L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) dona suport als alcaldes perquè demanin l’arxivament de totes les actuacions obertes pel Fiscal General de l’Estat per signar un decret polític de suport al referèndum, just quan es compleix un any. La primera a fer-ho ha estat l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, que aquest matí en roda de premsa ha dit que “no hem comès cap delicte! I la prova és que la Fiscalia té greus problemes per demostrar-ho. Només vam fer un acte polític” ha remarcat. El president de l’AMI, Josep Maria Cervera, ha assegurat que des de Fiscalia s’estan duent a terme actuacions que “podrien ser contràries a dret o inclús delictives” i ha reclamat que “cessin aquesta activitat”.

Els motius que s’han esgrimit des de l’entitat sobiranista per demanar l’arxivament de les causes són diversos, però han insistit en la inexistència de delicte, ja que consideren que donar recolzament a un acte de participació no ho és. Per Cervera, “donar la veu als ciutadans és fonamental en democràcia i en cap cas un delicte”. També s’ha explicat que la causa està fora de termini, ja que es compleix un any i ja s’ha prorrogat prèviament sis mesos, “i quan ha passat un any, Fiscalia ho ha d’arxivar o bé traslladar la causa als jutjats”.

Des de l’AMI també s’ha criticat que els fiscals van atribuir-se competències municipals, com la de la policia local, i que el TS en cinc mesos ha estat capaç d’instruir tota la causa d’un delicte complex com és el de rebel·lió i en canvi des de les Fiscalies han necessitat un any per un decret d’alcaldia. Cervera ha dit que “ens preocupa la incertesa de no saber el perquè se’ns persegueix, si pel que vam fer o pel que no vam fer, o pel que pensen que pensem”. Per la seva banda, l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha estat contundent afirmant que “estem patint una situació de repressió inexplicable i gravíssima, i el més greu és que prové dels aparells de l’Estat”.

CRONOLOGIA DELS FETS

La mateixa nit del 6 de setembre de 2017 en què el Parlament de Catalunya aprova la Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República, l’AMI i l’ACM envien un correu als ajuntaments catalans on es demana que els alcaldes signin un decret de suport polític (que no implica cap acció) al Referèndum de l’1-O. El signen 712, tot i que la darrera dada actualitzada és de 750.

Només una setmana després, el 13 de setembre, el Fiscal General de l’Estat, José Manuel Maza, anuncia que investigarà els 712 alcaldes que han signat el decret, i envia una instrucció al Fiscal General de Catalunya. Les primeres citacions són pels alcaldes que són aforats com Marc Solsona (Mollerussa), Albert Batalla (Seu d’Urgell), Albert Batet (Valls) o Ferran Bel (Tortosa), entre altres.

Al mateix temps, diverses fiscalies de Catalunya citen a declarar alcaldes, on algunes són més actives que d’altres com és el cas de la de Lleida. Els alcaldes dels municipis de Badalona, Berga, Cerdanyola, Santa Coloma de Farners i Serós no es presenten a la citació, mentre que la resta de batlles compareixen però es neguen a declarar. En total declaren una setantena d’alcaldes, alguns citats durant el mes de setembre i d’altres després de l’1-O.

A principis d’octubre, l’AMI i l’ACM presenten una querella al TS contra el Fiscal General de l’Estat, José Manuel Maza, per amenaces i coaccions. L’AMI considera que el Fiscal de l’Estat s’ha «extralimitat» en les seves funcions i ha utilitzat de «forma inadequada» les seves funcions citant a declarar a més de 700 alcaldes per haver signat un decret polític de suport al referèndum d’independència. Però es dóna el cas que el 18 de novembre de 2017 mor el fiscal de l’Estat, Maza, i el 27 de novembre mor el Fiscal General de Catalunya, José M. Romero de Tejada. Amb la mort del Fiscal de l’Estat, la querella de l’AMI queda automàticament arxivada per defunció.

Després de la mort de Maza hi ha hagut tres fiscals generals més: Luís Navajas (substitut), Julián Sánchez Melgar i l’actual M. José Segarra. Durant les citacions es pot constatar que els fiscals provincials no segueixen les directrius marcades per la mateixa instrucció del Fiscal General que ordenava que comencessin per les ciutats amb més població i no és així. S’evidencia per tant que les diligències són aleatòries i de diferents intensitats.

