Associació de Municipis per la Independència

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (43)

ENTREVISTA A AGNÈS FERRÉ ALCALDESSA DE LA BISBAL DEL PENEDÈS

Agnès Ferré (Compromís amb La Bisbal), és alcaldessa des de les eleccions del 2015 i re-gidora a l’ajuntament des del 2003. La Bisbal és un petit poble del Baix Penedès, amb una extensió considerable de més de 30 km2 i 3.500 habitants, repartits en un petit nucli i diverses urbanitzacions, rodejat per les serres del Montmell i de Santa Cristina i situat a l’extrem de ponent de la plana del Penedès.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

-Quina ha estat la incidència de la COVID-19
Aquí hi ha hagut tres defuncions i actualment unes 10 persones confinades a casa, amb seguiment telefònic per part de la metgessa. Com a hospital de referència tenim l’hospital del Vendrell.

-Alcaldessa, té un perfil a les xarxes socials actualitzat diàriament, amb el bloc personal… i un protocol d’ús de les xarxes socials municipals al vostre web, suposo que les comunicacions és un fet que teniu molt en compte.

Sí, és molt important perquè a més La Bisbal és un municipi dispers, tenim molt de territori i el nucli històric amb set urbanitzacions molt separades, per tant és difícil arribar a tothom; amb les xarxes socials és una bona manera d’arribar-hi. Per a la informació a la ciutadania també fem servir el telèfon, amb persones que donen aquest servei de 9h a 14h -tot i que l’ajuntament està tancat-, també oferim tràmits electrònics, amb una plataforma que ja fa uns quants anys que funciona i ens ha anat molt bé. Pel que fa al meu bloc, l’any 2015 va ser una eina de presentació de les accions que volíem dur a terme des de la candidatura, ara ja fa un temps que serveix de “diari” que forma part de la meva rutina i hi escric una mica cada dia.

-El vostre web també està al dia i ja hi heu publicat les normes de desconfinament. Creu que la gent en té ja ganes?

Crec que en tenen massa ganes, en part. És veritat que viure en un poble és diferent que estar en una ciutat en un pis petit. Aquí al poble la majoria són cases amb espai i pati o jardí exterior, per tant és diferent. Sí que és veritat que ha estat un canvi molt gran el fet de passar de fer vida normal a tancar-se a casa i no poder estar amb la família…

-Hi ha una bona presència d’empreses i emprenedoria, quin contacte teniu amb les empreses?

L’empresa més important de la comarca és Idiada, del sector de l’automoció i que està dins el terme municipal de 5 municipis. Han hagut de fer un expedient de regulació però ens preocupa entre cometes perquè podran tornar a funcionar. Els 2 polígons que tenim estan relacionats amb la logística, una part de la qual va funcionant i una altra part relacionada amb el sector de l’hostaleria que està patint les conseqüències de l’aturada. Però estem des de sempre en contacte tant amb les empreses com autònoms i comerços per seguir de prop la situació.

-Els comerços continuen oberts i donant servei… I els serveis turístics?

Els d’alimentació sí i l’estanc també. A nivell de turisme no tenim molts serveis, tot i estar a prop de la Costa Daurada. Els comerços s’han reinventat i donen servei de repartiment i altres accions que fa un mes i mig era impensable. Una preocupació important que hem tingut aquí ha estat la mobilitat en els caps de setmana, amb la vinguda de gent de l’àrea metropolitana. No disposem de policia local i els Mossos no donen l’abast i penso que aquest aspecte s’havia d’haver vigilat des dels municipis d’on surten, tot i que entenc que també és difícil. Amb tot, penso que la majoria de gent ha estat conscienciada, amb potser només una part de gent que no ha complert.

-A nivell d’entitats i voluntariat amb relació a la COVID-19, com s’han organitzat?

La veritat és que s’han autoorganitzat, cosa que és una sort, i hem tingut moltes trucades de persones que s’oferien per ajudar. Des de fa temps disposem al poble del servei “bon dia”, amb unes 8-10 voluntàries que venen, 2 d’elles cada matí a l’ajuntament, i truquen a totes les persones majors de 65 anys cada dia. A més, es fan 2 trobades l’any amb aquest col·lectiu. I ara, des del 15 de març, les voluntàries s’han repartit les fitxes de les persones apuntades al servei i continuen trucant des de casa seva, als avis i àvies. En el moment que detecten alguna necessitat, ens ho passen a l’ajuntament i es coordina. També des de la residència de la gent gran, la directora és metgessa i ens va demanar de confeccionar bates d’una determinada manera per a l’hospital del Vendrell i s’ha coordinat un grup de 17 persones amb el material i el repartiment d’aquest coordinat pels ajuntaments. Han fet unes 1.300 bates. Amb això hem evitat que la gent es desplaci i pugui participar. El jovent també s’ha coordinat i ha publicat diversos vídeos breus i el grup de teatre també va oferir una obra en línia.

-Creu que hi haurà un canvi d’hàbits pel que fa a la mobilitat, ja que és un tema important pel vostre municipi i la seva extensió?

Crec que sí perquè es promourà que es facin més videoconferències, tot i que a nivell de les empreses de logística crec que ja es feia. Per altres sectors en què la gent es desplaçava més, sí que crec que canviarà i aprofitarem més aquests mitjans, als quals ens hem hagut d’acostumar.

-Com ha estat la relació amb altres ens i institucions?

Pel que fa a la del Consell Comarcal i la d’alcaldes i alcaldesses -som una comarca petita però molt tupida, amb 14 municipis molt junts- hem anat fent reunions i compartint xarxa, independentment del color polític. Tenim una bona xarxa. A nivell de la Diputació, ens comuniquem amb correu electrònic, tot i que els diputats que tenim també ens van traslladant la informació. Els pobles que no formem part de l’àrea metropolitana en som molt conscients, sempre ho hem vist, que, tant a nivell d’Estat com de Generalitat, el centralisme no afavoreix massa a la resta del territori.

-Com a alcaldessa, què creu que canviarà després d’aquesta crisi?

Jo penso que estem molt acostumats a programar i planificar, per tant ens haurem d’acostumar a gestionar la incertesa. A tots ens agradaria tenir més certeses o saber què podrem fer demà, per exemple, però ara no ho sabem. Aquesta incertesa és, d’una banda, general, i de l’altra personal, per saber què et pot passar, amb les feines, la família, etc. A nivell de poble, anem de cara al bon temps i teníem festes als barris, un munt d’activitats també per Sant Jordi -que hem fet en línia-, amb idees noves, com un concurs de fotografies… Però de cara a l’estiu el que toca és reinventar-se i pensar que el futur és incert i gestionar el dia dia, posant la mirada en un horitzó no gaire enllà, per si de cas. En relació amb les persones treballadores de l’ajuntament, tot això ha suposat un canvi molt gran per a tothom, però estic molt contenta i satisfeta perquè la resposta ha estat molt bona, tant a nivell de treball com de predisposició.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (42)

ENTREVISTA A MARC SOLSONA ALCALDE DE MOLLERUSSA

Mollerussa, capital del Pla d’Urgell amb 14.700 habitants. El seu alcalde des del 2010 és Marc Solsona (PDeCat) que també és diputat al Parlament de Catalunya. Solsona ha basat la gestió de la COVID19 al seu municipi en una política comunicativa transparent, directa, proactiva i propera que apel·la a la corresponsabilitat dels mollerussencs. Reclama pels ajuntaments les competències i la capacitat de decisió, d’execució, jurídica i econòmica que els pertoca per ser l’administració que més ràpid i amb més eficàcia resol els problemes dels veïns i veïnes i veu com el conflicte Catalunya-Espanya s’ha accentuat en aquesta crisi perquè ha posat davant el mirall dos models d’estat diferents, contraposats.

-Com ha canviat el seu dia a dia com a alcalde des del mes de gener al mes de maig?

Ens han canviat les rutines diàries. El primer és que en un pis de 90m2, on no hi tenia habilitat despatx perquè no sóc de portar feina a casa, he hagut d’adequar el menjador i altres espais per fer videoconferències i recursos audiovisuals per adreçar a la ciutadania. Ha estat una descoberta interior i de l’habitatge. Viure també és conviure i s’han reforçat els llaços interns i familiars. Ens hem adaptat bé a la dificultat i de cada experiència se n’aprèn. Penso que ens hem adaptat a treballar d’una altra manera i, de cara al futur, tenim noves maneres d’entendre la vida i el treball.

-7.1km2 i gairebé 15.000 habitants, Mollerussa és la ciutat més densament poblada de la demarcació. Això deu dificultar enormement la fase 0 del desconfinament. Com han anat aquest primer cap de setmana que la gent ja ha pogut fer esport al carrer i la gent gran ha sortit a passejar?

