Associació de Municipis per la Independència

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (52)

ENTREVISTA A CAMÍ MENDOZA, ALCALDESSA DE CAMBRILS

Camí Mendoza (ERC), alcaldessa des de 2015 de Cambrils, una ciutat de la Costa Daurada amb 34.000 habitants que combina la tradició de vila marinera amb el turisme de sol i platja, però que ha apostat per la qualitat gràcies a les propostes en l’àmbit del turisme familiar, l’esport, la gastronomia i les activitats relacionades amb el mar i la pesca. Amb la fase 1 del desconfinament, es pretén recuperar lentament la normalitat i encarar la temporada d’estiu, amb noves formes de treballar que generin complicitats entre administracions i el sector privat.

-Ja ha començat la fase 1 a la demarcació de Tarragona. Ens podria explicar breument com ha anat? Hem vist que han obert un servei per respondre als dubtes en l’obertura dels comerços. Ens ho pot explicar una mica?

De moment el nombre d’establiments que han obert del sector de l’hostaleria i el comerç és discret. Una mica més el comerç però de moment crec que hi ha molta prudència. Penso que faltaven eines potser per interpretar la informació i això ha provocat que tot vagi una mica més lent. Hem posat en marxa un nou servei d’atenció amb l’objectiu de donar suport a la reobertura dels establiments al llarg de les diferents fases de la desescalada amb un assessorament personalitzat i vetllar pel correcte compliment de les mesures. S’estan resolent molts i molts dubtes perquè cada establiment té les seves característiques i a l’hora d’aplicar les recomanacions o els requeriments és, a vegades, difícil d’interpretar en cada cas.

-Per aquest dispositiu sobre dubtes al comerç, quantes persones hi heu destinat? Heu hagut de redistribuir feines a l’ajuntament a causa de la crisi?

L’atenció es dona transversalment des del Departament de Salut i el d’Activitats i les consultes es deriven al personal de l’àrea corresponent. Com que des del minut zero de la crisi de la COVID-19 des de l’ajuntament estem teletreballant, cadascú s’ha mantingut en el seu àmbit de treball normal i simplement els que s’han hagut d’adaptar amb diferents funcions ha estat el personal de brigada, que habitualment tenen unes funcions més concretes i, en aquest cas, han donat suport per recollir aliments, repartir-los, anar a recollir mascaretes… Una funció més relacionada amb el suport al voluntariat del mateix municipi.

-Cambrils és un municipi representatiu de la costa, amb tot el que implica a nivell de turisme. Com heu encarat la primera setmana de la fase 1 en aquest àmbit i com es preveu activar la temporada d’estiu?

Aquesta setmana passada, com sabeu, només s’hi poden desplaçar les persones dins de l’àrea sanitària. Amb tot, pensem que l’oferta gastronòmica de Cambrils, així com la seva xarxa comercial, faran de reclam per tal que la gent vingui, però sobretot, que vingui amb totes les recomanacions que preveu les fases de desconfinament. Pel que fa a la temporada d’estiu, ja s’estan plantejant accions conjuntes per part del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona per treballar el turisme de proximitat i de quilòmetre zero. Una de les línies més importants és la conscienciació clara per als establiments per tal que prenguin totes les precaucions possibles i que Cambrils es pugui conèixer com a municipi segur, en el sentit de la salut de les persones.

-Ja han dut a terme dues cimeres del teixit empresarial i en breu es farà una tercera. Ens pot resumir en què han consistit les dues primeres i si preveu algun tema important per aquesta tercera trobada?

Sí, l’objectiu de les trobades -que són quinzenals- és establir un punt de trobada per escoltar les demandes i preocupacions del sector, així com mirar de donar-hi resposta. Durant les dues primeres s’ha recollit el feedback econòmic i el retorn de les qüestions relacionades amb els ajuts d’àmbit local. Crec que la tercera reunió, a part dels ajuts, servirà per fer una valoració d’aquesta fase 1 i també veure com han anat les mesures de precaució.

-Pel que fa als sectors de l’agricultura i la pesca, com s’han adaptat a les novetats?

En el cas de l’agricultura, ha anat treballant igualment, a mesura de les necessitats de cada producte i cada collita. En el cas de la pesca, ha quedat més afectat, ara mateix són molt poques les barques que surten a la mar cada dia.

-Com a coneixedora i partícip de l’àmbit associatiu esportiu de la ciutat, com creu que es podrà encarar la fase 1 en aquest àmbit i les activitats el proper estiu, que també atrauen un tipus de turisme de qualitat?

Des de l’Ajuntament ja fa setmanes que ens hem posat a treballar interdepartamentalment per promoure la reactivació de l’activitat cultural, social i esportiva. Treballem per donar suport al teixit cultural i festiu de la ciutat, reprogramant actes i esdeveniments festius. Alhora, estem treballant conjuntament amb els diferents sectors per reorganitzar i programar un seguit d’activitats d’estiu destinades a tota mena de públic. Ara més que mai, cal apostar pel turisme de qualitat.

-Hi ha hagut algun àmbit en què hagi trobat a faltar més competències per prendre decisions?

Bé, puc posar l’exemple de les taxes i els impostos, pels quals hi ha ampliació de terminis, penso que caldria que fos més flexible perquè tot va en funció de l’estat d’alarma i els tràmits, lamentablement, són lents i feixucs. L’administració en aquest sentit no és precisament àgil. I com que estem replantejant-nos el pressupost municipal, caldria que l’estat digui com i de quina manera podem disposar del superàvit municipal per a prendre mesures urgents respecte a la COVID-19.

-Quin ha estat el paper dels regidors i regidores, i també de l’oposició en aquesta situació?

Els regidors i regidores de govern hem estat en contacte permanent i al peu del canó, sobretot les àrees més socials en un primer moment i les de l’àmbit econòmic després. Un cop hem tingut els mecanismes telemàtics en funcionament, hem realitzat els plens i l’activitat habitual. Amb l’oposició s’han fet trobades setmanals -més de les habituals- per tal que coneguessin l’estat de la ciutat, les línies generals de resposta per ajudar les empreses i els diversos sectors i per informar com s’ha organitzat el treball. En general hi ha hagut entesa i diàleg… i algunes propostes.

-Des de l’àmbit municipal en concret i com a societat, què ens podrà deixar aquesta crisi per un futur?

Crec que els municipis en resultaran reforçats, però més com a individus, perquè ens hem hagut de reinventar, cadascú de nosaltres. També penso que hi guanyarem, amb sinergies que s’han creat i que han generat trobades amb unes complicitats recíproques. Amb aquestes sinergies, entre àmbits privats, i també público-privades, s’ha constatat que ens necessitem mútuament i que aconseguirem que això doni fruits.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (51)

ENTREVISTA A JOSE M. OSUNA ALCALDE DE RIPOLLET

Jose M. Osuna (ADECIDIM R) va ser escollit alcalde de Ripollet (Vallès Occidental) ara fa 5 anys i en aquest temps ha estat treballant intensament per millorar la ciutat i facilitar la vida dels col·lectius més vulnerables. Amb el confinament, molts ciutadans han descobert l’entorn natural al voltant del riu Ripoll i el parc dels Pinetons, d’una ciutat que es va construir verticalment, sobretot als anys 60 i 70 i que té una densitat de població de 8.800habitants/km2. Per Osuna, politòleg de formació, ha estat tot un repte gestionar una situació tan complicada com el confinament però veu la part positiva que en sortirà un cop acabi tot plegat que seran uns serveis públics reforçats i una millor consciència pel nostre entorn.

-Si ens mirem Ripollet amb perspectiva històrica, veurem que té un passat que es remunta a l’època neolítica i que ha estat un enclavament clau des de l’època dels romans. Això li ha donat protagonisme en les diferents guerres que hi ha hagut a Catalunya al llarg dels segles. Vist amb aquesta perspectiva, com podríem situar la pandèmia del coronavirus a nivell d’impacte sobre la població?

Aquest Ripollet, punt estratègic per entrar a Barcelona, era previ a la construcció de les autopistes. Que ara no siguem un punt de pas té coses positives i negatives, per exemple, si comparem el nostre índex de fets delictius amb els municipis veïns, veiem que és molt baix. Mirant la història, sobretot la del segle XX, ens permet determinar que els habitants de Ripollet tenen resiliència i adaptació als canvis socials. No fa tants anys vam passar d’una vila eminentment agrícola a una ciutat industrial i amb una població vinguda de la resta de l’estat espanyol i, més recentment, de tot el món. Amb aquesta visió, crec que ens tornarem a adaptar a la situació i sortirem amb la consciència d’enfortir els serveis públics i respectar al nostre entorn.

-38.300 habitants i 4,38 km2 d’extensió i trama urbana amb municipis veïns com Cerdanyola, Barberà del Vallès o Montcada i Reixac. Això deu dificultar moltíssim les mesures de seguretat per iniciar el desconfinament? Tallar al trànsit als carrers circumdants al Parc dels Pinetons, un dels més grans de l’Àrea Metropolitana, ha suposat una millora en la congestió humana?

Amb 4 km no es poden fer excursions gaire extenses i, si et despistes una mica, ja has entrat al municipi veí. Som un terme municipal reduït i molt concentrat i no tenim urbanitzacions allunyades, el que facilita les tasques de control. Com que hi havia molta afluència de persones que sortien a caminar a la vora del riu Ripoll o a la zona de Pinetons o Camí de la Serra, el que seria l’anella verda de Ripollet, des del passat cap de setmana hem tallat el trànsit d’alguns carrers i la gent està molt agraïda perquè ha facilitat la distància entre persones i hem pogut passejar tranquil·lament. A Ripollet, s’ha viscut d’esquena al riu i aquesta situació ens està empenyent a descobrir-ho. Les polítiques municipals han d’anar encaminades cap aquí. Molta gent s’ha retrobat ara amb aquesta part de natura i això ens anima a continuar-hi treballant. Al Parc dels Pinetons, fa uns mesos es van acabar unes obres d’ampliació, es va habilitar una zona humida amb molta presència de flors i al riu s’hi està construint un vial per poder-lo travessar.

-Des de l’Ajuntament han fet una modificació de crèdit de 900.000 euros per ajudar les petites empreses, els autònoms, crear plans d’ocupació i els serveis socials… és una ajuda ràpida per iniciar la recuperació però espera la implicació real de les altres administracions?

En el darrer ple telemàtic vam aprovar unes ajudes de 900.000 euros, ràpides i urgents, encaminades als serveis socials i també als autònoms i empreses. S’està treballant amb els agents econòmics, com l’Associació d’Empresaris, la Unió de comerciants i el Gremi d’Hostaleria per definir bé el seu objectiu, ja que són ells els que coneixen millor les necessitats. També hem aprovat un finançament gran pels plans d’ocupació i busquem la millor forma per treure’n el màxim rendiment.

-Han aprovat una declaració institucional per tirar endavant un Pla Econòmic i social anticrisi i una Taula per impulsar-lo amb el suport dels 5 partits a l’ajuntament? Hi ha hagut unitat política per afrontar aquesta pandèmia?

Tots hem d’aportar el millor que tenim. No podem fer-ho sols sinó que necessitem la implicació i la responsabilitat dels partits de l’oposició, els agents socioeconòmics i els treballadors municipals. La Taula ha de ser un espai de treball que sigui operatiu i resolutiu.

