Aquest matí diversos alcaldes i regidors han volgut acompanyar el president de la Generalitat, Quim Torra, fins al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) on se’l jutja per desobediència per no haver retirat els llaços grocs de la façana durant la campanya electoral del passat mes d’abril. El president de l’AMI, Josep Maria Cevera, també ha volgut estar al costat de Quim Torra dient que “és molt trist que qui decideixi qui ha de ser el president de Catalunya o quan hi ha d’haver eleccions i quan no, sigui la justícia i no la política”. Cervera ha exigit que “es deixin de vulnerar drets i s’aturi la repressió”.

Torra ha arribat davant del TSJC acompanyat de tot el Govern català, de les entitats socials com Òmnium Cultural i l’Assemblea, així com per centenars de ciutadans.

El Palau de Congressos de Barcelona es va omplir ahir al vespre amb gairebé 2.000 regidors/es i alcaldes/sses de tot Catalunya per participar en l’Assemblea de Càrrecs Electes de Catalunya, convocats pel Consell de la República. En l’acte, on també hi van participar el president de la Generalitat, Quim Torra, i del Parlament, Roger Torrent, es va aprovar per unanimitat el posicionament polític de l’assemblea.

Els punts que es van aprovar van ser el rebuig a la sentència del Tribunal Suprem, per la seva vulneració dels drets civils i polítics, i demanar l’amnistia i exigir la llibertat dels presos polítics, el retorn dels exiliats i la fi de la repressió. Aquest posicionament també inclou donar suport a la mobilització popular i a la sobirania de les institucions catalanes i alhora exigir el diàleg a l’Estat espanyol, així com una mesa de negociació i mediació internacional. Per últim, es va acordar treballar pel dret a l’autodeterminació.

L’acte també va comptar amb la intervenció del president Carles Puigdemont des de Brussel·les qui va assegurar que “es continuarà el camí cap al reconeixement de la República”.

Ahir dissabte 26 d’octubre el món municipal va participar en la manifestació per la Llibertat, organitzada per Òmnium i l’Assemblea, i que va reunir altra vegada a milers de persones. Alcaldes i alcaldesses que al matí havien participat en l’acte municipalista contra la sentència al Palau de la Generalitat, van afegir-se a la crida de les més de 500 entitats adherides a la mobilització.

La protesta es va fer al carrer Marina de Barcelona, que va quedar absolutament desbordat de gent per mostrar el rebuig a la sentència a l’1-O i en favor del dret a l’autodeterminació. El president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) va estar entre els manifestants, juntament amb alcaldes i regidors d’arreu de Catalunya.

Més de 700 alcaldes i alcaldesses han omplert aquest dissabte el matí la Galeria Gòtica del Palau de la Generalitat per mostrar el rebuig unànime contra la sentència del Tribunal Suprem que ha condemnat a cent anys de presó als presos polítics i socials catalans. L’acte, organitzat conjuntament per l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM), ha estat presidit per al president de la Generalitat, Quim Torra, qui ha agraït la presència dels batlles catalans i els ha assegurat que “ho tornarem a fer. I amb els representants del món local al capdavant. Només junts tindrem la força suficient per acabar el que vam començar”.

L’acte ha començat amb crits d’”independència” i “llibertat” dels alcaldes i alcaldesses, per donar pas immediatament als parlaments de les autoritats. El primer a prendre la paraula ha estat el vicepresident, Pere Aragonès, qui ha demanat al món local que “ens ajudeu a fer diàleg per aconseguir un referèndum. Hem d’avançar com un sol poble cap a la llibertat”.

El president de l’AMI, Josep M. Cervera, ha començat amb un record pels municipis i famílies afectades pels aiguats dels darrers dies. A continuació, dirigint-se al Govern català, Cervera ha dit que “som aquí per mostrar el nostre rebuig a la sentència” i ha continuat dient que “és una vergonya de sentència, perquè ens ha confirmat que el judici que es va fer als nostres presos polítics va ser una farsa. Aquesta sentència ens condemna a tots”, ha assegurat.

El president de l’AMI també ha recordat la persecució judicial que pateix el món local “que vol convertir els nostres ajuntaments en gestories. Nosaltres diem que no. Volem fer política”. Immediatament després, Cervera ha fet una crida a tots els alcaldes assistents perquè participin enl’assemblea d’electes convocada pel proper 30 d’octubre pel Consell de la República.

