novembre de 2012, basant-se en els principis de legitimitat, democràcia, diàleg, negociació, legalitat i cohesió social.

4. Fins ara, l’Estat espanyol no ha procedit d’acord les pràcriques internacionals dels països democràtics i de la llei internacional.

Per aquestes raons, en aplicació dels principis democràtics que inspira la Carta de les Nacions Unides i els successius acords i tractats internacionals que garanteixen els drets de les persones per a decidir el seu futur polític, ens adrecem al Consell d’Europa i enparticular a la seva Assemblea Parlamentària, per tal d’informar sobre les circumstàncies que actualment bloquegen l’exercici del dret dels ciutadans de Catalunya a decidir democràticament el seu futur.”

Amb l’adhesió l’Ajuntament de Barbens, en el seu ple municipal del passat 14 d’octubre, totes les administracions locals del Pla d’Urgell (els seus 16 municipis i el consell comarcal) són membres de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). El Pla d’Urgell, doncs, és la tercera comarca de la demarcació de Lleida que arriba al 100% d’adhesions de les seves administracions locals. Les altres dues són la Noguera i les Garrigues. La demarcació de Lleida té un total de 185 municipis que formen part de l’AMI, el 80% del total. Pel que fa als consells comarcals en formen part 10 dels 12 (el 83%) i també cal tenir en compte que la Diputació de Lleida n’és membre gairebé des dels seus inicis.

La vicepresidenta de l’AMI i alcaldessa de Vilanova de l’Aguda, Montserrat Fornells, ha destacat l’increment de municipis adherits a l’AMI que s’està registrant a la demarcació de Lleida, un fet que demostra “la voluntat clarament independentista de les Terres de Ponent”. Fornells ha afegit que, tot i els bon percentatges, “continuarem treballant amb els alcaldes i les alcaldesses del nostre territori per anar sumant, dia a dia”. En els darrers mesos, i especialment des de les eleccions municipals del passat 24 de maig, l’AMI ha augmentat considerablement el nombre d’ens locals associats. Hores d’ara,  l’AMI té 821 adherits: 773 ajuntaments, 35 consells comarcals, les 4 diputacions (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona), 8 entitats municipals descentralitzades (EMD) i el Consorci del Ripollès. Podeu trobar totes les dades actualitzades dels 820 associats en aquest enllaç.

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM) han reunit avui a més de 400 alcaldes i alcaldesses, centenars de regidors i regidores d’arreu del país i els presidents de les quatre diputacions per donar suport al president Mas en la seva compareixença al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) com a imputat per la celebració de la consulta del 9N. La major part d’alcaldes portava la vara municipal, l’escut o l’espasí de la seva població.

La comitiva, que han encapçalat l’alcalde de Girona i president de l’AMI, Carles Puigdemont, i l’alcalde de Premià de Mar i president de l’ACM, Miquel Buch, s’ha citat a les 8.30 h del matí davant del Parlament i s’ha dirigit cap el Palau de Justícia, travessant el Parc de la Ciutadella per l’avinguda dels Til·lers fins arribar al passeig Lluís Companys, on han esperat l’arribada del president Mas. Allà, s’hi han unit els membres del Govern de la Generalitat i els diputats de Junts pel Sí i la CUP. La marxa ha acabat davant del TSJC, on esperaven diversos milers de persones que corejaven “Mas president, Catalunya independent”.

Després de l’entrada del president al Palau de Justícia, Carles Puigdemont, president de l’AMI i alcalde de Girona, ha manifestat que “hem volgut estar presents a la capital de Catalunya, investits del símbol que representa el nostre poder democràtic, la vara, l’escut o l’espasí, per donar suport al president Mas i expressar el nostre rebuig a unes imputacions i a unes querelles polítiques que en democràcia no son acceptables” i ha afegit que “hem volgut traslladar la veu dels nostres veïns i veïnes de cada racó del país que aquests dies ens han expressat la seva indignació per aquestes imputacions, i estem defensant la dignitat democràtica de Catalunya i amb ella el dret a decidir”.

Miquel Buch, president de l’ACM, ha manifestat que “més de 500 alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores de tot Catalunya estem aquí fent costat al president, però també representant els nostres ciutadans en defensa de la justícia, de la llibertat i de la democràcia”. Buch ha assegurat que “no estem d’acord en que es judicialitzi un procés tant natural, tant participatiu i tant net com va ser el del 9 de novembre passat”.