Cal destacar que tot i que les citacions d’alcaldes s’han aturat, les diligències continuen obertes, ja que hi ha un degoteig de requeriments d’informació als ajuntaments.

El president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep M. Cervera, acompanyat dels vicepresidents Annabel Moreno i Eudald Calvo, s’han reunit avui al Palau de la Generalitat amb el president Quim Torra, en la que ha estat la seva primera trobada oficial. En el transcurs de la reunió, els membres de l’entitat sobiranista han mostrat la predisposició del món local per continuar col·laborant en la construcció de la República Catalana. També han explicat al president la funció i tasca de l’AMI, la situació jurídica dels alcaldes investigats i de la mateixa entitat, així com es preveuen les properes eleccions municipals amb la necessitat d’aconseguir majories independentistes en els consistoris del país.

Per la seva banda, el president Torra ha explicat quina és l’acció del govern per als pròxims mesos i ha demanat a l’AMI la mobilització del món municipal per portar a terme l’objectiu de la República. El compromís de mobilització tindrà forma en un seguit d’accions que es preveuen des del municipalisme i que es presentaran en els propers dies, però Cervera ha avançat que la primera tindrà lloc en motiu de l’1-O “on es pretendrà posar en valor la feina de molta gent que va fer possible aquell dia”. També anirà acompanyat d’un compromís “que els ajuntaments assumirem i que farà referència a la República”.

En la trobada també s’ha parlat de la situació jurídica dels alcaldes i de l’entitat. Cervera ha explicat al president del Govern que les properes setmanes seran “determinants” per saber que passa amb els més de 700 alcaldes investigats i amb causa oberta.

Ho hem tornat a fer. Aquesta ha estat una de les frases més repetides avui durant la manifestació de la Diada Nacional de Catalunya, que ha aplegat un milió de persones que han omplert la Diagonal de Barcelona per exigir la llibertat dels presos polítics i que la República Catalana sigui una realitat.

En els parlaments, on hi ha intervingut diverses personalitats com l’advocat de Clara Ponsatí, Aamer Anwar, tothom ha recordat la situació que pateixen els presos polítics i els exiliats, els quals no han pogut participar en la Diada perquè estan privats de llibertat. Els tres representants de les entitats sobiranistes, Assemblea (ANC), Òmnium Cultural (ÒC) i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) han pujat a l’escenari per adreçar-se al milió de persones que han omplert la Diagonal.

El president de l’AMI, Josep M. Cervera, ha començat recordant els presos polítics i els exiliats dient que “la vostra immensa fortalesa, el coratge amb que afronteu el present i l’esperança que poseu en el futur, són per nosaltres l’exemple a seguir. També ha assegurat que des de l’AMI “treballem incansablement per aquesta llibertat, la dels presos i exiliats i la del nostre país. I ho fem aquí i fora d’aquí, buscant complicitats arreu”. Cervera ha alertat que “es creuen que amb la força de l’Estat, amb la impunitat del feixisme i l’extrema dreta, i amb la intimidació constant, amb amenaces i coaccions ens farem enrere. Això no serà així”, ha assegurat. Per últim, el president de l’entitat sobiranista ha dit que des del món local” mantenim el nostre compromís generalitzat amb el que el poble va guanyar a les urnes l’1 d’Octubre.

 

 

El Consell Directiu de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) s’ha reunit aquest dimecres a la tarda a Berga (Berguedà) per analitzar el nou curs polític que comença, amb la vista posada a la Diada Nacional i a l’1 d’Octubre. En el transcurs de la trobada també s’ha informat que aquest proper mes d’octubre s’ha de decidir si s’arxiva la causa contra els més de 700 alcaldes investigats arran de la celebració del referèndum, o bé si es trasllada de fiscalia als jutjats. En aquest sentit, el president, Josep M. Cervera, ha assegurat que “després de la Diada i de l’1-O preveiem que hi haurà un nou embat judicial contra els alcaldes de l’AMI, tenint en compte que les eleccions municipals estan molt a prop”.

