Definitivament, la democràcia a l’Estat espanyol mostra símptomes inequívocs d’estar tocada de mort. Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Quim Forn i Dolors Bassa han estat condemnats amb penes de presó. I Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila han estat condemnats per desobediència amb multes econòmiques i inhabilitació. Aquest ha estat un judici polític que mai s’hagués hagut de produir. Tornem a dir alt i clar que en democràcia votar no és cap delicte. Les idees no es jutgen. I és per això que reclamem la llibertat de totes les persones preses i exiliades polítiques, perquè no han comès cap delicte.

Vivim amb tristor i profunda indignació la sentència, que suposa una vulneració dels drets polítics individuals de les persones condemnades, de les preses i exiliades polítiques, i una retallada dels drets i llibertats col·lectives. El judici i la sentència ens han conduït a un estat d’absoluta excepcionalitat. Vivim moments molt greus, moments en què es posa de manifest que l’aparell de l’Estat espanyol actua intentant abolir la pluralitat política, vulnera la legitimitat del poble de Catalunya a decidir el seu futur lliurement, agredeix el dret que tenim a transformar la societat a través de la independència. I, al mateix temps, avui tornem a constatar que les forces polítiques de l’Estat són incapaces de fer ús del diàleg com a instrument de resolució del conflicte.

Aquesta sentència no ens atura. Al contrari, ens enforteix com a moviment per debilitar el règim del 78. I és que, una vegada més, reivindiquem el dret a l’autodeterminació, el dret a treballar pacíficament per esdevenir República Catalana, lliure, neta, justa i que treballi per garantir la igualtat d’oportunitats entre tota la ciutadania catalana. Cap sentència ens aturarà. Plantem cara a la voluntat repressora de l’Estat espanyol, i ho fem mobilitzant-nos, reclamant diàleg, reivindicant la via política i democràtica de resolució del conflicte. Demanem l’amnistia per a totes les persones condemnades i perseguides.

Reprovem l’actitud sostinguda de l’Estat espanyol, que ha dimitit de la seva responsabilitat de fer front i donar resposta a les demandes de la ciutadania, per via dialogada i pacífica. Convé recordar, per exemple, que, el maig d’aquest any 2019, el grup de treball sobre detencions arbitràries de Nacions Unides va fer pública una resolució que instava l’Estat espanyol a deixar en llibertat de forma immediata l’Oriol Junqueras, en Jordi Cuixart i en Jordi Sánchez, que es trobaven a presó preventiva.

L’incompliment d’aquesta resolució va ser una mostra més que l’Estat actua desoint qualsevol resolució, tractat internacional (com la Carta de les Nacions Unides i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics que recullen el dret a l’autodeterminació) o totes les manifestacions pacífiques del poble de Catalunya a favor de la independència i la República Catalana. I aquesta actitud és molt greu. Per això la denunciem, perquè, malauradament, ens recorda etapes autoritàries en què no hi havia garantits els drets polítics ni les llibertats de la major part de la ciutadania.

Reivindiquem justícia, i ens disposem a liderar de nou la lluita antirepressiva, democràtica, pacífica i a favor dels drets i les llibertats. La situació d’excepcionalitat que estem vivint, agreujada especialment per la confirmació de la sentència, afecta tothom, afecta la quotidianitat dels pobles i ciutats del nostre país i de totes les persones que hi vivim.

I, per tant, és per tots els motius exposats anteriorment que el ple adopta els següents acords:

PRIMER. Manifestar el rebuig a la sentència condemnatòria emesa pel Tribunal Suprem en relació al judici de l’1 d’octubre i la causa independentista, constatant que representa una regressió dels drets i les llibertats de la ciutadania de Catalunya.

SEGON. Reclamar la llibertat immediata de tots els presos i preses polítiques i exigir l’amnistia de tots ells i elles, i de tots els exiliats i exiliades, com a reconeixement de l’absència de cap delicte vinculat a la celebració del referèndum de l’1 d’octubre i a qualsevol altra acció política celebrada durant els dies previs i posteriors a aquesta data.

