Associació de Municipis per la Independència

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (61)

ENTREVISTA A MIREIA BURGUÉS, ALCALDESSA D’ÀGER

Mireia Burgués (JxCat), alcaldessa d’Àger és alcaldessa des de les passades eleccions, un municipi que compta amb el turisme de proximitat per recuperar el sector, que suposa més del 80% de l’activitat econòmica del poble. Fa una crida per tal que la gent vagi a gaudir dels atractius turístics i naturals del municipi i, tot i la preocupació, encara l’estiu amb optimisme, després d’uns moments de gran dificultat que es varen viure a la residència de gent gran del poble.

-Em pot dir si s’havia trobat mai amb una situació similar a aquesta crisi de la COVID-19? Com ha canviat el seu dia a dia? Com preveu l’entrada a la fase 3?

Mai a la vida m’hi havia trobat. De moment desconeixem quan podrem entrar a la següent fase de desconfinament, però en tenim moltes ganes, ens hem de recuperar econòmicament perquè vivim molt del turisme.

-En un poble com Àger teniu contacte molt directe amb les persones. Com ho estan vivint les persones del municipi? És el municipi de la Noguera amb més casos de COVID-19…

El primer cas a Catalunya va ser una persona de la residència de gent gran del nostre poble i, com que al principi va ser molt dur, ara la gent ho porta bastant bé i està essent més fàcil, tot i que la paraula fàcil potser no és la més adient. Com que és un dels pocs municipis que té residència, fa pujar molt la dada, perquè hi havia 33 persones grans en un municipi de 570 habitants… hi va haver moltes infeccions i també la majoria de persones treballadores de la residència que ho varen anar passant, és un percentatge molt alt.

-Heu tingut suport de les diferents administracions amb aquest focus a la residència de gent gran?

Al principi va costar una mica, jo penso que, com nosaltres, ningú estava preparat per una situació com aquesta, encara que es veiés a venir.

-Àger té un entorn privilegiat que fa que viviu del turisme, com vostè ha dit … el Parc Astronòmic i el Congost de Mont-Rebei són de gestió municipal?

Aquí tenim la sort que tenim molt d’espai, per tant, un cop es pugui, hi cabem molts, per tant, volem que la gent sigui valenta i, si pot, que pugui venir. El Congost de Mont-Rebei sí que depèn de l’Ajuntament. L’observatori està gestionat per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Pel que fa a la posada en marxa del congost, ara mateix hem treballat en diverses previsions perquè hi ha moltes empreses del sector turístic implicades, amb les quals ens hem anat reunint, mirant diversos protocols… I estan molt conscienciats perquè com que ens ha tocat de ple.

-Quines són aquestes previsions diverses per a la posada en funcionament del congost, i quins seria l’escenari millor segons el seu punt de vista?

El millor escenari és que s’activi com més aviat millor, ja que hem de comptar amb el turisme de proximitat, això ho tinc molt clar. Hi ha tres empreses que exploten la vessant de l’aigua del congost (caiacs… etc), que és la via més gran d’entrada de persones al congost i aquestes empreses han elaborat uns protocols de neteja i d’ordenació d’entrada de les persones, amb diversos carrils d’entrada d’aigua per facilitar les distàncies. Fins ara, a la part baixa del congost no estava regulat l’accés, hi podia anar tothom.

-Es podria veure com una oportunitat de regular-ho? Es podrà fer alguna millora a nivell d’accessos i carreteres?

Sí, correcte. Això ja estava previst però la situació ens permetrà accelerar-ho: estem regulant la instal·lació de serveis i aparcaments. Pel que fa als accessos, és l’aparcament el que caldria ampliar i això també permetria controlar les persones que hi entren. També s’està elaborant un pla d’usos entre les dues comunitats autònomes implicades, Catalunya i Aragó, que ens permetrà tenir les directrius bàsiques i poder-les desenvolupar. Mentrestant, hem fet una ordenança que ens permet gestionar-lo fins que no finalitzi aquest pla.

-A nivell del dia a dia de l’Ajuntament, què canviarà a partir d’ara

Canviaran moltes coses, els protocols de neteja, per començar. A Àger haurem d’habilitar algun altre espai per a l’escola perquè no hi cabem. S’haurà de donar cobertura al tema de la neteja d’aquests espais, ens falta personal en aquest àmbit. I està clar que en l’àmbit de la neteja les necessitats perduraran en el temps. Per la residència també ha fet falta més gent contractada, ara ja ha baixat perquè totes les persones grans ja estan bé, però caldrà veure econòmicament com es gestiona perquè ho porta l’ajuntament directament.

-Hi ha hagut voluntariat i iniciatives ciutadanes en aquest cas?

Sí, precisament la residència es va quedar sense servei de cuina i dos restauradors del municipi es van prestar a fer el menjar i el portaven cada dia. Diversos grups de joves desinfectaven el poble i portaven el menjar als padrins i padrines o els portaven encàrrecs de la farmàcia. En un poble tan petit, un veí cuida de l’altre, la gent es trucava i després em trucaven a mi per informar-me que tot estava bé, que hi havia un ingrés, etc…

-Aquesta proximitat, creu que canviarà? Com ho percep la gent?

En els moments difícils aquesta proximitat s’agraeix molt però, un cop ha passat, com que es va relaxant tot… Hi va haver uns dies de molta tensió, recordo els primers quinze dies en què em semblava que no era capaç de retenir tot el que passava, de tan intens que era. Jo recordo un principi molt dur, i ara això està essent més fàcil, gràcies també a la col·laboració de la gent, que es va confinar totalment i ho va posar fàcil.

-De quina manera es varen coordinar amb els regidors i regidores?

Al principi vam mantenir una comunicació molt intensa, després algun regidor es va posar malalt i es va quedar a casa. He de destacar també la feina de les persones treballadores de l’ajuntament perquè al principi faltaven mans per a tot. Insisteixo en el focus de la residència perquè al nostre poble és el que ens va portar més feina perquè hi va haver moltes baixes, no trobàvem personal, Àger està lluny… I un allotjament turístic es va oferir per donar allotjament a les persones treballadores, que encara hi són.

-Quina conclusió o aprenentatge després d’aquesta crisi podem treure’n?

A banda d’una recaiguda, em preocupa la recuperació de l’activitat turística, que és la principal a Àger. Els pagesos, que són pocs, majoritàriament tots tenen un altre ingrés turístic… per tant, més del 80% de la població depèn del turisme i ja hem perdut l’època de setmana santa i part de la temporada d’estiu. I a part de les empreses, també cal tenir en compte la gent que contracten…La realitat és que ha afectat molt i em neguiteja. Som un poble petit que pateix despoblament, la gent jove haurà de marxar a cercar oportunitats, si és que les troben fora… No sé si treballant tres mesos podran tenir suficient per passar tot un any. Volem fer una crida perquè hem d’aconseguir que aquests tres mesos d’estiu la gent vingui a Àger, recuperar el sector i que tothom aprofiti els nostres espais naturals.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (60)

ENTREVISTA A M.LOURDES FUENTES, ALCALDESSA DE SANTA CRISTINA D’ARO

M.Lourdes Fuentes (ERC), és alcaldessa de Santa Cristina d’Aro des de 2019, amb un període anterior de quatre anys com a regidora. Aquest municipi extens de la Costa Brava aplega gran part de la Vall d’Aro, amb platges en forma de cala i diversos atractius turístics de natura i patrimoni. L’alcaldessa destaca la importància de canvis en la forma de treball, que han vingut per quedar-se, així com el fet de contemplar diversos escenaris en la presa de decisions.

-És la pitjor crisi amb la qual us heu trobat a l’Ajuntament?

Des que soc alcaldessa es pot dir que sí, perquè durant la crisi del 2008 jo no era alcaldessa. És una crisi perquè no estàvem preparats i no en sabem les conseqüències, estem treballant en diferents escenaris perquè desconeixem el que comportarà.

-Pel que fa al turisme, en quina situació està actualment? Què es podrà fer i què no? L’accés a les platges haurà d’estar controlat?

És molt complex perquè els hotels, el càmping i el sector no saben exactament com anirà tot. A partir de Setmana Santa ja s’activa el turisme i tothom està esperant aquesta època per treballar. Hi ha molta gent del poble que treballa en els hotels o els restaurants i ara es troben en situació d’ERTO i amb incertesa. És molt complicat. A Santa Cristina hem creat una taula d’emergència empresarial, amb trobades telemàtiques amb els sectors hoteler, de restauració i comercial, i hem anat resolent dubtes i recollint suggeriments. S’ha treballat conjuntament per activar-ho tot.

-L’accés a les platges haurà d’estar controlat?

Pel que fa a l’accés a les platges, nosaltres ho tenim una mica complicat perquè tenim cales: una platja compartida amb Sant Feliu de Guíxols i tres cales petites. El que s’ha fet ha estat instal·lar cartells informatius de les mesures a seguir i totes les precaucions, però controlar-ho és complicat perquè a més, les cales estan lluny del nucli municipal. En alguns casos, l’aparcament de la platja és gestionat per una empresa i ens hi hem posat en contacte també per poder-nos coordinar.

-Què en pensa de les fases de desescalada? Són adequades per al seu municipi o en la seva opinió es podia haver fet diferent?

S’ha de comprendre que ha estat una situació nova per a tothom i s’ha hagut de gestionar… però qui coneix més els municipis són els ajuntaments i penso que ens haurien d’haver demanat més el nostre parer. Per exemple, aquí vam estar en fase 1 (en què hi havia franges horàries per a la població) amb un municipi que té molta extensió. Llavors ja es va rectificar i vam poder aplicar les mesures de poblacions de menys de 5.000 habitants –actualment hi ha uns 5.300 habitants però amb baixa densitat per metre quadrat- i es varen treure els horaris. El centre urbà és petit però tenim moltes urbanitzacions i no es donen acumulacions de persones.

-A nivell de resposta de la població, hi ha hagut una bona actuació per part de la gent o hi ha hagut comportaments que no han ajudat?

La gent ha actuat molt bé, al principi vam posar més controls per a les segones residències però la gran majoria ha complert amb les recomanacions, tothom ha complert. El mercat setmanal n’és un bon exemple, ja que es va organitzar i es va poder fer i va funcionar molt bé.

-Ja que em parla del mercat, han dut a terme accions per al comerç de proximitat? Han endegat mesures per a la recuperació del sector?

