Associació de Municipis per la Independència

El Comitè Executiu de l’AMI s’ha reunit aquesta tarda de forma telemàtica per tal de celebrar la sessió ordinària d’aquest mes. Entre altres temes, a l’ordre del dia hi figuraven les accions dutes a terme per l’AMI arran de la crisi de la COVID19, on els alcaldes han pogut explicar quina és la realitat que estan patint els seus municipis.

L’AMI ja va fer un comunicat el passat 16 de març posant-se al costat del Govern català i de les institucions catalanes en la gestió de la pandèmia que tantes morts ha causat. Alhora i en iniciativa personal del president de l’AMI, Josep M. Cervera, que després van seguir centenars d’alcaldes i alcaldesses, es va fer una campanya a twitter donant tot el suport i posant-se a disposició del president de la Generalitat, Quim Torra. Per últim, l’AMI va iniciar fa unes setmanes un cicle d’entrevistes a alcaldes i alcaldesses de pobles i ciutats de Catalunya amb realitats diverses, amb l’objectiu de donar veu al món local pel que fa a la gestió de la crisi sanitària de la Covid-19 als municipis catalans, tenint en compte que són ells els que es troben en la primera línia a l’hora de donar resposta a les necessitats dels ciutadans. Val a dir que l’entitat també ha donat suport actiu a la campanya engegada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) que porta per nom 1 Milió de Mascaretes. En aquest punt han sorgit noves propostes dels alcaldes, que ara s’estudiaran per portar-les a terme.

La resta dels temes que s’han tractat han estat de la gestió ordinària de l’entitat, i els serveis jurídics han informat que les diverses causes obertes contra l’entitat i els càrrecs electes estan aturades temporalment a causa de la situació de crisi sanitària que pateix el país.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (14)

ENTREVISTA A SERGI PEDRET, ALCALDE DE RIUDOMS (BAIX CAMP)

Sergi Pedret (Junts per Riudoms) és l’alcalde de Riudoms des del desembre de 2018. Riudoms (Baix Camp) és un poble gran ben situat geogràficament, molt propera a Reus i amb un clima molt suaus que ha afavorit, des de sempre, el desenvolupament de l’agricultura. Ara aquesta activitat ja no és la principal, ja que la majoria de pagesos s’hi dediquen a temps parcial. El comerç i la indústria complementen l’activitat econòmica del poble de 6.800 habitants que afronta la pandèmia de la COVID19, de moment, amb poca afectació.

Com es planteja una situació d’emergència mundial des d’un ajuntament?

És una situació difícil de gestionar, a diferents nivells: a nivell de salut, emocional i la que vindrà després que serà l’econòmica. Els alcaldes aquests dies estem penjats del telèfon per organitzar i gestionar molts temes.

Quins són els fronts que hi ha oberts?

A Riudoms estem a la franja baixa de casos a Catalunya però això no vol dir que no haguem de ser molt curosos amb les precaucions. Des de l’Ajuntament vetllem per la seguretat de veïns i veïnes amb les mesures que ens aconsella el govern, fem una gestió directa amb veïns i veïnes, parlem amb comerços i els professionals sanitaris tant de l’ABS Riudoms com de l’Hospital Sant Joan de Reus i els de la residència de la gent gran.

Per tant, quines són les prioritats?

Des de l’ajuntament treballem en tres línies: protegir, informar i acompanyar. Protegir amb diferents tasques com la desinfecció de la via pública que es fa amb l’ajut dels pagesos del poble, donar suport als comerços locals que estan oberts i que són serveis essencials (oferint mesures de protecció i indicacions que han de seguir) i també als sanitaris del nostre entorn. Hem tingut donacions importants d’empreses del poble que hem derivat a l’ABS, a l’hospital Sant Joan de Reus i a la residència de gent gran.

La primera ha explicat que és protegir. Com es concreta la segons i la tercera?

La segona és informar, una informació que és constant sobre les mesures de prevenció. Ho fem a través dels nostres canals de xarxes socials, web, EBan… que aquests dies tenen un alt volum d’impactes comunicatius. I la tercera és acompanyar a tots els sectors del nostre municipi. Hem aprovat un seguit de mesures econòmiques per ajudar als veïns, comerços, restauradors, famílies… També estem intensificant programes de voluntariats com el Bon dia i Bona nit o Amb tu al teu costat (amb Càritas i el cos de la Guàrdia Municipal). També han sorgit iniciatives solidàries i de voluntariat com anar a comprar, fer trucades, tenir cura de la gent gran i dels nens petits. A tots ells, els hi vull fer arribar un gran agraïment. Com a ajuntament també felicitem els infants pel seu aniversari a través de la guàrdia municipal i oferim recursos pels més petits des de les xarxes socials de la biblioteca.

Com preveu que serà l’impacte econòmic al seu municipi?

Tenim una preocupació molt gran que és com podem ajudar des de l’àmbit municipal a sectors molt diferents. L’agricultura ens preocupa, com suposo que preocupa a tot el Camp de Tarragona; també tot el petit comerç que ha hagut de tancar perquè no és essencial i les empreses més grans. Com a municipi només podem fer accions pels veïns i petits comerciants, per això instem al govern que segueixi treballant per donar suport els autònoms i les empreses.

Us sentiu recolzats per les altres administracions?

Som conscients de la complexitat d’una situació que és nova per tothom. A qui ens toca dirigir-la, no ens podem adormir, per les preocupacions que tenim ara i les que vindran després. Sí que ens sentim recolzats per administracions i entitats però demanem que aquest suport no s’aturi.

A nivell sanitari com és la gestió?

Com he comentat tenim l’ABS Riudoms que dóna servei a Riudoms i sis pobles més. El nostre Hospital de referència és l’Hospital Sant Joan de Reus. Ells són els que marquen els protocols. Fan una gestió molt bona i aprofito per donar les gràcies. Vam tenir la sort que vam rebre una donació de material fito-sanitari que ha acabat en mans dels professionals de la salut.

Com ens en sortirem d’aquesta situació?

Col·laborant tots amb tots. Vull aprofitar per fer un agraïment al personal que està treballant en el camp de la salut, el de l’administració local, el que té cura de la gent gran, al que s’encarrega de la seguretat. Són els que estan treballant per cuidar-nos a tots nosaltres. I finalment vull transmetre un missatge de força i esperança perquè ens en sortirem.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (13)

ENTREVISTA A ALBA PIJUAN, ALCALDESSA DE TÀRREGA (URGELL)

Alba Pijuan (ERC-MES-AM) és l’alcaldessa d’una de les ciutats que més viu el teatre, Tàrrega (Urgell). Però el teatre ha passat aquests mesos a un altre pla, ja que la lluita contra el coronavirus centra tots els esforços dels ciutadans i de l’Ajuntament. Amb un nucli comercial molt potent, preocupa com afectarà la crisi econòmica que vindrà després de superar la sanitària i, per aquest motiu, l’ajuntament ja està estudiant com aplicar mesures econòmiques. Una de les fàbriques més importants de la ciutat, Borges, treballa amb normalitat, però amb mesures extremes de tots els treballadors.