-Vostè coneix bé el teixit associatiu de la seva ciutat perquè en va formar part durant molts anys, està satisfet de la implicació de les entitats i dels veïns i veïnes de Ripollet?

Ara i sempre. Tenim una potent xarxa associativa i comunitària on hi participa molta gent. Les nostres entitats són de molts tipus diferents però, especialment, les del món cultural i esportiu tenen una implicació molt important, sense elles no es pot entendre el nostre municipi. No només per la conscienciació que han fet entre la seva xarxa i clubs i donar ànims sinó també perquè algunes d’aquestes entitats estan fabricant i distribuint material de protecció, i, amb la seva inventiva, preparen activitats que difonen a través de les xarxes socials. En els propers mesos, des del consistori haurem de tenir més cura d’ells perquè no passaran per moments fàcils.

-Conviuen a la seva ciutat persones en risc d’exclusió social, economia submergida i gent sense papers o permisos laborals? Com a arribat a aquest col·lectiu? Ha estat complicat gestionar el seu confinament?

Sobre aquest col·lectiu ja fem una tasca de seguiment tant per facilitar l’empadronament com també per assegurar els seus drets com a persones i els drets col·lectius i, d’aquesta manera, avançar-nos a problemes relacionats amb l’exclusió social. És cert que no hem arribat a tothom, a vegades, per desconeixement de la situació però en aquest punt ha funcionat molt bé la xarxa veïnal que s’han posat en contacte amb nosaltres alertar-nos d’aquestes situacions. Un altre exemple amb el qual hi hem estat treballant molt des de serveis socials són les persones grans que també és un col·lectiu de risc. Hem fet trucades individualitzades de forma periòdica per conèixer com es troben i si necessiten ajuda. Tot i el marge de millora, venim del mandat anterior on vam potenciar molt l’estructura de drets socials i això ha afavorit que molts casos els tinguéssim controlats per no deixar a ningú enrere.

-Una altra problemàtica és la convivència familiar agreujada amb el confinament. Fa pocs dies veiem com feien una crida a penjar llaços liles als balcons per denunciar el maltractament a les dones. Han hagut d’atendre molts casos de maltractament aquests dies?

No s’ha detectat un augment de casos durant el confinament però sí que ens preocupa que no ens deixem algú a fora o que n’hi hagi que no ens arriben. Les treballadores socials sí que han detectat cassos en què s’ha agreujat la situació, tant per la situació de tancament al domicili com per la situació de crisi.

-La ciutat de Ripollet té un 13% d’atur que s’ha vist incrementat considerablement durant el confinament. És una de les seves principals preocupacions com a alcalde?

Som el tercer municipi del Vallès Occidental amb una taxa d’atur més elevada. Per tant, és una de les nostres principals preocupacions com a govern municipal. Som una ciutat industrial sense tenir una gran abundància de polígons i un nivell formatiu mitjà que incideixen directament en l’atur. Insisteixo molt en la feina feta durant el mandat anterior en la creació d’ocupació i creixement econòmic. També en enfortir l’estructura de l’àmbit de promoció econòmica i la coordinació amb els agents econòmics del municipi com també amb les altres administracions. Estem més ben preparats que fa 4 anys. El nostre principal objectiu és generar ocupació estable i de qualitat i preservar el teixit econòmic que tenim, començant pel comercial i lligant-ho amb els polígons industrials pensant en l’economia circular.

-Ripollet té diferents polígons i és un nexe important de comunicacions. Ha tingut contacte amb el teixit empresarial? Quines són les seves principals preocupacions?

Tenim varietat d’empreses però el sector que més hi trobem és el de la metal·lúrgia. Fa 4 o 5 anys, des de l’Ajuntament, vam iniciar els contactes amb les empreses per crear una Associació. Es va fer un treball molt intens, vaig visitar totes les empreses del municipi i ara fa uns dos anys, finalment, es va constituir. Ara per ara, estem treballant conjuntament i ens estan fent arribar les principals necessitats del sector tot i que són conscients de les limitacions que tenim sovint els ajuntaments a l’hora de fer moltes accions. Els hi vull agrair aquests contactes. Ara les trobades i reunions s’han d’acabar materialitzant en accions concretes.

-En una residència per a gent gran hi ha hagut algunes defuncions. Està controlada aquesta situació?

Afortunadament està més controlat. És una residència petita, que no arriba a 20 resident i en van morir 5 per coronavirus (3 directament i 2 amb altres patologies que se’ls hi van agreujar). No diré res de nou, però aquesta situació ha estat el principal punt negre en la gestió de la Generalitat. En la residència de Ripollet, un dels protocols no va funcionar. A l’Ajuntament ens en vam assabentar per familiars i vam veure que la cosa era greu. Tot seguit vam actuar i vam interlocutor tant amb la residència com amb el CAP i vam donar material de protecció per treballadors i usuaris. A Ripollet, una de les principals demandes és la necessitat d’una segona residència i esperem que sigui una realitat a curt termini.

-Com veu l’estiu que tenim a tocar: piscines municipals, terrasses de bars, casals d’estiu, festa major…

En general incertesa. Des del món municipal estem treballant en diferents escenaris. Les piscines municipals, cada any ja són un repte gestionar l’aforament perquè estan molt plenes i aquest any ho serà molt més. Veurem com podem atendre els col·lectius vulnerables quan arribin els pics de calor. Els casals d’estiu, ara més que mai són imprescindibles per socialitzar els nens i nenes després de setmanes tancats a casa. Pel que fa a les terrasses de bars hem parlat amb el Gremi Hostaleria per quan entrem a la Fase 1 i puguin obrir al 50%, aquí tenim el repte de combinar l’activitat comercial amb l’ús de l’espai públic als carrers i places. A Ripollet tenim negocis de gent humil que es guanya la vida amb això i per tant hem de facilitar que puguin desenvolupar la seva activitat amb certa normalitat. La Festa major té lloc el darrer cap de setmana d’agost. La Comissió de Festa Major està treballant en diversos escenaris, però en aquest sentit trobem a faltar indicacions més clares.

-Vostè és politòleg de formació. Ha estat un repte estar al capdavant de l’Ajuntament? Quin aprenentatge en treu en positiu?

És un dels reptes més importants que ens podem trobar els alcaldes i alcaldesses que estem al capdavant dels ajuntaments. Repte perquè es requereix una adaptació ràpida i urgent, cal coordinar-ho tot, liderar-ho i comunicar-ho tant al mateix personal de l’ajuntament com als veïns i veïnes. Hem fet crides a la responsabilitat individual i col·lectiva i hem atès diferents tipologies de necessitats dels col·lectius. A Ripollet estem veient una gran adaptabilitat i una implicació excel·lent dels professionals de l’ajuntament, tant els que estan més en contacte amb el carrer com la policia local o els serveis socials com els departaments que han treballat portes endintre i han facilitat els tràmits administratius. Hem estat capaços d’imposar el teletreball i coordinar-nos millor que mai malgrat la situació greu, estic satisfet perquè l’ajuntament ha respost. Hem vist la gran confiança que la ciutadania té cap als seus ajuntaments i alcaldes, els hagin votat o no. Estem en un país on l’administració local és molt important, hi ha molta confiança perquè és la que ajuda a solucionar les necessitats de les persones.

-Considera que hi ha hagut una bona comunicació i cooperació entre les diferents administracions?

Es força millorable. Vull ser prudent i dir que a l’ajuntament de Ripollet, i segur que als altres també, hi ha coses que haguéssim pogut fer millor. El que ha fallat més és la cooperació entre administracions. Amb l’estat espanyol ha estat nul·la i la comunicació escassa, trobem a faltar que no siguin capaços de modificar lleis i normes que estan restringint l’autonomia local. Que puguem gastar el 10% del superàvit és insuficient, en la majoria dels casos és molt poc i potser hi ha ajuntaments que no en tenen i, per contra, tenen necessitat de fer aquestes despeses. Els superàvits i els romanents s’haurien de poder gestionar i també poder augmentar els recursos humans on hi hagi aquesta necessitat. De la Generalitat hem trobat a faltar coordinació però sí que és veritat que ha tingut més claredat en la informació i més anticipació. Sí que vull agrair especialment la comunicació constant que ens ha donat als alcaldes el delegat del govern de la Generalitat a Barcelona, Juli Fernández. És una tasca que de cara enfora és invisible però pels ajuntaments és molt útil.

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) va iniciar un cicle d’entrevistes a alcaldes i alcaldesses d’arreu de Catalunya sobre la gestió que s’està fent des dels ajuntaments catalans de la crisi sanitària de la Covid-19. Aquest dimecres hem arribat a l’entrevista número 50, amb l’alcaldessa de la Jonquera, Sònia Martínez. A partir d’ara, en comptes de publicar una entrevista diària, es farà de forma més espaiada: els dilluns, dimecres i divendres.

L’objectiu prioritari d’aquestes entrevistes no és cap altre que el de donar veu al món municipal, tenint en compte que són els alcaldes i alcaldesses els que estan vivint des de la primera línia aquesta pandèmia. A més és l’administració més propera als ciutadans, la qual cosa fa que sigui l’ens que troba la solució més ràpida i eficient als problemes més urgents dels seus veïns i veïnes. A les entrevistes, que van començar el passat 24 de març, els alcaldes i alcaldesses hi explicaven primer com es feia front a les mesures de prevenció i seguretat, així com també al confinament dels ciutadans, i ara han anat evolucionant cap a com s’estan preparant els ajuntaments per afrontar la crisi econòmica i social més dura dels darrers temps.

Del total de les 50 entrevistes que s’han fet, 27 corresponen a homes i 23 a dones. Pel que fa als partits polítics, s’han entrevistat 21 alcaldes de JxCat, 19 d’ERC, 3 de la CUP i 7 d’altres partits. Per últim, 12 d’ells són alcaldes de la província de Barcelona, 10 de les comarques gironines, 13 de la província de Lleida i 15 de Tarragona.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (50)

ENTREVISTA A SÒNIA MARTÍNEZ ALCALDESSA DE LA JONQUERA

Les imatges d’aquesta setmana de ciutadans francesos fent cua a estancs i supermercats del Portús, sense prendre mesures de seguretat essencials, han fet encendre totes les alarmes a la Jonquera (Alt Empordà). Sònia Martínez (JxCat) n’és l’alcaldessa des de l’any 2011 i el fet de tractar-se d’un municipi fronterer amb França ha provocat que hagi hagut de fer front a diversos conflictes. Tot i això, assegura que la crisi de la Covid-19 està essent el més complex. La Jonquera té 3.300 habitants i un 90% de l’activitat econòmica es dedica al sector serveis, que ara s’està veient greument afectat.

-Pràcticament el 90% de l’activitat de la Jonquera és del sector serveis. Fins a quin punt és urgent el desconfinament i tornar progressivament a la normalitat?

Sempre que les dades sanitàries ho permetin, és urgent anar tornant a la normalitat per pal·liar aquesta crisi econòmica que ha comportat la COVID-19, destrucció de llocs de treball, tancament d’empreses, etc. L’economia de la Jonquera depèn bàsicament del comerç i del transport i actualment els dos sectors estan afectats. Si tenim en compte que més del 90% dels clients són de l’Estat francès, a banda de les nostres fases de desescalada, haurem d’estar amatents a les decisions que es prenguin en aquest sentit al país veí. Els càmpings de la comarca, si no tenen clients francesos, no els sortirà a compte obrir tampoc. Els supermercats poden tenir obert, però si no tenen clients, alguns empresaris opten per mantenir-los tancats, ja que són superfícies molt grans i el cost del manteniment és enorme. És una situació que afecta a tota la comarca, ja que les dades són alarmants: 2.408 ERTOS que afecten a més de 13.600 persones a l’Alt Empordà, i a la Jonquera més de 1.100 persones afectades.