Des de la taula que vam crear han sortit diverses iniciatives i nosaltres farem diverses accions. Properament llançarem un vídeo promocional en què es fomenti el consum de proximitat, en tots els àmbits i una campanya de difusió des de l’oficina de turisme en diversos suports. A petició de la taula hem endegat una zona per autocaravanes perquè preveiem que aquest estiu molta gent triarà aquest sistema. Els locals de restauració també han pogut augmentar les terrasses. Aquesta taula és molt activa i potser aquesta situació ha fomentat que tothom s’hi hagi implicat més, perquè des de l’ajuntament es poden fer coses però els empresaris tenen moltes idees i són els que coneixen les possibilitats existents. Estem molt satisfets del treball i de la pinya que s’està fent amb el sector.

-Què hauria trobat a faltar a nivell d’informació per dur a terme l’aplicació del confinament i de les posteriors fases?

Hi ha hagut dubtes. Per posar un exemple, el canvi de fases. Ja s’anava dient que es canviaria de fase però nosaltres esperàvem la publicació oficial i varen passar uns dies en què a les xarxes socials ja es deia que estàvem en una altra fase però des de l’ajuntament no es podia dir. Ha estat un procés lent. I jo crec que aquí a Catalunya hauria d’haver estat la Generalitat la que hagués hagut de portar el timó i la informació. Ara per ara, seguim tenint dubtes i encara desconeixem què es podrà fer a la fase 3. Tenim segones residències que vénen de Barcelona i també de fora: de França i Anglaterra. El golf atrau el turisme estranger. Les reserves estan parades i això porta molt de problema perquè no es pot planificar. Estem treballant una mica a cegues i contemplant sempre diferents escenaris. I la festa major, que es fa al mes de juliol tampoc sabem exactament si es podrà fer. És una situació nova en la qual tothom es troba igual.

-Quina conclusió es podria treure per a la nostra realitat respecte de la crisi de la Covid-19?

El més rellevant és que hem vist que no estàvem preparats ni en l’àmbit sanitari ni en el tecnològic. Els sistemes de connexió no són adequats, en el cas de les urbanitzacions moltes persones no tenien les condicions per poder fer teletreball. Ha estat complicat. Ara ens servirà per posar-nos a treballar per tal que estiguem preparats tecnològicament. I estem plantejant de continuar les reunions telemàtiques amb la taula d’empresaris perquè hem tingut més afluència així que no pas presencialment.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (59)

ENTREVISTA A OLGA ARNAU, ALCALDESSA DE VILANOVA I LA GELTRÚ

Olga Arnau (ERC) és l’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú des de fa un any. Alhora també és presidenta de la Federació de Municipis de Catalunya, per tant, sap més bé que ningú el paper rellevant que ha tingut el món local a l’hora de gestionar la crisi sanitària que hores d’ara ja s’ha convertit en una crisi social i econòmica sense precedents. Vilanova és la capital del Garraf i té més de 67.000 habitants. Arnau confia salvar la temporada turística que ja tenim a casa amb la promoció del consum intern.

-Des d’aquesta setmana ja estan a la fase 2 de desconfinament. Estaven prou preparats per entrar-hi?

Sí, ens havíem estat preparant bé ja durant les setmanes anteriors, perquè cada fase és una evolució de l’anterior. En el nostre cas, ja veníem d’una important feina prèvia feta per facilitar que el sector de la restauració pogués obrir les terrasses amb garanties, i en la fase 2 han pogut obrir també l’interior dels locals perquè ja coneixíem la normativa i s’havia estat preparant. També hem estat treballant en l’obertura d’altres activitats, com els mercadals, i de mica en mica anem consolidant les mesures de mobilitat per garantir les distàncies de seguretat entre persones, sobretot a les zones més transitades de la ciutat. Els serveis municipals no han parat durant el confinament, primer s’han gestionat els serveis en les circumstàncies que teníem i ara continuen treballant intensament perquè tot vagi tornant a la normalitat en la mesura que es pugui.

-Després de 164 defuncions al Garraf, 47 d’ells a Vilanova, només queden tres persones ingressades a l’Hospital Sant Camil. Tenen la pandèmia controlada? Els fa patir un rebrot?

A Vilanova i la Geltrú estem en la mateixa situació que la resta del país. Les dades ens indiquen que la pandèmia s’està revertint i això ens permet anar retornant de manera molt progressiva i controlada a poder fer el que fèiem abans. Hem de continuar sent prudents i no relaxar-nos, continuem seguint en tot moment les indicacions del Departament de Salut. La part més dura i més impactant de la pandèmia són les víctimes que deixa. La malaltia ha causat dolor en moltes cases i el confinament ha aprofundit encara aquest dolor. Penso molt en les persones que han tingut pèrdues properes i els transmeto tot el meu escalf.

-A les residències de la gent gran han patit una situació complicada aquests mesos. Quina és la situació que tenen ara mateix? Amb la fase 2 ja es permeten visites…

Sí, seguint estrictament els protocols de seguretat marcats des de Salut. En el cas de la residència de titularitat municipal, Els Josepets, aquesta setmana els residents que no són positius de Covid-19 i que estan lliures de sospita de contagi ja han començat a rebre familiars. Tal com indiquen els protocols de fase 2, es rep un sol familiar, amb cita concertada un cop per setmana, en una visita breu i prenent totes les mesures de protecció i higiene.

-L’obertura de les platges és una de les altres novetats d’aquesta fase 2. Estan obertes a Vilanova?

A Vilanova i la Geltrú hem estat valorant l’obertura, però s’ha prioritzat minimitzar els riscos i no permetre el bany fins que es pugui garantir la seguretat de les persones. És a dir, fins que es disposi del servei de socorrisme. Per l’aturada dels procediments administratius durant el confinament molts municipis ens hem trobat que no vam poder completar la contractació d’aquest servei en els terminis habituals. És cert que, malgrat tot, alguns municipis han obert el bany, però a Vilanova i la Geltrú ens ha semblat més apropiat esperar uns dies fins comptar amb aquest important servei de protecció.

-Esperen salvar d’alguna manera la temporada turística? Creu que en el turisme nacional per fer-ho?

A Vilanova i la Geltrú ja tenim, de fet, un turisme molt familiar i de proximitat. Per aquest motiu, la campanya turística de la ciutat focalitzarà més l’oferta en aquest públic, però no suposa un canvi d’orientació important. Tot i així, òbviament, confiem que a mesura que avanci l’estiu puguem rebre també el turisme d’altres països que rebíem cada any, haurem d’estar atents a l’evolució de la pandèmia. En qualsevol cas, en aquests moments ens estem preparant sobretot pel turisme proper i estem promovent el consum intern. Si fins ara dèiem “queda’t a casa”, ara diem “queda’t a la ciutat”.

-Les escoles i instituts ja poden obrir les seves portes. És una bona idea reprendre les classes?

Les classes no s’han reprès. Les escoles han obert, també de forma molt limitada, per oferir uns punts de trobada de l’alumnat i el professorat, perquè puguin tancar un curs que sens dubte ha estat molt diferent de qualsevol altre. Com sabeu, s’ha prioritzat la trobada dels cursos que fan canvi de cicle i cada centre té el seu pla de desconfinament per oferir al seu alumnat l’atenció que necessita.

-També han decidit obrir les dues llars d’infants municipals per ajudar als pares a conciliar amb la vida laboral, però des dels centres els hi diuen que no s’està preparat…

Les llars d’infants s’han preparat i en les setmanes prèvies s’ha parlat amb totes les famílies per conèixer concretament les seves situacions i les seves necessitats. D’aquesta manera, s’ha organitzat l’obertura amb 15 alumnes en un centre i 10 en l’altre.

-La crisi sanitària ens ha derivat cap a una crisi econòmica i social. Han patit un augment de sol·licituds als serveis socials? Quin tipus d’ajuda i quin tipus d’usuari?

Sí, la crisi social i econòmica que estem vivint de forma global també té impacte a Vilanova i la Geltrú i s’han augmentat les situacions de risc i de vulnerabilitat social, en col·lectius diversos. Estem rebent un increment elevat de peticions d’atenció social, per garantir necessitats bàsiques com l’alimentació o el lloguer de l’habitatge. Evidentment aquesta situació ha fet replantejar a l’Ajuntament les previsions que teníem per aquest any, hem hagut de replantejar el pressupost i ja hem aprovat destinar, de moment, 808.000 euros en ajuts d’atenció social.

-A nivell empresarial i comercial la crisi econòmica també ha causat estralls. Com els estan ajudant?

Ja des de l’inici del confinament, quan tot el teixit productiu de la ciutat es va veure sobtadament aturat i de forma majoritària afectat, des de l’Ajuntament es va suspendre el cobrament de tributs, es va modificar el calendari fiscal per ajornar els pagaments i vam començar a estudiar vies de suport a cada sector. Un cop ha començat el desconfinament progressiu, acompanyem les empreses en el seu retorn a l’activitat, d’acord amb cada fase, perquè la desescalada no és simètrica per a tots els sectors. Però a banda d’aquest acompanyament, estem promovent ajudes per reactivar l’economia per valor de 2 milions d’euros. La meitat són subvencions directes a les empreses i l’altra, bonificacions fiscals.

-Vostè és també presidenta de la Federació de Municipis de Catalunya i, per tant, deu haver estat molt pendent dels alcaldes i alcaldesses del nostre país. Com valora el paper del món local en aquesta crisi?

El paper del món local ha estat fonamental, perquè som la primera porta on truca la ciutadania, i a vegades també la segona i la tercera. Tots els ajuntaments hem estat treballant intensament per garantir l’aplicació dels protocols i indicacions que ens arribaven de les administracions competents i hem atès i continuem atenent les necessitats que arriben directament dels nostres ciutadans i ciutadanes. Com a presidenta de la FMC, puc afirmar que tots els municipis han estat a l’alçada i que dins de les seves possibilitats tots estan donant resposta a les necessitats de la població.

-Quina ha estat la principal mancança o problema que han denunciat els alcaldes i alcaldesses? Seria convenient que tinguessin més competències?

Les dificultats majoritàries han estat, en primer lloc, les dificultats per obtenir l’equipament i material de protecció i higiene. Com sabeu, aquesta ha estat una mancança global i els ajuntaments ens hem hagut de moure per aconseguir-ne. D’altra banda, una altra dificultat és la disponibilitat de recursos econòmics. Els ajuntaments hem hagut de recórrer als recursos propis per atendre l’emergència, esperem que es puguin anar recuperant amb el suport de les administracions superiors. Però segurament la principal dificultat ha estat saber com donar resposta a la situació tan complexa i nova que ens ha arribat. Ens hem guiat molt en els exemples de països que ho han viscut prèviament, però tot i així cada casuística és diferent i ha estat complex.

-Què hem après com a societat de tot plegat?