-Ja tenen més d’una trentena de casos positius per coronavirus a Tàrrega i tres defuncions. Com estan afrontant la crisi sanitària?

El nombre de casos confirmats ens ha anat creixent de forma exponencial perquè a Tàrrega no es fan tests a tota la gent que té símptomes, i els que tenim confirmats són gent més greu que ha necessitat ingrés hospitalari. Per tant, no sabem l’abast real de la situació, perquè hi ha gent amb simptomatologia a casa, a qui se’ls hi fa seguiment des del CAP, però que no sabem si són positius amb Covid-19. Bàsicament estem centrant els esforços en conscienciar la població, que crec que ho està fent molt bé, però recordant dia a dia la importància de quedar-se a casa i de mantenir les precaucions necessàries.

-Tenint en compte que el sector serveis és la principal activitat econòmica de la ciutat, deuen preveure conseqüències nefastes…

Tàrrega és una ciutat comercial i les botigues ja fa més de tres setmanes que estan tancades i, és evident, que això afectarà molt al teixit comercial. La situació dels professionals autònoms també deixarà molt tocada l’economia de moltes famílies de la nostra ciutat. Des de l’Ajuntament hem adoptat algunes mesures econòmiques com retornar la part proporcional de les quotes de l’escola de música i la llar d’infants, i no girar el rebut del mes d’abril. També hem endarrerit el pagament de les taxes de les escombraries o l’ocupació de via pública fins al mes de juliol. Estem fent el que podem dins de les limitacions que tenim com ajuntaments, ja que no tenim totes les eines per poder fer segons quines coses, perquè depenen d’administracions superiors.

-Com diu, tenen un nucli comercial potent. S’han organitzat d’alguna manera per continuar funcionant?

Sí, el comerç s’ha organitzat per poder donar servei als veïns i veïnes a través del telèfon i a domicili. Tot es fa via whatsapp, fotos i comandes en línia, tot és molt impersonal però amb servei. També hi ha moltes botigues d’alimentació que s’ofereixen a portar les comandes a casa, algunes ja ho feien però d’altres no ho havien fet mai, i això ajuda molt a les persones que no poden sortir. Els que han pogut s’han anat reorganitzant i s’han adaptat a la situació.

-La gent gran és una de les principals preocupacions de tots els municipis. Com ho estan gestionant?

Des d’un bon principi ja vam crear una xarxa de voluntariat, que en menys de 24h va tenir més de 200 inscripcions. Aquesta xarxa és gestionada des de serveis socials del consell comarcal i l’ajuntament, la policia local, els serveis socials del CAP i algunes entitats de Tàrrega. Tenim un grup de coordinació i les necessitats que van apareixent ens arriben via la policia local. Sobretot ajudem a gent gran de més de 65 anys o que pateixen alguna patologia i ens demanen si els podem anar a comprar el menjar o a la farmàcia. Després es busca un dels voluntaris que hi pugui anar. La veritat és que la resposta és increïble, perquè de seguida trobes algú que s’ofereix.

-Han rebut moltes peticions?

Al principi ens va costar arribar al col·lectiu de la gent gran, perquè ho vam publicitar per xarxes socials i a molts no els hi arriba. Després el que vam fer és una segona tongada on la policia local va anar a portar cartells als supermercats i botigues d’alimentació, i ara el que estem fent és que la policia local atura a persones grans que veuen pel carrer i els hi expliquen que hi ha aquesta xarxa de voluntariat i se’ls hi dóna una mascareta si no en tenen. Ens està costant una mica perquè encara se’ls veu al carrer, però hi estem a sobre.

-Pel que fa a el sector primari, tenen l’oli com a producció més potent, com ho estan passant?

Com alcaldessa vaig parlar amb el cap de l’empresa Borges i em va explicar que la feina administrativa s’està fent amb teletreball des del principi, i que el problema principal es trobava en el funcionament de les plantes. Estan fent un control molt exhaustiu de tots els treballadors quan entren i quan surten de la fàbrica, on els hi prenen la temperatura, i a la mínima que algú té un símptoma sospitós se l’envia cap a casa. S’estan prenent moltes mesures per tal de poder funcionar amb certa normalitat, malgrat la situació.

-Com han respost els ciutadans de Tàrrega? Què ha estat el més difícil?

El més difícil ha sigut la gent gran, perquè no els arriba tanta informació i estan acostumats a unes rutines diàries. També estan més sols i no hi ha ningú que els hi digui que no poden sortir o que han de prendre mesures. Però en general la gent ha respost molt bé i els carrers de Tàrrega estan buits. Estic molt contenta i satisfeta perquè crec que la gent està molt conscienciada. Al centre d’atenció primària també m’han explicat que des del principi han notat que la gent ha entès que no cal anar-hi. L’altra cosa que vull destacar, a part d’obeir el confinament, és la solidaritat que han mostrat els veïns de Tàrrega: tenim una xarxa de cosidores, la comunitat musulmana també està fent mascaretes, etc. Entre els veïns també s’organitzen molt per passar de la millor manera el confinament i això també està molt bé.

-Els actes culturals i populars també han desaparegut de la ciutat…

Absolutament. Ho hem hagut de cancel·lar tot. Tàrrega és una ciutat amb molta vida. Cada dia pràcticament hi ha activitats. Hem passat del tot a res. De tota manera s’està oferint opcions a la ciutadania a través de les xarxes: per exemple, la biblioteca està recomanant llibres, es pengen obres de teatre que s’han fet a la ciutat, etc. Tothom hi està posant el seu granet de sorra.

-Com preveuen afrontar la crisi econòmica que es preveu a la sortida de la crisi sanitària?

Ens preocupa moltíssim. El més important és que sortim d’aquesta crisi sanitària el menys afectats possible, i un cop ho superem, ens vindrà aquesta segona fase que serà la crisi econòmica, i que serà igual de greu. Els ajuntaments necessitem el suport de fons de la Generalitat, l’Estat i fins i tot de l’àmbit europeu, per poder solucionar la crisi econòmica que ens vindrà. Necessitem ajuda perquè els municipis tenim uns recursos molt limitats, però a la vegada som els que estem a la primera línia i, per tant on el ciutadà anirà a trucar primer. Des d’aquí faig una crida perquè se’ns tingui molt en compte i se’ns ajudi econòmicament per poder prendre mesures per ajudar als ciutadans.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (12)

ENTREVISTA A ANNA ERRA, ALCALDESSA DE VIC (OSONA)

Anna Erra (JuntsxCat) és alcaldessa de la ciutat de Vic (Osona) des de l’any 2015 i també diputada al Parlament de Catalunya. Vic, capital de comarca, amb més de 45.000 habitants, és una de les ciutats de Catalunya amb més xarxa comercial, amb un teixit empresarial dinàmic i innovador que conviu alhora amb la tradició ramadera. Coneguda per la importància de les fires i mercats i també per la Universitat, Vic gaudeix també d’un teixit associatiu i cultural molt ric, a part d’un patrimoni museístic i arquitectònic molt atractiu. Un dels moments amb més projecció de la ciutat, el Mercat del Ram, s’ha vist directament afectat per la crisi de la COVID-19, essent la primera vegada que no es celebra.