Mollerussa, com a ciutat, té una mida intermèdia, ni petita ni gran. Hem donat serveis com a capital de comarca, però el fet de no arribar als 20.000 habitants dificulta poder fer polítiques més ambicioses. He de dir que els nostres veïns i veïnes són molt responsables i han complert molt bé les mesures. Des de l’Ajuntament fem 200 trucades setmanals a gent gran que viu sola, portem àpats a domicili, hem creat una xarxa de voluntaris… La gent hi és i és responsable. Dit això, hem constatat que la població vol ordres clares i ens trobem que entre les directrius municipals, el Procicat de la Generalitat, el BOE i les que arriben dels diferents departaments, a vegades hem creat confusió. Per tant, penso que el món local és qui hauria de fixar les directrius de governança del dia a dia de la gent. Com més claredat, més proximitat i això només es pot fer donant més poder al món local per decidir les polítiques a fer i no només gestionar els recursos públics.

-A Mollerussa han impulsat múltiples iniciatives, basades en una comunicació ràpida i eficient i utilitzant les xarxes socials i potenciant un confinament en positiu. N’està satisfet?

El dia 11 de març vam crear el primer comitè d’emergència municipal i, des de llavors, portem 21 reunions, 8 juntes de portaveus, reunions sectorials, de comerciants… Vull dir que, des del minut 1 vam activar-ho tot, i una pota important era la comunicativa. A part de les xarxes socials que ja tenim a l’Ajuntament vam activar un canal específic de Telegram que ja compta amb 800 seguidors i tenim un enllaç específic a la web que parla només de temes relacionats amb el coronavirus com paquets de mesures econòmiques, fiscals, socials… Després de cada reunió del comitè d’emergència fem un comunicat de què passa per ser el màxim de transparents.

-Per ajudar l’economia local han aprovat un paquet de mesures fiscals i han promogut un consum responsable i de proximitat? Quin impacte econòmic tindrà la pandèmia en la ciutat de Mollerussa?

Vam aprovar el primer paquet de mesures molt aviat, mesures que suposaven reformular el què depenia directament de l’Ajuntament. Com que no sabem quan durarà l’estat d’alarma, no hem fet cap mesura que pugui suposar un efecte bumerang. S’ha de valorar quant ha durat l’estat d’alarma i quin és l’impacte real sobre els ingressos i la despesa, per tant primer hem de fer un estudi econòmic. Els ajuntaments som l’administració que sabem gestionar millor l’economia en temps de crisi. A Mollerussa ens basarem en tres conceptes: reactivació, estímul i impuls. Volem forjar la sortida de la crisi amb conceptes propositius i dinàmics.

-Les residències de gent gran han estat un dels focus de la pandèmia. A la demarcació de Lleida hi ha entrat en 2 de cada 10. Quina és la situació a Mollerussa?

A Mollerussa tenim 3 residències, per a gent gran, persones amb discapacitat i mobilitat reduïda. En una hi ha hagut 2 casos positius i estan aïllats i controlats, no estem exempts. Tot i això, a la ciutat hem tingut 44 casos positius de la COVID19 i 7 defuncions, la darrera a principi d’abril. Això ens fa pensar que si fem una desescalada prudent i de forma responsable podem ser optimistes.

-Creu que el món municipal ha tingut un paper clau en la gestió de la pandèmia? Li ha estat reconegut?

Els ajuntaments tenim un paper clau en la gestió de la pandèmia però se’ns ha reconegut tard i malament. Fins que els diferents governs, sobretot el central, no han estat amb l’aigua al coll no han vist que el referent de gestió eren els municipis. Tot i això estem permanentment amenaçats: no hi ha modificació de LRSAL, no hi ha solucions amb el sostre de despesa, amb la llei d’estabilitat pressupostària, ara parlen d’utilitzar els superàvits i romanents… Se’ns veu necessaris i imprescindibles però no hi ha cap instrument de gestió real, ni legal, ni administratiu, ni jurídic, ni econòmic que ens permeti atendre aquest empoderament. Això suposa viure en una contradicció permanent.

-La ministra d’Hisenda ja va anunciar que estudia utilitzar el superàvit i el romanent dels ajuntaments per ajudar al govern a pal·liar els efectes de la COVID19. Com alcalde, com valora aquesta proposta?

Cada ajuntament ha de poder gestionar el seu superàvit i romanent, fer el contrari seria un gravíssim error i una vulneració de l’autonomia local, a part, de ser un mal exemple. A Mollerussa, per exemple tanquem el 2019 en negatiu per un Pla d’inversió que hem executat. No veuria just que aquesta despesa s’hagués de repercutir a altres municipis que no tenen superàvit perquè han gestionat diferent els seus pressupostos.

-A pilota passada, quines creu que han estat les principals errades a nivell polític, de gestió dels governs?

A Catalunya, el govern ha centrat molt les mesures a nivell tècnic, d’assessorament d’experts i no ha volgut fer de la pandèmia una estratègia política de reforç governamental. És el que fem els ajuntaments, anem a buscar solucions a cada problema, independentment d’altres variables. A Espanya hi ha hagut una gestió més política de la crisi i penso que el govern espanyol ha actuat tard i malament. En canvi, el govern català ha actuat amb previsió però amb pocs recursos. Si ho resumim en una gestió de competències, hem posat davant el mirall el què és el conflicte Catalunya-Espanya. No hem tingut prou sobirania per administrar els recursos i les competències. Les crisis tensionen i per tant poden unir o distanciar. Aquí hem vist dificultats d’entesa entre els dos governs perquè són dos models diferents de gestionar el dia a dia de la gent. Dit això, jo no entraré en valorar que si haguéssim estat independents haguéssim tingut més o menys morts, això seria un error estratègic.

-Espanya és el país d’Europa amb un índex més alt de mortaldat, gairebé 52 morts per cada 100.000 habitants, mentre que França en té 36 o Alemanya 7.8. Tant malament s’ha fet? O creu que hi ha factors aleatoris difícils de determinar?

Hi ha d’haver uns factors que van més enllà de la política. Ara bé, el que no es pot dir un dia és que el virus no entén de territoris i, per contra, per territoris a Espanya els indicadors surten fatal. El govern espanyol ha posat tota la càrrega en les empreses, en els treballadors i en els ajuntaments i no se l’ha posat directament ell. Al principi vam veure una gestió gens alarmista; quan la cosa va anar molt malament van actuar amb el peu canviat i amb moltes contradiccions, i ara, amb la pressió per sortir el més ràpid d’aquesta situació, ha fet precipitar en el desconfinament. En cada fase és qüestionable el paper de l’estat espanyol. En canvi, el govern de la Generalitat, tot i no tenir recursos, ha tingut clar el full de ruta a seguir. Hi veig una coherència a nivell de relat.

-És optimista, veu la sortida del túnel?

Encara ens falta. Em fa molta por un rebrot, un segon confinament… No sóc optimista però confio molt en la gent. Si en fem un ús responsable del desconfinament, ens en sortirem. Tot i així, l’estiu serà complicat.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (41)

ENTREVISTA A GEMMA CARIM ALCALDESSA DE VINEBRE I PRESIDENTA DEL CONSELL COMARCAL DE LA RIBERA D’EBRE

Gemma Carim (ERC) és alcaldessa de Vinebre des de 2015 i presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre. Vinebre és un municipi de 450 habitants amb una economia marcada pel sector serveis i l’agrari -sobretot amb la producció d’oli, ametlla i vinya¬- i per la seva proximitat amb la central nuclear d’Ascó. Les rutes amb BTT o a peu i el piraguisme, són de les principals activitats de lleure que els visitants hi poden fer, malgrat que la temporada estiuenca encara és un misteri per a tothom.

-La comarca de la Ribera d’Ebre no ha estat especialment colpejada per la Covid-19. Perquè creu que els ha afectat menys?

Sortosament les Terres de l’Ebre en general, i a la Ribera d’Ebre en particular, hem tingut poca afectació de la Covid-19 i podem dir que en el cas de Vinebre, a hores d’ara, no hem tingut cap cas positiu en malaltia. El fet de ser poblacions petites ha ajudat i el fet de decidir, des del primer moment, que la gent no vingués a les segones residències també va ser una gran cosa. El comportament de la ciutadania ha jugat fort a l’hora d’evitar contagis, i la planificació que des del primer moment es va fer a les Àrees de Salut Bàsiques, també.

-Com preveu el desconfinament? Han tingut aglomeracions aquest primer cap de setmana en què s’ha deixat sortir a passejar i a fer esport?

Ha anat bé, pel mateix fet que comentàvem abans. Som una comarca rural, i la realitat és que hi ha més camins que parcs i, per tant, la gent ha pogut escollir lliurement la ruta que ha volgut a l’hora de fer esport o caminar. A més, crec que ho hem fet amb seny i responsabilitat i, deixa’m dir, que ha estat molt encertat que poguéssim escollir els horaris de sortida.

-Com està afectant a nivell econòmic la crisi sanitària a Vinebre?

Les empreses de Vinebre es dediquen principalment al sector de serveis: hostaleria, comerç al detall, comerç alimentari a l’engròs, i també hi ha diversos autònoms: mecànics, pintors i constructors, que considero que són també uns grans damnificats. Part de la nostra població treballa a la indústria, a la central nuclear d’Ascó, i aquesta no ha sofert danys. Pel que fa al sector agrícola, no ha aturat la seva activitat. El que sí que caldrà veure més endavant és l’afectació de la població que ha sofert ERTO’S, a veure com queda i com es soluciona.

