Associació de Municipis per la Independència

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (24)

ENTREVISTA A LÍDIA BARGAS ALCALDESSA DE PRADES (BAIX CAMP) 

Lídia Bargas (JxCat) és alcaldessa de Prades (Baix Camp), un municipi de 586 habitants, que a l’estiu multiplica per deu. De moment, no s’hi ha registrat cap cas positiu de Covid-19, però han pres totes les mesures de prevenció necessàries, sobretot per la gent gran que viu al municipi. Prades, també coneguda com la vila vermella per la singularitat de la pedra de la majoria dels seus edificis, és un municipi on el turisme representa bona part dels ingressos i, després de perdre la Setmana Santa, es preparen per a una campanya d’estiu que a hores d’ara és una incògnita.

-Per Setmana Santa es va veure obligada a fer una crida perquè la gent no vingués al seu municipi. Li van fer cas?

A Prades hi ha molta segona residència i els que havien de pujar, ja ho van fer el primer cap de setmana quan es va decretar el confinament. És cert, però, que durant aquests dies hem hagut de fer alguna crida perquè s’ha vist algun forester pel poble, però no massa. Crec que la gent ha sigut conscient i els que han vingut a Prades s’han quedat a casa des del primer dia.

-Tenint en compte que tenen més habitatges de segona residència que de primera, com ho han gestionat?

La realitat és que en general s’han seguit les recomanacions que provenen tant del Govern com del municipi i no han sortit de casa. Val a dir que nosaltres tenim un e-Ban on hi ha connectades més de 700 famílies, de Prades i de fora, i que hem utilitzat cada dia per donar tota la informació i les recomanacions que s’han anat fent dia a dia. El problema ha estat les persones que no teníem controlades perquè no estan en el cens del municipi. Per exemple, vam fer arribar una mona a tots els nens i nenes, però ens vam trobar que alguna canalla no la teníem controlada. El que vam fer és anar-ho demanant als veïns per si sabien si n’hi havia més i així ho vam anar controlant més tot.

-Un 26% de la població té més de 65 anys. Com han cuidat el col·lectiu de la gent gran a Prades?

A l’hora de seguir les recomanacions dirigides cap aquest col·lectiu, a Prades vam afegir un plus, que va ser no deixar sortir de casa als majors de 65 anys. Els primers dies va costar una mica perquè els que no eren tan grans se’ns enfrontaven una mica dient-nos que ells tenien el dret de sortir per anar a comprar o a la farmàcia. Amb l’associació de joves vam activar un grup de voluntaris de nois i noies de l’Institut que, des del primer dia, es van oferir per anar-los a comprar, a buscar els medicaments o baixar la brossa. Tot i així, ens vam adonar que hi havia gent més gran de 65 anys que no teníem controlats, perquè nosaltres vam fer un llistat a partir de les persones que teníem censades. Aquests els vam haver d’anar controlant a mesura que els trobàvem al carrer. El servei el fem cada dia, inclosos els festius, i ens està anant molt bé.

-Han perdut la Setmana Santa i, tenint en compte que a l’estiu multipliquen la seva població per deu, com enfoquen la temporada estiuenca?

Si t’he de ser sincera, anem dia a dia. Nosaltres a l’estiu passem de 600 a 6.000 o 7.000 habitants i tenim un programa d’activitats que a l’agost és pràcticament diari. La primera festa que tenim a tocar és la Festa de la Farigola (a mitjans de maig) que és de les que ens porta més gent i l’haurem d’anul·lar. No vull ser pessimista, però crec que no podrem fer massa res fins a l’agost i res d’actes massius. Ho tenim tot en stand by. Preferim gestionar el dia a dia i quan comencem a veure la llum i que les coses comencen a anar per bon camí, ja ens ho plantejarem.

-Han pres mesures econòmiques des de l’ajuntament?

Sí, vam aturar tots els impostos i taxes, des de la brossa, l’aigua, el servei de wifi, la llar d’infants, etc. No s’ha cobrat res des del dia que tot això va començar. També hem fet pagaments a l’avançada de totes les factures de proveïdors o treballadors que ens han donat servei a l’ajuntament.

-I això, per un municipi petit com Prades, com us afecta a nivell del pressupost?

Moltíssim. A més, ja no anàvem massa bé econòmicament perquè tenim obres començades i subvencions pendents, per tant, estem bastant empantanegats. També s’ha de tenir en compte que nosaltres vam estar greument afectats pels aiguats de l’hivern: vam haver d’avançar molts diners per arreglar els camins que ens van quedar malmesos.

-Tenen l’hospital de referència a 50 km. Els ha suposat un problema això?

Hi estem acostumats i no hem tingut cap inconvenient. El que va sobtar una mica és que tanquessin els consultoris, perquè ha suposat una mica de problema, sobretot per a la gent gran. Després el que ha passat és que moltes de les consultes les hem gestionat des de l’Ajuntament a través de les trucades diàries que fem a la gent gran. De fet, aquest servei de trucar a la gent gran és molt important, perquè n’hi ha que estan sols i no ho estan passant bé.

-Imagino que s’han engegat iniciatives solidàries i per ajudar a passar millor el confinament…

Mira, un dia una veïna del poble em va trucar i em va dir: “Lídia, no he pogut dormir pensant que podríem fer mascaretes”. I a partir d’aquí i juntament amb l’associació de dones vam engegar un taller de mascaretes i n’hem fet més de mil, que hem repartit per tot el municipi i a qui li fa falta. Després també ens va arribar que els hospitals necessitaven bates de plàstic i també ja en portem fetes més de 600.

-Així deu estar satisfeta de la resposta dels veïns de Prades?

Sí i tant, sempre hi ha a qui li ha costat adaptar-se a la situació, però en general molt bé. Sí que vull agrair als joves voluntaris la tasca que estan fent i ressaltar que a l’hora ha estat un aprenentatge per a ells perquè també han après a fer la compra i ara també coneixen a tots els avis del poble, on viuen i si tenen telèfon o no. Per tant, malgrat el que suposa aquesta crisi sanitària, també té aspectes positius i ha estat una experiència enriquidora en altres sentits.

-Com alcaldessa, s’han sentit recolzats per a la resta d’administracions?

No massa. Feia dies que ja estàvem confinats i l’única persona que em va trucar va ser el president del Consell Comarcal per saber com estàvem. Realment jo esperava alguna trucada des de la Diputació i del delegat del Govern, i si ell no pot trucar a tots els alcaldes i alcaldesses del Camp de Tarragona, tens els directors territorials perquè ho facin…No ho sé, ho he trobat a faltar. Sí que hem tingut molt suport entre els alcaldes i alcaldesses de la comarca, això és cert, amb qui hem intercanviat impressions i també iniciatives.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (23)

ENTREVISTA A MAITE VIÑALS ALCALDESSA DE CABRILS (MARESME) 

Cabrils, Baix Maresme, 7.348 habitants. Població mitjana situada a la muntanya maresmenca amb més 80 km de carrers i una àmplia extensió d’urbanitzacions. La seva alcaldessa, Maite Viñals (ERC) es va estrenar en el càrrec el passat mes de juny i afronta la seva primera gran crisi, una crisi en majúscules. Està molt satisfeta amb la col·laboració i el grau de responsabilitat dels cabrilencs i amb les enormes mostres de solidaritat, col·laboració i voluntariat dels veïns i veïnes.

-Encara no fa un any que és alcaldessa i té el seu primer gran repte amb l’arribada del COVID19?

Els alcaldes novells estem fent un màster en gestió de crisi, fa uns mesos, el temporal Glòria, encara que al Maresme va afectar més als pobles de la costa, i ara, el COVID19. Aquesta pandèmia, però, no té comparació amb res del què hem viscut. Hi ha qui ho compara amb l’1 d’octubre que jo vaig viure des de l’oposició. És cert que el post 1 octubre va ser dramàtic però crec que no es pot comparar amb això.