-Com ha canviat la rutina de l’Ajuntament amb la situació actual de la crisi de la COVID-19?

Des del primer moment es va fer una actuació molt ràpida per aturar l’activitat pública al màxim i ja teníem a punt el teletreball, per tant s’ha continuat amb la feina administrativa, el pagament als proveïdors, així com diverses mesures que hem cregut oportunes activar com la gestió de la gratuïtat de les zones blaves i verdes d’aparcament, els serveis d’escola bressol que no s’estan fent, esponjar el calendari fiscal per al cobrament de tributs… i potser una de les més dràstiques, que és haver deixat de fer el mercat setmanal a la plaça, després de més de mil anys que es feia ininterrompudament.

-Pel que fa a l’activitat econòmica, en una ciutat amb molt teixit comercial i també petites i mitjanes empreses, quines accions s’han plantejat?

Amb els comerços, a part d’estar en contacte amb les associacions que els apleguen, s’han aturat les taxes de via pública, com les terrasses i les escombraries i existeix una mediació entre comerciants i propietaris dels locals que ocupen. A nivell d’ajudes, desconeixem encara el temps que durarà el confinament i l’impacte final que aquest tindrà, per tant estem esperant les propostes que es facin des de la Generalitat i des del govern espanyol per poder definir com es concretaran les nostres mesures locals.

Pel que fa als empresaris i autònoms, des de Creacció, l’Agència d’Emprenedoria Innovació i coneixement, s’ha posat en funcionament un servei per assessorar-los amb les millors mesures que puguin aplicar a la situació de cadascú; i també una taula d’expertesa per a la reactivació econòmica de la comarca.

-Tots els alcaldes i alcaldesses d’Osona han emès un vídeo conjunt des del Consell Comarcal d’Osona, però entenem que el nivell de col·laboració va molt més enllà…

Sí, efectivament, existeix un grup d’alcaldes i alcaldesses ben connectat amb la delegació del Govern de la Generalitat i amb el president del Consell Comarcal d’Osona. Conjuntament, s’està organitzant un equip per aconseguir i produir material divers necessari (mascaretes, bates, etc…) per Vic i la resta de la comarca, amb tota una xarxa de voluntaris tant per a la producció com la distribució. Existeix també un comitè d’emergència, que està habilitant el pavelló del Castell d’en Planes com a espai de suport als hospitals, a nivell comarcal, una petició que ha arribat a través de CatSalut. La coordinació de la ciutat de Vic amb la resta de la comarca ha estat primordial per poder arribar a totes les necessitats, tant pel voluntariat com per als materials necessaris per obtenir tot el que cal.

-I la resposta dels diversos agents de la ciutat?

Ha estat molt bona. El seminari de Vic ha posat a disposició diversos espais per a persones que ja s’estan recuperant i que tenen l’alta mèdica i allà també s’hi ha concentrat el servei de menjador per a les persones vulnerables de la comarca i l’Hotel Balmes també ha ofert les instal·lacions per a les persones que treballen a l’hospital.

A nivell educatiu també hi ha hagut bona coordinació amb l’objectiu d’oferir materials educatius i per tal que els mitjans de comunicació locals puguin programar continguts culturals i educatius durant el confinament.

-La informació sobre les dades de la pandèmia a Vic i Osona, com us arriben i com les feu arribar a la ciutadania?

Cal remarcar que estem en permanent contacte amb l’Hospital General i el Consorci Hospitalari. Les dades que oferim ens les proporciona Salut i les institucions oficials. S’ha de tenir en compte que són unes dades que evolucionen de forma molt ràpida i per això s’actualitza el web municipal constantment i es va difonent la informació a través de les xarxes socials de l’Ajuntament i el canal de telegram. Com que es tracta d’unes eines de comunicació molt instaurades i la ciutadania ja té costum d’informar-se a través d’elles, fa possible que la informació que es difongui més ràpidament a través de grups de missatgeria instantània de la ciutadania.

Per altra banda, l’oficina d’atenció ciutadana continua donant servei de forma telemàtica, amb un canal de dubtes sobre el coronavirus i en el cas de les persones més vulnerables, els treballadors i treballadores socials continuen fent un control més acurat.

-Una de les mesures que ha tingut més visibilitat a Vic ha estat la supressió del Mercat del Ram, un dels esdeveniments amb més volada de la ciutat…

Sí, i com que la reacció de no celebrar-lo es va fer molt aviat, va generar una certa sorpresa. No va ser una decisió fàcil de prendre però amb l’evolució de la crisi i les mesures que s’han hagut de prendre, s’ha vist clarament que ha estat encertada. El Mercat del Ram és una festa de benvinguda a la primavera, una fira amb llarga tradició mil·lenària i que no s’havia anul·lat mai. Avui és el primer dia que no se celebra, en segles, i enviem un missatge de record, d’ànim i agraïment a les persones que ens cuiden. Ara, més que mai, Vic i la comarca ens necessita confinats, a casa, perquè depèn de nosaltres que la propagació del coronavirus s’acabi al més aviat possible i que puguem tornar a gaudir d’una ciutat activa amb les seves tradicions i festes ben vives.

-Què és el que creu que podrem aprendre d’aquesta crisi?

Vull destacar primer la gran capacitat de treball dels treballadors i treballadores municipals, el seu compromís i vocació de servei públic, així com el fet que la ciutat estigués preparada a nivell telemàtic. També cal agrair el voluntariat, els cossos de seguretat i serveis essencials, els agents de la ciutat que s’han implicat de forma admirable amb la situació, i els treballadors i treballadores que han hagut de continuar treballant en aquestes circumstàncies tan adverses i, per descomptat, a la ciutadania. Mai ho oblidarem. Ha demostrat estar a l’altura en uns moments molt complicats.

