El president de l’AMI , Jordi Gaseni, ha assistit dissabte, 24 de febrer, a l’acte de cloenda de l’Assemblea General d’Òmnium Cultural, que ha tingut lloc a Barcelona. Sota el títol “El país que volem”, la cloenda a anat a càrrec del president, Xavier Antich, acompanyat per la renovada junta directiva de l’entitat, i ha comptat amb la presència de nombroses entitats.
L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i la Fundació Congrés de Cultura
Catalana van signar el passat dimarts, dia 13 de febrer, un acord marc de col·laboració per tal d’impulsar el Congrés de Cultura Catalana 2024-25 entre els municipis de Catalunya. Es tracta d’unir sinergies per promoure, promocionar i divulgar el Congrés a tot l’àmbit municipal i actuar conjuntament per implicar el teixit local a través dels seus òrgans de representació institucional. Així mateix, i per tal de visualitzar el suport dels ajuntaments catalans al Congrés, es farà arribar a les corporacions una moció de suport a les diferents activitats.
Van signar el conveni per part de l’AMI el seu president, Jordi Gaseni, i per part de la Fundació, el seu president, Agustí Alcoberro.
L’AMI té una extensa i consolidada xarxa territorial amb una capil·laritat rellevant per tot el territori català, així com aliances amb la restes de territoris de parla catalana i està dins el seu camp d’acció la promoció de la cultura catalana, en tots els àmbits i la defensa de tots els seus elements característics, en el sentit més ampli de la paraula.
Per la seva banda, la Fundació Congrés de Cultura Catalana és una Fundació sorgida arrel del congrés de Cultura Catalana que va tenir lloc entre els anys 1975-1977 i té com a objectiu la promoció d’estudis i el suport a les iniciatives que serveixin per a potenciar la realitat cultural (dels països de parla) catalana. L’activitat fundacional està dirigida especialment a estimular la investigació sobre les àrees que es considerin prioritàries dels àmbits econòmics, socials, científics i humanístics; fomentar el coneixement i col·laboració entre les diferents institucions culturals i científiques existents (als Països Catalans); i contribuir amb les seves activitats a la projecció exterior de la realitat catalana.
Per tant, ambdues entitats comparteixen la promoció de la participació ciutadana com una de les seves finalitats essencials, i és per això que ambdues parts convenen en la necessitat d’establir un marc de col·laboració que permeti contribuir, de manera coordinada, a aquesta participació ciutadana.
EL CONGRÉS DE CULTURA CATALANA 2024-25
L’històric Congrés de Cultura Catalana va ser una mobilització popular de diferents sectors de la població catalana entre els anys 1975-1977, sorgit d’una reivindicació social. Els objectius principals del Congrés van ser la normalització de la llengua catalana i la defensa dels drets de les persones i el drets de la cultura catalana, entesa com la cultura pròpia dels Països Catalans.
El Congrés es va dedicar a analitzar l’estat de la nostra cultura en el seu sentit antropològic, de la llengua al dret, de l’agricultura a la indústria, de les arts plàstiques a l’ordenació del territori, per tal que tècnics i ciutadans ho estudiessin i ho debatessin i que el resultat fos útil als futurs governs autonòmics dels Països Catalans: la Generalitat de Catalunya, la Generalitat del País Valencià i el Govern de les Illes Balears.
Cinquanta anys després d’aquell gran esdeveniment, el nou Congrés de Cultura Catalana serà una realitat l’any 2025, amb activitats prèvies a tot el territori durant el 2024, i amb dos objectius clars: ser un espai obert de trobada on recuperar l’autoestima col·lectiva; i ser la llavor que generi noves il·lusions, espais i lideratges. Entre els diferents objectius del Congrés hi trobem: vertebrar i equilibrar el territori amb una visió integrada, equitativa i global; potenciar les oportunitats per al jovent i fomentar el desplegament del seu talent; fer front a l’emergència climàtica; potenciar l’ús social de la llengua catalana i projectar-la en un nou entorn social i comunicatiu; protegir les persones en situació de vulnerabilitat i posar en valor les tasques de cura que requereixen; afrontar les desigualtats entre homes i dones; recuperar i redefinir la idea de Països Catalans com a comunitat plural i diversa que generi una identitat compartida consistent i atractiva; o ressituar la cultura catalana en el context internacional i, particularment, potenciar la seva projecció europea, entre d’altres.