Sense sortir de l’àmbit judicial, a la reunió també s’ha parlat de l’altre front judicial que té obert l’AMI, com són els recursos de l’Estat sobre l’adhesió de determinats ajuntaments a l’associació municipalista. El president ha explicat que les quotes de l’AMI han estat recorregudes en un total de 90 administracions adherides, de les quals hi ha hagut sentències a favor i altres en contra de l’entitat. Les que han estat favorables s’han recorregut des de l’advocacia de l’Estat i les desfavorables per la mateixa AMI. Cervera ha avançat que a partir del 14 d’octubre estan previstes 24 resolucions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) al respecte “que orientaran futures resolucions judicials”. Segons Cervera, “aquestes sentències poden representar un atac al nostre sistema de finançament i, per tant, ens estem preparant per a la defensa”.

Cervera també ha anunciat que en els propers dies hi ha prevista una reunió amb el president de la Generalitat, Quim Torra, just després de la conferència que va fer ahir amb l’objectiu de reorientar el procés polític que ha de servir per implementar la República. En aquest sentit, Cervera ha assegurat que “els alcaldes hi hem de tenir un paper important sense cap mena de dubte i en tots els àmbits: com a institució però també com a corretja de transmissió amb la nostra societat civil”.

Un grup d’alcaldes/ses catalans/es han participat aquesta setmana d’un viatge per conèixer la realitat cultural de ciutats tant d’Escòcia com d’Edimburg o Glasgow. S’han realitzat també diferents contactes de caire polític amb els ajuntaments, el govern escocès i el seu Parlament a qui se’ls ha explicat la situació que es viu a Catalunya. El viatge, organitzat per l’ACM (Associació Catalana de Municipis), ha comptat també amb la presència destacada el president de l’AMI (Associació de Municipis per la Independència) i alcalde del Port de la Selva, Josep M. Cervera i de la seva vicepresidenta i alcaldessa d’Arenys de Mar, Anabel Moreno. El grup d’alcaldes ha aprofitat l’estada a Escòcia per mantenir una reunió amb la consellera a l’exili Clara Ponsatí a qui li han mostrat tot el seu suport.

El viatge ha tingut lloc del 26 al 29 d’agost i hi han participat els alcaldes de Sallent i president de l’ACM, les alcaldesses de Girona i Tàrrega, els alcaldes de Gironella, Les Franqueses del Vallès, Sant Quintí de Mediona i Llívia, entre d’altres regidors. El primer contacte ha estat amb representants de l’Ajuntament d’Edimburg i del COSLA, una Associació de municipis similar al que representa l’ACM a Catalunya. També hi han hagut diverses reunions amb responsables del Festival d’Edimburg que estava en marxa aquests dies i també dels equipaments i estructures culturals i esportives de la ciutat de Glasgow. La visita al Parlament escocès, dissenyat pel català Enric Miralles, es va completar amb una reunió amb la diputada i presidenta de la comissió de Cultura, Turisme, Europa i relacions Exteriors, Joan McAlpine. Per part del govern escocès la reunió va ser amb el ministre d’Europa, Migracions i Desenvolupament, Ben MacPherson.

L’acte ha tingut lloc avui divendres, 17 d’agost, davant de la presó de Lledoners,  quan fa exactament un any dels atemptats perpetrats a Barcelona i Cambrils.

A l’acte, organitzat per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, hi han participat el president de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Torra, la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, el president de l’AMI, Josep M Cervera, Laura Masvidal, parella del conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya en el moment dels atemptats, Joaquim Forn, actualment a presó, i ha comptat amb la participació de diversos representants dels cossos de seguretat que varen tenir un paper destacat en el suport i atenció a les víctimes, així com amb la presència d’electes municipals, representants del Govern de Catalunya, dels partits polítics i de la societat civil.

A la lectura del manifest, han seguit les intervencions. El president de l’AMI, Josep M. Cervera, que ha explicat que “l’AMI s’afegeix des del cor i amb tot el sentiment al record a les víctimes i les seves families, els grans protagonistes d’avui”. Cervera també ha explicat que el 17A “encara té molts interrogants i reclamem responsabilitats polítiques i jurídiques. El terrorisme islamista no pot repetir aquests atacs. Els alcaldes i alcaldesses ens comprometem a cohesionar els municipis perquè cap jove se senti atret per la violència.”

En relació a l’actuació dels cossos de seguretat i emergències després de l’atemptat, Cervera ha destacat que “estem orgullosos dels cossos de seguretat i emergències” i en referència al conseller d’Interior en el moment dels atemptats, Joaquim Forn, ha dit que “tot i ser novell en el càrrec, va liderar una gestió exemplar, així com també el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, un fet que els va merèixer un ampli reconeixement internacional.”