Pel que fa a les lliçons que en podem treure, crec que cal destacar quatre aspectes: la importància dels professionals i dels serveis de salut pública com la peça clau per afrontar una situació com aquesta, i que per tant s’ha de dotar de recursos i pressupost. El replanteig de la forma de treballar i la mobilitat – trasllats a Barcelona, assistència a reunions, etc.- perquè ara hem vist que es pot funcionar d’una altra forma. Posar en valor el producte de proximitat, de tots aquests comerços que ara estan obrint i treballant cada dia per tal que puguem anar a comprar o que fins i tot ofereixen lliurament a domicili, com també, els petits productors de producte fresc que ofereixen el mateix servei d’entrega a casa. Espero que les ciutats i les viles siguin reactives i positives a aquest esforç que estan fent. I finalment, jo penso que es generarà una reflexió en l’àmbit de l’educació perquè caldrà prendre decisions, adoptar mesures i accelerar els aprenentatges per donar resposta a una situació com la que ens hem trobat. En definitiva, donar pas a l’educació de l’avançat segle XXI.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (11)

ENTREVISTA A ANTONIO ÁLVAREZ, ALCALDE DE CORBERA D’EBRE (TERRA ALTA)

Antonio Álvarez (En Comú) és l’alcalde de Corbera d’Ebre (Terra Alta) des de les passades eleccions municipals i ens explica que han estat els joves -tant els que treballen i viuen al poble com els que estudien fora, però que tenen la família a Corbera- els que han pres la iniciativa, recolzada per l`àrea de joventut i cultura de l’Ajuntament, de crear un voluntariat per ajudar a la gent més gran del poble. Les persones més grans, alguns d’ells amb més de 90 anys, encara tenen viu al record l’episodi de la guerra civil, amb la destrucció del Poble Vell de Corbera l’any 1938, ara un bé d’interès cultural, centre neuràlgic de la xarxa de pobles que són la memòria vivent dels terribles fets de la nostra història recent que hi varen tenir lloc. L’indret està declarat Bé d’interès cultural.

-Alcalde, com s’ha articulat la informació i l’organització del municipi?

Des del principi del confinament es va fer un consell d’alcaldes i des de Direcció general de Salut de la Generalitat se’ns va explicar amb detall tot el que comportaria. Com que Corbera està travessada per la carretera N-420, hem pogut veure que fins al decret de confinament d’aquest dilluns passat, no s’havia notat la davallada de trànsit. A l’ajuntament no podíem aturar completament l’activitat. Per tant, hem decretat uns serveis mínims i tant la brigada com el servei administratiu s’ha organitzat amb torns per treballar des de casa o des de les oficines, també per si hi havia algú que caigués malalt, hi pogués haver recanvi i es pogués mantenir el servei. En aquesta època a l’ajuntament hi ha feina perquè es demanen els permisos per la crema de restes agrícoles. També hem decretat una aturada del cobrament de taxes municipals i el lloguer d’alguns edificis, com per exemple un alberg que està en un edifici de l’ajuntament.

-Pel que fa als comerços i activitat econòmica, què continua i què s’ha hagut d’aturar?

Els establiments del poble -botiga, forn de pa i cooperativa- continuen oberts per donar servei a la ciutadania i es té molta cura de desinfectar i netejar els llocs més concorreguts. Pel que fa al sector agrari – jo mateix sóc pagès- om que la natura segueix el seu curs, es continua treballant, això sí, amb totes les mesures de seguretat. Ara mateix, el cultiu de regadiu, com poden ser els cirerers, ja floreixen i això s’ha de gestionar. Pel que fa a altres cultius, com olives, ametlles i vinya, ara està encara hivernant però també començarà i caldrà treballar-hi. I el que temem els pagesos és la baixada de preus que afectarà greument les cooperatives i que serà un problema que arribarà a llarg termini. Un 80% dels pagesos de Corbera estan associats a les cooperatives però a nivell comarcal només hi ha un 50% que hi pertanyen.

També vull destacar que l’empresa Limplast ha donat lleixiu per desinfectar a totes les poblacions de la comarca de la Terra Alta i això ens ha permès netejar els llocs més concorreguts com les entrades dels comerços. El Consell Comarcal ha articulat una gestora per facilitar material per a la confecció de mascaretes i de neteja als municipis.

-I la població, han pres la iniciativa?

Amb una població de 1.000 habitants, tots ens coneixem i com a alcalde tens contacte directe amb tothom. En un primer moment ja vam contactar amb les persones grans, que són moltes al municipi, per saber les seves necessitats. I han estat els joves, estudiants que viuen a casa dels pares, els que han organitzat el voluntariat per donar servei a totes aquestes persones que necessiten ajuda, contactant-hi per telèfon i whatsapp, per fer-los les compres, anar a buscar medicaments, i el que puguin requerir. Aquesta xarxa està ben viva i funciona.

I també s’ha organitzat el “vermut queda’t a casa”. De la una a les dues de la tarda, es posa música per a tots els gustos per la megafonia del poble i la gent surt a les terrasses a fer el vermut, cadascú a casa seva. Això va acompanyat d’un concurs de fotografies per instagram, en què es donarà un premi i les fotografies escollides es publicaran al calendari del poble. I això també va servir per felicitar una vilatana que va fer 100 anys, però a distància, amb cartells que els veïns li van fer penjats a les terrasses i la música que a ella li agrada per megafonia. Ja de normal, com sabeu, els ajuntaments acostumen a fer una felicitació o una placa per a les persones que fan 100 anys. També hi ha voluntaris que han fet mascaretes a nivell de comarca.

-El record de la guerra civil, que en el vostre cas és diari, perquè ho teniu molt present, de quina forma influeix a la gent en les dificultats, com la crisi actual?

La població a Corbera està envellida, i hi ha molts avis i àvies de més de 90 anys que van viure la guerra civil. Tot i que no poden evitar tenir por perquè veuen les notícies i estan al dia de tot, hi ha dos fets diferencials que fan que una crisi així la vegin amb una perspectiva poc usual, tal com un d’ells em va explicar: no hi ha bombes i no es passa gana. Vist així, no és comparable. I el fet que els joves siguin els que s’han organitzat, amb el suport de la regidoria de joventut i cultura, ha estat molt positiu.

-Les visites al Poble Vell també han quedat aturades… és un patrimoni molt visitat, oi?

Sí, les dues treballadores que hi tenim estan a casa i evidentment les visites, al no haver-hi escola, estan suspeses. Cada setmana hi ha molta afluència de grups escolars i d’instituts que visiten el Poble Vell i participen de les activitats que s’hi organitzen.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (10)

ENTREVISTA A PIA SERIÑANA, ALCALDE DE CADAQUÉS (ALT EMPORDÀ)

Pia Seriñana (Fem Cadaqués) és alcaldessa de Cadaqués (Alt Empordà) des de fa escassament 9 mesos. No ha estat una entrada plàcida. Només prendre possessió es va trobar amb la temporada d’estiu de turisme en un municipi que passa de 2.800 habitants a l’hivern a 30.000 a l’estiu. Ara, la gestió d’una crisi sanitària com mai s’havia vist. L’aïllament geogràfic del municipi ha fet possible el seu tancament però també recorda l’alcaldessa que l’hospital més proper, el de Figueres, està gairebé a 45 minuts de camí.

-Vostè fa 9 mesos que és alcaldessa. Com ha viscut aquesta entrada tan intensa?

Sincerament han estat 9 mesos molt intensos. Jo no coneixia ni el món de la política ni el de l’administració, però he de dir que tenim un molt bon equip de govern i també vull destacar la gran professionalitat del personal de l’Ajuntament.

-Com ha afectat la duplicitat de població de Cadaqués en la gestió del Covid19?