-Com ho estan afrontant des de l’Ajuntament de Cabrils?

Estem improvisant tots: els ajuntaments, el nostre govern català i el govern d’Espanya. Improvisant perquè no en sabem més, perquè no sabem per on vindran els cops, perquè tot és nou i incert. Afortunadament la gent, en pobles petits, es bolca a col·laborar. Protecció civil està fent una feina ingent, està carregant-se la feina més dura de carrer i no podem perdre de vista que són voluntaris.

-A part de les tasques logístiques que fa protecció civil, també hi ha l’atenció als col·lectius més febles. Com ho han organitzat?

Als serveis socials tenim una regidora que és metgessa especialitzada en geriatria. Això és una gran sort. Ha organitzat uns serveis socials fantàstics, i ho ha fet possible gràcies a la col·laboració dels nostres treballadors i voluntaris. Al cos de voluntaris, a Cabrils, ara són 30 persones que fan tasques molt diverses com anar a portar la compra a determinades cases, els medicaments o altres encàrrecs. Sovint acusem aquesta societat d’insolidària, apàtica i de viure tancats i hem vist, per sort, que la majoria de gent no és així. Per contra, també s’ha de dir que sempre hi ha persones a les quals els hi surten les coses més dolentes.

-Posi’m algun exemple d’aquesta col·laboració ciutadana?

Ara que hem iniciat aquest desconfinament en què no tots hi estem d’acord, algú em deia que tanquéssim el poble. Això no ho podem fer perquè podríem perjudicar persones que han de sortir per anar a treballar, nosaltres només els hi podem fer arribar tots els consells perquè actuïn amb responsabilitat i col·laborar. Un exemple de la feina d’aquests voluntaris és que al primer autobús que surt del poble a les 6.30h del matí, el primer dia de tornada a la feina dels treballadors no essencials, hi havia voluntaris repartint mascaretes. Quan ens deixin sortir, se’ls hi haurà de fer un gran reconeixement.

-Cabrils té un nucli antic però la majoria del municipi són urbanitzacions. Això ha dificultat el control del confinament?

No, només tenim 21 denúncies i penso que és molt poc. A la part alta de la muntanya, és probable que hi hagi algú que se salti el confinament per anar a fer esport i és més difícil de controlar perquè tenim 80 km de carrers, però en general, la gent no ha donat gaires problemes.

-A nivell sanitari, hi ha hagut molta incidència?

Doncs no gaire. Segons les dades estadístiques tenim 19 afectats, però els centres sanitaris no ens passen dades personalitzades seguint la llei de protecció de dades. A nivell personal sé que hi ha 2 persones mortes, però no estan comptabilitzades com a COVID19 a Cabrils perquè ja tenien malalties prèvies i estaven ingressades amb anterioritat a l’Hospital de Mataró.

-Està satisfeta de com han gestionat la crisi a Cabrils?

Et podria dir que sí, perquè molts veïns i veïnes ens estan felicitant. Potser perquè sóc periodista, crec que estem fent una molt bona comunicació. En tot el que publiquem busquem sempre el to positiu. Hem editat postaletes de tot, convidant a la gent a posar-se en contacte amb l’ajuntament si és positiu de COVID19 per oferir fer-li la compra, passejar el gos, recollir les escombraries… Precisament en el tema de les escombraries, a la planta de triatge ens diuen que les que vénen de cases amb gent infectada de COVID19 vagin marcades perquè les incineren. Si nosaltres no sabem on viu la gent que està infectada, no podem saber quines són les seves deixalles. A partir de la postaleta, 4 o 5 persones amb COVID19 s’han identificat i se’ls hi passa a recollir les deixalles.

-En aquesta crisi hi ha rols per a cadascuna de les administracions. Han funcionat els encaixos?

La comunicació ha estat molt fluida. El nostre delegat del govern de Generalitat ens té informat al minut 0. Té una comunicació al dia, un paper actiu amb totes les dades i documents que li arriben tant de Catalunya com de Madrid. Pel que fa a Educació, els serveis territorials Maresme-Vallès també hi ha hagut molta fluïdesa. A la Diputació potser no és tan fluida tot i que s’han fet compres agregades. El Consell Comarcal té tasques més ambigües, però de seguida va posar en marxa un pavelló al Masnou per als sense sostre i també ha fet compres agregades.

-L’Ajuntament de Cabrils ha posat en marxa un paquet de mesures econòmiques Creu que serà suficient?

Vam prendre mesures d’efecte immediat com no cobrar rebuts de l’escola bressol, de l’escola de música, la taxa d’ocupació de la via publica per a terrasses, bars i restaurants… Si no es dóna el servei, no es pot cobrar. Tots els contractes també han quedat en suspès. La resta de mesures les tenim estudiades però hem de veure com evoluciona tot per fer-les efectives.

-És optimista?

Per principi sóc optimista. Però també penso que a la Generalitat estem sense pressupostos i veient com funciona el govern d’Espanya… Tu no pots confinar un país sense tenir un paquet potent de mesures econòmiques que protegeixi els autònoms i les petites empreses que són el motor de Catalunya. Potser el què em preocupa més és el sotrac emocional que viurà tot el país quan tot això acabi. De la crisi econòmica ens en sortirem, n’estic segura, però a mi em fa patir molt l’emocional.

-Quan creu que Cabrils podrà tornar a la normalitat?

A Cabrils hem suspès la festa major que és el 3 maig. Al juliol tenim el Musicab, un festival de música potent i no sabem si podrem fer-lo. De moment l’estem intentant repensar per buscar formats alternatius si fos necessari, però tampoc sabem si es podran fer. La incertesa és tan gran que no tenim seguretat en res, a curt termini.

-Les partides de festes passaran a altres serveis?

De moment no, ja hi serem a temps. A Cabrils tenim una partida de serveis socials molt ben dotada. El pressupost de la festa major és d’uns 55.000 euros i de moment el guardarem per programar activitats culturals per quan ens en sortim. Penso que el món de la cultura també està patint molt la crisi, i en tornar a la normalitat la gent necessitarà distreure’s i aquestes activitats ens ressuscitaran el poble i donaran vida al sector cultural. De passar el rasclet, desviar partides o refer el pressupost ja hi serem a temps.

-Que li agradaria destacar de Cabrils durant la crisi del COVID19?

Vull agrair com està portant la crisi la gent, no hi ha hagut histèries i està seguint les mesures. Veiem que està agraïda per la feina de l’ajuntament, de la policia, de protecció civil, dels voluntaris i de totes les persones que han col·laborat en confeccionar material necessari. També vull destacar una iniciativa del compositor musical local, Benja Estácio que en col·laboració amb la fundació Amics de Can Ruti, han llançat la seva cançó Besos per a una causa solidària. S’envia un petó solidari que corre per la xarxa i una aportació econòmica per a la investigació de Can Ruti sobre el COVID19.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (22)

ENTREVISTA A RAMON VANCELLS ALCALDE DE MONISTROL DE CALDERS (MOIANÈS)

Ramon Vancells (CUP) és l’alcalde de Monistrol de Calders (Moianès) des de les passades eleccions. Monistrol de Calders compta amb uns 700 habitants. Amb un entorn rural envejable, de bosc i abundància d’aigua, Monistrol és un entorn tranquil on gaudir de la natura, de l’oferta gastronòmica i dels productes locals, així com passejar per les rutes de natura, arqueològiques i de patrimoni. Un municipi que singularitza la gestió de la crisi gràcies a les seves dimensions i població -com el tracte personal diari amb les persones vulnerables- però que també haurà d’afrontar els reptes de la crisi econòmica que sens dubte seguirà a la sanitària.

-Com s’ha adaptat la vida del municipi a la crisi de la COVID-19?