TERCER. Mostrar el compromís amb el dret a l’autodeterminació, dret polític fonamental recollit en tractats internacionals com la Carta de les Nacions Unides i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, signats també per l’Estat espanyol, i reivindicar-lo com a dret en virtut del qual resoldre el conflicte polític existent, per via democràtica i pacífica.

QUART. Reafirmar-nos en el caràcter pacífic i no violent del moviment independentista català. Condemnar tots els intents de criminalització del moviment independentista que les seves diferents institucions, òrgans, poders i alguns mitjans de comunicació volen construir.

CINQUÈ. Exigir al govern de l’Estat espanyol que respecti la legitimitat de les persones escollides democràticament a les diferents institucions catalanes, així com les decisions i acords que se’n derivin, com a màxima expressió de la sobirania popular.

SISÈ. Comprometre’ns a treballar conjuntament amb el Parlament de Catalunya, del Govern de la Generalitat de Catalunya i convocar-nos a participar, com a representants legítims de la ciutadania, en una assemblea d’electes a favor dels drets polítics i la llibertat.

SETÈ. Mostrar l’adhesió de l’Ajuntament de …………. a totes les mobilitzacions de rebuig a la sentència del Tribunal Suprem, tant a nivell nacional com internacional, i convidar la ciutadania a participar en totes les lluites compartides i pacífiques a favor dels drets i les llibertats. I comprometre’ns a participar en l’acte convocat pel President de la Generalitat el dia 26 d’octubre al Palau de la Generalitat.

VUITÈ. Expressar la més ferma voluntat de seguir treballant, dia rere dia, per garantir els drets i les llibertats de tota la ciutadania de (…municipi…..), la defensa del diàleg i dels principis democràtics i la pluralitat política, així com el respecte a la separació de poders, imprescindible en qualsevol estat de dret.

NOVÈ. Fer avinent la situació de repressió política i de vulneració de drets fonamentals que estem vivint com a ciutadania i com a país als municipis agermanats.

DESÈ. Fer arribar aquest acord a la Presidència del Parlament de Catalunya, a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, a la Presidència del Congrés de Diputats, a la Presidència del Govern de l’estat, a la Presidència del Parlament Europeu, a l’Associació Catalana de Municipis i a l’Associació de Municipis per la Independència. I donar conèixer el contingut d’aquesta moció a la ciutadania del municipi pels mitjans que es creguin oportuns.

Descarregueu-vos aquí la moció

El nou comitè executiu de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) s’ha reunit avui al matí amb el president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, la consellera de Presidència, Meritxell Budó, i el secretari d’Administracions Locals i de Relacions amb l’Aran, Miquel Àngel Escobar. Entre altres coses, l’entitat municipalista ha volgut transmetre al president el seu compromís amb la República Catalana i que està a la disposició de les institucions per fer aquest camí.

La delegació de l’AMI, encapçalada pel seu president, Josep M. Cervera, ha explicat també les accions que s’estan preparant des de l’entitat com a resposta a la sentència dels presos polítics que es preveu que es faci pública en els pròxims dies.

Avui fa 2 anys, l’1 d’octubre de 2017, Catalunya vivia la gran festa de la democràcia: el referèndum per la independència. Es celebrava el triomf de les urnes, es visualitzava el treball de tota una societat en xarxa, unida per materialitzar el dret a vot. Avui però, també tenim molt presents les imatges esgarrifoses de com un Estat, embogit per la seva impotència de no saber-ho parar de cap altra manera, sinó només a base de la força, començava a coartar els drets i llibertats dels ciutadans de forma brusca i sense mesura, a base de porres i garrotades.

D’aquest 1 d’octubre de fa 2 anys, en tenim sensacions contraposades. Sentiments molt intensos que cal verbalitzar i recordar. Per saber d’on venim i per tenir molt clar cap a on ens dirigim.

L’AMI, com a Associació que representa bona part dels municipis catalans manifestem que:

1. Continuarem defensant amb fermesa i convicció l’esperit de l’1 d’octubre, l’esperit d’unitat, de treball conjunt, discret i alhora efectiu, a favor de la República catalana. Amb forces renovades després de les eleccions municipals del maig del 2019 i amb les mateixes ganes i il·lusió que hi vam posar per fer possible el Referèndum a les viles, de forma pacífica, serena i en defensa de totes les persones que van rebre agressions per part dels cossos de seguretat de l’Estat.