Per gestionar aquesta crisi no hi ha manual d’instruccions però des de l’Ajuntament, el què ha estat prioritari és que tothom tingués coberts els serveis essencials, sobretot les persones més vulnerables. En un poble petit com Cadaqués ens coneixem tots i això ha facilitat aquesta tasca. Ens preocupava la gent que ve de fora perquè queda fora d’aquest circuit i també perquè a l’hivern el CAP no compta amb cap reforç (que si que hi és a l’estiu) i una sobre població ens podia tensar l’assistència sanitària.

-I com es fa per evitar que la gent de fora accedeixi a les segones residències?

En un primer moment, sí que vam veure un èxode de la gent de les ciutats perquè les normatives decretades pel govern de Madrid eren poc clares. Per tant, des del principi vam decidir tancar el poble. Aquí ho tenim molt fàcil perquè només tenim una carretera d’entrada. Tot i així, no sabem com, però encara se’ns va colar algú. Qui no tenia primera residència els fèiem recular el primer cap de setmana. També s’ha de remarcar que no tothom que té segona residència és un inconscient.
Sí que hi ha però, sovint, diferent mentalitat entre la gent que ve de fora i la gent del poble. Aquí reaccionem d’una altra manera perquè ja sabem que això és com una illa, per anar a Figueres hi tenim 45 minuts i no tenim els serveis de guàrdia les 24h del dia. En canvi, sí que ens trobem amb gent que no és el poble, que vol aquí els mateixos serveis que té a la ciutat i això no és així.

-Es pot dir per tant que ara feu vida de poble.

La veritat és que molt. Aquesta setmana els dies són grisos i tristos i vas pel poble i sembla un poble fantasma. Fa una mica de cosa. Però també hi ha una part positiva. Estem fent comunitat i ens estem reforçant com a poble. Hem vist grans accions de solidaritat i voluntariat i els uns ajuden als altres. Surt el millor de la gent.

-Quin és l’impacte econòmic en el sector del turisme i serveis?

Estem molt preocupats. Nosaltres vivim del turisme, pràcticament genera el 90% de l’activitat econòmica. La Setmana Santa és molt important perquè
venim d’uns mesos que molta gent no té cap ingrés, gent que comença a treballar ara i que com que no se’ls havia contractat, no tenen on agafar-se. L’1 de maig, Sant Joan també són dates importants. Aquí ens arriba molt turisme de França, també dels EUA, d’Austràlia, asiàtic i ja el donem per perdut. A mi se’m fa gros imaginar el què passarà. A l’Ajuntament ja hem pres mesures econòmiques com ajornar les taxes de les terrasses i la llar d’infants no l’hem cobrat… Pel que fa als impostos els tenim a Xaloc i hem parlat amb ells per veure com ho podem fer. Pel que fa als ajuts socials, farem una borsa dins el pressupost per ajudar a les famílies que es trobaran amb molta precarietat i reforçarem el servei d’assistent social. Cal dir que estem pendent del que ens diu el govern central per saber exactament com es concreten els ajuts però veig que de moment no ho tenen massa clar.

-En aquest context, com es planteja la temporada d’estiu?

La recordarem com la pitjor temporada. La crisi del 2008 no era a nivell mundial, aquesta sí. Ara hi ha una por als espais reduïts, a moure’s i per tant la mobilitat transfronterera serà difícil.

-S’ha sentit sola com a alcaldessa?

Des del Consell Comarcal ens han anat informant puntualment de les novetats. Jo no vinc d’un partit polític sinó d’una agrupació de veïns i per tant no estic acostumada a moure’m en el món de la política, però ja m’he espavilat trucant als alcaldes veïns, ja saps amb qui pots comptar. He de dir que el qüestionari FAQS de la Generalitat ha anat molt bé per resoldre dubtes freqüents.

-Que n’hem de treure de positiu d’aquesta crisi?

Ens hem fet més forts com a poble. A Cadaqués hi ha una dita que diu ‘Nos amb nos’ i ara s’ha portat a terme perquè hem fet una gran xarxa, ens preocupem de la gent. Vam fer una crida a voluntaris per fer mascaretes i ja en tenim 2000; al CAP van demanar si algú tenia una impressora 3D per fer pantalles protectores i ja les tenim fetes; hem demanat ajuda emocional i tenim un Canal de Psicòlegs; a la gent que fa esport se’ls ofereixen classes gratuïtes en línia; gent que ha ofert els seus negocis, pisos… En situacions així surt el millor de les persones.

-Com s’ha limitat l’accés a natura, sobretot al Parc Natural del Cap de Creus?

Les entrades al parc estan tancades. Al principi van venir els agents rurals. Al cos de la policia local ja tenim 2 persones que fan habitualment aquestes tasques i s’ha hagut de sancionar algú, però crec que amb els dies, tothom ho va entenent. Com a cosa curiosa, vam haver de desallotjar una persona que s’havia instal·lat amb tenda de campanya al cap de Creus perquè deia que allà respirava un aire més pur.

-I les activitats aquàtiques?

Al no tenir port, no hi pot accedir ningú perquè no hi ha les boies posades. Port Lligat té algun pescador que ha sortit puntualment a pescar. Molt al principi es va presentar una llanxa amb una família amb dues criatures a passejar, però crec que a El Port de la Selva ja els esperaven. Hi ha gent molt responsable però també en veus d’irresponsable.

-Per acabar. Què voldria destacar?

Vull donar les gràcies a la població, en general, pel seu confinament però sobretot a la gent que està exposada com els que treballen a les botigues, a protecció civil, a la benzinera, als bancs, a la farmàcia i sobretot als professionals del CAP i la policia local.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (9)

ENTREVISTA A DAVID RODRÍGUEZ, ALCALDE DE SOLSONA (SOLSONÈS)

David Rodríguez (ERC) és alcalde de Solsona des del 2010. La capital del Solsonès fins ara s’havia mantingut amb pocs casos positius de Covid-19, però cada dia van augmentant. Amb una població que supera els 9.000 habitants, el sector serveis i la indústria són les principals activitats econòmiques que, de ben segur, es veuran perjudicades per aquesta crisi sanitària. Ciutat amb una gran riquesa de patrimoni històric i cultural, ara s’ha quedat aturada per lluitar tots junts contra aquesta malaltia que amenaça al món.

-De moment, el Solsonès és de les comarques menys afectades pel Coronavirus…

Sí, som de les comarques que estem relativament bé, tot i que aquesta darrera setmana ja hi ha hagut un canvi, perquè fins ara semblava que estàvem gairebé exempts o que vivíem en una bombolla. Ara ja comencem a tenir casos positius i fins i tot hem hagut d’activar el protocol per tema de defuncions. Per tant, ja sabem que tenim el virus a la ciutat. Tot i això ho tenim força controlat, entre altres coses, perquè la gent està fent molta bondat.

-De quina manera van afrontar l’esclat de la crisi?