Doncs s’ha fet amb resignació. La gent ha obeït les consignes, amb una adaptació inicial que ha estat relativament fàcil, amb certa confiança, tot i que després s’ha anat convertint en angoixa i frustració per com s’està gestionant la crisi a nivell de govern espanyol? A Monistrol, l’entorn rural fa que les coses es portin millor perquè la possibilitat de contacte és menor, és més fàcil fer coses que no posin en risc ni a tu ni a d’altres persones i preservar les mesures de confinament. Crec que amb les mesures que s’han adoptat no s’han tingut en compte realitats diferents que permetien mesures diferents… però s’entén que s’hagi de generalitzar, tot i que i la problemàtica social al món rural és més fàcil de resoldre.

-Suposo que al principi vau tenir feina amb la informació sobre les recomanacions del confinament, obertura de comerços, etc…

Hem utilitzat la pàgina web i els enllaços a les xarxes socials. Des del primer moment vam veure clar que la comunicació era rellevant per no generar alarma i crear la calma necessària. Així doncs, vam protocol·litzar molt bé les comunicacions, essent molt rigorosos amb la protecció de les dades personals, emetent comunicats amb certa freqüència per valorar el contingut de les normes, i essent curosos amb les informacions que poguessin generar alarma. Calia ser molt clars i precisos al moment de traslladar la realitat, cada 2-3 dies. Per sort, tots ens coneixem i els canals són molt fàcils. Hem arribat bé la gent amb contingut i amb credibilitat.

-A nivell econòmic, turístic… com creieu que afectarà el municipi?

Aquesta crisi ha provocat que s’aturi tot. Monistrol és un poble residencial, fet que va provocar que les persones que hi tenen segones residències vinguessin a instal·lar-se aquí al principi però han estat molt pocs casos ni tampoc hi ha hagut un degoteig més endavant. No hem hagut d’estar pendents, doncs, del control social en aquest sentit. A nivell de comerços locals i de proximitat, s’han vist reforçats perquè la gent hi va a comprar. La situació difícil és per l’oferta gastronòmica de Monistrol, que és molt coneguda i de qualitat i s’han vist obligats a tancar. A nivell d’empreses, la majoria de persones del poble es desplaça a treballar fora, i molts d’ells fan teletreball, però en general les persones treballadores tindran dificultats amb les pràctiques de les empreses en aquests dies i els ERTOS. Tot dependrà de la casuística però les conseqüències seran greus per a tothom. Des de l’ajuntament, ja estem plantejant la flexibilització de tributs per als propers dos anys.

-La comarca del Moianès és la de més recent creació a Catalunya, hi ha hagut coordinació a nivell comarcal? i com és el contacte amb altres institucions?

Nosaltres som molt crítics amb institucions o ens supramunicipals perquè pensem que la gestió de crisis d’aquest tipus és més eficient des de l’àmbit municipal. I a més, en aquest cas és un consell que està una fase de creació d’estructura, però no ens ha semblat que hagin tingut un paper proactiu. Nosaltres ens hem subordinat a les directrius del departament de Salut i Protecció Civil, així com mantenim contacte amb l’Àrea Bàsica de Salut d’Artés i ens hem coordinat amb ells per diversos temes. De cara a les instruccions més polítiques, tenim contacte amb la delegació territorial del govern de la Catalunya Central, que ens informa dels canvis i afectacions que es van produint.

-Heu hagut de cancel·lar actes o esdeveniments remarcables per al vostre municipi?

Amb un mes de durada de la crisi, això és inevitable. Al març es programava un cap de setmana de l’aigua, molt present al nostre entorn, un bé que creiem important conèixer i treballar-lo; també es cancel·larà la celebració de Sant Jordi… Però això va més enllà, perquè tenim terminis per altres activitats i accions que no sabem si podrem posar en marxa, com per exemple la piscina d’estiu o la festa major. És un marc d’incertesa que no et permet treballar perquè caldria posar en marxa ja les contractacions necessàries, o que ja s’han fet i potser no es podran materialitzar o bé s’hauran de modificar.

-S’han creat xarxes de voluntariat? O potser ja existien associacions, entitats… i s’han coordinat per dur a terme accions?

S’ha creat un operatiu per organitzar grup d’emergència de persones del poble, que sumen unes 25 i que ajuden la gent que pugui tenir necessitats, amb el factor de població envellida i que viu sola. S’han fet uns protocols on s’assigna una persona de referència per a cada família per fer la compra, gestions, treure les escombraries, passejar gossos, anar a la farmàcia… i evitar que la gent gran s’hagi de desplaçar. També hi ha un telèfon que funciona 24 hores al dia, i és el voluntariat el que dona resposta a les necessitats que van sorgint. A Monistrol hi ha hagut dos casos confirmats per la COVID-19, un d’ell donat d’alta, una defunció i algunes persones confinades amb símptomes.

-Què podem aprendre de la situació que estem vivint que ens serveixi per a una futura situació similar o per al futur en general?

Fóra bo fer un aprenentatge, tot i que la història de la humanitat demostra que ens costa molt d’aprendre, pensant, d’entrada, en la idea de tornar a la normalitat. Jo penso que no hauria de ser així, perquè ja no hi havia normalitat: ens hem de preguntar quin desenvolupament estem tenint com a humanitat perquè hagi succeït una pandèmia d’aquest tipus i cal plantejar la incapacitat del sistema per donar-hi resposta. Hem fet tot el possible les darreres dècades per protegir les institucions i la sanitat? Jo penso que els governs han primat els interessos de les empreses per sobre de la salut, i que aquestes empreses s’han beneficiat d’un sistema públic cada vegada més aprimat amb les retallades. Així doncs, un aprenentatge bàsic és que hem permès que s’hagin fet polítiques antisocials i ara en patim les conseqüències, perquè els països amb sistemes públics forts se n’estan sortint millor que nosaltres. I tot això té molt a veure amb el sistema capitalista que estem vivint.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (21)

ENTREVISTA A JORDI IGNASI VIDAL PAER EN CAP DE BALAGUER (LA NOGUERA)

Jordi Ignasi Vidal (ERC) és el paer en cap de Balaguer, la capital de la Noguera, una de les comarques més afectades per la Covid-19. Balaguer és una ciutat de més de 17.000 habitants, essent en el segon municipi més poblat de la demarcació de Lleida. Com a cap de comarca té un potent sector comercial i de serveis i, des de l’Ajuntament, ja s’han pres mesures econòmiques per ajudar a aquest sector una vegada s’acabi la crisi sanitària. Ciutat comtal, Balaguer compta també amb una gran riquesa patrimonial amb atractius com l’Església de Santa Maria, Sant Domènec o el Castell Formós.

-La Noguera està essent una comarca molt afectada pel que fa a casos de coronavirus. Com està la situació a Balaguer?

Sí, és cert. El que ens va passar és que els primers contagis van arribar d’un autocar que provenia de Benidorm i el virus es va estendre per tota la zona. El problema principal però va ser quan malauradament va entrar en algunes residències de la gent gran, el col·lectiu més fràgil.

-Com ho estan gestionant?

Ara la situació s’està estabilitzant amb el desplaçament de persones afectades a l’Hospital Sociosanitari, que ha permès un esponjament d’aquestes residències per a la gent gran i alhora poder fer una millor gestió de l’aïllament perquè es disposa de més espai als centres sanitaris.

-Precisament la gent gran és un dels col·lectius més afectats. Com els ajuden des de l’Ajuntament i quines mesures han pres?

Als que estan a les residències de la gent gran i a l’Hospital se’ls hi facilita material com bates, màscares i peücs de protecció confeccionats per una immensa xarxa de voluntariat. Pel que fa a les persones grans que estan a casa, els hi gestionem la compra d’aliments i medicaments perquè no hagin de sortir de casa per res, tasca que també es fa gràcies al voluntariat. Per últim, destacar que oferim un servei psicològic per si és necessari, i es fa el seguiment del seu estat mitjançant trucades telefòniques.

-Els veïns de Balaguer han respost com esperaven?