Bé, hem tingut la capacitat de donar resposta a una situació tan imprevista i excepcional com aquesta pandèmia. Ara cal que tot el que hem après en aquest procés ho sapiguem aprofitar, a nivell individual i col·lectiu. Que esdevinguem millors persones i que millorem com a societat. Estic molt orgullosa de Vilanova i la Geltrú perquè és una ciutat molt solidària i cooperativa, i en aquesta pandèmia que ens ha posat tant a prova ho ha tornat a demostrar. Ara bé, potser el que estem vivint ha de ser una oportunitat perquè aquest esperit no només surti com a reacció a una situació d’emergència, sinó que formi part de la nostra manera de viure. Que sapiguem viure més en comunitat i compartir.

Aquesta setmana el Tribunal Suprem ha dictat una sentència que anul·la l’acord del ple de l’Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife del 30 de setembre de 2016 on es reconeixia la bandera nacional de les Canàries com un dels símbols del poble canari, i, al mateix temps, s’aprovava que s’hissés en un lloc destacat de l’edifici de la pròpia casa consistorial.

La sentència del TS estableix com a doctrina que ‘l’ús, fins i tot ocasional, de banderes no oficials a l’exterior dels edificis i espais públics no resulta compatible amb el marc constitucional i legal vigent, i en particular, amb el deure d’objectivitat i neutralitat de les administracions públiques’. Segons el Suprem, aquesta ‘incompatibilitat’ amb el marc legal es manté encara que aquestes banderes ‘no oficials a l’exterior dels edificis i espais públics’ no substitueixin, sinó que concorrin, ‘amb la bandera d’Espanya i les altres legal o estatutàriament instituïdes’.

Donat que aquesta sentència de ben segur afectarà a altres símbols utilitzats als edificis i espais públics de Catalunya, àmpliament utilitzats, com poden ser les banderes estelades o les banderes del col·lectiu LGTBI, i altres que puguin representar sensibilitats diverses, l’Associació de Municipis per la Independència vol fer les següents reflexions a partir de les següents bases:

1. Autonomia local. Els ens locals són primerament administracions autònomes que tenen assignades unes competències de gestió i serveis vers la ciutadania reconegudes per la Llei i emparades en la Carta Europea d’Autonomia Local amb l’objectiu de descentralitzar les administracions estatals i oferir una administració propera a la ciutadania i ràpida en la gestió. En els darrers anys, s’ha vist com, de forma barroera i poc ortodoxa s’han envaït reiteradament per l’Estat Espanyol, les competències locals i també les autonòmiques, mostrant una manca de lleialtat institucional, respecte i incompliment del marc constitucional de l’estat espanyol per part del propi estat espanyol.

2. Representació política. Així mateix, de forma clara i inequívoca, els consistoris representen unes opcions polítiques, escollides democràticament als plens municipals a través dels vots que reben les diferents candidatures. Per tant, és lògic i conseqüent, que al exercir el mandat de pobles i ciutats a les diferents alcaldies, els equips de govern expressin i posin de manifest la ideologia, tarannà i simbologia que els representa, recollida en programes electorals i plans de govern. Si els ajuntaments fossin simples òrgans de gestió, sense càrrega política, no caldria concórrer a unes eleccions, ni fer llistes electorals, perquè diferents equips de tecnòcrates o funcionaris podrien executar, de forma automàtica, les atribucions de gestió i serveis que li corresponen a cada ens local.

3. Llibertat d’expressió. El principi d’objectivitat de les administracions públiques, en cap cas, pot limitar la llibertat d’expressió, la lliure expressió del pensament polític i de les idees, sinó tot el contrari. Un ens públic ha de vetllar per la lliure expressió de pensament i ideològic de tots els ciutadans, veïns i veïnes. Prohibir l’exhibició de banderes legals en edificis i espais públics, tal i com pretén el TS, és contrari al Dret Fonamental de la llibertat d’expressió, tal i com està formulat a les declaracions i tractats internacionals i a la pròpia Constitució espanyola. L’AMI vol mostrar el més ferm compromís en la defensa dels drets fonamentals i les llibertats públiques i refusa qualsevol acte de censura que pretengui impedir o restringir la llibertat d’expressió com a valor superior de l’Estat de Dret. Aquesta exigència, la d’optimitzar les condicions d’exercici dels drets fonamentals (art. 9.2 CE en relació amb l’article 53.1 CE) fa que la materialització de la llibertat d’expressió per part la ciutadania que l’exerceix, utilitzant una determinada simbologia que no sigui il·legal, no pot ser impedida o restringida per part de qui no la comparteix.

4. Neutralitat versus objectivitat. La Resolució del Tribunal Suprem fa una deliberada equiparació de dos conceptes que no son idèntics, tota vegada que la mateixa Constitució no parla de “neutralitat” sinó del deure que tenen les administracions públiques de servir amb objectivitat els interessos generals. Precisament per complir aquest mandat les administracions públiques no són ni poden ser neutrals o
asèptiques en l’exercici de Drets Fonamentals i Llibertats Públiques, perquè aniria contra la seva pròpia essència. Aquesta és la tasca que el legislador encomana als poders públics: la no ingerència subjectiva en l’exercici lliure dels drets dels ciutadans.

Des de fa uns anys, l’Estat Espanyol i una part dels seus tribunals pretenen fusionar els dos conceptes i convertir tot l’espai públic en un monopoli de la ideologia dominant, el que suposa una censura a la diversitat i, de facto, passar d’una impostada neutralitat a la neutralització de l’espai públic, a favor d’uns interessos, marcadament polítics, que es fonamenten en el centralisme i la unitat d’Espanya, interessos legítims però no necessàriament compartits per les opcions independentistes, igualment legítimes i que necessàriament han de ser respectades en qualsevol Estat Democràtic.

5. Espai públic. Des de l’àgora de les polis gregues com a espais destinats al debat polític i a la conversa, fins a l’actualitat, els “espais públics” més enllà de definir-se per ser de titularitat pública, han estat indrets de debat d’idees, reivindicacions socials (caracteritzades per la temporalitat) on els ciutadans poden i han d’exercir els seus drets tant individuals com col·lectius: associació, reunió, manifestació i on els poders públics, sobretot els locals, tenen el deure de garantir-ne el seu exercici. La Corporació municipal com a institució democràtica i la més propera a la ciutadania té l’obligació legal de respectar i fer respectar els Drets Fonamentals rectors de l’Estat de Dret per imperatiu legal. L’espai públic és l’àmbit d’expressió del pluralisme i de les diferents sensibilitats, una expressió que els poders públics no han d’eliminar mitjançant la neutralització de l’espai, sinó amb la ponderació dels drets fonamentals involucrats.

COMUNICAT EN PDF

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (58)

ENTREVISTA A DANI CORNELLÀ, ALCALDE DE CELRÀ

Dani Cornellà (CUP), alcalde de Celrà des de l’any 2011, un municipi d’uns 5.500 habitants, amb un entorn privilegiat i un paisatge perfilat entorn de l’activitat agrícola – la principal fins a finals del segle XIX-, amb més de la meitat del terme municipal inclòs al Pla d’Espais d’Interès Natural de les Gavarres. Un municipi amb serveis que han vist una oportunitat de cara al futur, després de la COVID-19, i un sector industrial molt remarcable que no s’ha aturat. La resposta de la ciutadania enfront de la pandèmia i el canvi de prioritats de la nova situació posen damunt la taula un canvi de paradigma i un altre model de societat.

-Com ha anat evolucionant la seva tasca al llarg de la crisi? Ara, en fase 2, què ha canviat respecte un dia habitual a l’alcaldia abans de la COVID19?

En un primer moment tot ha anat molt de pressa i com a alcaldes hem hagut de prendre decisions de forma ràpida, més enllà del que potser ens pertocaria: es tanquen serveis, les places, s’implementa el teletreball… i en un segon moment, una mica més habituats a la nova realitat, es van adaptant totes les tasques i els serveis. Al principi tens poc temps per pensar i has de prendre decisions i després van arribant indicacions i normatives que complementen les decisions que es van prenent per donar resposta a la nova realitat. Respecte a la situació d’abans de la crisi, el canvi principal és la incertesa. De cop, ens trobem amb un nou escenari no previst que mai haguéssim imaginat i que ens fa canviar totes les prioritats per centrar-nos en problemes immediats en tots els àmbits. Es passa d’una planificació de 4 anys a una planificació molt curta, pensar els diversos escenaris i preparar-se.

-Hem vist que heu estat molt actius a les xarxes socials per tota la informació relativa a la pandèmia. De quines altres formes heu informat la població?

Hem potenciat molt les xarxes socials i grups de missatgeria però també hem fomentat molt la ràdio municipal, que ha estat una altra xarxa a la qual és molt més fàcil que hi accedeixi tothom. S’ha dut a terme una programació estable, amb continguts per a totes les edats –programes per mainada, música per a gent gran, una part de la festa major- per intentar arribar al màxim de gent possible.

-Per a les activitats d’estiu, les piscines, esport… suposem que la gent està pendent de totes aquestes propostes… Com ho percebeu des de l’ajuntament?

La priorització és endegar tots els serveis que es puguin, ja que després de 2 mesos de confinament, la societat ho necessita: des de casals de tot tipus, piscina municipal… Però el que tenim molt clar és que ens hem d’adaptar a la normativa que s’ha establert i preparant diferents escenaris en funció de les fases sanitàries que es vagin donant.

-També veiem que promoveu la bona gestió de l’entorn natural i l’adequació dels itineraris. Suposem que aquests dies són entorns molt concorreguts? Creu que la gent valorarà més aquests espais naturals a partir d’ara? Heu hagut de posar controls durant el confinament?

Tenim la gran sort que el municipi té les Gavarres i la llera de Ter, cosa que ha anat molt bé per als veïns i veïnes de les diferents zones del poble, que n’han pogut gaudir. El que hem fet com ajuntament ha estat detectar algun entorn o camí malmès –encara hi havia alguns arbres caiguts del temporal Gloria- i arreglar el més urgent i necessari per a poder fer ús d’aquests itineraris amb la màxima seguretat. He de dir que hem notat un repunt important de gent del municipi que potser coneixia poc els itineraris naturals i el fet d’estar confinats al poble ha fet que molta més gent els estigui utilitzant i demanant informació dels recorreguts. Hem vist moltes fotografies dels itineraris del municipi a les xarxes socials que la gent ha anat penjant.

-La indústria és un sector important a Celrà. Com ha funcionat durant la COVID19?

La gent que treballa al polígon és de Celrà o dels pobles propers, hi treballen unes 2.000 persones, i la majoria de les empreses –sobretot les més grans- no han aturat l’activitat perquè són indústries de sectors essencials: químiques, alimentàries o logístiques. El teletreball, en moltes d’aquestes empreses, ha estat una petita part.