-Comença la temporada de recollida de fruita dolça i això vol dir l’arribada de temporers. Com ho estan gestionant i quina prevenció s’està fent?

Penso que s’ha fet una bona feina de prevenció que, si no hi ha res de nou, el dimarts passarà per Govern. S’ha treballat d’una manera molt transversal entre empresaris, sindicats agraris i govern, amb la implicació de les diferents àrees de Salut, Treball, Territori, Agricultura i també el món local. A la Ribera d’Ebre els temporers són de la comarca o de comarques veïnes i, per aquest motiu, hem intensificat esforços en prendre mesures amb els desplaçaments. A causa de la limitació de l’ocupació dels vehicles vam treballar per a poder fer els desplaçaments dels treballadors amb busos, però ara acabem de saber que finalment els vehicles podran tenir una ocupació del 50% en lloc d’un terç, tal com estava previst. Les mesures de prevenció també estan previstes al protocol així com l’allotjament de temporers que, en petita escala, també tenim en algun dels nostres pobles.

-Estan a tocar de la central d’Ascó i en els propers dies també arribaran treballadors per reforçar la plantilla. Com ho gestionen? Quines mesures prenen?

Segons ens ha informat la mateixa central nuclear, aquesta “parada” per canvi de combustible que comporta l’ampliació de la plantilla, en aquesta ocasió, s’ha reduït a la meitat. Normalment venien unes 1.100 persones i aquesta vegada es comptarà amb només unes 600, 350 d’elles de la província de Tarragona, la qual cosa suposa que no pernoctaran a la Ribera d’Ebre. La resta, unes 260, procedeixen d’altres territoris i la central nuclear ha contactat amb tres hotels, fora de la comarca i que estaven al llistat dels que podien obrir per treballs essencials, per donar servei a aquestes persones. També, com a mesura de prevenció, es treballarà amb torns i escalonant entrades i sortides per tal que els treballadors no coincideixin. Per tant, com veieu, s’extremen les precaucions de seguretat amb els treballadors a causa de la Covid-19.

-El turisme serà amb tota probabilitat el sector més afectat. Com preveuen la temporada d’estiu a Vinebre?

A hores d’ara ben poca cosa sabem. Caldrà veure quina mobilitat podrà tenir la gent i quines mesures haurem d’aplicar. Pensem però que els pobles petits són un bon lloc per passar aquest estiu, que serà diferent. Això vol dir que si els vinebrans que viuen fora es poden desplaçar, aquest estiu crec que vindran més que mai al poble.

-Han tingut problemes amb les segones residències?

No, a Vinebre els qui venen els caps de setmana són gent autòctona que viu i treballa fora i que, des del primer moment, han comprès que havia de ser així. Tot i tenir moltes ganes de venir, pel que ens estimen, s’han quedat a ciutat.

-Com ha estat la coordinació entre les diferents administracions a l’hora de fer front a la crisi sanitària?

Val a dir que ha estat tota una experiència, per part meva, en positiu. Grups d’alcaldes, videoconferències a nivell comarcal, amb la Diputació, amb el Govern, amb entitats municipalistes, etc. Personalment, referent a l’àmbit de Catalunya, no en tinc cap queixa i m’he sentit molt acompanyada. Una altra cosa ha estat la visió de l’Estat espanyol: molt diferent de la que teníem a Catalunya des del primer dia. Crec que si aquesta crisi l’haguéssim gestionat des de casa nostra ens hauria anat molt millor.

-Què és el que més li preocupa ara mateix com alcaldessa?

La nova normalitat. Ens espera un treball molt intensiu amb molts canvis i altres orientacions que res tindran a veure amb la planificació de govern que teníem fins ara. I em preocupa, per la relació de les persones, quina afectació acabarà tenint tot plegat. El més important és establir serveis i estar al costat de les persones de la manera justa i adequada, i així seguir generant confiança per afrontar junts tots els canvis que ens venen.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (40)

ENTREVISTA A FRANCESC COLOMÉ ALCALDE DE LES FRANQUESES I PRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS ORIENTAL

Francesc Colomé (Junts per les Franqueses), és alcalde des del 2011. La població de les Franqueses, que ja ha superat els 20.000 habitants, és un municipi de tradició agrícola, que continua essent molt destacada, però s’ha diversificat l’economia gràcies als serveis i comerços, i amb la proximitat a l’àrea metropolitana i les bones comunicacions, també la indústria hi té un paper important.

-Com s’ha adaptat l’ajuntament a la crisi de la COVID-19?

Aquesta emergència sanitària ens ha descol·locat a tots, fins i tot a les administracions. Però hem estat els ajuntaments, les administracions més properes les que hem reaccionat amb més rapidesa. Considero que l’Ajuntament de les Franqueses ha fet tot el possible per tenir cura tant de la ciutadania com dels mateixos treballadors. El mateix 13 de març els treballadors van deixar les dependències per fer teletreball, només han continuat treballant presencialment les persones que estan al capdavant de serveis essencials com ara la Policia Local i Polítiques Socials. Però res ha aturat tota la nostra activitat. Hem creat un comitè estratègic que ha estat en contacte constantment per anar prenent les decisions necessàries en cada moment i un comitè tècnic que ens recolzava. Les decisions que s’han anat prenent al país i a l’estat ens han obligat a adaptar-nos constantment als diferents moments que hem anat vivint fins ara. Totes les àrees de l’Ajuntament s’han coordinat d’una manera molt eficient per tal d’atendre a la ciutadania, cuidant que no quedés ningú desatès i alhora planificant mesures sobretot per quan acabi el confinament.

-Quines mesures i accions heu dut a terme?

Hem trucat a la nostra gent gran, a les persones que sabem que són més vulnerables, hem engegat el projecte de voluntariat social, hem estat en contacte amb les residències, comerços, hem impulsat una xarxa de venda a domicili, estem treballant perquè tots els joves puguin continuar les seves classes de manera virtual… Penso que és molt important destacar la xarxa de voluntaris capitanejada per l’Ajuntament. Treballadors municipals s’han coordinat amb voluntaris per confeccionar mascaretes, bates, pantalles i el lliurament a domicili… Totes les necessitats que han anat sorgint aquests dies. Mesures que hauran de tenir una mirada molt especial cap a disminuir el màxim possible l’impacte econòmic d’aquesta emergència sanitària.

-Hi ha hagut incidència de la COVID-19 en la població?

Pel que fa a les afectacions de la Covid-19 sobre la ciutadania de les Franqueses podem dir que no som dels municipis més afectats de la nostra comarca, el Vallès Oriental. Per posar un exemple, tenim tres residències amb prop de 200 interns i l’afectació ha estat mínima (toquem fusta). Des del primer dia les residències es van autoconfinar.

-S’han respectat les normes de confinament? Heu hagut de fer algun dispositiu per les zones verdes/ d’esbarjo/ rutes?

A les Franqueses podem dir que el confinament s’ha respectat. Veiem carrers i places buides, espais que abans seria impensable veure sense bullici. Però també és cert que la Policia Local ha hagut de proposar sancions a persones que s’han saltat el confinament sense cap motiu. S’han fet controls especials a la carretera, s’han visitat zones d’esbarjo infantil i per animals per assegurar-nos que tothom compleix la normativa. Tot i que hi ha casos puntuals, cal dir que la població ha pres consciència i des d’aquí també vull agrair-los aquesta feina de responsabilitat perquè sóc conscient que no és fàcil.

-Entenem que el sector agrícola (essencial) ha continuat l’activitat com sempre, però com creieu que afectarà les empreses (no essencials) dels polígons que han hagut d’aturar activitat? Com ha estat l’aturada?

Evidentment aquesta situació ha afectat les empreses, sobretot durant les dues setmanes que només han pogut treballar serveis essencials. Tot i així, cal dir que el nostre teixit empresarial se sap reinventar. Em consta que hi ha hagut empreses de la zona que han canviat i adaptat la seva activitat per començar a produir material essencial en aquests moments com pantalles per sanitaris. I també hi ha hagut empreses que han donat material per elaborar equips de protecció. Des de l’Ajuntament també hem mantingut el contacte amb comerç i empreses (sobretot autònoms) que els han sorgit molt dubtes durant aquests dies. Tot i això, cal fer una anàlisi més acurada de la situació i mirar d’impulsar el teixit empresarial. Una tasca que haurà de comptar amb el suport del nostre govern i el govern de l’estat.

-La davallada d’activitat, als polígons sobretot, ha reportat algun benefici (ambiental, per exemple?)

Tot i que no disposem de dades concretes, segur que hi ha hagut un benefici ambiental. Aquests dies hem vist com molts animals s’han deixat veure a llocs on abans era més difícil. I en el cas del nostre municipi, que bona part és terreny forestal, encara s’ha notat més. Com deia, nosaltres no disposem de dades, però tenim constància que a municipis com Granollers i Mollet s’han reduït els nivells de contaminació des que va començar el confinament. Aquesta és una millora que haurem de tenir en compte quan hi hagi una represa total de l’activitat.