La societat ha respost majoritàriament de forma molt positiva. Malauradament sempre hi ha gent que no pensa en el bé comú i la policia ha hagut de fer molts avisos i fins i tot sancions. Referent a la xarxa de voluntariat que s’ha creat al municipi, està funcionant molt bé. De fet, ens plantegem altres reptes com el de col·laborar amb floristeries i llibreries per apropar el Sant Jordi a tothom, ja que no el podrem celebrar quan cal.

-El comerç i l’hostaleria seran dels sectors més afectats. Com hi faran front?

Per a saber el grau d’afectació d’aquest sector, caldrà esperar primer a veure quina és la duració del confinament i després fer el seguiment de com la gent tornem a agafar la confiança de tornar a sortir i recuperar l’activitat prèvia a la pandèmia. De moment hem ajornat taxes i impostos, i els reduirem en funció dels dos factors anteriors. Principalment la taxa de terrasses, de recollida de residus i de l’aigua. També hem decidit anul·lar la Fira Q (fira del sector econòmic), una de les més importants que es celebren al municipi, ja que com a equip de govern vam creure convenient dedicar com a mínim els recursos que s’hi havia de destinar, així com els màxims esforços per a la reactivació econòmica del teixit productiu.

-De quina manera ha afectat al sector primari?

El sector primari a Balaguer de moment no s’ha vist massa afectat, ja que no és zona fruitera i de moment està podent realitzar les seves tasques. A més, Balaguer ha decidit mantenir el mercat setmanal, amb parades exclusivament d’alimentació, i prenent totes les mesures de protecció que aconsella el Departament de Salut. Això ha permès donar una sortida als productors de proximitat.

-Com valora la col·laboració entre administracions? Està funcionant?

Molt bona, malgrat la dificultat de gestió actual, tant la Generalitat com la Diputació i el Consell Comarcal estan essent uns eficients col·laboradors. A nivell de gestió és una llàstima que l’Estat ho hagi centralitzat tot. Si s’hagués fet una gestió de la crisi des de Catalunya, estic segur que hauria estat molt més eficient.

-Els alcaldes se senten recolzats davant d’aquesta crisi sanitària o troben a faltar més suport?

De suport sempre en cal més, i sobretot tenint en compte les dades de persones afectades. La manca de tests ha provocat moments d’incertesa. La ciutadania reclama informació i no sempre l’hem tinguda fiable i actualitzada. Per altra banda, ens caldria tenir un calendari aproximat del desconfinament, per a poder saber a què atendre’ls. Teatre, concerts, festes populars… tot està a la corda fluixa en funció de l’evolució del confinament. Totes elles s’organitzen amb molta antelació, i ens cal saber les limitacions futures, o almenys, una estimació flexible i raonable.

-Què li fa perdre la son aquests dies?

Sobretot les persones i famílies que han vist que els seus éssers estimats marxaven sense que ni haver-los pogut acompanyar en els darrers moments. Per això ens cal ser molt empàtics amb la gent que ha patit o que encara ho està patint.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (20)

ENTREVISTA A M.ROSA VILA ALCALDESSA D’AMER (LA SELVA)

Amer és un municipi de 2.300 habitants de la comarca de La Selva, a mig camí de Girona, Santa Coloma de Farners i Olot. M. Rosa Vila (Junts per Amer) és l’alcaldessa del municipi des de fa gairebé 5 anys. Ara, acabada de jubilar de la seva feina al capdavant d’una impremta, vol recordar altres moments intensos que ha viscut durant el seu mandat: l’1 d’octubre i, en general, tot el procés d’independència, el pas del temporal Glòria fa uns mesos amb un especial impacte als pobles de la seva zona i ara, la pandèmia de la COVID19. “No es pot dir que hagi estat fàcil, però quan et poses al capdavant d’un servei públic tampoc penses que ho serà”.

-Quin és l’impacte per a un ajuntament gestionar una crisi sanitària com el COVID19?

L’impacte és molt gran. Un Ajuntament ve a ser com una empresa perquè tens diferents persones que hi treballen, totes amb el seu criteri. Ara hem hagut de canviar determinades maneres de treballar i intentar que tothom estigui en les mateixes condicions. S’han readaptat les feines i has de fer entendre al personal el què és un servei bàsic.

-Amb quina ajuda compta per atendre totes les necessitats?

Per atendre la població treballem colze a colze amb Càritas. Des del primer moment també ens vam posar en contacte amb l’ABS d’Anglès i els hi vam dir que estàvem a la seva disposició per a tot el que els hi calgués. No crec que ara sigui el moment de fer mesures populistes aprofitant l’oportunitat.

-Amb els recursos que té al seu municipi quines accions han desenvolupat?

Un cop hem tingut organitzades les emergències sanitàries i socials, hem intentat complaure als veïns. Penseu que nosaltres no tenim policia municipal perquè som un municipi petit i per tant hi ha coses que no les podem fer. Hem posat un altaveu al campanar i des d’allà felicitem tots els nens i nenes que fan anys. Per Sant Jordi també volem fer alguna acció especial per als més grans de 70 anys. En l’àmbit social, estem trucant a moltes persones a casa seva cada dia i a nivell d’ensenyament, hem repartit els llibres que els nens s’havien deixat a l’escola. La predisposició que tenim com a ajuntament és total, però sense voler passar a davant de cap col·lectiu.

-A Amer hi té la seu HIPRA, una gran companyia farmacèutica dedicada a la investigació, producció i comercialització de productes per a la salut animal. Quina ha estat la seva implicació en la gestió de la COVID19?

HIPRA ha deixat part d’un laboratori per fer diagnòstics de COVID19. Des dels Hospitals Trueta i Sta. Caterina de Girona, recullen les proves i les envien a Amer. Si abans hi havia capacitat per fer 100 diagnòstics al dia, gràcies a HIPRA, se’n poden fer 600 cada dia. Per tant, això és una millora qualitativa molt important. Pensem que HIPRA dóna feina a molta gent del poble, famílies senceres, tot i que en ser una empresa molt ben posicionada a nivell mundial, pel que fa als treballadors qualificats, busca els millors professionals allà on sigui.

-Quin serà l’impacte econòmic que tindrà a Amer la COVID19?

Jo vinc del món dels autònoms i et puc dir que serà complicat. Les petites empreses i els autònoms, des del 2008, no hem estat capaços de posar-nos al nivell de vida actual ni afrontar gaires inversions. A Amer, l’equip de govern tenim la voluntat de no apujar cap impost i facilitar la tasca d’aquest col·lectiu. Per això a les terrasses dels bars, els hi traurem la taxa, que ja es baixa. També he de dir que de la manera com tenim establerts els impostos, no afecta massa perquè estan repartits al llarg de l’any i tothom sap que pot demanar pròrroga.

-I l’impacte a les famílies? L’Ajuntament podrà arribar a totes les seves necessitats?

En aquest moment som un ajuntament sanejat, tenim endeutament 0. Per tant, ens podem dedicar a les tasques socials, potser deixant de fer algun carrer. Sí que em preocupa com es farà com es sortirà del confinament. El desconfinament no pot ser centralitzat, cada comunitat autònoma hauria de poder decidir el moment idoni perquè sigui efectiu. També hi ha un altre tema que és important. Si no podem portar els nens a l’escola, hem de mirar com podem reduir la jornada dels pares i que la tinguin retribuïda. Si no és així, el problema serà més social i familiar que econòmic.

-Destaqui alguna peculiaritat d’Amer durant el confinament?

Ja he comentat que hem posat un altaveu al campanar i hem intentat mantenir les festes que són patrimoni. El divendres dels Dolors el vam celebrar a la nostra manera, ja que tenim una congregació amb 300 anys d’història. Els manaies van sortir al balcó i els músics van fer un vídeo cadascú a casa seva; el mossèn ens va gravar la pregària i el vam passar per l’altaveu l’Stabat mater. D’aquesta manera vam mantenir l’essència de la processó. El dia del Ram vam fer la pregària i benedicció del Ram a partir d’una gravació del mossèn. El dia de Pasqua també farem un recull de caramelles i per Sant Jordi també hem pensat algunes coses.