Finalment, el president de l’AMI ha expressat que Catalunya vol viure en pau i llibertat, constatant que “sense república no hi ha llibertat.”

Els jardins del Palau Robert han acollit aquest divendres la presentació dels detalls de la gran manifestació que es durà a terme durant l’11 de setembre. Aquest any, la mobilització, que s’anomena ‘Diada per la República catalana’, durà com a lema ‘Fem la República catalana’. En l’acte hi ha participat la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, la vicepresidenta d’Òmnium Cultural, Marina Llansana, i el vicepresident de l’AMI i alcalde d’Alella, Andreu Francisco. També hi han participat testimonis de la jornada de l’1-O, com l’actor Joan Lluís Bozzo, Roger Español, que va resultar ferit, i els membres d’una mesa.

Durant la roda de premsa, s’ha donat pas a l’espot de la Diada: “No deixis que ningú silenciï la teva veu”, que reivindica el mandat de l’1 d’octubre. S’han explicat els detalls tècnics de la mobilització i s’ha anunciat que el web per a fer les inscripcions ja està disponible. L’adreça per inscriure’s és diada.assemblea.cat. L’objectiu de l’entitat és omplir la Diagonal, des de Glòries fins a Palau de Pedralbes, per la qual cosa s’han habilitat 38 trams al llarg de l’avinguda per inscriure-s’hi. A les 16 h, tal com ha explicat Romeu, es recomana que tothom sigui al seu tram amb la samarreta. A les 17.14 h està previst aconseguir un silenci sepulcral que serà trencat per una gran onada que ha de recórrer la capital catalana. L’onada començarà a un dels extrems de la Diagonal, concretament a la intersecció amb el carrer Castillejos, i a mesura que avanci, s’expandirà fins a arribar a l’altra punta de la ciutat. Allà, es durà a terme un acte amb diversos parlaments i elements.

Com a representant de l’AMI, Andreu Francisco, va recordar que “aquesta serà la primera Diada després de la jornada històrica de l’1-O, i la primera després de la repressió vers el nostre país. Hi hem de ser”. Francisco també va dir que el món municipal és punta de llança de la repressió que pateix aquest país, i els alcaldes i alcaldesses estem perseguits i amenaçats per haver fet possible l’1-O”, i ha conclòs dient que “no renunciem a res i continuarem lluitant i treballant per la República Catalana”.

En relació a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que prohibeix la col·locació d’una bandera estelada a la plaça Lluís Miret de Sant Cugat del Vallès:

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) fa públic el següent posicionament arran de la sentència del TSJC, feta pública ahir dimarts, dia 24 de juliol de 2018 que prohibeix tenir penjada una bandera estelada a la plaça Lluís Miret de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).

L’AMI vol mostrar el més ferm COMPROMÍS en la defensa dels drets fonamentals i les llibertats públiques i refusa qualsevol acte de CENSURA que pretengui impedir o restringir la llibertat d’expressió com a valor superior de l’Estat de Dret.

Des de l’àgora de les polis gregues com a espais destinats al debat polític, a la conversa, fins a l’actualitat, els “espais públics” més enllà de definir-se per ser de titularitat pública, han estat indrets de debat d’idees, reivindicacions socials (caracteritzades per la temporalitat) on els ciutadans poden exercir els seus drets tant individuals com col·lectius: associació, reunió, manifestació i on els poders públics, sobretot els locals, tenen el deure de garantir-ne el seu exercici. La Corporació municipal com a institució democràtica i la més propera als ciutadans té l’obligació legal de respectar i fer respectar els drets fonamentals rectors de l’Estat de Dret per imperatiu legal.

L’espai públic és l’àmbit d’expressió del pluralisme, i de les diferents sensibilitats, una expressió que els poders públics no han d’eliminar mitjançant la neutralització de l’espai, sinó amb la ponderació dels drets fonamentals involucrats.

Aquesta exigència, la d’optimitzar les condicions d’exercici dels drets fonamentals (art. 9.2 CE en relació amb l’article 53.1 CE) fa que la materialització de la llibertat d’expressió per part dels ciutadans que l’exerceixen, utilitzant una determinada simbologia que no sigui il·legal, no pot ser impedida o restringida per part de qui no la comparteix.

