Associació de Municipis per la Independència

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (5)

ENTREVISTA A MERITXELL BAQUÉ, ALCALDESSA DE VALLBONA D’ANOIA (ANOIA)

Meritxell Baqué (CUP) és alcaldessa de Vallbona d’Anoia (Anoia) de les passades eleccions i farmacèutica de professió. L’Anoia -i la conca d’Òdena en concret- ha estat, malauradament, notícia des de l’inici de la crisi, pel brot de coronavirus que hi ha tingut lloc i per ser una de les zones que es va confinar primer. Tot i que el municipi de Vallbona d’Anoia no forma part de la zona confinada, sí que s’ha vist afectada per la situació perquè ha condicionat el desplaçament de les persones i el funcionament d’alguns serveis. Amb uns 1.400 habitants, Vallbona d’Anoia està situat al sud-est de la comarca de l’Anoia, solcat pel riu Anoia i d’altres afluents, amb les muntanyes de Miramar i Llobreia que fan d’atalaia del poble. L’alcaldessa destaca que la coordinació i el treball conjunt han estat clau per afrontar la situació i que caldrà reflexionar i fer un aprenentatge com a societat per a potenciar la sanitat i lluitar pels serveis públics.

-Vallbona d’Anoia no forma part de la zona de l’Anoia confinada, però segur que heu hagut de prendre mesures…

Sí, des de l’ajuntament hem gestionat el manteniment dels serveis mínims i ens hem organitzat tant per fer teletreball com per fer front als serveis de neteja, reduccions de jornada, ús dels equips de protecció, etc… A l’ajuntament hi ha 2 administratives que atenen a porta tancada i que fan torns i els regidors i regidores també ens organitzem per no descuidar cap detall, tot i que s’han anul·lat les juntes i els plens.

Des de l’ajuntament s’ha coordinat un servei de voluntariat d’unes 15 persones per tal que les persones que no es trobaven bé o la població més gran no sortís al carrer i que no els faltés de res. Es va fer una bustiada amb les informacions d’interès per tal que tothom que ho requerís es pogués posar en contacte amb nosaltres. També hem aturat l’impost de vehicles i el de béns immobles i la llar d’infants farà una bonificació dels quinze dies de març en què els infants no hi han pogut anar.

-Quina ha estat la resposta de la ciutadania, així com de les empreses i comerços de Vallbona?

La resposta de tothom ha estat molt bona, tant pel que fa a les recomanacions com amb l’ajuda de les persones més grans. La majoria d’elles ha pogut comptar amb algun familiar proper que ha pogut ajudar i la resposta del voluntariat, afegida a aquest fet, ha estat molt positiva.
Pel que fa a les empreses, n’hi ha que continuen l’activitat en la mesura del possible, sempre mantenint les recomanacions de protecció, i els comerços han fet un gran esforç per aplicar aquestes mesures. També han reduït horaris.

-I com veu els ànims de la gent del poble?

Crec que tots hem anat prenent consciència del problema de forma progressiva, però el nostre cas, amb la proximitat amb la vall d’Òdena, on es va donar la notícia de les primeres mostres positives de coronavirus, a tothom li ha tocat de prop i tothom ha vist molt ràpidament que cal confinar-se per responsabilitat.

-S’han donat iniciatives espontànies de la ciutadania per organitzar ajuda o altres accions?

Hi ha un grup de persones que ha elaborat 300 mascaretes a les cases, coordinats per la regidoria de sanitat, adreçats a la protecció de les persones del poble i també als serveis i comerços. I la intenció és continuar fent-ne per tal que en tingui tothom. Com a farmacèutica, tinc coneixement directe de la dificultat de trobar equips de protecció i gels desinfectants, per tant, tota ajuda en aquest sentit és molt benvinguda.

-Alcaldessa, és aviat per dir-ho però què caldrà canviar i amb què podrem millorar un cop acabi la crisi?

Crec que haurem de fer un aprenentatge com a societat per valorar i lluitar per millorar els nostres serveis públics i treballar per tal que hi hagi recursos per a tothom. I també n’haurem de treure conclusions a nivell organitzatiu perquè hi ha mancances per aplicar el teletreball per exemple, tant d’equips com de software. Això s’ha de preveure per un futur.