-En cinc anys d’alcaldessa és la situació més complicada que li ha tocat viure?

En cinc anys ens han passat moltes coses. La primera legislatura va ser la de la independència i és evident que ara n’hem de continuar parlant perquè la flama és ferma i està encesa. El mes passat amb el Glòria també vam patir molt, alcaldessa i regidors vam treure aigua durant dos dies. Quan et poses al davant d’un lloc ningú et diu que sigui fàcil. Has d’assumir totes les conseqüències i fer-ho el millor possible.

-Parlava abans del desconfinament. Com el faria des del seu punt de vista?

El desconfinament el podem reivindicar tots els alcaldes i comunitats autònomes, no podem caure en el mateix error de la centralització tan gran que s’ha fet amb el confinament. Hem d’escoltar molt els científics i els metges i aprendre que el medi ambient, per a la salut de les persones, és tan important per tota la economia del món. Fer-ho amb criteris propis de cada autonomia farà que sigui òptim, això no vol dir consensuar les accions previstes amb la resta i el moment que s’executaran, sinó que vinguin determinades tenint en compte la veu dels científics i dels professionals de la salut.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (19)

ENTREVISTA A JOAN ROIG ALCALDE D’ALCANAR (MONTSIÀ)

Joan Roig (ERC) és l’alcalde d’Alcanar (Montsià) des de l’any 2018 i abans havia estat regidor, concretament des de l’any 2011. El poble més meridional de Catalunya, Alcanar, té 9.500 habitants, repartits en els tres nuclis: el nucli d’Alcanar, les Cases i Platja. D’aquesta terra, en destaquen el sector agrícola de cítrics, molt important, l’arquitectura marinera de les Cases d’Alcanar, un dels llocs amb més encant de la costa de l’Ebre, la gastronomia relacionada amb productes del mar i també la fruita, i una destacable activitat turística al litoral, així com també a altres zones d’interès natural, com la serra del Montsià.

Alcalde, com estan vivint la crisi de la COVID-19?

Des de la primera notícia sobre els contagis, hem estat en contacte amb els serveis territorials de la Generalitat de Catalunya i la comunicació ha estat molt bona i fluida, tant per la informació de la situació i els contagis com també per les mesures que s’havien de prendre en una situació nova i desconeguda per tothom.

Sota quins criteris varen treballar per decidir què s’havia de fer i prioritzar?

Nosaltres hem treballat en 3 eixos: en primer lloc, articular les mesures de confinament, amb la vigilància per part de la policia local, per tal que se seguissin totes les mesures de distanciament sense cap excepció. En aquest sentit, i pel gran nombre de segones residències que tenim, hi ha hagut més de 350 vehicles que han passat pels controls i més de 100 sancions, d’entre les quals 3 detencions per agressions a l’autoritat.

Per tant, aquest ha estat un motiu de preocupació…

Sí, i encara està costant en alguns llocs molt concrets. Jo penso que ens fa falta una gran dosi de responsabilitat i generositat, perquè en una situació com aquesta tothom ha de donar el màxim i deixar de banda l’interès personal.

En segon lloc, s’ha fet una tasca de neteja i desinfecció d’espais, equipaments i llocs concorreguts amb els productes homologats. I en tercer lloc s’ha iniciat la solidaritat per als col·lectius més vulnerables i també els voluntariats per l’elaboració de mascaretes. De cara a les persones amb més necessitats, hi ha una xarxa de voluntaris que fan les compres i les porten a casa de les persones grans o que no poden sortir, també hi ha un servei de psicologia amb professionals voluntaris per a casos en què ha costat gestionar situacions greus i donar suport emocional. I les 6.500 mascaretes que s’han fet i que s’han repartit a la població, per tant, un 80% de persones té mascaretes elaborades pel voluntariat.

Pel que fa als sectors econòmics, com ha afectat les empreses i explotacions d’Alcanar?

En primer lloc, cal dir que el turisme del litoral està patint i patiran les conseqüències d’aquesta situació, per a la qual hem estat en contacte amb el col·lectiu gastronòmic de l’oferta existent, així com els representants de les instal·lacions turístiques. En aquest sentit, s’ha activat una borsa de contingència i altres mesures per alleugerir l’impacte econòmic de la pandèmia al sector productiu, amb les partides destinades a la festa major de maig i Sant Jordi, entre d’altres. Pel que fa a l’agricultura, al ser un servei essencial, continua funcionant però sí que ha afectat la sortida de cítric per a l’exportació.

A nivell d’ajuntament, es continua funcionant amb serveis mínims i es treballa a casa?

Sí, hi ha serveis d’atenció telefònica i el treball telemàtic ja estava preparat, per tant s’està treballant des de casa per a la gestió diària i per dona sortida a la feina, que continua. A nivell telemàtic, també voldria destacar que s’han instal·lat dispositius per accedir a internet a 60 alumnes que no hi tenien accés per tal que tinguin garantida una educació de qualitat durant el trimestre escolar.

La gestió municipal canviarà a partir d’aquesta crisi? Què caldria millorar o què no ha funcionat?

Sóc un gran defensor de la gestió municipal que és la més propera a les persones i la que, segons el meu criteri, hauria de gestionar la majoria dels recursos i inversions, per tant caldria replantejar-se l’assumpció de competències que ara no es tenen. Per exemple, la flexibilització de les finances i les inversions per a poder-les gestionar de la forma que cregui millor el consistori. També en l’àmbit de les recomanacions de confinament, que existís un protocol ja establert prèviament per allunyar-nos de la improvisació i per estar preparats en situacions com aquestes.

Alcalde, què caldria aprendre a partir d’ara per fer el que diu, precisament, per estar preparats en un futur?

A part de l’establiment de protocols que evitin la pèrdua de temps en les decisions -en aquest cas hem estat unes 2 o 3 setmanes amb dubtes de com actuar-, caldria treballar en l’àmbit de la comunicació a tots els nivells per tal que institucions i ciutadania estiguin alineats i es retroalimentin en la confiança, la generositat i la solidaritat, perquè llavors serem capaços entre tots d’assumir qualsevol repte.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (18)

ENTREVISTA A MARINA ROJALS, ALCALDESSA DE PALMA D’EBRE (RIBERA D’EBRE)

Marina Rojals (JxCat) és alcaldessa de Palma d’Ebre (Ribera d’Ebre) des del juliol del 2019, per tant, només arribar ja li ha tocat lidiar amb una crisi sanitària sense precedents. Palma d’Ebre és un municipi petit, de 340 habitants, on la majoria de persones viuen del sector primari, principalment de la producció d’oli. El coronavirus ja els ha fet suspendre dos dels actes més importants del municipi, la Setmana Santa, on s’hi bolca tot el poble, i la festa major de Santa Caterina. Malgrat tot, pràcticament no tenen casos positius de la malaltia.

fbt

-A Palma d’Ebre el Coronavirus pràcticament no ha fet acte de presència, però com ho estan vivint? Tenen casos?

La majoria dels habitants del nostre poble, són gent d’edat avançada i per això la gent està nerviosa envers aquest tema. El passat mes de març es va fer una prova a una persona que presentava algun dels símptomes, i es van activar els protocols corresponents. Va ser en aquell moment quan la gent va començar a tenir més por, ja que normalment quan et toca d’aprop, n’ets més conscient. Després de tornar-li a practicar novament la prova, va donar negatiu i li van donar l’alta. Actualment ja està al seu domicili.

-L’agricultura és el sector econòmic del qual viu bona part del municipi. Com ho estan afrontant els pagesos i ramaders?

Els pagesos i ramaders continuen amb la seva feina. Els pagesos continuen anant a treballar al tros, ja que la natura segueix el seu curs, i ara és el temps de realitzar diferents tasques, com són l’esporga, picar o llaurar… Sempre respectant les mesures de seguretat indicades des de Protecció Civil. Els ramaders també continuen amb les tasques a les granges per a poder cobrir totes les necessitats que tenen els animals. Agraïm la feina dels pagesos i ramaders, ja que ells són el nostre rebost i vetllen perquè no ens falti de res a totes les persones que actualment estem confinades.