Aquesta és la neutralitat que el legislador encomana als poders públics, la no ingerència en l’exercici lliure dels drets dels ciutadans.

Prats de Molló (Vallespir) ha estat aquest dimarts al matí l’escenari de l’acte de presentació del Manifest per al respecte a les llibertats i als drets fonamentals de Catalunya, que han signat un centenar d’alcaldes dels Pirineus Orientals (Catalunya Nord). Entre altres coses, els alcaldes de l’altra banda dels Pirineus han titllat de “molt greu” el silenci de la Unió Europea i també del seu país, França. També han explicat que, a banda d’enviar el manifest al president de la República, Emmanuel Macron, i als presidents de l’Assemblea Nacional Francesa i del Senat, han assegurat que donaran l’oportunitat de signar el manifest a altres alcaldes de França “perquè molts ens ho han demanat”. Per part de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) hi ha participat el president, Josep M. Cervera, i una trentena d’alcaldes i alcaldesses d’arreu de Catalunya, i també hi ha sigut present el Delegat del Govern de la Generalitat a Perpinyà, Josep Puigbert.

La jornada ha començat amb certa polèmica, ja que diversos controls de la Guàrdia Civil situats a la frontera de Coll d’Ares (Molló) han obligat a alguns alcaldes que passaven pel Ripollès per participar en la trobada a Prats de Molló a identificar-se, a banda de demanar-los on es dirigien. A alguns fins i tot se’ls i ha demanat ¬-i comprovat- si tenien alguna cosa pendent amb la hisenda espanyola. Cervera ha dit que es tractava d’un clar exemple clar d’intimidació perquè “els nostres companys del nord puguin entendre a quina persecució estem sotmesos els alcaldes catalans”, i ha retret “la intenció de coaccionar-nos i d’infringir-nos por”.

Pel que fa a l’acte, ha començat amb la benvinguda del Delegat del Govern, Josep Puigbert, que ha fet presentar a tots els alcaldes i alcaldesses assistents, una seixantena en total. A partir d’aquí s’ha obert un torn de paraula i opinió dels alcaldes. El president de l’AMI, Josep M. Cervera ha volgut agrair al centenar d’alcaldes signants “el compromís amb els nostres drets polítics i socials”. També ha assegurat que “aquesta situació que pateix Catalunya no és de fàcil encaix a l’Europa del segle XXI, però és evident que hi ha moltes institucions que miren cap a un altre costat”. Des de la part francesa han reiterat la seva solidaritat amb el poble català “de qui sentim una gran admiració pel pacifisme que sempre han practicat”. També han assegurat no entendre “que en l’Europa d’avui hi hagi gent empresonada per les seves idees polítiques”. Els alcaldes de la Catalunya Nord han insistit que el que s’està defensant a Catalunya, com ara la llibertat d’expressió, d’opinió o la separació de poders, “per nosaltres és molt important”.

El manifest que han signat els alcaldes –“de totes les opinions”- de la Catalunya Nord, demanen que “es respectin els drets i llibertats fonamentals que conformen la democràcia a dins la Unió Europea i arreu del món” i afegeixen que això “sense interferir en el tema fonamental de la independència de Catalunya davant d’Espanya”. També demanen que s’aturi “la repressió” que estan patint actualment “representants polítics de la Generalitat de Catalunya i d’associacions civils empresonats o forçats a l’exili per les seves opinions”. El manifest també se solidaritza amb els alcaldes catalans exigint que “finalitzin les amenaces patides pels alcaldes i alcaldesses i electes municipals per les seves accions”, així com la “violència policial” sobre la població civil.

Davant la situació que pateix i ha patit Catalunya denuncien “el silenci i la passivitat dels dirigents del nostre país i dels altres països de la Unió Europea” i afegeixen que “acceptar la judicialització de tota la vida política i aquesta violència en les relacions institucionals, recolzar aquests mètodes i pràctiques, és establir un precedent greu i obrir-se camí a derives eminentment perilloses per a l’exercici de la democràcia”. Per aquest motiu, fan una crida a la intervenció de França i dels altres països de la UE, per restablir el diàleg entre Catalunya i l’Estat espanyol. Un d a els requisits que consideren indispensable per “preservar la pau a la Unió Europea” és l’alliberament “immediat” dels presoners i el retorn de l’exili a càrrecs electes i líders associatius.

