GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (7)

ENTREVISTA A MARTA MADRENAS, ALCALDESSA DE GIRONA

Marta Madrenas (JxCAT) és alcaldessa de Girona (Gironès) des del 2016 i diputada al Parlament de Catalunya. Ciutat activa, enèrgica i capital de província amb 100.000 habitants. Amb l’arribada del Covid19 Girona ha exercit la seva capitalitat i s’ha bolcat en la informació pública com a eina més potent per donar a la ciutadania. Redefinir una gran estructura municipal en pocs dies i que la gent respongui de forma exemplar, fa que l’alcaldessa se senti molt orgullosa dels treballadors municipals. Ens ho explica al detall en la següent entrevista.

 

-En el context d’una ciutat gran com és Girona quina és l’organització que es planteja des del primer moment que es decreta la pandèmia?

Lamentablement vam tenir el primer cas de Covid19 fa 21 dies i vam crear, ràpidament, el comitè assessor format pels regidors responsables, els caps d’àrea responsables i els caps d’emergències per gestionar tota la crisi. A més a més, a Girona ja teníem un protocol de feia temps per casos de pandèmia i ens va servir de guia. Vam estar activitats i ben estructurats ràpidament.

-Quines són les principals prioritats en aquesta crisi?

Bàsicament són dues prioritats: ajudar i col·laborar amb la Generalitat en la preservació de la salut pública; i, per altra banda, la gestió dels serveis públics essencials. Pel que fa a la salut pública, des de l’ajuntament ens centrem en la informació que podem oferir. Tenim una pàgina web a l’ajuntament on s’hi pot trobar tota la informació útil per la ciutadania. Hi ha preguntes freqüents de Girona. També tenim un telèfon que funciona de 8 del matí a 6 de la tarda amb vàries línies perquè tothom de Girona pugui consultar qualsevol tema, sigui de la ciutat o no. Qualsevol dubte, reflexió, pregunta… En segon lloc hi ha la policia que ens ajuda a fer factible un confinament més intens. Els equips de neteja també són important en aquests moments, per desinfectar les zones especialment sensibles i per descomptat els serveis socials, que gestionen els col·lectius especialment vulnerables.

-Ha comentat que s’ha habilitat un telèfon. Quin tipus de trucades s’atenen?

Vam començar amb unes 200 al dia i ara se n’atenen per sobre de les 400. Són trucades molt diverses relacionades amb les empreses, autònoms, impostos, persones que volen ser voluntàries i que derivem a entitats o ONG’s, gent que se sent sola… Repetim molt a la gent, ara, que han de ser els nostres ulls, les nostres antenes i els hi recomanem que truquin a aquest telèfon i ens ho comentin.

-Quantes persones estan treballant a l’Ajuntament durant el confinament?

Els serveis que no són essencials estan treballant des de casa. El teletreball ja el teníem articulat. Tenim però retents que no fan teletreball sinó que fan suport a altres serveis que tenen més feina. Vaig fer un Decret perquè el personal de l’ajuntament estigui a disposició del què calgui i està responent de forma exemplar. Pel seu grau de compromís, sento un orgull profund per tots els treballadors públics de l’ajuntament de Girona. Ara se’ls hi pot dir, en majúscula servidors públics. Compto amb el 100% de la plantilla, només s’han exclòs unes 70 persones que tenen situació de risc de salut.

-Com és la coordinació amb les altres administracions?

Amb el govern de Madrid és gairebé inexistent perquè no tenim temes que ens abastin a tots dos. Sí que critico que no s’hagi apostat per un confinament més sever des del primer moment. També he de dir que les propostes econòmiques em semblen febles. La central de compres només va servir per complicar la gestió. Ara la primera preocupació és la salut pública però després vindran els efectes econòmics terribles i em sembla que el govern no està articulant tot el que hauria d’articular. Em semblen poques les ajudes a autònoms i petits empresaris i comerços perquè no donen prou seguretat.

-I amb el govern de la Generalitat?

Crec que hi ha dèficits d’informació per als municipis en temes de salut. S’ha creat fa pocs dies una base de dades amb informació per municipis, però no ens és útil perquè ens falta informació, per exemple dels confinats que hi ha a la ciutat seguint les instruccions del propi departament de Salut, o dades més detallades de les defuncions. Els alcaldes no hem tingut la informació que necessitàvem ràpid i transparent. Ens cal un registre municipi per municipi, de morts, contagiats i confinats. Si no tenim això, posem en risc contínuament als nostres professionals perquè no saben si allà on van hi ha persones confinades.

-I la resposta de la ciutadania?

Molt bé, cal felicitar els gironins i a les gironines malgrat les 60-80 denúncies que posem al dia de la gent que es salta el confinament.

-Ha tingut contactes aquests dies amb empresaris i petits autònoms?

Sí, i són els que em preocupen més. Se’ls ha d’ajudar quan demanin ERTOS. Als autònoms se’ls hi ha d’eliminar la quota d’autònoms, ara mateix, ja no hauríem de pagar la del març. Es prenen mesures, però l’efectivitat triga. No els hi estan donant seguretat, ni se senten protegits per l’administració.

-Quina és la radiografia sanitària de Girona en aquests moments?

A la regió sanitària de Girona, que engloba una mica més fins i tot que la pròpia demarcació, les últimes dades que tenim són de 1028 positius i 63 defuncions, 17 de les quals a Girona ciutat. Costa molt, però tal i com he comentat, de saber quina és la incidència exacta sobre la ciutat. Aquesta és la meva queixa. Els alcaldes hauríem de saber quants morts tenim, de quin barri són, si eren persones vulnerables… Si jo tinc aquesta informació puc prendre mesures sobre un barri concret, puc actuar en conseqüència. A nivell hospitalari, tenim tots els hospitals integrats, públics i privats i s’està treballant en un altre equipament per fer d’hospital de campanya. Hem habilitat també un altre equipament per acollir a 80 persones sense sostre.

-En aquest moments es veu la sortida?

Crec que veurem la sortida a nivell sanitari d’aquí a un mes, però després vindrà tot el post emergència: el sector econòmic, la protecció de les persones, les escoles…

-Quins esdeveniments importants ha hagut de cancel·lar la ciutat de Girona?

El més important i que té més impacte en la ciutat és el Temps de Flors al maig, si bé també ha afectat a festivals com l’Strenes o el Black Music. També és important l’afectació que ha tingut sobre la programació diària de la ciutat de caràcter esportiu, cultural o lúdic i formatiu, per exemple dels Centres Cívics, i que donen servei a moltíssima gent.

-A nivell global. Què n’hem de treure d’aquesta crisi?

He anat tan enfeinada que no he fet encara una reflexió intensa com a societat. Crec però, que hem de canviar el paradigma del què som com a societat. En un mes hem vist com algunes coses que teníem per segures, s’esmicolen. Aquesta crisi, ens farà canviar radicalment com a societat, en tots els sentits.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (6)

ENTREVISTA A M.CINTA LLAÓ, ALCALDESSA D’EL PERELLÓ (BAIX EBRE)

Maria Cinta Llaó (ERC) s’ha estrenat com alcaldessa d’El Perelló (Baix Ebre) aquesta legislatura, després de vuit anys com a regidora. En menys d’un any ja li ha tocat fer front a dues problemàtiques importants, els efectes del temporal Glòria, i ara aquesta crisi sanitària sense precedents. El Perelló és un municipi de gairebé 3.000 habitants, on el sector primari és essencial en la seva economia, sobretot l’oli i la mel, de la que en són els primers productors de Catalunya. El sector turístic també és important en un municipi que té tant muntanya com mar.