-El Portús ha passat de semblar un desert a patir greus aglomeracions de ciutadans francesos.

Exacte, aquests dies, com bé dius, semblava un desert, però aquesta setmana, que a França han retornat a l’escola i es poden desplaçar fins a un radi de 100 quilòmetres, hem tornat a tenir cues en els estancs i supermercats. La Policia Local ha estat treballant per mantenir les mesures de seguretat a la via pública i hem demanat ajuda al Departament d’Interior per pal·liar aquests problemes. Ha estat una situació complexa, ja que la vorera pertany a la Jonquera, però la carretera ja és França. Al Portús segurament hi haurà més moviment que a la Jonquera a partir d’ara i fins que no obrin la frontera.

-El pas fronterer que representa el seu municipi ha fet més difícil complir les mesures de prevenció i confinament? Quins problemes han tingut?

En general la població de la Jonquera ha fet cas a les mesures establertes i fins que la normativa no ha permès sortir o bé amb la mainada o ara a fer esport o passejar, la veritat és que pels carrers de la Jonquera no es veia moviment, a part de les persones que realitzaven alguna de les activitats permeses. La situació és diferent dels polígons, on l’activitat dels transportistes es mantenia i podíem veure més moviment. Els primers dies al Portús, quan encara a França no s’havia decretat el confinament ni tampoc el tancament de fronteres, hi havia cues als comerços i estancs. Els propietaris vetllaven per garantir les mesures de seguretat a l’interior i la Policia Local, i fins i tot en alguns casos els voluntaris de Protecció Civil, ho feien al carrer. També hem hagut de vigilar els camins de muntanya, ja que vàrem detectar l’entrada de francesos per aquestes vies. Els mitjans de comunicació i les diferents administracions hem fet una gran feina informant de totes les mesures de prevenció que calia i cal prendre i els nostres ciutadans estan més o menys conscienciats. Però els clients francesos que han arribat aquesta setmana venien sense mascaretes i no guardaven les distàncies mínimes.

-Han tingut contacte amb les administracions franceses per gestionar aquestes mesures de prevenció i seguretat?

Hem estat en contacte permanent amb l’Ajuntament del Portús per anar solucionant totes les problemàtiques que han anat sorgint. Ens trobem que cada país té les seves normatives i diferents fases de desescalada i, per tant, haurem d’anar analitzant a cada moment per poder preveure situacions com la que hem patit aquesta setmana.

-Els transportistes com ho han portat i com s’han organitzat?

Els primers dies, els transportistes es trobaven que al llarg de l’AP-7 no trobaven cap lloc obert ni tan sols per fer un cafè o menjar quelcom calent. A la Jonquera els propietaris d’aquestes àrees de descans han sigut des del primer moment conscients de la situació i han garantit que aquest col·lectiu tingués les necessitats bàsiques cobertes i han adequat els seus serveis per fer-ho, garantint sempre totes les mesures que la normativa obligava.

-Com ajuntament, com tenen previst ajudar al sector econòmic del municipi per fer front a la crisi que es preveu?

Estem estudiant possibles bonificacions per aplicar i ara mateix ja estem treballant en la fase 1 de la desescalada, amb l’objectiu de poder oferir ampliacions de l’ocupació de la via publica per part de bars i restaurants de manera gratuïta. L’Ajuntament també patirà aquesta crisi econòmica, ja que els ingressos que prevèiem per aquest 2020 es veuran molt afectats i per tant primer haurem de reduir algunes despeses també previstes.

-Com a alcaldessa de la Jonquera està acostumada a lidiar amb diversos conflictes, ja que és un municipi de pas fronterer de gran importància. Però és la crisi del coronavirus la situació més complexa a la que li ha tocat fer front? Amb quina la compararia?

Aquesta situació supera totes les crisis que hem pogut tenir. La gestió de l’incendi del 2012 va ser dura, però la situació que ara vivim no es pot comparar amb cap altra crisi. Hi ha moltes famílies que s’han quedat sense ingressos i en aquests moments la Creu Roja, amb la supervisió dels Serveis Socials, ja està repartint aliments a un total de 240 famílies. Les primeres setmanes vàrem rebre donacions d’aliments per part de supermercats, però ara els comprem des de l’Ajuntament. Estem vivint una situació que mai ens haguéssim pogut imaginar. D’altra banda, han mort persones a causa d’aquesta pandèmia que deixen un gran buit i psicològicament et deixen trasbalsat.

-Ha tingut el suport que tocava com alcaldessa de les altres administracions?

Penso que des de totes les administracions estem treballant incansablement, cadascuna des de les seves competències. I en aquests moments tot el país està vivint la mateixa situació. Però si et refereixes a problemes puntuals a la Jonquera, sí, sempre se m’ha donat resposta.

-Què és el que li fa perdre la son com alcaldessa ara mateix?

El fet que hi pugui haver un rebrot i tornem a la fase inicial, així com la crisi econòmica que està comportant i comportarà la COVID-19. Pateixo tant per les empreses com per les famílies i de quina manera les podrem ajudar. No crec que m’equivoqui al dir que ja fa més de 50 dies que els alcaldes i alcaldesses no dormim ni una nit sencera.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (49)

ENTREVISTA A IMMA COLOM ALCALDESSA DE TOSSA DE MAR

Molts recordarem les imatges del 20 de gener amb els carrers de Tossa de Mar plens d’escuma. Arran de la llevantada, el mar es va endur les platges i va circular lliurement per dins el nucli urbà. Quan encara no s’havien tramitat molts dels ajuts per la llevantada, arriba la COVID19 que ha obligat a aturar l’activitat econòmica, pràcticament al 100% a aquest municipi de la Costa Brava. Segons explica la seva alcaldessa des del juny passat, Imma Colom (Junts per Tossa) en aquesta població turística i històrica de la Selva marítima hi ha uns 500 negocis relacionats amb el turisme. Metge de capçalera, Colom també valora la situació sanitària i confia en els equips mèdics i científics de referència per tenir la vacuna ràpidament i en la responsabilitat individual i col·lectiva per respectar les mesures d’higiene i seguretat i poder tirar endavant com a societat.

-Encara no us havíeu recuperat de la llevantada del gener i un mes i mig després arriba el coronavirus. Un inici d’any terrible!

El 20, 21 i 22 de gener vam patir el temporal Glòria i és cert que molts negocis encara no havien acabat els peritatges i ja es van trobar enmig d’aquesta excepcionalitat derivada de la COVID19. Però no només això, fa 15 dies vam tenir unes pluges molt importants durant cinc dies, va tornar a baixar la riera molt carregada i es va endur platges que ja teníem arreglades. No acabem una cosa que ja en comencem una altra. Si a Tossa ja es preveia una temporada difícil arran del Glòria, pots imaginar-te ara. Pensa que al nostre municipi l’única xarxa empresarial que hi ha és la turística que reprèn l’activitat a principis d’abril després d’uns mesos d’aturada on no hi ha ingressos. Hi ha treballadors que a principi d’any demanen bestretes per acabar de passar l’hivern i també famílies que marxen de vacances abans d’iniciar la temporada d’estiu i ara els hi ha arribat el cobrament de la VISA. Per a molts d’ells, ha estat dramàtic.

-Tenim la temporada de platges a tocar i estem encara la fase 0 de desconfinament. Es parla de separar les platges per grups de famílies, gent gran, amics, d’establir franges horàries… Veu possible totes aquestes mesures en un municipi com Tossa?

Ho veig possible perquè vull ser molt optimista. Amb quines mesures? No ho sé. A Madrid ja ens diran alguna cosa que són els que tenen els elements legislatius i perquè les platges depenen de la Llei de Costes. En aquest punt, ja ho perfilarà el Departament de Salut de la Generalitat. Des de l’Ajuntament tenim present que hi ha moltes empreses que tenen el seu negoci a partir de l’aigua del mar i per això hem aprovat el Pla de Reactivació Socioeconòmica que es basa en tres eixos: seguretat, tranquil·litat i proximitat. Hem de buscar el turisme de proximitat, si no no ens en sortirem. I a partir d’aquí, haurem de fer els canvis que calgui i vetllar perquè la gent es vagi a banyar amb seguretat, compromís individual i comunitari.

-A part de l’ús de les platges hi ha tota la infraestructura turística a darrera. Hotels, càmpings, apartaments, restaurants, botigues, activitats aquàtiques. Serà possible obrir amb les estrictes mesures d’higiene i distanciament social?

La temporada turística s’enfoca evidentment amb pessimisme per part dels empresaris. Jo en canvi vull ser optimista i vull transmetre optimisme. A Tossa tenim 21.000 places d’allotjament i 500 empreses relacionades amb el turisme. A part d’aquest sector, només donem feina des del mateix Ajuntament i evidentment hi ha algun professional lliure. Aquests dies el carrer està buit però detectes la incertesa, el neguit i la por. Entre els empresaris voldria dir que hi ha molta diferència entre els que tenen patrimoni i els que estan de lloguer. Els lloguers es poden negociar però l’IBI no. També hem de mirar les coses amb perspectiva i veure que hem tingut temporades molt bones. Tampoc cal centrar-ho tot en l’aspecte econòmic sinó que hem de mirar en global els 365 dies de l’any. Personalment, penso que tindrem una tardor molt bona.

-Des de l’Ajuntament han aprovat un Pla d’Actuació que modifica el calendari de tributs i taxes, aprova subvencions per a la llar d’infants i el casal d’estiu i crea una oficina COVID19 de suport als veïns/es i un punt COVID190 per les empreses i els autònoms. Està satisfeta de tots el que han fet al seu municipi?

Des de l’Ajuntament hem contribuït amb tot el que hem pogut i pel que fa a impostos i taxes, molt a l’inici de la pandèmia, vam modificar els cobraments per ocupació de via pública, els calendaris de taxes com escombraries o mercat municipal, subvencionar la llar d’infants, el casal d’estiu, subvencionar el menjador escolar i obrir una oficina municipal per tramitar ajudes i subvencions i una altra per a empreses i autònoms. També hem estat al costat del banc aliments amb Càritas i Creu Roja. Hem fet una modificació del pressupost per ajudar en tot el que calgui. Pels ajuntaments ens ve una època dura. Hem de donar suport al teixit empresarial, a les PIMES, als autònoms. El Pla de reactivació socioeconòmica serà imprescindible per donar resposta a la nova situació que tenim a sobre. Tenim un abans i un després que ens farà una societat molt més justa i solidària.

-Quins seran els efectes d’aquesta crisi?

Jo sempre he associat la crisi sanitària a l’econòmica i la social. La demarcació de Girona és la segona en demandes d’ERTO, estem als 11.000 expedients temporals d’ocupació i és degut, sobretot, al sector turisme. A la Selva en concret, ens situem sobre el 22%. L’empresari està molt espantat per la situació que li espera. Tenim una incertesa absoluta. A Tossa tindrà un impacte econòmic desastrós i per això és important tenir una actitud positiva. Hi haurà un abans i un després però jo penso que les coses que ara haurem de canviar seran una inversió de futur. Calen iniciatives potents per reactivar l’economia i, per tant, les activitats que van relacionades amb el nostre entorn i hem de ser capaços de rellançar-les. Hem de treballar per convertir el nostre entorn natural en un destí segur i de proximitat.