Tot seguit, diversos alcaldes i alcaldesses han llegit la moció impulsada per l’AMI i l’ACM i que han aprovat gairebé 800 ajuntaments catalans. En el seu parlament, el president de l’ACM, Lluís Soler, ha dit que “estem aquí per denunciar aquesta sentència que ens consterna. I no deixa al món local amb indiferència. I per això estem al costat de les institucions catalanes i a favor de la llibertat” Moció de rebuig a la sentència

LA MOCIÓ DE REBUIG A LA SENTÈNCIA

Poca estona després de saber-se la sentència del TS, el passat 14 d’octubre, l’AMI i l’ACM va demanar als seus municipis adherits, que aprovessin una moció de rebuig a la sentència condemnatòria, que també demanava l’amnistia dels presos catalans. La resposta va ser massiva des del primer moment i, a dia d’avui, ja l’han aprovada un total de 839 ens municipals: 793 ajuntaments (84%), 34 consells comarcals (81%), les quatre Diputacions (100%) i 8 EMD (90%). Les dues entitats municipalistes valoren molt positivament aquesta resposta perquè confirma el compromís del món local.

Hi ha hagut un total de set comarques que el 100% dels seus municipis han aprovat la moció de rebuig a la sentència. És el cas del Priorat, el Ripollès, Pla d’Urgell, Solsonès, Ribera d’Ebre, Pla de l’Estany i Moianès. Completen els deu primers llocs del rànquing la Noguera (97%), la Selva (96%) i Osona (96%).

TERCERA VEGADA AL PALAU DE LA GENERALITAT

Aquesta no ha estat la primera vegada que els alcaldes i alcaldesses catalans omplen el Palau de la Generalitat per mostrar el seu compromís amb el procés català. Ja l’any 2014, uns 800 batlles van participar en un acte de suport al Govern català i al president Artur Mas, per la celebració de la consulta del 9-N. Aleshores un total de 920 ajuntaments van aprovar la moció que hi donava suport, i que van entregar personalment al president Mas.

La segona vegada que els alcaldes van ser al Palau de la Generalitat va ser el setembre del 2017. El motiu: denunciar la persecució judicial a la què estaven sotmesos, després que el fiscal Maza obrís una investigació a un total de 712 alcaldes, per haver firmat l’acord de suport al Referèndum de l’1-O del 2017.

La tercera ha estat per rebutjar la sentència del Tribunal Suprem.

Aquestes dades demostren que el món local continua igual de compromès i mobilitzat que el primer dia amb el procés sobiranista i, fins i tot, creix respecte a l’1-O.

El president de la Generalitat, Quim Torra, rebrà aquest dissabte, 26 d’octubre, al Palau de la Generalitat els alcaldes dels ajuntaments catalans que han aprovat la moció de resposta a la sentència del Tribunal Suprem per demanar l’amnistia per als presos polítics i en defensa del dret d’autodeterminació proposada per l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM) a tots els seus municipis adherits.

L’acte tindrà lloc a les 11.00 hores, a la Galeria Gòtica del Palau. Els alcaldes lliuraran a la Generalitat les mocions aprovades al seu consistori al llarg d’aquests últims dies. Un total de 814 dels 947 ajuntaments catalans han aprovat el text.

Durant l’acte hi haurà intervencions institucionals de diferents representants del món local; del president de l’AMI, Josep Maria Cervera; del president de l’ACM, Lluís Soler; del vicepresident del Govern, Pere Aragonès; i del president de la Generalitat, Quim Torra, que serà l’encarregat de cloure l’acte. També hi assistiran tots els membres del Govern i les quatre diputacions catalanes, entre altres.

Un total de 814 municipis de Catalunya han aprovat ja la moció de rebuig a la sentència del Tribunal Suprem que condemna a un total de 100 anys de presó als líders polítics i socials del procés, i que va ser promoguda per l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM). La dada s’ha donat avui a la reunió del Consell Directiu de l’AMI, que s’ha fet a Vilobí d’Onyar, i on s’hi ha tractat diversos temes, com el de l’Assemblea d’Electes.

El president de l’AMI, Josep M. Cervera, ha assegurat que des de l’entitat s’està “molt satisfet” de la resposta del món local al rebuig de la sentència del TS, “ja que demostra que sempre que fem falta hi som”. També ha ressaltat la xifra dels 814 ajuntaments que han aprovat la moció “perquè representen més del 85% dels municipis del país” i ha afegit que malgrat que la gent estigui “tipa de mocions” aquesta és l’única manera que tenen els consistoris de posicionar-se i de fer política “tenint en compte que ja hi ha sentències que diuen que els ajuntaments no ens podem posicionar i ens hem de limitar a fer gestió administrativa”.