 

-Les Terres de l’Ebre sou, de moment, la regió amb menys afectació pel coronavirus, però tot i això com ho esteu vivint?

Crec que com a tot arreu, preocupats i amb molta incertesa per com evolucionarà tota aquesta pandèmia i els temps complicats que haurem d’afrontar en el futur.

-El sector primari és essencial al vostre municipi. De quina manera l’ha afectat?

Un producte del sector primari important al nostre municipi és l’oli, la campanya ja va acabar fa temps, i com que molta part de pagesos són de cap de setmana, seguint les recomanacions han deixat d’anar a la terra i l’activitat ha quedat reduïda als pocs professionals que queden. L’agricultura, efectivament, és un sector essencial.

-Sou productors de mel, què passarà amb aquest sector?

Si, El Perelló és el primer productor de mel de tot Catalunya, i ara els apicultors continuen fent la seua feina perquè tot just és el temps d’extreure la mel de les arnes i al mateix temps fer la transhumància cap a altres territoris on les floracions són més tardanes per d’aquesta manera no interrompre la pol·linització que fan les abelles, tan important per a la naturalesa, i també perquè els mercats estiguin proveïts de mel, un producte tan necessari i bo. Això si, molt conscienciats amb l’estat d’alarma i prenent totes les mesures de precaució dictades per les autoritats sanitàries.

-Heu hagut de suspendre una de les fires més importants del sector, com el Firabril. Què ha suposat això? Teniu previst fer-la més endavant?

Malauradament així ha hagut de ser. Aquest any, els dies 4 i 5 d’abril n’era ja la 142a edició, una de les més antigues de Catalunya, una fira molt important per als sectors de la mel i l’oli del què el nostre poble també n’és un gran productor. Ja ho teníem tot preparat i ara ha sigut, per dir-ho d’una manera, desfer tota la feina feta, justament enguany que volíem donar-li molts canvis. Hem decidit no fer-la més endavant, la nostra Firabril com el seu nom diu, ha de ser a l’abril. L’any vinent, si tot va bé, com esperem i així serà, la gaudirem amb més ganes. Dins de la mateixa Firabril també hi havia programat un concert d’Oques Grasses, l’hem ajornat, però a hores d’ara encara no sabem quan el podrem fer.

-Quina ha estat la resposta dels veïns i veïnes d’El Perelló davant la crisi sanitària?

La resposta dels nostres veïns i veïnes ha estat excel·lent. Des del primer moment han seguit totes les recomanacions de confinament i han adoptat totes les mesures sanitàries quan surten al carrer per a l’adquisició de productes alimentaris o farmacèutics, i des d’aquí els vull donar les gràcies. Ara com ara, al nostre poble tenim la sort de no tenir cap persona infectada .

-Com enfoqueu la temporada d’estiu?

Algú ho sap com s’ha d’enfocar la temporada d’estiu? Són temps d’incerteses, ningú sabem encara quant de temps durarà la pandèmia. Nosaltres tenim la sort que el nostre municipi té mar i muntanya, però l’estiu ja és aquí i les nostres platges, com tantes altres del litoral català, van ser destrossades pel temporal Glòria i encara no les tenim adequades per als turistes, ja que això és un treball que han de fer des del Servei de Costes del Govern Central. Pel que fa a l’afectació, clar que sí que ens afecta. Sobretot a la restauració, al comerç i als serveis de tota mena, és molt dur per a tots.

-Segones residències. Heu tingut algun problema?

Tenim moltes segones residències, però la veritat és que no hem tingut cap problema. Si és cert que el primer cap de setmana molta gent de fora van venir a passar-lo aquí, perquè hem de ser sincers i reconèixer que l’inici del confinament molta gent no se’l va prendre seriosament, però ara m’atreveixo a dir que no tenim quasi ningú de fora del poble.

-Què és el que més li preocupa com alcaldessa d’El Perelló?

La preocupació més important a hores d’ara és que cap veí o veïna es vegi afectada per la Covid-19. Quan hàgim superat la pandèmia tindrem a sobre la taula el problema econòmic que afectarà moltes famílies, perquè el nostre poble té moltes petites empreses de serveis i moltes d’elles a hores d’ara ja han hagut de fer ERTOS. Des de l’Ajuntament, com ja hem comunicat, un cop acabat el període de crisi i dins de les nostres possibilitats dedicarem tot el nostre esforç per avaluar-ne els efectes i aprovar-ne les mesures que són de competència municipal.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (5)

ENTREVISTA A MERITXELL BAQUÉ, ALCALDESSA DE VALLBONA D’ANOIA (ANOIA)

Meritxell Baqué (CUP) és alcaldessa de Vallbona d’Anoia (Anoia) de les passades eleccions i farmacèutica de professió. L’Anoia -i la conca d’Òdena en concret- ha estat, malauradament, notícia des de l’inici de la crisi, pel brot de coronavirus que hi ha tingut lloc i per ser una de les zones que es va confinar primer. Tot i que el municipi de Vallbona d’Anoia no forma part de la zona confinada, sí que s’ha vist afectada per la situació perquè ha condicionat el desplaçament de les persones i el funcionament d’alguns serveis. Amb uns 1.400 habitants, Vallbona d’Anoia està situat al sud-est de la comarca de l’Anoia, solcat pel riu Anoia i d’altres afluents, amb les muntanyes de Miramar i Llobreia que fan d’atalaia del poble. L’alcaldessa destaca que la coordinació i el treball conjunt han estat clau per afrontar la situació i que caldrà reflexionar i fer un aprenentatge com a societat per a potenciar la sanitat i lluitar pels serveis públics.

 

-Vallbona d’Anoia no forma part de la zona de l’Anoia confinada, però segur que heu hagut de prendre mesures…

Sí, des de l’ajuntament hem gestionat el manteniment dels serveis mínims i ens hem organitzat tant per fer teletreball com per fer front als serveis de neteja, reduccions de jornada, ús dels equips de protecció, etc… A l’ajuntament hi ha 2 administratives que atenen a porta tancada i que fan torns i els regidors i regidores també ens organitzem per no descuidar cap detall, tot i que s’han anul·lat les juntes i els plens.

Des de l’ajuntament s’ha coordinat un servei de voluntariat d’unes 15 persones per tal que les persones que no es trobaven bé o la població més gran no sortís al carrer i que no els faltés de res. Es va fer una bustiada amb les informacions d’interès per tal que tothom que ho requerís es pogués posar en contacte amb nosaltres. També hem aturat l’impost de vehicles i el de béns immobles i la llar d’infants farà una bonificació dels quinze dies de març en què els infants no hi han pogut anar.

-Quina ha estat la resposta de la ciutadania, així com de les empreses i comerços de Vallbona?

La resposta de tothom ha estat molt bona, tant pel que fa a les recomanacions com amb l’ajuda de les persones més grans. La majoria d’elles ha pogut comptar amb algun familiar proper que ha pogut ajudar i la resposta del voluntariat, afegida a aquest fet, ha estat molt positiva.
Pel que fa a les empreses, n’hi ha que continuen l’activitat en la mesura del possible, sempre mantenint les recomanacions de protecció, i els comerços han fet un gran esforç per aplicar aquestes mesures. També han reduït horaris.

-I com veu els ànims de la gent del poble?

Crec que tots hem anat prenent consciència del problema de forma progressiva, però el nostre cas, amb la proximitat amb la vall d’Òdena, on es va donar la notícia de les primeres mostres positives de coronavirus, a tothom li ha tocat de prop i tothom ha vist molt ràpidament que cal confinar-se per responsabilitat.