-La producció d’oli és essencial pel vostre municipi. Heu hagut d’afrontar algun problema concret? Es continua treballant?

La Cooperativa ha pres diferents mesures per a continuar la seva activitat. A les oficines s’està fent teletreball i com que a més, hi ha la part de la secció de crèdit, es donen els diners amb cita prèvia i amb totes les mesures de seguretat establertes. Es continua envasant l’oli i s’han centralitzat les comandes, no hi ha la venda porta a porta a domicili com es feia fins abans d’aquesta situació. Ara ho fan mitjançant transportistes en comptes de treballadors de la cooperativa. La venda de subministres agrícoles es continua fent dos dies a la setmana i amb les mesures de seguretat pertinents. A causa de l’incendi del passat mes de juny, la producció d’olives va baixar ja que va afectar finques de socis de la cooperativa. Amb això, també li hem d’afegir que aquest any els preus de l’oli han baixat, tot i que veníem d’uns anys on el preu s’havia mantingut. Tot i això, els pagesos continuen treballant perquè aquesta nova campanya sigui millor que la d’aquest any i poder continuar fent un bon producte, com és l’oli de la Vall Major.

-La protecció de la gent gran deu ser una altra de les principals preocupacions. Com se’ls està ajudant i quines mesures s’han pres?

Una de les primeres mesures que vam prendre, va ser el tancament del casal d’avis, ja que era una zona amb concentració de persones grans i això augmentava el risc. Des del començament d’aquesta situació que fem seguiment de les persones grans que estan soles o que no tenen al municipi als seus familiars. Els hi fem trucades telefòniques per a saber quines necessitats tenen i els intentem ajudar amb tot el que podem. A més, les botigues del municipi fan repartiments a domicili perquè a aquestes persones no els hi calgui sortir de casa. També hem impulsat un servei de recollida d’escombraries a domicili per a totes les persones que ho necessitin. Cada setmana es fa una desinfecció de la via pública i els contenidors, amb el suport d’una brigada de la Diputació de Tarragona. També volem agrair a l’empresa LIMPLAS SL per haver-nos donat lleixiu per a poder desinfectar els equipaments municipals i la via pública.

-Com ha respost la població davant d’aquesta crisi? Hi ha hagut accions de voluntariat?

La comprensió dels veïns i veïnes davant de la situació ha estat molt bona. Són conscients de la situació que estem vivint. Encara que siguin moments durs, han sorgit bones iniciatives. Es va formar un grup de voluntariat per a cosir mascaretes, i es van fer un total de 334 mascaretes, que posteriorment vam repartir per totes les cases del poble. Els botiguers del municipi porten la compra a domicili de les persones que ho necessiten. Cada vespre, a les vuit, sortim als balcons i finestres per aplaudir a les persones que ho estan donant tot a primera línia i d’aquesta manera també ens podem comunicar amb els diferents veïns i veure que estan bé. A més, cada diumenge sortim als balcons i finestres a fer el vermut per a compartir una estona entre nosaltres.

-Han hagut de suspendre actes importants pel municipi…

Sí. Els actes que hem suspès a causa del coronavirus són tots els de la Setmana Santa i la Festa Major de Santa Caterina que s’havia de celebrar a finals d’aquest mes d’abril. La Setmana Santa és una de les tradicions més importants del nostre municipi, on tot el poble s’hi bolca. Hi participen els armats, el grup coral, les Caterines i els nens i nenes que representen els personatges de la Passió. Per això ha costat una mica de digerir que aquests actes s’haguessin de suspendre. La festa de Sant Isidre encara no s’ha decidit que es farà, però també es pot veure afectada per aquesta situació.

-Com preveuen fer front a la crisi econòmica que vindrà després de la crisi sanitària?

Intentarem ajudar amb tot el que ens sigui possible per a poder afrontar la crisi econòmica que vindrà després d’aquesta. Com a poble petit que som, intentarem ajudar a tots els nostres veïns i autònoms que han hagut de cessar la seva activitat. Però demanem que ens ajudin a fer-ho, ja que tenim la voluntat però ens falten els mitjans i recursos.

-En un poble tan petit on sempre hi deuen haver coses per gestionar, l’alcaldessa ho deu tenir complicat això de confinar-se. Com ho porta?

Per a poder dur millor el confinament m’he creat una rutina, les persones som animals de costums, i així el confinament es passa molt millor. En un poble petit, tothom fa una mica de tot. Moltes de les tasques que es feien a l’Ajuntament es poden fer des de casa telemàticament. Però n’hi ha altres activitats que no es poden fer des de casa i que m’obliguen a sortir i trencar el confinament. Ja sigui per ajudar a la petita brigada que tenim o pel que faci falta per a poder arribar a tot arreu.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (17)

ENTREVISTA A ELIES NOVA, ALCALDE DE LLÍVIA (CERDANYA)

Llívia és un enclavament del Pirineu català rodejat de territori francès, una peculiaritat que deu al Tractat dels Pirineus de 1659, i d’altres tractats posteriors. Elies Nova (ERC) és l’alcalde d’aquesta població, de prop de 1.500 habitants, que viu pràcticament al 100% directa o indirectament del turisme. Amb l’arribada del COVID19 Llívia ha tingut dificultats afegides a la resta de municipis per la seva ubicació geogràfica que no facilita el control a les segones residències.

-El fet de ser un municipi català dins la República francesa, com ha incidit en la gestió del confinament?

Aquesta ha estat la polèmica número 1 al nostre municipi. Per gestionar la mobilitat he demanat la col·laboració dels alcaldes dels municipis que m’envolten, que tots són francesos i també del Departament d’Interior de la Generalitat. Estem treballant en un pla estratègic per solucionar una sèrie de conflictes que tenim en aquest sentit. La carretera que arriba a Llívia és internacional i es pot dir que té un cert col·lapse, tant dels que volen venir a les segons residències, però també trànsit francès. Pel que fa al primer grup, és més fàcil controlar-lo perquè tenim la frontera de Puigcerdà tancada. Des de Puigcerdà a Llívia hi ha 3km que passen pel territori francès però la carretera és neutre, hi ha un dret de pas que deriva del Tractat dels Pirineus. Amb França, però no tenim frontera, ni tenim prou efectius.

-Com estan controlant aquesta mobilitat?

Fins a la setmana passada hi havia molt trànsit francès, però a partir d’aquesta setmana ja s’ha reduït molt perquè s’ha arribat a un acord amb els alcaldes francesos. Els que travessen per Llívia, són a territori català, i per tant són multats si no tenen una causa justificada. Pensem, però, que hi ha treballadors de l’Hospital Transfronterer de la Cerdanya que sí que hi poden passar per accedir al seu lloc de treball.

-En el seu territori estem parlant de responsabilitat o irresponsabilitat ciutadana?

Com a tot arreu hi ha de tot. Tenim gent de segones residències que estan tancats a casa seva des del dia 12 i fan el confinament com els d’aquí. D’altres, els primers dies els veies que anaven en bicicleta i fins i tot a esquiar, però ara ja no, ja han vist que no estan de vacances. Aquesta setmana, en ser Setmana Santa, ens hem preocupat molt altra vegada per les segones residències i ens hem mobilitzat perquè poguéssim actuar segons el nostre criteri amb els alcaldes veïns, el president d’una comunitat de comunes franceses i les forces de seguretat per bloquejar carrers i camins d’accés al municipi. Si han de passar per Llívia, que sigui per la carretera nacional que podem controlar més fàcilment. Per fer això he comptat amb totes les forces de seguretat i per tant els hi vull agrair (Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil, Policia Nacional i Gendarmerie).

-El fet que accedeixi tanta gent de fora a la Cerdanya, ha fet pujar la taxa d’incidència del COVID19?