L’acte d’aquest dissabte 26 d’octubre al Palau de la Generalitat, on es preveu que hi participin bona part dels alcaldes i alcaldesses que han aprovat la moció en els seus municipis, serà una expressió del rebuig del món municipal a la sentència però també “ens posarem al costat de tots els presos que han estat resultat de la repressió exercida per l’Estat espanyol en els darrers dies”.

Pel que fa a l’Assemblea d’Electes, Cervera ha explicat que “ens sembla” que en aquests moments s’ha de crear un espai legítim de tots els càrrecs electes perquè ens trobem en un moment en què l’Estat espanyol no ens deixa fer política “a les nostres institucions”, per tant, segons ha assegurat, “necessitem un espai on poder-nos definir políticament i prendre les decisions que calguin per continuar fent passos”.

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha participat aquest vespre a l’acte que s’ha celebrat a Perpinyà, organitzat per diverses entitats, i que portava per lema Per la Llibertat i la Democràcia. Una quarantena d’alcaldes i alcaldesses de la Catalunya Nord hi han sigut presents per fer visible el seu suport a la causa catalana i per demanar la llibertat dels presos i preses polítics i el retorn dels exiliats. El president de l’AMI, Josep Maria Cervera, hi ha participat en representació del món local sobiranista.

En el seu parlament, Cervera ha dit que “ens trobem davant una persecució d’un estat demofòbic que és l’Estat Espanyol. L’AMI coneix aquesta repressió amb la persecució judicial que estem patint els alcaldes i alcaldesses. També ha volgut agrair el suport de la Catalunya Nord “en una setmana en què hem tingut la veritable violència que és la sentència, basada en els informes de la Policia Nacional i els fiscals i sense tenir en compte el que van dir al judici els nostres líders polítics i socials”.

Per últim Cervera ha alertat que el que està passant no és només un problema de Catalunya “sinó que també ho és de l’Europa del segle XXI” perquè estem davant la vulneració de drets bàsics fonamentals, i ha acabat dient que “respecte a la violència que heu vist, és fruit de l’Estat espanyol pel fet de no voler-se asseure a dialogar”.

Ahir divendres 18 d’octubre Catalunya va tornar a viu una jornada independentista per recordar, on milers de persones van mostrar el seu rebuig a la sentència del TS que ha condemnat als líders polítics i socials catalans a un total de 100 anys de presó. Centenars d’alcaldes van participar en les diferents Marxes per la Llibertat que van sortir des de diversos punts de Catalunya i que van desembocar a Barcelona, on es va celebrar una multitudinària manifestació.

El president de l’AMI va participar des del matí a la Marxa per la Llibertat de Girona, des de Badalona, formant part de la capçalera de la mobilització, així com en la manifestació de Barcelona a la tarda, organitzada per diversos sindicats. Segons Cervera, “quan un Estat vulnera drets, també vulnera els laborals, per això l’AMI s’ha volgut sumar a la vaga”. Cervera també va recordar que es continuarà treballant per la independència “perquè és la millor manera de garantir tots els drets, també els laborals, als nostres veïns i veïnes”.

• AMI i ACM també proposen al món local la celebració de plens extraordinaris de rebuig en les properes 72 hores i la suspensió de l’activitat institucional

L’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) rebutgen rotundament la sentència condemnatòria, feta pública avui pel Tribunal Suprem, als representants institucionals i de la societat civil que van ser jutjats per fer possible el referèndum de l’1 d’octubre de 2017.

Segons han explicat avui els presidents de les dues entitats, Josep M. Cervera i Lluís Soler, que també han assistit a la declaració oficial del Govern català, les dues entitats impulsen diferents accions per tal que el món local pugui fer sentir aquest rebuig, i que confluiran en un gran acte municipalista el proper 26 d’octubre a Barcelona.

En primer lloc, les dues entitats proposen que els alcaldes i alcaldesses convoquin un ple extraordinari en les properes 72 hores amb un sol punt a l’ordre del dia que sigui l’aprovació d’una moció per demanar l’amnistia dels presos. Aquesta moció manifesta el rebuig a la sentència condemnatòria, constatant que “representa una regressió dels drets i les llibertats de la ciutadania de Catalunya” i reclama la llibertat “immediata” dels presos polítics i també la seva amnistia, així com per als exiliats. Alhora reivindica el dret a l’autodeterminació “per resoldre el conflicte polític existent, per via democràtica i pacífica”. En aquests moments, poques hores després de fer-se pública aquesta convocatòria, ja hi ha els primers ajuntamens que han convocat plens extraordinaris.