-Pel que fa al teixit associatiu i social del municipi, quin contacte hi heu tingut durant l’evolució de la pandèmia? Us consta que estiguin planificant activitats per anar tornant a la normalitat?

Em consta que hi ha entitats esportives que ja estan tornant a l’activitat als seus equipaments, tots respectant la normativa de la fase sanitària i també algunes entitats socials que ja han obert els locals. De mica en mica, tot torna a reactivar-se, però no tot. Alguns encara prefereixen esperar i alguns altres estan en fase de preparació amb tots els condicionants que preveuen les mesures de reactivació.

-I la festa major confinada? Suposem que al principi devia ser un repte organitzar-ho, sense experiència prèvia, creieu que us donarà peu a repetir per altres iniciatives, ara que la gent hi estarà acostumada?

Jo crec que sí. En el seu moment es va decidir, amb totes les entitats, la cancel·lació però un cop presa aquesta decisió, vam decidir fer algunes activitats via xarxes i ràdio, com el pregó o alguns concerts. Al carrer es va fer una cercavila confinada dels gegants del municipi. A partir d’aquí no descartem fer algunes programacions – perquè per al teatre la normativa per obrir és complicada- amb noves fórmules per oferir el Teatre Ateneu a casa. Hi estem treballant.

-Heu dut a terme diverses iniciatives per a la promoció de la compra de proximitat… com està funcionant?

El confinament ha suposat que la gent es quedés a comprar al municipi i és una dinàmica que volem aprofitar per tal que no canviï massa i endegar iniciatives per tal que la gent vegi la importància de tenir un poble viu, amb les persianes apujades, ja que hem pogut comprovar com és un poble amb els comerços tancats i no volem que això es repeteixi. També estem preparant partides concretes per fer actuacions més àmplies per fomentar el comerç de proximitat i de qualitat.

-A part de la flexibilització del calendari de tributs, promoureu ajuts econòmics en algun sentit?

Nosaltres ja disposem d’una partida important al nostre municipi per ajudar les famílies, ja des de la crisi del 2008 i s’ha mantingut, no només a nivell bàsic sinó també per ajudes a casals, sortides escolars, etc… Són partides amb un volum important perquè pretenem que arribin a tothom que ho necessiti. A més, ara promourem ajudes per a organitzar campanyes i esdeveniments per ajudar a promocionar no només els comerços sinó també els serveis i els autònoms del municipi. Estem pensant en un llibret que aplegui tots els serveis, també en format aplicació, i alguna iniciativa per als bars i restaurants.

-Per a la gestió del dia a dia durant el confinament i ara, amb les fases de desescalada, què creieu que podríeu haver fet els ajuntaments que no us ha estat possible per un tema de competències?

La veritat és que sí, ja que ens han tret l’autonomia local, imposant-nos-ho tot. Hem trobat a faltar que comptessin amb nosaltres, que fessin normatives àmplies i generalitzades sense tenir en compte les particularitats dels municipis, sense preguntar. I moltes vegades hem trobat a faltar poder decidir, ens hem trobat sols i sense informació, fins i tot de la pròpia normativa, que provocat molts dubtes. Ens hem sentit abandonats. En el nostre cas, en les darreres fases, amb telèfons que no contestava ningú, per exemple de la Generalitat, perquè estava tancat per la COVID-19. Pensem que l’administració pública no es pot permetre desaparèixer en moments com aquests i això ha passat en alguns casos. Hem pres decisions que no ens tocaven, sense cap problema, però algú havia d’haver respost.

-Com està funcionant l’aplicació de les fases al municipi? Teniu tota la informació que requeriu? I la gent, com està actuant?

Com sempre dic, la majoria de la gent compleix el que s’estableix, tot i que sempre hi ha una petita part que, per desgràcia, és la que sempre es veu més, que és la gent que incompleix les normes i que té comportaments incívics. Però la gran majoria ha fet el que tocava, tot i que en alguns moments s’han generat molts dubtes en l’aplicació de les fases, perquè es donaven situacions contradictòries o no estaven prou ben explicades i cadascú ho interpretava com més li convenia. A vegades ens ha generat dubtes a nosaltres mateixos, ha faltat concreció i sentit comú amb les fases.

-Podeu dir-nos què haurà suposat pel vostre municipi haver passat per aquesta crisi? I per a vostè com a alcalde? I per a la societat en general?

Jo penso que hauríem d’haver après – i que no tinc clar si això és així- que el model que tenim no pot continuar de la mateixa manera, hi ha d’haver un canvi de paradigmes i hem d’aprofitar aquesta experiència com a societat per a pensar en el decreixement. No podem continuar amb un model de creixement constant. Aquest model no sap donar respostes en moments difícils i per això hem de fer un canvi com a persones i com a societat per decréixer en tots els sentits. Finalment, també voldria remarcar la resposta humana increïble d’una gran part dels veïns i veïnes, pel que fa a moltes iniciatives, i que en moments així es desperta una part molt humana de la societat i de la solidaritat. Un fet que, personalment m’ha donat molta empenta per continuar, et dona força i ànims perquè veus que una societat diferent és possible.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (57)

ENTREVISTA A JORDI FÀBREGA, ALCALDE DE LA SEU D’URGELL

El coronavirus ha estat molt contingut a les comarques pirinenques i l’Alt Urgell n’és un bon exemple. Fa tres setmanes es va donar d’alta al darrer pacient ingressat al Sant Hospital de la Seu d’Urgell i per tant, el seu alcalde Jordi Fàbrega (Junts per la Seu), metge pediatre de professió, està satisfet de l’evolució al seu municipi que ja es troba a la Fase 2 i tot progressa satisfactòriament. En poques setmanes arribarà l’estiu i espera poder salvar la temporada turística amb els visitants de proximitat, el turisme intern que haurà d’adaptar els seus hàbits a la nova situació.

-Com a metge, era previsible una pandèmia de les dimensions de la COVID19, amb una taxa de contagi tan elevada i amb una propagació tan ràpida entre la societat?

Es fa difícil dir si era previsible o no. El que sí que és veritat és que el coronavirus és un toc d’atenció com a espècie i com a societat: no estem sols al planeta i no ho controlem absolutament tot. Altres vegades s’havien donat pandèmies que no ens havien arribat a nosaltres, a Àfrica o Àsia, però sabíem que podia succeir una pandèmia d’aquestes dimensions, a escala mundial. Ha arribat amb una taxa de contagis molt alta i una taxa de mortalitat molt elevada pel que és habitual en aquest tipus de virus. Ens va anar bé de tenir el reflex d’altres països, sobretot la Xina i Itàlia, però vam trigar una mica a reaccionar i vam menysprear també, en certa manera, la virulència de la pandèmia i això ho hem pagat.

-El Pirineu, en general, ha tingut una incidència baixa de contagis i en aquests moments no tenen cap ingressat. A què poden ser degudes aquestes grans oscil·lacions entre zones de Catalunya?

És cert que el Pirineu ha tingut una taxa baixa de contagis, tot i que a l’inici de la pandèmia, deu n’hi do, com ens va afectar, tant a l’Alt Urgell, com a Andorra i altres zones també. Es va saber controlar bé i les mesures han estat correctes, sobretot amb l’aïllament de la nostra gent gran i, també cal dir-ho, ho tenim més fàcil que altres indrets per fer-lo efectiu, tenim molt aire lliure i el transport públic no està congestionat. Per tant les nostres aglomeracions, no són les mateixes que poden tenir a les grans metròpolis. Fa molt temps que no tenim cap nou ingressat a l’Hospital de La Seu, concretament cinc setmanes, i el darrer malalt se li va donar l’alta fa tres setmanes. Els casos s’han donat amb comptagotes.

-L’Alt Pirineu ha entrat aquest dilluns a la fase 2, més permissiva. Ha estat correcte, segon el seu criteri, la gestió sanitària de la pandèmia i les fases del confinament?

Hem entrat a fase 2, igual que vam entrar a fase 1, en el moment que epidemiològicament ens ho podíem permetre. Per canviar de fase es té en compte el diagrama de risc que és la transmissibilitat del virus i el nivell de contagiats per 100.000 habitants. Si les dues variables són baixes, és quan s’ha de fer el pas de fase. Vam entrar a fase 1 quan estava molt controlat i 15 dies després no hi ha hagut cap empitjorament, al contrari, les xifres han continuat millorant. Cada vegada hi ha menys virus a l’ambient i cada vegada és menys contagiós, per tant hem d’anar avançant a poc a poc. Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre i Pirineus anem un pèl avançats i va bé perquè servim com a model per a les altres regions sanitàries.

-Quin és el seu grau de satisfacció respecte a els seus veïns durant el confinament i el seu compromís amb la salut pública?

Molt content de com ha respost tothom. Hem de parlar de què fa la gran majoria de la població i a La Seu ha estat molt conscient, ha respectat el confinament i hem vist un voluntariat enorme per ajudar als que ho necessitaven, als professionals sanitaris a fer la seva feina i, en l’àmbit social, tothom ha ajudat a fer mascaretes i amb les impressores 3D s’ha fet material pel personal sanitari. Hem tingut una resposta excel·lent i és un orgull com a poble.

-Just a l’inici hi va haver 10 agents dels Mossos contagiats però La Seu també ha estat notícia perquè un pacient de 93 anys ha superat el coronavirus. Com a viscut com alcalde aquesta situació tan peculiar i extraordinària?

És una situació molt complexa com a alcalde. Anàvem controlant l’hospital i prenent les decisions que calia, en cada moment, com traslladar els padrins al seminari per treure’ls de l’hospital i que tinguessin menys risc de contagi i, de pas, retornar més espai al mateix hospital per atendre els infectats de COVID-19. Els padrins no se’ns han contagiat i vam poder atendre bé els casos de COVID19 en un hospital comarcal petit com el nostre. Sí que vam tenir aquest brot dels Mossos que ens va fer patir molt, però dels 12 positius, no hi va haver cap ingressat i tots se’n va sortir. El padrí de 93 anys que va superar el coronavirus va ser una gran notícia. Des de l’Ajuntament ho has de controlar tot, temes sanitaris i temes socials i que ningú es quedi enrere en aquesta crisi social i econòmica. Hem tingut moltíssima gent darrere empenyent i que han fet molt bé la feina en una situació de tanta complexitat com ha estat aquesta pandèmia.

-Han publicat un inventari dels establiments i serveis oberts a La Seu amb el seu telèfon, horari especial i si porten la compra a domicili. Estan contents els botiguers amb aquesta iniciativa? Ha estat un dels sectors més perjudicats?