-S’han donat iniciatives espontànies de la ciutadania per organitzar ajuda o altres accions?

Hi ha un grup de persones que ha elaborat 300 mascaretes a les cases, coordinats per la regidoria de sanitat, adreçats a la protecció de les persones del poble i també als serveis i comerços. I la intenció és continuar fent-ne per tal que en tingui tothom. Com a farmacèutica, tinc coneixement directe de la dificultat de trobar equips de protecció i gels desinfectants, per tant, tota ajuda en aquest sentit és molt benvinguda.

-Alcaldessa, és aviat per dir-ho però què caldrà canviar i amb què podrem millorar un cop acabi la crisi?

Crec que haurem de fer un aprenentatge com a societat per valorar i lluitar per millorar els nostres serveis públics i treballar per tal que hi hagi recursos per a tothom. I també n’haurem de treure conclusions a nivell organitzatiu perquè hi ha mancances per aplicar el teletreball per exemple, tant d’equips com de software. Això s’ha de preveure per un futur.

També penso que caldrà pensar com s’ha gestionat la crisi i el poc marge d’autonomia que tenim els ajuntaments. A més, com que la gestió s’ha condicionat a la política, l’estat espanyol ha limitat molt el que podem fer, per tant, ens cal la implementació de la república a Catalunya per poder canviar les coses.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (4)

ENTREVISTA A VALENTÍ JUNYENT, ALCALDE DE MANRESA (BAGES)

Valentí Junyent (JxM) és alcalde de Manresa (Bages) des de fa 9 anys. Ciutat industrial, comercial i universitària. Manresa s’alça com un dels centres neuràlgics de la Catalunya Central amb gairebé 80.000 habitants. Gestionar una crisi d’aquesta magnitud que ha arribat de forma sobtada i imprevista no ha de ser gens fàcil però confia en els seus equips, en els professionals i en la responsabilitat individual de cadascú de nosaltres. També té molt clar que, per afrontar la crisi econòmica que es derivarà de la sanitària, caldrà estar al costat dels nostres botiguers, autònoms i empresaris i canviar de mentalitat per valorar el què és local per davant la globalitat.

 

-Manresa, gairebé 80.000 persones i a escassos quilòmetres del focus actiu de la Conca d’Òdena, com ha afectat això a la ciutat?
És cert que hi ha hagut algun transvasament de malalts cap a centres hospitalaris de Manresa, però de moment està tot controlat. A Manresa hi ha 2 edificis que funcionen com a hospital, un de públic i l’altre privat que, en aquests moments, ja està donant servei públic.

-Com es planteja l’Ajuntament de Manresa coordinar totes les unitats que gestionen la crisi del COVID19?

Hem creat un comitè de crisi de 7 persones que ens reunim, en part, telemàticament cada matí. El comitè de crisi està format per 3 polítics (alcalde, 1r. Tinent d’alcalde i regidor de seguretat ciutadana i protecció civil) i 4 tècnics: el secretari, la cap de protecció civil i 2 càrrecs de confiança. Els acords que prenem en aquesta reunió els comuniquem als caps de secció i serveis i a la resta del govern municipal.

-Quins són els àmbits més actius en aquets moments a nivell municipal?                                                                                                                  

Els tres àmbits més actius a nivell municipal ara mateix són la Policia Local, els serveis socials que gestionen el menjador social i l’atenció domiciliària, i, desgraciadament, el cementiri. L’àmbit sanitari no el gestionem directament nosaltres perquè hi ha la Fundació Althaia que es coordina directament amb l’ICS i, evidentment ens va informant de tota l’actualitat.

– Com ha estat la coordinació amb les altres administracions?

Des del govern de la Generalitat, ens arriba molta informació des de Protecció Civil i també a través de la delegada del govern a la Catalunya Central. Ella ens gestiona els dubtes que ens van sorgint als alcaldes i alcaldesses i que són molt diversos i variats. La relació és molt fluïda.

-Els comerç i els mercats com estan funcionant?

Es mantenen els comerços que tenen autoritzada l’obertura, i també les parades d’alimentació del mercat del dimarts i els mercats de productes agraris locals i de primera necessitat elaborats al propi territori, només parades d’alimentació. Hi ha un públic que hi ha de poder anar a comprar, sempre mantenint la distancia correcta.

– A nivell industrial, Manresa té molts polígons. Quina és la línia que han adoptat les empreses?

La iniciativa és de cada empresari. Hi ha empreses importants que ja han anunciat que reduïen la producció, altres l’han aturat i alguna ha anunciat ERTO. La majoria han hagut de prendre decisions importants.

-En l’àmbit sanitari les xifres a Manresa són les següents: 23 morts i 134 ingressats a Althaia. Quina és la previsió?

La previsió, malauradament, és que encara pujarà en els propers dies.

-Com valora la resposta dels manresans/es?

La gent està respectant majoritàriament totes les mesures de confinament. Els carrers estan pràcticament deserts. Només obren botigues d’alimentació i farmàcies. Els manresans estan respectant el confinament de manera exemplar.

-Voldria destacar alguna fet especial de la seva ciutat i la seva gent?

Sobretot el voluntariat, la gent que s’ha ofert per anar a comprar a les persones que viuen soles i que estan aïllades i que ha coordinat la regidoria de Serveis Socials. També la gent de la industria tèxtil, sobretot alguna empresa de cintes, que han ofert productes, fins i tot alguna donació, perquè els hospitals tinguessin els elements de protecció amb les condicions de seguretat més òptimes.

-Després d’aquesta crisi sanitària, com es preveu que s’afrontarà la crisi econòmica?

Res tornarà a ser igual. A part de canviar el model de treball hi haurà un abans i un després. Hem de tenir molt clar que els que ens treuen de l’atzucac són els més propers i tots n´haurem de prendre consciència. Les empreses petites i mitjanes i els autònoms són l’essència del teixit econòmic d’aquest país i els haurem d’acompanyar perquè seran claus per la remuntada econòmica. Per sortir d’aquesta crisi, ens haurem de refiar del més proper, de l’economia local i deixar de ser tan globals.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (3)

ENTREVISTA A JOSEP COMA, ALCALDE DE MOLLÓ (RIPOLLÈS)

Josep Coma (JxCat) és l’alcalde de Molló des del 2011, un municipi situat en plena Vall de Camprodon. Molló és un municipi transfronterer, ja que té a tocar Coll d’Ares, el coll de muntanya dels Pirineus que uneix les comarques del Ripollès i el Vallespir. Com passa en la majoria de pobles de la comarca, Molló té una població envellida però, alhora, també hi ha moltes segones residències. El seu vessant turístic, amb la natura com a protagonista, és la que més destaca. També compten amb un parc d’animals, Molló Parc i amb una de les tradicions ramaderes més seguides del país, la Tria de Mulats d’Espinavell.

 

-Quina ha estat la vostra principal preocupació des que va esclatar la crisi sanitària?

Traslladar a la ciutadania tota la informació del que es podia i fer i del que no en la situació en què ens trobàvem. També seguir totes les actuacions que recomanava la Generalitat o l’Estat des que s’ha decretat l’estat d’alarma i, sobretot, garantir que totes les persones que es quedaven confinades a casa seva no els faltés de res i estiguessin tranquils.

-Molló té una població envellida, tal com passa en altres municipis petits del Ripollès. Com s’està ajudant a la gent gran tenint en compte que són el col·lectiu més vulnerable?