També es proposa als ajuntaments l’aturada de l’activitat institucional fins a la celebració dels plens extraordinaris. I finalment, es durà a terme un acte, previst pel 26 d’octubre, al qual estan convidats tots els càrrecs electes locals, que servirà per mostrar la unitat i el suport del món municipal a les persones que han estat injustament condemnades i que ja porten molts mesos de presó preventiva.

El president de l’AMI, Josep M Cervera, ha explicat que “el món municipal sempre ha respost, i encara ho farà més ara, en el moment complex que estem vivint. Des de les dues entitats esperem una resposta majoritària per part dels alcaldes i alcaldesses, convençut que no fallarem perquè sempre hem estat davant d’aquest procés”.

La voluntat de totes aquestes accions és mostrar el rebuig frontal a la sentència condemnatòria i fer evident que estem vivint un context polític anormal que vulnera les llibertats i drets individuals.

Definitivament, la democràcia a l’Estat espanyol mostra símptomes inequívocs d’estar tocada de mort. Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Quim Forn i Dolors Bassa han estat condemnats amb penes de presó. I Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila han estat condemnats per desobediència amb multes econòmiques i inhabilitació. Aquest ha estat un judici polític que mai s’hagués hagut de produir. Tornem a dir alt i clar que en democràcia votar no és cap delicte. Les idees no es jutgen. I és per això que reclamem la llibertat de totes les persones preses i exiliades polítiques, perquè no han comès cap delicte.

Vivim amb tristor i profunda indignació la sentència, que suposa una vulneració dels drets polítics individuals de les persones condemnades, de les preses i exiliades polítiques, i una retallada dels drets i llibertats col·lectives. El judici i la sentència ens han conduït a un estat d’absoluta excepcionalitat. Vivim moments molt greus, moments en què es posa de manifest que l’aparell de l’Estat espanyol actua intentant abolir la pluralitat política, vulnera la legitimitat del poble de Catalunya a decidir el seu futur lliurement, agredeix el dret que tenim a transformar la societat a través de la independència. I, al mateix temps, avui tornem a constatar que les forces polítiques de l’Estat són incapaces de fer ús del diàleg com a instrument de resolució del conflicte.

Aquesta sentència no ens atura. Al contrari, ens enforteix com a moviment per debilitar el règim del 78. I és que, una vegada més, reivindiquem el dret a l’autodeterminació, el dret a treballar pacíficament per esdevenir República Catalana, lliure, neta, justa i que treballi per garantir la igualtat d’oportunitats entre tota la ciutadania catalana. Cap sentència ens aturarà. Plantem cara a la voluntat repressora de l’Estat espanyol, i ho fem mobilitzant-nos, reclamant diàleg, reivindicant la via política i democràtica de resolució del conflicte. Demanem l’amnistia per a totes les persones condemnades i perseguides.

Reprovem l’actitud sostinguda de l’Estat espanyol, que ha dimitit de la seva responsabilitat de fer front i donar resposta a les demandes de la ciutadania, per via dialogada i pacífica. Convé recordar, per exemple, que, el maig d’aquest any 2019, el grup de treball sobre detencions arbitràries de Nacions Unides va fer pública una resolució que instava l’Estat espanyol a deixar en llibertat de forma immediata l’Oriol Junqueras, en Jordi Cuixart i en Jordi Sánchez, que es trobaven a presó preventiva.

L’incompliment d’aquesta resolució va ser una mostra més que l’Estat actua desoint qualsevol resolució, tractat internacional (com la Carta de les Nacions Unides i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics que recullen el dret a l’autodeterminació) o totes les manifestacions pacífiques del poble de Catalunya a favor de la independència i la República Catalana. I aquesta actitud és molt greu. Per això la denunciem, perquè, malauradament, ens recorda etapes autoritàries en què no hi havia garantits els drets polítics ni les llibertats de la major part de la ciutadania.

Reivindiquem justícia, i ens disposem a liderar de nou la lluita antirepressiva, democràtica, pacífica i a favor dels drets i les llibertats. La situació d’excepcionalitat que estem vivint, agreujada especialment per la confirmació de la sentència, afecta tothom, afecta la quotidianitat dels pobles i ciutats del nostre país i de totes les persones que hi vivim.