-Hi ha hagut represa de l’activitat aquestes darreres setmanes?

Pel que fa a l’Ajuntament, els treballadors municipals estan teletreballant, excepte alguns serveis essencials que estan fent la seva feina presencialment. La nostra obligació és continuar treballant, però sempre prioritzant el benestar tant de la plantilla de l’Ajuntament com dels usuaris.

-A nivell d’ajuntament, heu concretat mesures per a fer front a la situació posterior de comerços i empreses?

Ara, durant els dies més durs, ens hem centrat en el fet que poguessin continuar la seva activitat. Hem impulsat la venda a domicili. Vam començar amb els productors que tenien parades al mercat, després de decidir anul·lar-lo mentre hi hagi Estat d’Alarma, i ho hem acabat estenent a tots aquells comerços que puguin oferir aquest servei amb les mesures de prevenció oportunes. Per ara, hem pres mesures econòmiques, mesures fiscals, com ara allargar els terminis de pagament d’alguns impostos i taxes o suprimir les quotes de serveis que no s’estan portant a terme. Però les administracions, també els ajuntaments, hem de posar tots els nostres esforços a reduir, com deia abans, l’impacte d’aquesta emergència sobre l’economia i tot el que se’n deriva com l’educació, la cultura, el comerç local… Hem de tornar a construir, ara tenint en compte noves maneres de fer política que inclogui noves maneres de tenir cura de nosaltres i el nostre entorn. Crec que ha quedat clar que és necessari un canvi.

-Des del punt de vista d’alcalde i electe, què creieu que s’ha fet bé i què no en la gestió de la crisi?

Com deia al principi, estem davant d’un moment excepcional sense precedent contemporani. Gestionar una situació com aquesta, siguem honestos, no és gens fàcil. Estem veient centres sanitaris desbordats, com mai ens hauríem imaginat i gent que mor en la més extrema solitud, això és tan dur que constarà molt pal·liar les seves conseqüències sobretot emocionals. Malalts que han de viure la situació sols per evitar el contagi, gent gran sense veure la seva família… són tantes les conseqüències d’aquesta crisi que podria citar…

-I com ha afectat els ajuntaments?

Els ajuntaments hem fet el que hem pogut, tan bé com hem sabut i aplicant tot l’esforç humà i material de què disposem. Però he de ser crític, i, com ja he manifestat en altres àmbits, considero que el govern espanyol hauria d’haver tingut en compte les consideracions del nostre govern. Crec que una situació com aquesta torna a posar de manifest, més que mai, que la Generalitat de Catalunya hauria de tenir la potestat per poder prendre decisions sobre com gestionem la seguretat del nostre poble, del nostre país. Des que va començar aquesta emergència sanitària hem vist, una vegada més, com el govern espanyol treu tota la seva maquinària per aconseguir una centralitat, amb uns arguments més de conflicte bèl·lic que d’emergència sanitària, que és obvi que no funciona. I no només que no funciona, sinó que posa en perill la ciutadania. Nosaltres hem de continuar el nostre camí cap a l’autogestió, el camí cap a la nostra independència.

-Com a societat, quin aprenentatge podem treure de la crisi que ens serveixi per al futur?

Hem d’aprendre noves maneres de gestionar: el treball, l’economia, l’àmbit familiar… Jo vull pensar que tot anirà bé, però també sóc conscient que perquè tot vagi bé s’ha de treballar i s’han de prendre decisions. Ara tots, ciutadans i responsables polítics, haurem de fer una reflexió i donar un impuls a una nova era on les persones, el medi ambient, la gestió emocional… estiguin per davant de tot. Aquests dies hem pogut veure que les situacions extremes no fan diferències entre la societat, que tots som iguals. Necessitem un món més just, més igualitari i més respectuós. Haurem de reflexionar i avançar tots junts per crear un futur millor. Un futur s’ha de començar a escriure ara mateix.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (39)

ENTREVISTA A GEMMA ORRIT ALCALDESSA DE PERAMOLA

Peramola (Alt Urgell) és un micropoble de 353 habitant situat a l’Alt Urgell, a tocar d’Oliana. La seva alcaldessa és Gemma Orrit (UPM-AM) que ha estat al capdavant de la gestió del confinament derivat del COVID19 sense massa sobresalts perquè al municipi no s’ha detectat cap cas. Lluny dels hospitals, les zones de muntanya ja estan acostumades a aquesta distància tot i que sempre els hi queda una sensació d’angoixa quan pensen que davant qualsevol urgència potser no arribaran a temps al centre hospitalari.

-Després d’un mes i mig de confinament. Quines són les seves sensacions com a alcaldessa?

A nivell del meu municipi les sensacions són bones. La gent ha complert el confinament i no hem tingut massa visites de persones de segones residències i no hem tingut cap cas de COVID19. Ara sí que començo a notar que la gent vol començar a sortir i a fer vida social, potser perquè ja s’han relaxat les mesures de seguretat. A partir d’ara ens costarà més.

-Peramola és un municipi petit però molt extens de 52 km2. Ha estat possible controlar aquest confinament? Ha comptat amb la responsabilitat dels veïns/es?

Completament. El municipi és molt extens però els tres nuclis de població estan a prop. La gent, et puc dir que no ha sortit massa, tret d’algú que vagi a caminar a la muntanya i és difícil de controlar. Gent de fora tampoc n’ha vingut, si s’ha vist algun cotxe, els veïns ens han avisat i s’ha posat en coneixement dels Mossos.

-Amb 353 habitants tots us deveu conèixer. Ha funcionat la xarxa de suport veïnal?

Ha funcionat. Tenim una llista de difusió on informem els veïns i veïnes. La tasca principal de l’Ajuntament ha estat la informació, intentar filtrar-la, saber la que ens afecta a nosaltres i ajudar a la gran i a la que és més vulnerable.

-Teniu l’hospital més proper a 44 km i el cap a 90. S’han sentit en algun moment desemparats en l’àmbit sanitari?

Hospitalàriament depenem de la Seu d’Urgell, però els casos de COVID19 els enviaven a Lleida. Desemparada del tot no, però sí que hi ha una sensació generalitzada al poble que si ens passa alguna cosa greu, potser no arribarem a temps a l’hospital. Al poble del costat hi tenim les ambulàncies i són molt ràpides, amb 30 minuts som a la Seu d’Urgell i amb 1h 15 min a Lleida. Puc dir que aquest sistema funciona bé.

-L’Alt Urgell és una comarca muntanyosa, on hi ha pobles que esteu a més d’una hora de trajecte per l’orografia i les comunicacions. Pensa que les comarques de muntanya haurien d’haver desplegat plans paral·lels?

No és comparable Peramola -que ens coneixem tots- amb Lleida o Barcelona. És molt difícil fer plans per a tothom però ara que parlem del desconfinament, penso que al nostre poble ja podríem haver sortit abans perquè, encara que sortíssim tots alhora, no ens trobaríem. Potser estaria bé que els municipis petits anéssim per lliure, diferent de les ciutats grans.

-Heu estat ben atesos per les altres administracions?

A Peramola no hem tingut cap urgència i per tant tot ha funcionat correctament. Les altres administracions ens han informat en tot moment: el Departament d’Educació pels temes de l’escola i la connectivitat dels alumnes; Salut; la delegació del Govern… També hem parlat molt amb altres alcaldes de l’Alt Urgell i amb el Consell Comarcal, hem tingut en tot moment la informació que ens calia.

-Les pintures rupestres, la població medieval, les formacions rocoses, les rutes de muntanya…Peramola és un municipi que té un vessant turística que ara ha quedat aturada. Com afecta aquesta circumstància a l’economia local i els petits negocis de turisme rural i restauració?

Nosaltres tenim un hotel, un restaurant, un bar i diferents comerços al detall i algun artesà. Al no comptar amb el turisme de segona residència i amb el turisme que venia a gaudir de la natura han baixat la demanda. Un cop hagi passat la crisi sanitària haurem d’avaluar quin ha estat l’impacte i si els podrem ajudar. Aquí tenim un sector important relacionat amb la muntanya, el senderisme, l’escalada… que ha quedat aturat.

– La principal activitat econòmica del seu municipi és l’agricultura i la ramaderia. Aquest sector ha pogut continuar treballant. Ha tingut algun tipus d’afectació?

La pagesia ha continuat amb la seva activitat i la ramaderia també, però en aquest sector hi ha hagut una davallada important en el preu de l’oví. També tenim un sector que es dedica als pollastres a l’ast per servir a zones turístiques de costa que evidentment també ha quedat molt tocat.

-Veu ja la sortida d’aquesta pandèmia?

La veritat és que no. Miro al futur amb molta precaució perquè no hi ha una vacuna. Hem de confiar que les temperatures altes facin anar a la baixa el virus però serà molt complicat que no es transmeti si ens deixen moure.

-A pilota passada, que creu que es podria haver fet millor, què canviaria de la gestió que se n’ha fet?

És molt complicat de dir-ho això. Potser miraria el territori més de prop i no amb una visió tan elevada. Els alcaldes hauríem pogut participar de totes les decisions que s’han pres perquè la meva visió no tindrà res a veure amb la d’un alcalde d’una ciutat gran. El desconfinament per províncies és un despropòsit i això en una visió global no es veu. Per exemple, la gent del Pirineu tenim més tirada cap al nord que cap a Lleida.