Des del principi hem intentat publicar diversos butlletins diaris que s’anaven penjant al web de l’Ajuntament. Un és el butlletí que informava de l’actualitat sanitària: infectats, ingressats i difunts perquè el més important és la transparència amb totes les dades. També hem fet un altre butlletí que recollia les ajudes que anaven publicant totes les administracions i, tal com comentes, aquest inventari de tots els serveis oberts a La Seu amb la informació de si es podia fer la compra online o el trasllat al domicili. Hem estat al costat dels botiguers però també perquè els botiguers han estat al costat nostre. Hem celebrat moltes reunions telemàtiques amb botiguers i associacions empresarials per afrontar, entre tots, de la millor manera possible, aquesta crisi. Moltes de les iniciatives han sorgit d’aquestes reunions.

-Han aprovat també una línia d’ajuts per a empreses i autònoms. Quina implicació espera de les altres administracions en aquest sector per fer viable el futur de moltes d’aquestes empreses de La Seu?

Hem fet una línia d’ajuts molt important tenint en compte el petit múscul econòmic que té l’ajuntament de La Seu d’Urgell. En total són 1,1 milions d’euros que posa l’Ajuntament de La Seu a disposició, o bé de famílies, autònoms o empreses i crec que hem fet un esforç molt gran. Ho hem pactat amb el principal grup de l’oposició, Compromís per la Seu, a qui vull agrair que estigui al costat de l’equip de govern en moments tan difícils. Necessitem però que les altres administracions estiguin a l’altura del moment, tant la Generalitat com el govern espanyol. Per nosaltres és important que ningú es quedi enrere des del punt de vista social en aquests moments tan durs i hauríem d’intentar que l’atur no se’ns tornés a disparar al 20-25%, ja que això seria un autèntic drama pel país. Hem d’intentar que cap empresa tanqui i es perdin els mínims llocs de treball. Ens costarà molt més pagar l’atur durant dos anys que fer totes les ajudes que calgui perquè ningú s’hi quedi. Hem fet també una ajuda als transfronterers, que són uns 1.620 treballadors/es que cada dia que pugen a Andorra. Si es queden sense feina, no tenen atur. Esperem que el govern de l’estat faci algun ajut per aquest col·lectiu que per a nosaltres és important.

-Creu que es podrà salvar la temporada turística de l’estiu? Pensa que el turisme de natura serà una opció pels catalans i catalanes que no podran sortir a l’estranger per por o per les limitacions?

Crec que la temporada d’estiu la podrem salvar, d’una manera diferent, potser amb uns altres nivells, si sabem aprofitar les oportunitats que ara se’ns generen. Hi haurà turisme de proximitat, de Catalunya, perquè la gent tindrà por d’agafar avions i per tant és una bona manera de vendre el que tenim aquí: turisme de natura, d’aire fresc, i productes de km0. Aquí és difícil que et trobis aglomeracions i pots passejar per uns entorns excepcionals. Les cases de turisme rural ho tindran més fàcil que els grans hotels per tenir aquests clients. En l’àmbit turístic hem d’aprofitar el moment, tirar endavant i que ja es quedi per un futur. Exportar i vendre la nostra qualitat de vida a la gent que viu a les metròpolis i que nosaltres en podem gaudir tot l’any.

-Parlem de festes. 7 juliol St. Ot que és el patró, la festa major a finals d’agost, el Festival de Música Antiga que ja està cancel·lat i la Fira de Sant Armengol. Què es podrà celebrar i com?

La Festa Major, a finals d’agost, la farem. Ara se’ns obre un repte enorme i apassionant que és com la farem i l’entomem amb moltes ganes. És cert que a la tardor hi ha prevista la Fira de St. Armengol i hem d’anar veient la situació epidemiològica com evoluciona, no sabem com estarem a l’estiu i a la tardor. Està clar que no podem deixar de banda la cultura, l’associacionisme i les petites festes. Un poble sense cultura i sense festes és un poble sense ànima i no ho podem deixar anar. Hem de canviar com farem aquestes festes, s’haurà de respectar la distància física i, per tant, concerts amb molta gent de peu, serà impossible, però està clar que hi ha moltes maneres de fer cultura.

-Com a societat, aprendrem la lliçó que ens ha donat aquesta pandèmia?

Espero que aprenguem la lliçó com a societat i com a país: apostar per productes de proximitat i de quilòmetre 0; lluitar contra la globalitat que fa que les mascaretes les fabriquem a la Xina i quan les necessitem no les tenim i que, contínuament, haguem de lluitar contra un mercat global; apostar per la sanitat pública i la investigació; per l’educació pública i per les residències. No hem fet les coses ben fetes, sobretot com hem tractat la nostra gent gran i hem vist que tenim la sanitat pública, amb els millors professionals, però massa escanyada. Hem de saber apostar per això: els diners públics han de servir per garantir una bona sanitat pública i una bona qualitat de vida per a la nostra gent gran. Menys despesa militar i més despesa en la sanitat pública. Quan venen mal dades, si la despesa la tenim col·locada on toca, ens en sortirem millor.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (56)

ENTREVISTA A ADAM TOMÀS, ALCALDE D’AMPOSTA

Adam Tomàs (ERC) és l’alcalde d’Amposta (Montsià) un municipi de 20.000 habitants capital i centre comercial i de serveis de la comarca del Montsià. Tam com ha passat a la resta de les Terres de l’Ebre, l’afectació de la crisi sanitària de la Covid-19 ha estat molt menor respecte altres zones del país. Això els ha permès anar ara un pas per davant i aquesta setmana ja s’han estrenat en la fase 2 del desconfinament. Confien salvar la temporada turística després que el Delta de l’Ebre es perfili com un dels destins més demandats. L’alcalde, precisament, en destaca les seves platges salvatges, on es garantirà qualsevol mesura de distància.

-Han estat dels primers municipis que aquesta setmana han passat a la fase 2 del desconfinament. Podem dir que estaven preparats?

Sí, i tant. En tot el tema sanitari i, per exemple, el de la residència de la gent gran podem dir que no tenim cap cas positiu de Covid-19 i durant tota la pandèmia ho hem tingut tot molt controlat. També hem ampliat les desinfeccions de carrers i instal·lacions del municipi per garantir la seguretat, i alhora hem fet molta pedagogia i comunicació entre la població, que ens va portar a crear l’Oficina d’Atenció a la Covid-19. Aquí hi vam traslladar tot el que feia referència a aquest tema i ha funcionat molt bé. Per tant, crec que estem en una molt bona situació i per tant, estem preparats per aquesta fase 2.

-Quin creu que ha estat el motiu perquè les Terres de l’Ebre hagin tingut una menor afectació de la Covid-19?

Principalment crec que es deu a la dispersió poblacional que tenim en aquesta zona, amb només 180.000 habitants, però també a què la gent ha respost molt bé. S’ha de dir que també tenim més fàcil portar a terme mesures de prevenció importants com ara la distància social, respecte a altres territoris. Per tant, crec que tot això ha evitat un major contagi de la malaltia.

-Van un pas per davant de pràcticament tota la resta de Catalunya. Creu que això els beneficiarà a l’hora d’afrontar la campanya turística d’estiu? Com l’estan preparant?

Sí, crec que ens beneficiarà anar un pas per davant però també el fet dels pocs contagis que hi ha hagut a les Terres de l’Ebre. Tenim un model turístic que precisament aprofita aquesta dispersió territorial, així com el nostre paisatge i el nostre clima, que permeten conformar una estructura poc massificada i vinculada al món rural, característiques que ara es demanden molt. Tot i axò, per tant, ens convertirà en un atractiu. D’altra banda, s’està dient que s’està demandant molt aquest tipus de turisme que s’anomena lliure de Covid-19, on es busca la tranquil·litat per no haver-hi massificació i per tant una més alta seguretat pel que fa a possibles contagis de la malaltia. Una altra cosa que tenim a favor és que les platges d’Amposta són verges i molt grans que ens permetran tenir còmodament el distanciament que es demana en la normativa de la Covid-19.

-Com dèiem, el Delta de l’Ebre es pot convertir en un dels destins turístics d’aquest any, davant les restriccions que hi haurà a l’hora de viatjar. Fins a quin punt els pot ajudar això?

Ens pot ajudar molt. Tant el sector turístic com el de serveis, ja donava una mica per perduda la temporada d’estiu i crec que això ajudarà a fer que les conseqüències no siguin tan greus com s’esperava. Sumat a les ajudes i subvencions de la Generalitat i també de l’Ajuntament dirigides cap a aquests sectors, ens ajudarà a fer que la situació no sigui tan nefasta com es preveia al principi. Tot serà benvingut a l’hora de minimitzar els efectes que haurà suposat aquesta crisi sanitària.

-La crisi sanitària deriva cap a una crisi econòmica i social. Què fan per fer-hi front?

Per sort, quan vaig entrar d’alcalde ja vam decidir doblar els esforços que es destinaven als Serveis Socials. Això ha fet que aquesta crisi ens enxampi en una situació bastant bona a nivell estructural: tenim estructurat un sistema de serveis socials bastant potent i amb entitats importants del tercer sector que ens donen suport. L’única cosa que hem hagut de fer és ampliar la partida pels ajuts socials, que ha passat de 40.000 euros a 120.000 euros.

-I han notat un augment de sol·licituds als Serveis Socials?

L’augment de sol·licituds ha estat extraordinari. Un exemple: des de l’1 de gener al 13 de març (quan comença la crisi) teníem 27 famílies usuàries d’un servei de tiquets d’alimentació que tenim a Amposta, i des del 13 de març fins al 13 d’abril, és a dir, en un mes de Covid-19, es van triplicar les sol·licituds de famílies que havíem d’atendre, arribant a les gairebé 90. Referent a les ajudes de pagament de lloguer o hipoteca hem vist que molta gent, que fins ara no havia sigut mai usuària dels Serveis Socials, ara l’hem hagut d’incorporar, o bé perquè s’han quedat sense feina o bé perquè formaven part de l’economia submergida. També hem de dir que ens hem suportat molt amb la Creu Roja, Càritas i Siloé, que són les tres entitats que tenim en l’àmbit social.

-Amposta és un centre comercial i de serveis en l’àmbit comarcal. Com s’està ajudant a empreses i comerços?