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM) reuniran demà a 400 alcaldes d’arreu de Catalunya que han confirmat la seva presència per donar suport al president Mas en la seva compareixença davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) com a imputat per fer possible la votació del 9N. Els càrrecs electes acompanyaran el president a la seva entrada als tribunals portant els símbols que identifiquen el poder municipal (vara, venera, faixí…) a l’igual que ho van fer el passat 4 d’octubre de 2014 quan van lliurar-li les mocions dels plens municipals on li reclamaven la convocatòria de la consulta del 9N.

Encapçalaran la comitiva l’alcalde de Girona i president de l’AMI, Carles Puigdemont, i l’alcalde de Premià de Mar i president de l’ACM, Miquel Buch, a més d’altres membres de les comissions executives d’aquestes entitats municipalistes. L’alcalde de Montblanc i vicepresident primer de l’AMI, Josep Andreu, i Miquel Buch van ser ahir a les portes del TSJC, fent costat a la consellera d’Ensenyament en funcions, Irene Rigau, i l’exvicepresidenta Joana Ortega, imputades en el mateix sumari.

Centenars de poblacions catalanes van reunir ahir a milers de ciutadans que van donar suport als imputats pel 9N i van proclamar la seva defensa de les institucions catalanes. Una de les més notòries va ser la de la plaça Sant Jaume de Barcelona, que, tot i la pluja, es va omplir a vessar. L’alcaldessa, Ada Colau, va llegir el mateix manifest que van llegir simultàniament centenars d’alcaldes i alcaldesses arreu del país. El manifest elaborat pel Pacte Nacional pel Dret a Decidir (PNDD) i subscrit per l’Assemblea Nacional Catalanya (ANC), Òmnium Cultural, l’AMI i l’ACM, posa de relleu que “el futur polític i institucional de Catalunya és inherent a la ciutadania catalana en virtut del principi democràtic i del dret que tenim com a nació”. Igualment denúncia que “el govern de l’Estat ha judicialitzat tots aquest fets, defugint les seves responsabilitats polítiques en aquest àmbit, i generant una anomalia democràtica en el funcionament de les institucions, que priva a la ciutadania de Catalunya del dret democràtic a decidir el seu futur polític”. El manifest  també “denuncia per antidemocràtiques les querelles adreçades” al president Mas i les conselleres Rigau i Ortega.

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM), com a entitats organitzadores de les concentracions en suport a les institucions catalanes arran de les imputacions pel 9N, manifestem que:

– El comunicat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) és inacceptable, tant per l’intent de coaccionar el lliure dret a manifestació de la ciutadania com per les afirmacions inexactes sobre els objectius i els convocants de les concentracions.

– La convocatòria de les mobilitzacions del dimarts 13 d’octubre, així com la de dijous 15, l’han dut a terme l’ANC, Òmnium, l’AMI i l’ACM. En cap cas, tal com s’afirma al comunicat del TSJC, han estat instigades o liderades pel Govern de la Generalitat de Catalunya.

– L’objectiu de les concentracions és el de fer-nos corresponsables de la celebració de la consulta del 9N i mostrar el suport a les persones imputades per haver complert amb el mandat democràtic sorgit de les urnes.

– Denunciem la judicialització a la qual s’ha vist sotmès el procés polític que es viu a Catalunya des del primer moment. A diferència de casos com l’escocès, en què la resposta a un conflicte polític ha estat política, l’Estat espanyol ha respost únicament amb amenaces i tribunals a qualsevol intent de consultar als catalans i catalanes sobre el futur polític del país. Una actitud que referma la necessitat d’avançar cap a la República Catalana complint amb el mandat sorgit a les urnes el 27S.

– El comunicat pretén desviar l’atenció sobre l’arrel del problema: la manca de qualitat democràtica de l’Estat espanyol i el fet que tres representants polítics estiguin imputats per dur a terme una consulta democràtica.

– El dret a manifestació és irrenunciable i imprescindible per al bon funcionament de qualsevol societat democràtica. Un dret que a les concentracions del passat dimarts es va exercir, com sempre, de manera cívica i pacífica.

– Les entitats convocants valorem molt positivament la gran resposta a les mobilitzacions celebrades aquest dimarts i fem una crida a omplir de nou els carrers amb la concentració d’aquest dijous 15 d’octubre davant del TSJC.