-Ha estat encertat el desplegament de competències entre les diferents administracions?

Que el govern espanyol es quedés les competències ens ha fet molt mal. Ara no és el moment de fer política però en cas de poder-ho gestionar des de Catalunya, hauríem actuat abans i ho haguéssim fet d’una altra manera. Estic segura que en una Catalunya independent ho haguéssim fet molt millor i no haguéssim tingut ni tants infectats ni tants morts. I això es resumeix dient que s’haguessin salvat vides. L’avanç del coronavirus també t’he de dir que ens ha frenat l’expressió independentista que teníem des de Brussel·les amb el president Puigdemont.

-Vostè és metge de capçalera i per tant coneix molt bé el sistema sanitari. Quina opinió té de què s’ha fet i com s’ha fet?

A Catalunya som un referent a nivell europeu en el tema sanitari i el personal ha donat tot el que tenia sense tenir-ho massa reconegut. Hem vist un sobreesforç de tot el sistema sanitari per manca de recursos, tot i que també és veritat que mai s’està preparat per a una pandèmia. Ara cal fer un debat seriós i s’han de plantejar moltes coses que no s’havien plantejat abans. Catalunya té un talent molt bo, potser no vam escoltar en el seu moment l’equip del Dr. Arenas però ara tenim els equips dels Drs. Clotet i Mitjà i molts d’altres que hi treballen intensament. La transmissibilitat és molt important i té molt a veure amb el contacte i, per tant, totes les prevencions s’han d’agafar al peu de la lletra. Hem de ser molt forts davant la pandèmia, seguir estrictament els confinaments amb una sensibilitat absoluta i estar al costat de la ciutadania, la que és més vulnerable i la que no ho és tant, en definitiva ser molt lleial davant la situació. Pel que fa a la vacuna penso que la tindrem molt abans d’un any perquè hi ha sensibilitat i això vol dir recursos.

-A Tossa hi ha un govern format per tres partits, JuntsxTossa, Edavant i ERC. Això ha dificultat l’entesa per tirar les diferents accions endavant?

Fins avui no, perquè tothom ha pres molta consciència. Sí que hi ha gent jove que veu les coses de diferent manera, però la sensibilitat hi és i els petits detalls ja els anirem perfilant. L’equip de govern ens hem hagut de multiplicar per atendre la pobresa energètica, la recollida d’escombraries, els serveis socials, la comunicació, la violència de gènere i a més a més, fer tots els tràmits administratius. Teletreballar, ha suposat un canvi compulsiu i a diferents nivells.

-Al seu municipi tenen molt present encara una pandèmia com va ser la pesta al segle XV i cada 20 de gener ho recorden amb el vot del Pare Pelegrí que camina 40 km fins a l’ermita de St. Sebastià de Santa Coloma de Farners. Hem de mirar cap al passat per entendre el present i no oblidar les grans pandèmies que afecten la humanitat periòdicament?

Hi he fet referència sovint, precisament aquest any va coincidir amb el temporal i el dia que tornàvem, teníem els carrers plens d’escuma. El vot del poble té un paral·lelisme amb la grip del segle XX i mirar el passat sempre ha de ser bo per reflexionar sobre el present i el futur. Avui dia estem davant una lluita contra l’emergència climàtica on hi té molt a veure l’aigua del mar i el creixement sostenible. Aquesta pandèmia ens ha fet veure que hi ha hagut una millora important a nivell de contaminació, dels espais naturals els dies que hem aturat la nostra activitat. És un bon moment per aprendre en molts aspectes. Reduir la mobilitat, els residus i les emissions suposa un reequilibri en molts nivells.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (48)

ENTREVISTA A LUÍS SOLER ALCALDE DE DELTEBRE

Lluís Soler (Enlairem Deltebre) és alcalde de Deltebre des de l’any 2015, quan tenia poc més de 30 anys. Des del setembre de 2019 és president de l’ACM. Anteriorment havia estat regidor, des de l’any 2007, cap de l’oposició entre 2011 i 2015. President i vicepresident del Consell Comarcal del Baix Ebre i diputat a la Diputació de Tarragona. Deltebre és el municipi més proper al delta, enclavament natural i turístic de primer ordre, emblema de l’orografia de catalana, un parc Natural que conviu amb una profunda presència humana. Darrerament, doblement castigat, pel temporal Gloria i ara per la COVID-19.

-Quins avantatges i inconvenients li suposa el seu perfil d’alcalde jove? La preparació acadèmica de què disposa, en què l’ha ajudat en la gestió de l’alcaldia?

La joventut, per si sola, sempre és un avantatge en tots els sentits. És evident que en el cas de la gestió pública, aquesta ha d’anar acompanyada d’una gran vocació de servei, les 24 hores dels set dies de la setmana, i també d’altes dosis d’energia per estar constantment actiu al costat dels veïns i veïnes, i de l’experiència i coneixement necessari de les seves problemàtiques. La formació és una peça més de l’engranatge que et permet oferir el millor servei a les persones del teu municipi. En el meu cas, el fet de tenir coneixements en l’àmbit de la gestió pública i l’economia, entre d’altres, em permet tenir una visió més global de l’estructura de l’administració, i poder efectuar un control per tal que l’operativa del dia a dia sigui la més eficient possible, fent més amb menys recursos.

-És la crisi més difícil amb la qual s’ha trobat com a alcalde?

Darrerament a Deltebre hem viscut moments molt complexos i tristos. A principis d’any, el temporal Glòria va afectar greument el nostre municipi, causant un important retrocés de la línia de costa a banda de més d’11.000.000 d’euros de danys i de pèrdues econòmiques. Copsar com el mar es menjava la terra que estimes, et genera una gran impotència i, com vaig dir al seu moment, aquell va ser el dia més trist com a alcalde. Ara, amb la COVID-19, estem davant d’un nou escenari sobrevingut que s’afegeix a la crisi que teníem amb el Glòria, i la suma dels dos fa que els moments actuals siguin adversos. No obstant, la gent de Deltebre som gent que mai ens han regalat res, i treballarem incansablement per fer d’aquesta adversitat una oportunitat.

-També ha estat al Consell Comarcal i regidor a l’oposició. El fet d’estar en altres ens, què li ha aportat com a alcalde?

Totes les experiències en política són una font d’aprenentatge tant en l’àmbit professional com el personal, i la suma d’aquestes, segurament, em permeten afrontar el repte actual de ser alcalde del meu municipi amb major garanties. Ser partícip d’altres administracions, com el cas del Consell Comarcal del Baix Ebre o la Diputació de Tarragona, m’ha permès conèixer amb més profunditat la realitat del territori i les seves casuístiques, com també les de la ciutadania que hi viu. Però, a la vegada, ha estat una ensenyança per copsar el funcionament propi de les diferents administracions supramunicipals, un fet que et genera una visió més global que en certs moments de la gestió publica s’agraeix.

-I com a regidor que ha estat a l’oposició, què li ha aportat?

Estar a l’oposició és una oportunitat més per poder treballar pel teu municipi i per estar al costat de la ciutadania. Hi ha gent que entén l’oposició com un no a tot, però l’oposició ha de ser un espai més per a construir el teu municipi des de la responsabilitat assignada i sempre tenint en compte que representes a una part de la ciutadania que ha confiat en tu en les darreres eleccions.

-Hi ha hagut coordinació amb alcaldes i alcaldesses veïns a través del consell comarcal o altres ens?

Els alcaldes i alcaldesses, majoritàriament per iniciativa pròpia o mitjançant els consells d’alcaldes, solem estar en contacte per diferents qüestions transversals que acaben afectant els municipis. Tot i això, en casos concrets com la COVID-19, els alcaldes i alcaldesses som qui coneixem millor la realitat del nostre municipi i és d’acord amb les nostres pròpies competències, com també de les recomanacions dels departaments d’altres administracions, que s’acaben prenent les mesures corresponents per tal d’evitar la propagació de la COVID-19 i vetllar per la salut dels veïns i veïnes.

-En el cas de Deltebre, és inevitable parlar del medi natural. Com a municipi més proper al delta, quines amenaces ha suposat la COVID-19, a part de l’evidència clara de l’amenaça per la salut de les persones? I en l’aspecte contrari, suposarà algun avantatge concret per sortir de la crisi?

L’amenaça més gran que té Deltebre i el conjunt del Delta de l’Ebre és la inacció històrica en relació amb la regressió. De mitjana, cada any, perdem 5 metres de costa i aquesta és una dada esfereïdora que encara s’ha vist més agreujada amb el pas del temporal Glòria. I, com sempre anem dient, és hora de passar a l’acció i deixar enrere les paraules boniques i les bones intencions de tothom! La COVID-19 és evident que està tenint també el seu impacte. A Deltebre a hores d’ara s’han mort dues persones a causa d’aquesta malaltia, i per tant hem de seguir treballant des de la prevenció i la responsabilitat col·lectiva per fer front a aquesta pandèmia. A banda, la COVID-19 també ha suposat un fre en la nostra economia que està afectant comerços, empreses i autònoms, i per tant a moltes famílies del municipi. No obstant això, hem de ser capaços, des de la col·laboració pública i privada, de poder trobar aquells instruments idonis per sortir més reforçats d’aquesta crisi i de saber posar en valor que Deltebre és un paisatge natural i un atractiu turístic de primer ordre.

-Entenem que estan preocupats pel sector del turisme, amb l’entorn natural i tots els seus atributs que fan de crida a molts col·lectius diversos (entorn, bellesa paisatgística, oferta gastronòmica esports d’aventura fauna…) Com ha afectat i afectarà el sector? Quines accions duran a terme com a ajuntament?

El turisme és un sector estratègic i, tal com he anat detallant, ha estat doblement colpejat amb el temporal Glòria i la COVID-19. Com a Ajuntament de Deltebre hem estat treballant amb el Pla de Reactivació Socioeconòmica de Deltebre, un full de ruta que contempla 50 mesures que ja estem començant a aplicar i a desenvolupar per ajudar a les famílies més vulnerables i per estar al costat dels sectors econòmics. Tanmateix, aquestes mesures han d’anar acompanyades d’altres accions que s’impulsin des del govern de l’estat espanyol i des del govern de la Generalitat de Catalunya. En un moment excepcional, es necessiten instruments diferenciadors que ens permetin recuperar l’economia.

-Tenen prou competències per ajudar el sector?

Les administracions locals necessitem més eines i recursos. Tenim les competències, però el que no tenim són els recursos suficients per poder ajudar en tot allò que voldríem. Des dels ajuntaments, durant tots aquests anys, hem estalviat recursos per sanejar comptes, reduir deute i disposar d’un superàvit que ara necessitem aplicar per estar al costat de les famílies més vulnerables, i per donar suport als sectors productius. I això és el que demanem de manera reiterada al govern de l’estat espanyol.

-Hem vist que estan realitzant una enquesta per saber les necessitats directes derivades de la crisi de la COVID per al teixit econòmic. Quines necessitats creu que tindran els empresaris i emprenedors? Tenen ja respostes? Creu que hi haurà alguna sorpresa o algun tema imprevist que hagin d’entomar?