LLEGEIX EL MANIFEST

El món municipal sobiranista va tornar a sortir al carrer dissabte 14 de juliol a la tarda per exigir l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels polítics exiliats, en una multitudinària manifestació organitzada per l’ANC, Òmnium Cultural (ÒC) i l’Associació Catalana de Drets Civils. Milers de persones van omplir els carrers Diputació i Tarragona de Barcelona, d’on va sortir la capçalera, i la marxa va acabar davant de la presó Model. La marxa va tenir lloc dos dies després que el tribunal alemany de Schleswig-Holstein rebutgés l’extradició de Carles Puigdemont pels delictes de rebel·lió i sedició, cosa que encara fa més injusta que es mantingui a nou persones empresonades, acusades d’aquests delictes. En la manifestació hi van participar diversos alcaldes i alcaldesses d’arreu de Catalunya, així com el president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep M. Cervera, que va dir que “s’ha demostrat clarament que no hi ha hagut rebel·lió, ni sedició ni violència, per tant, exigim de forma immediata l’alliberament de tota la gent que tenim a la presó i la llibertat dels que estan a l’exili”.

El president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep M. Cervera, juntament amb altres alcaldes i alcaldesses, ha participat avui a la concentració davant la presó de Lledoners, on avui han ingressat Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Turull. A la presó del Bages també hi ha Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart.
Tal com ja es va fer la setmana passada a Lledoners i el Puig de les Basses, on tenen preses a Dolors Bassa i Carme Forcadell, s’ha tornat a exigir l’alliberament dels presos polítics amb el crit de no n’hi ha prou en acostar-los a casa, els volem lliures. En els parlaments hi han intervingut els representants dels partits polítics, entitats sobiranistes i familiars dels presos.

El president de l’AMI, Josep M. Cervera, ha dit que els presos catalans són víctimes “d’un segrest orquestrat per una justícia espanyola arbitrària i venjativa” i que des de l’AMI “volem expressar la nostra solidaritat i compromís amb la seva llibertat”. Per acabar, ha assegurat que “els 800 ajuntaments que represento a l’AMI no escatimarem cap esforç perquè pugueu tornar a casa amb les vostres famílies”.

Els assistents s’han citat altra vegada aquest dissabte a Barcelona per participar en la manifestació organitzada per Òmnium Cultural (ÒC) i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) per demanar l’alliberament dels presos polítics, i on l’AMI també hi serà present.

La Diada 2018 s’ha presentat aquest matí, en una roda de premsa davant dels jardins de Palau Reial. L’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural (ÒC) i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) han fet públics els primers detalls de la gran manifestació, que recorrerà la Diagonal de Barcelona, concretament des del Palau Reial fins a les Glòries.

També s’ha presentat la samarreta d’aquest any, que serà d’un color corall molt vistós, inspirada amb la brida de l’1-O, “element que garanteix la transparència de la votació”, segons Elisenda Romeu, coordinadora de mobilització de l’ANC. La samarreta lluirà una imatge del Pedraforca, amb les diverses etapes que s’han fet i que encara falten per fer el cim, representant simbòlicament amb una banderola, que és la República Catalana. El cartell manté una línia estètica amb la samarreta. Comparteix color, però en comptes d’aparèixer la muntanya, un focus il·lumina la banderola del cim, que representa la República. A dalt, dues dates ben grans: l’11 S, que representa una derrota, i l’1 d’octubre, que representa la victòria del Referèndum d’autodeterminació, el resultat del qual “cal defensar i fer efectiu”.

Elisenda Paluzie, presidenta de l’ANC, ha recordat que els presidents predecessors de l’Assemblea, Carme Forcadell i Jordi Sánchez, estan tancats a la presó, motiu que posa en evidència el context de repressió política que es viu. Tot i això, ha dit que l’Assemblea és “molt conscient” dels obstacles, però ha estat contundent i ha dit que la repressió política no ha de tenir com a conseqüència la renúncia a l’objectiu polític de “fer efectiva la República Catalana”. De fet, aquesta repressió encara fa més evident la “necessitat” de la independència, que ha dit que la vol per ser més lliures “individualment i col·lectivament”.