Podeu trobar tota la informació del Congrés a: www.noucongres.cat
La primera reunió anual del consell directiu de l’AMI ha tingut lloc a Sant Cugat del Vallès, concretament al Museu d’aquesta localitat. Es tracta de la primera reunió d’aquest òrgan després d’ésser aprovat a l’assemblea general celebrada el passat mes d’octubre. La reunió, feta en format mixt (presencial/online), ha servit per presentar el tancament de comptes del 2023, el pressupost d’enguany, l’informe de gestió 2023, així com la planificació i els diversos projectes que encararà l’entitat. Concretament, s’impulsarà entre els ajuntaments una moció sobre l’amnistia, s’ha signat un conveni de col·laboració amb el Congrés de Cultura Catalana, i finalment s’ha aprovat la realització d’un congrés internacional de nacions sense estat.
Divendres passat, una delegació de l’AMI formada pel president, Jordi Gaseni, els vicepresidents, Salvador Coll i David Solà i la vocal de l’executiva, Cristina Mundet, es van reunir amb l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, per abordar diferents temes d’actualitat i plantejar possibles col·laboracions de futur.
Cal recordar que Girona va ser municipi constituent de l’AMI, l’any 2011 i que al llarg dels anys s’ha mostrat sempre com un ajuntament implicat en el dia a dia de l’Associació.
Va ser una ocasió per parlar amb el nou alcalde de Girona sobre temes d’àmbit municipalista i també per presentar la nova etapa de l’AMI en la qual s’han renovat parcialment els òrgans de govern com l’Executiva amb l’entrada de nous representants municipals com, per exemple, el nou vicepresident primer, Salvador Coll, que és l’alcalde de Cornellà del Terri (Pla de l’Estany).
L’executiva de l’AMI, sorgida de l’assemblea general celebrada l’octubre de 2023 a Vacarisses, s’ha reunit amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès. La comitiva de l’AMI, encapçalada pel president de l’AMI, Jordi Gaseni (L’Ametlla de Mar), també ha comptat amb la presència del vicepresident, Salvador Coll (Cornellà del Terri), i els vocals Tònia Vila (Arenys de Munt), Eduard Rovira (Torredembarra), Cristina Mundet (Vilobí d’Onyar) i Xavier Masgrau (Òrrius). Per part de la Generalitat, també hi han assistit la consellera de la presidència, Laura Vilagrà (que havia format part de l’executiva de l’AMI), i el secretari general de Governs Locals i l’Aran, David Rodríguez.
La trobada ha servit per parlar dels reptes de present i futur del municipalisme independentista, que és majoritari a Catalunya.
L’executiva de l’AMI, sorgida de l’assemblea general celebrada l’octubre de 2023 a Vacarisses, s’ha reunit amb la presidenta del Parlament de Catalunya, Anna Erra. La comitiva de l’AMI, encapçalada pel president de l’AMI, Jordi Gaseni (L’Ametlla de Mar), també ha comptat amb la presència del vicepresident, Salvador Coll (Cornellà del Terri), el vicepresident David Solà (Sant Quirze de Besora), la secretària Laia Ollé (Collsuspina), i els vocals Tònia Vila (Arenys de Munt), Eduard Rovira (Torredembarra), Cristina Mundet (Vilobí d’Onyar) i Xavier Masgrau (Òrrius).
Durant la reunió s’ha parlat dels reptes actuals i de futur de l’entitat i del municipalisme independentista. La presidenta Erra havia estat tresorera de l’AMI entre els anys 2019 i 2021.
Òmnium Cultural ha reunit aquest dissabte, 25 de novembre, un miler de persones a la Farga de l’Hospitalet, en l’acte ‘Amb l’amnistia, cap a l’autodeterminació’. Amb un format àgil i amè, s’ha donat veu a bona part dels col·lectius que han patit la repressió per temes relacionats amb la defensa del drets i de les llibertats com a país, entre els quals s’hi troben una bona colla d’alcaldes i alcaldesses de Catalunya.
L’Associació de Municipis per la Independència hi ha estat representada pel seu president, Jordi Gaseni, i el vicepresident, Salvador Coll. Al costat d’altres entitats i col·lectius que hi van donar suport, es vol sumar i recuperar la mobilització a favor del dret a l’autodeterminació, un cop ja s’ha aprovat la Llei d’Amnistia.
La Intersindical ha celebrat aquest dissabte, dia 25 de novembre, el 30è aniversari, amb un acte al Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra. L’AMI ha fet costat al sindicat amb la presència de la vocal de l’Executiva, Tònia Vila, a l’acte.
La Intersindical es va crear ara fa 30 anys i, poc a poc, ha anat penetrant en els centres de treball, creant seccions sindicals arreu del país i bastint un model que ha permès guanyar drets per a la classe treballadora. Aquest fet l’ha convertit en un actor social que treballa, des de sindicalisme, per a fer país.