Nosaltres sempre parlem d’accions passives i accions actives. Les passives han sigut les que quan hi ha hagut un servei que no hem donat, no l’hem cobrat. Per exemple, les terrasses dels bars i restaurants o la zona blava d’aparcament i la recollida de deixalles. Després el que hem fet és ampliar una línia d’ajuts, amb 200.000 euros, per ajudar amb 500 euros el petit comerç i restauració, que són compatibles amb altres subvencions. També hem creat una altra línia d’ajuts vinculada amb el món del lleure, que no havíem fet mai i que, sobretot, va destinada a empreses i entitats d’Amposta que fan estades i activitats d’estiu. És una manera d’implicar i ajudar a un sector serveis vinculat a les estades d’estiu i possibilitar que els xiquets i xiquetes no es quedin sense. La realitat és que hem posat tota la carn a la brasa tot i ser coneixedors que tindrem problemes a l’hora de tancar el pressupost municipal, però la nostra prioritat és la ciutadania. Miri, li poso un exemple: teníem una pòlissa de tresoreria d’un milió d’euros que en cinc anys no l’hem fet servir mai, i ara l’hem ampliat a tres milions d’euros per prevenció, perquè no sabem com anirà tot plegat. No estem ingressant res des de fa dos mesos i en canvi estem cobrint totes les depeses de personal i factures.

-El sector primari, sobretot el de l’arròs, està patint conseqüències?

No, ha quedat bastant fora de les restriccions i això ha fet que hagin pogut anar a treballar amb certa normalitat. Crec que aquest sector de l’arròs està més preocupat per l’acord de lliure comerç que no pas de la Covid-19.

-L’Hospital Comarcal també ha començat a tornar a la normalitat. Un bon símptoma…

Sí! Malgrat no tenir molts de casos, el Departament de Salut ens va demanar de traslladar el servei de cirurgia a l’Hospital Verge de la Cinta (Tortosa), perquè se’ls hi havia infectat tot l’equip d’aquest servei, i el nostre hospital va passar a ser d’atenció Covid intermèdia. Sortosament, tot ha anat molt bé. Al costat de l’Hospital tenim una residència de la gent gran antiga, que no es fa servir, i la vam posar a disposició de Salut, després de fer-hi una inversió de 60.000 euros i amb un total de 80 llits per si feia falta. Al final no ha estat així, però s’havia de preveure per poder reaccionar si calia.

-Tenen previst obrir les escoles? Com creu que s’hauria de gestionar aquest problema?

Crec que hem de tornar a la normalitat el més ràpid possible. Pel que fa a les llars d’infants ho estem treballant, i si les hem d’obrir amb cinc xiquets per aula, es farà, sempre tenint en compte les necessitats particulars de cada família. En el cas de les escoles el mateix: estem buscant espais per si cal ampliar. Ara no crec que obrim, però al setembre hem de poder funcionar amb normalitat.

-Com ha estat i és la relació entre administracions? Ha tingut el seu suport com alcalde?

Sí. Tenim un grup de comunicació entre la cinquantena d’alcaldes i presidents d’EMD de les Terres de l’Ebre i on també hi ha el Delegat del Govern i directors territorials, entre altres. Ha estat un gran canal de comunicació, ja sigui per transmetre informació com per aclarir dubtes de particularitats i també per interpretar el BOE. Ens hem sentit molt recolzats i amb una molt bona feina de coordinació per part de tothom. El Departament de Salut ha estat al peu del canó, així com també ho ha estat el d’Interior o el d’Afers Socials.

-Com s’imagina l’anomenada “nova normalitat”?

Me l’imagino en el sentit que hi ha moltes coses que han vingut per quedar-se. Per exemple, tot i ser un tema menor, nosaltres que som un territori que estem allunyats dels centres de decisió, hem vist que les reunions telemàtiques funcionen. Aquesta crisi ens ha ajudat a repensar moltes coses. El tema de la mobilitat, per exemple, estem treballant la possibilitat que Amposta es mogui amb bicicleta, cosa que mai havíem estat prou valents per aplicar, i ara en canvi notem que la ciutadania és molt més sensible a les decisions que anem prenent. Crec que es racionalitza molt més i ara és moment de fer pinya.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (55)

ENTREVISTA A JORDI MIR, ALCALDE DE CABRERA DE MAR

Jordi Mir (JxCAT), és alcalde Cabrera de Mar des de l’any 2011 i anteriorment en fou regidor d’obres públiques i medi ambient des de l’any 2007. La gestió de la comunicació -que recau en l’alcalde- ha estat un dels principals elements que ens ha destacat en aquesta entrevista, a més d’una iniciativa pionera que estan duent a terme a l’ajuntament des de fa anys i que passa per fomentar l’excel·lència en la gestió municipal aplicant sistemes de l’empresa privada.

-El Maresme ha estat un cas peculiar perquè no tota la comarca va al mateix ritme de desconfinament. Cabrera de Mar forma part del Baix Maresme, i va estar una setmana en una fase intermèdia, fins a passar avui a la fase 1. Quina valoració en fa? Com ho veu la ciutadania?

Les variacions de la fase intermèdia respecte de la fase 0 no tenien massa impacte, però ara que comença la fase 1 sí que notarem diferències importants. De moment avui és una posada en marxa, que s’anirà notant al llarg del dia i de la setmana, esperem que sigui positiu per a tothom. Hem notat que hi havia persones que ja tenien ganes de fer coses tan bon punt s’anunciava el que es podia fer a les fases abans que entressin en vigor i nosaltres hem vetllat en tot moment que no es posessin en risc les persones.

-Disposa de tota la informació per assegurar el correcte compliment de les mesures de cada fase?

La informació sí que ha estat un tema que donaria per molt: cada vegada hem tingut més informació, que s’anava acumulant, fet que ho va complicar una mica. Jo crec que des dels ajuntaments en general hem fet un gran esforç de comunicació, mirant de simplificar i d’interpretar tota la normativa per fer-ho arribar a la ciutadania de la forma més clara i entenedora possible. Això al principi era més fàcil però a mesura que s’ha anat complicant ha estat més difícil fer-ho arribar. Voldria fer èmfasi en el fet que els alcaldes i alcaldesses hem rebut el suport constant i instantani de la delegació territorial del Govern de la Generalitat de Catalunya que, així com d’altres administracions informaven al final del dia, en el cas de la delegació territorial ens facilitava la informació al moment, i això és d’agrair. A més de saber els canvis al moment, fet que ens ha facilitat la gestió, també han atès peticions, consultes i dubtes.

-Tot el litoral català va ser afectat pel temporal Gloria… En el cas de Cabrera de Mar, varen valorar els danys al municipi en 75.000 euros. Han rebut ajudes? Quin ritme porten les obres de reforç de l’escullera? Com ha dificultat o facilitat les feines les restriccions i el confinament?

El Gloria a Cabrera va afectar relativament poc si ho comparem amb l’efecte que va tenir a l’Alt Maresme. Aquí l’impacte va ser majoritàriament a la costa i la despesa es va dedicar a la neteja de la platja i reparació de camins. En els darrers anys hem anat invertint en la millora de canalitzacions, dels camins, de talussos i rieres… i això es nota. Al final no es va demanar cap ajut perquè no complíem amb les condicions requerides. Les obres es varen aturar els 15 dies primers en què es va declara el confinament total però la resta, i tant abans com després s’hi ha treballat amb normalitat.

-Hem vist que més del 40% de les empreses del municipi s’han vist forçades a fer ERTOS. Quins àmbits són els més afectats? Com es preveu fer front a la situació d’aquestes empreses i les famílies?

És un impacte important. D’aquests ERTOS, un terç són del sector del comerç detallista i un terç a l’engròs, i en menor mesura la indústria i l’hostaleria. Hem estat molt proactius des del primer moment i hem aprovat un pla de reactivació econòmica per valor de 110.000 € orientat a reactivar el teixit empresarial i l’ocupació. En aquest sentit, tenim diversos programes: el programa “Reactiva’t”, orientat a l’estímul del consum als comerços que s’han vist obligats a tancar i que ara poden tornar a obrir; el programa “Reincorpora’t” adreçat a ajudar les empreses per tal que contractin persones que han estat acomiadades a causa d’aquesta crisi; i un programa que es diu “Protegeix-te” i que consisteix en subvencions per a les compres que han fet les empreses per adequar les condicions sanitàries als seus establiments. Finalment, també farem una fira de la pagesia per ajudar aquest sector, que és molt important a Cabrera. Durant aquests mesos de confinament hem habilitat punts de venta de producte acabat de collir, que ha estat molt positiu per als pagesos que van veure tots els seus canals de venda aturats de sobte -perquè venien a escoles, hotels…- i hem estat molt satisfets de poder-los ajudar.

-Com creu que serà la recuperació de la normalitat, si és que se’n pot dir així, per al sector turístic i de platja?

En el nostre cas el turisme és interior i crec que no patirem, ans al contrari, penso que pot ser un mes d’agost positiu perquè fins ara molts usuaris de la platja marxaven de Cabrera i potser més gent es quedarà aquí. Penso que la normalitat que ens trobarem serà una normalitat diferent i el que haurem de fer és veure i acompanyar aquest consum de platja amb les guinguetes i les activitats. El que sí que demanem – i que es va esmentar en una reunió que vam mantenir els alcaldes i alcaldesses del Maresme-és que les instruccions siguin clares en la fase 2 perquè amb el control de l’aforament, en el nostre cas, l’entrada és tot al llarg de la platja i això és inviable. Per mi, és un punt crític que s’haurà de tractar, encara tenim dues setmanes per fer-ho i per ordenar-ho. Penso que no es pot deixar que cada ajuntament ho gestioni perquè això portaria molta confusió. En el nostre cas, tenim l’estació de tren a peu de platja i això s’ha de veure com es fa, a part de demanar responsabilitat a la ciutadania, crec que hi ha d’haver instruccions molt clares per a l’accés a la platja.

-Al llarg de la crisi, com ha evolucionat la seva feina com a alcalde?

Realment ha estat com vostè diu, una evolució. Les primeres setmanes van ser trepidants, no hi havia horaris ni caps de setmana. Els primers quatre caps de setmana no varen existir per mi. El que va passar també és que tot el que anava sorgint eren recomanacions que al cap d’unes hores passaven a ser instruccions d’obligat compliment i això generava un problema constant: sortia la recomanació, actuaves, comunicaves… i al cap de 6 hores havies de fer un ban de nou, substituint el comunicat anterior… Aquesta gestió i el solapament entre Generalitat i govern central va ser una mica complicat. Des del primer moment vam tenir clar que la nostra feina era informar en majúscules i ajudar en tot el que estigués a les nostres competències. En fases posteriors, hem hagut d’anar coordinant els diversos fronts: sanitari, protecció, informació… i treballar en les mesures a mitjà termini i a llarg termini, amb la constitució d’una comissió de crisi amb tots els grups polítics que es reuneix setmanalment i que treballa les mesures consensuades que afecten el pressupost de reactivació econòmica fins al mes d’agost. A partir del setembre treballarem conjuntament el pressupost del 2021 que també serà una tasca complicada.

-Hem vist que els serveis municipals estan molt ben valorats, i treuen nota… Què definiria com a elements clau per aquests bons resultats?