També penso que caldrà pensar com s’ha gestionat la crisi i el poc marge d’autonomia que tenim els ajuntaments. A més, com que la gestió s’ha condicionat a la política, l’estat espanyol ha limitat molt el que podem fer, per tant, ens cal la implementació de la república a Catalunya per poder canviar les coses.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (4)

ENTREVISTA A VALENTÍ JUNYENT, ALCALDE DE MANRESA (BAGES)

Valentí Junyent (JxM) és alcalde de Manresa (Bages) des de fa 9 anys. Ciutat industrial, comercial i universitària. Manresa s’alça com un dels centres neuràlgics de la Catalunya Central amb gairebé 80.000 habitants. Gestionar una crisi d’aquesta magnitud que ha arribat de forma sobtada i imprevista no ha de ser gens fàcil però confia en els seus equips, en els professionals i en la responsabilitat individual de cadascú de nosaltres. També té molt clar que, per afrontar la crisi econòmica que es derivarà de la sanitària, caldrà estar al costat dels nostres botiguers, autònoms i empresaris i canviar de mentalitat per valorar el què és local per davant la globalitat.

-Manresa, gairebé 80.000 persones i a escassos quilòmetres del focus actiu de la Conca d’Òdena, com ha afectat això a la ciutat?
És cert que hi ha hagut algun transvasament de malalts cap a centres hospitalaris de Manresa, però de moment està tot controlat. A Manresa hi ha 2 edificis que funcionen com a hospital, un de públic i l’altre privat que, en aquests moments, ja està donant servei públic.

-Com es planteja l’Ajuntament de Manresa coordinar totes les unitats que gestionen la crisi del COVID19?

Hem creat un comitè de crisi de 7 persones que ens reunim, en part, telemàticament cada matí. El comitè de crisi està format per 3 polítics (alcalde, 1r. Tinent d’alcalde i regidor de seguretat ciutadana i protecció civil) i 4 tècnics: el secretari, la cap de protecció civil i 2 càrrecs de confiança. Els acords que prenem en aquesta reunió els comuniquem als caps de secció i serveis i a la resta del govern municipal.

-Quins són els àmbits més actius en aquets moments a nivell municipal?                                                                                                                  

Els tres àmbits més actius a nivell municipal ara mateix són la Policia Local, els serveis socials que gestionen el menjador social i l’atenció domiciliària, i, desgraciadament, el cementiri. L’àmbit sanitari no el gestionem directament nosaltres perquè hi ha la Fundació Althaia que es coordina directament amb l’ICS i, evidentment ens va informant de tota l’actualitat.

– Com ha estat la coordinació amb les altres administracions?

Des del govern de la Generalitat, ens arriba molta informació des de Protecció Civil i també a través de la delegada del govern a la Catalunya Central. Ella ens gestiona els dubtes que ens van sorgint als alcaldes i alcaldesses i que són molt diversos i variats. La relació és molt fluïda.

-Els comerç i els mercats com estan funcionant?

Es mantenen els comerços que tenen autoritzada l’obertura, i també les parades d’alimentació del mercat del dimarts i els mercats de productes agraris locals i de primera necessitat elaborats al propi territori, només parades d’alimentació. Hi ha un públic que hi ha de poder anar a comprar, sempre mantenint la distancia correcta.

– A nivell industrial, Manresa té molts polígons. Quina és la línia que han adoptat les empreses?

La iniciativa és de cada empresari. Hi ha empreses importants que ja han anunciat que reduïen la producció, altres l’han aturat i alguna ha anunciat ERTO. La majoria han hagut de prendre decisions importants.

-En l’àmbit sanitari les xifres a Manresa són les següents: 23 morts i 134 ingressats a Althaia. Quina és la previsió?

La previsió, malauradament, és que encara pujarà en els propers dies.

-Com valora la resposta dels manresans/es?

La gent està respectant majoritàriament totes les mesures de confinament. Els carrers estan pràcticament deserts. Només obren botigues d’alimentació i farmàcies. Els manresans estan respectant el confinament de manera exemplar.

-Voldria destacar alguna fet especial de la seva ciutat i la seva gent?

Sobretot el voluntariat, la gent que s’ha ofert per anar a comprar a les persones que viuen soles i que estan aïllades i que ha coordinat la regidoria de Serveis Socials. També la gent de la industria tèxtil, sobretot alguna empresa de cintes, que han ofert productes, fins i tot alguna donació, perquè els hospitals tinguessin els elements de protecció amb les condicions de seguretat més òptimes.

-Després d’aquesta crisi sanitària, com es preveu que s’afrontarà la crisi econòmica?