Abans d’ahir el director de l’hospital de la Cerdanya sortia queixant-se. El cap de setmana passat van augmentar les consultes un 20%, majoritàriament provinents de la gent que estava a les segones residències. És important recordar que els serveis sanitaris a la Cerdanya els tenim limitats, poden atendre més gent en condicions normals, però no en una pandèmia. Per tant, demanem a la gent que no vingui a les segones residències.

-Quin ha estat l’impacte econòmic de la COVID19 a la Cerdanya?

Hem tingut un tancament inusual de les estacions d’esquí quan encara tenim grans gruixos de neu. Aquí molta gent viu de l’esquí i de tota l’activitat que es mou al seu voltant, com l’hostaleria. A Llívia tenim poques botigues, però en canvi 40 llocs per menjar. Una gran part de la població hi treballa i per tant en viu. L’impacte econòmic és brutal.

-Com es pot incidir des de l’ajuntament per ajudar a la gent del poble?

Des de l’Ajuntament hem anat coordinant els ajuts que ha fet l’estat, la Generalitat, als autònoms, i les pròpies des de l’Ajuntament. Per exemple, hem destinat els diners de la festa major, que era la setmana vinent, a ajuts socials. La Diputació Girona ens avança una part del que ens pertocaria i altres inversions previstes les passarem a l’any vinent, si podem. Hem redistribuït el pressupost.

-Creu que es podrà salvar la temporada d’estiu?

No em vull aventurar, però tant de bo. M’agradaria que a l’estiu estiguéssim al 100%, però vistes les notícies que arriben de la Xina de la sortida del confinament i amb l’actitud del govern espanyol, és aventurar-se molt que en 6 mesos ens en sortirem.

-Està satisfet de la col·laboració entre les diferents administracions?

Bàsicament hem anat seguit el protocol de la Generalitat i vull dir que tenim confiança total en el govern català i els seus consellers. A nivell d’altres administracions, amb el govern espanyol, confiança poca. Per contra, sí que vull agrair a totes les forces de seguretat que he comentat abans, que ens estan ajudant en tot el que cal.

-Què voldria destacar que hagin fet a Llívia de forma especial?

Vam fer una compra conjunta de mascaretes a una fàbrica de samarretes des del Consell Comarcal. En vam repartir a tots els empadronats, dues per habitatge, però ara ja en tenim més. Als segons residents que ja fa dies que són aquí, també els n’hi donarem per protecció seva i nostra.

-I per acabar?

Dir que ens en sortirem i que tot anirà bé. Ah, i #lliviacapitaldelmon

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (16)

ENTREVISTA A DAVID SOLÀ, ALCALDE DE SANT QUIRZE DE BESORA (OSONA)

David Solà (SOM POBLE) és alcalde de Sant Quirze de Besora (Osona) des dels comicis de l’any passat i serà alcalde durant dos anys, quan cedirà l’alcaldia a ERC, amb qui varen fer un pacte de govern. Sant Quirze de Besora (2.190 habitants) és un municipi travessat pel riu Ter, un fet que marca la seva idiosincràsia i també bellesa, amb paratges de reconeguda i merescuda anomenada. El Bisaura – subcomarca del qual és capital – fa de vincle entre els Pirineus i la Plana de Vic, per la seva situació geogràfica, i compta amb molt del territori inclòs en espais d’interès natural, com el del Parc del Castell de Montesquiu i també als de les serres de Milany- Santa Magdalena i Bellmunt- Puigsacalm. És un lloc per descobrir i que atresoren els seus vilatans i vilatanes, que enyoren les rutines de passejades pels paratges més propers al municipi.

-Com és la gestió del dia a dia a Sant Quirze en la situació actual?

Des del començament de la crisi de la COVID-19, els alcaldes i alcaldesses d’Osona hem estat en contacte i permanentment informats per la delegació territorial del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central, als quals hem d’agrair tota la feina que fan i que ens ajuden a conèixer les normatives i poder-les aplicar. Malauradament, a l’ajuntament no estava preparat el teletreball i ens hem trobat buscant els mitjans ràpidament per tal d’oferir els serveis mínims i poder també treballar des de casa que també ha suposat un sobreesforç pel personal. Hem atès moltes i moltes trucades, també visites – a distància- perquè ens coneixem tots i totes i les persones de Sant Quirze són molt de trucar. Des del primer moment, a part dels treballadors i treballadores de l’ajuntament, hem comptat amb una xarxa de persones voluntàries que en tot moment ens han permès a arribar a tot arreu.

-De les accions que s’han dut a terme, què destacaria del seu municipi i ajuntament?

Jo voldria destacar dos aspectes. Un, és la bona comunicació i difusió, amb més de 400 persones que ens segueixen a les xarxes socials, diversos grups de missatgeria instantània -els comerços en tenen una de pròpia- que ens permeten treballar molt ràpidament i coordinats. Per exemple, per penjar informació sobre les mesures que calia prendre, els comerços es varen coordinar per a demanar material, editar cartells amb la informació, un fet que va ser molt positiu i va reforçar dites mesures.

-I mesures econòmiques?

A part d’aturar taxes municipals, que s’ha fet a molts municipis, nosaltres hem creat un pla d’ajuts econòmics per a famílies i empreses, gràcies a unes inversions que teníem previstes i que s’han pogut ajornar. Hem cregut que la prioritat ara són les persones i hem reduït les despeses ordinàries immediatament, i hem posat les persones al centre, ja que no trobem sentit a gestionar inversions quan les persones ho estan passant malament. Per a les famílies hem creat uns vals de compra per als comerços locals i per la part d’ajuts a les empreses, hem comptat amb l’ajut del Consorci Vall del Ges, Orís i Bisaura.

-Entenc que són iniciatives que ja deuen estar sol·licitades…

Pel que fa als ajuts, es van publicar divendres passat i ja s’han revisat sis peticions i hi ha hagut més trucades. La iniciativa que ha tingut més sol·licituds és fer demandes a la xarxa de voluntariat d’atenció a les persones més grans que es comuniquen o bé amb trucades o bé amb missatgeria instantània i que gestionen des de viatges per comprar, farmàcia, llençar escombraries, cuidar infants… o portar millor la soledat. Aquesta xarxa està coordinada per un regidor i també ha estat molt positiva per fer arribar les novetats, les recomanacions de confinament, etc…

En el marc del voluntariat, també s’ha endegat grups per confeccionar màscares -a molt bon ritme- i també per compartir wifi a les llars per tal que tots els infants puguin accedir a les plataformes digitals.

-Com ha canviat la vida? I com a alcalde, què és el que l’ha afectat més?

Aquí el canvi de ritme ha estat molt important perquè vivim en un entorn meravellós i la gent està molt acostumada a sortir a caminar, fer unes bones rutines, i això hi ha hagut persones del poble que remarcaven que els havia costat molt. Com a alcalde, em sembla que la proximitat amb la gent té dos vessants: una és la comunicació directa, les ganes de compartir i la confiança; i l’altra és gestionar la dificultat quan t’hi trobes, saber què pots fer, si has fet tot el que has pogut… ara estic fent més hores que mai, com a càrrec electe oferim un servei públic, gestionant el dia a dia i ara, aquesta situació. Es mereix un tema a part el fet de ser electe de municipi petit, on fas de tècnic, de polític, t’impliques en els problemes de la gent… sense desmerèixer mai la feina del personal dels ajuntaments, que també fa de tot i ens ajuda en tot.

El que ha estat més dur ha estat gestionar les morts de persones, amb una coneixença propera de les famílies, que han hagut de fer el dol en unes condicions inimaginables, aïllades… En aquest sentit, hi hem estat tan a prop com hem pogut i hem ofert serveis voluntaris de psicologia.

-Alcalde, per acabar, què creu que ens ensenyarà la pandèmia?