I, per tant, és per tots els motius exposats anteriorment que el ple adopta els següents acords:

PRIMER. Manifestar el rebuig a la sentència condemnatòria emesa pel Tribunal Suprem en relació al judici de l’1 d’octubre i la causa independentista, constatant que representa una regressió dels drets i les llibertats de la ciutadania de Catalunya.

SEGON. Reclamar la llibertat immediata de tots els presos i preses polítiques i exigir l’amnistia de tots ells i elles, i de tots els exiliats i exiliades, com a reconeixement de l’absència de cap delicte vinculat a la celebració del referèndum de l’1 d’octubre i a qualsevol altra acció política celebrada durant els dies previs i posteriors a aquesta data.

TERCER. Mostrar el compromís amb el dret a l’autodeterminació, dret polític fonamental recollit en tractats internacionals com la Carta de les Nacions Unides i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, signats també per l’Estat espanyol, i reivindicar-lo com a dret en virtut del qual resoldre el conflicte polític existent, per via democràtica i pacífica.

QUART. Reafirmar-nos en el caràcter pacífic i no violent del moviment independentista català. Condemnar tots els intents de criminalització del moviment independentista que les seves diferents institucions, òrgans, poders i alguns mitjans de comunicació volen construir.

CINQUÈ. Exigir al govern de l’Estat espanyol que respecti la legitimitat de les persones escollides democràticament a les diferents institucions catalanes, així com les decisions i acords que se’n derivin, com a màxima expressió de la sobirania popular.

SISÈ. Comprometre’ns a treballar conjuntament amb el Parlament de Catalunya, del Govern de la Generalitat de Catalunya i convocar-nos a participar, com a representants legítims de la ciutadania, en una assemblea d’electes a favor dels drets polítics i la llibertat.

SETÈ. Mostrar l’adhesió de l’Ajuntament de …………. a totes les mobilitzacions de rebuig a la sentència del Tribunal Suprem, tant a nivell nacional com internacional, i convidar la ciutadania a participar en totes les lluites compartides i pacífiques a favor dels drets i les llibertats. I comprometre’ns a participar en l’acte convocat pel President de la Generalitat el dia 26 d’octubre al Palau de la Generalitat.

VUITÈ. Expressar la més ferma voluntat de seguir treballant, dia rere dia, per garantir els drets i les llibertats de tota la ciutadania de (…municipi…..), la defensa del diàleg i dels principis democràtics i la pluralitat política, així com el respecte a la separació de poders, imprescindible en qualsevol estat de dret.

NOVÈ. Fer avinent la situació de repressió política i de vulneració de drets fonamentals que estem vivint com a ciutadania i com a país als municipis agermanats.

DESÈ. Fer arribar aquest acord a la Presidència del Parlament de Catalunya, a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, a la Presidència del Congrés de Diputats, a la Presidència del Govern de l’estat, a la Presidència del Parlament Europeu, a l’Associació Catalana de Municipis i a l’Associació de Municipis per la Independència. I donar conèixer el contingut d’aquesta moció a la ciutadania del municipi pels mitjans que es creguin oportuns.

Descarregueu-vos aquí la moció

El nou comitè executiu de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) s’ha reunit avui al matí amb el president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, la consellera de Presidència, Meritxell Budó, i el secretari d’Administracions Locals i de Relacions amb l’Aran, Miquel Àngel Escobar. Entre altres coses, l’entitat municipalista ha volgut transmetre al president el seu compromís amb la República Catalana i que està a la disposició de les institucions per fer aquest camí.

La delegació de l’AMI, encapçalada pel seu president, Josep M. Cervera, ha explicat també les accions que s’estan preparant des de l’entitat com a resposta a la sentència dels presos polítics que es preveu que es faci pública en els pròxims dies.

Avui fa 2 anys, l’1 d’octubre de 2017, Catalunya vivia la gran festa de la democràcia: el referèndum per la independència. Es celebrava el triomf de les urnes, es visualitzava el treball de tota una societat en xarxa, unida per materialitzar el dret a vot. Avui però, també tenim molt presents les imatges esgarrifoses de com un Estat, embogit per la seva impotència de no saber-ho parar de cap altra manera, sinó només a base de la força, començava a coartar els drets i llibertats dels ciutadans de forma brusca i sense mesura, a base de porres i garrotades.

D’aquest 1 d’octubre de fa 2 anys, en tenim sensacions contraposades. Sentiments molt intensos que cal verbalitzar i recordar. Per saber d’on venim i per tenir molt clar cap a on ens dirigim.