El primer que he de dir és posar en relleu la sort que tenim de ser un poble, perquè això fa que les xarxes veïnals encara funcionin. En molts casos han estat els mateixos veïns els primers que s’han preocupat de les persones més grans i que viuen soles. Per tant, aquest és un valor positiu dels pobles petits com el nostre, ja que ens ha permès solucionar problemàtiques concretes. També s’ha de dir que gràcies als serveis socials que tenim mancomunats a nivell comarcal a través del Consorci de Benestar Social del Ripollès s’ha fet un seguiment de les persones més vulnerables. Els cossos de seguretat i la Creu Roja també ens han ofert la seva ajuda per si hi ha alguna necessitat. I tot plegat sota la coordinació de l’Ajuntament. Ara com ara s’ha garantit tot l’abastament i necessitats que puguin tenir tots els nostres veïns.

-Com gestioneu les visites al metge o tot el tema de la medicació?

Des que va començar la pandèmia i que la Generalitat va començar a veure que s’omplien i col·lapsaven els centres d’atenció primària, se’ns va comunicar que es tancava el nostre consultori local (teníem visita de metge i infermeria dos matins a la setmana) i que s’acumulava tot en el CAP de la Vall de Camprodon. La veritat és que de moment no hi ha hagut cap necessitat de ningú d’anar-hi, tenint en compte que la gent que necessita receptes les pot obtenir a la Farmaciola que hi ha al poble.

-I en el tema de l’alimentació? Heu tingut algun problema?

Mira, les poques botigues que hi ha a Molló són de queviures i d’una mica de tot i, per tant, s’han mantingut obertes. En tenim tres d’aquestes i una carnisseria i poden obrir. Des de l’Ajuntament també ens hem assegurat que no hi hagi problemes de subministrament i, per tant, no hi ha problema amb fer arribar tota classe d’alimentació. En el cas del pa, com que no tenim forn, l’anem a buscar a municipis propers perquè la gent no s’hagi de desplaçar. De fet, aquestes petites botigues de queviures són les que ens asseguren la subsistència no només en aquest període de crisi que estem patint sinó durant sempre.

-Molló també ha hagut de fer front a la problemàtica de les segones residències, on molta gent ha preferit confinar-se a zones de muntanya i platja i no quedar-se a les grans ciutats. Com us ha afectat?

Des que la Generalitat va ordenar el confinament, just abans que es decretés l’estat d’alarma, és cert que hi va haver gent que va decidir traslladar-se a les segones residències, segurament perquè són pobles més petits, que assegura tenir menys contacte amb gent i amb possibilitat de tenir més contacte amb la natura. En definitiva, un lloc més segur. Per tant, és cert que hi va haver gent que es va traslladar a les segones residències que tenen a Molló, però aquesta gent no s’ha mogut més i ens han fet saber que tenen previst quedar-se durant tots els dies que duri el confinament a Molló, evitant així desplaçaments.

És veritat que el primer cap de setmana de confinament, el del 14 i 15 de març, vam detectar que alguna família va venir de cap de setmana i va tornar a marxar tot i haver-hi l’ordre d’evitar-ho. A partir d’aquest cap de setmana ja no tenim coneixement que hagi tornat a passar, si més no al nostre municipi.

-L’alcalde ho deu tenir difícil per estar confinat en un municipi com el seu, on tota ajuda és necessària. Com passa el dia a dia?

És cert que el confinament m’és complicat de complir-lo perquè malgrat que tenim un canal de whatsapp per on informem de temes que afecten el municipi, és cert que hi ha persones grans que això no els arriba. Per tant, aquests dies, entre altres coses, m’ha tocat anar a escampar i enganxar bans, anar a visitar gent gran per saber si estan bé i fins i tot desplaçar-me a Camprodon per anar a recollir les targetes menjador del Departament d’Educació. També he hagut d’anar a l’Ajuntament per organitzar determinats serveis. Per tant, em costa bastant complir el confinament.

-Ens pot transmetre un missatge positiu, malgrat el que estem vivint?

Hem de tenir esperança i confiança en el nostre sistema sanitari i d’emergències, que realment és molt potent i amb uns professionals de molt nivell. També crec que en moments de crisi la societat dóna el millor de si i suposo que, després d’aquesta pandèmia, aprendrem a millorar qüestions que fins ara, malauradament, no valoràvem, com ara poder sortir i fer activitats a l’aire lliure. N’estic segur que canviaran coses i canviaran per anar millor com a societat.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (2)

ENTREVISTA A LOURDES ALUJA, ALCALDESSA DE PRADELL DE LA TEIXETA (PRIORAT)

Lourdes Aluja (JUNTS) és alcaldessa de Pradell de la Teixeta (Priorat) des de les darreres eleccions de l’any 2019 però abans ja havia exercit de primera tinenta d’alcalde des de l’any 2015. Amb una mica menys de 200 habitants, Pradell de la Teixeta és un municipi que afronta els reptes de futur amb la mirada posada en les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies, infraestructures encara molt deficitàries o bé inexistents a la comarca. Amb una població on predomina la gent gran i amb una quantitat destacable de segones residències, des de l’ajuntament i el municipi emprenen, tot i les dificultats, diverses iniciatives culturals, com un festival anual genuí i poc corrent en un poble petit i la recuperació de patrimoni musical local, al mateix temps que fomenten un patrimoni natural i paisatgístic -excursions, barraques de pedra seca, un molí d’oli i arquitectura singular- en un entorn privilegiat.

 

-Com a alcaldessa, podeu definir com ha canviat el vostre dia a dia breument, des de l’inici de la crisi?

Des del primer moment en què ja es van tancar les escoles de Falset i es va aturar el transport escolar vam creure que era imprescindible confinar la comarca i, per aquest motiu, ja vam començar a fer reunions diàries cada tarda en l’àmbit comarcal (via telemàtica) per coordinar esforços, sobretot per evitar que la gent que hi té segones residències vingués al municipi. Tenim una població molt envellida, per tant, de risc. Els serveis de l’ajuntament es fan tots de forma telefònica i per correu electrònic. El primer cap de setmana encara va venir algú, per això vam fer especial atenció a comunicar que no es vingués al municipi. Per tant, vam potenciar aquest missatge i la coordinació de tota la comarca en aquest sentit.

-De quina forma ha afectat els sectors principals del vostre municipi, o si és en el cas agrícola, si les activitats continuen com habitual? I en el cas de turisme, entenem que també ha afectat…

Ara per ara no és temporada de fruita seca ni d’oliva, per tant el sector no està actiu. L’horta existent és de consum privat, la gent hi ha anat per esporgar i cremar la fullaraca, tot i que ara no hi ha collites, perquè finalitzarà el permís de la crema per l’arribada del bon temps. Al municipi hi ha un forn, una carnisseria i una agrobotiga, que donen servei però en el cas del forn, que és artesà, es va comprar tot el material per a l’elaboració de les mones i potser no es podran fer.

Pel que fa al turisme, a part de les segones residències, també hi ha dues cases rurals, però ara estan tancades a causa del coronavirus. El municipi compta amb un patrimoni natural i paisatgístic que atrau el turisme, amb diversos elements singulars, com les barraques de pedra seca -amb set rutes a peu per fer en família- , un molí d’oli i una església amb arquitectura singular, i creiem que tota la comarca té un gran potencial en aquest sentit. Amb tot, existeix una problemàtica que dificulta molt l’emprenedoria i el fet que la gent jove es pugui quedar al poble, que és la manca d’infraestructures de fibra òptica. Els problemes de connexió a la xarxa són constants i per això la gent jove no es pot quedar a treballar al poble, fet que ha provocat la despoblació i l’envelliment.