-Què hauria fet diferent?

Ara mateix hi ha mesures de seguretat que pels pobles són totalment innecessàries, això sempre que no vingui gent de fora. A l’Alt Urgell vam valorar de fer testos massius, però ho vam descartar perquè la nostra mobilitat és molt gran, anem a treballar a Balaguer, Solsona… Per nosaltres, és imprescindible moure’ns.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (38)

ENTREVISTA A MIQUEL SOLÀ ALCALDE DE COLLBATÓ

Miquel Solà (ERC) fa cinc anys que és alcalde de Collbató, un dels municipis més petits del Baix Llobregat. Establert als peus de la muntanya de Montserrat, es tracta d’un poble residencial de 4.500 habitants, punt de sortida dels senderistes i excursionistes que exploren la muntanya màgica per excel·lència. Tot i així, l’activitat que dóna més renom a Collbató és la de la construcció d’orgues, amb el taller regentat per la família Blancafort. La incertesa de com es desenvoluparà el desconfinament d’una crisi que ha causat estralls a nivell personal, econòmic i social és una de les coses que més preocupa al seu alcalde.

-Aquest dissabte ja podrem sortir a fer esport o passejar. Hem passat la fase més dura de la crisi?

Doncs ho haurem de veure perquè encara hi ha molts dubtes i moltes contradiccions amb els missatges que s’estan donant. L’important serà veure si el desconfinament que es comença a fer ara, té un efecte de rebrot del virus d’aquí a unes setmanes, o no.

-A Collbató, la Covid-19 no ha afectat massa a nivell de casos positius de la malaltia.

Tenim una situació força bona, sobretot comparada amb altres municipis. Fins ara s’han detectat una vintena de casos positius i només hem hagut de lamentar una defunció a causa de la Covid-19. Pel que fa a les dues residències de gent gran que tenim al municipi, no hi ha hagut cap cas ni tampoc simptomatologia. Per tant, podem estar contents.

-Creu en un desconfinament per províncies, com ha decidit fer el Govern de l’Estat, o creu que s’ha de fer per territoris?

Crec que s’hauria d’haver fet d’una forma asimètrica. Per exemple, Collbató té una extensió molt àmplia de territori i, per tant, no hi ha zones al municipi on s’hi puguin concentrar grans aglomeracions de gent. Per tant, se’ns fa estrany que nosaltres tinguem les mateixes restriccions que una zona més poblada. Tinc clar que hauria de ser asimètric perquè les possibilitats de contagi d’una zona amb molta densitat de població és diferent d’una altra amb les mateixes característiques que la nostra.

-De mica en mica anem retornant a una certa normalitat. Vostès aquesta setmana han aprovat un nou projecte turístic: l’Oleoturisme.

Bé, encara no l’hem aprovat però sí que hi estem treballant. És un projecte que fa mesos que el tenim engegat, juntament amb altres municipis, i després de setmanes immersos en la gestió de la Covid-19, hem volgut recuperar el ritme de treball dels projectes que ja teníem començats abans que arribés la crisi. Aquest és molt interessant i girarà entorn una ruta entre diversos pobles on la producció de l’oli és històrica. Tot i així veurem com va tot plegat, perquè segur que ara ens vindran temps difícils i haurem de prioritzar quins projectes podran tirar endavant i quins hauran d’esperar a causa de la crisi econòmica que ens vindrà a sobre.

-La vinculació que tenen amb Montserrat és a tots nivells. Com els ha afectat el seu tancament i com creu que els afectarà durant la temporada d’estiu?

Som el municipi del vessant de la muntanya de Montserrat que menys ens afecta a nivell de visites del Monestir. A nosaltres ens toca més tot el tema d’accés a la muntanya, és a dir, els que vénen a fer senderisme o excursions. Clar que ara mateix tenim tota l’hostaleria tancada, per tant, si vingués gent, tampoc hi guanyaríem gaire i no els podríem acollir. Evidentment, però s’ha notat.

-Els petits productors del Parc Rural de Montserrat han engegat alguna iniciativa per donar sortida als seus productes.

Sí, la idea va sortir dels mateixos productors. Davant la situació que estem vivint, van ser capaços de veure-ho com una oportunitat per visualitzar-se, ja que molta gent ara està comprant en línia i a domicili. El que han fet és crear un punt d’informació perquè la gent pugui comprar els seus productes. Em sembla una bona iniciativa. És un dels sectors que més està patint la crisi, però fent un exercici d’optimisme jo també ho veig com una bona oportunitat per donar-se a conèixer, perquè ara tothom està buscant maneres de comprar i consumir diferents i, en canvi, fins ara, potser passaven més desapercebuts. De fet, ens han comentat que han rebut moltes trucades de gent interessant-se pels seus productes.

-Han notat un augment de sol·licituds als serveis socials?

Sí, sobretot en el banc d’aliments local que tenim on les demandes han augmentat un 50%. Intuïm que a les properes setmanes hi haurà més demanda. També hi ha molta consulta dels ajuts que anuncien les administracions. De tota manera crec que l’impacte fort el tindrem d’aquí a un mes o així, i tot fa pensar que tindrem nous perfils d’usuaris que fins ara no ho havien estat mai.

-Com ajuntament, com podran ajudar a fer front a aquesta crisi econòmica que ens ve a sobre?

Per una banda, potenciarem tota la línia de serveis socials ampliant partides pressupostàries i així poder cobrir possibles emergències socials. També farem el mateix amb el tema del banc d’aliments, així com garantir la connectivitat per a tots els alumnes de l’institut. Estem estudiant altres tipus d’ajuts que puguem donar a la nostra població, però s’ha de tenir en compte que nosaltres som un poble residencial i el directori d’empreses i comerços que tenim és limitat. Estem estudiant propostes d’altres municipis i ara mirarem si les podem aplicar a Collbató.

-I en l’àmbit econòmic?

Pel que fa a la part de promoció econòmica, el que treballarem més serà el rellançament dels negocis i empreses, és a dir, ajudar a aixecar-nos. El que no es pot fer és carregar als ajuntaments perquè també es facin càrrec dels ajuts econòmics, sobretot si tenim en compte els pressupostos que tenim. Sincerament crec que això és feina d’altres administracions. Nosaltres centrarem els nostres esforços en tot el que sigui ajuts socials, suport als més vulnerables, i l’ajuda a reactivar i promoure tot el sector econòmic. De tota manera, encara ens fa falta la fotografia real de tot plegat, però el que puc garantir és que nosaltres ajudarem amb tot el que estigui al nostre abast.

-Com a alcalde s’ha sentit recolzat per les altres administracions o hi ha hagut de tot?

Sí. Bé, l’impacte de la Covid-19 a Collbató no ha estat tan important con en altres municipis, però no ens podem queixar. La relació amb Departaments com Salut o Treball ha estat bona a l’hora de tenir dades, i la informació ha estat fluida. Potser ens hauria agradat tenir més informació de casos concrets per gestionar algun tipus de servei com la recollida de deixalles porta a porta, però entenem també que hi ha la protecció de dades. Amb els serveis mèdics de la comarca i amb les residències de la gent gran també hem tingut una bona coordinació. El que sí hem trobat a faltar és l’accés a tenir EPIS, en ser un municipi petit ha costat, però ens ha arribat alguna remesa de la Diputació, a qui estem agraïts.

-Està satisfet amb el comportament dels veïns i veïnes de Collbató durant el confinament?

Sí, molt, la gent de Collbató està fent cas de les recomanacions. També s’han de tenir en compte les característiques de cada municipi: per exemple, a Collbató la gent té molt aire per respirar, ja que és un poble residencial i la majoria tenen un tros de pati o jardí per sortir. No és el mateix que viure en un pis. Per tant, ha anat tot força bé. S’ha d’agrair la paciència que estan tenint però també es nota que psicològicament la gent està més tocada, amb pors i amb incertesa, i això ens preocupa molt.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (37)

ENTREVISTA A ELISABET LIZASO ALCALDESSA DE CAMARASA

Elisabet Lizaso (ERC), alcaldessa des del 2015, compagina el càrrec amb la seva feina de delineant projectista a un despatx d’arquitectura, on continua teletreballant, al municipi de Camarasa, poble molt extens on conflueixen els rius Noguera Pallaresa i Segre, amb una activitat econòmica basada amb l’agricultura i les granges ramaderes i amb una destacable activitat turística relacionada amb l’entorn natural.

-Quina ha estat la incidència de la COVID al municipi?

Hem tingut alguns positius i una defunció: un exalcalde de Camarasa durant 12 anys, una persona molt propera, un alcalde de poble petit, que recorria tot el terme. Va ser dur, però li vam fer un petit homenatge -vam sortir als balcons, en forma d’aplaudiment- i, parlant-ne amb la família vam decidir destinar els diners de la corona a l’escola.

-Com ha anat l’inici del desconfinament dels més petits a Camarasa?