De seguida vam començar a prendre mesures. Com de ben segur que va passar a la majoria de gent, al principi no sabíem que suposava aquesta malaltia, perquè fins aleshores ens havien estat bombardejant mediàticament dient que només era una grip, cosa que hem vist que no era així. La Unió de Botiguers i Comerciants de Solsona es va posar immediatament a disposició per tancar els comerços i així evitar la propagació del virus. Els veïns i veïnes van respondre molt bé amb el confinament. La veritat és que la ciutadania ha respost, des del principi, de forma extraordinària.

-Com la majoria de municipis, han adoptat mesures econòmiques urgents. Quines han estat?

T’he de dir que, de moment, encara les estem acabant de definir, perquè hi ha moltes coses que no depenen de nosaltres. D’entrada hem suspès el calendari fiscal, la suspensió temporal de les taxes de serveis que ara no es poden donar, com la d’ocupació de via pública amb taules i cadires o del mercat. Tenim la voluntat de crear un pla de reactivació econòmica i reforçar un fons d’emergència social que vam crear el 2008, amb motiu de la crisi econòmica que ens afectava aleshores. Però per fer tot això hem d’acabar de definir quines possibilitats tenim com a ajuntament i què ens permeten fer les administracions, que són les que ens han d’autoritzar a posar-ho en marxa. Nosaltres ja estem treballant en la modificació del pressupost d’aquest any perquè ha quedat sobrepassat i l’haurem d’adaptar a la nova realitat. Però també caldrà veure si se’ns permet destinar romanent de tresoreria d’anys anteriors a prendre mesures de reactivació econòmica. Per tant, en funció dels que se’ns permeti tindrem més capacitat o menys d’ajudar a la nostra ciutat.

-Però tot plegat acabarà afectant les arques municipals…

Ja hi està afectant. Només poso un exemple senzill: a l’Escola de Municipal de Música hem decidit no cobrar les quotes dels alumnes, però les despeses que generen els professors les mantenim. Doncs bé, això suposa una despesa per a l’Ajuntament de Solsona de 18.000 euros cada mes d’ingressos que haurien d’arribar i no arriben. I això apliquem-ho a altres equipaments com l’escola bressol. Aquest any dubto que hi puguin haver massa ajuntaments que tanquin el pressupost en positiu. Caldrà plantejar que algunes coses que volíem fer aquest any no es podran fer i haurem de prioritzar.

-L’activitat empresarial s’ha vist molt afectada per la situació de confinament. Com han actuat els empresaris?

Ha estat una mica dispar. Crec que hi ha hagut empresaris que han tingut por de la crisi econòmica que vindrà després de la sanitària i, malgrat que han aplicat mesures, aquestes no han estat tan dràstiques. No puc parlar del comportament de les empreses en un conjunt, cosa que sí que podem fer del comerç, que va tancar tot des del primer dia.

-En l’àmbit turístic i cultural també han hagut de cancel·lar moltes activitats…

Sí, i encara n’anem cancel·lant. Ens estem plantejant que activitats com el Sol Xic Sona, que és un cap de setmana que dediquem a la infància, acabi suspesa, perquè s’hauria de fer just abans de Setmana Santa. I caldrà veure que passa amb altres activitats i esdeveniments que ara veiem molt lluny però que també es poden veure afectats.

-Com s’ha ajudat als col·lectius més vulnerables?

Hem estat de molta sort perquè la ciutat s’ha comportat d’una manera molt maca, amb molt civisme i solidaritat. Els serveis socials han tingut cura de les persones amb més dificultats i després ha sorgit una xarxa de voluntaris i suport mutu, que juntament amb serveis socials, han ajudat aquelles persones que, per exemple, tenen dificultats per anar a comprar. Per fer això hem establert mesures de segurerat pels mateixos voluntaris.

-També han pres mesures per fer la vida més alegre a casa, amb la policia local felicitant els aniversaris dels nens…

Sí, han anat sorgint iniciatives d’aquest caire per tal d’ajudar a la població a passar aquests dies. La de la policia local ha estat un encert i ha tingut molt bona acollida. També hi ha un músic local, Marc Anglarill, que alguns dies de la setmana i a través del seu compte d’Instagram fa directes i la gent el segueix molt. També algun gimnàs que fa classes de forma telemàtica. Tot plegat, és cert, que ajuda a passar millor el confinament.

-És difícil de preveure però com enfoquen el futur, després de la sortida de la crisi sanitària?

Amb molta preocupació, perquè vindrà la crisi econòmica, ja que haurà provocat situacions difícils. Necessitem que es clarifiquin alguns criteris sobre de quina manera podem ajudar els ajuntaments. Que se’ns aixequi la pressió del sostre de despesa, que se’ns permeti comptar amb el romanent de tresoreria d’exercicis anteriors. Fins ara hem estat estalviant, però ara és el moment de gastar a favor dels ciutadans que estan patint un moment de necessitat.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (8)

ENTREVISTA A JAUME ARS, ALCALDE DE GUISSONA (SEGARRA)

Jaume Ars (Junts per Guissona) és l’alcalde de Guissona (Segarra) des de 2019, un municipi amb 7.300 habitants, el municipi amb més població després de la capital de la comarca, Cervera. Amb una gran activitat econòmica -impulsada pel grup BonArea, que dona feina directa a unes 3.000 i unes 6.000 de forma indirecta- la població registra un 50% de població nouvinguda. L’alcalde ha viscut de prop el cas dels primers contagis, quan tot just es parlava del virus a la Xina, per tant, ha pogut constatar de primera mà que la globalització és una realitat, que no només és un tema econòmic i que caldrà tenir-ho més en compte que mai per a prendre decisions en un futur.

-La particularitat de Guissona, de quina forma ha afectat la gestió del COVID19 al municipi?

Guissona, juntament amb Salt, encapçalen la llista de municipis de Catalunya amb més percentatge de persones que han vingut d’altres països i que no disposen, en molts casos, de convenis bilaterals per facilitar que aquestes persones tinguin dret a vot al nostre país. Així, hi ha molta gent que no pot votar. Ja des de l’inici de la legislatura vam constatar que mancava molta comunicació per part de l’ajuntament cap a la ciutadania, així que vam començar a fer un vídeo setmanal explicant les novetats i les accions que empren l’ajuntament, així com informació que considerem important que arribi a les persones. Aquestes petites càpsules informatives, fetes de forma casolana, tenen unes 1.000 visualitzacions i es reenvien pels diversos canals de comunicació i xarxes socials. Aquesta iniciativa ja instaurada ha servit per mantenir la població informada des de l’inici de la crisi del COVID19, amb actualització del nombre de positius, dades, accions i novetats cada 3 dies.

-Quina és la situació dels contagis i confinament de la població?

Actualment hi ha 15 positius i la població està responent molt bé a les instruccions de confinament.

-I pel que fa a l’activitat empresarial i agrícola?

Vam contactar des del principi amb BonArea, que agrupa uns 3.000 treballadors directes, i hem constatat que els protocols s’estan seguint molt bé, un fet demostrat per la poca incidència de contagis a l’empresa. A més, BonArea va emetre un comunicat el cap de setmana explicant que a la nòmina de març de tots els treballadors i treballadores de l’empresa hi afegirien 200 euros pel compromís d’aquestes persones, un fet que com a alcalde els he agraït, perquè pensen en les persones i és un esforç important. En l’àmbit agrari, la pagesia de cultiu de blat, ordi i les granges funcionen amb normalitat, bé, tota la normalitat que els permet la situació.