2. Estarem al costat dels gairebé 600 electes locals i consistoris perseguits per les idees i per la implicació en la defensa de la República Catalana i els seus símbols. Defensarem l’exercici dels drets fonamentals i la lliure expressió ideològica, recollida en la Carta Europea d´Autonomia Local. No tolerarem l’intent de censurar la llibertat d’expressió als ajuntaments (com ja es recull en alguna sentència judicial) perquè els consistoris no són ni seran ens única i exclusivament de gestió, sinó també fonamentalment son els pilars de participació pública en política.

3. Tenim i tindrem ben presents tots els presos polítics catalans, exiliats i represaliats i estarem al seu costat i al de les famílies sempre que calgui.

4. Denunciem un cop més una presó preventiva injusta i desproporcionada i un judici farsa que ja anticipa una sentència farsa, totalment distorsionada i que respon a una operació d’estat per criminalitzar el moviment independentista català que és totalment legítim, pacífic i democràtic.

5. Fem una crida a tots els ajuntaments i al conjunt de la societat civil a la mobilització pacífica, ferma i unitària davant de qualsevol nova embestida repressora de l’estat espanyol.

Visca Catalunya Lliure.
Barcelona, 1 d’octubre de 2019

L’Assemblea General de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha reelegit per unanimitat de tots els assistents a l’alcalde del Port de la Selva, Josep Maria Cervera, com a president de l’entitat. La novetat és que compartirà el mandat amb l’alcalde de l’Ametlla de Mar, Jordi Gaseni. Cervera ho serà els dos primers anys, i Gaseni, el dos últims. L’assemblea d’avui, que ha reunit a gairebé 200 alcaldes i regidors a Manresa, també ha servit per renovar la directiva i l’executiva. Com a secretari ha estat escollit l’alcalde d’Altafulla, Jordi Molinera, i l’alcaldessa de Vic, Anna Erra, com a tresorera. Entre altres personalitats, l’acte ha comptat amb la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, el president del Parlament, Roger Torrent, i representants d’entitats com l’Assemblea, Òmnium Cultural, Súmate i l’ACM.

La resta de membres de la directiva de l’AMI són: Ramon Vancells (alcalde de Monistrol de Calders), Lluís Soler (alcalde de Deltebre), Elisabet Lizaso (alcaldessa de Camarasa), Cristina Mundet (alcaldessa de Vilobí d’Onyar), Mercè Esteve (alcaldessa de Begues) i Tònia Vila (alcaldessa d’Arenys de Munt). Tots ells formaven part de l’única candidatura que s’ha presentat a l’assemblea per presidir i dirigir l’AMI.

L’acte ha començat amb la benvinguda de l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, i a continuació, el president de l’AMI, Josep M. Cervera ha pres la paraula per manifestar l’adhesió de l’entitat a la resolució que es va aprovar ahir al Parlament en contra de la repressió de l’Estat espanyol i en record dels set independentistes empresonats ahir acusats de terrorisme. L’assemblea ha aprovat també el pressupost de l’AMI pel 2019, l’informe de gestió 2018 i s’ha fet la valoració de diverses campanyes engegades per l’entitat.

En el seu parlament, que ha acabat amb una ovació dels assistents, el president reelegit, Josep M. Cervera, ha demanat als alcaldes i alcaldesses que “ara ens toca preservar i enfortir l’AMI com a espai de trobada de l’independentisme municipalista. La trajectòria de la nostra entitat l’ha convertit en un símbol de la força del món local i de la unitat política. I això que en algunes ocasions passa desapercebut en el nostre entorn”. Cervera també ha criticat la repressió que ha patit el món municipal durant els darrers anys, amb gairebé 600 causes obertes, dient que “ens volen coartar la nostra llibertat d’expressió i els nostres drets polítics, reduint-nos a simples gestors dels nostres ajuntaments com si fóssim funcionaris. Davant d’aquesta situació el president ha recordat que “des de l’AMI hem reforçat els nostres serveis jurídics, tenim un equip d’advocats al vostre servei”. Per últim, Cervera ha explicat que el seu pla “és el de sumar complicitats, el de buscar la unitat i de continuar treballant des de cada racó del territori amb totes i tots els que creuen que la solució és a les nostres mans”.