La Catalunya Nord ha celebrat aquest dissabte, 4 de novembre, la Diada Nacional, amb una manifestació que ha transcorregut pels principals carrers de la vila de Perpinyà. El president de l’AMI, Jordi Gaseni, ha participat en aquest acte i ha acompanyat els catalans i catalanes del nord en aquesta data que rememora la divisió del territori de parla catalana arran del Tractat del Pirineus l’any 1659.
Una bona colla d’entitats, associacions i representants polítics han estat presents a Perpinyà i han defensat la llengua i la cultura catalanes a banda i banda dels Pirineus, com a signe d’una identitat que no es pot deixar perdre.
Vic ha acollit avui, 24 d’octubre, la primera reunió de la nova comissió executiva, que va prendre possesió a l’assemblea general de l’AMI 2023, el passat 6 d’octubre a Vacarisses. La nova comissió executiva ha estat parcialment renovada: el president, Jordi Gaseni (regidor de l’Ametlla de Mar), el vicepresident, David Solà (Sant Quirze de Besora), la vocal Tònia Vila (regidora d’Arenys de Munt) i la vocal Cristina Mundet (regidora a Vilobí d’Onyar), es mantenen en el càrrec. Salvador Coll (Cornellà del Terri) en serà vicepresident, en substitució de la fins ara vicepresidenta, Sònia Gràcia (Fornells de la Selva), que passa a ser vocal. Finalment, Laia Ollé (Collsuspina) és la secretària de l’entitat i l’executiva es completa amb Xavier Masgrau (Òrrius) com a vocal.
La trobada ha servit a les noves incorporacions com a presa de contacte per conèixer la situació i per començar a treballar diverses propostes i programa estratègic de l’entitat, després de l’assemblea general que va renovar els òrgans directius un cop passades les eleccions municipals del mes de juliol. Properament, es farà el mateix amb el consell directiu, òrgan representatiu territorial de l’AMI. També s’iniciarà una ronda de trobades institucionals de diversa índole per tal de compartir, analitzar i treballar conjuntament els objectius de l’entitat i els projectes de futur. L’AMI es va fundar a Vic l’any 2011.
L’Associació de Municipis per la Independència ha celebrat l’assemblea ordinària de socis, que ha tingut lloc avui divendres, 6 d’octubre a les 11.30h al Casal de Cultura de Vacarisses (Vallès Occidental).
Durant l’assemblea s’ha aprovat la renovació parcial dels òrgans de govern de l’entitat, amb una candidatura unitària sorgida després de la contesa electoral de les municipals del mes de juliol.
L’assemblea ha començat amb la benvinguda de l’alcalde de la localitat, Antoni Masana. Al llarg de la sessió s’ha fet un repàs del recorregut anual de l’activitat de l’entitat. El president, Jordi Gaseni, ha agraït la tasca tant dels membres entrants i sortints dels òrgans directius de l’entitat i ha explicat la rellevància d’aquest compromís, tot destacant “que hem de ser conscients de la importància dels municipis en el moviment independentista”. Gaseni també ha destacat que l’AMI és signant del Pacte Nacional del Moviment Civil per la Independència, que suposa “una estratègia compartida per tal d’enllestir el que no vam poder assolir l’any 2017. Un acord en positiu que pretén guanyar el país i defensar les persones”. Gaseni també ha destacat que “el món municipalista cuidarà la cohesió del moviment independentista, amb una gran consciència de la importància dels municipis.”
El secretari general de Governs Locals i relacions amb l’Aran, David Rodríguez, ha felicitat als membres dels òrgans de govern, tot desitjant-los “tota la força i disponibilitat per fer front als reptes cabdals per a uns moments difícils per al moviment independentista”, així com el fet que “l’AMI sigui un dels eixos de la transformació del nostre país, que, des de les diferents sensibilitats, permetin construir propostes pel futur del país, amb la responsabilitat que ens pertoca com a representants de la ciutadania.” “Hem de tenir forces i claredat per treballar des dels municipis, perquè per guanyar ens cal ser més, més forts”, ha reblat al final del seu parlament.
Com a cloenda de l’acte, la presidenta del Parlament de Catalunya, Anna Erra, tot felicitant l’AMI pel seu compromís, i ha destacat la importància estratègica de l’AMI, una entitat “que sempre hi és”, en la lluita contra la repressió i en la defensa del país, que està en una situació que ha de millorar, escollint el camí de la llibertat”.