A hores d’ara ja tenim al voltant de 200 enquestes contestades, i al final la conclusió general és una: que es necessita reactivar l’economia i que, per a fer-ho, es necessiten les ajudes corresponents per part de les administracions. Nosaltres com a Ajuntament de Deltebre podem adoptar mesures concretes com reforçar els ajuts econòmics, la supressió de la taxa d’ocupació de via pública per a les terrasses i bars i restaurants durant tot l’any, la creació de la moneda de Deltebre per dinamitzar el comerç local, crear una botiga en línia del Delta de l’Ebre, etc. Però totes aquestes mesures, com deia abans, han d’anar acompanyades de fets concrets per part de la resta d’administracions, i per tal que les empreses, les botigues i els autònoms puguin tornar a obrir el seu negoci amb màximes garanties i així reactivar l’economia. Però necessiten fets, no només paraules i titulars.

-Sens dubte, la població de Deltebre té una identitat pròpia, i és molt especial el procés d’independització del municipi i la creació d’aquest. Digui’m, creu que aquesta identitat conté algun atribut especial que ajudi davant de l’adversitat?

A Deltebre, com sempre dic, no ens han regalat mai res. Som una gent que dins del nostre ADN tenim inculcats el valor del treball, la superació i l’esforç constant, i això és a causa de la inacció pública que hem hagut de patir durant els gairebé 43 anys d’història del municipi. De fet, el mateix procés d’independència de Deltebre és un clar exemple de la nostra tenacitat i obstinació per assolir els nostres objectius, amb 40 anys de procés d’independència. I justament aquest és l’exemple que hem d’agafar per poder sortir més reforçats d’aquesta crisi actual i poder mirar a l’endavant amb la determinació i il·lusió necessària per seguir impulsant el nostre municipi.

-Han hagut d’anul·lar tot un seguit d’actes que es fan al maig relacionats amb l’arròs, com la mostra Mescla. Com està afectant el sector de l’arròs?

El sector de l’arròs es va veure greument afectat pel pas del temporal Glòria, i això suposa pèrdues econòmiques rellevants en la collita d’aquest any, ja que al seu moment va entrar aigua salada als conreus. A la salinitat, també s’han d’afegir els problemes estructurals als arrossars i la falta de temps per poder executar els treballs anteriors a la sembra, fets que poden afectar també a la collita. En tot cas, no serà fins al voltant del mes d’octubre que podrem parlar amb xifres concretes sobre l’afectació al sector, i sobre com aquestes dues crisis han fet trontollar l’economia d’un dels sectors més rellevants al municipi.

-Com s’ha comportat la ciutadania? Han tingut problemes d’accés als espais naturals a l’inici del confinament? I amb el desconfinament progressiu? Com creu que s’hauria de fer el desconfinament a Deltebre, si és que es pot fer alguna acció a mida…

La ciutadania de Deltebre ha tingut un comportament exemplar, per això sempre que puc els agraeixo la seva responsabilitat col·lectiva. Aquesta responsabilitat ha permès que, a hores d’ara, l’afectació de la COVID-19 al nostre municipi sigui de baix impacte, en l’àmbit de la salut de les persones. I, per aquest motiu, hem de continuar en aquesta mateixa línia de prevenció i de solidaritat. Aquest baix impacte suposa que el nostre municipi, com el conjunt del territori, puguin disposar de mesures graduals que ens permetin avançar una mica més ràpid amb el desconfinament. Però, més enllà de dir com s’hauria de fer, crec que el desconfinament ha de tenir sempre en compte i com a eix principal, la salut de les persones, i en especial a les més vulnerables.

-Acabi’m la frase: Després de la COVID-19, Deltebre serà…

Tot allò que els veïns i veïnes de Deltebre ens proposem. I, com dic habitualment, quan ens ho proposem, som invencibles!

-Com a president de l’ACM, de quina forma creu que l’ens podrà ajudar els alcaldes i alcaldesses i els ajuntaments. Haurà de modificar la seva activitat o orientar-la a temes concrets?

Des del primer moment de la pandèmia hem focalitzat els nostres esforços en donar servei i cobertura als alcaldes i alcaldesses de Catalunya. No només des de la representació activa en reunions amb institucions, sinó també des dels serveis tècnics oferint suport i responent a totes les seves consultes en l’àmbit jurídic i tècnic. De fet, en el cas de la COVID-19 hem estat atenent les consultes les 24 hores dels set dies de la setmana. Tot i això, és cert que davant d’un context com l’actual, haurem de seguir enfortint l’ACM com a una entitat prestadora i facilitadora de serveis als ajuntaments. I, en aquest sentit, posant èmfasi a totes aquelles propostes i accions que ens permetin dinamitzar l’economia dels pobles i ciutats de Catalunya des de la sostenibilitat, i millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes.

-Segons el baròmetre del mes d’abril de TV3 i Catalunya Ràdio, els alcaldes i alcaldesses són els únics polítics als quals la ciutadania dona un aprovat. De quina forma pot l’ACM contribuir a donar pes, visualitzar i posar en valor la seva feina i també la dels electes locals?

Les alcaldies, regidories i càrrecs electes de Catalunya desenvolupen un paper fonamental de servei i atenció constant a la ciutadania. I això s’ha de destacar sempre que es pugui. Per aquest motiu, en el Pla de Mandat de l’ACM que vam aprovar el passat mes de febrer, es recull l’objectiu de prestigiar i dignificar l’electe local, no només posant en valor la seva pròpia tasca, sinó també creant l’Estatut de l’Electe Local i reconeixent els anys de dedicació al món local per part dels electes, i oferint formació i mesures per a la transició entre la dedicació pública i la tornada al mercat laboral.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (47)

ENTREVISTA A JORDI VIÑAS ALCALDE DE SALT

Jordi Viñas (ERC) és alcalde de Salt (Gironès) des del 2015, un municipi de més de 30.000 habitants que forma part de l’àrea urbana de la capital, Girona. És la ciutat més densament poblada de les comarques gironines però alhora té un dels pulmons verds més extens, com són les Deveses. L’economia es basa sobretot en els sectors serveis i comercial, així com en el fet de ser ciutat hospitalària amb el Parc Hospitalari Martí i Julià. Salt és també un dels municipis catalans amb un percentatge de població immigrada més alt, però ha sabut convertir aquesta interculturalitat que omple els seus carrers en un valor afegit per a la ciutat.

-De moment a Salt tenen registrats més de 200 casos positius i a la Regió Sanitària de Girona encara hi ha hospitalitzades gairebé 400 persones. Estaven preparats per entrar a la fase 1 o el Govern ha fet bé de mantenir els municipis de les comarques gironines a la fase zero?

Les mesures que ha adoptat el Govern s’han pres seguint directius tècniques i tenint en compte la situació de cada regió sanitària. En aquesta línia, em sembla una mesura assenyada.

-Tenen por d’un possible rebrot? La ciutadania s’està portant de forma adequada?

El risc del rebrot, insisteixo, segons ens informen les autoritats sanitàries que són qui tenen les xifres i l’evolució diària de la Covid-19, hi és i el que cal és que tota la ciutadania prengui consciència del repte que tenim al davant i que actuï amb responsabilitat i solidaritat. En línies generals, els veïns i veïnes s’estan comportant de forma adequada però ara, més que mai, no podem abaixar de la guàrdia i no ens podem relaxar perquè aleshores tota la feina feta fins ara no haurà servit per a res.

-Salt és el municipi més densament poblat de les comarques gironines. Això ha sigut un problema?

L’alta densitat de població és cert que dificulta el desconfinament però, en el cas de Salt, tenim la sort de tenir un pulmó verd com són les Deveses que ocupen en superfície gairebé la meitat del municipi. Gaudir d’aquest espai és un tresor i, en el cas que ens ocupa, ens ho fa més fàcil a l’hora d’evitar aglomeracions.

-També tenen un dels percentatges de població immigrada més alt de Catalunya. Com han gestionat la crisi sanitària amb aquests col·lectius?

La interculturalitat que tenim a Salt és quelcom amb el que convivim diàriament des de fa molts anys i és un valor afegit per a nosaltres. A l’hora de gestionar la crisi sanitària entre els diferents col·lectius no ha suposat cap problema i la col·laboració entre l’Ajuntament i tots ells ha estat, com sempre, molt fluida. En aquest sentit, hem fet diverses trobades per exposar-los la gravetat de la situació i acompanyar-los en les mesures de protecció que calia adoptar. Tothom ha actuat amb molta responsabilitat i s’ha de destacar i agrair l’esforç que ha realitzat la comunitat musulmana perquè els ha agafat enmig del ramadà.

-Temen la creació de bosses de pobresa entorn aquests col·lectius o la crisi afectarà a tota la població general?

Ara mateix encara estem enmig de la gestió de la crisi sanitària que ha deixat clar que no distingeix la butxaca. I, mentrestant, ja hem posat fil a l’agulla per afrontar la crisi social i econòmica que pot provocar la Covid-19 i que, de ben segur, afectarà
més profundament els col·lectius més desafavorits però també tocarà, i de fet ja ho està fent, a la classe mitjana.

-Tenen més demandes a serveis socials?

Sí, com ja he comentat els efectes de la Covid-19 es deixen notar arreu. En el nostre cas, per exemple, s’ha incrementat en un 15% l’atenció al Centre de Distribució d’Aliments.

-Quina ha estat la relació i coordinació amb el Parc Hospitalari Martí i Julià durant aquests mesos de crisi sanitària?

Com Ajuntament des del primer moment ens hem posat a disposició tant de l’Hospital com dels dos CAPS que tenim al nostre municipi i hem col·laborat, i ho seguim fent, en tot allò que hem pogut. A banda d’aportar material de protecció com mascaretes, guanyats i equips de protecció individual (EPIS), hem donat de mà en la recollida de residus sanitaris i en la desinfecció de l’entorn dels centres.

-Els ciutadans de Salt bàsicament treballen en el sector serveis i comerç (un 65%), per tant, deuen haver vist molt afectada l’economia del municipi.

En aquests moments no tenim dades concretes però de ben segur que serà el sector que més se’n ressentirà.

-Han preparat algun pla de reactivació econòmica pel municipi?

Sí, precisament aquesta setmana des de l’Ajuntament de Salt hem activat un paquet de mesures de suport al teixit empresarial i comercial del municipi que, amb una línia habilitada de 200.000 euros, té l’objectiu de fer front als efectes de la COVID-19. Les accions són fruit de l’enquesta que s’ha realitzat durant les darreres setmanes entre els comerços i empreses de la vila per tal d’escoltar i donar sortida a les necessitats dels professionals. Un dels eixos centrals de les propostes és l’obertura d’un Punt Únic d’Atenció des d’on es prestarà un servei d’assessorament i informació a emprenedors, PIMES i autònoms. Un altre dels eixos centrals del pla de reactivació és la creació d’una plataforma global de venda en línia i entrega a domicili i, des del consistori, n’assumirem la posada en marxa de la xarxa de distribució. També està previst dissenyar una campanya de comunicació per tal de posar en valor l’oferta comercial de Salt i fomentar la compra de proximitat.

-La coordinació entre administracions a l’hora de gestionar la crisi sanitària ha estat la correcta?