El president del Parlament, Roger Torrent, ha demanat als alcaldes de l’AMI que els ajuntaments assumeixin “un paper protagonista” davant de la sentència dels presos polítics, mentre que la consellera de Presidència, Meritxell Budó, ha dit que una crida a “no caure en el parany” i vetllar perquè el moviment independentista “segueixi sent exemplar”.

NOVA EXECUTIVA AMI 2019

(Foto: ARA)

Més de 600.000 persones han tornat a sortir al carrer avui a Barcelona, en una nova manifestació de la Diada, “la més difícil”, segons han dit les entitats organitzadores. Des de l’escenari, situat a la plaça d’Espanya, però també des dels carrers s’ha demanat unitat estratègica a l’hora d’afrontar una possible sentència condemnatòria dels presos polítics. Centenars d’alcaldes i alcaldesses han tornat a participar en la Diada, representant els seus municipis.

L’acte de la Diada avui no comptava amb polítics i s’ha donat tot el protagonisme a la gent que, una vegada més no ha fallat i ha sortit al carrer per reivindicar el dret a l’autodeterminació i la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats, així com la fi de la repressió. Durant els parlaments de les entitats organitzadores, ANC, Òmnium i l’AMI, el president d’aquesta última, Josep Maria Cervera, ha volgut agrair en nom dels alcaldes i alcaldesses “als centenars de persones que cada setmana us trobeu davant dels ajuntaments i les presons. Gràcies per traslladar el vostre escalf als nostres presos polítics”. També ha tingut paraules dirigides a la Unió Europea dient que “és una anormalitat que a l’Europa del segle XXI hi hagi presos polítics. Europa, escolta! No miris cap a una altra banda! Perquè, a més de presos, també hi ha més de dos milions de ciutadans catalans i europeus sense representació al teu Parlament”.

Cervera també ha demanat l’esforç per trobar l’estratègia col·lectiva “que recuperi l’esperit i unitat que va fer possible l’1-O”, sobretot tenint en compte que possiblement hi haurà una sentència condemnatòria pels presos polítics. El president de l’AMI ha assegurat que “el món local hi serem” i que ens ha arribat el moment de demostrar la solidesa de la nostra entitat, i el compromís amb la independència fundacional”.

La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, també ha parlat d’unitat dient que “necessitem aquella unitat que prioritza els objectius polítics del moviment independentista. La que ens va portar a grans victòries, malgrat repressió, amenaces i confiscacions. Acabem junts el que vam començar junts!”, i el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha recordat que “al davant hi tenim un Estat venjatiu, però davant la seva venjança, la vostra determinació”. Igual que l’AMI i l’ANC, Mauri també ha reivindicat unitat dient que “als nostres polítics els demanem sentit d’Estat. No ens perdem en batalles estèrils, construïm la resposta democràtica davant dels que ho faran tot per salvar el seu règim”.

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha acompanyat aquest matí el conseller d’Interior, Miquel Buch, que estava citat a declarar al  Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) investigat i acusat d’un delicte de desobediència i de prevaricació per l’organització del referèndum de l’1 d’octubre quan era alcalde de Premià de Mar i president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM).

Buch ha estat acompanyat per tot el Govern en ple, encapçalat pel president de la Generalitat, Quim Torra. Per part de l’AMI, hi han assistit la tresorera i el secretari, Rosa Vestit i Joan Rabasseda, respectivament, i el membre de l’executiva i alcalde de l’Ametlla de Mar, Jordi Gaseni.

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) s’ha reunit avui dijous, 4 de juliol, amb el president de la Generalitat, Quim Torra, dins la ronda de contactes amb entitats i partits. A la reunió amb Quim Torra, que ha tingut lloc al Palau de la Generalitat, hi ha assistit el president de l’AMI i alcalde del Port de la Selva, Josep M. Cervera, i els vicepresidents, Annabel Moreno, alcaldessa d’Arenys de Mar, i Eudald Calvo, alcalde d’Argentona.