A Pradell també hi ha dues granges de gallines i un celler. I estic convençuda que tindríem emprenedoria si hi acompanyessin les facilitats i les comunicacions. També vull destacar que el nostre municipi va patir les conseqüències dels darrers aiguats a Catalunya, però del nostre cas no se’n va parlar gens. Ara, afegida la crisi de la COVID, i el fet que de moment no ens ha arribat cap ajuda pel temporal, que la comarca del Priorat també va patir, la situació no és gaire afalagadora.

-Pel que fa al tipus de població, quina ha estat l’acció en què com a alcaldessa hi ha hagut de posar més atenció?

La salut de les persones grans ha estat el més important que hem volgut protegir. Per aquest motiu, el consistori ha anat casa per casa, amb totes les precaucions que s’han pogut prendre, cosa que també ha estat difícil, per saber com estaven els veïns i veïnes, què els feia falta, si hi havia malalts… L’agutzil del poble ha desinfetar els carrers i les entrades dels comerços. De moment, no tenim notícia de cap contagi al poble, sí que coneixem un cas a la capital de la comarca, Falset. I hem difós les instruccions de confinament amb els pregons i el canal de Telegram “Grup Pregons de Pradell de la Teixeta” per tal que la població – i també la gent de fora – tinguin accés a tota la informació, també al web de l’ajuntament.

-Coneix alguna iniciativa d’alguna entitat o que la població hagi posat en funcionament alguna campanya autogestionada o amb ajuda de l’ajuntament?

A part de la coordinació diària de tots els ajuntaments, hi ha iniciatives locals que mantenen grups de whatsapp amb l’actualitat de la COVID-19 i hi ha voluntaris que també han estat pendent de les necessitats de les persones més grans. I la resposta de la població ha estat molt bona, mantenint i posant en pràctica les recomanacions per evitar contagis.

-El festival EVA és una iniciativa poc corrent en municipis de la mida de Pradell. De quina manera es podria veure afectat?

Amb l’organització del festival, a través d’una comissió on també hi és el consistori, ja portàvem feta una reunió molt productiva i ja teníem el pressupost, però ara tot és una incertesa. Sempre ha estat un orgull i un esforç molt gran tenir aquest festival a Pradell. A l’estiu, a més, també tenim la festa major, per Santa Maria Magdalena, per la qual volíem recuperar una “jota” genuïna d’aquí… i més endavant volíem fer un agermanament amb Pradell de Sió. S’haurà de veure, un cop finalitzada la crisi, què es podrà fer i què no, però les ganes hi són. Ens en sortirem.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (1)

ENTREVISTA A LLUÍS PUIG, ALCALDE DE PALAMÓS (BAIX EMPORDÀ)

Lluís Puig (ERC) és alcalde de Palamós (Baix Empordà) des de fa 5 anys. Aquesta població costanera, turística i amb un dels ports més rellevants de Catalunya té prop de 18.000 habitants. Des del decret de l’estat d’alarma, Palamós, ha posat la pausa i viu amb serenor una de les pitjors crisis dels darrers anys que afecta de ple el principal sector, el turisme i els serveis, que suposen un 70% de la seva activitat econòmica.

 

– Alcalde, en el primer moment quines han estat de les prioritats del seu municipi?
Des de l’Ajuntament hem hagut de prioritzar quins eren els serveis essencials i quins recursos teníem per continuar-los executant telemàticament. A partir d’aquí hem hagut de preparar l’estructura perquè la majoria de la gent pogués treballar des de casa seva.

– Això deu haver implicat reforçar algun servei i minimitzar-ne algun altre?
A l’administració municipal no estaven preparats per assumir un canvi tan gran de cop i, com és obvi, encara estem treballant en la reestructuració d’alguns serveis. L’arribada del COVID19 ha estat una cursa a contrarellotge per dissenyar una nova manera de treballar als ajuntaments.

– Ha funcionat la coordinació entre les administracions?
Ens arriben missatges constants tant de la Diputació de Girona com del Consell Comarcal i també de la Generalitat, ja sigui a través de les xarxes socials o del correu electrònic. Realment puc dir que estem molt ben informats, la informació ha fluït.

– Havia viscut una crisi similar a aquesta?
Catàstrofes naturals sí que n’hem tingut però un fet tan extrem no. Aquesta crisi està posant a prova la forma de treballar de l’equip de govern, regidors de l’oposició, tècnics, treballadors… Estem explorant un nou terreny i estem trobant una màxima predisposició de la gent de l’Ajuntament que s’ha posat al servei de l’administració pública. Ens hauria sobrepassat si no fos per l’estreta col·laboració entre polítics, tècnics i ciutadania.

– Com ha estat la col·laboració dels veïns i veïnes en aquests dies de confinament?
La resposta ha estat fantàstica. Ho han entès de seguida i han fet cas del confinament. Com a exemple, del 99% dels controls que ha fet la Policia local, els desplaçaments eren correctes. Només en un 1% ha calgut aixecar acta. Pel que fa a les segones residències, el primer cap de setmana, hi va haver força afluència, però el passat cap de setmana ja no hi ha set.

– El sector turístic i de serveis suposa un 70% de l’activitat econòmica del municipi. Com ho està vivint?
Amb molta preocupació. Comerç, restauració, càmpings, hotels ja donen la Setmana Santa per perduda, òbviament. Però estan molt preocupats per com es recuperaran un cop passi el confinament, si la gent respondrà i vindrà a realitzar les seves estades i vacances a Palamós. Té l’esperança en què si fem un bon confinament, el retorn a la normalitat no es dilatarà tant.

– El Port de Palamós continua amb la seva activitat al tractar-se d’un producte de primera necessitat?
Efectivament, des de la Confraria s’han organitzat per fer torns i no surten totes les barques cada dia. Si no hi ha tant peix, el preu és més raonable. La Llotja funciona amb normalitat per abastir els mercats.

– Voldria destacar algun fet singular que hagueu fet a Palamós?
Tots hem fet el que hem pogut. Si hagués de destacar alguna cosa, seria l’exemplar col·laboració entre l’administració local, Creu Roja, Serveis Socials, Càritas i Consell Comarcal per atendre les persones més vulnerables. Hem extret del padró les persones més grans de 80 anys i les hem trucat una a una. Els hi hem recomanat que no sortissin, i si els hi calien productes bàsics. Creu Roja té un servei que si cal, els hi pot dur la compra a casa. Per les persones grans que viuen soles és molt important que puguin parlar, que no se sentin soles.

– A Palamós hi ha l’hospital comarcal. Com està la situació en aquests moments?
Tenim 27 positius que no sabem si són pròpiament de Palamós o de la comarca. 13 estan ingressats al mateix hospital i altres 14 derivats a altres hospitals. El més preocupant és que tenim 22 sanitaris positius confinats a casa seva.

Arran de la situació d’emergència sanitària com a conseqüència de la propagació del Covid-19, l’Associació de Municipis per la Independència vol fer les següents manifestacions:

Que totes les nostres actuacions tinguin com únic objectiu preservar la salut pública. Deixem de banda els egoismes i actuem amb RESPONSABILITAT. Només depèn de nosaltres que ens sortim aviat i bé.

Que tothom es quedi a casa i faci els desplaçaments estrictament necessaris tal i com demanen les NOSTRES INSTITUCIONS.

Que el criteri dels experts i professionals sanitaris sigui el que guiï totes les nostres actuacions. És aquest col·lectiu qui té els coneixements científics i poden determinar  com hem d’actuar i com podem prevenir nous contagis. A tots ells, que viuen hores difícils i complicades, un sincer agraïment.