Sota el lema “Defensem l’1 d’octubre: independència, autodeterminació, amnistia”, les entitats Consell per la República, ANC, Òmnium Cultural, La Intersindical i l’AMI, han organitzat un acte commemoratiu del 6è aniversari de l’1 d’octubre, que ha tingut lloc a la Plaça de Catalunya de Barcelona.
Per part de l’AMI, hi ha participat el president, Jordi Gaseni. Per part de La Intersindical hi ha intervingut el secretari general, Sergi Perelló; per part de l’ANC, la presidenta, Dolors Feliu; per part d’Òmnium Cultural, el president Xavier Antich; i per part del Consell per la República, el president Carles Puigdemont.
En el seu parlament, el president de l’AMI, Jordi Gaseni, ha expressat que ‘hem de tornar a actuar amb la força d’una gran mola de peix capaç de rebentar la potent xarxa de l’opressió de l’Estat espanyol’. També ha remarcat la transcendència de l’1 d’octubre i ha posat de relleu la feina i la generositat de les entitats per treballar per la unitat de l’independentisme.
La Diada Nacional de Catalunya ha omplert, un cop més, els carrers de Barcelona. Sota el lema “Via Fora!”, la manifestació organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, Consell per la República i l’AMI, ha comptat amb una massiva participació, en les 4 columnes que han confluït a la Plaça del primer d’Octubre i que portaven per títol PAÍS, SOBIRANIA, LLENGUA I INDEPENDÈNCIA. Els alcaldes i alcaldesses de l’AMI hi han participat dins de la columna PAÍS, encapçalada per una pancarta amb el títol: “11s. Per una major qualitat de vida, Via Fora!”.
A la plaça del primer d’Octubre ha tingut lloc l’acte polític, amb la participació del president de l’AMI, Jordi Gaseni, la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Dolors Feliu, el president d’Òmnium, Xavier Antich, i el representant del Consell per la República, Lluís Llach.
En el seu parlament, Gaseni, ha posat de relleu la força que han tingut els ajuntaments en els moments clau per Catalunya, com la proclamació de la República de Francesc Macià o l’1 d’octubre de 2017. Així mateix, també ha destacat la importància del Pacte Nacional del Moviment Cívic per la Independència que es va signar el passat 8 de setembre i que marca un espai comú entre les entitats i associacions que treballen per assolir la República catalana.
En representació del consell executiu l’AMI, també hi varen assistir el vicepresident, David Solà, el secretari, Isidre Sierra, i les vocals Cristina Mundet i Tònia Vila.
Avui divendres, 8 de setembre i a poques hores de la celebració de la Diada Nacional de Catalunya, s’ha presentat a l’Ateneu de Barcelona, el Pacte Nacional del Moviment Civil per la Independència. La presentació ha anat a càrrec de la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Dolors Feliu, i també hi han participat 4 entitats signants: Òmnium Cultural, amb la presència de la vicepresidenta, Marina Gay, la consellera del Consell per la República, Teresa Vallverdú, el representant de La Intersindical, Sergi Perelló, i el president de l’AMI, Jordi Gaseni.
El president de l’AMI ha destacat que ‘la importància de la signatura del Pacte Nacional del Moviment Civil per la Independència és perquè expressa la voluntat d’avançar cap als nostres objectius d’independència i llibertat compartits. Hem d’anar de la mà de molta gent per assolir consensos i vull donar les gràcies de poder-hi ser presents, perquè la representació de la gran majoria dels ens locals catalans és quelcom que hem de cuidar.’ Finalment, fent una referència a la Diada Nacional de Catalunya del proper dilluns, ha manifestat que ‘volem que sigui una gran manifestació que ens ajudi a donar l’empenta necessària cap a la independència.
Tot seguit, s’ha fet una fotografia de grup també amb la resta d’entitats representades que han signat el Pacte.Podeu llegir-ne aquí el contingut.
El viatge dels pobles al llarg de la història es reflecteix en la realitat del seu dia a dia: en quelcom tan senzill com l’anar i venir de les places i dels carrers; en les diverses manifestacions de les tradicions i festes, que perfilen allò que estimem i que compartim; en la cultura i la llengua… que ens fan com som. I que, malgrat les dificultats, perviuen a casa nostra.
A Catalunya, els fets de la seva història més recent son i seran part imprescindible de la memòria del nostre país, per comprendre qui som. Ara fa 6 anys, vam caminar per la via que ens portava cap a la nostra anhelada independència, però el final no va ser com volíem. I tot i això, vam poder demostrar la força d’un poble que té la voluntat de defensar els drets i llibertats per tenir un futur millor.