 

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha celebrat avui al Temple Romà de Vic el darrer Consell Directiu d’aquest mandat i el primer després de les eleccions municipals del 26 de maig. Entre altres temes, s’ha presentat un informe sobre les majories independentistes als nous consistoris catalans, del qual se’n desprèn que un total de 65 municipis podrien entrar a l’AMI, mentre que 34 en podrien sortir.

Al Consell Directiu també s’ha valorat la campanya Regidor per la República que va engegar l’AMI perquè els càrrecs electes escollits a les passades eleccions municipals prometessin el seu càrrec utilitzant una fórmula que els comprometia en continuar treballant per a la República Catalana. Segons ha explicat el president, Josep M. Cervera, “estem acabant de recollir tota la informació. Actualment tenim la de 500 municipis i estem per sobre dels 2.500 regidors que van utilitzar la fórmula de l’AMI”. Tot fa pensar que el resultat serà molt semblant al de la campanya del 2015, Regidor per la Independència, a la que s’hi van acollir més de 4.200 regidors. Cervera ha assegurat que “es confirma que, a diferència del que a alguns els agradaria, l’independentisme està més viu i fort que mai. Hi ha més regidors independentistes ara que el 2015”.

La sessió d’avui ha servit per acomiadar alguns membres de l’executiva i directiva que deixaran de formar-ne part, un total de 15, entre ells càrrecs com la secretaria, la tresoreria i dues vicepresidències. La renovació es farà factible en la propera assemblea general que està prevista pel proper 27 de setembre a Manresa. El president de l’AMI ha entregat un petit obsequi (un llaç groc de pell) als alcaldes que han plegat i els ha agraït la feina feta i el seu compromís.

Desenes d’alcaldes i alcaldesses han participat avui dimarts 2 de juliol a la manifestació que s’ha fet a Estrasburg, davant de la seu del Parlament d’Europeu, que es constutïa avui, per demanar que no es vetin els diputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Oriol Junqueras, escollits eurodiputats en les eleccions europees del 26 de maig. L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) hi ha estat present amb una delegació encapçalada pel president de l’entitat, Josep M. Cervera, i la vicepresidenta, Annabel Moreno. La concentració, organitzada per l’ANC, tenia com a lema Omplim Estrasburg i hi han participat unes 10.000 persones.

Després de la manifestació s’ha fet un acte amb diversos parlaments, on també hi ha intervingut Josep M. Cervera. Ha començat dient que “malgrat que a molts els sembli que ja n’hi ha prou de manifestacions” des de l’AMI “estem convençuts que hem d’aprofitar totes les oportunitats per explicar el que ens està passant, per denunciar que tenim presos i exiliats polítics”. Cervera també ha dit que l’acte servia per “mostrar-los el nostre suport” i explicar al món la repressió a la què ells estan sotmesos “però també milers de ciutadans del nostre país només per voler decidir democràticament el nostre futur”. Per últim ha recordat que “som aquí” per reivindicar el dret a ser representats en el Parlament Europeu, el dret de 2.000.000 de ciutadans europeus “que hem triat democràticament a Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comin perquè siguin la nostra veu i la del dret a l’autodeterminació de Catalunya”.

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI), l’Assemblea (ANC) i Òmnium Cultural (ÒC) han presentat aquest matí a Barcelona les línies mestres de la manifestació de la Diada 2019. El lema escollit per aquest any és Objectiu Independència. “Necessitàvem tornar a fixar un objectiu polític, no deixar que la repressió política aconsegueixi l’efecte d’abandonar aquest objectiu polític”, ha dit la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie. Per això, ha volgut subratllar la importància de la unitat estratègica com a condició “imprescindible” per aconseguir la independència. La manifestació tindrà com a epicentre la plaça d’Espanya, lloc on hi confluiran els sis carrers que hi desemboquen: Creu Coberta, Tarragona, Gran Via, Paral·lel i Maria Cristina. Segons s’ha explicat a la roda de premsa, la intenció és simbolitzar com, des de la diversitat i la pluralitat ideològica, la societat s’uneix en un objectiu comú: la independència.