Res tornarà a ser igual. A part de canviar el model de treball hi haurà un abans i un després. Hem de tenir molt clar que els que ens treuen de l’atzucac són els més propers i tots n´haurem de prendre consciència. Les empreses petites i mitjanes i els autònoms són l’essència del teixit econòmic d’aquest país i els haurem d’acompanyar perquè seran claus per la remuntada econòmica. Per sortir d’aquesta crisi, ens haurem de refiar del més proper, de l’economia local i deixar de ser tan globals.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (3)

ENTREVISTA A JOSEP COMA, ALCALDE DE MOLLÓ (RIPOLLÈS)

Josep Coma (JxCat) és l’alcalde de Molló des del 2011, un municipi situat en plena Vall de Camprodon. Molló és un municipi transfronterer, ja que té a tocar Coll d’Ares, el coll de muntanya dels Pirineus que uneix les comarques del Ripollès i el Vallespir. Com passa en la majoria de pobles de la comarca, Molló té una població envellida però, alhora, també hi ha moltes segones residències. El seu vessant turístic, amb la natura com a protagonista, és la que més destaca. També compten amb un parc d’animals, Molló Parc i amb una de les tradicions ramaderes més seguides del país, la Tria de Mulats d’Espinavell.

-Quina ha estat la vostra principal preocupació des que va esclatar la crisi sanitària?

Traslladar a la ciutadania tota la informació del que es podia i fer i del que no en la situació en què ens trobàvem. També seguir totes les actuacions que recomanava la Generalitat o l’Estat des que s’ha decretat l’estat d’alarma i, sobretot, garantir que totes les persones que es quedaven confinades a casa seva no els faltés de res i estiguessin tranquils.

-Molló té una població envellida, tal com passa en altres municipis petits del Ripollès. Com s’està ajudant a la gent gran tenint en compte que són el col·lectiu més vulnerable?

El primer que he de dir és posar en relleu la sort que tenim de ser un poble, perquè això fa que les xarxes veïnals encara funcionin. En molts casos han estat els mateixos veïns els primers que s’han preocupat de les persones més grans i que viuen soles. Per tant, aquest és un valor positiu dels pobles petits com el nostre, ja que ens ha permès solucionar problemàtiques concretes. També s’ha de dir que gràcies als serveis socials que tenim mancomunats a nivell comarcal a través del Consorci de Benestar Social del Ripollès s’ha fet un seguiment de les persones més vulnerables. Els cossos de seguretat i la Creu Roja també ens han ofert la seva ajuda per si hi ha alguna necessitat. I tot plegat sota la coordinació de l’Ajuntament. Ara com ara s’ha garantit tot l’abastament i necessitats que puguin tenir tots els nostres veïns.

-Com gestioneu les visites al metge o tot el tema de la medicació?

Des que va començar la pandèmia i que la Generalitat va començar a veure que s’omplien i col·lapsaven els centres d’atenció primària, se’ns va comunicar que es tancava el nostre consultori local (teníem visita de metge i infermeria dos matins a la setmana) i que s’acumulava tot en el CAP de la Vall de Camprodon. La veritat és que de moment no hi ha hagut cap necessitat de ningú d’anar-hi, tenint en compte que la gent que necessita receptes les pot obtenir a la Farmaciola que hi ha al poble.

-I en el tema de l’alimentació? Heu tingut algun problema?

Mira, les poques botigues que hi ha a Molló són de queviures i d’una mica de tot i, per tant, s’han mantingut obertes. En tenim tres d’aquestes i una carnisseria i poden obrir. Des de l’Ajuntament també ens hem assegurat que no hi hagi problemes de subministrament i, per tant, no hi ha problema amb fer arribar tota classe d’alimentació. En el cas del pa, com que no tenim forn, l’anem a buscar a municipis propers perquè la gent no s’hagi de desplaçar. De fet, aquestes petites botigues de queviures són les que ens asseguren la subsistència no només en aquest període de crisi que estem patint sinó durant sempre.

-Molló també ha hagut de fer front a la problemàtica de les segones residències, on molta gent ha preferit confinar-se a zones de muntanya i platja i no quedar-se a les grans ciutats. Com us ha afectat?

Des que la Generalitat va ordenar el confinament, just abans que es decretés l’estat d’alarma, és cert que hi va haver gent que va decidir traslladar-se a les segones residències, segurament perquè són pobles més petits, que assegura tenir menys contacte amb gent i amb possibilitat de tenir més contacte amb la natura. En definitiva, un lloc més segur. Per tant, és cert que hi va haver gent que es va traslladar a les segones residències que tenen a Molló, però aquesta gent no s’ha mogut més i ens han fet saber que tenen previst quedar-se durant tots els dies que duri el confinament a Molló, evitant així desplaçaments.

És veritat que el primer cap de setmana de confinament, el del 14 i 15 de març, vam detectar que alguna família va venir de cap de setmana i va tornar a marxar tot i haver-hi l’ordre d’evitar-ho. A partir d’aquest cap de setmana ja no tenim coneixement que hagi tornat a passar, si més no al nostre municipi.

-L’alcalde ho deu tenir difícil per estar confinat en un municipi com el seu, on tota ajuda és necessària. Com passa el dia a dia?