Després de tots aquests fets, hem viscut de primera mà la repressió i, perquè no dir-ho, la decepció de no haver assolit els nostres objectius com a país. Però això no ens ha fet defallir per continuar buscant noves oportunitats per treballar per la independència, tot i les dificultats que, també perquè no dir-ho, no desapareixen ni desapareixeran. Les amenaces sobre la nostra llengua i cultura, la polarització política; la realitat – i l’ascens- de posicionaments polítics poc o gens democràtics que guanyen més i més adeptes; la realitat d’un món canviant que transforma les certeses en nous interrogants; la desinformació; les desigualtats; les guerres… Tot forma part d’una realitat líquida en la qual sabem que un país com Catalunya podria cristal·litzar en un present millor per al benestar de les persones des d’un punt de vista de sobirania, en el sentit més ampli del terme: des de les necessitats més bàsiques de les persones fins a la visió del que volem ser i del que volem projectar al món.
Aquesta visió es construeix cada dia sense cap mena de dubte, des del món local. Vetllant per les petites realitats del dia a dia, els alcaldes i alcaldesses copsem també, el pols del país. Sabem que una Catalunya independent milloraria la realitat, i així ho demostrem cada dia. Així ho vam demostrar, essent decisius ara fa sis anys en la celebració del Referèndum i representant la força de ciutats, pobles i viles amb la presència al carrer. Enguany, any d’eleccions municipals, la força del municipalisme independentista no ha defallit i s’ha demostrat un cop més què volen els ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
Des de la diversitat i la pluralitat, cal sortir, un cop més, al carrer, tots junts, per poder canviar les coses, per poder reivindicar l’1 d’octubre i el Referèndum, i per tornar a creure que la República catalana és possible. Tornem-hi a creure, des dels carrers, des dels pobles, des de les ciutats, des de cadascuna de les nostres individualitats. Defensem allò que som, i serem imparables.
Visca Catalunya Lliure!
El president de l’AMI, Jordi Gaseni i el secretari de l’entitat, Isidre Sierra han assistit avui, 5 de setembre, a la conferència que ha pronunciat el president i eurodiputat Carles Puigdemont a Brussel·les, on ha exposat la posició de Junts respecte la situació sorgida de les eleccions generals del passat 23 de juliol.
L’Associació de Municipis per la Independència ha volgut ser avui, dimecres, 5 de julio, al costat dels eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, el dia que s’ha donat a conèixer la sentència del Tribunal General de la Unió Europea que els retira la immunitat. Per aquest motiu, el president, Jordi Gaseni, s’ha desplaçat a Brussel·les. Després de la roda de premsa per explicar la sentència, que ha tingut lloc al Parlament Europeu, Gaseni destacat que “és absolutament imprescidible que tot l’independentisme vagi de la mà” i ha mostrat tot el seu suport i força a tots els exiliats i exiliades.
L’Associació de Municipis per la Independència ha participat activament a les Diades Nacionals multitudinàries que es venen celebrant a Catalunya des del 2012. Molts anys com a coorganitzadors i implicant-nos activament en totes les convocatòries, mobilitzant les alcaldies però també fent d’altaveu en tot el territori per promoure la participació.
Entenem que la Diada és un acte de país, un acte d’unitat i un acte on totes les sensibilitats s’hi han de sentir còmodes i representades. Aquests són els nostres valors i són els què hem promogut i defensat allà on hem estat.
Enguany, la decisió de l’Assemblea Nacional Catalana ha estat d’excloure l’AMI com a veu visible de la Diada. Des de fa moltes setmanes, hem sol·licitat, reiteradament, de mantenir una reunió bilateral AMI-ANC per poder conèixer els detalls del plantejament d’aquest any, per tal d’assegurar-nos que la Diada no s’aprofitaria com a un acte de confrontació. Però no ha estat possible.
Entenem, com a única forma per defensar la independència de Catalunya, la unitat, el diàleg i el consens. Tots i totes som necessaris per construir aquest país lliure que tant desitgem.
Tot i les circumstàncies, l’AMI ha estat present a la presentació de la Diada d’enguany, celebrada ahir, dilluns 3 de juliol a Barcelona, com a convidada, no com a actor principal perquè no sortirà de nosaltres la divisió, ni el treball sense fer pinya per la independència de Catalunya. La nostra Diada serà a Barcelona però també a tots els pobles, viles i ciutats de Catalunya, com ha estat sempre i des d’on hem d’articular el territori per arribar a la nostra fita, la República Catalana.