Josep M. Cervera, President de l’AMI, ha volgut remarcar que hi ha líders “injustament tancats i a l’exili” per haver defensat la voluntat popular i haver fet possible que dos milions de persones exercissin el dret d’autodeterminació. I en segon lloc, ha advertit que cal tirar endavant el projecte que va encarregar la ciutadania l’1 d’octubre: construir la República catalana. Per últim, ha refermat el compromís dels ajuntaments de l’AMI a participar massivament a la manifestació de l’11 de setembre.

La vicepresidenta d’Òmnium, Marina Llansana, ha recalcat el context de repressió en què se celebrarà la Diada d’enguany, i ha recordat també que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, avui a la presó, fa un any s’estaven encarregant d’organitzar aquesta mateixa manifestació. D’altra banda, Llansana ha recordat que d’aquí a uns mesos farà un any del referèndum de l’1 d’octubre, que caldrà “commemorar”, així com els objectius polítics que van portar la gent a votar.

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) va ser present ahir 4 de juliol a les Marxes per la Llibertat que es van fer a Lledoners, centre penitenciari on van ingressar Oriol Junqueras, Raul Romeva, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, i al Puig de les Basses, presó on van arribar l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, i Dolors Bassa. El president de l’entitat municipalista, Josep M. Cervera, va ser a Figueres on va dir que els presos polítics “continuen essent ostatges d’una justícia arbitrària que segresta els nostres líders socials i polítics i que espolia a les seves famílies”. Cervera va assegurar amb contundència que “no ens aturarem fins a tenir-los tots a casa, tant els presos com els exiliats”. A banda del president, molts alcaldes, sobretot de l’Empordà, van participar en la marxa.

A Lledoners, l’AMI també va estar representada per molts alcaldes i alcaldesses sobiranistes i per la vicepresidenta, Montserrat Fornells, que va dir que “els ajuntaments de Catalunya estarem al costat dels presos i de les seves famílies per lluitar i treballar perquè puguin tornar a casa seva amb llibertat”.

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha celebrat avui el migdia una reunió del consell directiu al Museu del Ter de Manlleu (Osona) on s’ha decidit que en els pròxims dies es demanarà una reunió amb el president del Govern de l’Estat espanyol, Pedro Sánchez, “per poder explicar la regressió democràtica que està patint Catalunya, on s’estan trepitjant drets fonamentals de la nostra ciutadania”, segons paraules del president de l’AMI, Josep M. Cervera.

Respecte a la trobada prevista pel 7 de juliol entre el president de la Generalitat, Quim Torra, i Pedro Sánchez, l’AMI ha acordat exigir al president català que no faci cap renúncia “i que respecti i continuï amb l’esperit de l’1 d’octubre”. La trentena d’alcaldes i alcaldesses que han participat avui a la trobada de Manlleu també han agraït el suport rebut d’una vuitantena d’alcaldes de la Catalunya Nord, que fa uns dies van fer un manifest en defensa dels drets civils i polítics de Catalunya. El dia 24 de juliol està previst celebrar una trobada entre els alcaldes d’una banda i altra del Pirineu, per poder acabar de refermar aquest compromís.

En la reunió d’aquest matí també s’ha parlat de la situació jurídica dels alcaldes, i s’ha acordat presentar un recurs a la sentència que obliga a Castelldefels abandonar l’AMI, després d’una denúncia de Societat Civil Catalana. El president de l’entitat sobiranista també ha assegurat que des de l’AMI “posarem tots els arguments jurídics possibles a sobre de la taula” per protegir els càrrecs electes de cara a les eleccions municipals del 2019.
Per últim, en referència a la possibilitat de declarar el dia 1 d’octubre festiu, tal com s’ha proposat des de diferents sectors, Cervera ha explicat que des de l’AMI es proposarà al Govern i al Parlament que se li doni un caire institucional, com a reconeixement als veïns i veïnes que “durant aquell dia van rebre les patacades de les forces de seguretat”.

Un total de 86 alcaldes de la Catalunya Nord, de diferents partits polítics, han fet un acte avui dimecres 20 de juny a la Torre de Bisbe (Latour-Bas-Elne), on han denunciat de forma contundent la violació de les llibertats fonamentals a Catalunya i la repressió. En aquest acte, on hi ha assistit el president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep M. Cervera, han deixat clar que no es tractava de posicionar-se a favor ni en contra de la independència, si no de denunciar la retallada de drets fonamentals que està patint Catalunya. També han criticat i qualificat “d’injustificable” que França, calli. Els 86 alcaldes, que han redactat un manifest i l’han signat, tenen previst entregar-lo al president de la República, Emmanuel Macron, i també ho faran arribar a tots els diputats i senadors. D’altra banda, han anunciat que a finals de juliol es farà un acte a Prats de Molló per entregar de forma oficial aquest document als seus homòlegs catalans, on hi participarà l’AMI i l’ACM.