És cert que el confinament m’és complicat de complir-lo perquè malgrat que tenim un canal de whatsapp per on informem de temes que afecten el municipi, és cert que hi ha persones grans que això no els arriba. Per tant, aquests dies, entre altres coses, m’ha tocat anar a escampar i enganxar bans, anar a visitar gent gran per saber si estan bé i fins i tot desplaçar-me a Camprodon per anar a recollir les targetes menjador del Departament d’Educació. També he hagut d’anar a l’Ajuntament per organitzar determinats serveis. Per tant, em costa bastant complir el confinament.

-Ens pot transmetre un missatge positiu, malgrat el que estem vivint?

Hem de tenir esperança i confiança en el nostre sistema sanitari i d’emergències, que realment és molt potent i amb uns professionals de molt nivell. També crec que en moments de crisi la societat dóna el millor de si i suposo que, després d’aquesta pandèmia, aprendrem a millorar qüestions que fins ara, malauradament, no valoràvem, com ara poder sortir i fer activitats a l’aire lliure. N’estic segur que canviaran coses i canviaran per anar millor com a societat.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (2)

ENTREVISTA A LOURDES ALUJA, ALCALDESSA DE PRADELL DE LA TEIXETA (PRIORAT)

Lourdes Aluja (JUNTS) és alcaldessa de Pradell de la Teixeta (Priorat) des de les darreres eleccions de l’any 2019 però abans ja havia exercit de primera tinenta d’alcalde des de l’any 2015. Amb una mica menys de 200 habitants, Pradell de la Teixeta és un municipi que afronta els reptes de futur amb la mirada posada en les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies, infraestructures encara molt deficitàries o bé inexistents a la comarca. Amb una població on predomina la gent gran i amb una quantitat destacable de segones residències, des de l’ajuntament i el municipi emprenen, tot i les dificultats, diverses iniciatives culturals, com un festival anual genuí i poc corrent en un poble petit i la recuperació de patrimoni musical local, al mateix temps que fomenten un patrimoni natural i paisatgístic -excursions, barraques de pedra seca, un molí d’oli i arquitectura singular- en un entorn privilegiat.

-Com a alcaldessa, podeu definir com ha canviat el vostre dia a dia breument, des de l’inici de la crisi?

Des del primer moment en què ja es van tancar les escoles de Falset i es va aturar el transport escolar vam creure que era imprescindible confinar la comarca i, per aquest motiu, ja vam començar a fer reunions diàries cada tarda en l’àmbit comarcal (via telemàtica) per coordinar esforços, sobretot per evitar que la gent que hi té segones residències vingués al municipi. Tenim una població molt envellida, per tant, de risc. Els serveis de l’ajuntament es fan tots de forma telefònica i per correu electrònic. El primer cap de setmana encara va venir algú, per això vam fer especial atenció a comunicar que no es vingués al municipi. Per tant, vam potenciar aquest missatge i la coordinació de tota la comarca en aquest sentit.

-De quina forma ha afectat els sectors principals del vostre municipi, o si és en el cas agrícola, si les activitats continuen com habitual? I en el cas de turisme, entenem que també ha afectat…

Ara per ara no és temporada de fruita seca ni d’oliva, per tant el sector no està actiu. L’horta existent és de consum privat, la gent hi ha anat per esporgar i cremar la fullaraca, tot i que ara no hi ha collites, perquè finalitzarà el permís de la crema per l’arribada del bon temps. Al municipi hi ha un forn, una carnisseria i una agrobotiga, que donen servei però en el cas del forn, que és artesà, es va comprar tot el material per a l’elaboració de les mones i potser no es podran fer.

Pel que fa al turisme, a part de les segones residències, també hi ha dues cases rurals, però ara estan tancades a causa del coronavirus. El municipi compta amb un patrimoni natural i paisatgístic que atrau el turisme, amb diversos elements singulars, com les barraques de pedra seca -amb set rutes a peu per fer en família- , un molí d’oli i una església amb arquitectura singular, i creiem que tota la comarca té un gran potencial en aquest sentit. Amb tot, existeix una problemàtica que dificulta molt l’emprenedoria i el fet que la gent jove es pugui quedar al poble, que és la manca d’infraestructures de fibra òptica. Els problemes de connexió a la xarxa són constants i per això la gent jove no es pot quedar a treballar al poble, fet que ha provocat la despoblació i l’envelliment.

A Pradell també hi ha dues granges de gallines i un celler. I estic convençuda que tindríem emprenedoria si hi acompanyessin les facilitats i les comunicacions. També vull destacar que el nostre municipi va patir les conseqüències dels darrers aiguats a Catalunya, però del nostre cas no se’n va parlar gens. Ara, afegida la crisi de la COVID, i el fet que de moment no ens ha arribat cap ajuda pel temporal, que la comarca del Priorat també va patir, la situació no és gaire afalagadora.