Que els alcaldes i alcaldesses de Catalunya actuïn als seus municipis amb el focus posat en protegir a tota la població i especialment a la que està en situació de risc i que, per tant, adoptin les mesures que siguin necessàries per protegir-la de forma coordinada amb el govern de la Generalitat.

Que no s’aprofiti una situació d’emergència sanitària per fer tacticisme polític. La coordinació, i no la imposició, entre les administracions local, autonòmica, central i els organismes internacionals com l’Organització Mundial de la Salut és prioritària i determinarà l’únic camí per vèncer la pandèmia. Amb respecte dels uns pels altres i aprofitant les qualitats que té cada administració i que a la fi són diferents i complementàries.

Que la greu irresponsabilitat que ha comès el govern espanyol en la gestió de la crisi no aturant el focus principal que és Madrid, confiem, no ens dugui a una situació molt més complicada. Per aquest motiu donem ple suport a les actuacions que ha decretat el govern de la Generalitat i que pretenen donar més protecció a la ciutadania.

Que la gran SOLIDARITAT que ha mostrat sempre el poble de Catalunya es torni a evidenciar novament ara que és més necessari que mai.

Amb RESPECTE per les decisions dels nostres representants sanitaris i polítics, amb actuacions individuals RESPONSABLES I amb la SOLIDARITAT per afrontar les altres crisis que es derivaran de la sanitària, ens en sortirem. Com sempre hem fet els catalans i catalanes.

#JoEmQuedoACasa

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha celebrat avui l’Assemblea General al Teatre del Casal de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà), que ha reunit a un centenar d’alcaldes i regidors d’arreu de Catalunya. L’assemblea ha servit per aprovar el pressupost per aquest 2020, per valorar les campanyes promogudes per l’entitat sobiranista i per tractar temes jurídics que afecten els càrrecs electes, ajuntaments i a la mateixa entitat. A banda dels alcaldes i regidors, també hi ha estat presents representants d’entitats i partits polítics, i la clausura ha anat a càrrec de la consellera de Presidència, Meritxell Budó.

Un dels primers punts que s’han aprovat han estat els canvis de vocals a l’Executiva i la Directiva de l’AMI. En aquest sentit, l’alcalde de Deltebre i president de l’Associació Catalana de Municipis, Lluís Soler, deixa de ser vicepresident de l’AMI, després de l’extinció del conveni entre les dues entitats municipalistes. Soler és substituït per l’alcaldessa de Begues, Mercè Esteve, que fins ara era vocal, i al seu torn, l’alcalde de Juneda, Antoni Villas, substitueix a Esteve.

L’assemblea també ha valorat molt positivament la campanya internacional que va engegar l’AMI fa unes setmanes i que porta per nom Catalonia Democracy in Danger, explicant que ja s’ha fet arribar a les principals ciutats del món el material que denuncia la situació de repressió i vulneració dels drets fonamentals que pateix el nostre país. El vicepresident i alcalde de l’Ametlla de Mar, Jordi Gaseni, ha estat l’encarregat de presentar l’Informe de Gestió de l’AMI, on ha volgut ressaltar que “no són moments fàcils, però vull donar les gràcies als alcaldes i alcaldesses, perquè sempre que hi ha foc, es mouen. Demanem que es tingui en compte el món local”. Gaseni també ha fet una crida a la unitat.

El president de l’AMI, Josep M. Cervera, ha intervingut en el tram final de l’assemblea, i igual que el vicepresident, també ha apel·lat a la unitat: “El futur no el podem encarar amb les tensions i desconfiances que en aquests moments tenim en l’espai independentista” i ha continuat dient que “per això vull apel·lar a l’esperit de l’AMI, que sempre ens ha permès teixir consensos més enllà dels nostres vincles territorials i polítics”. Cervera, com ja ha fet en altres ocasions també ha volgut mostrar el malestar del món municipalista dient que en els darrers dos anys l’AMI no ha estat convidada ni a les taules de mobilitzacions “ni a les de decidir la resposta a la sentència, ni en cap espai de trobada entre entitats i partits sobiranistes”. En aquest sentit, el president ha fet una crida a tenir en consideració el món municipal “i a aprofitar una xarxa de lideratges amb amplíssima implantació territorial que som caixa de ressonància i altaveu en els nostres pobles i ciutats”.

Per últim, Cervera ha assegurat que “l’únic pla que hi ha és el de sumar complicitats, el de buscar la unitat i de continuar treballant des de cada racó del territori amb totes i tots els que creuen que la solució és a les nostres mans”.

La consellera de Presidència, Meritxell Budó, ha clausurat l’assemblea dient que el paper de l’AMI ha estat “clau en el procés” com també “el paper del món local del nostre país a l’hora de donar la veu a la ciutadania i incorporant les diferents sensibilitats d’un moviment que és necessàriament divers perquè és transversal” perquè “ens voldrien apàtics i resignats. Però no ho han aconseguit”.

 

Alcaldes i regidors d’arreu de Catalunya van participar dissabte a l’acte “Tothom a Perpinyà. La República al centre del món”, organitzat pel Consell per la República i que va reunir prop de 200.000 persones a Perpinyà. El món local va voler acompanyar, una vegada més, el president a l’exili, Carles Puigdemont, i els eurodiputats Toni Comín i Clara Ponsatí en el seu retorn a terra catalana. El president de l’AMI, Josep M. Cervera, va participar en tots els actes institucionals previs a la concentració, entre ells la recepció que va fer l’alcalde de Perpinyà a Puigdemont, Comín i Ponsatí.

L’acte central es va fer al Parc d’Exposicions de Perpinyà, recinte que es va haver de tancar sense que hi pogués entrar tothom, a causa de l’afluència de persones. A banda del president i consellers a l’exili, també es van poder escoltar els missatges del vicepresident i eurodiputat, Oriol Junqueras, així com de la resta de presos polítics i exiliats.

El president de l’AMI, Josep M Cervera i la vicepresidenta, Elisabeth Lizaso, s’han trobat amb el paer en cap de Lleida, Miquel Pueyo, i el primer tinent d’alcalde, Toni Postius, en una visita on ha quedat palesa la confluència de plantejaments i objectius de país entre ambdós ens, i s’han plantejat diverses vies de col·laboració conjunta. Entre altres aspectes, l’AMI ha presentat al govern municipal la campanya “Catalonia, democracy in danger” que la paeria subscriurà, fent servir el material gràfic de la campanya per donar a conèixer la situació que es viu al nostre país a alcaldes i alcaldesses de l’estranger, ja siguin agermanats de la ciutat de Lleida o que mantinguin alguna relació amb l’alcaldia.

El president de l’AMI, Josep M Cervera, ha explicat que la visita s’emmarca dins la ronda de contactes que es fan després de la renovació dels òrgans de govern de l’entitat i també ha afirmat que “treballarem conjuntament perquè la paeria comparteix majoritàriament la sensibilitat de l’AMI pel que fa als temes de país”. Respecte de la campanya “Catalonia, democracy in danger”, ha celebrat que la paeria s’hi sumi perquè “és molt remarcable que els alcaldes i alcaldesses puguin fer un tu a tu amb alcaldies amigues i pobles agermanats, amb l’objectiu de donar a conèixer la nostra realitat”.

 

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Assemblea de Càrrecs d’Electes (ACE) sumen esforços i han presentat aquest migdia a l’Ateneu Barcelonès campanyes divulgatives sobre la situació del conflicte Catalunya-Espanya per arribar als electes de tot l’Estat i d’arreu del món, amb l’objectiu de fer d’altaveu de què està passant a Catalunya i fer-los coneixedors de forma directa i personal.