El president de l’AMI, Josep Maria Cervera, ha assegurat que aquesta Diada “serà excepcional” perquè entre altres coses “possiblement ja tindrem la sentència del Judici Farsa als nostres presos polítics”. Cervera ha dit que “no podem permetre que el temps normalitzi l’aberració democràtica que patim”, i ha demanat als alcaldes i regidors “que tinguin present que, a més de fer funcionar els seus pobles i ciutats, també ens cal el seu compromís amb la construcció de la República Catalana”.

A l’acte d’avui també s’ha presentat la samarreta de l’Assemblea per la Diada 2019. En aquest cas, s’ha agafat la imatge d’un estel com a metàfora de la unió estratègica que ha de conduir cap a la independència. El color d és el blau turquesa, que representa l’horitzó i transmet “esperança i futur”.

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) s’ha reunit avui divendres 14 de juny amb el president de la Generalitat, Quim Torra, per explicar-li de primera mà la campanya Regidor per la República, impulsada per l’entitat. Un total de 6.000 càrrecs electes a les eleccions municipals del 26 de maig han rebut les targetes on l’AMI proposa un text per prometre el càrrec en els plens de constitució que hi haurà aquest dissabte, i on s’hi expressa el compromís amb la República Catalana.

A la reunió amb Quim Torra, que ha tingut lloc al Parlament de Catalunya, hi ha assistit el president de l’AMI i alcalde del Port de la Selva, Josep M. Cervera, i els vicepresidents, Annabel Moreno, alcaldessa d’Arenys de Mar, i Eudald Calvo, alcalde d’Argentona. Cervera ha aclarit però que els càrrecs electes prometin o jurin el càrrec “per la república catalana” no substitueix la que preveu la LOREG i que és “complementària”.

La fórmula proposada, complementària amb el jurament que preveu l’article 108.8 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), diu: “Per expressió democràtica de la voluntat ciutadana, manifesto el ferm compromís amb els valors de la república catalana i declaro que continuaré treballant per la construcció d’una Catalunya políticament lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i territorialment equilibrada”.

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI), representada pel seu president, Josep M. Cervera i diversos alcaldes d’arreu de Catalunya, han acompanyat avui dimecres 15 de maig al president de la Generalitat, Quim Torra, a la seva declaració davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Torra, estava citat arran d’una querella presentada per la Fiscalia Superior de Catalunya per haver mantingut la pancarta a favor dels exiliats i presos polítics al balcó del Palau de la Generalitat. La mobilització, organitzada conjuntament per l’AMI, Assemblea, ACM i Òmnium, ha volgut tornar a posar en evidència la vulneració dels drets i llibertats fonamentals per part de les institucions judicials.

El president de l’AMI, Josep M. Cervera, ha dit que tots els càrrecs electes sorgits de les eleccions municipals del proper 26-M han de tenir com a prioritat “la defensa dels nostres drets polítics i dels drets fonamentals i bàsics de la ciutadania, com pot ser el dret d’expressió, que defensem avui, o el dret a decidir el nostre futur de forma democràtica”.

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha presentat avui al Col·legi de Periodistes a Barcelona la campanya “Regidor per la República”. La intenció és que els electes que surtin de les eleccions municipals del pròxim 26 de maig jurin o prometin el seu càrrec comprometent-se amb la República Catalana, “ja que és l’única manera que tenim de garantir els nostres drets bàsics i fonamentals”, segons el president de l’entitat, Josep M. Cervera.

Aquesta vol ser una campanya transversal i, per tant, estarà oberta a tots els regidors independentment del partit que siguin “perquè no és una opció de partit”, ha aclarit Cervera, “sinó d’una opció dels que lluiten per la República”. El president de l’AMI també ha volgut fer una crida aferrissada a la participació “màxima” dels regidors “perquè els moments que estem vivint són excepcionals”. Cervera també ha assegurat que “qualsevol cosa que vulguem fer com a país, és necessària la participació del món municipal. Sense nosaltres serà difícil que el país avanci”.