En aquest cas distingiria el paper de la Generalitat i el del Govern de l’Estat espanyol.
Amb el Govern de la Generalitat hi ha hagut des del primer moment un intercanvi d’informació molt fluida i continu per tal de fer front a la Covid-19. En canvi, crec que la coordinació del govern espanyol amb la Generalitat, i ja no dic amb els ajuntaments, quan tot acabi s’haurà d’analitzar. A més a més, és preocupant aquesta voluntat de recentralització. Algú encara és capaç de discutir un fet tan obvi que qui coneix millor el territori i les necessitats som els ajuntaments.

-Què és el que més el preocupa ara mateix com alcalde?

Els veïns i veïnes de Salt i com els acabarà afectant aquesta doble crisi, sanitària i econòmica/laboral. Des de l’Ajuntament continuarem treballant com fins ara, per estar al costat de tota la població, acompanyant-los, i posant totes les eines per reduir l’impacte dels efectes de la Covid-19.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (46)

ENTREVISTA A DOLORS FARRÉ ALCALDESSA DE VALLS

Dolors Farré (JxCAT) va entrar al consistori municipal l’any 2008, ha estat regidora de Via Pública de 2011 a 2019 i alcaldessa des de les passades eleccions. La ciutat de Valls és capital castellera per excel·lència, amb la plaça del Blat com a centre neuràlgic del món casteller, Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Centre neuràlgic de la comarca en l’àmbit econòmic i de serveis, coneguda també pel campanar més alt de Catalunya i per la gastronomia relacionada amb els calçots. En paraules de l’alcaldessa, els valors castellers són més vigents que mai amb una crisi d’aquestes dimensions.

-A nivell sanitari, quina afectació ha tingut la COVID-19 a la ciutat?

Han estat, com a tot el país, setmanes dures… i atenció, vull destacar que, encara que està millorant en general, no podem abaixar la guàrdia, en cap moment. Molt important perquè, tot i que s’estan iniciant les diferents fases de desconfinament i s’està reobrint l’activitat, no podem permetre’ns caure en la relaxació, al contrari, cal estar més atent que mai. A la ciutat de Valls, com ha passat al conjunt del Camp de Tarragona, l’afectació ha estat menor que en general a Catalunya i aquest és un factor que, espero, es tingui en compte amb les fases de desconfinament. Aprofito per agrair aquí la grandíssima actuació de tots els professionals sanitaris… als del nostre hospital, de l’assistència primària, de totes les residències de la ciutat; tots els treballadors municipals, de protecció civil, de la Policia Local o Mossos; de les entitats socials, del sector del comerç o de l’empresa… i a tots els vallencs i vallenques en general. Crec que, com a ciutat, estem donant una resposta magnífica, de responsabilitat, de civisme i de solidaritat. Uns actius que, en els temps en els quals ens trobem i en els que vindran, seran més necessaris que mai per sortir primer i més forts de l’actual situació i de les afectacions que tindrà, tant en l’àmbit social en les persones i famílies més vulnerables, com en l’economia i en l’ocupació.

-La gent ha respost bé i està conscienciada sobre el moment crític que estem vivint?

Sí, com li deia, ho hem pogut veure aquests dies. En primer lloc, perquè hi ha hagut una allau de solidaritat. Vallenques i vallencs que s’han posat a disposició com a voluntaris, tota la gent de les entitats socials que s’han bolcat al 100%, empreses que han fet donacions, grans donacions, també de material… Ha estat a tots nivells i això acompanyat d’un grau molt gran de civisme i conscienciació de la ciutadania, sabent que calia cuidar-se a un mateix, però fer-ho per cuidar-nos a tots, a tots els que ens envolten.

-Com ha estat la coordinació entre municipis i institucions per fer front a la crisi? Què destacaríeu?

Bé, crec que de tot el que ha passat, se’n poden ja treure unes quantes lliçons. Una d’elles és precisament la que vostè comenta perquè, segurament, és millorable. En primer lloc, assenyalar que s’ha oblidat el paper clau, absolutament clau, que tenim els ajuntaments, perquè estem autènticament a primera línia també i aquests dies, i els que vindran també, hem hagut de prendre decisions i fer-ho d’una manera ràpida. Ha faltat comunicació, sobretot per part del govern de l’Estat espanyol, i els ajuntaments hem hagut de fer-hi front tot plegat massa sols. I això és preocupant pel que ha de venir. Per exemple, la retallada, del tot injustificada en l’aportació de l’Estat a les polítiques actives d’ocupació. O la negativa a què els ajuntaments puguem utilitzar el romanent de tresoreria positiu, precisament ara, quan és més necessari que mai que els municipis tinguem més capacitat financera per mai per fer front a la crisi econòmica i social, per establir mecanismes per ajudar al comerç, a empreses, a emprenedors, a totes les famílies, a tots els que s’han quedat sense feina. Espero que se sàpiga entendre el paper que tenim els ajuntaments, perquè sense el paper dels ajuntaments com administració més propera al ciutadà, aquesta crisi serà més difícil de superar.

-El sector agrari, en temporada de calçots, com a principal atractiu de la zona, continua l’activitat, però d’haver sofert afectacions…

Realment, teníem una collita excepcional, en quantitat i en qualitat. I la crisi de salut i el confinament, ha tingut una afectació molt gran. Coincidia amb el 25è aniversari de la IGP Calçot de Valls i ha estat una llàstima, tot i que he de destacar i agrair com els agricultors i cultivadors s’han adaptat, promocionant-los, assegurant la distribució a mercats i comerços de tot el país i donant consells i receptes de com fer calçots a casa. Deixeu-m’ho dir, tenim a la ciutat la calçotada com a fenomen gastronòmic més important del país, que les ha vist de tots colors, però que de ben segur retornarà com mai, perquè al darrera hi ha molt treball per part de molta gent a favor de la qualitat i de la bona cuina.

-Pel que fa a el món casteller, pel qual Valls és coneguda arreu, ha hagut de deixar de fer activitat. Com es viu? I el fet casteller es posa en valor en una situació com aquesta?

La situació, com amb molts altres sectors, està sent difícil. Però jo destacaria precisament el que pregunta pel que fa al tema dels valors, dels bons valors castellers com el d’equilibri, força, valor i seny… de fer pinya perquè en moments precisament com els que estem vivint agafen més importància. El fet casteller, les colles, són un exemple de cohesió, amb gent de totes les edats, sexe, creences i idees, unides des de la diversitat en un objectiu. Precisament per això, perquè ara cal més que mai que fem pinya, caldrà que tots ens apliquem, com dic, els bons valors castellers.

-Hem vist que a Valls s’ha organitzat un Sant Jordi virtual, així com més activitats adaptades a la situació… Corpus, la festa major de Sant Joan …s’hauran de replantejar també?

Sí, és clar, les nostres festes no són alienes a la situació i a les indicacions de les autoritats sanitàries que s’hauran de seguir sempre i en tot moment. En el cas del Corpus, l’organització ja ha pres la decisió de posposar al 2021 la celebració dels 700 anys del Corpus de Valls que s’esqueia aquest 2020. Pel que fa a Sant Joan, la nostra festa major, aquesta s’haurà de readaptar a l’actual situació. Tot i així, pel que fa a Sant Joan hem pres la decisió de readaptar-la, utilitzant plataformes digitals i mantenint el simbolisme d’una celebració que és una de les grans festes de país. Crec que en això hem pres una decisió valenta, que penso que haurien de seguir altres administracions, pel que fa al suport al sector cultural, molt afectat per la crisi, mantenint concerts o mantenint actes, encara que sigui de forma virtual. Com dic, primer per mantenir l’esperit i la tradició de la festa i alhora sent exemple del que hauria de ser el suport al teixit cultural de Valls i del país, com a part de les moltes decisions que haurem de prendre, i haurem de prendre de manera ràpida, per fer front a les repercussions socials i econòmiques que ja a hores d’ara estem patint.

-Com a societat, quin aprenentatge podem treure de la crisi que ens serveixi per al futur?

Li comentava abans, que aquesta crisi ja ens ha donat alguna lliçó i li diria que la principal és que això no va de competir, sinó que ha d’anar de col·laborar, a tots nivells. S’ha de poder parlar de tot i amb tothom, amb esperit constructiu, amb la mirada i el pensament ben oberts. Només deixant de banda apriorismes i prejudicis, entre ells els partidismes, i actuant de manera solidària podrem donar una millor resposta entre tots. I a la vegada, molt important, la necessitat de no tan sols mantenir, sinó també reforçar, els serveis a les persones i les polítiques de benestar, en primer lloc, del nostre sistema de salut. Tots els professionals de salut han donat una resposta magnífica, a primera línia i en moments tan difícils, però com a societat, com a país, hem de dotar millor i d’una manera més adequada i més intel·ligent tot el sistema de salut, com també l’assistencial pel que fa a residències de la gent gran.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (45)

ENTREVISTA A MARC CASTELLS ALCALDE D’IGUALADA

Igualada (Anoia) i la Conca d’Òdena han estat el territori de Catalunya que ha acaparat bona part de l’atenció informativa durant la pandèmia de la COVID19. Un increment alarmant de casos durant els primers dies, una alta mortalitat i bona part del personal sanitari afectat pel coronavirus, va unir ràpidament els 7 alcaldes de la Conca per protegir la població i gestionar un confinament dins del confinament. Hem vist l’alcalde d’Igualada, Marc Castells (Junts per Igualada) fer un exercici de transparència informativa i donar, dia rere dia, tots els detalls i l’evolució de la pandèmia a través de 25 rodes de premsa i entrevistes per mitjans de mig món. Agraeix la guia que ha tingut dels alcaldes italians, sobretot Bergamo i Lecco, que anaven 15 dies al davant i li anaven explicant el camí que, molt probablement, seguiria el coronavirus. Passada la fase crítica, Castells diu que amb perspectiva veurem que “no serem dels municipis més afectats, sinó que serem els primers afectats”.

-La Conca d’Òdena ha estat notícia des de l’inici de la crisi de la COVID-19 per ser el primer territori que es va confinar i per sortir dia sí i dia també als mitjans per aquest tema. Quina és la primera paraula/ frase que li ve al cap quan pensa en les primeres notícies que li van arribar de les infeccions i de l’hospital?

El primer pensament i acció va ser reunir tot l’equip de govern i enfocar totes les accions destinades a protegir la gent. Estàvem davant una amenaça desconeguda, molt contagiosa i d’una letalitat molt important. El repte era oferir una resposta a cada problema i preveure’n de nous.

-Per protegir als seus veïns i veïnes vostè ha hagut de prendre sovint la iniciativa i anar per davant de molts altres municipis. L’hem vist demanar, exigir, corregir, actuar… El fet d’haver estat president de la diputació de Barcelona, li ha facilitat aquest lideratge?

L’experiència de tots els anys a l’alcaldia m’ha servit per valorar quines decisions podia prendre, quan calia exigir i com havia de defensar els interessos dels ciutadans a les administracions superiors, al govern del nostre país i al govern espanyol. Aquí sí que no m’ha tremolat el pols, perquè havia de donar a conèixer una situació molt complexa que mereixia un tractament diferent. Nosaltres patíem un confinament dins el confinament i això requeria, per davant de tot, la defensa dels ciutadans i penso que la gent ho ha valorat. Hem pres la iniciativa d’unir-nos els set ajuntaments de la Conca d’Òdena, tots ells de diferents colors polítics.