-Pel que fa al tipus de població, quina ha estat l’acció en què com a alcaldessa hi ha hagut de posar més atenció?

La salut de les persones grans ha estat el més important que hem volgut protegir. Per aquest motiu, el consistori ha anat casa per casa, amb totes les precaucions que s’han pogut prendre, cosa que també ha estat difícil, per saber com estaven els veïns i veïnes, què els feia falta, si hi havia malalts… L’agutzil del poble ha desinfetar els carrers i les entrades dels comerços. De moment, no tenim notícia de cap contagi al poble, sí que coneixem un cas a la capital de la comarca, Falset. I hem difós les instruccions de confinament amb els pregons i el canal de Telegram “Grup Pregons de Pradell de la Teixeta” per tal que la població – i també la gent de fora – tinguin accés a tota la informació, també al web de l’ajuntament.

-Coneix alguna iniciativa d’alguna entitat o que la població hagi posat en funcionament alguna campanya autogestionada o amb ajuda de l’ajuntament?

A part de la coordinació diària de tots els ajuntaments, hi ha iniciatives locals que mantenen grups de whatsapp amb l’actualitat de la COVID-19 i hi ha voluntaris que també han estat pendent de les necessitats de les persones més grans. I la resposta de la població ha estat molt bona, mantenint i posant en pràctica les recomanacions per evitar contagis.

-El festival EVA és una iniciativa poc corrent en municipis de la mida de Pradell. De quina manera es podria veure afectat?

Amb l’organització del festival, a través d’una comissió on també hi és el consistori, ja portàvem feta una reunió molt productiva i ja teníem el pressupost, però ara tot és una incertesa. Sempre ha estat un orgull i un esforç molt gran tenir aquest festival a Pradell. A l’estiu, a més, també tenim la festa major, per Santa Maria Magdalena, per la qual volíem recuperar una “jota” genuïna d’aquí… i més endavant volíem fer un agermanament amb Pradell de Sió. S’haurà de veure, un cop finalitzada la crisi, què es podrà fer i què no, però les ganes hi són. Ens en sortirem.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (1)

ENTREVISTA A LLUÍS PUIG, ALCALDE DE PALAMÓS (BAIX EMPORDÀ)

Lluís Puig (ERC) és alcalde de Palamós (Baix Empordà) des de fa 5 anys. Aquesta població costanera, turística i amb un dels ports més rellevants de Catalunya té prop de 18.000 habitants. Des del decret de l’estat d’alarma, Palamós, ha posat la pausa i viu amb serenor una de les pitjors crisis dels darrers anys que afecta de ple el principal sector, el turisme i els serveis, que suposen un 70% de la seva activitat econòmica.

– Alcalde, en el primer moment quines han estat de les prioritats del seu municipi?
Des de l’Ajuntament hem hagut de prioritzar quins eren els serveis essencials i quins recursos teníem per continuar-los executant telemàticament. A partir d’aquí hem hagut de preparar l’estructura perquè la majoria de la gent pogués treballar des de casa seva.

– Això deu haver implicat reforçar algun servei i minimitzar-ne algun altre?
A l’administració municipal no estaven preparats per assumir un canvi tan gran de cop i, com és obvi, encara estem treballant en la reestructuració d’alguns serveis. L’arribada del COVID19 ha estat una cursa a contrarellotge per dissenyar una nova manera de treballar als ajuntaments.

– Ha funcionat la coordinació entre les administracions?
Ens arriben missatges constants tant de la Diputació de Girona com del Consell Comarcal i també de la Generalitat, ja sigui a través de les xarxes socials o del correu electrònic. Realment puc dir que estem molt ben informats, la informació ha fluït.

– Havia viscut una crisi similar a aquesta?
Catàstrofes naturals sí que n’hem tingut però un fet tan extrem no. Aquesta crisi està posant a prova la forma de treballar de l’equip de govern, regidors de l’oposició, tècnics, treballadors… Estem explorant un nou terreny i estem trobant una màxima predisposició de la gent de l’Ajuntament que s’ha posat al servei de l’administració pública. Ens hauria sobrepassat si no fos per l’estreta col·laboració entre polítics, tècnics i ciutadania.

– Com ha estat la col·laboració dels veïns i veïnes en aquests dies de confinament?
La resposta ha estat fantàstica. Ho han entès de seguida i han fet cas del confinament. Com a exemple, del 99% dels controls que ha fet la Policia local, els desplaçaments eren correctes. Només en un 1% ha calgut aixecar acta. Pel que fa a les segones residències, el primer cap de setmana, hi va haver força afluència, però el passat cap de setmana ja no hi ha set.