La Comissió Executiva de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) s’ha reunit avui dimecres 23 de maig a Riudoms (Baix Camp) on els alcaldes i alcaldesses assistents han valorat la carta que els ha fet arribar el Delegat del Govern espanyol, Enric Millo, on se’ls hi demana que es preservi el bon ús i la neutralitat de l’espai públic dels seus municipis. El president de l’entitat, Josep M. Cervera, ha contestat dient que “l’article 155 està limitat a la Generalitat i per tant no afecta els ajuntaments i administracions locals”, i ha afegit que “tenim molt clar com s’ha de gestionar el nostre espai públic: com s’ha fet sempre, des de la convivència i respectant la llibertat d’expressió”. Els alcaldes han volgut deixar clar que en cap cas “fomentarem la confrontació enlloc”.

En aquest sentit, Cervera també ha dit que estaven sorpresos per la “celeritat” de Millo a l’hora d’escriure aquest tipus de cartes, a diferència de la lentitud o manca de resposta en temes importants com poden ser l’estat de les infraestructures del país: “Ens sorprèn que escrigui cartes sobre això i després no el trobem on podria incidir; que és en els problemes reals que tenen els nostres veïns i veïnes”.

Durant la reunió també s’ha debatut sobre l’embat jurídic que pateix l’AMI i els ajuntaments adherits a l’associació que, segons Cervera, “des del mateix dia de la seva constitució ha estat constant”. Ha explicat que durant aquests set anys de vida de l’entitat s’han acumulat 400 causes per diferents qüestions que afecten ajuntaments i càrrecs polítics. També ha recordat que fa unes setmanes el fiscal en cap de Catalunya es va reunir amb la resta de fiscals per decidir si passats els sis mesos s’arxivava la carpeta de l’1-O i es va decidir que no. “En conseqüència actualment ja s’estan rebent diversos requeriments”, ha assegurat Cervera, que ha continuat dient que “tot plegat fa pensar que el municipalisme és un objectiu i sembla que l’Estat espanyol vulgui arribar a unes eleccions municipals amb la primera línia del municipalisme sobiranista inhabilitat”. Per aquest motiu, l’associació ha decidit prioritzar l’organització d’una estratègia de defensa de tots els electes de l’AMI per poder afrontar el repte de les eleccions municipals, que seran d’aquí a un any.

Davant la informació apareguda en diversos mitjans de comunicació, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) vol aclarir diversos punts:

1. L’AMI és una entitat legalment constituïda el desembre de 2011 i inscrita degudament al registre d’Associacions amb el número C025/12.

2. L’AMI es finança exclusivament de les quotes que aporten els seus socis (ens locals).

3. Els pressupost de l’AMI s’aprova i es discuteix a l’Assemblea General anual amb la màxima transparència i totes les dades econòmiques estan a disposició dels ens associats.

4. El pressupost de l’any 2018 de l’AMI és de 354.348,50€, un pressupost humil que es destina en bona part a despeses corrents, campanyes i actes propis.

5. La força de l’AMI rau en els seus 800 associats que per majoria absoluta dels seus plens han decidit formar-ne part.

6. Així mateix, a l’Assemblea General es dóna compte de totes les activitats que ha realitzat l’entitat.

7. Des de l’advocacia de l’Estat s’ha presentat recurs davant el pagament d’algunes quotes de determinats ajuntaments havent-hi una disparitat de criteris sobre les sentències emeses pels jutjats de primera instància del contenciós.

8. Es lamenta profundament l’ús de la mentida i les notícies falses sense documentar per part de SCC.

9. El dret a demanar informació comporta també la responsabilitat de documentar-se, presentar proves i no falsejar la realitat.

10. Des de l’AMI també es demanen explicacions sobre quin és finançament de SCC i d’on proven els diners que disposa l’entitat.

11. L’AMI continuarà treballant incansablement pels objectius que marquen els nostres Estatuts, entre els quals hi ha la independència de Catalunya.