ANC, ÒC, AMI i ACM, 14 d’octubre del 2015

Concentracions davant dels ajuntaments del país en defensa de les institucions catalanes i en suport de les autoritats imputades per la consulta del 9-N el 13 d’octubre. Escampa la protesta a les xarxes socials amb l’etiqueta #9NSOMTOTS, envia aquesta carta de protesta al TSJC des d’aquest enllaç o firma el manifest del Pacte Nacional pel Dret a Decidir (PNDD).

El 9N del 2014 va refermar la nostra voluntat democràtica. I encara és viva. La llibertat no s’imputa. 9N som tots

El 9 de novembre de 2014, 2,4 milions de catalans i catalanes van votar sobre el futur polític de Catalunya i ho van fer amb un somriure, desafiant la por, les amenaces i les traves de l’Estat espanyol. El 9N va ser un èxit col·lectiu, de país: d’aquells qui van votar, dels voluntaris, de les entitats i sindicats i d’una gran majoria parlamentària.

Els atacs per respondre al mandat democràtic de la ciutadania i posar les urnes són també un atac a la pròpia democràcia i per això l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM) fan una crida a la mobilització en defensa de la democràcia i en suport als imputats pel 9N.

AMI, ACM, ANC i Òmnium convoquen tots els ciutadans i càrrecs electes municipals a assistir a les concentracions que tindran lloc davant de tots els ajuntaments, dimarts, 13 d’octubre, a les 19,30 hores. D’altra banda, dijous 15, a les 9 h, tindrà lloc una concentració d’alcaldes i regidors per donar suport al president de la Generalitat, que arrencarà al Parlament de Catalunya per dirigir-se fins al davant del TSJC.

Aquesta sèrie d’accions es completaran amb concentracions de suport a la consellera d’Ensenyament i a l’exvicepresidenta del Govern, a les 9,30 h i a les 15,30h, respectivament.

A més, les entitats convocants animen als seus socis a enviar aquesta carta de protesta a títol individual dirigida al TSJC.

Aquestes mobilitzacions tenen rèplica a les xarxes socials amb l’etiqueta #9NSOMTOTS.

OPINIÓ – Hem salpat definitivament i ningú que faci una anàlisi honesta dels resultats de les eleccions del 27 de setembre passat pot negar l’evidència d’una victòria tan contundent com històrica de l’independentisme. Mai la independència havia guanyat unes eleccions; ara ho ha fet i per una àmplia majoria absoluta. Una anàlisi igualment honesta ens confirma el desig majoritari de disposar d’un Estat propi, perquè tothom sap en quines circumstàncies i en quines condicions hem hagut d’anar a les eleccions; no cal fer-ne ara l’inventari però l’hem de tenir ben present. Des dels bancs a la Comissió Europea, des dels mitjans de comunicació al cardenal de València. Hi ha molt de material interessant per als investigadors del futur, que ens hauran d’il·luminar sobre com es van articular operacions destinades a trencar les cames al sobiranisme i, tanmateix, van acabar en fracàs. El finançament, els àmbits de decisió, les complicitats voluntàries o adquirides, tot un munt de dades que ens interessarà molt conèixer. No han servit per impedir l’inici del camí cap a la independència i, en canvi, han destruït la credibilitat de molts pilars sobre els quals s’ha de sostenir una societat democràtica.

Tot això no ha impedit, com deia, que aquest país s’hagi expressat de manera nítida a favor d’emprendre el camí que hem sotmès a la consideració dels ciutadans. Catalunya ha superat l’era autonòmica, els seus ciutadans ja no se senten membres d’una comunitat autònoma més. Hem entrat en la Catalunya post autonòmica. Tampoc no som una nació independent, encara. Som un país preindependent, que camina decidit cap a la plena normalització del seu estatus polític. Aquest és un lapse de temps excepcional, que demana fórmules i polítiques que estiguin d’acord amb aquesta excepcionalitat. Allò que servia per a l’autonomia no serà suficient, i allò que ens caldrà per a l’Estat independent encara no ho gaudim. Calen grans dosis de generositat, paciència, preparació, astúcia i imaginació per garantir que aquest lapse de temps no s’allargarà més del compte i que culminarà amb un èxit absolut. En aquestes fases, s’aprofita tot. Perquè no hem d’oblidar que encara ens queda un tram per recórrer sols, sense ajuda exterior –més aviat, amb hostilitat exterior–, i que només comptem sobre les nostres pròpies forces.

Carles Puigdemont,
alcalde de Girona i president de l’AMI