Jo crec que ens ensenyarà que la sanitat és un pilar bàsic que s’ha de dotar de recursos i que no sigui precari. També caldrà posar en valor aquesta xarxa ciutadana de voluntariat que pot fer grans coses i que ha demostrat que tothom és necessari i tothom pot fer coses. En dues setmanes, unes 70 persones han fet més de 2.000 mascaretes. També penso que caldrà pensar en la tasca que està fent el comerç de proximitat, que ha fet tots els esforços i més per continuar oberts i oferint els serveis a la gent. I finalment, caldrà fer una reflexió sobre la nostra societat en general, perquè a partir d’ara tindrem més present que mai que tot és molt canviant i que ens hi haurem d’adaptar.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (15)

ENTREVISTA A JOSE ANTONIO TROGUET, ALCALDE DE PONT DE SUERT (ALTA RIBAGORÇA)

Jose Antonio Troguet (JxCat) és alcalde de Pont de Suert (Alta Ribagorça) des de l’any 2015. Es tracta d’un municipi situat estratègicament, de manera que facilita l’apropament a punts de la geografia muntanyenca catalana, aragonesa i francesa: la Vall de Boí, la Vall de Barravés, la Vall de Llevata, la Vall Fosca, la Vall d’Aran, la Vall de Benasc i la d’Isàvena. Amb tradició minera i posteriorment d’indústria hidroelèctrica, Pont de Suert basa actualment bona part de la seva economia en el turisme, tenint en compte que té a tocar de casa una meravella com el PN d’Aigüestortes o l’espectacular romànic de Boí Taüll.

-El coronavirus, de moment, no ha estat massa dur a l’Alta Ribagorça, cosa que no podem dir de les seves comarques veïnes…

Ara mateix tenim mitja dotzena de casos confirmats. Però ens passa una mica com a tothom: els tests no es fan i per tant desconeixem l’abast real. De tota manera, els casos que tenim, comparats amb la Vall d’Aran o Pallars, són molt poquets.

-Com hi estan fent front des del Pont de Suert?

Ja fa tres setmanes, abans que es decretés el confinament, vam suspendre totes les activitats col·lectives, perquè al Pont de Suert en tenim moltes d’esportives, sobretot relacionades amb la piscina i el centre esportiu. Després va venir el tancament dels centres educatius i a l’ajuntament vam decretar serveis mínims, tot amb l’objectiu de minimitzar els moviments.

-Però va arribar gent de segones residències al municipi en aquestes dates?

Sí, sobretot en aquest primer cap de setmana en què es va decretar el confinament, va venir molta gent de Lleida i Barcelona, tot i que les estacions d’esquí ja estaven tancades. La diferència amb la Vall d’Aran és que allà tenen molta segona residència de Madrid i això de ben segur que ha estat un canal de transmissió del virus i per això tenen més casos.

-Quines altres mesures van prendre?

Doncs assegurar l’abastament dels serveis més bàsics com l’enllumenat, la neteja viària, la potabilització de l’aigua. A Pont de Suert tenim 25 nuclis de població i tenim 28 dipòsits d’aigua que necessiten manteniment periòdic. També des de la primera setmana van començar una campanya de desinfecció de la via pública amb la brigada municipal i insistint sobretot els espais amb més circulació o més sensibles, com la residència d’avis o el CAP.

-Tenen l’hospital de referència, el de Vielha, a una hora de camí. Això els hi suposa algun inconvenient?

Fins ara no, però perquè tampoc tenim massa casos i, per tant, no ens ha generat cap problema. El nostre hospital de referència és el de Vielha però també el de Tremp, i se’ns hi deriva segons les patologies, però el més proper és el de Vielha. Ara mateix estan una mica saturats.

-El turisme és el sector en el què es basa la seva economia. Què suposarà aquesta crisi sanitària per al municipi, tenint en compte que afecta de ple la Setmana Santa.

Doncs efectivament tindrà uns efectes molt negatius. El Pont de Suert històricament havia sigut una zona amb molta indústria i amb molts llocs de treball vinculats a les mines de plom i plata i també carbó. I des dels anys 60 i fins a final dels 80 hi va haver el boom de la indústria hidroelèctrica. Però a finals dels 80 cau i entra en escena Boí i Taüll. Això fa que l’economia es vagi decantant més cap al turisme. De tota manera, Pont de Suert, com a capital de comarca, és el centre de serveis i on viu la majoria de gent que treballa en aquests serveis. Està clar però que ens afectarà molt, perquè la campanya turística d’hivern estava essent molt bona fins que s’ha vist truncada per aquesta crisi sanitària.

-Tenen el PN Aigüestortes a tocar. Han tingut problemes amb visitants que s’han saltat el confinament?

Al principi sí. El primer cap de setmana de confinament va venir molta gent, però després els Mossos d’Esquadra van fer controls exhaustius. Però a ara com ara si vols anar, per exemple, de Tarragona a l’Alta Ribagorça has de passar mínim per quatre o cinc controls, i si t’enxampen et fan girar. És important limitar la mobilitat entre territoris, perquè si un territori està més o menys controlat, amb la mobilitat es pot descontrolar ràpidament. També s’ha de tenir en compte que els serveis mèdics estan fixats segons la població de cada territori.

-I amb les segones residències? Han hagut de prendre mesures?

No, mesures específiques cap. La gran majoria està respectant el confinament. Sempre hi ha qui surt més del que toca, però són poquíssims. Pel que fa a l’abastiment dels serveis bàsics a la població tampoc hem tingut cap problema, malgrat que gent de segons residència hagi decidit passar el confinament al nostre municipi.

-La gent gran continua essent el col·lectiu que més pateix els efectes d’aquest virus. Com els estan ajudant?

Vam centralitzar aquest tema als serveis socials, perquè ja hi ha molta gent gran a qui se’ls hi fa seguiment durant l’any per diversos motius. Davant d’aquesta situació vam pensar que el millor que podíem fer és que els serveis socials continués coordinant el servei, i el mateix vam fer amb el voluntariat. Quan hi ha una petició o detectem que algú pot necessitar ajuda, s’hi contacta i se’ls hi ofereix repartir-los menjar a domicili juntament amb un restaurant del municipi i la brigada municipal. Els que tenen atenció domiciliària se’ls hi fa la compra i el menjar si fa falta.

-I la residència de la gent gran?

Doncs aquí hi tenim una cura extrema, perquè hi viu gent molt fràgil. Hi ha una quarantena d’avis i tots són molt grans. La vam tancar abans que es decretés l’estat d’alarma i les visites van quedar eliminades. Alhora hi fem una tasca de desinfecció molt acurada. Deixa’m dir que també hi ha hagut el cas d’un propietari hoteler que ens ha ofert el seu establiment per qualsevol emergència sanitària.

-Han hagut de suspendre alguna activitat o esdeveniment important?

Segurament que haurem de suspendre la Triatló, per la que esperàvem més de 500 participants. S’ha de fer el mes de juliol, però veiem que perilla. I una altra cosa que també ens fa patir són les Falles, un dels esdeveniments que ens porta més gent, i que es fa per Sant Joan, el 24 de juny.

-Com encaren la crisi econòmica que es preveu després de superar la sanitària, com a municipi?

En el marc del què podem fer com a ajuntament, tenim previst un paquet de mesures econòmiques sobretot per ajudar els establiments que han hagut de tancar. Aquesta gent està ingressant zero i això provocarà molts problemes. Els autònoms també necessitaran ajuda i més si es perd una Setmana Santa. Tot el que estigui al nostre abast ho farem, malgrat les dificultats que també tindrem a nivell econòmic, ja que continuem mantenint els treballadors dels serveis municipals. Haurem de prioritzar i, si volíem fer una obra determinada, potser haurà d’esperar. Hem de tenir en compte que això al principi semblava que havia de ser un parèntesi, però s’està convertint en una nova realitat. Davant d’això, com ajuntament, ens estem readaptant i estem organitzant activitats que es puguin fer des de casa, sobretot les que fan referència a la piscina.