Jo crec que hi ha dos elements clau: el nivell d’exigència de l’equip de govern des de fa molts anys i la motivació dels treballadors i treballadores de l’ajuntament. Aquests dos elements es conjuguen en un element exclusiu i pioner, que és un sistema d’incentius establert per a les persones treballadores per a la consecució d’objectius, que fa uns set anys que està establert, amb uns objectius mesurables i específics que valora la mateixa ciutadania i que fan que el nivell es mantingui. Això forma part del conveni laboral de les persones treballadores i està establert i funciona molt bé. És una visió de l’empresa privada en la gestió pública.

-La festa major és al juliol, han decidit què faran? Hi ha alguna convocatòria més al calendari que s’hagi vist afectada?

El que s’ha suspès era el darrer cap de setmana d’abril es feia la festa de les bruixes, una festa important perquè es rememora l’època medieval en què Cabrera va ser epicentre polític i social de la comarca del Maresme. Amb la festa major, estem treballant en diversos fronts, i penso que tenim dos mesos per veure com evoluciona tot. De moment no hem suspès cap acte dels previstos i el que farem serà adaptar-nos a les condicions, mantenint tot el que es pugui. Perquè el que sí que tenim és un compromís adquirit a la comissió de crisi amb el sector de la cultura, per tant no se suspendrà res a menys que no sigui absolutament imprescindible.

-A nivell de presa de decisions, què hauria pogut fer que li ha estat impossible per manca de competències municipals?

Una de les accions que hauríem pogut fer –i hi va haver gent que ens ho va demanar- hauria estat poder fer la gestió dels controls mèdics i poder fer tests a la població, amb l’objectiu d’ajustar les restriccions a la realitat de la nostra població. Però és fàcil de veure-ho ara quan ja ha passat. No teníem competències per a això.

-Què creu que estem aprenent com a societat i què creu que pot aportar en positiu i en negatiu aquesta crisi?

Jo penso que el que hem après és que som vulnerables i que la principal amenaça per la qual ens preparàvem i s’adreçaven els recursos anava dirigida al sector armamentístic i militar a nivell mundial. Això deixa en segon pla el sector científic i sanitari, que és el que realment ens hagués anat bé per prevenir la pandèmia a tot el món. Això s’ha vist i es veurà, amb la perspectiva dels anys, com una greu errada històrica de la humanitat. La crisi també portarà, lamentablement, una més gran diferenciació social i més radicalitat en general. I finalment, també penso que accelerarà tots els processos polítics, econòmics, mediambientals i socials que ja estaven en marxa. Gràcies –o a causa- d’això, tot anirà més ràpidament però també ens haurà fet veure que tots som necessaris i es potenciaran valors com la solidaritat, en el sentit del consum de proximitat, i també de responsabilitat individual.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (54)

ENTREVISTA A JORDI COLOMÍ, ALCALDE DE TORROELLA DE MONTGRÍ

Jordi Colomí (UMP), és alcalde de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) des de l’any passat, però té un coneixement ampli del funcionament del consistori, ja que en fou tinent d’alcalde durant els anys 90. Destaca, entre tots els altres aspectes, l’actitud responsable i el respecte de la gent davant la situació, fets que descriu com a esperançadors en el cas que es produeixin petits rebrots. També confia en la feina feta en l’àmbit del turisme familiar i sostenible des de fa molts anys per afrontar l’estiu, en un municipi d’uns 11.500 habitants, emblema del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.

-Amb l’entrada en vigor de la Fase 1 del desconfinament es va reactivant tot lentament… Què destacaria en el seu municipi i quines són les prioritats?

Jo penso que cal destacar que la gent torna a somriure. El comerç i els serveis donen vida al nostre municipi, està anant bé per a la societat, perquè hi torna a haver vida i el petit comerç pot tornar a tenir ingressos, un fet que és molt important.

-La normalitat suposo que serà lenta de recuperar i caldrà veure com evolucionen els casos. Com definiria l’actitud de la gent després de tot el que s’ha viscut davant d’aquest lent desconfinament?

Estic molt content amb l’actitud totalment responsable de la gent que ha permès tallar el procés de contagis des del principi. Tot i que hem de continuar estant a l’aguait, això dona esperança per a petits rebrots. Ha estat molt important mantenir les recomanacions sanitàries de la distància i equips de protecció.

-En el cas de Torroella i el sector del turisme, què es podrà recuperar en aquesta primera fase?

Ara comencen a obrir els petits negocis i és molt important que es puguin obrir aviat les fronteres. A Torroella de Montgrí i l’Estartit tenim un turisme familiar i de proximitat que creiem que continuarà venint, però el dubte el tenim en el turisme lligat amb l’obertura de fronteres. L’aposta pel turisme familiar es demostra pel fet que a les nostres platges, en el moment àlgid de l’època estival, històricament l’espai per persona és de 15m2, quan per temps de pandèmia és de 5m2 per persona, així que estem molt bé en aquest aspecte. El que farem serà reforçar la informació per tal que, en les parts en què hi pugui haver més afluència, la gent es pugui redistribuir cap a altres llocs. Nosaltres no parem de dir que a les nostres platges hi cabrà tothom.

-Teniu algun mecanisme de trobada amb les empreses del sector? Creu que es podrien fer més coses o considera que les mesures són adequades?

Estem en contacte amb l’associació de comerciants de Torroella i l’Estació Nàutica de l’Estartit, amb els quals hem treballat per tal de trobar i proposar solucions. Som molt conscients que aquesta situació afectarà tothom i caldrà articular iniciatives públicoprivades per arribar a tothom que ho necessiti, i posar incís en la gent més vulnerable. Hem d’estar molt al cas de les persones treballadores dels sectors dels serveis i de la construcció, prioritzar les situacions més precàries i cobrir les necessitats bàsiques d’aquestes persones.

-A principis d’any amb el Gloria i ara la COVID-19, està essent un any complicat per a tothom, plou sobre mullat… Hi ha hagut ajudes per al temporal?

Torroella és un dels municipis més afectats pel temporal Gloria, ja que el nostre terme municipal inclou la desembocadura del Ter, un riu que ens va inundar com mai. Hem calculat que els danys del temporal suposen 4,2 milions d’euros i és evident que aquest fet ha tensat la tresoreria de l’ajuntament. Hem tingut suport de l’Agència Catalana de l’Aigua però les altres ajudes no han arribat. A més, després del Gloria hem tingut llevantades i pluges -concretament el mes d’abril- que han provocat que hàgim hagut de netejar les platges 3 vegades i refer l’extensa xarxa de camins entre 2 i 3 vegades també, així com netejar els fangs dels carrers de l’Estartit 3 cops.

-Heu hagut de fer actuacions especials per als accessos a les zones naturals o protegides? Caldrà fer més manteniment ara?

Vull reiterar l’actitud exemplar que ha tingut la ciutadania. Al principi del confinament hi havia algunes contradiccions o informacions no clares respecte als accessos a la natura, però va ser molt puntual. Un cop aclarida la informació i amb l’ajuda dels Agents Rurals, ha anat molt bé. La gent valora molt poder accedir a la muntanya, al pla, la platja… són espais que la gent té molt presents.

-Aquesta crisi ens donarà la possibilitat de repensar alguna cosa referent al format turístic de la zona o això no serà compatible amb les dificultats que hi haurà?

A Torroella de Montgrí, el primer ajuntament democràtic ja va apostar pel turisme familiar, tant pel model com per les actuacions que es varen fer al municipi i que varen condicionar urbanísticament com és ara. L’exemple més emblemàtic és la recuperació de la Pletera com a eix de la protecció dels nostres espais naturals, cosa que ens ha permès apostar per aquest model de turisme. Al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter és on es concentren més empreses que disposen de la carta europea de turisme sostenible de tot l’estat espanyol. Cal tenir en compte que fa molts anys que ja s’aposta per la sostenibilitat i això es demostra també amb la mobilitat i amb la presència de més de 50 petits turoperadors existents relacionats amb el medi natural. Així doncs, creiem que estem preparats per aquest model de turisme i que això no serà un trasbals. El fet que el municipi no hagi crescut en població, pel fet de tenir quasi el 90% protegit, ens ha fet prioritzar la qualitat vers la quantitat.

-A nivell d’entitats culturals, esportives… nombroses al municipi… hi esteu en contacte? Què ha canviat i canviarà amb la crisi de la COVID-19?

Som un ajuntament que valorem molt l’eix cultural des de sempre i això ha generat una gran presència d’entitats culturals i esportives. Com sap, són entitats amb persones que treballen voluntàriament per aquestes entitats sense ànim de lucre, i tenen una actitud molt generosa, de fàcil tracte, que reconforta perquè accepten la situació. Trobar la interlocució de persones que et comprenen, en un any i una situació del tot atípica, he de dir que, com a alcalde, és molt d’agrair i vull que en quedi constància. Els festivals de música i la festa major són molt importants i esperats al municipi, però malauradament, enguany gran part d’aquestes despeses es destinaran a l’ajuda per a les famílies.

-Què aprendrem d’aquesta crisi com a societat i què ens pot aportar de positiu des de la visió del seu municipi la seva alcaldia?

Segurament amb la postpandèmia res tornarà a ser igual i ens haurem d’acostumar a noves normalitats. Jo penso que la gran lliçó és que tenim una societat madura, que en comprendre el que se li exposa, compleix els objectius comuns… o almenys és la gran majoria. Entre tots anirem modelant les actituds, amb nous hàbits més responsables que repercuteixin en la salut i en el respecte cap als altres. Si per exemple, fins ara ens sobtava veure grups de turistes -majoritàriament orientals- amb mascareta, ara potser serem nosaltres i ens hi haurem d’acostumar.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (53)

ENTREVISTA A MIREIA INGLA, ALCALDESSA DE SANT CUGAT

Mireia Ingla (ERC) és l’alcaldessa de Sant Cugat (Vallès Occidental) des de fa un any. Parlar de Sant Cugat és parlar d’una gran ciutat, de més de 90.000 habitants, seu d’importants empreses farmacèutiques com Grifols o Roche, o multinacionals com Hewlett Packard. També és el municipi amb l’habitatge més car de Catalunya, fet que fa molt visible les desigualtats socials i econòmiques de la seva població. Sant Cugat també és conegut pel Centre d’Alt Rendiment (CAR) que ha pogut començar a obrir les seves portes tot just aquesta setmana i amb restriccions. Mireia Ingla va obtenir l’alcaldia gràcies a un pacte signat amb el PSC i amb la CUP formant un Govern alternatiu a Junts Per Sant Cugat, després de 32 anys.