– El sector turístic i de serveis suposa un 70% de l’activitat econòmica del municipi. Com ho està vivint?
Amb molta preocupació. Comerç, restauració, càmpings, hotels ja donen la Setmana Santa per perduda, òbviament. Però estan molt preocupats per com es recuperaran un cop passi el confinament, si la gent respondrà i vindrà a realitzar les seves estades i vacances a Palamós. Té l’esperança en què si fem un bon confinament, el retorn a la normalitat no es dilatarà tant.

– El Port de Palamós continua amb la seva activitat al tractar-se d’un producte de primera necessitat?
Efectivament, des de la Confraria s’han organitzat per fer torns i no surten totes les barques cada dia. Si no hi ha tant peix, el preu és més raonable. La Llotja funciona amb normalitat per abastir els mercats.

– Voldria destacar algun fet singular que hagueu fet a Palamós?
Tots hem fet el que hem pogut. Si hagués de destacar alguna cosa, seria l’exemplar col·laboració entre l’administració local, Creu Roja, Serveis Socials, Càritas i Consell Comarcal per atendre les persones més vulnerables. Hem extret del padró les persones més grans de 80 anys i les hem trucat una a una. Els hi hem recomanat que no sortissin, i si els hi calien productes bàsics. Creu Roja té un servei que si cal, els hi pot dur la compra a casa. Per les persones grans que viuen soles és molt important que puguin parlar, que no se sentin soles.

– A Palamós hi ha l’hospital comarcal. Com està la situació en aquests moments?
Tenim 27 positius que no sabem si són pròpiament de Palamós o de la comarca. 13 estan ingressats al mateix hospital i altres 14 derivats a altres hospitals. El més preocupant és que tenim 22 sanitaris positius confinats a casa seva.

Arran de la situació d’emergència sanitària com a conseqüència de la propagació del Covid-19, l’Associació de Municipis per la Independència vol fer les següents manifestacions:

Que totes les nostres actuacions tinguin com únic objectiu preservar la salut pública. Deixem de banda els egoismes i actuem amb RESPONSABILITAT. Només depèn de nosaltres que ens sortim aviat i bé.

Que tothom es quedi a casa i faci els desplaçaments estrictament necessaris tal i com demanen les NOSTRES INSTITUCIONS.

Que el criteri dels experts i professionals sanitaris sigui el que guiï totes les nostres actuacions. És aquest col·lectiu qui té els coneixements científics i poden determinar  com hem d’actuar i com podem prevenir nous contagis. A tots ells, que viuen hores difícils i complicades, un sincer agraïment.

Que els alcaldes i alcaldesses de Catalunya actuïn als seus municipis amb el focus posat en protegir a tota la població i especialment a la que està en situació de risc i que, per tant, adoptin les mesures que siguin necessàries per protegir-la de forma coordinada amb el govern de la Generalitat.

Que no s’aprofiti una situació d’emergència sanitària per fer tacticisme polític. La coordinació, i no la imposició, entre les administracions local, autonòmica, central i els organismes internacionals com l’Organització Mundial de la Salut és prioritària i determinarà l’únic camí per vèncer la pandèmia. Amb respecte dels uns pels altres i aprofitant les qualitats que té cada administració i que a la fi són diferents i complementàries.

Que la greu irresponsabilitat que ha comès el govern espanyol en la gestió de la crisi no aturant el focus principal que és Madrid, confiem, no ens dugui a una situació molt més complicada. Per aquest motiu donem ple suport a les actuacions que ha decretat el govern de la Generalitat i que pretenen donar més protecció a la ciutadania.

Que la gran SOLIDARITAT que ha mostrat sempre el poble de Catalunya es torni a evidenciar novament ara que és més necessari que mai.

Amb RESPECTE per les decisions dels nostres representants sanitaris i polítics, amb actuacions individuals RESPONSABLES I amb la SOLIDARITAT per afrontar les altres crisis que es derivaran de la sanitària, ens en sortirem. Com sempre hem fet els catalans i catalanes.

#JoEmQuedoACasa

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha celebrat avui l’Assemblea General al Teatre del Casal de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà), que ha reunit a un centenar d’alcaldes i regidors d’arreu de Catalunya. L’assemblea ha servit per aprovar el pressupost per aquest 2020, per valorar les campanyes promogudes per l’entitat sobiranista i per tractar temes jurídics que afecten els càrrecs electes, ajuntaments i a la mateixa entitat. A banda dels alcaldes i regidors, també hi ha estat presents representants d’entitats i partits polítics, i la clausura ha anat a càrrec de la consellera de Presidència, Meritxell Budó.