-S’ha trobat sol o ha tingut el suport que li calia?

Quan passi tot això constatarem que hi ha coses a millorar i, per tant, serem crítics quan toqui. Una d’elles és la comunicació entre les administracions i, sobretot, posar en valor que l’administració local és la més propera al ciutadà i, per tant, la que té més capil·laritat. Vam detectar algunes disfuncions comunicatives que vam fer públiques en el seu moment i vam veure que a partir d’aquí es va seguir la nostra manera de comunicar. Les reivindicacions que vam fer des del territori es van aplicar a tot el país i s’acabaran aplicant a tot el món. Una societat connectada en xarxa ha de ser transparent i la transparència és la base de tota democràcia.

-En algun moment s’ha vist sobrepassat com a alcalde? Creu que en surt reforçat d’aquesta crisi?

Això és relatiu. Aquesta emergència passarà i la gent l’oblidarà ràpidament. En els propers mesos ens ve un repte gegantí que serà una gran crisi econòmica i social. Ara tota la meva capacitat, del meu equip i dels alcaldes i alcaldesses de la Conca d’Òdena, es destinarà a mitigar els efectes d’aquesta crisi per la resta del 2020 i pels anys següents.

-Des del primer dia, quines van ser les prioritats del consistori?

En tot moment, protegir la ciutadania, donar suport logístic al govern de la Generalitat i a la resta d’entitats socials i econòmiques de la nostra ciutat i ser transparents. Vam fer 25 rodes de premsa consecutives, que eren molt seguides, no només pels mitjans nacionals, estatals i internacionals, sinó sobretot per la gent de la Conca d’Òdena, que es connectava cada dia en directe per conèixer les novetats. Amb aquesta política comunicativa donàvem confiança a la gent, perquè explicàvem el que passava sense dramatisme, sempre sota una màxima: ‘Esperàvem el millor però ens preparàvem per al pitjor’. Aquesta és la clau de volta del que hem fet. Teníem preparades moltes coses que no ha calgut aplicar i que a la llarga potser haurem d’explicar. Per avançar-nos als esdeveniments, teníem previstos molts escenaris. Sí que vull agrair el suport que hem rebut dels alcaldes italians, sobretot de Bergamo i Lecco, que com que anaven 15 dies avançats ens anaven marcant el camí del què podia passar. Hem recorregut a la diplomàcia local i ens hem adonat del gran valor que té.

-Entenem que la coordinació amb els serveis sanitaris és clau i hem vist que estan en contacte permanent. Què destacaria del treball diari amb l’hospital i les àrees de salut? I amb el departament de Salut de la Generalitat?

Aquest episodi era difícilment imaginable i, per tant, l’hem de valorar a partir d’aquestes premisses i dir que ens ha agafat desprevinguts i desbastits. Dit això, ja hem explicat que l’Hospital d’Igualada va arribar a tenir un 40% del personal de baixa i això és una situació dramàtica. Cada setmana que passava, la sanitat a nivell d’atenció primària ha anat millorant i ara tenim la sensació que la situació està tornant a la normalitat. Penso que la relació amb el Departament de Salut i amb el d’Afers Socials, Treball i Famílies, pel que fa a la gestió de les residències, a nivell de comunicació i actuacions seria millorable. L’administració local és la que té més informació i potser hauríem pogut millorar la comunicació si s’haguessin aprofitat les interconnexions.

-Creu que els mitjans de comunicació han fet un bon tractament de la singularitat del cas de la conca d’Òdena?

Majoritàriament ens hem sentit molt ben tractats per la manera com s’ha explicat. Hem fet 25 rodes de premsa amb preguntes en línia i això és un gran exercici de transparència. La gent estava molt espantada i necessitava informació. Hem fet coses que ningú feia, com donar les dades reals de la mortalitat, i algú podia pensar que no era positiu, però vam voler tractar els nostres ciutadans com a adults i com a societat madura. Dels mitjans de comunicació, no en tinc cap queixa. Com a dada, puc dir que he fet entrevistes per a 50 mitjans d’aquí i d’altres continents. A vegades no he pogut atendre a tothom perquè no tenia prou hores. Havia de gestionar la ciutat i la comunicació. Vull agrair molt sincerament la feina del meu cap de comunicació, que sempre ha estat al meu costat en aquesta situació.

-En els pitjors dies, quantes hores ha dedicat a la ciutat?

Penso que a nivell d’hores és incomptable, perquè la tensió era constant, anava de casa a l’ajuntament i de l’ajuntament a casa. Si hem de comptabilitzar alguna cosa, et puc dir és que he perdut 4 quilos durant el confinament.

-En l’àmbit de competències, hi ha algun aspecte que hagi trobat especialment inoportú de no poder decidir com a alcalde?

El futur passa per la cooperació entre administracions i una cosa més senzilla que les competències és la comunicació. En aquest sentit, hi ha molt a millorar. Sempre hem defensat l’autonomia local i algunes coses, amb més llibertat i més autonomia de gestió, les hauríem pogut fer més ràpides. Malgrat tot, els ajuntaments sempre trobem fórmules imaginatives per fer les coses. Algunes d’elles potser no eren de la nostra competència, però eren de la nostra incumbència i, per tant, hem actuat defensat els interessos de la gent.

-Era necessari el lideratge de la capital, Igualada, en la gestió del confinament a la Conca d’Òdena? L’han entès els altres municipis, que són de diferents colors polítics?

Som un equip, 7 alcaldes de 5 forces polítiques diferents que ens hem conjurat per defensar els nostres ciutadans. Un confinament policial no havia passat mai i això genera molta inquietud. Hem posat tota la confiança en la institució municipal i jo he fet de portaveu. Amb els alcaldes de la Conca d’Òdena, portem més d’un centenar de reunions telemàtiques i hem fet una pinya i un equip que espero que es mantingui en el futur per poder treballar altres projectes que no tinguin a veure amb l’emergència sanitària.

-Les diferents ajudes econòmiques que han activat creu que seran suficients per reflotar totes les empreses, negocis, autònoms que han patit una aturada o disminució dels ingressos? Confia en la implicació de les altres administracions, en aquest sentit?

De moment tenim molts anuncis i poques realitats. El que vindrà s’albira molt greu i, per tant, demano a totes les administracions, des de les diputacions, el govern del nostre país, al govern de l’Estat i a Europa, eines per als ajuntaments per tirar endavant.

-El desconfinament tindrà alguna especificitat a Igualada? Aquest primer diumenge, amb la sortida dels infants, com ha anat? Creu que pel seu cas concret la gent està més conscienciada que en altres llocs?

Per desgràcia la mort s’ha socialitzat als nostres pobles i la Conca d’Òdena només vam ser un spoiler del que ha passat a tants altres llocs del país. Tot i això, quan ho mirem en perspectiva, veurem que no serem dels municipis més afectats, sinó que serem els primers afectats. Vam ser notícia per ser els primers però no ho serem per ser els pitjors. En estar al focus mediàtic estem molt conscienciats. Vam insistir molt en la idea que protegir la comunitat comença per protegir-se un mateix i perquè no hi hagi rebrot hem de continuar en aquesta línia. Els professionals de la salut no es mereixen que un relaxament provoqui un rebrot.

-És la pitjor situació que ha viscut com a polític?

És la més dramàtica, perquè hi havia moltes vides en joc. Ens vam trobar davant una mortaldat diària sense precedents i en aquest punt sí que vaig veure que la situació era molt complexa. A Igualada, en els seus mil anys d’història, ens trobem que als segles XIV i XVI es va superar la pesta negra, al XIX el còlera i al XX la grip espanyola, que també va produir una mortalitat altíssima. Si ho posem en perspectiva, veiem que ens en sortirem. El meu avi sempre deia que “sempre que ha plogut, ha deixat de ploure”. En aquests moments les dades que tenim de l’hospital d’Igualada i dels serveis funeraris són, malgrat tot, excel·lents.

-Està satisfet de com ho ha gestionat? De què se sent més orgullós i què canviaria, ara, a pilota passada?

Estic orgullós de la pinya que hem fet els alcaldes de la Conca d’Òdena. Ens arriben missatges dels ciutadans d’agraïment i satisfacció per com hem gestionat l’emergència. Ara, però, estem preocupats per com ens pot afectar un possible rebrot i posem totes les energies en la crisi social i econòmica que ens arribarà i que té unes característiques que la fan diferent de totes les que hem viscut en la història de la humanitat.

-Per finalitzar, amb què es queda de positiu en aquesta crisi? Què creu que podem a prendre i de quina manera pot provocar canvis a la ciutat i als seus habitants?

A nivell de ciutat, ens ha ensenyat que s’ha de treballar amb més unitat perquè ens enforteix. Ens indica, també, per on ha de passar el futur, que és la capacitació, la concertació i el consens que ha de regir la política del segle XXI. D’altra banda, per la transparència i, sobretot, per donar al món local el protagonisme que es mereix perquè ha demostrat sobradament que està preparat per afrontar els reptes. Els alcaldes/sses i regidors/es ens mereixem poder participar més en les decisions de país.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (44)

ENTREVISTA A MIQUEL PUEYO PAER EN CAP DE LLEIDA

Lleida, capital i centre de referència de serveis i cultural de les terres de ponent, amb 135.000 habitants. L’alcalde Miquel Pueyo (ERC) des de 2019, aposta per prioritzar les polítiques socials i les mesures de recuperació de l’activitat econòmica que no passin per l’endeutament de les famílies enfront de la crisi post-COVID i aprofitar la situació per cooperar i no per treure’n rèdits partidistes. També apel·la a la tolerància i el sentit comú de la ciutadania per afrontar el desconfinament, que precipita la presa de decisions en aspectes latents com la conciliació familiar, la mobilitat i la tecnologia.

-Hem vist que va publicar una piulada crítica amb relació al procés desconfinament per criteris provincials. És evident que no es té en compte la diversitat territorial i local. Com a coneixement del territori, també per la seva etapa de delegat del Govern de la Generalitat a Lleida, quina seria la seva proposta? I en concret, per Lleida?

No té sentit que el procés de desconfinament es faci amb criteris provincials i no des d’un punt de vista científic i sanitari. Les províncies són estructures creades al segle XIX amb altres finalitats i jo vaig dir bàsicament que era inimaginable que es pogués comparar la situació de Bossòst amb la de la Granja d’Escarp; ara es planteja per regions sanitàries que a mi em sembla una unitat molt més natural, més adequada i científica.

-La incidència de la COVID-19 a les terres de Lleida ha estat menor que en altres territoris catalans. A què creu que és degut? Tenen dades de les residències?

No voldria especular – l’episodi no s’ha completat- i seria una mica pretensiós intentar dir perquè hi ha hagut més o menys casos. Jo diria que de tota manera la densitat demogràfica, fins i tot la densitat de la ciutat, en la qual es pot anar caminant o en bicicleta o en transport públic -exceptuant algunes zones concretes que queden més lluny- hi deu haver ajudat. Quant a les residències, aquestes depenen de la conselleria de Treball i després de la de Salut. Nosaltres, indirectament sí que hem sabut que hi ha hagut incidències com a mínim en 4 de 17 de les quals hem tingut dades. Sens dubte, la més afectada ha estat la llar de Sant Josep. Encara que no tinguem competències en aquest àmbit, és evident que són ciutadans i ciutadanes de Lleida i ens preocupa pensar que en el marc europeu, el 55% aproximat de les víctimes mortals de la COVID-19 són persones que estan en residències, això vol dir que hem de revisar aquest model.