-Encara no fa un any que és alcaldessa de Sant Cugat i li ha tocat bregar amb una crisi sense precedents…

Doncs sí. Ningú ens va avisar, ni a nosaltres ni a les altres administracions, que ens tocaria viure una situació tan complicada com aquesta. Quan vaig arribar a l’alcaldia sempre explicava que abans de res ens havíem de posar en marxa per conèixer com estava l’ajuntament i la ciutat en un seguit de coses que no pots assumir fins que ets al govern i, just quan començàvem a tenir la situació controlada, ens apareix aquesta terrible pandèmia i tota la derivada crisi social i econòmica que comporta. Per tant, hem fet un màster molt ràpid en tota una sèrie de temes que mai hauríem pensat haver d’assumir. Malgrat tot el que estem vivint, ens hi hem deixat la pell, i no només els regidors i regidores i l’alcaldessa, sinó que també tot el personal de l’Ajuntament de Sant Cugat, que ens han demostrat el seu compromís i professionalitat en fer que la ciutat continués avançant tot i les dificultats.

-Sant Cugat està preparada per passar a la fase 1 del desconfinament?

La veritat és que les autoritats sanitàries haurien d’aclarir millor quins són els paràmetres a tenir en compte perquè això sigui així. Si només es fa cas de les dades, creiem que es fa molt difícil saber si aquestes responen només a la població de Sant Cugat…

-Què vol dir?

Li poso un exemple: a Sant Cugat hi tenim l’Hospital General de Catalunya -que és privat però que amb la pandèmia ha format part del servei públic de salut- i s’hi atenen sobretot persones de Sant Cugat, però durant les primeres setmanes també va rebre molts malalts de l’Hospital d’Igualada, ja que tenien més espai i UCIS. Aquestes persones, si han mort, on es computen? Per tant, és molt complex parlar de dades. Crec que les autoritats sanitàries hauran de decidir-ho amb una sèrie de paràmetres que ara mateix no sabem quins són. El que sí que estem fent nosaltres, és posar la ciutat a punt per poder assumir, quan les autoritats ho decideixin, la fase 1: a nivell de campanyes informatives, en temes de mobilitat, etc.

-Ens posa un exemple?

Sí, en el cas dels carrers molt estrets que formen part d’eixos comercials del nucli antic de la ciutat hi hem posat un aforament màxim de persones, per tal de poder-ne regular el trànsit i evitar aglomeracions. També estem intentant reconduir la mobilitat dels parcs de Sant Cugat mitjançant cons, que ens serviran per separar la gent que puja de la que baixa. O també hem enviat 15.000 mascaretes a nens i nenes menors de 14 anys perquè puguin sortir amb seguretat al carrer. També tenim la intenció d’ampliar les terrasses de bars i restaurants, de manera que als restauradors els surti més a compte poder obrir els seus establiments amb les noves mesures que s’han establert, i pel que fa als comerciants, els hem dotat de les mesures de prevenció que necessiten.

-S’estan produint aglomeracions de persones, tal com passa en altres ciutats?

A mi m’agrada destacar que, ara fa dos mesos, vam demanar als veïns i veïnes de Sant Cugat que es quedessin a casa, que es confinessin, i la responsabilitat individual i la solidaritat col·lectiva va fer que la població respongués molt bé. N’estic convençuda que la gent continua i continuarà en aquest mateix nivell. Per tant, molt majoritàriament s’està fent bé, però és cert que la gent té moltes ganes de sortir i a vegades s’ha pogut produir alguna situació de concentració de persones, però amb la Policia Local, els agents de Civisme i els membres de Protecció Civil estem fent una gran tasca a peu de carrer explicant a la gent què és el que ha de fer.

-Tenen 16 residències de gent gran a la ciutat. Són moltes. Com ho han gestionat?

Ara mateix aquesta pregunta és fàcil de respondre perquè la situació la tenim més o menys controlada, però ha estat una de les situacions més complexes que hem hagut d’assumir. Tenim molta població resident, entorn el miler de persones, i amb unes residències que no estaven preparades per assumir aquesta pandèmia ni a nivell de material, ni de personal, ni de la gestió emocional que implica aquesta situació. I el que vam fer des de l’Ajuntament, malgrat que sempre estem dient que tenim poques competències i poca capacitat, és arremangar-nos els primers per solucionar els problemes, i en aquesta pandèmia ho hem demostrat una vegada més.

-I què van fer en el cas de les residències?

Donar-los suport amb tot el tema de les desinfeccions de les instal·lacions, del càtering dels menjadors, hem donat moltíssim material, els hem proporcionat un hotel perquè el personal de les residències puguin anar a descansar sense necessitat d’haver d’anar a casa seva i posar en risc a la família, i hem creat un canal d’informació per a les famílies dels residents, ja que estaven molt angoixades perquè els costava tenir notícies dels seus familiars. També hem dotat els centres de tauletes digitals perquè es puguin posar en contacte amb els familiars. Hem estat en contacte directe amb totes les residències. I deixi’m dir que l’atenció primària de Sant Cugat ha fet també una feina extraordinària per ajudar a aquest col·lectiu. Puc dir que ho hem resolt bé, però després de passar per moments molt complexos.

-Sant Cugat és seu d’empreses de gran importància i té un teixit comercial potent. Quines afectacions estan patint?

Una de les primeres actuacions que vam haver de fer és fixar una trobada setmanal amb comerciants, restauradors, etc., i també amb les grans empreses que hi ha a la ciutat. A més, a Sant Cugat hi ha moltes empreses farmacèutiques, les quals estan col·laborant d’una forma molt intensa en el combat contra la Covid-19. En aquest sentit, estem treballant per posar en marxa, al mes de juny, un seguit d’ajudes pel comerç, amb l’objectiu d’injectar-los liquiditat perquè ara mateix és el que necessiten. Hem creat una comissió de treball amb tots els agents implicats per tal que puguin traslladar-nos quins són els seus neguits i necessitats, i d’aquesta manera poder afinar els ajuts que necessiten. També estem estudiant la possibilitat de condonar les taxes de terrasses i residus, que són les més importants que tenen els comerços i restauradors.

-Juntament amb Cerdanyola i Rubí formen part del CIT. Estan treballant plegats?

Amb els alcaldes de Rubí i Cerdanyola estem tenint un contacte freqüent per poder-nos ajudar els uns als altres. Tenim espais en comú amb ells però també amb altres alcaldes i alcaldesses de l’àrea metropolitana. És el que dèiem, com que els alcaldes estem a la primera línia de la trinxera intentem ajudar-nos entre nosaltres en tot el que podem.

-A banda d’una crisi econòmica, ens amenaça una crisi social. A Sant Cugat han notat un augment important de sol·licituds dels Serveis Socials, és així?

Sant Cugat és una ciutat molt plural i diversa i, com a tal, té moltes desigualtats. És evident, per tant, que les sol·licituds als Serveis Socials ens han incrementat molt. Per exemple, ho hem notat molt amb la bretxa digital, on la regidoria d’Educació ha facilitat ordinadors i connexions a wifi per a totes les famílies que no tenien capacitat per fer-ho. Els directors de les escoles m’han transmès que els ha sobtat la quantitat de nens i nenes que no tenien accés a aquestes eines. També hem facilitat un hotel a aquelles persones que no tenen llar. Fa 15 dies vam tenir un ple extraordinari on vam aprovar una modificació de pressupost pel valor de 7 milions d’euros que destinarem exclusivament a necessitats socioeconòmiques derivades de la Covid-19.

-També han hagut de prendre mesures per l’habitatge. Què han fet?

Sí. Sant Cugat és el municipi que té l’habitatge més car de Catalunya i és un tema prioritari per l’equip de govern. De les primeres coses que vam fer, a través de l’empresa que ens gestiona l’habitatge públic, va ser suspendre el pagament dels lloguers del mes d’abril de forma immediata, i ara, al mes de maig hem recollit les dades de les persones que hi viuen per saber quines famílies poden fer front o no al pagament del lloguer. Amb les famílies que s’han vist greument perjudicades podrem arribar a condonar-los fins a possiblement el 100% del cost del lloger.

-Dies enrere denunciaven que han patit un augment considerable de violència masclista a les llars.

Quedar-se confinat no és fàcil i ho hem pogut comprovar. No estem acostumats a estar tantes hores a casa i maluradament no tothom té unes condicions òptimes pel que fa a l’habitatge. Per tant, les situacions de conflictivitat familiar és fàcil que es puguin desencadenar, i si hi afegim que hi ha famílies que ja tenien situacions de violència, com pot ser la masclista, ha agreujat la situació. Pensi que hi ha hagut víctimes que han hagut de passar el confinament amb els seus agressors. Va ser una de les primeres coses que vam advertir que podrien passar amb el confinament i per això vam atendre aquesta casuística i vam posar un hotel a disposició per poder acollir les dones víctimes d’aquesta violència masclista. La Covid-19 és una pandèmia mundial però sí que és cert que s’acarnissa amb els col·lectius vulnerables com poden ser les dones víctimes d’aquesta violència.

-S’han sentit recolzats per les altres administracions a l’hora de fer front a aquesta situació?

Els primers a actuar hem hagut de ser nosaltres, els ajuntaments. Em fas una pregunta que potser un mes enrere t’hagués contestat de forma diferent, però és cert que és una situació que ens l’hem trobat d’un dia per l’altre i ha estat complicat donar-hi resposta. Totes aquestes ajudes que estem treballant ara des de l’Ajuntament, ara també es podran sumar amb altres ajuts que vindran de la Generalitat i de l’Estat espanyol. Per tant, el que hem de fer entre les tres administracions és complementar tots aquests ajuts i que el punt comú sigui aconseguir evitar que la Covid-19 afecti les persones més vulnerables.

-Hem vist que fa directes a Instagram per respondre dubtes de la ciutadania. Com li va?

Sí! La veritat és que ens hem hagut de reinventar una mica, com tothom. Vam veure que era imprescindible la comunicació, la possibilitat d’arribar a tothom, i tenim la sort que aquesta pandèmia ens ha enganxat en ple segle XXI amb avenços tecnològics com les xarxes socials que ens donen la possibilitat d’arribar a molta gent i difondre missatges importants. També crec que ara ja arriben pràcticament a tota la població, perquè la gent s’ha hagut d’espavilar molt a causa de la situació de confinament i tothom està aprenent de tot. Ho continuarem fent, perquè la gent ens agraeix molt poder preguntar de forma directa a l’alcaldessa coses que els hi preocupen.

-I què és el que més preocupa a la gent?

Em fan preguntes de molt tipus, però han anat canviant a mesura que la pandèmia evolucionava. Ara mateix li puc dir que preocupa molt la disponibilitat de mascaretes per poder sortir al carrer, sobretot pels nens, i també el canvi de fase, quan podrem passar a una altra fase per avançar cap a una nova normalitat.