El desconfinament aquí és impossible que no vagi bé. Camarasa és un municipi de 157 km2, un dels més extensos, i som unes 840 persones censades. En algun moment, potser hi podia haver trobades dels nens i nenes pels camins a menys distància social de la que seria esperable, però és cert que aquí tenim espai suficient. Jo definiria el nostre estat com un “doble confinament” perquè ja de per si els municipis com el nostre, amb pobles petits, de normal, són molt solitaris, per tant aquest altre confinament adopta una altra perspectiva. I he de dir que se’ns hauria d’haver donat la competència de com aplicar les mesures de desconfinament perquè cada poble és singular.

-Com ha estat la col·laboració i la comunicació amb els ens supramunicipals? Teniu la informació que requeriu? Hi esteu en contacte?

Jo no em puc queixar, perquè tant la Diputació de Lleida com el Consell Comarcal de la Noguera estan essent molt propers. S’ha creat una xarxa de treball de grups d’alcaldes i alcaldesses i també amb el govern de la Generalitat, que permet una fluïdesa i un treball en equip que s’està veient positivament. Al principi va costar una mica però ara em sento més acompanyada, amb una xarxa on poder recórrer en cas de necessitat.

-Per la realitat del poble entenc que el que més ha afectat és l’accés a espais naturals concorreguts i molt coneguts…

Sí, va ser una preocupació al principi del confinament i hi vam treballar colze a colze amb els agents rurals i els Mossos d’Esquadra de Balaguer per evitar el turisme de furgonetes i autocaravanes que en algunes zones està molt arrelat. Es va treballar molt bé i ara està funcionant, amb tanques físiques per als espais de protecció natural. Potser s’ha fet alguna sanció, però no ha passat per l’ajuntament, al no tenir policia local.

-En aquest sentit, és coneguda la zona de la Platgeta i els problemes de massificació durant el bon temps… Pot ser un bon moment per replantejar els usos o accessos i evitar-ne un ús mal ús?

Caldrà veure els permisos per fer esport i sobretot com queda el tema bany a l’estiu, també caldrà posar en valor el teixit de col·laboració entre els diversos municipis veïns i el consell comarcal per compartir les inquietuds i funcions que donem a aquests espais, o com afrontem el desconfinament mateix. Aquests grups, que compleixen també una funció terapèutica -que s’ha fet des de sempre als municipis petits – són el que permet humanitzar la política, perquè som persones que estem confinades, amb els alts i baixos que això genera. En tu recauen les decisions sense tenir les competències i compartir els dubtes amb persones que estan en la mateixa situació que tu, és molt important. La pandèmia està demostrant que cal una humanització de la política, un fet que ja es dona als pobles, perquè en el fons som persones que gestionem el dia a dia, amb el telèfon obert les 24 hores del dia, parlant amb els veïns i veïnes tant com calgui, tant per resoldre-li un problema com per parlar del que sigui. Aquesta proximitat s’hauria de traslladar a tots els àmbits i a altres administracions.

-És allò que els alcaldes de pobles petits acaben fent de tot…

A vegades, en un poble petit, et sembla que estàs fent poc, però amb el que se’t permet fer estàs gestionant, estàs resolent, estàs aportant solucions de la millor manera que pots, sabent que només una conversa amb una treballadora per compartir inquietuds i situacions, també és fer feina municipal. Fem molt encara que no ho sembli. Per a mi, això és feminitzar i humanitzar la política.

-A nivell de serveis, sanitaris i comerços, com s’ha organitzat el municipi?

Aquí disposem del consultori mèdic, que continua donant servei i si cal es deriva al CAP de Balaguer o a l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida. També hi ha una farmàcia, que està realitzant una gran feina repartint equips de protecció per al voluntariat i els comerços. I després tenim un comerç que és l’antic economat per als treballadors i treballadores de l’empresa elèctrica, que s’ha mantingut i ara ho porta una persona del poble. De moment ha reduït l’horari però és molt important mantenir-la oberta perquè tenim molta gent gran i no podem deixar-los sense abastiment, i es mantingui oberta, és clau per Camarasa.

-Així, heu tingut persones que han vingut a la segona residència?

No, la veritat és que ha anat molt bé perquè el 90% són famílies i entenc que han tingut molt en compte la idea de protecció a les persones. Aquí la Setmana Santa és molt bona i suposa renéixer de tot, l’esclat de primavera després d’uns mesos d’hivern que són durs. Per una banda tenim una certa tranquil·litat que el forn i el restaurant del poble podran aguantar perquè ja redueixen molt l’activitat durant l’hivern, però ara precisament per Setmana Santa i per la festa major, que era per Sant Jordi i que es va haver d’anul·lar, ens preocupa la reactivació i el fet que donen feina a la zona. Volem veure com podem ajudar a aquesta reactivació, i també a tots els negocis de restauració, càmping i allotjaments rurals de tot el municipi, ja hi estem treballant en idees però el problema que tenim és que les directrius que ens dona el Govern de la Generalitat no sabem si es podran dur a terme perquè es decideix tot des del Gobierno a Madrid. Ara mateix no tenim directrius de com reactivar les estades dels infants, piscines, famílies…

-La pagesia continua treballant? Quin sector és el predominant?

Aquí tenim pagesia de cereal i granges de pollastres i cria de porc i engreix, entre d’altres, que han anat treballant. Donats els problemes constants que la pagesia ja té de sempre, com a mínim la COVID-19 no ha fet tant de mal en aquest àmbit.

-Teniu moltes entitats al poble, s’han organitzat per dur a terme iniciatives i voluntariat?

Als pobles petits, sense teixit associatiu no s’avança. A més, l’associacionisme dels caus, de les estades… és un moviment molt nostre que s’està posant en valor arreu. Ara mateix el que s’han organitzat més és el jovent, perquè tenen un temps que les persones que teletreballem, o amb fills, tenim més complicat. El jovent està actiu amb el voluntariat, portant menjar, facilitant el que necessiten les persones més grans, les persones confinades que no poden sortir. I també ajuden a l’ajuntament amb iniciatives musicals i infantils, i també com una iniciativa per Sant Jordi de portar roses i llibres sota comanda, tot de compra de proximitat. Els gegants i grallers també promouen iniciatives diverses. És bonic sentir el so alegre de les gralles dels vermuts del diumenge al migdia.

-Quina és l’acció que heu engegat de la qual se senti més satisfeta? I alguna que no hagi anat prou bé?

Ara per ara, un tema que em té molt preocupada és la gent gran. Però no només en l’aspecte de la COVID-19, sinó després. Aquí la gent gran està acostumada als passejos, amb les amistats… Hi ha moltes vídues i molta solitud. Des de l’ajuntament s’està en contacte permanent amb aquestes persones, així com les que viuen a les masies més allunyades, però em preocupa aquesta inactivitat, aquestes hores a casa, aquesta solitud… i el que pot generar. Aquí hauríem pogut fer uns horaris per tal que sortissin -de forma controlada- si se’ns hagués permès, però no hem tingut les competències. Ara tindrem un altre mal: molta gent inactiva, que ha estat molt sola, deprimida… Em preocupa aquesta altra salut i em dona molta impotència no poder-hi fer més.

-Quin és el futur per Camarasa després de la pandèmia?

Espero i desitjo que la gent valorem més on vivim i què tenim. Molts pobles com els nostres es posaran en valor per la seva qualitat de vida, que manca a altres llocs. El teletreball i la nova societat que s’està construint ens demostra que la vida als pobles no només és boníssima sinó necessària i que cal que cadascú valori el que té més a la vora i què pot fer cadascú pel seu poble. I finalment, confio que viure al poble es vegi com una oportunitat, per fer créixer els infants i per tenir un futur.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (36)

ENTREVISTA A SALVADOR COLL ALCALDE DE CORNELLÀ DEL TERRI

A mig camí entre Girona i Banyoles, Cornellà del Terri (Pla de l’Estany) és un municipi de 2.400 habitants configurat per 10 pobles diferents dins un entorn natural característic de la Catalunya interior: boscos, camps de cultiu, masies, gorgs, turons… Els més aficionats a la literatura i al cinema, si feu memòria, recordareu Cornellà a partir d’algunes escenes de Soldats de Salamina de Javier Cercas que va dur a la pantalla David Trueba. El seu alcalde des del 2013 és Salvador Coll (Junts per la Vall del Terri).

-Diumenge van començar a sortir els nens i la setmana vinent sembla que es podrà començar a fer esport. Creu que s’està portant bé aquesta sortida del confinament?

Crec que hem de ser molt conscients de la situació en la què estem, que és una situació d’emergència de país. Als pobles on no tenim policia local, com el nostre, hem de ser molt respectuosos i pel sol fet que no hi hagi vigilància, saltar-nos totes les normes. No hem d’oblidar en cap moment que tenim un personal sanitari que s’hi està deixant la pell per salvar vides i per tant, ara, no podem anar un pas enrere ni posar en perill la nostra família ni altres persones.

-S’ha escoltat prou la veu dels alcaldes en tota la gestió del confinament?