Un dels primers punts que s’han aprovat han estat els canvis de vocals a l’Executiva i la Directiva de l’AMI. En aquest sentit, l’alcalde de Deltebre i president de l’Associació Catalana de Municipis, Lluís Soler, deixa de ser vicepresident de l’AMI, després de l’extinció del conveni entre les dues entitats municipalistes. Soler és substituït per l’alcaldessa de Begues, Mercè Esteve, que fins ara era vocal, i al seu torn, l’alcalde de Juneda, Antoni Villas, substitueix a Esteve.

L’assemblea també ha valorat molt positivament la campanya internacional que va engegar l’AMI fa unes setmanes i que porta per nom Catalonia Democracy in Danger, explicant que ja s’ha fet arribar a les principals ciutats del món el material que denuncia la situació de repressió i vulneració dels drets fonamentals que pateix el nostre país. El vicepresident i alcalde de l’Ametlla de Mar, Jordi Gaseni, ha estat l’encarregat de presentar l’Informe de Gestió de l’AMI, on ha volgut ressaltar que “no són moments fàcils, però vull donar les gràcies als alcaldes i alcaldesses, perquè sempre que hi ha foc, es mouen. Demanem que es tingui en compte el món local”. Gaseni també ha fet una crida a la unitat.

El president de l’AMI, Josep M. Cervera, ha intervingut en el tram final de l’assemblea, i igual que el vicepresident, també ha apel·lat a la unitat: “El futur no el podem encarar amb les tensions i desconfiances que en aquests moments tenim en l’espai independentista” i ha continuat dient que “per això vull apel·lar a l’esperit de l’AMI, que sempre ens ha permès teixir consensos més enllà dels nostres vincles territorials i polítics”. Cervera, com ja ha fet en altres ocasions també ha volgut mostrar el malestar del món municipalista dient que en els darrers dos anys l’AMI no ha estat convidada ni a les taules de mobilitzacions “ni a les de decidir la resposta a la sentència, ni en cap espai de trobada entre entitats i partits sobiranistes”. En aquest sentit, el president ha fet una crida a tenir en consideració el món municipal “i a aprofitar una xarxa de lideratges amb amplíssima implantació territorial que som caixa de ressonància i altaveu en els nostres pobles i ciutats”.

Per últim, Cervera ha assegurat que “l’únic pla que hi ha és el de sumar complicitats, el de buscar la unitat i de continuar treballant des de cada racó del territori amb totes i tots els que creuen que la solució és a les nostres mans”.

La consellera de Presidència, Meritxell Budó, ha clausurat l’assemblea dient que el paper de l’AMI ha estat “clau en el procés” com també “el paper del món local del nostre país a l’hora de donar la veu a la ciutadania i incorporant les diferents sensibilitats d’un moviment que és necessàriament divers perquè és transversal” perquè “ens voldrien apàtics i resignats. Però no ho han aconseguit”.

Alcaldes i regidors d’arreu de Catalunya van participar dissabte a l’acte “Tothom a Perpinyà. La República al centre del món”, organitzat pel Consell per la República i que va reunir prop de 200.000 persones a Perpinyà. El món local va voler acompanyar, una vegada més, el president a l’exili, Carles Puigdemont, i els eurodiputats Toni Comín i Clara Ponsatí en el seu retorn a terra catalana. El president de l’AMI, Josep M. Cervera, va participar en tots els actes institucionals previs a la concentració, entre ells la recepció que va fer l’alcalde de Perpinyà a Puigdemont, Comín i Ponsatí.

L’acte central es va fer al Parc d’Exposicions de Perpinyà, recinte que es va haver de tancar sense que hi pogués entrar tothom, a causa de l’afluència de persones. A banda del president i consellers a l’exili, també es van poder escoltar els missatges del vicepresident i eurodiputat, Oriol Junqueras, així com de la resta de presos polítics i exiliats.

El president de l’AMI, Josep M Cervera i la vicepresidenta, Elisabeth Lizaso, s’han trobat amb el paer en cap de Lleida, Miquel Pueyo, i el primer tinent d’alcalde, Toni Postius, en una visita on ha quedat palesa la confluència de plantejaments i objectius de país entre ambdós ens, i s’han plantejat diverses vies de col·laboració conjunta. Entre altres aspectes, l’AMI ha presentat al govern municipal la campanya “Catalonia, democracy in danger” que la paeria subscriurà, fent servir el material gràfic de la campanya per donar a conèixer la situació que es viu al nostre país a alcaldes i alcaldesses de l’estranger, ja siguin agermanats de la ciutat de Lleida o que mantinguin alguna relació amb l’alcaldia.