La vicepresidenta de l’AMI, Annabel Moreno, ha explicat que s’enviarà una carta als 786 municipis adherits a l’associació amb uns targetons on hi ha l’escrit que s’ha de llegir a l’hora de prendre possessió del càrrec i que, l’alcalde farà arribar a tots els regidors electes. Pel que fa als regidors sobiranistes dels ajuntaments que no estiguin adherits a l’AMI, se’ls hi farà arribar una carta amb el targetó, i també s’enviaran als partits polítics. Moreno, ha assegurat que la fórmula compta amb “l’empara legal” d’un informe jurídic realitzat per l’entitat però que ha de llegir-se un cop feta la promesa o jurament que preveu la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG).

A les eleccions municipals del 2015 l’AMI va engegar una campanya semblant que es va anomenar “Regidor per la Independència”, on els regidors que prenien càrrec agafessin compromís amb la independència de Catalunya. Aleshores, més del 46% dels regidors catalans es van adherir a la campanya i van fer servir la fórmula proposada per l’AMI.

CAMPANYA REGIDOR PER LA REPÚBLICA

Ahir 25 d’abril l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) va participar a Lisboa a la manifestació dels 45 anys de la Revolució dels Clavells, on va defensar el dret a l’autodeterminació del poble català. L’AMI, que va estar representada per la tresorera de l’entitat, Rosa Vestit, hi va participar conjuntament amb representants d’Òmnium Cultural, l’ANC, ADIC i de diferents partits polítics.

Durant la manifestació, que va començar a 2/4 de 4 de la tarda, també es va reclamar la llibertat dels presos i preses polítics catalans. L’activitat es va traslladar després a l’Associació Recreio Artístico, on s’hi va fer una tertúlia-debat entre diferents personalitats polítiques i socials portuguesos i catalans. La representant de l’AMI, Rosa Vestit, va explicar que “si prop de 800 ajuntaments de Catalunya són membres de l’AMI, és perquè el poble ho demana”. També va reclamar que “el poble ha de poder decidir, tenim el dret a l’autodeterminació, el dret a la llibertat” i va afegir que “aquí a Lisboa la gent quan ha vist la nostra pancarta ens ha aplaudit i ens ha respectat. Això ens dóna molta energia”.

L’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, ha declarat avui 24 d’abril al Tribunal Suprem de Madrid en el judici del procés i en qualitat de presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) l’any 2017. Fins allà l’ha acompanyat l’actual president de l’entitat, Josep M. Cervera, que ha volgut escenificar el suport del món municipal sobiranista a Lloveras.

Entre altres coses, l’expresidenta de l’entitat ha assegurat que l’AMI va donar suport “polític” al referèndum però no es va demanar als ajuntaments que cedissin locals. Lloveras, que havia estat citada com a testimoni per l’acusació popular exercida per Vox, ha explicat al tribunal que va ser investigada en aquesta causa i per una querella per desobediència al TSJC, però que en els dos casos es va arxivar. En resposta a una pregunta de l’advocat Benet Salellas, membre de l’equip de defensa de Jordi Cuixart, Lloveras ha assegurat que “mai” Òmnium ni ANC els va plantejar fer alguna protesta que no fos “de naturalesa íntegrament pacífica”.

Un cop acabada la declaració, el president de l’AMI, Josep M. Cervera ha pogut saludar alguns dels presos polítics i liders socials que s’estan jutjant “als que hem trobat ferms i determinats” i a qui han traslladat “tot l’escalf i suport dels 786 municipis de la nostra entitat”.

Avui dia 3 d’abril fa 40 anys de les primeres eleccions municipals democràtiques després de la dictadura franquista. L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha recordat aquesta efemèride aquest matí des de Sant Pol de Mar (Maresme), municipi on s’hi ha celebrat la darrera reunió ordinària del Consell Directiu de l’entitat, abans de les eleccions municipals previstes el maig d’aquest mateix any.

En la trobada, que també ha comptat amb la presència de l’alcaldessa de Sant Pol, Montserrat Garrido, els batlles han volgut refermar la convicció que el món municipal és l’eina més valuosa per la defensa dels drets més fonamentals dels veïns i veïnes dels seus pobles i ciutats.

Pel que fa a l’ordre del dia de la reunió, entre altres coses s’ha aprovat l’Informe de Gestió del 2018 i s’ha informat als alcaldes de l’actualitat judicial que els afecta, entre altres coses.