L’AMI, com a Associació que representa bona part dels municipis catalans manifestem que:

1. Continuarem defensant amb fermesa i convicció l’esperit de l’1 d’octubre, l’esperit d’unitat, de treball conjunt, discret i alhora efectiu, a favor de la República catalana. Amb forces renovades després de les eleccions municipals del maig del 2019 i amb les mateixes ganes i il·lusió que hi vam posar per fer possible el Referèndum a les viles, de forma pacífica, serena i en defensa de totes les persones que van rebre agressions per part dels cossos de seguretat de l’Estat.

2. Estarem al costat dels gairebé 600 electes locals i consistoris perseguits per les idees i per la implicació en la defensa de la República Catalana i els seus símbols. Defensarem l’exercici dels drets fonamentals i la lliure expressió ideològica, recollida en la Carta Europea d´Autonomia Local. No tolerarem l’intent de censurar la llibertat d’expressió als ajuntaments (com ja es recull en alguna sentència judicial) perquè els consistoris no són ni seran ens única i exclusivament de gestió, sinó també fonamentalment son els pilars de participació pública en política.

3. Tenim i tindrem ben presents tots els presos polítics catalans, exiliats i represaliats i estarem al seu costat i al de les famílies sempre que calgui.

4. Denunciem un cop més una presó preventiva injusta i desproporcionada i un judici farsa que ja anticipa una sentència farsa, totalment distorsionada i que respon a una operació d’estat per criminalitzar el moviment independentista català que és totalment legítim, pacífic i democràtic.

5. Fem una crida a tots els ajuntaments i al conjunt de la societat civil a la mobilització pacífica, ferma i unitària davant de qualsevol nova embestida repressora de l’estat espanyol.

Visca Catalunya Lliure.
Barcelona, 1 d’octubre de 2019

L’Assemblea General de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha reelegit per unanimitat de tots els assistents a l’alcalde del Port de la Selva, Josep Maria Cervera, com a president de l’entitat. La novetat és que compartirà el mandat amb l’alcalde de l’Ametlla de Mar, Jordi Gaseni. Cervera ho serà els dos primers anys, i Gaseni, el dos últims. L’assemblea d’avui, que ha reunit a gairebé 200 alcaldes i regidors a Manresa, també ha servit per renovar la directiva i l’executiva. Com a secretari ha estat escollit l’alcalde d’Altafulla, Jordi Molinera, i l’alcaldessa de Vic, Anna Erra, com a tresorera. Entre altres personalitats, l’acte ha comptat amb la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, el president del Parlament, Roger Torrent, i representants d’entitats com l’Assemblea, Òmnium Cultural, Súmate i l’ACM.

La resta de membres de la directiva de l’AMI són: Ramon Vancells (alcalde de Monistrol de Calders), Lluís Soler (alcalde de Deltebre), Elisabet Lizaso (alcaldessa de Camarasa), Cristina Mundet (alcaldessa de Vilobí d’Onyar), Mercè Esteve (alcaldessa de Begues) i Tònia Vila (alcaldessa d’Arenys de Munt). Tots ells formaven part de l’única candidatura que s’ha presentat a l’assemblea per presidir i dirigir l’AMI.

L’acte ha començat amb la benvinguda de l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, i a continuació, el president de l’AMI, Josep M. Cervera ha pres la paraula per manifestar l’adhesió de l’entitat a la resolució que es va aprovar ahir al Parlament en contra de la repressió de l’Estat espanyol i en record dels set independentistes empresonats ahir acusats de terrorisme. L’assemblea ha aprovat també el pressupost de l’AMI pel 2019, l’informe de gestió 2018 i s’ha fet la valoració de diverses campanyes engegades per l’entitat.

En el seu parlament, que ha acabat amb una ovació dels assistents, el president reelegit, Josep M. Cervera, ha demanat als alcaldes i alcaldesses que “ara ens toca preservar i enfortir l’AMI com a espai de trobada de l’independentisme municipalista. La trajectòria de la nostra entitat l’ha convertit en un símbol de la força del món local i de la unitat política. I això que en algunes ocasions passa desapercebut en el nostre entorn”. Cervera també ha criticat la repressió que ha patit el món municipal durant els darrers anys, amb gairebé 600 causes obertes, dient que “ens volen coartar la nostra llibertat d’expressió i els nostres drets polítics, reduint-nos a simples gestors dels nostres ajuntaments com si fóssim funcionaris. Davant d’aquesta situació el president ha recordat que “des de l’AMI hem reforçat els nostres serveis jurídics, tenim un equip d’advocats al vostre servei”. Per últim, Cervera ha explicat que el seu pla “és el de sumar complicitats, el de buscar la unitat i de continuar treballant des de cada racó del territori amb totes i tots els que creuen que la solució és a les nostres mans”.