-Com us heu organitzat per a fer front a les instruccions de confinament i les recomanacions de salut i de limitació de moviments i activitat?

Es va constituir un comitè polític i tècnic que ens reunim setmanalment, amb la directora del CAP, la persona responsable de Recursos Humans de l’ajuntament, el cap de la policia local, un representant de la brigada municipal, secretaria i alcaldia, per valorar les actuacions a emprendre en tot moment. Pere exemple, avui hem estat revisant el decret de confinament total amb l’objectiu d’extreure’n conclusions i definir les propostes.

-És aviat per dir-ho però què creu que haurà de canviar a partir d’ara?

Jo crec que serà una bona ocasió per a fer autocrítica, cosa que és molt difícil mentre duri la crisi perquè hi ha decisions per prendre. A més, de moment es parla de crisi sanitària, però les conseqüències econòmiques seran també molt greus. Penso que també caldrà replantejar-se les mancances que afecten i desequilibren el territori, com per exemple el transport públic i les infraestructures, totalment deficitàries i amb poc manteniment que tenim a la demarcació de Lleida en general, un fet que genera desigualtat i manca d’oportunitats, per tant afecten la població. No és només que els territoris hi hagi empreses que donen feina, com és el cas de Guissona, cal que es treballi conjuntament per cobrir les necessitats diverses del territori.

I finalment, crec que és molt important prendre consciència que la globalització és una realitat que hem constatat, amb l’arribada del coronavirus a Guissona quan només se’n parlava a la Xina. Una globalització que té implicacions en tots els sentits i que provoca que haurem de tenir una mirada més llunyana, treballar conjuntament i canviar les formes d’actuar per fer-hi front.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (7)

ENTREVISTA A MARTA MADRENAS, ALCALDESSA DE GIRONA

Marta Madrenas (JxCAT) és alcaldessa de Girona (Gironès) des del 2016 i diputada al Parlament de Catalunya. Ciutat activa, enèrgica i capital de província amb 100.000 habitants. Amb l’arribada del Covid19 Girona ha exercit la seva capitalitat i s’ha bolcat en la informació pública com a eina més potent per donar a la ciutadania. Redefinir una gran estructura municipal en pocs dies i que la gent respongui de forma exemplar, fa que l’alcaldessa se senti molt orgullosa dels treballadors municipals. Ens ho explica al detall en la següent entrevista.

-En el context d’una ciutat gran com és Girona quina és l’organització que es planteja des del primer moment que es decreta la pandèmia?

Lamentablement vam tenir el primer cas de Covid19 fa 21 dies i vam crear, ràpidament, el comitè assessor format pels regidors responsables, els caps d’àrea responsables i els caps d’emergències per gestionar tota la crisi. A més a més, a Girona ja teníem un protocol de feia temps per casos de pandèmia i ens va servir de guia. Vam estar activitats i ben estructurats ràpidament.

-Quines són les principals prioritats en aquesta crisi?

Bàsicament són dues prioritats: ajudar i col·laborar amb la Generalitat en la preservació de la salut pública; i, per altra banda, la gestió dels serveis públics essencials. Pel que fa a la salut pública, des de l’ajuntament ens centrem en la informació que podem oferir. Tenim una pàgina web a l’ajuntament on s’hi pot trobar tota la informació útil per la ciutadania. Hi ha preguntes freqüents de Girona. També tenim un telèfon que funciona de 8 del matí a 6 de la tarda amb vàries línies perquè tothom de Girona pugui consultar qualsevol tema, sigui de la ciutat o no. Qualsevol dubte, reflexió, pregunta… En segon lloc hi ha la policia que ens ajuda a fer factible un confinament més intens. Els equips de neteja també són important en aquests moments, per desinfectar les zones especialment sensibles i per descomptat els serveis socials, que gestionen els col·lectius especialment vulnerables.

-Ha comentat que s’ha habilitat un telèfon. Quin tipus de trucades s’atenen?

Vam començar amb unes 200 al dia i ara se n’atenen per sobre de les 400. Són trucades molt diverses relacionades amb les empreses, autònoms, impostos, persones que volen ser voluntàries i que derivem a entitats o ONG’s, gent que se sent sola… Repetim molt a la gent, ara, que han de ser els nostres ulls, les nostres antenes i els hi recomanem que truquin a aquest telèfon i ens ho comentin.

-Quantes persones estan treballant a l’Ajuntament durant el confinament?

Els serveis que no són essencials estan treballant des de casa. El teletreball ja el teníem articulat. Tenim però retents que no fan teletreball sinó que fan suport a altres serveis que tenen més feina. Vaig fer un Decret perquè el personal de l’ajuntament estigui a disposició del què calgui i està responent de forma exemplar. Pel seu grau de compromís, sento un orgull profund per tots els treballadors públics de l’ajuntament de Girona. Ara se’ls hi pot dir, en majúscula servidors públics. Compto amb el 100% de la plantilla, només s’han exclòs unes 70 persones que tenen situació de risc de salut.

-Com és la coordinació amb les altres administracions?

Amb el govern de Madrid és gairebé inexistent perquè no tenim temes que ens abastin a tots dos. Sí que critico que no s’hagi apostat per un confinament més sever des del primer moment. També he de dir que les propostes econòmiques em semblen febles. La central de compres només va servir per complicar la gestió. Ara la primera preocupació és la salut pública però després vindran els efectes econòmics terribles i em sembla que el govern no està articulant tot el que hauria d’articular. Em semblen poques les ajudes a autònoms i petits empresaris i comerços perquè no donen prou seguretat.

-I amb el govern de la Generalitat?

Crec que hi ha dèficits d’informació per als municipis en temes de salut. S’ha creat fa pocs dies una base de dades amb informació per municipis, però no ens és útil perquè ens falta informació, per exemple dels confinats que hi ha a la ciutat seguint les instruccions del propi departament de Salut, o dades més detallades de les defuncions. Els alcaldes no hem tingut la informació que necessitàvem ràpid i transparent. Ens cal un registre municipi per municipi, de morts, contagiats i confinats. Si no tenim això, posem en risc contínuament als nostres professionals perquè no saben si allà on van hi ha persones confinades.

-I la resposta de la ciutadania?

Molt bé, cal felicitar els gironins i a les gironines malgrat les 60-80 denúncies que posem al dia de la gent que es salta el confinament.

-Ha tingut contactes aquests dies amb empresaris i petits autònoms?

Sí, i són els que em preocupen més. Se’ls ha d’ajudar quan demanin ERTOS. Als autònoms se’ls hi ha d’eliminar la quota d’autònoms, ara mateix, ja no hauríem de pagar la del març. Es prenen mesures, però l’efectivitat triga. No els hi estan donant seguretat, ni se senten protegits per l’administració.