En aquest sentit, han presentat dues campanyes diferents, però complementàries: la proposta de l’AMI porta per nom Catalonia Democracy in Danger! i s’ha fet en català, castellà, anglès i francès. Spain, Talk & Move! és el nom de la campanya de l’AEC adreçada als electes d’arreu de l’Estat.

“SPAIN, TALK & MOVE”

L’objectiu principal de la campanya és fer pressió pública per part de les persones membres de l’Assemblea d’Electes de Catalunya perquè la taula bilateral entre Govern de la Generalitat i Govern de l’Estat sigui efectiva i obtingui resultats. En aquesta taula s’ha de poder parlar d’autodeterminació, amnistia, i la fi de la repressió i la recuperació de drets socials i polítics. Aquesta pressió vindrà donada per interpel·lar a altres electes de l’Estat, fent-los partícips i corresponsables d’una solució al conflicte polític.

Després de l’exitosa campanya popular “Spain, Sit and Talk”, ara els electes de Catalunya es mobilitzen amb l’objectiu d’aconseguir que a part de seure i parlar, hi hagi moviments efectius, ara es passa a «Spain, Talk and Move».

Aquesta campanya ve d’un compromís assumit en l’acte de constitució de l’Assemblea de Càrrecs Electes de Catalunya reunida al Palau de Congressos el 30 d’octubre del 2019 i suma esforços amb l’Associació de Municipis per la Independència. La iniciativa pretén apel·lar a electes en general, del món municipal i supramunicipal tant d’electes que estan a govern com els que exerceixen les seves tasques des de l’oposició.
En resum, els electes endegaran accions conjuntes i coordinades de cara a difondre el missatge a electes de l’Estat espanyol per tal que formin part de la solució, formin part d’aquesta única sortida viable i dialogada al que està plenament reconegut com un conflicte polític.

Les accions concretes s’aniran presentant els pròxims dies i aniran des de les visites d’electes catalans a electes de l’Estat espanyol i d’àmbit internacional, difusió de continguts a les xarxes socials i cartes dirigides a personalitats concretes apel·lant a la seva implicació per formar part de la solució.

“CATALONIA DEMOCRACY IN DANGER”

La campanya Catalonia Democracy In Danger, impulsada per l’AMI, té com a objectiu principal explicar la situació que es viu a Catalunya, amb una clara intenció de denunciar la vulneració de drets i llibertats dels polítics i el poble català. En aquest sentit, la campanya vol despertar consciències arreu del món i per això es demana l’ajuda dels alcaldes internacionals.

La proposta es basa en un desplegable on s’hi pot veure un contingut molt esquemàtic i gràfic, on s’hi detallen tots els drets que s’han vulnerat a Catalunya, indicant el tractat de referència. També s’hi explica la constant persecució política que han patit, en els darrers cinc anys, els polítics independentistes catalans i els ciutadans només per les seves idees i per defensar la República Catalana. També hi ha un detall-resum cronològic dels darrers nou anys i, finalment, es pot fer un recorregut pel procés català a través de diferents portades de mitjans internacionals. Tot el material es farà arribar acompanyat d’una carta explicativa del president de l’AMI, Josep M. Cervera.
El material es farà arribar a les capitals dels països del món i a les 100 ciutats més grans que no siguin capital de país, però també s’oferirà als ajuntaments per tal que ho enviïn als seus municipis agermanats, que en total són 353 municipis, de 44 països diferents dels 5 continents.

A la roda de premsa que s’ha fet aquest migdia, l’AMI ha estat representada pel president, Josep M.Cervera, i els vicepresidents, Jordi Gaseni i Ramon Vancells. Pel que fa a l’ACE, hi ha participat Aurora Carbonell i Mireia Ingla (ERC), Marta Madrenas i Jordi Munell (JxCat), Cristina Mundet (Independents), Dolors Sabater (Confluències Municipalistes) i Mireia Vehí (CUP).

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha celebrat avui Consell Directiu al Saló d’Or del Palau Maricel de Sitges (Garraf) on s’ha acordat expressar el malestar de l’entitat per no haver estat convidats a la taula de diàleg de partits i entitats, convocada pel president de la Generalitat, Quim Torra. Segons ha explicat el president de l’AMI, Josep M. Cervera, “des de l’AMI no entenem de cap manera com no es té en compte el municipalisme. Des de l’1 d’octubre hem passat de ser un actor principal a deixar de ser actor. Nosaltres no hem canviat d’actitud i hi continuem essent. Per això no entenem que no se’ns hagi convidat en la taula de partits i entitats”.

Cervera ha destacat que l’AMI és precisament “qui té més implantació territorial” i que políticament “som més transversals” i per això mateix “som alguna cosa més que els partits polítics”. El president de l’AMI ha continuat recordant que “quan les coses han anat bé en aquest país és perquè el món municipal hi era. Per tant, el que fem és reivindicar el nostre paper en qualsevol solució política que s’hagi de trobar”.

En la reunió del Consell Directiu, on també hi ha participat l’alcaldessa de Sitges, Aurora Carbonell, s’ha presentat la proposta de pressupost pel 2020 i també s’ha preparat l’Assemblea General que es celebrarà el proper mes de març a l’Espluga de Francolí. També s’ha informat d’una campanya internacional que està preparant l’AMI, que es presentarà públicament a final d’aquest mes, i que té com a objectiu “posar un crit d’alerta per l’estat de la democràcia del nostre país”, i que es vol adreçar als alcaldes i alcaldesses de les principals ciutats del món. Altres temes que s’han tractat han sigut l’aprovació de l’Informe de Gestió 2019 i l’actualitat jurídica del món municipal.

L’Associació de Municipis per la Independència ha participat avui a l’acte “Tornem a omplir Estrasburg: Persistir és guanyar”, que tenia com a objectiu acompanyar i donar suport als eurodiputats catalans, Carles Puigdemont i Toni Comín, que assistien per primera vegada al ple del Parlament Europeu, i reivindicar el dret d’Oriol Junqueras a prendre la seva acta d’eurodiputat i la seva sortida immediata de la presó.

El president de l’AMI, Josep M. Cervera, el vicepresident i alcalde de l’Ametlla de Mar, Jordi Gaseni, i l’alcaldessa de Vilobí d’Onyar i membre de la directiva de l’entitat, Cristina Mundet, han format part de la delegació d’alcaldes de l’entitat que s’han desplaçat fins a Estrasburg. Durant els parlaments, on també hi ha participat el president de la Generalitat, Quim Torra, el president de l’AMI ha assegurat que “el nostre objectiu continua essent el mateix del primer dia: la materialització de la República catalana, una república que refermi Europa com a espai de llibertat, de justícia i de respecte dels drets polítics i fonamentals”, i en aquest sentit, ha afegit que “des de l’AMI reclamem una solució política pel cas català, cal aparcar la repressió policial i jurídica, avalem seure i parlar, sense que això vulgui dir normalitzar l’aberració democràtica que vivim”. Posteriorment, la delegació de l’AMI ha pogut saludar als eurodiputats Carles Puigdemont i Toni Comín.