Vull creure que sí. El gran debat ha estat entre els pobles petits i les grans ciutats. Quan t’ho mires des de la distància potser penses que no tots els pobles som iguals. Per exemple, a Cornellà tenim un espai natural molt gran i per tant els veïns podrien anar a caminar o a córrer sense trobar pràcticament a ningú. Però llavors penses que estem en una situació d’emergència i no hem de donar privilegis a uns pobles sí i a d’altres no. El procediment que s’està fent és el correcte. Tot i això, l’estat no està respectant les directrius que es donen des de Catalunya i que estan basades en criteris científics de persones que coneixen les malalties infeccioses. No ens falten coronels de l’exèrcit per prendre aquestes decisions perquè llavors estarem disparant bales contra un virus, quan el que ens cal és dotar de recursos econòmics el sistema sanitari actual. Estic d’acord amb les decisions que ha pres el nostre govern, amb el president Torra al capdavant, perquè s’han fet amb seny i intentant no fer cap pas enrere.

-El món municipal és però qui ha estat davant dels seus pobles i ciutats informant, protegint, coordinant, ajudant… s’ha trobat prou acompanyat com a alcalde? Quins han estat els seus principals suports?

Nosaltres tenim la sort que a la província de Girona hem estat coordinats en tot moment amb la delegació territorial de la Generalitat, amb el seu delegat, en Pere Vila, amb la Diputació i els Consells Comarcals. Personalment he de dir que gràcies a la coordinació de tots els alcaldes del Pla de l’Estany que hem estat en contacte dia sí, dia també, hem aconseguit anar tots els pobles al mateix ritme. Quan a un poble li ha faltat alguna cosa, hi hem arribat els altres. Per exemple amb el tema de les mascaretes que hem arribat a totes les residències de gent gran.

-Cornellà del Terri té 10 nuclis diferents i per tant molta extensió de terreny, difícil de controlar. La gent ha estat respectuosa amb el confinament?

Sí, però sempre hi ha excepcions. Com que no tenim policia local no pots tenir un control exhaustiu. Els Mossos d’Esquadra sí que han detectat algun veí que anava a collir espàrrecs o a córrer per algun corriol que n’hi ha molts.

-Han pogut arribar a tothom que ho ha necessitat: gent gran, persones vulnerables, infants sense accés a la tecnologia…?

Als pobles petits és el que ens ha costat més de coordinar però ens n’hem sortit. Des de l’Ajuntament hem repartit mascaretes als veïns i als comerços. Els serveis socials els tenim delegats al Consell Comarcal però també hem intentat mantenir el contacte amb la gent gran, els hem anat trucant per saber com estaven o què necessitaven. Sí que ha funcionat molt bé la xarxa territorial que hem fet amb les Associacions de veïns que té cada poble del nostre municipi. Ells tenen grups de Whatsapp i han detectat molt ràpidament les necessitats reals perquè es coneixen entre ells. A nivell d’ensenyament, hem repartit alguns ordinadors a nens que no en tenien. L’Ajuntament és la institució que està sempre al costat dels ciutadans i en aquesta pandèmia hem potenciat aquest veïnatge que és tan important.

-Han hagut de suspendre la festa de l’arbre de maig i el ball del cornut que es celebra per Pasqua i que és la més important del municipi. Com podran compensar-ho?

La festa de l’arbre del maig i el ball del cornut és una festa pagana convertida a la religió i que ha estat declarada d’interès nacional pel Parlament de Catalunya. Com que aquest any no es va poder fer, vam fer la proposta de celebrar la festa major al menjador i la gent ha respost molt bé. N’hi ha que s’han disfressat, ballat, han fet maquetes, alguns han fet el pregó amb clicks, d’altres han fet una pujada de l’arbre de Nadal… Tot això ho han recollit en fotos i vídeos que han circulat per les xarxes socials. Un cop aixecat el confinament haurem de fer el debat de com fem la tallada de l’arbre d’aquest any que està penjat al centre de Cornellà.

-El turisme rural, la restauració, el comerç de proximitat com els podran ajudar des de l’ajuntament?

Tenim la sort de ser un municipi i una comarca que estem a prop del mar i de la muntanya. Tenim moltes cases rurals que acostumen a estar ocupades. Penso que en els proper mesos haurem de fer l’exercici d’apostar pel turisme d’interior, el turisme de proximitat, el de territori. Pot ser que les mesures restrictives s’allarguin i molts viatges o sortides que teníem preparades no es podran fer. Aquest estiu no haurem de descobrir el món sinó que haurem de descobrir el nostre país. Aquest seria el lema que haurem de fer servir els propers mesos. Vull donar també les gràcies al petit comerç per l’esforç que han fet per tirar endavant i donar solucions.

-Creu que hi ha d’haver un Pla Marshall pel món local català? Quines serien les seves prioritats?

No sé si Pla Marshall però sí que hem de tenir present que tots els pressupostos han canviat. A Cornellà vam aprovar el pressupost però entre el temporal Glòria i aquest coronavirus la perspectiva pressupostària ha canviat. L’estat ha de començar a entendre que el romanent dels ajuntaments ha de poder-se destinar al que vulgui o necessiti l’ajuntament. No ha d’anar a un lloc que li serveixi a l’estat per presentar uns comptes a la UE validant que s’ha fet la feina ben feta. A Cornellà, necessitarem ajudes a serveis socials perquè ens trobem que moltes empreses han tancat o han presentat ERTOS. La situació d’aturats a la comarca havia baixat molt els darrers anys i per tant havien baixat les partides de serveis socials que ara haurem d’incrementar. També haurem de compensar a les llars infants o escoles municipals música que no han ingressat els rebuts de les famílies. Per tant, haurem de renunciar a algunes inversions. Només per arreglar camins malmesos pel temporal ja hi aniran 100.000 euros que no estaven previstos.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (35)

ENTREVISTA A MERCÈ RUBIÓ ALCALDESSA DE CERVIÀ DE LES GARRIGUES

Mercè Rubió (Independents per Cervià-AM) és alcaldessa de Cervià de les Garrigues des del 2014. Un municipi de 640 habitants, que també comprèn el nucli despoblat de Vallxeca i l’antic poble de les Besses, on el cultiu de les oliveres i els ametllers en són la principal font d’economia. En els darrers anys, el turisme també ajudava a donar vida al poble, que ara s’ha vist aturat a causa de la crisi de la Covid-19. Precisament l’edifici de l’Ajuntament, que té més de cent anys i és tot de pedra, és dels més admirats.

-La Covid-19 està tenint poca incidència al seu municipi. Quina és la situació actual i què creu que ha provocat que no tinguin casos?

Ara mateix no tenim cap cas positiu registrat al municipi. Sí que és cert, que a les comunicacions de la Generalitat ens aportaven algun cas positiu i era perquè els tenen registrats per les targetes sanitàries i resulta que alguna persona encara la tenia censada a Cervià, quan en realitat corresponien a persones que fa molt de temps que no viuen aquí. Fins ara, els veïns de Cervià han anat molt amb compte i han seguit totes les recomanacions de prevenció i mesures de protecció, i crec que tot això ens ha ajudat positivament a no tenir cap cas de Covid-19. Cada dia em reuneixo amb el metge del poble per fer seguiment de la situació, i de moment, no tenim cap cas i esperem continuar així.

-A Cervià tenen segones residències. Han tingut problemes en aquest sentit?

A través de bans i pregons hem demanat insistentment que la gent no vingués a Cervià. Els estiuejants i persones que tenen casa aquí de tota la vida ens han fet cas, tot i que sempre hi ha algú que se’ns escapa. A Cervià tenim un terme municipal ampli i, a banda del nucli, als afores hi ha terrenys amb cases i és més complicat controlar-ho. De tota manera els Agents Rurals i Mossos d’Esquadra hi han estat a sobre.

-Com han protegit a la gent gran de Cervià?

El principal objectiu que ens vam marcar és intentar que no es moguessin de casa. A Cervià tenim farmàcia, però a causa d’un problema personal es va tancar durant un mes. Això va obligar la gent a sortir de casa per poder anar a buscar els medicaments que necessita a altres llocs, fins que vam decidir gestionar-ho des de l’Ajuntament. D’aquesta manera, la gent ens truca, anem a buscar les receptes a casa seva i els hi anem a buscar els medicaments a la farmàcia de Vinaixa. A l’hora d’entregar-los els hi deixem a l’entrada de casa.

-I la compra de menjar?

Sí, alguna n’hem fet també, però no tant. La realitat és que els veïns mateixos s’han ajudat els uns als altres, sobretot als que són més grans, la qual cosa és d’agrair.

-Per tant, la sensació és que la gent de Cervià s’ha portat bé…

Sí, la veritat és que sí, des de l’Ajuntament estem molt contents del comportament ciutadà.

-El sector primari és el principal sector econòmic de Cervià. Com han fet front a aquesta crisi sanitària?

Mira, la veritat és que a nosaltres aquesta crisi sanitària no ens ha agafat en temps de collita, perquè les ametlles venen al setembre i octubre, i les olives el novembre, desembre i gener. Per tant, no ens ha afectat a les principals collites del poble. El que sí que ha afectat és als autònoms i petits negocis perquè han hagut de deixar la feina, i també els bars i restaurants. Ara a Cervià estàvem vivint un moment de molt turisme, els restaurants cada cap de setmana omplíem i teníem molta gent al poble.