El president de l’AMI, Josep M Cervera, ha explicat que la visita s’emmarca dins la ronda de contactes que es fan després de la renovació dels òrgans de govern de l’entitat i també ha afirmat que “treballarem conjuntament perquè la paeria comparteix majoritàriament la sensibilitat de l’AMI pel que fa als temes de país”. Respecte de la campanya “Catalonia, democracy in danger”, ha celebrat que la paeria s’hi sumi perquè “és molt remarcable que els alcaldes i alcaldesses puguin fer un tu a tu amb alcaldies amigues i pobles agermanats, amb l’objectiu de donar a conèixer la nostra realitat”.

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Assemblea de Càrrecs d’Electes (ACE) sumen esforços i han presentat aquest migdia a l’Ateneu Barcelonès campanyes divulgatives sobre la situació del conflicte Catalunya-Espanya per arribar als electes de tot l’Estat i d’arreu del món, amb l’objectiu de fer d’altaveu de què està passant a Catalunya i fer-los coneixedors de forma directa i personal.

En aquest sentit, han presentat dues campanyes diferents, però complementàries: la proposta de l’AMI porta per nom Catalonia Democracy in Danger! i s’ha fet en català, castellà, anglès i francès. Spain, Talk & Move! és el nom de la campanya de l’AEC adreçada als electes d’arreu de l’Estat.

“SPAIN, TALK & MOVE”

L’objectiu principal de la campanya és fer pressió pública per part de les persones membres de l’Assemblea d’Electes de Catalunya perquè la taula bilateral entre Govern de la Generalitat i Govern de l’Estat sigui efectiva i obtingui resultats. En aquesta taula s’ha de poder parlar d’autodeterminació, amnistia, i la fi de la repressió i la recuperació de drets socials i polítics. Aquesta pressió vindrà donada per interpel·lar a altres electes de l’Estat, fent-los partícips i corresponsables d’una solució al conflicte polític.

Després de l’exitosa campanya popular “Spain, Sit and Talk”, ara els electes de Catalunya es mobilitzen amb l’objectiu d’aconseguir que a part de seure i parlar, hi hagi moviments efectius, ara es passa a «Spain, Talk and Move».

Aquesta campanya ve d’un compromís assumit en l’acte de constitució de l’Assemblea de Càrrecs Electes de Catalunya reunida al Palau de Congressos el 30 d’octubre del 2019 i suma esforços amb l’Associació de Municipis per la Independència. La iniciativa pretén apel·lar a electes en general, del món municipal i supramunicipal tant d’electes que estan a govern com els que exerceixen les seves tasques des de l’oposició.
En resum, els electes endegaran accions conjuntes i coordinades de cara a difondre el missatge a electes de l’Estat espanyol per tal que formin part de la solució, formin part d’aquesta única sortida viable i dialogada al que està plenament reconegut com un conflicte polític.

Les accions concretes s’aniran presentant els pròxims dies i aniran des de les visites d’electes catalans a electes de l’Estat espanyol i d’àmbit internacional, difusió de continguts a les xarxes socials i cartes dirigides a personalitats concretes apel·lant a la seva implicació per formar part de la solució.

“CATALONIA DEMOCRACY IN DANGER”

La campanya Catalonia Democracy In Danger, impulsada per l’AMI, té com a objectiu principal explicar la situació que es viu a Catalunya, amb una clara intenció de denunciar la vulneració de drets i llibertats dels polítics i el poble català. En aquest sentit, la campanya vol despertar consciències arreu del món i per això es demana l’ajuda dels alcaldes internacionals.

La proposta es basa en un desplegable on s’hi pot veure un contingut molt esquemàtic i gràfic, on s’hi detallen tots els drets que s’han vulnerat a Catalunya, indicant el tractat de referència. També s’hi explica la constant persecució política que han patit, en els darrers cinc anys, els polítics independentistes catalans i els ciutadans només per les seves idees i per defensar la República Catalana. També hi ha un detall-resum cronològic dels darrers nou anys i, finalment, es pot fer un recorregut pel procés català a través de diferents portades de mitjans internacionals. Tot el material es farà arribar acompanyat d’una carta explicativa del president de l’AMI, Josep M. Cervera.
El material es farà arribar a les capitals dels països del món i a les 100 ciutats més grans que no siguin capital de país, però també s’oferirà als ajuntaments per tal que ho enviïn als seus municipis agermanats, que en total són 353 municipis, de 44 països diferents dels 5 continents.

A la roda de premsa que s’ha fet aquest migdia, l’AMI ha estat representada pel president, Josep M.Cervera, i els vicepresidents, Jordi Gaseni i Ramon Vancells. Pel que fa a l’ACE, hi ha participat Aurora Carbonell i Mireia Ingla (ERC), Marta Madrenas i Jordi Munell (JxCat), Cristina Mundet (Independents), Dolors Sabater (Confluències Municipalistes) i Mireia Vehí (CUP).