L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) dona suport als alcaldes perquè demanin l’arxivament de totes les actuacions obertes pel Fiscal General de l’Estat per signar un decret polític de suport al referèndum, just quan es compleix un any. La primera a fer-ho ha estat l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, que aquest matí en roda de premsa ha dit que “no hem comès cap delicte! I la prova és que la Fiscalia té greus problemes per demostrar-ho. Només vam fer un acte polític” ha remarcat. El president de l’AMI, Josep Maria Cervera, ha assegurat que des de Fiscalia s’estan duent a terme actuacions que “podrien ser contràries a dret o inclús delictives” i ha reclamat que “cessin aquesta activitat”.
Els motius que s’han esgrimit des de l’entitat sobiranista per demanar l’arxivament de les causes són diversos, però han insistit en la inexistència de delicte, ja que consideren que donar recolzament a un acte de participació no ho és. Per Cervera, “donar la veu als ciutadans és fonamental en democràcia i en cap cas un delicte”. També s’ha explicat que la causa està fora de termini, ja que es compleix un any i ja s’ha prorrogat prèviament sis mesos, “i quan ha passat un any, Fiscalia ho ha d’arxivar o bé traslladar la causa als jutjats”.
Des de l’AMI també s’ha criticat que els fiscals van atribuir-se competències municipals, com la de la policia local, i que el TS en cinc mesos ha estat capaç d’instruir tota la causa d’un delicte complex com és el de rebel·lió i en canvi des de les Fiscalies han necessitat un any per un decret d’alcaldia. Cervera ha dit que “ens preocupa la incertesa de no saber el perquè se’ns persegueix, si pel que vam fer o pel que no vam fer, o pel que pensen que pensem”. Per la seva banda, l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha estat contundent afirmant que “estem patint una situació de repressió inexplicable i gravíssima, i el més greu és que prové dels aparells de l’Estat”.
CRONOLOGIA DELS FETS
La mateixa nit del 6 de setembre de 2017 en què el Parlament de Catalunya aprova la Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República, l’AMI i l’ACM envien un correu als ajuntaments catalans on es demana que els alcaldes signin un decret de suport polític (que no implica cap acció) al Referèndum de l’1-O. El signen 712, tot i que la darrera dada actualitzada és de 750.
Només una setmana després, el 13 de setembre, el Fiscal General de l’Estat, José Manuel Maza, anuncia que investigarà els 712 alcaldes que han signat el decret, i envia una instrucció al Fiscal General de Catalunya. Les primeres citacions són pels alcaldes que són aforats com Marc Solsona (Mollerussa), Albert Batalla (Seu d’Urgell), Albert Batet (Valls) o Ferran Bel (Tortosa), entre altres.
Al mateix temps, diverses fiscalies de Catalunya citen a declarar alcaldes, on algunes són més actives que d’altres com és el cas de la de Lleida. Els alcaldes dels municipis de Badalona, Berga, Cerdanyola, Santa Coloma de Farners i Serós no es presenten a la citació, mentre que la resta de batlles compareixen però es neguen a declarar. En total declaren una setantena d’alcaldes, alguns citats durant el mes de setembre i d’altres després de l’1-O.
A principis d’octubre, l’AMI i l’ACM presenten una querella al TS contra el Fiscal General de l’Estat, José Manuel Maza, per amenaces i coaccions. L’AMI considera que el Fiscal de l’Estat s’ha «extralimitat» en les seves funcions i ha utilitzat de «forma inadequada» les seves funcions citant a declarar a més de 700 alcaldes per haver signat un decret polític de suport al referèndum d’independència. Però es dóna el cas que el 18 de novembre de 2017 mor el fiscal de l’Estat, Maza, i el 27 de novembre mor el Fiscal General de Catalunya, José M. Romero de Tejada. Amb la mort del Fiscal de l’Estat, la querella de l’AMI queda automàticament arxivada per defunció.
Després de la mort de Maza hi ha hagut tres fiscals generals més: Luís Navajas (substitut), Julián Sánchez Melgar i l’actual M. José Segarra. Durant les citacions es pot constatar que els fiscals provincials no segueixen les directrius marcades per la mateixa instrucció del Fiscal General que ordenava que comencessin per les ciutats amb més població i no és així. S’evidencia per tant que les diligències són aleatòries i de diferents intensitats.
Cal destacar que tot i que les citacions d’alcaldes s’han aturat, les diligències continuen obertes, ja que hi ha un degoteig de requeriments d’informació als ajuntaments.
Comparteix aquesta informació