-Com ha canviat el dia a dia a la paeria i per al personal de l’ajuntament?

Ha canviat de dalt a baix, en el moment en què es va decretar el confinament i en pocs dies vam aconseguir tenir 600 persones fent teletreball en unes condicions d’elevada eficàcia, un fet que ha estat una sorpresa. Les circumstàncies ens han forçat i ho hem fet. Per una altra banda, hi ha hagut unes 400 persones treballant en primera línia – guàrdia urbana, serveis socials, cementiri…- i a aquests col·lectius els ha canviat perquè s’hi han hagut d’enfrontar de forma més directa. Pel que fa al govern, jo he vingut cada dia a la feina. Hi ha hagut regidors i regidores confinats o no, però el govern ha conservat la capacitat de gestió i en el cas dels regidors i regidores de l’oposició, la meva impressió és que han estat majoritàriament confinats.

-El primer diumenge de desconfinament dels infants ha deixat imatges poc edificants i també molta polèmica amb el tractament d’aquestes imatges -que també ha esmentat al seu perfil de twitter-. Com ha estat a la ciutat? Han pensat a proposar alguna mesura per controlar aquest fet? Creu que la gent està cansada del confinament i per això actuen de forma irresponsable?

Jo penso que, igual que hi ha persones que travessen el carrer i no van pel pas de vianants o que no treuen la brossa el dia que toca o es salten un semàfor en vermell, sempre hi ha persones en una ciutat de 138.000 habitants que no fan el que toca en el moment que toca. Jo demanaria un exercici de tolerància més elevat perquè tots tendim a jutjar i valorar el comportament dels altres: el que no té gos no entén la mania del que té gos; el que no té canalla troba que això de tenir canalla és… Bé, en aquest sentit és clar que es poden haver produït accions poc responsables, però he de dir que durant tot el confinament, la feina de la guàrdia urbana i els mossos controlant, advertint i, si s’escau, denunciant, ha estat molt intensa però que una ciutat com Lleida només és sostenible sobre la base del sentit comú i de la bona fe dels ciutadans i ciutadanes, perquè si aquests no assumeixen aquest nivell de responsabilitat personal o familiar no disposaríem de policia suficient, no ja a Lleida, sinó a Catalunya, per gestionar-ho.

-A nivell de contacte amb els serveis sanitaris per les dades i la informació que s’ofereix a la ciutadania, com s’ha actuat? Veiem que s’han articulat les comunicacions a través del web de l’ajuntament…

El contacte amb els serveis sanitaris ha estat constant, a través de la regidoria de Salut, és obvi que hem facilitat espais, el pavelló 11 de setembre, una part del camp d’esports… tot el que ens han demanat per estar preparats per si calia utilitzar-los. Hem articulat molts canals digitals però també hem recuperat els “flyers” com un canal de comunicació perquè som conscients que hi ha una part de la població a la qual s’hi havia d’arribar a través d’aquests canals i fins i tot hem utilitzat també diverses de les llengües parlades a la ciutat per assegurar-nos que els col·lectius de persones nouvingudes sabessin exactament què havien de fer i què podien fer durant aquest temps.

-En paraules del primer tinent d’alcalde, Toni Postius, amb un article que ha publicat, la recuperació implica reforçar la capitalitat de Lleida en el seu entorn, amb la innovació, la potenciació industrial relacionada amb el coneixement – amb la facultat i la retenció del talent dels joves sobretot en l’àmbit sanitari i científic- com a fórmules per a la recuperació econòmica. Creu que això es podrà compatibilitzar amb la necessitat de remuntar els sectors més afectats per la crisi, la destrucció de llocs de treball i les persones que s’han quedat amb una situació vital molt precària? Què caldrà prioritzar?

Toni Postius parla de la recuperació, de la capitalitat, de la innovació, de la necessitat d’adquirir més musculatura industrial… La meva impressió és que en el futur que ens espera caldrà prioritzar. Nosaltres prioritzarem 2 temes: les polítiques socials i les polítiques de recuperació de la musculatura econòmica, laboral, comercial, industrial… Però també vull dir que farà falta una inversió directa per part de l’estat i de la Unió Europea perquè la situació econòmica als ajuntaments i del nostre ajuntament arribarà fins on podrà. A més, crec que els ajuts que pugui facilitar l’estat o altres administracions no es poden basar només en línies de crèdit sinó que s’hauria de pensar en ajuts directes a persones o empreses que no generin un endeutament encara més gran, perquè si no hi haurà petites empreses i comerços o famílies que es precipitaran cap al desastre definitiu.

-La situació actual ha provocat un canvi en les maneres de treballar relacionat amb l’àmbit de les comunicacions. La necessitat d’unes bones comunicacions físiques a Lleida canviarà després d’aquest esforç que estem fent tots per estar més connectats que mai sense poder-nos veure i trobar? L’ajuntament estava preparat en aquest sentit?

Si es refereix a les connexions amb Barcelona o amb el centre de la península o amb Tarragona, o amb el Pirineu, les mancances que teníem continuen essent-hi. El que sí que hem detectat és que nosaltres som una ciutat on les distàncies es poden afrontar encara, en molts casos, caminant o en bicicleta. Hem reduït les freqüències del transport públic perquè la gent no podia sortir al carrer i intentarem aprofitar el desconfinament per introduir algunes novetats en el camp de la mobilitat.

-Hi ha preocupació per la temporada de la fruita i caldrà prendre decisions en aquest sentit aviat i amb una realitat canviant. Té alguna idea de com es podrà gestionar? I el sector ramader?

Tinc una idea molt clara de com es podrà gestionar. Fa setmanes que mantenim reunions liderades pel departament d’Agricultura i la delegació del govern a Lleida sobre com fer la campanya de la fruita i aquest dimarts també vam mantenir una reunió específica sobre la ciutat de Lleida i és obvi que fer-la bé, protegir-se dels contagis i alhora assegurar que la campanya es podrà fer, des del punt de vista econòmic per al Segrià i per a la ciutat de Lleida i fins i tot més enllà és més important que mai. La ciutat ja ha previst la disponibilitat d’un espai per oferir-lo per acollidors que temporalment necessiten un lloc per dormir i també tenim la reserva d’un hotel on es podran allotjar persones que presentin símptomes. Potser el més destacat d’enguany és que cada municipi -sobretot els del baix Segrià- han hagut d’assumir de forma més clara determinades competències amb relació a la gestió del fenomen de la collita. Ningú pot garantir com anirà ni quins seran els preus però per Lleida és molt important que la campanya es pugui fer bé.

-L’oposició de l’ajuntament quin paper ha tingut en la crisi?

Jo crec que l’Ajuntament de Lleida ha estat exemplar, hi ha pocs ajuntaments a Catalunya i l’estat que hagin continuat fent els plens cada mes de forma telemàtica, hem mantingut algunes de les comissions, les més urgents; i després hem fet una iniciativa que ha estat històrica perquè hem celebrat durant dos mesos una junta de portaveus diària, en la qual els portaveus han pogut demanar tota la informació que requerien – a vegades durant més de dues hores – o fiscalitzar o supervisar l’acció del govern. Per a nosaltres era un repte mantenir tan activa com fos possible aquesta capacitat de supervisió i fiscalització que l’oposició ha de tenir en un ajuntament democràtic. La reacció dels regidors o regidores llavors ja depèn dels perfils personals i dels valors personals que no pas dels colors ideològics i aquí hi ha de tot: persones que des del primer dia s’han posat a disposició, persones que anònimament han realitzat aportacions econòmiques -estic parlant de regidors i regidores- i persones que no han ni trucat per preguntar “com estàs” o “què fas”.

-Hem vist que a Lleida s’ha tingut sensibilitat respecte a la diversitat de creença i cultural en un moment com l’inici del ramadà per la comunitat musulmana, però això ha generat crítiques a l’ajuntament. Què en pensa?

Lleida, com Catalunya, és una societat diversa, també pel que fa a les creences religioses. Però estem molt acostumats a no adonar-nos que les esglésies catòliques estan obertes i que els tocs de campana continuen, que la campanya de Nadal és una inundació de símbols religiosos d’una determinada confessió i en canvi hi ha altres confessions que sembla que hagin de viure una certa clandestinitat. Vam estar en contacte amb la comunitat musulmana i ens vam posar d’acord ràpidament per tal que celebressin el ramadà en família i deixessin de fer res comunitari. I ens van advertir que un dia volien, puntualment, fer una crida a l’oració. Qui s’hagi sentit escandalitzat, sorprès o molest per això, és perquè no és conscient de quina és la realitat dels barris i dels carrers de la ciutat.

-Compromís, llibertat, fraternitat i justícia social. Són conceptes que es reiteren a les seves intervencions i perfils, així com l’orgull que sentiria tothom essent alcalde de la ciutat que estima. Digui’m si la presa de decisions, que contempla de ben segur per aquests conceptes, i segur que difícil, ha hagut de fer passar segons quins aspectes per davant dels altres.

Jo diria que a l’hora de prendre decisions com a alcalde, en aquests moments, he intentat actuar especialment i sobretot com a alcalde de Lleida, de tots els lleidatans i lleidatanes, posar entre parèntesis la dimensió més ideològica o partidista del meu govern o del nostre programa de govern, perquè crec que la ciutadania hagués valorat molt negativament que haguéssim aprofitat aquesta ocasió no per cooperar sinó per treure rèdits partidistes. Qui pensi que d’aquesta crisi en pot treure rèdits partidistes s’equivoca molt.

-Per finalitzar, amb què es queda de positiu en aquesta crisi? Què creu que podem aprendre i de quina manera pot provocar canvis a la ciutat i als seus habitants?

En primer lloc, aquesta crisi fa aparèixer el millor i el pitjor de les comunitats. Hi ha gent que ha tingut por i que s’ha fet enrere i gent que havia de donar la cara i no ho ha fet. Hi ha hagut absències i silencis clamorosos però també hi ha hagut persones -la xarxa de solidaritat de Lleida és de més 500 voluntaris que han assumit responsabilitats més enllà del que se’ls podia demanar- i després hi ha moltíssimes persones anònimes que s’han preocupat pels seus veïns, que s’han ofert a la padrina que viu sola damunt de casa… Tot això és extremadament positiu. També crec que està essent, és i serà un període de gran incertesa però també d’oportunitats, encara que pugui semblar un tòpic, que ens obligarà – amb molt poc temps- a revisar maneres de fer que consideràvem que no es podien canviar. Poso 2 exemples: la conciliació familiar, que fa anys que en parlem, i que mai trobem el moment. Quan hi hagi la reincorporació del personal de l’ajuntament que està teletreballant i haurem de tenir en compte les distàncies i una sèrie de cauteles, i també haurem de tenir en compte la situació familiar. És probable que el que debatíem teòricament ara tinguem l’oportunitat d’aplicar-ho realment. L’altre exemple és el tema de les hores signant papers, tot i que tenim la signatura electrònica, amb el confinament ja començo a signar exclusivament de forma electrònica. Són exemples que posen en evidència que el canvi ha estat tan disruptiu que en alguns sentits podrà ser interessant i positiu.