-Quina és la radiografia sanitària de Girona en aquests moments?

A la regió sanitària de Girona, que engloba una mica més fins i tot que la pròpia demarcació, les últimes dades que tenim són de 1028 positius i 63 defuncions, 17 de les quals a Girona ciutat. Costa molt, però tal i com he comentat, de saber quina és la incidència exacta sobre la ciutat. Aquesta és la meva queixa. Els alcaldes hauríem de saber quants morts tenim, de quin barri són, si eren persones vulnerables… Si jo tinc aquesta informació puc prendre mesures sobre un barri concret, puc actuar en conseqüència. A nivell hospitalari, tenim tots els hospitals integrats, públics i privats i s’està treballant en un altre equipament per fer d’hospital de campanya. Hem habilitat també un altre equipament per acollir a 80 persones sense sostre.

-En aquest moments es veu la sortida?

Crec que veurem la sortida a nivell sanitari d’aquí a un mes, però després vindrà tot el post emergència: el sector econòmic, la protecció de les persones, les escoles…

-Quins esdeveniments importants ha hagut de cancel·lar la ciutat de Girona?

El més important i que té més impacte en la ciutat és el Temps de Flors al maig, si bé també ha afectat a festivals com l’Strenes o el Black Music. També és important l’afectació que ha tingut sobre la programació diària de la ciutat de caràcter esportiu, cultural o lúdic i formatiu, per exemple dels Centres Cívics, i que donen servei a moltíssima gent.

-A nivell global. Què n’hem de treure d’aquesta crisi?

He anat tan enfeinada que no he fet encara una reflexió intensa com a societat. Crec però, que hem de canviar el paradigma del què som com a societat. En un mes hem vist com algunes coses que teníem per segures, s’esmicolen. Aquesta crisi, ens farà canviar radicalment com a societat, en tots els sentits.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (6)

ENTREVISTA A M.CINTA LLAÓ, ALCALDESSA D’EL PERELLÓ (BAIX EBRE)

Maria Cinta Llaó (ERC) s’ha estrenat com alcaldessa d’El Perelló (Baix Ebre) aquesta legislatura, després de vuit anys com a regidora. En menys d’un any ja li ha tocat fer front a dues problemàtiques importants, els efectes del temporal Glòria, i ara aquesta crisi sanitària sense precedents. El Perelló és un municipi de gairebé 3.000 habitants, on el sector primari és essencial en la seva economia, sobretot l’oli i la mel, de la que en són els primers productors de Catalunya. El sector turístic també és important en un municipi que té tant muntanya com mar.

-Les Terres de l’Ebre sou, de moment, la regió amb menys afectació pel coronavirus, però tot i això com ho esteu vivint?

Crec que com a tot arreu, preocupats i amb molta incertesa per com evolucionarà tota aquesta pandèmia i els temps complicats que haurem d’afrontar en el futur.

-El sector primari és essencial al vostre municipi. De quina manera l’ha afectat?

Un producte del sector primari important al nostre municipi és l’oli, la campanya ja va acabar fa temps, i com que molta part de pagesos són de cap de setmana, seguint les recomanacions han deixat d’anar a la terra i l’activitat ha quedat reduïda als pocs professionals que queden. L’agricultura, efectivament, és un sector essencial.

-Sou productors de mel, què passarà amb aquest sector?

Si, El Perelló és el primer productor de mel de tot Catalunya, i ara els apicultors continuen fent la seua feina perquè tot just és el temps d’extreure la mel de les arnes i al mateix temps fer la transhumància cap a altres territoris on les floracions són més tardanes per d’aquesta manera no interrompre la pol·linització que fan les abelles, tan important per a la naturalesa, i també perquè els mercats estiguin proveïts de mel, un producte tan necessari i bo. Això si, molt conscienciats amb l’estat d’alarma i prenent totes les mesures de precaució dictades per les autoritats sanitàries.

-Heu hagut de suspendre una de les fires més importants del sector, com el Firabril. Què ha suposat això? Teniu previst fer-la més endavant?

Malauradament així ha hagut de ser. Aquest any, els dies 4 i 5 d’abril n’era ja la 142a edició, una de les més antigues de Catalunya, una fira molt important per als sectors de la mel i l’oli del què el nostre poble també n’és un gran productor. Ja ho teníem tot preparat i ara ha sigut, per dir-ho d’una manera, desfer tota la feina feta, justament enguany que volíem donar-li molts canvis. Hem decidit no fer-la més endavant, la nostra Firabril com el seu nom diu, ha de ser a l’abril. L’any vinent, si tot va bé, com esperem i així serà, la gaudirem amb més ganes. Dins de la mateixa Firabril també hi havia programat un concert d’Oques Grasses, l’hem ajornat, però a hores d’ara encara no sabem quan el podrem fer.

-Quina ha estat la resposta dels veïns i veïnes d’El Perelló davant la crisi sanitària?

La resposta dels nostres veïns i veïnes ha estat excel·lent. Des del primer moment han seguit totes les recomanacions de confinament i han adoptat totes les mesures sanitàries quan surten al carrer per a l’adquisició de productes alimentaris o farmacèutics, i des d’aquí els vull donar les gràcies. Ara com ara, al nostre poble tenim la sort de no tenir cap persona infectada .

-Com enfoqueu la temporada d’estiu?

Algú ho sap com s’ha d’enfocar la temporada d’estiu? Són temps d’incerteses, ningú sabem encara quant de temps durarà la pandèmia. Nosaltres tenim la sort que el nostre municipi té mar i muntanya, però l’estiu ja és aquí i les nostres platges, com tantes altres del litoral català, van ser destrossades pel temporal Glòria i encara no les tenim adequades per als turistes, ja que això és un treball que han de fer des del Servei de Costes del Govern Central. Pel que fa a l’afectació, clar que sí que ens afecta. Sobretot a la restauració, al comerç i als serveis de tota mena, és molt dur per a tots.

-Segones residències. Heu tingut algun problema?

Tenim moltes segones residències, però la veritat és que no hem tingut cap problema. Si és cert que el primer cap de setmana molta gent de fora van venir a passar-lo aquí, perquè hem de ser sincers i reconèixer que l’inici del confinament molta gent no se’l va prendre seriosament, però ara m’atreveixo a dir que no tenim quasi ningú de fora del poble.

-Què és el que més li preocupa com alcaldessa d’El Perelló?

La preocupació més important a hores d’ara és que cap veí o veïna es vegi afectada per la Covid-19. Quan hàgim superat la pandèmia tindrem a sobre la taula el problema econòmic que afectarà moltes famílies, perquè el nostre poble té moltes petites empreses de serveis i moltes d’elles a hores d’ara ja han hagut de fer ERTOS. Des de l’Ajuntament, com ja hem comunicat, un cop acabat el període de crisi i dins de les nostres possibilitats dedicarem tot el nostre esforç per avaluar-ne els efectes i aprovar-ne les mesures que són de competència municipal.