El president del Parlament, Roger Torrent, ha demanat als alcaldes de l’AMI que els ajuntaments assumeixin “un paper protagonista” davant de la sentència dels presos polítics, mentre que la consellera de Presidència, Meritxell Budó, ha dit que una crida a “no caure en el parany” i vetllar perquè el moviment independentista “segueixi sent exemplar”.

NOVA EXECUTIVA AMI 2019

(Foto: ARA)

Més de 600.000 persones han tornat a sortir al carrer avui a Barcelona, en una nova manifestació de la Diada, “la més difícil”, segons han dit les entitats organitzadores. Des de l’escenari, situat a la plaça d’Espanya, però també des dels carrers s’ha demanat unitat estratègica a l’hora d’afrontar una possible sentència condemnatòria dels presos polítics. Centenars d’alcaldes i alcaldesses han tornat a participar en la Diada, representant els seus municipis.

L’acte de la Diada avui no comptava amb polítics i s’ha donat tot el protagonisme a la gent que, una vegada més no ha fallat i ha sortit al carrer per reivindicar el dret a l’autodeterminació i la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats, així com la fi de la repressió. Durant els parlaments de les entitats organitzadores, ANC, Òmnium i l’AMI, el president d’aquesta última, Josep Maria Cervera, ha volgut agrair en nom dels alcaldes i alcaldesses “als centenars de persones que cada setmana us trobeu davant dels ajuntaments i les presons. Gràcies per traslladar el vostre escalf als nostres presos polítics”. També ha tingut paraules dirigides a la Unió Europea dient que “és una anormalitat que a l’Europa del segle XXI hi hagi presos polítics. Europa, escolta! No miris cap a una altra banda! Perquè, a més de presos, també hi ha més de dos milions de ciutadans catalans i europeus sense representació al teu Parlament”.

Cervera també ha demanat l’esforç per trobar l’estratègia col·lectiva “que recuperi l’esperit i unitat que va fer possible l’1-O”, sobretot tenint en compte que possiblement hi haurà una sentència condemnatòria pels presos polítics. El president de l’AMI ha assegurat que “el món local hi serem” i que ens ha arribat el moment de demostrar la solidesa de la nostra entitat, i el compromís amb la independència fundacional”.

La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, també ha parlat d’unitat dient que “necessitem aquella unitat que prioritza els objectius polítics del moviment independentista. La que ens va portar a grans victòries, malgrat repressió, amenaces i confiscacions. Acabem junts el que vam començar junts!”, i el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha recordat que “al davant hi tenim un Estat venjatiu, però davant la seva venjança, la vostra determinació”. Igual que l’AMI i l’ANC, Mauri també ha reivindicat unitat dient que “als nostres polítics els demanem sentit d’Estat. No ens perdem en batalles estèrils, construïm la resposta democràtica davant dels que ho faran tot per salvar el seu règim”.

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha acompanyat aquest matí el conseller d’Interior, Miquel Buch, que estava citat a declarar al  Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) investigat i acusat d’un delicte de desobediència i de prevaricació per l’organització del referèndum de l’1 d’octubre quan era alcalde de Premià de Mar i president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM).

Buch ha estat acompanyat per tot el Govern en ple, encapçalat pel president de la Generalitat, Quim Torra. Per part de l’AMI, hi han assistit la tresorera i el secretari, Rosa Vestit i Joan Rabasseda, respectivament, i el membre de l’executiva i alcalde de l’Ametlla de Mar, Jordi Gaseni.

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) s’ha reunit avui dijous, 4 de juliol, amb el president de la Generalitat, Quim Torra, dins la ronda de contactes amb entitats i partits. A la reunió amb Quim Torra, que ha tingut lloc al Palau de la Generalitat, hi ha assistit el president de l’AMI i alcalde del Port de la Selva, Josep M. Cervera, i els vicepresidents, Annabel Moreno, alcaldessa d’Arenys de Mar, i Eudald Calvo, alcalde d’Argentona.

 

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha celebrat avui al Temple Romà de Vic el darrer Consell Directiu d’aquest mandat i el primer després de les eleccions municipals del 26 de maig. Entre altres temes, s’ha presentat un informe sobre les majories independentistes als nous consistoris catalans, del qual se’n desprèn que un total de 65 municipis podrien entrar a l’AMI, mentre que 34 en podrien sortir.