Madrid es va omplir dissabte 16 de març d’independentistes i no independentistas denunciant que l’autodeterminació no és delicte i que el judici que s’està fent contra els presos polítics catalans és una farsa. Milers de persones van omplir el passeig del Prado des d’Atocha fins a Cibeles, en una mobilització on tampoc hi va faltar el món local, representat per prop de 200 alcaldes i alcaldesses i altres càrrecs electes.

Abans de la marxa, els batlles es van trobar a la plaça de la Lealtad, per fer-se una fotografia conjunta, on es van cridar consignes com “Llibertat presos polítics” i “Independència”. Als alcaldes catalans també se’ls hi van unir càrrecs electes d’Euskadi i Andalusia, favorables al dret a decidir.

El president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) va ser present a la capçalera de la manifestació, on també hi havia el president de la Generalitat, Quim Torra, i altres membres del Govern català. La jornada va acabar amb els parlaments de les entitats organitzadores, com Òmnium i l’ANC, i el cant de l’Estaca, amb tota la Cibeles il·luminada amb els telèfons mòbils dels assistents.

 

Prop de 200 alcaldes i regidors participaran demà dissabte 16 de març a la manifestació que es farà a les 6 de la tarda a Madrid i que porta per lema “L’autodeterminació no és delicte”, organitzada per ANC, Òmnium i diverses entitats madrilenyes. El president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep M. Cervera, juntament amb altres membres de l’executiva, també hi seran presents, així com diversos batlles bascos i andalusos, que donen suport al dret a decidir. Una hora abans de la manifestació, els alcaldes amb les seves corresponents vares es faran una fotografia de grup i atendran els mitjans de comunicació que ho desitgin.

Si fa poc més d’un any el fiscal general de l’estat, el difunt José Manuel Maza, anunciava i incloïa en la seva instrucció de fiscalia que obriria diligències a 712 alcaldes catalans per la seva ‘implicació’ en l’1 d’octubre i, fins i tot, va anunciar que si no es presentaven a declarar els faria detenir, avui dia podem comprovar com aquesta ‘causa general’ contra el món municipal es va desmuntant i només resten 16 causes pendents contra alcaldes/sses per l’1 d’octubre. En realitat només han estat investigats 78 alcaldes/sses (un 10,9%) dels que va anunciar amb gran rebombori mediàtic el fiscal Maza.

Això posa de relleu l’arbitrarietat de les decisions judicials que, en alguns casos, arxiven la causa (62), en altres ho passa als jutjats perquè continuïn la investigació (10) i en altres casos, tot i l’enorme temps transcorregut, encara no s’ha pronunciat (6). Vol dir que de les 78 diligències obertes realment, a dia d’avui, un 79,42% ja s’han arxivat.
Si fa uns dies es van arxivar de cop la majoria de causes contra els alcaldes de la demarcació de Lleida, pocs dies després es va fer el mateix amb els del Baix Llobregat. Aquesta setmana toca el torn als alcaldes gironins.

En els documents de les diferents fiscalies queda provat que els alcaldes no van cometre cap delicte en relació a l’1 d’octubre, tal com s’ha defensat sempre des de l’AMI. Els escrits d’arxivament de les diferents fiscalies són pràcticament idèntics i destaquen que tot i que consideren acreditada la participació o col·laboració de l’alcalde o alcaldessa en l’organització de l’1 d’octubre no han trobat cap mena de prova que ho pugui demostrar. També hi ha dos casos curiosos, Callús i Fonollosa que tot i haver passat als jutjats, també s’han arxivat.

Tot i que l’AMI celebra aquesta reducció de la persecució contra el món municipal per l’1 d’octubre, no deixa de mostrar la seva preocupació pels casos que han passat als jutjats que demostren, un cop més, l’arbitrarietat de la justícia i també pels alcaldes que fa més d’un any que estan investigats per fiscalia i que encara no tenen cap resposta clara tot i haver demanat l’arxivament de les diligències per haver superat els terminis legals.
Des de l’AMI s’ha donat suport jurídic a tots els alcaldes i alcaldesses que així ho han requerit en aquest llarg camí que va emprendre la Fiscalia General de l’estat contra el món municipal català.