-Són un ajuntament petit amb un pressupost petit. De quina manera podran ajudar a pal·liar els efectes econòmics d’aquesta crisi? Ja han pres algun tipus de mesura?

Les mesures que hem pres són que l’ACA ens bonifica el 50% del cànon de l’aigua i, per tant, repercutirà en els veïns, i nosaltres també anul·larem el manteniment dels comptadors durant aquests tres mesos i el rebut de festes tampoc es cobrarà. Després el que farem és redistribuir algunes partides, perquè si no podem fer activitats ja previstes com la festa major no tindrem tanta despesa. Intentarem ajudar a la gent tant com puguem

-Ha tingut el suport que tocava respecte a les altres administracions?

Sí, el que passa és que el suport millor i que més ens falta és l’econòmic i, precisament, és el que costa més d’arribar. Ara està tot parat i els ajuntaments no rebem ni un euro i això vol dir que es retarden pagaments justament en el moment que la gent més ho necessita.

-Com preveu el desconfinament? Hauria de ser diferent segons territoris o municipis?

Crec que sí. És evident que no és el mateix una gran capital que un poble petit. Però també penso que l’excusa de viure en un poble no ha de servir, en cap cas, per fer desconfinaments que no toquen, és a dir, amb un relaxament de les mesures de seguretat i prevenció. Hem de ser molt prudents, perquè el virus es mantindrà i si la gent no pren mesures, possiblement tindrem un rebrot i això sí que fa por.

-La sortida dels nens va anar bé?

Sí, va anar bé. No hi va haver aglomeracions ni cap problema. Als pobles és diferent perquè si tenim 50 o 40 nens i van a un quilòmetre de casa, ja te’n vas als afores, i allà no molestes a ningú. El que sí que tenim tancats són els equipaments, com el poliesportiu o la zona de pícnic i, per tant, només poden passejar pel poble, que ja hi ha prou espai…

-Què és el que més li preocupa ara mateix com alcaldessa de Cervià?

Em preocupa molt l’economia del poble. Que es puguin tornar a obrir les perruqueries, els bars, els restaurants, etc. Això voldria dir que l’economia tornaria a anar cap amunt, però si es manté tot tancat, arribarà a un punt que la gent no podrà aguantar els negocis. I per descomptat, em preocupa molt que el poble es mantingui net de Coronavirus i que no hi hagi cap contagi com fins ara. De fet, ja passem un cop per setmana a desinfectar els carrers, intentant fer tot el que podem. Només desitjo salut per a tothom i que aquest virus s’allunyi com més aviat millor del nostre món.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (34)

ENTREVISTA A MARIA PILAR CASES ALCALDESSA DE TREMP

Maria Pilar Cases (ERC), alcaldessa de Tremp des de les passades eleccions municipals. Abans havia estat tinenta d’alcalde des de l’any 2015 i anteriorment regidora a l’oposició. Tremp és capital del Pallars Jussà i és el municipi de Catalunya amb més territori municipal, amb experiència dels equips de protecció civil pel que fa a les situacions d’emergència, sobretot per temes meteorològics. Un municipi on tothom es coneix (6.700 habitants) i on el turisme és un dels principals motors econòmics.

-La primera alcaldessa dona i una crisi d’aquesta magnitud… És la crisi més important que ha tingut des que és alcaldessa, suposo.

Aquesta situació no és comparable a cap emergència ni afectació, penso que es recordarà molts anys, tant l’època del confinament com les conseqüències posteriors. Tremp ho recordarà. Aquí s’ha treballat molt des de la coordinació i la planificació amb què ja es treballa habitualment, gràcies a l’experiència en altres crisis -tot i no ser comparable – però la maquinària s’ha endegat molt bé. La feina ha estat molt important pel que fa a la coordinació amb protecció civil -que tenen molta experiència- i la comunicació. En aquest darrer sentit, la gent ens ha escoltat molt.

-És inevitable que li pregunti el paper de la dona en la política i també la singularitat del seu perfil als municipis de muntanya, tot i que cada vegada hi ha més alcaldesses… Quina aportació creu que pot fer des del seu punt de vista de dona, en aquesta situació?

En qualsevol àmbit de la vida la visió de la dona és concreta, pràctica i més previsora. També penso que ens caracteritza l’empatia i tots aquests elements són molt importants en una situació en què el dia a dia canvia en qüestió d’hores. A Tremp vam treballar amb molta previsió i el dia 11 de març ja començàvem a planificar.

-Com ha afectat la COVID al municipi i quins són els principals reptes, amb la singularitat de les distàncies -amb el terme municipal més gran de Catalunya- i les comunicacions?

L’afectació ha estat menor, coneixem el primer cas per part de l’hospital comarcal una mica més tard que la majoria de llocs, i cada nit el departament de Salut de la Generalitat informa de la situació i dels ingressos tant a l’hospital com els casos de l’àrea bàsica que inclou Tremp i diversos municipis del sud del Pallars Jussà. Viure en un lloc com Tremp et permet conèixer a tothom, i pel que fa a les distàncies, doncs els serveis sociosanitaris han fet els trasllats, amb ajuda de la brigada, la policia ajuda amb el trànsit… i hi ha dos hotels a disposició per si fes falta.

-Han hagut de cancel·lar la fira de Primavera… com ha afectat i què més creu que no es podrà fer?

Sí, ja vam haver d’anul·lar la caminada de les Carenes (del Pont de Suert a Tremp) i la vam programar per al 30 de maig, però finalment l’hem suspesa definitivament. Els actes de Fira previstos pel maig s’han hagut de cancel·lar. Aquest any era especial perquè se celebrava la primera Fira del Corder com a resultat de fusionar aquesta festa i la de Pallars de Foc, que es celebra ja des de fa cinc anys, una trobada de bèsties de foc de diversos punts de Catalunya, que s’ha convertit en un referent. Ens feia molta il·lusió però no ha pogut ser.

-En l’àmbit turístic, suposo que la Setmana Santa era l’inici de la temporada, que no ha pogut ser, com creu que es podrà salvar la temporada al sector?

La Setmana Santa aquí és molt bona, és l’època on hi ha més gent de tot l’any, això ja és insalvable i tot se n’ha ressentit molt, perquè es venia dels mesos de gener i febrer que acostumen a ser més fluixos. També existeix el programa “Al teu gust”, organitzat per promoció econòmica a nivell comarcal, amb un portal web per adquirir lots de productes, que es va reinventant, perquè s’ha de treballar buscant maneres per ajudar els autònoms, els comerços de Tremp i la restauració. Des dels ajuntaments s’hauria de poder eliminar el sostre de despesa i permetre que, si hi ha romanent, es puguin adoptar mesures, perquè nosaltres tenim molt clar quines són les prioritats, i cada municipi és diferent. A nivell social, les competències són del Consell Comarcal, però a nivell de promoció econòmica són els ajuntaments els que han de liderar-ho. Ara per ara, només es permet que gastem un percentatge concret i a més, estàs obligat a gastar-ho en uns àmbit concrets. S’hauria de permetre que ho destinéssim al que nosaltres creiem millor.

-I pel que fa a les empreses?

Per exemple, les botigues de menjar locals no han tingut ni la meitat de la meitat de les vendes que es preveien i això és una situació preocupant. També entenem que la gent surt una vegada i va al supermercat i així ho compra tot, però per a les botigues de proximitat ha estat una davallada important. La construcció va estar parada 15 dies però amb la relaxació del confinament ja han reprès activitat; algunes van continuar teletreballant.

-Com s’ha gestionat la feina a l’ajuntament?

Els regidors i regidores hem estat en contacte permanent amb els caps d’àrea, que són els que han decidit com s’organitzen millor en cada situació. Cada dia es fa una reunió amb aquests caps d’àrea i per valorar la situació. Aquí la policia local ha estat treballant cada dia i no s’han pogut fer torns. A l’ajuntament s’ha procurat reduir la jornada però al final acabem fent el que calgui. Cal destacar la feina de comunicació que s’ha dut a terme. Hi havia una persona treballant en pràctiques amb un programa de joventut i la feina en aquesta àrea ha estat clau per gestionar la comunicació de les iniciatives que s’anaven duent a terme de forma entenedora i clara a la ciutadania.

-Creu que hi haurà un abans i un després d’aquesta crisi? Per la realitat del territori, què creu que s’ha fet bé? i què es podria millorar o no ha funcionat?

Penso que hem d’aprendre molt del que estem vivint. Cal que no perdem els drets de les persones, perquè això està provocant un increment del control. Jo vull destacar el comportament exemplar de les persones i la importància del voluntariat. També penso que facilita les coses poder fer reunions telemàtiques – i més en el cas de comarques allunyades de les capitals- però vull deixar constància que també és necessari veure’s cara a cara i estar propers. I jo penso que el que ens ha fet veure el confinament és que no podem viure sense els altres. Trobes a faltar la gent, el bon dia, les abraçades…