Al Consell Directiu també s’ha valorat la campanya Regidor per la República que va engegar l’AMI perquè els càrrecs electes escollits a les passades eleccions municipals prometessin el seu càrrec utilitzant una fórmula que els comprometia en continuar treballant per a la República Catalana. Segons ha explicat el president, Josep M. Cervera, “estem acabant de recollir tota la informació. Actualment tenim la de 500 municipis i estem per sobre dels 2.500 regidors que van utilitzar la fórmula de l’AMI”. Tot fa pensar que el resultat serà molt semblant al de la campanya del 2015, Regidor per la Independència, a la que s’hi van acollir més de 4.200 regidors. Cervera ha assegurat que “es confirma que, a diferència del que a alguns els agradaria, l’independentisme està més viu i fort que mai. Hi ha més regidors independentistes ara que el 2015”.

La sessió d’avui ha servit per acomiadar alguns membres de l’executiva i directiva que deixaran de formar-ne part, un total de 15, entre ells càrrecs com la secretaria, la tresoreria i dues vicepresidències. La renovació es farà factible en la propera assemblea general que està prevista pel proper 27 de setembre a Manresa. El president de l’AMI ha entregat un petit obsequi (un llaç groc de pell) als alcaldes que han plegat i els ha agraït la feina feta i el seu compromís.

Desenes d’alcaldes i alcaldesses han participat avui dimarts 2 de juliol a la manifestació que s’ha fet a Estrasburg, davant de la seu del Parlament d’Europeu, que es constutïa avui, per demanar que no es vetin els diputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Oriol Junqueras, escollits eurodiputats en les eleccions europees del 26 de maig. L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) hi ha estat present amb una delegació encapçalada pel president de l’entitat, Josep M. Cervera, i la vicepresidenta, Annabel Moreno. La concentració, organitzada per l’ANC, tenia com a lema Omplim Estrasburg i hi han participat unes 10.000 persones.

Després de la manifestació s’ha fet un acte amb diversos parlaments, on també hi ha intervingut Josep M. Cervera. Ha començat dient que “malgrat que a molts els sembli que ja n’hi ha prou de manifestacions” des de l’AMI “estem convençuts que hem d’aprofitar totes les oportunitats per explicar el que ens està passant, per denunciar que tenim presos i exiliats polítics”. Cervera també ha dit que l’acte servia per “mostrar-los el nostre suport” i explicar al món la repressió a la què ells estan sotmesos “però també milers de ciutadans del nostre país només per voler decidir democràticament el nostre futur”. Per últim ha recordat que “som aquí” per reivindicar el dret a ser representats en el Parlament Europeu, el dret de 2.000.000 de ciutadans europeus “que hem triat democràticament a Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comin perquè siguin la nostra veu i la del dret a l’autodeterminació de Catalunya”.

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI), l’Assemblea (ANC) i Òmnium Cultural (ÒC) han presentat aquest matí a Barcelona les línies mestres de la manifestació de la Diada 2019. El lema escollit per aquest any és Objectiu Independència. “Necessitàvem tornar a fixar un objectiu polític, no deixar que la repressió política aconsegueixi l’efecte d’abandonar aquest objectiu polític”, ha dit la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie. Per això, ha volgut subratllar la importància de la unitat estratègica com a condició “imprescindible” per aconseguir la independència. La manifestació tindrà com a epicentre la plaça d’Espanya, lloc on hi confluiran els sis carrers que hi desemboquen: Creu Coberta, Tarragona, Gran Via, Paral·lel i Maria Cristina. Segons s’ha explicat a la roda de premsa, la intenció és simbolitzar com, des de la diversitat i la pluralitat ideològica, la societat s’uneix en un objectiu comú: la independència.

El president de l’AMI, Josep Maria Cervera, ha assegurat que aquesta Diada “serà excepcional” perquè entre altres coses “possiblement ja tindrem la sentència del Judici Farsa als nostres presos polítics”. Cervera ha dit que “no podem permetre que el temps normalitzi l’aberració democràtica que patim”, i ha demanat als alcaldes i regidors “que tinguin present que, a més de fer funcionar els seus pobles i ciutats, també ens cal el seu compromís amb la construcció de la República Catalana”.

A l’acte d’avui també s’ha presentat la samarreta de l’Assemblea per la Diada 2019. En aquest cas, s’ha agafat la imatge d’un estel com a metàfora de la unió estratègica que ha de conduir cap a la independència. El color d és el blau turquesa, que representa l’horitzó i transmet “esperança i futur”.