D’altra banda, l’entitat municipalista també ha participat en la mobilització que s’ha fet aquest matí davant del Tribunal Superior de Justícia (TSJC), a Barcelona, per defensar els drets de l’eurodiputat Oriol Junqueras, que avui hauria d’haver viatjat fins a Estrasburg per prendre l’acta d’eurodiputat que li correspon, però que una decisió de la JEC, ratificada pel Tribunal Suprem, ho ha impedit. El Secretari de l’AMI, Jordi Molinera, juntament amb altres alcaldes, ha representat l’entitat. Segons ha dit, “avui des de l’AMI ens solidaritzem amb el vicepresident Oriol Junqueras, a qui li donem tot el suport. Esperem que tard o d’hora pugui fer com Puigdemont i Comín i exercir el seu càrrec d’eurodiputat”.

Amb motiu de la resolució de la Junta Electoral Central que expressa la voluntat d’inhabilitar el MH president de la Generalitat, Quim Torra, i l’eurodiputat Oriol Junqueras, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) han consensuat una proposta de moció de rebuig a aquesta resolució per mostrar, un cop més, que el món municipal està al costat de les institucions catalanes i per donar suport a les propostes de resolució aprovades pel Parlament de Catalunya el passat dia 4 de gener. Aquesta moció ha estat enviada a tots els ajuntaments i es preveu que els consistoris l’aprovin en els pròxims dies.

El text de la moció recorda que “els ajuntaments catalans i els seus electes també patim aquesta persecució i hem estat al costat de les nostres institucions en la denúncia de la persecució judicial i per trobar una solució política al procés”. A banda de rebutjar les resolucions de la JEC que afecten el president Torra i l’eurodiputat Junqueras, en la part dels acords, la moció demana “que es doni suport a les propostes de resolució aprovades pel Parlament el proppassat dia 4 de gener, així com les actuacions que des del Govern de la Generalitat i des del Parlament es prenguin per defensar tant els drets del President com dels eurodiputats que són a la presó o a l’exili”.

També es demana que s’insti “a l’Estat espanyol a trobar una solució política al procés que viu el nostre país” i la posada en llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats. Per últim, es demana “mantenir el compromís com a electes locals a seguir defensant el dret a l’autodeterminació de Catalunya, el dret a què siguem els catalans els qui decidim el nostre futur per mitjans polítics pacífics i democràtics”.

LLEGIU LA MOCIÓ

Avui desenes d’alcaldes i alcaldesses de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) han estat presents al Parlament de Catalunya per seguir el ple extraordinari, en motiu de la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, per part de la J Junta Electoral Central (JEC). Altres càrrecs electes del món municipal s’han concentrat també a l’exterior del Parlament, per donar el seu suport a Torra.

Entre d’altres accions, les entitats municipalistes han decidit conjuntament presentar una moció en els ajuntaments catalans per mostrar el seu total rebuig i la condemna més enèrgica a les decisions de la JEC d’inhabilitar al president de la Generalitat, Quim Torra, i l’eurodiputat Oriol Junqueras, malgrat la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI), l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i expressen el seu total rebuig i la condemna més enèrgica a les decisions de la Junta Electoral Central (JEC) d’inhabilitar al president de la Generalitat, Quim Torra, i l’eurodiputat Oriol Junqueras, malgrat la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Les tres entitats municipalistes del país volen així mostrar el seu rebuig i condemna a la decisió de la Junta Electoral Central de manllevar de les actes de diputat al president Quim Torra, i d’europarlamentari al vicepresident Oriol Junqueras.

Així mateix, el president de l’AMI, Josep Maria Cervera, el president de l’ACM, Lluís Soler, i la presidenta de la FMC, Olga Arnau, assistiran, aquesta tarda, al ple extraordinari del Parlament de Catalunya per tal de mostrar el suport del municipalisme català a les institucions catalanes, i el rebuig frontal als continus atacs per part de la justícia i els òrgans administratius espanyols, juntament amb altres alcaldes i alcaldesses.

El president de l’AMI, Josep Maria Cervera, ha valorat el nou atac a les institucions catalanes de la JEC dient que “només ens confirma que Europa i la democràcia comença als Pirineus” i que ha tornat a deixar clar que “la democràcia només la retrobarem amb la independència”. El president de l’ACM, Lluís Soler, assegura que l’Estat espanyol continua amb la via repressiva i vol imposar a cop de sentències qui ha de governar les institucions catalanes: “No es pot acceptar que un òrgan administratiu de l’Estat passi per sobre dels resultats de les urnes i del que el poble català va votar i els diputats al Parlament van decidir escollir com a president”. La presidenta de l’FMC, Olga Arnau, considera que la decisió de la JEC “és un atac a la democràcia” i es pregunta “perquè serveix votar si llavors no accepten els resultats electorals ni el president que s’investeix des del Parlament?”.

Les tres entitats municipalistes ja han començat a treballar per coordinar una resposta unitària, conjunta i àmplia contra aquest nou atac a la democràcia i a les institucions catalanes. De moment, tenen previst presentar una moció conjunta aquest pròxim dimarts al matí, a banda d’altres accions que es puguin concretar en les properes hores entre les tres entitats municipalistes.

Al mateix temps, donen suport a la crida per acompanyar aquest dissabte a la tarda (16:30h) el president de la Generalitat, Quim Torra, des del Passeig Lluís Companys fins al Parlament de Catalunya.

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha anunciat aquest matí que presentarà un recurs de cassació contra la sentència del TSJC sobre l’adhesió de l’Ajuntament de Reus a l’entitat sobiranista. Així ho ha fet saber després d’assistir a una reunió amb l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, a l’Ajuntament d’aquesta ciutat, una trobada que s’emmarca en la ronda de contactes habitual de l’entitat després d’unes eleccions municipals. Hi ha assistit el president i vicepresident de l’AMI, Josep M. Cervera i Jordi Gaseni, i el Secretari, Jordi Molinera.

D’aquesta manera, l’AMI ha decidit anar a l’una amb l’Ajuntament de Reus, després que aquest també anunciés que presentaria recurs contra la sentència. El president de l’AMI, Josep M. Cervera, ha denunciat una vegada més que “la justícia es dedica a fer política” i ha explicat que la sentència del TSJC té pocs arguments jurídics “i molts de polítics”. Cervera ha assegurat que és una sentència “que vol il·legalitzar l’AMI de facto, quan està registrada legalment i els estatuts van tenir el vistiplau en el seu moment”. El president de l’AMI ha volgut deixar clar que “la inseguretat jurídica que patim” no afecta només a l’AMI com a entitat “sinó que afecta cada un de nosaltres”. Pel que fa al recurs de cassació que presentarà l’AMI, Cervera ha dit que si fa falta “arribarem als tribunals europeus”.

Pel que fa a la visita a l’alcalde de Tarragona, Cervera ha volgut recordar que “ha sigut la primera vegada que ens reben en aquest ajuntament” i, a part de valorar-la positivament, ha assegurat que la intenció de la visita és la “d’establir sinergies”.

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha celebrat avui la reunió ordinària del Comitè Executiu a Monistrol de Calders (Moianès), per tractar diversos temes de caràcter intern i valorar l’actualitat política i judicial del país.

En el transcurs de la trobada s’ha informat dels nous municipis que s’han adherit a l’AMI. Concretament es tracta de Querol, Mediona, Castellnou de Bages, Nou de Berguedà, Sant Martí de Riucorb, Palau-solità i Plegamans i Baix Pallars. Hi ha altres ajuntaments que també s’han interessat pel procés d’adhesió a l’entitat.

Un altre dels temes que s’han tractat ha sigut el de començar a treballar en la propera assemblea general de l’AMI, que es preveu que es faci entre el mes de febrer i març de l’any que ve i, per últim, s’ha informat que el proper mes de desembre l’entitat té concertada una reunió amb l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà.