GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (34)

ENTREVISTA A MARIA PILAR CASES ALCALDESSA DE TREMP

Maria Pilar Cases (ERC), alcaldessa de Tremp des de les passades eleccions municipals. Abans havia estat tinenta d’alcalde des de l’any 2015 i anteriorment regidora a l’oposició. Tremp és capital del Pallars Jussà i és el municipi de Catalunya amb més territori municipal, amb experiència dels equips de protecció civil pel que fa a les situacions d’emergència, sobretot per temes meteorològics. Un municipi on tothom es coneix (6.700 habitants) i on el turisme és un dels principals motors econòmics.

 

-La primera alcaldessa dona i una crisi d’aquesta magnitud… És la crisi més important que ha tingut des que és alcaldessa, suposo.

Aquesta situació no és comparable a cap emergència ni afectació, penso que es recordarà molts anys, tant l’època del confinament com les conseqüències posteriors. Tremp ho recordarà. Aquí s’ha treballat molt des de la coordinació i la planificació amb què ja es treballa habitualment, gràcies a l’experiència en altres crisis -tot i no ser comparable – però la maquinària s’ha endegat molt bé. La feina ha estat molt important pel que fa a la coordinació amb protecció civil -que tenen molta experiència- i la comunicació. En aquest darrer sentit, la gent ens ha escoltat molt.

-És inevitable que li pregunti el paper de la dona en la política i també la singularitat del seu perfil als municipis de muntanya, tot i que cada vegada hi ha més alcaldesses… Quina aportació creu que pot fer des del seu punt de vista de dona, en aquesta situació?

En qualsevol àmbit de la vida la visió de la dona és concreta, pràctica i més previsora. També penso que ens caracteritza l’empatia i tots aquests elements són molt importants en una situació en què el dia a dia canvia en qüestió d’hores. A Tremp vam treballar amb molta previsió i el dia 11 de març ja començàvem a planificar.

-Com ha afectat la COVID al municipi i quins són els principals reptes, amb la singularitat de les distàncies -amb el terme municipal més gran de Catalunya- i les comunicacions?

L’afectació ha estat menor, coneixem el primer cas per part de l’hospital comarcal una mica més tard que la majoria de llocs, i cada nit el departament de Salut de la Generalitat informa de la situació i dels ingressos tant a l’hospital com els casos de l’àrea bàsica que inclou Tremp i diversos municipis del sud del Pallars Jussà. Viure en un lloc com Tremp et permet conèixer a tothom, i pel que fa a les distàncies, doncs els serveis sociosanitaris han fet els trasllats, amb ajuda de la brigada, la policia ajuda amb el trànsit… i hi ha dos hotels a disposició per si fes falta.

-Han hagut de cancel·lar la fira de Primavera… com ha afectat i què més creu que no es podrà fer?

Sí, ja vam haver d’anul·lar la caminada de les Carenes (del Pont de Suert a Tremp) i la vam programar per al 30 de maig, però finalment l’hem suspesa definitivament. Els actes de Fira previstos pel maig s’han hagut de cancel·lar. Aquest any era especial perquè se celebrava la primera Fira del Corder com a resultat de fusionar aquesta festa i la de Pallars de Foc, que es celebra ja des de fa cinc anys, una trobada de bèsties de foc de diversos punts de Catalunya, que s’ha convertit en un referent. Ens feia molta il·lusió però no ha pogut ser.

-En l’àmbit turístic, suposo que la Setmana Santa era l’inici de la temporada, que no ha pogut ser, com creu que es podrà salvar la temporada al sector?

La Setmana Santa aquí és molt bona, és l’època on hi ha més gent de tot l’any, això ja és insalvable i tot se n’ha ressentit molt, perquè es venia dels mesos de gener i febrer que acostumen a ser més fluixos. També existeix el programa “Al teu gust”, organitzat per promoció econòmica a nivell comarcal, amb un portal web per adquirir lots de productes, que es va reinventant, perquè s’ha de treballar buscant maneres per ajudar els autònoms, els comerços de Tremp i la restauració. Des dels ajuntaments s’hauria de poder eliminar el sostre de despesa i permetre que, si hi ha romanent, es puguin adoptar mesures, perquè nosaltres tenim molt clar quines són les prioritats, i cada municipi és diferent. A nivell social, les competències són del Consell Comarcal, però a nivell de promoció econòmica són els ajuntaments els que han de liderar-ho. Ara per ara, només es permet que gastem un percentatge concret i a més, estàs obligat a gastar-ho en uns àmbit concrets. S’hauria de permetre que ho destinéssim al que nosaltres creiem millor.

-I pel que fa a les empreses?

Per exemple, les botigues de menjar locals no han tingut ni la meitat de la meitat de les vendes que es preveien i això és una situació preocupant. També entenem que la gent surt una vegada i va al supermercat i així ho compra tot, però per a les botigues de proximitat ha estat una davallada important. La construcció va estar parada 15 dies però amb la relaxació del confinament ja han reprès activitat; algunes van continuar teletreballant.

-Com s’ha gestionat la feina a l’ajuntament?

Els regidors i regidores hem estat en contacte permanent amb els caps d’àrea, que són els que han decidit com s’organitzen millor en cada situació. Cada dia es fa una reunió amb aquests caps d’àrea i per valorar la situació. Aquí la policia local ha estat treballant cada dia i no s’han pogut fer torns. A l’ajuntament s’ha procurat reduir la jornada però al final acabem fent el que calgui. Cal destacar la feina de comunicació que s’ha dut a terme. Hi havia una persona treballant en pràctiques amb un programa de joventut i la feina en aquesta àrea ha estat clau per gestionar la comunicació de les iniciatives que s’anaven duent a terme de forma entenedora i clara a la ciutadania.

-Creu que hi haurà un abans i un després d’aquesta crisi? Per la realitat del territori, què creu que s’ha fet bé? i què es podria millorar o no ha funcionat?

Penso que hem d’aprendre molt del que estem vivint. Cal que no perdem els drets de les persones, perquè això està provocant un increment del control. Jo vull destacar el comportament exemplar de les persones i la importància del voluntariat. També penso que facilita les coses poder fer reunions telemàtiques – i més en el cas de comarques allunyades de les capitals- però vull deixar constància que també és necessari veure’s cara a cara i estar propers. I jo penso que el que ens ha fet veure el confinament és que no podem viure sense els altres. Trobes a faltar la gent, el bon dia, les abraçades…

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (33)

ENTREVISTA A PATROCINI CANAL ALCALDESSA D’AVIÀ

Avià és un municipi del Berguedà, a escassos 3 quilòmetres de la capital de comarca. L’extensió d’aquesta població destacada perquè està estructurada en 7 nuclis i múltiples cases de pagès. Les bones comunicacions i la bellesa natural i cultural de l’entorn ha donat peu a un gran desenvolupament del turisme rural, de natura, que dóna vida a moltes famílies del poble. Patrocini Canal (Som Avià) és l’alcaldessa d’aquest poble de 2.249 habitants des de fa nou anys.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

-Primer dia que els nens poden sortir al carrer. Hem superat la fase més dura del coronavirus?

En principi semblaria que sí. A la nostra comarca, les dades que ens arriben des de l’hospital són molt positives. Ens expliquen que des del dia 18 d’abril es veu una millora clara, les defuncions han baixat molt. Els alcaldes vivim molt pendents de la informació que ens dóna l’hospital i quan tot va bé ens sentim més alleujats.

-És l’època més dura que li ha tocat viure com a alcaldessa?

Sí, perquè ningú s’havia imaginat haver de viure una situació com aquesta. Ens ha fet canviar tota la manera d’actuar i relacionar-te amb el poble. Als pobles penso que ho tenim més fàcil que a les ciutats, però és cert que molts col·lectius queden afectats i això ens fa repensar que les coses les haurien de mirar d’una altra manera. Els col·lectius de la gent gran i els nens són els que ens preocupen més perquè són els més afectats.

-Avià és una població mitjana però amb molts nuclis diferenciats, com ha respost la població amb el confinament? Ha estat respectuosa amb les mesures?

En general sí, tot i que sempre hi ha 2 o 3 persones que fan el contrari del que toca. Els més grans de 70 anys han optat per autoconfinar-se i organitzar-se amb les seves famílies. Hem tingut moltes converses telefòniques amb aquest col·lectiu i ens expliquen que per responsabilitat envers els altres i per autoprotegir-se prefereixen quedar-se a casa i no sortir per res. Els joves i nens també ho han respectat molt. A Avià no s’ha vist gent al carrer tot i que no tenim guàrdia urbana. Potser al principi vam veure algunes persones de segones residències, però van ser els primers dies, i vam avisar els Mossos. Els hi van explicar i ho van entendre. Un 15% de la població són segones residències, però en cases aïllades.

-En l’àmbit sanitari s’han sentit ben atesos?

Sempre podria anar millor. Som conscients del caos que hi hagut i de la manca de personal i que hi havia molt personal de baixa. Ens va saber molt greu com a altres pobles de la comarca, que tanquessin el CAP i ho centralitzessin tot a Berga. A la gent del poble els hi va molt millor no haver-se de desplaçar. De tot manera es va fer molta atenció telefònica i algunes cures es van fer a casa. Es va fer un gran esforç de comunicació amb les persones que tenien coses programades. S’ha resolt amb molt bona voluntat però amb més mitjans i més personal hauríem anat millor.

-Ha comptat amb el suport de les altres administracions per gestionar correctament aquesta pandèmia sanitària?

La veritat és que sí. Des de la delegació del govern es va fer un grup de whatsapp dels alcaldes del Berguedà i ens anaven informant de totes les novetats diàriament, de les resolucions, decrets i també podíem fer preguntes, dubtes. Des del Consell Comarcal també s’han posat a disposició de tots els pobles pel que necessitéssim i han coordinat els lliuraments de material sanitari que la Diputació ha fet tres vegades. Tinc la percepció que totes les administracions han estat força a l’altura, dintre el que es podia fer. El dia a dia ha estat de molt esforç i de molt bona voluntat. Mancances no n’hi ha hagut.

-Al seu municipi hi ha molts negocis relacionats amb el turisme rural, un càmping i fins i tot una empresa de parapent. Com els ha pogut ajudar l’ajuntament? Creu que podran remuntar els negocis un cop passada aquesta etapa?

Penso que sí. Les cases de turisme rural estan tancades des del primer dia però s’hauran pogut acollir a una ajuda de 2.500 euros que ja compensa per la gent que no ha vingut per la setmana santa. El càmping igual, hi ha ajudes per turisme. Pel volum que tenim al nostre poble, si a partir de juny poguessin obrir, ja salvarien una mica a temporada.

-També compta amb algunes indústries i petits autònoms. Quina és la seva situació?

Tenim molt poca indústria perquè som agrícoles i ramaders i aquest sector ha anat treballant. El que ens preocupa són els petits autònoms que n’hi ha molts, les botiguetes petites. A aquests potser els hi costarà més de tornar a començar. Des del Consell Comarcal ja hi ha un projecte per ajudar-los com es pugui.

-Creu que el confinament hauria d’haver estat el mateix per a les grans ciutats que pels pobles?

Absolutament no. És tan absurd prohibir que algú surti a córrer, en bicicleta o a passejar! A Avià tenim 27 km2 i, de normal, ja no et trobes a ningú. El confinament als pobles podria haver estat més suau i també hauria estat més saludable. Hi ha molta gent que necessita caminar per salut. Entenc però que la separació s’ha de posar en algun lloc i fer-ho de manera individualitzada és molt difícil. Aquest confinament ha estat molt poc útil per la gent gran que necessita moure’s.

-Al Berguedà compta amb molts esportistes i clubs que tenen la muntanya com el seu espai d’entrenament. Veu bé que se’ls hi hagi restringit l’accés al medi i que hagi hagut d’aturar entrenaments?

Aquest sector ha quedat molt afectat i s’han hagut de suspendre totes les activitats. Costarà molt de recuperar perquè els atletes han tingut una aturada de dos mesos i els hi costarà de recuperar el ritme. Ja els veus per l’Instagram que fan els entrenaments a casa, però les condicions no són les mateixes.

-De quina acció està més orgullosa al seu municipi?

En tot moment hem anat complint les obligacions que teníem. Hem proporcionat tota l’atenció a les persones grans que no tenen família a prop i els hem dut menjar a casa si els hi calia. Hem estat molt al seu costat i hem fet moltes trucades telefòniques. Més que sentir-me orgullosa crec que era la meva obligació.

-I quina creu que ha estat millorable?

El que canviaria no està a la meva mà. M’hauria agradat que tots els nens i nenes poguessin seguir el curs amb les mateixes condicions i no ha estat així i no parlo des del punt de vista tecnològic que hem intentat pal·liar. Parlo de les famílies que no han pogut ajudar als nens a seguir el curs, ja sigui perquè no tenen els recursos pedagògics per fer-ho o bé perquè són famílies desestructurades. Aquí s’ha trobat a faltar molt el paper dels mestres i de l’escola que dona igualtat d’oportunitat a tots els nens/es. Penso que aquí s’ha obert una escletxa.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (32)

ENTREVISTA A RAIMON MONTERDE ALCALDE DE SORT

Raimon Monterde (Som Poble) fa gairebé cinc anys que és l’alcalde de Sort, la capital del Pallars Sobirà. Un municipi de 2.202 habitants que té fins a un total de 15 nuclis agregats i que té el turisme de natura i d’esports d’aventura com a principal sector econòmic. El riu Noguera Pallaresa i el Parc Nacional de l’Alt Pirineu són atractius suficients per visitar Sort a l’estiu, però també a l’hivern, amb les estacions d’esquí de Port Ainé i Espot. Ara, el municipi centrarà el seu esforç per poder recuperar el turisme i ajudar a les empreses que en viuen.

 

-La incidència pel que fa a casos de Covid-19 al Pallars Sobirà és poca. Com s’ho han fet tenint en compte que és una comarca molt turística?

Una de les raons principals és que tenim poca població. També ho és la dispersió del municipi amb nuclis petits i amb poca gent, que fa que el risc de contagi sigui més menor. La tercera raó podria ser que durant aquest període de temps, des del 13 de març, pràcticament no hem tingut visites. La gent ha respectat la crida dels alcaldes demanant que no es pugés a les segones residències. Deixa’m dir que els serveis sanitaris a nivell de comarca i de l’hospital de referència, el de Tremp, també s’han gestionat molt bé.

-Fa uns dies, però, van fer una crida per falta de personal sanitari als CAP o a les residències geriàtriques. Què ho fa?

Ho vam fer perquè el Departament de Salut ens ho va demanar. Ens van dir que comencéssim a fer una bossa de treballadors de l’àmbit sanitari per si hi hagués necessitat de cobrir les diferents baixes que hi ha hagut. De moment aquí, el personal sanitari s’ha pogut cobrir bé i no hi ha hagut problema. Sé que al Pallars Jussà hi ha hagut més problemàtiques, sobretot en tema de residències geriàtriques.

-Sort és un municipi que té molts nuclis agregats. Ha estat fàcil controlar-ho tot?

Sí, i de fet nosaltres no hem fet cap control. Bé, Sort no té policia local, i són els Mossos d’Esquadra els que actuen, malgrat que tenen poques patrulles. Per tant, més que controlar, penso que la gent ha estat prou responsable per mantenir el confinament. Això ha estat el que ha fet que els ajuntaments no haguem de patir per aquest control. És més, el dijous dia 13 de març ja hi va haver molts negocis que van decidir tancar sense encara estar decretat pel Govern. Per tant, crec que ha estat més un exercici de responsabilitat per part de la població que no un excés de control per part dels ajuntaments. Sí que nosaltres hem llançat missatges i recomanacions a través de les xarxes socials perquè tothom estigués informat.

-També tenen moltes segones residències. Han tingut problemes en aquest sentit?

No. Penso que es va generar com un estat d’alarma, perquè durant els dies previs a Setmana Santa es va demanar molt pels mitjans que la gent no vingués. Això va generar una certa psicosi pensant que vindria molta gent i que tindríem problemes, però no ha estat al cas. No hi ha hagut afluència de gent. Per exemple, jo que visc en un dels nuclis agregats de Sort, Montardi de Dalt, on hi ha diverses cases de segona residència, et puc assegurar que no hi ha hagut ningú que pugés durant aquests dies. No hem tingut aquest patiment, per sort.

-Sort i el Pallars són neu a l’hivern i riu a l’estiu. Han perdut Setmana Santa i està per veure com serà la campanya d’estiu. Com ho enfoquen?

Doncs no sabem massa com enfocar-ho…mira, des del primer moment que vam començar a viure aquesta crisi, de la primera cosa que ens vam preocupar és de garantir el sistema sanitari per a tothom i que, el tema social estigués controlat, és a dir, que no hi hagués ningú que no tingués cobertes les necessitats bàsiques per viure. A partir d’aquí, ens hem començat a plantejar com serà la travessa del desert que tothom augura que vindrà i, de fet, és aquí on han de participar totes les administracions públiques superiors. Han de posar a l’abast dels ajuntaments, sobretot dels petits, tots els mitjans tècnics i d’acompanyament perquè tot vagi bé.

-Però com es podrà recuperar el turisme, tenint en compte que és el sistema de vida de Sort?

Serà complicat. S’han dut accions concretes com, per exemple, la dels petits productors locals, que també viuen del turisme, i que a través del Parc Natural de l’Alt Pirineu han aconseguit superar la situació fent lots solidaris de producte de proximitat i empescant-se la manera de com continuar donant sortida als seus productes. La resposta ha estat molt bona. També ha passat amb els comerços del municipi. Ara, hotels, empreses d’esports d’aventura, cases de turisme actiu, etc., aquí tenim un gran repte de saber com hem d’afrontar aquesta situació, perquè si la gent no es pot desplaçar i, a més, no poden estar junts, el turisme no funciona.

-Les empreses d’esports d’aventura dedicades al ràfting asseguren que el 50% de la facturació anual el fan per Setmana Santa i el pont de l’1 de Maig, quan el riu va al màxim…

Aquestes empreses ja comencen a treballar un parell de setmanes abans de Setmana Santa, al principi amb canalla, i a partir d’abril comença a arribar turisme estranger, que aquest any no vindrà. Al juliol arriba el turisme més familiar, i baixa a partir de setembre-octubre. Tot aquest cicle que fa tants anys que es porta fent aquí al Pallars s’ha trencat, i ara com es recupera això? És complicat, però hem de ser enginyosos i pensar la manera, juntament amb les empreses, i trobar alguna sortida perquè si no moltes d’elles no aguantaran. Hem d’estar preparats perquè quan puguem treure el cap, siguem els primers a arrancar.

-La Noguera Pallaresa és un dels millors rius d’Europa per esports d’aigües braves i ja tenien programades diverses activitats. S’han suspès totes?

Tot s’ha anat ajornant però segurament que s’acabarà anul·lant tot el calendari competitiu, perquè serà impossible encabir-ho tot. S’han ajornat moltes fires també i estem pendents de les festes majors: has de pensar que tenim 15 nuclis i pràcticament tots tenen la seva festa major i 14 es fan des del juliol fins al setembre. No sabrem com ho podrem fer, si haurem de suspendre-les o fer-les en format confinat com hem fet el Sant Jordi. Estem en un moment de molta incertesa.

-Com a ajuntament, tenen manera d’ajudar a pal·liar les conseqüències econòmiques que suposarà pel sector?

És impossible. No ho podrà pal·liar ni el Govern això. Ara, el que sí que hem de fer és destinar una part important dels recursos de l’Ajuntament a posar sobre la taula diversos projectes i idees per tal de portar-los a terme de seguida que puguem engegar. El que no podem fer és començar amb el motor a zero, sinó a 100 per hora. I que les empreses que ara demanen un crèdit per poder afrontar la situació tinguin la certesa que l’administració més pròxima, l’ajuntament, ha fet la feina que li tocava fer per poder arrancar tot això.

-Ha tingut el suport que tocava com a alcalde?

La situació és tan rocambolesca i incerta que penso que, ara, comencen a pensar una mica en el després, ja que fins ara s’han hagut de centrar amb la crisi sanitària, tal com s’havia de fer. Sí que he de dir que hem tingut la sensació que no s’ha pensat massa més enllà dels nuclis urbans…

-Per què ho diu?

Per exemple, per la normativa del confinament. No és el mateix viure a Montardit de Dalt, on hi vivim 14 persones, que viure al centre de l’Eixample, però en canvi les mesures de confinament són les mateixes per tots. Jo si surto ara mateix al carrer i camino tres quilòmetres, no em trobaré a ningú. Per tant, els territoris poc poblats han tornat a tenir la sensació que només es pensa en les grans metròpolis o nuclis grans. Però també faig la contra: davant la situació de crisi en la què ens trobàvem també s’havia de fer el tothom a casa i després ja veurem.

-Per tant, considera que el desconfinament s’hauria de fer de forma territorial.

S’hauria de fer de forma diferent i més esglaonat, però tampoc sóc del parer que es traslladi la competència als ajuntaments perquè si en prou feina tenim un tècnic per fer el projecte d’un carrer, només ens faltaria la responsabilitat de preparar un desconfinament per a cada municipi. No sabria ni per on començar i més en aquesta situació, que tenim a tota la gent treballant a casa.

-En traurem alguna cosa positiva de tot plegat?

Les coses han canviat molt en un mes. Mira, els alcaldes del Pirineu sempre estem parlant de la despoblació, i ens hem adonat més que mai que el treball des de casa és possible, per tant, és una oportunitat real de repoblar el territori. I més tenint en compte tot el que ha passat: jo no sé quanta gent de Barcelona potser es plantejarà que ha de fer un canvi de vida i, per exemple, venir a viure al Pirineu. Aquesta podria ser una oportunitat positiva dins de la magnitud de la tragèdia que ha representat aquesta crisi sanitària.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (31)

ENTREVISTA A PAU RICOMÀ ALCALDE DE TARRAGONA

Pau Ricomà (ERC), alcalde de Tarragona des de les passades eleccions, un alcalde que desgrana detalls personals al seu perfil públic, fruit potser de la seva passió per la història- tot i treballar durant més de 30 anys en el sector bancari – i també per una voluntat de proximitat, a una ciutat amb més de 135.000 habitants, una de les més poblades de Catalunya. Es declara un enamorat de la platja Llarga, si troba temps, i implicat intensament al teixit associatiu de la ciutat de fa molts anys. Tarragona és un node logístic de primer ordre a la Mediterrània, amb el Port, un complex que gaudeix d’una localització estratègica, és innovador, diversificat i modern. El llegat arquitectònic de l’època romana a la ciutat fou declarat Patrimoni de la Humanitat, per la qual cosa el sector turístic és cabdal -també hi ajuda el clima- però també s’hi poden trobar empreses amb puixança i els serveis propis d’una ciutat moderna i oberta al món.

 

-Com aquell qui diu, d’un dia per l’altre canviar una gran estructura pública de 1.700 treballadors, readaptar feines, establir teletreball, minimitzar equips, reforçar-ne d’altres ha de ser tot un repte per un alcalde.

El primer que ens vàrem plantejar era la forma d’evitar contagis i activar les estructures de suport social. Amb molt poc temps vam haver de prendre decisions també sobre temes que mai s’havien plantejat. La resposta ha estat molt positiva, tothom ha respost meravellosament i estem molt satisfets de la feina. A nivell telemàtic estem molt avançats i ens hem adonat que tota la feina que hem fet en aquest sentit està donant resultat i que ja no cal documentació física. El gabinet tècnic i de crisi ha respost molt bé, estem encantats amb la seva predisposició i tasca.

-A les ciutats grans, el fet de tenir aquests equips potents de personal, els ha facilitat poder autogestionar-se?

Els treballadors i treballadores de l’ajuntament han demostrat una disposició voluntària per a l’adaptació i la mobilitat en funció de les necessitats que s’anaven donant, com per exemple per donar un servei de call-center constant i potenciar el vessant més de caràcter social.

-Els alcaldes heu tingut tota la informació i suport que us calia per afrontar amb garanties aquesta pandèmia?

Sempre que s’ha requerit, hem tingut la informació que demanàvem. Tenim una relació fluida amb els departaments de Treball, Afers socials i família, Salut i Interior de la Generalitat de Catalunya. Cada àrea té la seva dinàmica i les decisions que s’han de prendre no són lineals, van canviant.

-Les comarques de Tarragona, a nivell sanitari d’afectació del coronavirus no són de les més castigades de Catalunya, a què creu que és degut? S’ha fet millor aquí el confinament, les mesures de prevenció? Les residències són les que apleguen més casos?

Mai he volgut enfocar aquestes dades en el sentit de què aquí ho estem fent més bé. Les dades de què disposem pel que fa a contagis i afectacions són de la regió sanitària, per tant són dades agregades, i sí que és possible que s’elevi la xifra per les residències de gent gran. El que sí que hem he de dir, és que hem actuat com si tot depengués de nosaltres. Una de les primeres mesures, pel fet especial que la meitat de la població de la ciutat està en barris i urbanitzacions, va ser reduir dràsticament el transport públic, una xarxa d’autobusos que és molt utilitzada i que funciona molt bé. La voluntat era que la gent no es desplacés si no era essencial. A nivell de mobilitat també hem facilitat que les zones blaves i verdes d’estacionament, així com aparcaments soterrats, tant els lliures com els privats, fossin gratuïts per al personal sanitari i de les residències.

-El paper de la comunicació és clau en aquesta crisi sanitària. A Tarragona han recollit de forma molt clara i gràfica tots els serveis, consells, activitats a través de la pàgina web. N’està satisfet? També han engegat diverses apps, estan funcionant?

En aquest sentit estic sorprès i molt agraït, penso que l’àrea de comunicació està poc dimensionada i l’esforç i la disponibilitat ha estat total. Les apps que més treballen estan relacionades amb l’assistència social.

-En l’àmbit social, s’està arribant satisfactòriament a tots els col·lectius vulnerables?

Estem fent tot el possible per arribar a tot arreu, considero que sí que s’està arribant, tot i que hi ha procediments que per la seva pròpia naturalesa s’alenteixen. Per exemple, les targetes moneder per adquirir productes són un sistema ràpid que dona moltes facilitats, però va sortir-ne una remesa defectuosa i es va trigar uns dies a resoldre-ho. També funcionen les xarxes espontànies i solidàries però en aquests cassos també s’ha de fer un mínim d’estudi previ per constatar que les ajudes van a les persones que ho necessiten, perquè els recursos són els que són.

-Tot i que dediquen 648h setmanals a desinfectar carrers amb 145 persones treballant-hi, hi ha hagut algunes crítiques a la brutícia dels carrers i l’acumulació de deixalles. Creu que són justificades?

Em sap greu que hi hagi crítiques perquè l’esforç que hi estem esmerçant és molt. És cert que hi ha avisos d’andròmines, sobretot, que es deixen al carrer, i als quals intentem respondre tan ràpidament com podem. I també hi ha hagut casos puntuals que s’han trobat guants, però crec que perden la dimensió, pel fet que són casos concrets.

-Tarragona patrimoni de la Humanitat. Turisme, bars, restaurants… L’associació d’empreses de l’Hostaleria ha fet iniciatives per recollir menjar. Hi ha d’altres accions en aquest sector? Com es podrà reactivar l’economia derivada d’aquest sector?

És un sector molt preocupant, sobretot en l’àmbit de la restauració. Els hotels potser no apleguen tants llocs de treball, però en general el sector turístic i amb el bon temps, les terrasses s’omplen… Des de l’ajuntament ja hem aturat les taxes i els impostos en aquest sentit. Així doncs, si la primera acció va ser salvar vides, i la segona activar els dispositius sanitaris i de voluntariat, la tercera fase serà com sortim d’aquesta crisi.

-Parlem de sector industrial, focalitzat a la petroquímica. Com estan afrontant les empreses d’aquest sector la continuïtat de la productivitat?

La indústria ha anat treballant, sobretot per servir al sector essencial de l’alimentació, a causa dels plàstics i embolcalls dels aliments, així com els derivats dels productes químics per a la desinfecció.

-Des del primer moment han mantingut reunions de la Taula estratègica de Desenvolupament Econòmic. Com ha anat evolucionant amb la situació tan canviant de la crisi?

Efectivament. Ara el que cal és fer reunions sectorials i veure de quina manera es poden establir sinergies entre els sectors del turisme, cultura i comerç per una situació que, d’altra banda, no se sap quan acabarà, però el turisme de qualitat, amb el patrimoni i l’oferta cultural de la ciutat, serà cabdal.

-I el Port de Tarragona? Hem vist que funciona amb normalitat, si es pot aplicar la paraula en aquests moments.

Amb el Port de Tarragona, pel que em consta segueixen treballant. La relació amb l’ajuntament és constant. A banda de la relació econòmica, sempre hi ha hagut un vessant social molt important del port, que ha estat a disposició de la ciutat per si calien espais per a UCIs o altres usos, que de moment no han fet falta. El port és un ens molt actiu, molt vinculat al barri pescador del Serrallo, amb espais per a les entitats del barri i programació cultural pròpia promoguda pel port.

-Vostè és llicenciat en història i per tant coneix bé el nostre passat. A què seria comparable aquesta situació en la història de la humanitat?

Bé, jo em vaig dedicar a l’àmbit bancari després d’estudiar història i vaig acabar la carrera més tard. M’agrada escriure i vaig participar en un llibre sobre el franquisme i sobre les primeres eleccions democràtiques. Penso que les grans decisions que es prenen en crisis com aquestes responen a dinàmiques culturals dels diferents estats i que s’hi barregen molts aspectes.

-Realment estem davant un canvi de paradigma o quan hagi passat tot continuarà igual?

El que m’agradaria és que la ciutat avancés per ser més justa socialment, però penso que canviarà poc. La crisi del 2008-2009, que penso que va ser molt pitjor perquè era sistèmica i molt més profunda per aquest mateix motiu, no va canviar les coses. Per altra banda, estic molt orgullós de la resposta de la gent, de la dinàmica de cuidar-se entre tots. Realment, és emocionant pensar en com la gent s’ha confinat i ha evitat que mori més gent.

-Quina ha estat la disposició de l’oposició en aquesta crisi?

Hi ha bona disponibilitat, que agraeixo, tot i que també entenc que faci la seva feina i faci alguna crítica. També hi ha hagut voluntat d’intervenir més però calia anar de pressa en la presa de decisions.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (30)

ENTREVISTA A LUCAS RAMÍREZ ALCALDE DE OLÈRDOLA (ALT PENEDÈS)

Lucas Ramírez (Alternativa per Olèrdola) és alcalde d’aquest municipi de l’Alt Penedès des de fa cinc anys. Amb una llista independent que aglutina persones de diverses idees polítiques, Ramírez es troba al capdavant d’una població que té les seves arrels a l’edat del bronze i que va ser un punt estratègic i capital històrica del Penedès. Tradicionalment terra de vinya però, avui dia, amb una forta implantació industrial per la seva bona xarxa de comunicacions terrestres, Olèrdola afronta la pandèmia en clau local i veu com l’ajuda al més proper serà clau per afrontar la remuntada.

 

-Com ha canviat el seu dia a dia com a alcalde des del mes de gener al mes d’abril?

Fa poc vam començar la reforma integral del consistori i vam estar de trasllat desembre i gener. Tot just ens havíem adaptat als nous espais, es va arribar el confinament i, per tant, van iniciar un altre canvi: una nova coordinació, una nova gestió i una nova manera de fer les coses. Ara es pot dir que no fem reunions presencials, ja que treballem des de casa amb les noves tecnologies. La feina no la deixes de fer però t’has d’organitzar i coordinar de diferent manera. Estem en un món tecnològic i això ens ho ha fet molt fàcil. Pocs anys enrere, l’Ajuntament hauria quedat paralitzat.

-Com a administració més propera als ciutadans, davant una pandèmia sanitària, han hagut de prioritzar i redefinir els serveis que presten i sobre els que tenen competències. Com a màxim responsable polític d’un ajuntament de 3.600 habitants quin és el seu grau de satisfacció respecte a les accions que han dut a terme?

A nivell d’ajuntament i de serveis hem intentat que tot funcioni i que res es pari perquè l’administració local afecta al dia a dia de tothom. Hi ha hagut serveis que han estat essencials com els serveis socials, la guàrdia urbana i l’OAC i, per tant, han estat els que han patit més perquè s’han hagut de redefinir algunes tasques. També hem habilitat altres serveis com portar el menjar a casa i la medicació. La població ens ho ha agraït molt.

-Respecte a les competències que no són estrictament municipals i que exerceixen altres administracions com l’atenció sanitària, les targetes moneder… creu que hi ha hagut una correcta coordinació interadministrativa?

A nivell de Sanitat puc dir que tot ha anat molt bé; la Diputació també ha donat tot el que ha pogut. Potser alguns serveis han volgut avançar-se massa a la situació i això ha generat confusió. Per exemple els testos que es van enviar als ajuntaments com a material preventiu. Com que les indicacions no eren clares, vam entrar en una discussió sobre quines persones ho podien utilitzar i quines no i en quines circumstàncies. Tots els altres serveis he de dir que han funcionat molt bé.

-Els alcaldes del Penedès heu parlat molt entre vosaltres? Heu compartit experiències, us heu ajudat mútuament?

Tenim un grup de whats app que va crear l’alcalde de Vilafranca i delegat de la Generalitat al Penedès, Pere Regull, on hi som tots els alcaldes de la vegueria Penedès, Garraf i Anoia. Aquest grup ha anat molt bé perquè el delegat ens ha anat passant informació, les coses més rellevants del dia i, gràcies a ell, hi ha hagut molt bona coordinació. També hi ha alcaldes amb els quals hi tens més confiança i ens anem trucant per comentar situacions.

-L’Ajuntament d’Olèrdola ha detectat la importància de la comunicació en una crisi com aquesta i ha obert un canal de whats app amb els veïns? Com està funcionant?

Molt bé, teníem previst de llançar-lo en breu i la pandèmia ha estat l’excusa perfecta per veure que ho havíem de fer. Hi tenim unes 150 persones subscrites i hi enviem comunicats i notícies. És el canal més ràpid.

-El seu municipi està dividit en 4 nuclis i diverses urbanitzacions, aquesta extensió ha fet més difícil controlar el confinament?

El confinament fa difícil controlar-lo però la resta de l’any també. Entre la punta d’un nucli a l’altra hi ha 14 km de carretera i aquesta distància fa que el control i la prestació de serveis sigui més complicat. Amb tanta extensió, és més temptador escapar-te, però per sort hem comptat sovint amb la complicitat dels veïns que ens han trucat per alertar-nos.

-Al Penedès, la vinya és un dels sectors més rellevants. Com està patint aquest sector el confinament i el tancament de fronteres? Quina afectació hi ha en les vendes i la internacionalització del producte?

En l’àmbit de la vinya caldria separar en tres línies. La primera seria el pagès. Al Penedès tenim molts pagesos que treballen per a cooperatives o bé porten el raïm a grans empreses. Aquesta gent, al setembre ja va patir una gran baixada del preu del raïm per excés de producció. Abaixa el preu i tenim una petita primera crisi. Pels pagesos ara és temporada baixa i la crisi no és immediata, es notarà a la tardor perquè hi haurà molt vi que no s’haurà venut. Una segona línia serien les bodegues o cellers petits que ells mateixos es fan la producció i la venen directament a restaurants o botigues. Als restaurants, que hi va un 60% de les vendes, estan tancats i per tant es paralitzen. Els cellers i les bodegues ho estan passant malament ara. I la tercera línia serien les grans bodegues. Al Penedès haurem de prendre mesures per ajudar el sector de la vinya, la DO Cava ja n’està prenent i esperem que siguin el màxim d’afortunades per a tothom.

-Parlem dels polígons. Olèrdola, població ben comunicada amb l’AP-7 i amb els eixos transversals cap al Garraf i cap a l’Anoia i Lleida i la Catalunya Central. Això ha facilitat que moltes empreses triessin aquesta zona per instal·lar-hi la seva fàbrica. Quina és la situació de les empreses dels seus polígons?

He tingut converses amb el president de l’Associació dels propietaris del polígon de St. Pere i ho estan avaluant. Pel que sembla, al Penedès estem parlant d’entre 7.000 i 8.000 ERTOS. Des de la regidoria de promoció econòmica estem fent una enquesta a les empreses per conèixer l’impacte real. Si vas al polígon, veus que un 90% de les empreses estan oberts perquè en tenim moltes del sector alimentari, farmacèutic, químic… però tampoc sabem quantes han fet ERTOS i quin percentatge de la plantilla està treballant.

-La bellesa natural del seu municipi, amb múltiples rutes per fer esport i caminades a la muntanya ha vist com d’un dia per l’altre quedava prohibit aquest accés al medi. S’han respectat aquestes prohibicions? Està satisfet del grau de responsabilitat de població en aquest sentit

Sancions municipals només en vam fer una o dues. Em consta que Mossos i Guàrdia Civil també en van fer algunes, sobretot la primera setmana. Ara s’ha reduït molt, no veus pràcticament a ningú. La gent ha estat molt respectuosa tot i que estem a només 1km de Vilafranca i és molt temptador.

-Finalment, des del bressol del Penedès, ciutat històrica i estratègica de Catalunya, quin missatge ens voldria fer arribar que sigui una reflexió del moment que estem vivint i de cap on anem com a societat?

Hem de tenir paciència i mirar al futur d’una altra manera, amb uns altres valors. Penso que aquesta pandèmia marcarà les tendències del futur. Hem vist que amb la tecnologia i el teletreball podem fer moltes coses des de casa i això ho anirem normalitzant. També veurem que hem d’ajudar el comerç local perquè, si no ajudem al veí, no ens en sortirem.

 

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha celebrat avui una nova reunió del comitè executiu de forma telemàtica. El motiu ha estat fer el seguiment de la crisi sanitària de la Covid-19 i de com s’hi està fent front des del món municipal, tenint en compte que són els alcaldes i alcaldesses els que estan a la primera línia. També s’han debatut diverses accions que es volen portar a terme des de l’entitat i que volen posar de relleu la gestió de la crisi sanitària que s’està fent des dels municipis.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (29)

ENTREVISTA A JOSEP ANDREU ALCALDE DE MONTBLANC (CONCA DE BARBERÀ)

Josep Andreu (Agrupament Catalanista de Montblanc) porta 17 anys -en dos períodes- com a alcalde de Montblanc (Conca de Barberà). La crisi de la COVID19 troba als municipis de la Conca del Francolí a mig camí de la recuperació de les riuades del passat mes d’octubre. Andreu és crític amb el govern espanyol que “fins i tot aprofita aquesta crisi sanitària per recentralitzar encara més les competències”.

-La Conca de Barberà és una de les comarques de Catalunya amb menys afectació per la COVID19. A què pot ser degut?

Jo crec que ningú s’atreveix a donar una explicació lògica de per què el coronavirus té més incidència en determinats llocs. Es veu que és un virus molt capriciós i en llocs actua amb virulència i en altres és més tou. El que sí que puc dir, és que segons ens han informat els nostres serveis sanitaris, a la Conca només tenim 29 positius i 3 persones mortes. A les dues residències de Montblanc, de moment, estem exempts de COVID19.

-La setmana passada van celebrar un Ple telemàtic per donar compte de les mesures que estava executant l’Ajuntament de Montblanc i per aprovar una modificació del pressupost per ajudar a reactivar el comerç, la restauració i els serveis. Que més podeu fer com a Ajuntament?

Vam fer el primer ple telemàtic de la història de Montblanc on vam aprovar una modificació del pressupost de 60.000 euros. Es tracta d’uns diners que no hem gastat de la festa de Sant Jordi i del Brickània, el festival de construccions de Lego. Amb aquests diners volem ajudar, un cop acabi el desconfinament, al desenvolupament del comerç i també es destinarà a ajudes immediates. Ens trobem que les bosses de menjar que prepara Càritas s’ha multiplicat i des de l’Ajuntament no els podem deixar sols. Potser caldrà que comprem menjar o que mobilitzem un grup de voluntaris joves o de protecció civil que facin la distribució. Pensem que a Càritas hi ha gent gran que tenen un factor de risc i per tant no seria adequat que ells repartissin el menjar. Si s’allarga més aquesta situació, passarem de la crisi mèdica a la crisi social. Els ajuntaments, com a primera administració, haurem d’aguantar el xoc, ja que hi haurà moltes famílies que necessitaran ajuda.

-Els ajuntaments que esteu sanejats podreu afrontar amb més garanties aquestes emergències socials?

Tots els ajuntaments, siguin com siguin les seves finances, hauran d’afrontar una qüestió d’emergència social. Cada dia escoltem el president de la Generalitat dient que s’ha d’aixecar el sostre de despesa, una reivindicació que ja teníem abans que vingués el coronavirus. Ara molts ajuntaments estem passant del confinament i la crisi sanitària a la crisi social i per tant hi haurem de posar partides i inventar fórmules per afrontar-ho.

-Els municipis de la Conca del Francolí teniu molt recent la riuada del passat més d’octubre que va provocar importants destrosses en diferents municipis.

El dia de Sant Jordi farà 6 mesos de la riuada de Sant Marc. Els pobles de la Conca del Francolí com Montblanc, L’Espluga, Vimbodí i Vilaverd estem iniciant la recuperació amb la neteja de les lleres dels rius. Ens trobem, però, que el govern espanyol encara no ha publicat el Decret d’emergència de la riuada, quan a Múrcia i Alacant, al cap d’un mes dels temporals del setembre, ja el van tenir publicat. Primer ens van dir que ens ajuntaven amb el Glòria i ara ens diuen que la prioritat és el coronavirus. Amb això ens trobem que les obres grans, com seria la reconstrucció de ponts i de carrers, no les podem licitar perquè no tenim el finançament assegurat mentre el govern central no publiqui el Decret d’Emergència. Ja no sabem a qui més trucar per desencallar-ho. A la conca del Francolí, amb la riuada i el coronavirus, portem un any horribilis.

-Els alcaldes sou els que pareu sempre aquest primer cop. Creu que exerciu més competències de les que us pertoquen?

En un poble de 7.500 habitants com és Montblanc, les competències de Benestar Social ens arriben a través del Consell Comarcal. Crec, però, que en els propers mesos no haurem de pensar qui té la competència, sinó qui ho pot fer amb més promptitud. Aquí ens haurem d’arremangar tots. I com passa sempre, l’administració més propera som nosaltres.

-Què en pensa el paper del govern central en aquesta crisi?

El govern central aprofita qualsevol circumstància per anar recentralitzant les competències, fins i tot una emergència sanitària. Això ens ha perjudicat perquè a través de la compra recentralitzada ens hem trobat amb situacions molt insòlites. Per exemple, un empresari de Montblanc, que va comprar 2.000 mascaretes a la Xina per donar-les a l’ajuntament, només n’hi han deixat passar 400. Les altres 1.600 les ha requisat el govern. Són situacions absurdes que empitjoren la situació.

-Vostè en els seus 17 anys com a alcalde, havia vist alguna cosa similar a aquesta crisi sanitària?

Mai. També és veritat que venim tocats per la riuada, però sense la riuada hagués estat igualment impactant. Quan penso en els alcaldes de la Conca d’Òdena, amb un impacte tan gran, em trec el barret per la fortalesa que han mostrat per tirar-ho endavant. Als alcaldes és el que ens toca, tenim vocació de servei, i això, en totes les circumstàncies.

-S’ha sentit ben recolzat a nivell municipal?

Per descomptat i ho vull agrair a tothom. Els diferents grups municipals vam veure que havíem de fer pinya i hem buscat arribar al màxim de gent possible, tenir el màxim d’efectius i resoldre les situacions com més ràpid millor.

-Estem a la setmana de Sant Jordi on vostès celebren la setmana medieval que compta amb múltiples actes. Què ha suposat haver de suspendre-la?

Ha costat molt de suprimir la festa de St. Jordi que és una de les més rellevants de la població. Ara estem mirant si fem alguna cosa a la tardor o bé si ho deixem tot per l’any vinent. En tot cas des de l’Ajuntament hem estat al costat de l’Associació Llegenda Medieval que és qui ho organitza.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (28)

ENTREVISTA A AURORA CARBONELL ALCALDESSA DE SITGES (GARRAF)

Aurora Carbonell (ERC) s’ha estrenat com alcaldessa de Sitges (Garraf) aquesta legislatura. Amb gairebé 29.000 habitants, Sitges és una de les ciutats més visitades del litoral català, gràcies a les seves platges i també al seu patrimoni cultural encapçalat pel Palau Maricel i el Museu del Cau Ferrat. La principal preocupació és com s’enfrontarà la temporada d’estiu en una ciutat que bull d’activitats cada cap de setmana, i on el sector turístic és el més important i del que en viu bona part de la població.

 

-Quina és la situació que tenen ara mateix respecte a la Covid-19? Tenen molts positius?

Ara mateix la situació està força controlada. Estem al voltant de 60 positius.

-Han posat més de 400 denúncies i han detingut a dues persones per trencar el confinament. La gent no respecta les mesures de prevenció?

En general la gent està sent força respectuosa però és cert que atès que es fan molts controls encara hi ha gent que no pot justificar perquè està al carrer. Cal remarcar que els caps de setmana sempre pugen les denúncies i molt probablement és degut a la mobilitat de les persones que viuen més allunyades del centre i es desplacen a comprar.

-S’ha instal·lat molta gent a passar el confinament a les segones residències de Sitges? Han tingut problemes?

L’augment de segones residències no ha estat gaire destacable. Sí que ha estat més remarcable el moviment de residents de la comarca que venen a Sitges a comprar sigui al mercat o altres establiments d’alimentació.

-Un municipi tan turístic com Sitges, com afronta la temporada d’estiu, tenint en compte que ja s’ha perdut Setmana Santa?

L’afrontem amb molta preocupació. Sitges viu majoritàriament del turisme i també dels grans esdeveniments com són els festivals, Markets, concerts i festes en general totes amb gran volum de visitants. Per tant, veiem la propera temporada amb força incertesa i és per això que ja estem treballant en les campanyes de promoció.

-Un dels sectors més importants de la ciutat és el comerç. Com els ajudaran?

Nosaltres rebem molt de turisme de proximitat, és a dir del visitant només d’un dia, i aquest esperem que segueixi venint. Estem fent una campanya per atraure el turisme més proper, català, espanyol, sud de França i Andorra. En aquest sentit estem treballant per fer promocions per venir a comprar a Sitges.

-L’hostaleria està patint també les conseqüències d’aquest confinament. Com ho està vivint aquest sector, tenint en compte que els caps de setmana Sitges acostumen a ser un bullici…

Doncs malauradament serà un dels sectors més castigats atès que el client que més fallarà serà l’estranger, a causa de la Covid-19. Molts països encara estaran amb la pandèmia i per altra banda el transport de llarga distància es veurà greument afectat. Tot i així confiem força amb el turisme de proximitat i es farà una campanya destacant sobretot la seguretat de Sitges, en el sentit que arreu es prendran mesures sanitàries per sentir-se segur durant les vacances.

-La població ja està passant per dificultats econòmiques? Ho dic perquè han creat un paquet d’ajudes per al lloguer…Han pres algun altre tipus de mesura en aquest sentit?

És evident que ara tots els esforços aniran primer cap a les persones amb més necessitats. Hem augmentat les ajudes en lloguer i també hem augmentat les partides destinades a la compra d’aliments per les persones més vulnerables. També hem augmentat les ajudes a autònoms i empreses per tal de donar suport a tot el teixit econòmic. En l’últim Ple celebrat el passat dia 15 d’abril vam aprovar definitivament el pressupost i alhora vam fer una modificació de crèdit per posar més diners a la regidoria de Drets Socials i a la de Promoció econòmica en el sentit d’ampliar partides pressupostàries.

-Han creat alguna xarxa de voluntariat per ajudar sobretot a la gent més gran?

Sí, des de l’inici del confinament vam crear el Comitè d’actuació COVID19 on es treballa el dia a dia de les afectacions de la pandèmia, i d’aquest mateix comitè va sorgir la necessitat de crear un grup de coordinació del voluntariat atès que contínuament va pujant el nombre de persones que volen ajudar. S’ha creat un grup de cosidores que fan mascaretes, un grup de persones que fan tasques per a la gent gran que viu sola (compra, tirar la brossa, etc ), voluntaris que han fet màscares 3D, persones que han recollit dispositius electrònics per formatar i poder tornar a utilitzar, i un volum de voluntaris que cada dia va creixent.

-Han hagut de suspendre totes les activitats culturals? El GAY PRIDE SITGES 2020 està previst per a principi de juny…el faran?

La Gay Pride prevista per juny ja s’ha cancel·lat i en principi els organitzadors proposaven fer-la a finals de juliol. A hores d’ara s estan tornant a replantejar si es fa més tard. Serà complicat perquè és un esdeveniment massiu.

-Com alcaldessa ha trobat a faltar suport de les administracions o tot ha anat ben coordinat?

En general hem tingut suport, però és cert que amb molt poca coordinació. Penso que això en general ens ha agafat a tots de manera molt inesperada i de fet és una situació que mai ningú havia passat abans, per tant la descoordinació, i de vegades la improvisació, ha estat molt més freqüent del desitjable.

-Què li fa patir més a hores d’ara?

Em fa patir molt la gent gran sola a casa seva amb poc contacte amb els altres i evidentment la situació de les residències, ja que a Sitges en tenim tres. Per altra banda em fa patir la situació econòmica molt dura que passaran molts ciutadans i com haurem de buscar fórmules per poder ajudar a tothom i que ningú es quedi pel camí.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (27)

ENTREVISTA A LLUÍS GUINÓ ALCALDE DE BESALÚ (GARROTXA)

Lluís Guinó (JxCat) fa 25 anys que és l’alcalde de Besalú (Garrotxa) i sense cap mena de dubte assegura que aquest és el moment més complicat que li ha tocat viure des que ocupa el càrrec. Besalú té gairebé 2.500 habitants i és un dels pobles medievals de Catalunya més ben conservats i visitats cada any per milers de persones. Precisament el sector turístic és el que més està pagant les conseqüències i, per tant, el que més preocupa a Guinó, a l’espera que s’informi dels escenaris que tindrà el desconfinament.

 

-Quina és la situació d’ara mateix a Besalú, respecte a l’afectació de la Covid-19?

La veritat és que tenim un número de positius que no és especialment destacable, comparat amb altres zones, ja que rondem la vintena. La ciutadania està complint de forma molt correcta i compromesa el confinament.

-Fa uns dies sortia a la premsa que veïns de Besalú van haver de fer fora uns turistes francesos del municipi que s’havien saltat el confinament. Han tingut problemes en aquest sentit?

Això va passar en un moment molt puntual, justs després de pocs dies d’haver-se decretat el confinament de la població, i no hem tornat a patir cap mena d’incident més d’aquestes característiques.

-Com preveuen afrontar la temporada turística d’estiu després de perdre Setmana Santa?

Ens haurem de replantejar moltíssimes qüestions i, més enllà, dels ajuts que està donant el Departament d’Empresa al sector de la restauració, que en aquest moment es troba en situació de tancament, primer de tot hem de tenir clars els escenaris de desconfinament. En la mesura que els anem tenint clars serà quan, segurament, podrem planificar de forma més acurada i concreta les mesures que podrem emprendre. Ara mateix el que més ens preocupa és que les empres que es dediquen al turisme puguin tornar a obrir amb tota la capacitat prèvia i puguin afrontar un estiu que a hores d’ara ja es pot considerar estrany, extraordonari i complex de passar.

-Serà un estiu molt diferent…

No serà un estiu com els habituals, això és evident. Quan sapiguem els escenaris de desconfinament haurem de modificar els pressupostos del 2020 en algun àmbit concret i mirar de desenvolupar algun tipus de polítiques que possibilitin el que la Generalitat porta dient des de fa uns dies: hem d’aprofitar al màxim el turisme d’interior, el català i, si s’ha de fer algun tipus de promoció, s’haurà de fer orientada cap al sector turístic del nostre país. Serà un estiu perquè els catalans visitin Catalunya.

-Han pres mesures econòmiques per afrontar aquesta crisi pandèmica?

Ens hem adherit a totes les propostes que ha fet l’ACM i FMC, en un intent dels ajuntaments, en l’àmbit de les nostres competències, d’intentar sortir del pou que ens porta aquesta situació. A curt termini també hem posposat el cobrament d’alguns impostos seguint les directrius del Govern de la Generalitat i les institucions que els recapten i, tal com dèiem abans, haurem d’anar veient quins són els escenaris de desconfinament. Hem de veure de quina manera es va retornant a una aparent normalitat per tal de saber quines mesures hem d’aplicar. Val a dir que, a través dels serveis socials del consell comarcal estem dotant d’ajuts directes a les persones que tenen necessitats, perquè aquesta crisi no només serà una crisi de caràcter empresarial, sinó que també serà social.

-La gent gran és el col·lectiu més afectat. Com ho estan gestionant?

Des de l’àrea de serveis socials ens hi vam posar des del primer dia, però també s’ha de posar en valor la creació d’un grup de voluntariat d’unes 25 persones. Entre tots plegats i, gràcies al fet que la dimensió poblacional ho permet, podem dir que gairebé tenim monitoritzades a totes les persones més grans de 65 anys. Les truquem amb assiduïtat per saber com estan i els voluntaris els hi proporcionen tot el que necessiten. A través de voluntariat també s’ha confeccionat tota mena de material de protecció per l’ABS de Salut, la residència de la gent gran, i ara ens estem plantejant què fem amb les mascaretes infantils. Aquest grup de voluntariat està funcionant molt i molt bé i cal agrair-ho de forma expressa.

-Han hagut de suspendre actes importants com la processó. Algun altre d’important que us perilli?

La processó es va suspendre com tantes i tantes altres arreu de Catalunya. Però de moment hem hagut de suspendre poques activitats importants, ja que la majoria les tenim concentrades a l’estiu, des de mitjans de juny fins a mitjans d’octubre. No hem suspès res encara perquè no sabem com anirà el desconfinament. També hi ha qüestions com els casals d’estiu, de les que el Govern ens haurà de donar alguna indicació aviat, o l’obertura de les piscines públiques, que en municipis relativament petits com el nostre són molt importants a l’estiu.

-Està satisfet de la resposta dels besaluencs?

És l’aspecte més destacable de tot plegat. Compromís total.

-Com alcalde, com valora la coordinació entre administracions?

Pel que fa a la relació entre els alcaldes i el Consell Comarcal de la Garrotxa, s’han creat els mecanismes perquè hi hagi una bona i productiva coordinació. Tot el tema del voluntariat s’ha gestionat des del consell comarcal, així com tot el referent a salut pública i ha funcionat molt bé. Des de la perspectiva del Govern de la Generalitat el que sí que s’ha pogut coordinar és tot el que són les preguntes freqüents i notificació d’incidents.

-I la que hi ha hagut amb el Govern de l’Estat?

Des de l’òptica de l’alcalde sí que s’observa certa descoordinació entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat. Hi ha hagut un procés de recentralització de la compra de material que ha perjudicat moltíssim la manera d’enfrontar-se a aquesta epidèmia i, a més a més, hi ha hagut certes dificultats per adquirir material de protecció. Tot plegat ha estat substituÏt per les donacions de la gent i empreses, que han tingut una resposta magnífica i s’ha de reconèixer. El tema de coordinació entre ajuntaments i Generalitat, tot i que hi ha hagut certes queixes per part d’alguns municipis sobretot de l’àrea metropolitana, crec que en general, tot i que sempre és millorable, ha estat correcte.

-Fa 25 anys que és alcalde Besalú. És la crisi més important a la que ha hagut de fer front?

Sense cap mena dubte és la més difícil i amb la que et sents més impotent, perquè des de l’Ajuntament pots actuar de forma reactiva però no depèn de l’ajuntament poder resoldre aquesta situació, tal com sí que passa amb altres dificultats com, per exemple, un incendi o un accident, moments en què tenim la possibilitat de desenvolupar una tasca que sigui més transcendent. El que és veritat és que no hi deu haver cap ajuntament de Catalunya que hagi passat una situació tan complexa com aquesta. És una pandèmia a nivell global i mundial, i tots els efectes que comportarà aquesta crisi sanitària marcaran els propers cinc anys des d’una perspectiva social i econòmica. Tot i que no sóc dels que pensa que res tornarà a ser com abans, sí que crec que hi haurà canvis que s’hauran d’anar incorporant a poc a poc.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (26)

ENTREVISTA A M.JOSÉ INVERNÓN ALCALDESSA D’ASPA (SEGRIÀ)

Aspa (Segrià) és un dels 300 micropobles de Catalunya, o sigui els que no arriben als 500 habitants. Aspa, a escassos 10 minuts de cotxe de Lleida, en té 240. La seva alcaldessa des de fa 13 anys és M. José Invernón (JxCAT) que està al capdavant de l’ajuntament, aquesta legislatura, amb 3 dones més. Tot i que no té cap cas de COVID19 al seu municipi, les mesures per prevenir-lo es segueixen al peu de lletra i la feina de l’alcaldessa és múltiple, des d’anar a comprar les medicines per la gent gran al poble veí i repartir-les, a mobilitzar el jovent per tasques de voluntariat o promoure la confecció de mascaretes per entretenir la gent gran. Fins i tot ha comprat una impressora 3D per imprimir viseres protectores que es reparteixen pels hospitals de Lleida.

 

-Quines han estat les principals dificultats a l’hora de gestionar aquesta crisi sanitària?

Les principals dificultats van ser bàsicament a l’inici del confinament perquè no sabíem quines eren exactament les mesures que s’havien de seguir. Com es podia anar a comprar, com funcionava la farmàcia, el metge… l al poble, la majoria de la gent treballa a la pagesia i aquesta activitat ha continuat amb normalitat.

-Al ser un poble petit, quins serveis teniu?

Tres cops a la setmana, puja el metge, i després ve la farmacèutica a vendre els medicaments. Només tenim una botiga de queviures.

-Això vol dir molts desplaçaments per accedir a productes de primera necessitat. Com ho heu solucionat?

Des de l’Ajuntament vam demanar a la gent que no sortís o sortís el mínim possible. A Aspa tenim un percentatge molt gran de gent gran i això ens preocupava molt. Vam agafar el grup de joves i vaig demanar voluntaris per anar a fer la compra. Ara la gent gran truca a la botiga i els joves els hi porten la comanda a casa. El servei de farmàcia l’estic gestionant jo personalment. Cada dia que puja el metge, passo per les cases o els truco i agafo les 10 o 12 que tenen receptes, baixo a la farmàcia que està a 4 km i els hi porto els medicaments a casa. Val més que em mogui jo que no pas 10 o 12.

-En un ajuntament petit, l’alcaldessa ha de fer de tot perquè no teniu personal treballant-hi?

Exactament, a l’Ajuntament tenim només un treballador, un peó. En un micropoble, alcaldessa i regidors hem de fer tot el que convé.

-Està satisfeta de la implicació dels joves?

És un grup que costa perquè tenen altres idees, però la veritat és que estan fent moltes coses.

-Quina ha estat la seva principal preocupació durant el confinament?

He volgut que la majoria de gent estigui ocupada en alguna cosa. La gent gran està moltes hores a casa i ara no poden anar a comprar, a estirar les cames, a parlar amb les veïnes… i els hi costa. Per això vaig pensar la manera de tenir-los entretinguts. Totes les senyores que sabien cosir, fan mascaretes de roba. N’han fet més de 100, que hem repartit per residències, als veïns i les que han sobrat les donarem a Càritas.

-I com manté els ànims de la població?

Hem de donar una mica d’alegria i per això cada dia a les 12.30h posem 4 o 5 cançons i a través de l’altaveu de l’ajuntament que se sent a tot el poble. És com un apartat de dedicatòries que es fan els veïns entre ells, truquen a una noia que ho coordina i es dediquen les cançons. Així cada dia al migdia surten al balcó a escoltar la música.

-L’avantatge d’un poble petit és que tots us coneixeu i podeu arribar a totes les cases?

En un poble petit hem d’arribar a tothom. Jo i altres regidores truquem a la gent gran que està sola, hi parlem i així es troben acompanyats una estona. Aquí un 95% som residents, gent que hem viscut sempre al poble. Ara tenim més avantatges els pobles petits que les grans ciutats. Per sort, de moment no hem tingut cap cas de COVID19 a Aspa, gràcies a Déu.

-La majoria de la gent viu de la pagesia, per tant un cop acabi la crisi sanitària, no haurien de notar tant l’impacte econòmic?

La pagesia és la principal activitat. També tenim una cooperativa i el molí, on es produeix l’oli, que funciona a l’hivern. Aquí el terreny és de secà tot i que des de fa tres anys també tenim rec. Els cultius majoritaris són els cereals, les olives i l’ametlla. Al no arribar la fibra òptica al poble, costa molt que s’hi instal·li alguna empresa.

-Voldria remarcar alguna activitat especial que s’ha fet a Aspa?

Vam comprar una impressora 3D i estem fent viseres pels sanitaris. Aquesta setmana en vaig dur unes 50 als hospitals de Lleida. El que més em preocupa és que la gent del poble estigui ocupada i crec que ho hem aconseguit. Fan peces de llana per cobrir els arbres, ganxet, confeccionen bates de plàstic, tinc als joves imprimint en 3D i la resta, a la pagesia. A Aspa tothom està ocupat. Així no tenen temps de pensar i no enyoren tant el fet de sortir.

-Com veu la sortida del confinament?

Hem de mentalitzar molt a la gent pel desconfinament, que tinguin molta cura, que utilitzin mascaretes. La gent gran ho veuen tan gros que els hi costa creure que sigui veritat el què està passant.

-S’ha sentit recolzada per les altres administracions?

Les altres administracions ens ajuden força, la Diputació, el Consell Comarcal, els Serveis Socials i l’associació de Micropobles.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (25)

ENTREVISTA A NIL LÓPEZ ALCALDE DE MATADEPERA (VALLÈS OCCIDENTAL)

Nil López (JxCat) és l’alcalde de Matadepera (Vallès Occidental) des de les passades eleccions de l’any 2019 i anteriorment havia estat regidor d’urbanisme durant quatre anys. Compagina la feina d’alcalde amb president del Consorci per a la Gestió de residus del Vallès Occidental, una gestió que també és important, tot i que no és notícia, durant aquesta crisi. Matadepera és un municipi en creixement, amb 9.300 habitants, amb una part del territori municipal dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, amb grans zones de bosc. Un municipi amb un teixit associatiu i cultural ric i divers, que es concentra al centre urbà, i que està articulat en diverses barriades i urbanitzacions de cases unifamiliars.

 

-Ara que ja fa un mes del confinament, com valoreu l’adaptació a aquesta nova situació?

Les mesures s’estan aplicant i l’adaptació al confinament és molt bona pel que fa a la ciutadania, tot i que les administracions van una mica més lentes. Ha estat molt important el fet que tothom hagi pres consciència per a un comportament cívic i responsable i també molt important l’esforç que hem fet amb la comunicació i la informació. Al principi vam haver de prendre mesures per a les persones que volien accedir al parc natural, i vam coordinar dispositius policials per tal de fer-los desdir-se’n.

-Com és el vostre dia a dia? Què trobeu a faltar més de la normalitat a l’Ajuntament?

Amb els serveis mínims, però amb el teletreball ja preparat, la pandèmia ha estat una oportunitat per treballar amb aquest sistema, amb escriptoris virtuals i amb portàtils adquirits per a les persones que no disposaven d’ordinador a casa, ara mateix estan treballant més del 80% de la plantilla. El que sí que s’ha alterat molt és el no poder rebre visites i l’agenda d’actes. Hem canviat la representació política per la gestió directa de la crisi. Cada matí fem una reunió virtual amb unes 25 persones (regidories, bombers, cossos de seguretat, GIAM-ADF, treballadors i treballadores municipals…) i amb una hora de reunió coordinem el dia a dia, una forma també de conèixer a nivell transversal què fa tothom i recollir visions diverses, cosa que també ens farà aprendre coses. Per al proper dia 27 d’abril hem programat un ple municipal virtual.

La coordinació després permet que cada àrea treballi les tasques a fer de forma autònoma i també fem una reunió setmanal amb els portaveus dels grups polítics de l’oposició, amb molt bona predisposició i per tal que també estiguin informats i puguin presentar propostes.

-Hi ha hagut xarxa ciutadana i de voluntariat?

Sí, la xarxa s’ha articulat en tres vessants: en primer lloc, la intervenció directa a la via pública i per a l’ajuda a la gent gran (amb les persones del GIAM-ADF que tenen els equips de protecció i saben com actuar). Des de benestar social, que s’han coordinat diferents iniciatives per fer mascaretes i bates per als hospitals propers i els que tenim de referència. En aquest sentit, també s’han promogut la recollida de mascaretes d’snorkel i també un grup d’emprenedors que han fabricat mascaretes amb impressores 3D. I per últim, el voluntariat que se’ns ha adreçat per fer tasques diverses, i que està organitzat per la Creu Roja.

Matadepera, tot i tenir un territori dispers, té un nucli urbà amb molta activitat cultural… i tot i que ara la gent no es pot trobar i els falta el vincle de proximitat, es busquen altres maneres per tal que la gent es continuï sentint vinculada.

-Per la realitat pròpia del municipi de Matadepera, què quedarà més afectat?

De ben segur ho serà el petit comerç que ara no té activitat i els autònoms amb negocis propis que són emprenedors, i també la restauració. També ens preocupa el sector de la construcció, que és important al municipi. Caldrà valorar molt bé què es va per contrarestar aquesta aturada. De moment, hem activat ja un calendari fiscal propi i promourem una línia de subvencions al petit comerç i també d’ajuts per a emprenedors que vulguin obrir un negoci al municipi, que presentarem al proper ple.

-Heu hagut de cancel·lar actes o esdeveniments remarcables per al vostre municipi?

En primer lloc, Sant Jordi. Els clubs esportius, tots els tornejos previstos. El festival de música de Matadepera,… però la nostra preocupació va més enllà, tenim la festa major a finals d’agost, que ja s’ha de començar a treballar ara i que segur que se’n veurà afectada… per tant s’haurà de reinventar. Un altre dels escenaris que ens preocupa és l’oferta de casals d’estiu i piscines, perquè no sabem què es podrà oferir i estem pendents de crear un calendari d’acord amb el que prevegi el Govern de la Generalitat.

-En una situació així, nova per a tothom, creu que es fa prou visible la tasca dels electes locals?

Els electes som la primera escala de contacte amb les persones i qui millor pot adaptar-se a les necessitats immediates de la ciutadania, fent polítiques de proximitat que permetin cobrir les necessitats més bàsiques. Però també és responsabilitat nostra de fer visible aquesta feina i reforçar el nostre missatge. És un deure que tenim el fet de posar atenció als mitjans, a les noves eines de comunicació i, molt important, intentar connectar amb els joves, amb la generació del futur, per tal que sàpiguen que hi som també per cobrir el que ells puguin necessitar, i això potser no es visualitza prou.

-Quines lliçons podrem treure en un futur de tot plegat?

Com a persones, crec que es valoraran les relacions personals i socials, perquè el distanciament ens fa valorar la quotidianitat. També cal destacar la solidaritat i la iniciativa ciutadana i posar en valor la nostra administració pública i els serveis d’atenció sanitària, els cossos d’emergències i de seguretat, les policies locals i el personal, invisible, que està prestant serveis en l’àmbit de la gestió dels residus, que també hem d’agrair.

-Alguna cosa més?

També ens caldrà aprendre a protegir-nos i saber actuar ràpidament, sobretot amb els col·lectius més vulnerables. I de la crisi sanitària passarem a la necessitat de reparar la situació econòmica. Jo crec que Europa ha de respondre amb la injecció de liquiditat als estats i a les empreses que no han deixat de pagar els seus impostos. Cal no repetir els errors de l’anterior crisi econòmica i pensar en les persones.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (24)

ENTREVISTA A LÍDIA BARGAS ALCALDESSA DE PRADES (BAIX CAMP) 

Lídia Bargas (JxCat) és alcaldessa de Prades (Baix Camp), un municipi de 586 habitants, que a l’estiu multiplica per deu. De moment, no s’hi ha registrat cap cas positiu de Covid-19, però han pres totes les mesures de prevenció necessàries, sobretot per la gent gran que viu al municipi. Prades, també coneguda com la vila vermella per la singularitat de la pedra de la majoria dels seus edificis, és un municipi on el turisme representa bona part dels ingressos i, després de perdre la Setmana Santa, es preparen per a una campanya d’estiu que a hores d’ara és una incògnita.

 

-Per Setmana Santa es va veure obligada a fer una crida perquè la gent no vingués al seu municipi. Li van fer cas?

A Prades hi ha molta segona residència i els que havien de pujar, ja ho van fer el primer cap de setmana quan es va decretar el confinament. És cert, però, que durant aquests dies hem hagut de fer alguna crida perquè s’ha vist algun forester pel poble, però no massa. Crec que la gent ha sigut conscient i els que han vingut a Prades s’han quedat a casa des del primer dia.

-Tenint en compte que tenen més habitatges de segona residència que de primera, com ho han gestionat?

La realitat és que en general s’han seguit les recomanacions que provenen tant del Govern com del municipi i no han sortit de casa. Val a dir que nosaltres tenim un e-Ban on hi ha connectades més de 700 famílies, de Prades i de fora, i que hem utilitzat cada dia per donar tota la informació i les recomanacions que s’han anat fent dia a dia. El problema ha estat les persones que no teníem controlades perquè no estan en el cens del municipi. Per exemple, vam fer arribar una mona a tots els nens i nenes, però ens vam trobar que alguna canalla no la teníem controlada. El que vam fer és anar-ho demanant als veïns per si sabien si n’hi havia més i així ho vam anar controlant més tot.

-Un 26% de la població té més de 65 anys. Com han cuidat el col·lectiu de la gent gran a Prades?

A l’hora de seguir les recomanacions dirigides cap aquest col·lectiu, a Prades vam afegir un plus, que va ser no deixar sortir de casa als majors de 65 anys. Els primers dies va costar una mica perquè els que no eren tan grans se’ns enfrontaven una mica dient-nos que ells tenien el dret de sortir per anar a comprar o a la farmàcia. Amb l’associació de joves vam activar un grup de voluntaris de nois i noies de l’Institut que, des del primer dia, es van oferir per anar-los a comprar, a buscar els medicaments o baixar la brossa. Tot i així, ens vam adonar que hi havia gent més gran de 65 anys que no teníem controlats, perquè nosaltres vam fer un llistat a partir de les persones que teníem censades. Aquests els vam haver d’anar controlant a mesura que els trobàvem al carrer. El servei el fem cada dia, inclosos els festius, i ens està anant molt bé.

-Han perdut la Setmana Santa i, tenint en compte que a l’estiu multipliquen la seva població per deu, com enfoquen la temporada estiuenca?

Si t’he de ser sincera, anem dia a dia. Nosaltres a l’estiu passem de 600 a 6.000 o 7.000 habitants i tenim un programa d’activitats que a l’agost és pràcticament diari. La primera festa que tenim a tocar és la Festa de la Farigola (a mitjans de maig) que és de les que ens porta més gent i l’haurem d’anul·lar. No vull ser pessimista, però crec que no podrem fer massa res fins a l’agost i res d’actes massius. Ho tenim tot en stand by. Preferim gestionar el dia a dia i quan comencem a veure la llum i que les coses comencen a anar per bon camí, ja ens ho plantejarem.

-Han pres mesures econòmiques des de l’ajuntament?

Sí, vam aturar tots els impostos i taxes, des de la brossa, l’aigua, el servei de wifi, la llar d’infants, etc. No s’ha cobrat res des del dia que tot això va començar. També hem fet pagaments a l’avançada de totes les factures de proveïdors o treballadors que ens han donat servei a l’ajuntament.

-I això, per un municipi petit com Prades, com us afecta a nivell del pressupost?

Moltíssim. A més, ja no anàvem massa bé econòmicament perquè tenim obres començades i subvencions pendents, per tant, estem bastant empantanegats. També s’ha de tenir en compte que nosaltres vam estar greument afectats pels aiguats de l’hivern: vam haver d’avançar molts diners per arreglar els camins que ens van quedar malmesos.

-Tenen l’hospital de referència a 50 km. Els ha suposat un problema això?

Hi estem acostumats i no hem tingut cap inconvenient. El que va sobtar una mica és que tanquessin els consultoris, perquè ha suposat una mica de problema, sobretot per a la gent gran. Després el que ha passat és que moltes de les consultes les hem gestionat des de l’Ajuntament a través de les trucades diàries que fem a la gent gran. De fet, aquest servei de trucar a la gent gran és molt important, perquè n’hi ha que estan sols i no ho estan passant bé.

-Imagino que s’han engegat iniciatives solidàries i per ajudar a passar millor el confinament…

Mira, un dia una veïna del poble em va trucar i em va dir: “Lídia, no he pogut dormir pensant que podríem fer mascaretes”. I a partir d’aquí i juntament amb l’associació de dones vam engegar un taller de mascaretes i n’hem fet més de mil, que hem repartit per tot el municipi i a qui li fa falta. Després també ens va arribar que els hospitals necessitaven bates de plàstic i també ja en portem fetes més de 600.

-Així deu estar satisfeta de la resposta dels veïns de Prades?

Sí i tant, sempre hi ha a qui li ha costat adaptar-se a la situació, però en general molt bé. Sí que vull agrair als joves voluntaris la tasca que estan fent i ressaltar que a l’hora ha estat un aprenentatge per a ells perquè també han après a fer la compra i ara també coneixen a tots els avis del poble, on viuen i si tenen telèfon o no. Per tant, malgrat el que suposa aquesta crisi sanitària, també té aspectes positius i ha estat una experiència enriquidora en altres sentits.

-Com alcaldessa, s’han sentit recolzats per a la resta d’administracions?

No massa. Feia dies que ja estàvem confinats i l’única persona que em va trucar va ser el president del Consell Comarcal per saber com estàvem. Realment jo esperava alguna trucada des de la Diputació i del delegat del Govern, i si ell no pot trucar a tots els alcaldes i alcaldesses del Camp de Tarragona, tens els directors territorials perquè ho facin…No ho sé, ho he trobat a faltar. Sí que hem tingut molt suport entre els alcaldes i alcaldesses de la comarca, això és cert, amb qui hem intercanviat impressions i també iniciatives.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (23)

ENTREVISTA A MAITE VIÑALS ALCALDESSA DE CABRILS (MARESME) 

Cabrils, Baix Maresme, 7.348 habitants. Població mitjana situada a la muntanya maresmenca amb més 80 km de carrers i una àmplia extensió d’urbanitzacions. La seva alcaldessa, Maite Viñals (ERC) es va estrenar en el càrrec el passat mes de juny i afronta la seva primera gran crisi, una crisi en majúscules. Està molt satisfeta amb la col·laboració i el grau de responsabilitat dels cabrilencs i amb les enormes mostres de solidaritat, col·laboració i voluntariat dels veïns i veïnes.

 

-Encara no fa un any que és alcaldessa i té el seu primer gran repte amb l’arribada del COVID19?

Els alcaldes novells estem fent un màster en gestió de crisi, fa uns mesos, el temporal Glòria, encara que al Maresme va afectar més als pobles de la costa, i ara, el COVID19. Aquesta pandèmia, però, no té comparació amb res del què hem viscut. Hi ha qui ho compara amb l’1 d’octubre que jo vaig viure des de l’oposició. És cert que el post 1 octubre va ser dramàtic però crec que no es pot comparar amb això.

-Com ho estan afrontant des de l’Ajuntament de Cabrils?

Estem improvisant tots: els ajuntaments, el nostre govern català i el govern d’Espanya. Improvisant perquè no en sabem més, perquè no sabem per on vindran els cops, perquè tot és nou i incert. Afortunadament la gent, en pobles petits, es bolca a col·laborar. Protecció civil està fent una feina ingent, està carregant-se la feina més dura de carrer i no podem perdre de vista que són voluntaris.

-A part de les tasques logístiques que fa protecció civil, també hi ha l’atenció als col·lectius més febles. Com ho han organitzat?

Als serveis socials tenim una regidora que és metgessa especialitzada en geriatria. Això és una gran sort. Ha organitzat uns serveis socials fantàstics, i ho ha fet possible gràcies a la col·laboració dels nostres treballadors i voluntaris. Al cos de voluntaris, a Cabrils, ara són 30 persones que fan tasques molt diverses com anar a portar la compra a determinades cases, els medicaments o altres encàrrecs. Sovint acusem aquesta societat d’insolidària, apàtica i de viure tancats i hem vist, per sort, que la majoria de gent no és així. Per contra, també s’ha de dir que sempre hi ha persones a les quals els hi surten les coses més dolentes.

-Posi’m algun exemple d’aquesta col·laboració ciutadana?

Ara que hem iniciat aquest desconfinament en què no tots hi estem d’acord, algú em deia que tanquéssim el poble. Això no ho podem fer perquè podríem perjudicar persones que han de sortir per anar a treballar, nosaltres només els hi podem fer arribar tots els consells perquè actuïn amb responsabilitat i col·laborar. Un exemple de la feina d’aquests voluntaris és que al primer autobús que surt del poble a les 6.30h del matí, el primer dia de tornada a la feina dels treballadors no essencials, hi havia voluntaris repartint mascaretes. Quan ens deixin sortir, se’ls hi haurà de fer un gran reconeixement.

-Cabrils té un nucli antic però la majoria del municipi són urbanitzacions. Això ha dificultat el control del confinament?

No, només tenim 21 denúncies i penso que és molt poc. A la part alta de la muntanya, és probable que hi hagi algú que se salti el confinament per anar a fer esport i és més difícil de controlar perquè tenim 80 km de carrers, però en general, la gent no ha donat gaires problemes.

-A nivell sanitari, hi ha hagut molta incidència?

Doncs no gaire. Segons les dades estadístiques tenim 19 afectats, però els centres sanitaris no ens passen dades personalitzades seguint la llei de protecció de dades. A nivell personal sé que hi ha 2 persones mortes, però no estan comptabilitzades com a COVID19 a Cabrils perquè ja tenien malalties prèvies i estaven ingressades amb anterioritat a l’Hospital de Mataró.

-Està satisfeta de com han gestionat la crisi a Cabrils?

Et podria dir que sí, perquè molts veïns i veïnes ens estan felicitant. Potser perquè sóc periodista, crec que estem fent una molt bona comunicació. En tot el que publiquem busquem sempre el to positiu. Hem editat postaletes de tot, convidant a la gent a posar-se en contacte amb l’ajuntament si és positiu de COVID19 per oferir fer-li la compra, passejar el gos, recollir les escombraries… Precisament en el tema de les escombraries, a la planta de triatge ens diuen que les que vénen de cases amb gent infectada de COVID19 vagin marcades perquè les incineren. Si nosaltres no sabem on viu la gent que està infectada, no podem saber quines són les seves deixalles. A partir de la postaleta, 4 o 5 persones amb COVID19 s’han identificat i se’ls hi passa a recollir les deixalles.

-En aquesta crisi hi ha rols per a cadascuna de les administracions. Han funcionat els encaixos?

La comunicació ha estat molt fluida. El nostre delegat del govern de Generalitat ens té informat al minut 0. Té una comunicació al dia, un paper actiu amb totes les dades i documents que li arriben tant de Catalunya com de Madrid. Pel que fa a Educació, els serveis territorials Maresme-Vallès també hi ha hagut molta fluïdesa. A la Diputació potser no és tan fluida tot i que s’han fet compres agregades. El Consell Comarcal té tasques més ambigües, però de seguida va posar en marxa un pavelló al Masnou per als sense sostre i també ha fet compres agregades.

-L’Ajuntament de Cabrils ha posat en marxa un paquet de mesures econòmiques Creu que serà suficient?

Vam prendre mesures d’efecte immediat com no cobrar rebuts de l’escola bressol, de l’escola de música, la taxa d’ocupació de la via publica per a terrasses, bars i restaurants… Si no es dóna el servei, no es pot cobrar. Tots els contractes també han quedat en suspès. La resta de mesures les tenim estudiades però hem de veure com evoluciona tot per fer-les efectives.

-És optimista?

Per principi sóc optimista. Però també penso que a la Generalitat estem sense pressupostos i veient com funciona el govern d’Espanya… Tu no pots confinar un país sense tenir un paquet potent de mesures econòmiques que protegeixi els autònoms i les petites empreses que són el motor de Catalunya. Potser el què em preocupa més és el sotrac emocional que viurà tot el país quan tot això acabi. De la crisi econòmica ens en sortirem, n’estic segura, però a mi em fa patir molt l’emocional.

-Quan creu que Cabrils podrà tornar a la normalitat?

A Cabrils hem suspès la festa major que és el 3 maig. Al juliol tenim el Musicab, un festival de música potent i no sabem si podrem fer-lo. De moment l’estem intentant repensar per buscar formats alternatius si fos necessari, però tampoc sabem si es podran fer. La incertesa és tan gran que no tenim seguretat en res, a curt termini.

-Les partides de festes passaran a altres serveis?

De moment no, ja hi serem a temps. A Cabrils tenim una partida de serveis socials molt ben dotada. El pressupost de la festa major és d’uns 55.000 euros i de moment el guardarem per programar activitats culturals per quan ens en sortim. Penso que el món de la cultura també està patint molt la crisi, i en tornar a la normalitat la gent necessitarà distreure’s i aquestes activitats ens ressuscitaran el poble i donaran vida al sector cultural. De passar el rasclet, desviar partides o refer el pressupost ja hi serem a temps.

-Que li agradaria destacar de Cabrils durant la crisi del COVID19?

Vull agrair com està portant la crisi la gent, no hi ha hagut histèries i està seguint les mesures. Veiem que està agraïda per la feina de l’ajuntament, de la policia, de protecció civil, dels voluntaris i de totes les persones que han col·laborat en confeccionar material necessari. També vull destacar una iniciativa del compositor musical local, Benja Estácio que en col·laboració amb la fundació Amics de Can Ruti, han llançat la seva cançó Besos per a una causa solidària. S’envia un petó solidari que corre per la xarxa i una aportació econòmica per a la investigació de Can Ruti sobre el COVID19.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (22)

ENTREVISTA A RAMON VANCELLS ALCALDE DE MONISTROL DE CALDERS (MOIANÈS)

Ramon Vancells (CUP) és l’alcalde de Monistrol de Calders (Moianès) des de les passades eleccions. Monistrol de Calders compta amb uns 700 habitants. Amb un entorn rural envejable, de bosc i abundància d’aigua, Monistrol és un entorn tranquil on gaudir de la natura, de l’oferta gastronòmica i dels productes locals, així com passejar per les rutes de natura, arqueològiques i de patrimoni. Un municipi que singularitza la gestió de la crisi gràcies a les seves dimensions i població -com el tracte personal diari amb les persones vulnerables- però que també haurà d’afrontar els reptes de la crisi econòmica que sens dubte seguirà a la sanitària.

 

-Com s’ha adaptat la vida del municipi a la crisi de la COVID-19?

Doncs s’ha fet amb resignació. La gent ha obeït les consignes, amb una adaptació inicial que ha estat relativament fàcil, amb certa confiança, tot i que després s’ha anat convertint en angoixa i frustració per com s’està gestionant la crisi a nivell de govern espanyol? A Monistrol, l’entorn rural fa que les coses es portin millor perquè la possibilitat de contacte és menor, és més fàcil fer coses que no posin en risc ni a tu ni a d’altres persones i preservar les mesures de confinament. Crec que amb les mesures que s’han adoptat no s’han tingut en compte realitats diferents que permetien mesures diferents… però s’entén que s’hagi de generalitzar, tot i que i la problemàtica social al món rural és més fàcil de resoldre.

-Suposo que al principi vau tenir feina amb la informació sobre les recomanacions del confinament, obertura de comerços, etc…

Hem utilitzat la pàgina web i els enllaços a les xarxes socials. Des del primer moment vam veure clar que la comunicació era rellevant per no generar alarma i crear la calma necessària. Així doncs, vam protocol·litzar molt bé les comunicacions, essent molt rigorosos amb la protecció de les dades personals, emetent comunicats amb certa freqüència per valorar el contingut de les normes, i essent curosos amb les informacions que poguessin generar alarma. Calia ser molt clars i precisos al moment de traslladar la realitat, cada 2-3 dies. Per sort, tots ens coneixem i els canals són molt fàcils. Hem arribat bé la gent amb contingut i amb credibilitat.

-A nivell econòmic, turístic… com creieu que afectarà el municipi?

Aquesta crisi ha provocat que s’aturi tot. Monistrol és un poble residencial, fet que va provocar que les persones que hi tenen segones residències vinguessin a instal·lar-se aquí al principi però han estat molt pocs casos ni tampoc hi ha hagut un degoteig més endavant. No hem hagut d’estar pendents, doncs, del control social en aquest sentit. A nivell de comerços locals i de proximitat, s’han vist reforçats perquè la gent hi va a comprar. La situació difícil és per l’oferta gastronòmica de Monistrol, que és molt coneguda i de qualitat i s’han vist obligats a tancar. A nivell d’empreses, la majoria de persones del poble es desplaça a treballar fora, i molts d’ells fan teletreball, però en general les persones treballadores tindran dificultats amb les pràctiques de les empreses en aquests dies i els ERTOS. Tot dependrà de la casuística però les conseqüències seran greus per a tothom. Des de l’ajuntament, ja estem plantejant la flexibilització de tributs per als propers dos anys.

-La comarca del Moianès és la de més recent creació a Catalunya, hi ha hagut coordinació a nivell comarcal? i com és el contacte amb altres institucions?

Nosaltres som molt crítics amb institucions o ens supramunicipals perquè pensem que la gestió de crisis d’aquest tipus és més eficient des de l’àmbit municipal. I a més, en aquest cas és un consell que està una fase de creació d’estructura, però no ens ha semblat que hagin tingut un paper proactiu. Nosaltres ens hem subordinat a les directrius del departament de Salut i Protecció Civil, així com mantenim contacte amb l’Àrea Bàsica de Salut d’Artés i ens hem coordinat amb ells per diversos temes. De cara a les instruccions més polítiques, tenim contacte amb la delegació territorial del govern de la Catalunya Central, que ens informa dels canvis i afectacions que es van produint.

-Heu hagut de cancel·lar actes o esdeveniments remarcables per al vostre municipi?

Amb un mes de durada de la crisi, això és inevitable. Al març es programava un cap de setmana de l’aigua, molt present al nostre entorn, un bé que creiem important conèixer i treballar-lo; també es cancel·larà la celebració de Sant Jordi… Però això va més enllà, perquè tenim terminis per altres activitats i accions que no sabem si podrem posar en marxa, com per exemple la piscina d’estiu o la festa major. És un marc d’incertesa que no et permet treballar perquè caldria posar en marxa ja les contractacions necessàries, o que ja s’han fet i potser no es podran materialitzar o bé s’hauran de modificar.

-S’han creat xarxes de voluntariat? O potser ja existien associacions, entitats… i s’han coordinat per dur a terme accions?

S’ha creat un operatiu per organitzar grup d’emergència de persones del poble, que sumen unes 25 i que ajuden la gent que pugui tenir necessitats, amb el factor de població envellida i que viu sola. S’han fet uns protocols on s’assigna una persona de referència per a cada família per fer la compra, gestions, treure les escombraries, passejar gossos, anar a la farmàcia… i evitar que la gent gran s’hagi de desplaçar. També hi ha un telèfon que funciona 24 hores al dia, i és el voluntariat el que dona resposta a les necessitats que van sorgint. A Monistrol hi ha hagut dos casos confirmats per la COVID-19, un d’ell donat d’alta, una defunció i algunes persones confinades amb símptomes.

-Què podem aprendre de la situació que estem vivint que ens serveixi per a una futura situació similar o per al futur en general?

Fóra bo fer un aprenentatge, tot i que la història de la humanitat demostra que ens costa molt d’aprendre, pensant, d’entrada, en la idea de tornar a la normalitat. Jo penso que no hauria de ser així, perquè ja no hi havia normalitat: ens hem de preguntar quin desenvolupament estem tenint com a humanitat perquè hagi succeït una pandèmia d’aquest tipus i cal plantejar la incapacitat del sistema per donar-hi resposta. Hem fet tot el possible les darreres dècades per protegir les institucions i la sanitat? Jo penso que els governs han primat els interessos de les empreses per sobre de la salut, i que aquestes empreses s’han beneficiat d’un sistema públic cada vegada més aprimat amb les retallades. Així doncs, un aprenentatge bàsic és que hem permès que s’hagin fet polítiques antisocials i ara en patim les conseqüències, perquè els països amb sistemes públics forts se n’estan sortint millor que nosaltres. I tot això té molt a veure amb el sistema capitalista que estem vivint.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (21)

ENTREVISTA A JORDI IGNASI VIDAL PAER EN CAP DE BALAGUER (LA NOGUERA)

Jordi Ignasi Vidal (ERC) és el paer en cap de Balaguer, la capital de la Noguera, una de les comarques més afectades per la Covid-19. Balaguer és una ciutat de més de 17.000 habitants, essent en el segon municipi més poblat de la demarcació de Lleida. Com a cap de comarca té un potent sector comercial i de serveis i, des de l’Ajuntament, ja s’han pres mesures econòmiques per ajudar a aquest sector una vegada s’acabi la crisi sanitària. Ciutat comtal, Balaguer compta també amb una gran riquesa patrimonial amb atractius com l’Església de Santa Maria, Sant Domènec o el Castell Formós.

 

-La Noguera està essent una comarca molt afectada pel que fa a casos de coronavirus. Com està la situació a Balaguer?

Sí, és cert. El que ens va passar és que els primers contagis van arribar d’un autocar que provenia de Benidorm i el virus es va estendre per tota la zona. El problema principal però va ser quan malauradament va entrar en algunes residències de la gent gran, el col·lectiu més fràgil.

-Com ho estan gestionant?

Ara la situació s’està estabilitzant amb el desplaçament de persones afectades a l’Hospital Sociosanitari, que ha permès un esponjament d’aquestes residències per a la gent gran i alhora poder fer una millor gestió de l’aïllament perquè es disposa de més espai als centres sanitaris.

-Precisament la gent gran és un dels col·lectius més afectats. Com els ajuden des de l’Ajuntament i quines mesures han pres?

Als que estan a les residències de la gent gran i a l’Hospital se’ls hi facilita material com bates, màscares i peücs de protecció confeccionats per una immensa xarxa de voluntariat. Pel que fa a les persones grans que estan a casa, els hi gestionem la compra d’aliments i medicaments perquè no hagin de sortir de casa per res, tasca que també es fa gràcies al voluntariat. Per últim, destacar que oferim un servei psicològic per si és necessari, i es fa el seguiment del seu estat mitjançant trucades telefòniques.

-Els veïns de Balaguer han respost com esperaven?

La societat ha respost majoritàriament de forma molt positiva. Malauradament sempre hi ha gent que no pensa en el bé comú i la policia ha hagut de fer molts avisos i fins i tot sancions. Referent a la xarxa de voluntariat que s’ha creat al municipi, està funcionant molt bé. De fet, ens plantegem altres reptes com el de col·laborar amb floristeries i llibreries per apropar el Sant Jordi a tothom, ja que no el podrem celebrar quan cal.

-El comerç i l’hostaleria seran dels sectors més afectats. Com hi faran front?

Per a saber el grau d’afectació d’aquest sector, caldrà esperar primer a veure quina és la duració del confinament i després fer el seguiment de com la gent tornem a agafar la confiança de tornar a sortir i recuperar l’activitat prèvia a la pandèmia. De moment hem ajornat taxes i impostos, i els reduirem en funció dels dos factors anteriors. Principalment la taxa de terrasses, de recollida de residus i de l’aigua. També hem decidit anul·lar la Fira Q (fira del sector econòmic), una de les més importants que es celebren al municipi, ja que com a equip de govern vam creure convenient dedicar com a mínim els recursos que s’hi havia de destinar, així com els màxims esforços per a la reactivació econòmica del teixit productiu.

-De quina manera ha afectat al sector primari?

El sector primari a Balaguer de moment no s’ha vist massa afectat, ja que no és zona fruitera i de moment està podent realitzar les seves tasques. A més, Balaguer ha decidit mantenir el mercat setmanal, amb parades exclusivament d’alimentació, i prenent totes les mesures de protecció que aconsella el Departament de Salut. Això ha permès donar una sortida als productors de proximitat.

-Com valora la col·laboració entre administracions? Està funcionant?

Molt bona, malgrat la dificultat de gestió actual, tant la Generalitat com la Diputació i el Consell Comarcal estan essent uns eficients col·laboradors. A nivell de gestió és una llàstima que l’Estat ho hagi centralitzat tot. Si s’hagués fet una gestió de la crisi des de Catalunya, estic segur que hauria estat molt més eficient.

-Els alcaldes se senten recolzats davant d’aquesta crisi sanitària o troben a faltar més suport?

De suport sempre en cal més, i sobretot tenint en compte les dades de persones afectades. La manca de tests ha provocat moments d’incertesa. La ciutadania reclama informació i no sempre l’hem tinguda fiable i actualitzada. Per altra banda, ens caldria tenir un calendari aproximat del desconfinament, per a poder saber a què atendre’ls. Teatre, concerts, festes populars… tot està a la corda fluixa en funció de l’evolució del confinament. Totes elles s’organitzen amb molta antelació, i ens cal saber les limitacions futures, o almenys, una estimació flexible i raonable.

-Què li fa perdre la son aquests dies?

Sobretot les persones i famílies que han vist que els seus éssers estimats marxaven sense que ni haver-los pogut acompanyar en els darrers moments. Per això ens cal ser molt empàtics amb la gent que ha patit o que encara ho està patint.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (20)

ENTREVISTA A M.ROSA VILA ALCALDESSA D’AMER (LA SELVA)

Amer és un municipi de 2.300 habitants de la comarca de La Selva, a mig camí de Girona, Santa Coloma de Farners i Olot. M. Rosa Vila (Junts per Amer) és l’alcaldessa del municipi des de fa gairebé 5 anys. Ara, acabada de jubilar de la seva feina al capdavant d’una impremta, vol recordar altres moments intensos que ha viscut durant el seu mandat: l’1 d’octubre i, en general, tot el procés d’independència, el pas del temporal Glòria fa uns mesos amb un especial impacte als pobles de la seva zona i ara, la pandèmia de la COVID19. “No es pot dir que hagi estat fàcil, però quan et poses al capdavant d’un servei públic tampoc penses que ho serà”.

 

-Quin és l’impacte per a un ajuntament gestionar una crisi sanitària com el COVID19?

L’impacte és molt gran. Un Ajuntament ve a ser com una empresa perquè tens diferents persones que hi treballen, totes amb el seu criteri. Ara hem hagut de canviar determinades maneres de treballar i intentar que tothom estigui en les mateixes condicions. S’han readaptat les feines i has de fer entendre al personal el què és un servei bàsic.

-Amb quina ajuda compta per atendre totes les necessitats?

Per atendre la població treballem colze a colze amb Càritas. Des del primer moment també ens vam posar en contacte amb l’ABS d’Anglès i els hi vam dir que estàvem a la seva disposició per a tot el que els hi calgués. No crec que ara sigui el moment de fer mesures populistes aprofitant l’oportunitat.

-Amb els recursos que té al seu municipi quines accions han desenvolupat?

Un cop hem tingut organitzades les emergències sanitàries i socials, hem intentat complaure als veïns. Penseu que nosaltres no tenim policia municipal perquè som un municipi petit i per tant hi ha coses que no les podem fer. Hem posat un altaveu al campanar i des d’allà felicitem tots els nens i nenes que fan anys. Per Sant Jordi també volem fer alguna acció especial per als més grans de 70 anys. En l’àmbit social, estem trucant a moltes persones a casa seva cada dia i a nivell d’ensenyament, hem repartit els llibres que els nens s’havien deixat a l’escola. La predisposició que tenim com a ajuntament és total, però sense voler passar a davant de cap col·lectiu.

-A Amer hi té la seu HIPRA, una gran companyia farmacèutica dedicada a la investigació, producció i comercialització de productes per a la salut animal. Quina ha estat la seva implicació en la gestió de la COVID19?

HIPRA ha deixat part d’un laboratori per fer diagnòstics de COVID19. Des dels Hospitals Trueta i Sta. Caterina de Girona, recullen les proves i les envien a Amer. Si abans hi havia capacitat per fer 100 diagnòstics al dia, gràcies a HIPRA, se’n poden fer 600 cada dia. Per tant, això és una millora qualitativa molt important. Pensem que HIPRA dóna feina a molta gent del poble, famílies senceres, tot i que en ser una empresa molt ben posicionada a nivell mundial, pel que fa als treballadors qualificats, busca els millors professionals allà on sigui.

-Quin serà l’impacte econòmic que tindrà a Amer la COVID19?

Jo vinc del món dels autònoms i et puc dir que serà complicat. Les petites empreses i els autònoms, des del 2008, no hem estat capaços de posar-nos al nivell de vida actual ni afrontar gaires inversions. A Amer, l’equip de govern tenim la voluntat de no apujar cap impost i facilitar la tasca d’aquest col·lectiu. Per això a les terrasses dels bars, els hi traurem la taxa, que ja es baixa. També he de dir que de la manera com tenim establerts els impostos, no afecta massa perquè estan repartits al llarg de l’any i tothom sap que pot demanar pròrroga.

-I l’impacte a les famílies? L’Ajuntament podrà arribar a totes les seves necessitats?

En aquest moment som un ajuntament sanejat, tenim endeutament 0. Per tant, ens podem dedicar a les tasques socials, potser deixant de fer algun carrer. Sí que em preocupa com es farà com es sortirà del confinament. El desconfinament no pot ser centralitzat, cada comunitat autònoma hauria de poder decidir el moment idoni perquè sigui efectiu. També hi ha un altre tema que és important. Si no podem portar els nens a l’escola, hem de mirar com podem reduir la jornada dels pares i que la tinguin retribuïda. Si no és així, el problema serà més social i familiar que econòmic.

-Destaqui alguna peculiaritat d’Amer durant el confinament?

Ja he comentat que hem posat un altaveu al campanar i hem intentat mantenir les festes que són patrimoni. El divendres dels Dolors el vam celebrar a la nostra manera, ja que tenim una congregació amb 300 anys d’història. Els manaies van sortir al balcó i els músics van fer un vídeo cadascú a casa seva; el mossèn ens va gravar la pregària i el vam passar per l’altaveu l’Stabat mater. D’aquesta manera vam mantenir l’essència de la processó. El dia del Ram vam fer la pregària i benedicció del Ram a partir d’una gravació del mossèn. El dia de Pasqua també farem un recull de caramelles i per Sant Jordi també hem pensat algunes coses.

-En cinc anys d’alcaldessa és la situació més complicada que li ha tocat viure?

En cinc anys ens han passat moltes coses. La primera legislatura va ser la de la independència i és evident que ara n’hem de continuar parlant perquè la flama és ferma i està encesa. El mes passat amb el Glòria també vam patir molt, alcaldessa i regidors vam treure aigua durant dos dies. Quan et poses al davant d’un lloc ningú et diu que sigui fàcil. Has d’assumir totes les conseqüències i fer-ho el millor possible.

-Parlava abans del desconfinament. Com el faria des del seu punt de vista?

El desconfinament el podem reivindicar tots els alcaldes i comunitats autònomes, no podem caure en el mateix error de la centralització tan gran que s’ha fet amb el confinament. Hem d’escoltar molt els científics i els metges i aprendre que el medi ambient, per a la salut de les persones, és tan important per tota la economia del món. Fer-ho amb criteris propis de cada autonomia farà que sigui òptim, això no vol dir consensuar les accions previstes amb la resta i el moment que s’executaran, sinó que vinguin determinades tenint en compte la veu dels científics i dels professionals de la salut.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (19)

ENTREVISTA A JOAN ROIG ALCALDE D’ALCANAR (MONTSIÀ)

Joan Roig (ERC) és l’alcalde d’Alcanar (Montsià) des de l’any 2018 i abans havia estat regidor, concretament des de l’any 2011. El poble més meridional de Catalunya, Alcanar, té 9.500 habitants, repartits en els tres nuclis: el nucli d’Alcanar, les Cases i Platja. D’aquesta terra, en destaquen el sector agrícola de cítrics, molt important, l’arquitectura marinera de les Cases d’Alcanar, un dels llocs amb més encant de la costa de l’Ebre, la gastronomia relacionada amb productes del mar i també la fruita, i una destacable activitat turística al litoral, així com també a altres zones d’interès natural, com la serra del Montsià.

 

Alcalde, com estan vivint la crisi de la COVID-19?

Des de la primera notícia sobre els contagis, hem estat en contacte amb els serveis territorials de la Generalitat de Catalunya i la comunicació ha estat molt bona i fluida, tant per la informació de la situació i els contagis com també per les mesures que s’havien de prendre en una situació nova i desconeguda per tothom.

Sota quins criteris varen treballar per decidir què s’havia de fer i prioritzar?

Nosaltres hem treballat en 3 eixos: en primer lloc, articular les mesures de confinament, amb la vigilància per part de la policia local, per tal que se seguissin totes les mesures de distanciament sense cap excepció. En aquest sentit, i pel gran nombre de segones residències que tenim, hi ha hagut més de 350 vehicles que han passat pels controls i més de 100 sancions, d’entre les quals 3 detencions per agressions a l’autoritat.

Per tant, aquest ha estat un motiu de preocupació…

Sí, i encara està costant en alguns llocs molt concrets. Jo penso que ens fa falta una gran dosi de responsabilitat i generositat, perquè en una situació com aquesta tothom ha de donar el màxim i deixar de banda l’interès personal.

En segon lloc, s’ha fet una tasca de neteja i desinfecció d’espais, equipaments i llocs concorreguts amb els productes homologats. I en tercer lloc s’ha iniciat la solidaritat per als col·lectius més vulnerables i també els voluntariats per l’elaboració de mascaretes. De cara a les persones amb més necessitats, hi ha una xarxa de voluntaris que fan les compres i les porten a casa de les persones grans o que no poden sortir, també hi ha un servei de psicologia amb professionals voluntaris per a casos en què ha costat gestionar situacions greus i donar suport emocional. I les 6.500 mascaretes que s’han fet i que s’han repartit a la població, per tant, un 80% de persones té mascaretes elaborades pel voluntariat.

Pel que fa als sectors econòmics, com ha afectat les empreses i explotacions d’Alcanar?

En primer lloc, cal dir que el turisme del litoral està patint i patiran les conseqüències d’aquesta situació, per a la qual hem estat en contacte amb el col·lectiu gastronòmic de l’oferta existent, així com els representants de les instal·lacions turístiques. En aquest sentit, s’ha activat una borsa de contingència i altres mesures per alleugerir l’impacte econòmic de la pandèmia al sector productiu, amb les partides destinades a la festa major de maig i Sant Jordi, entre d’altres. Pel que fa a l’agricultura, al ser un servei essencial, continua funcionant però sí que ha afectat la sortida de cítric per a l’exportació.

A nivell d’ajuntament, es continua funcionant amb serveis mínims i es treballa a casa?

Sí, hi ha serveis d’atenció telefònica i el treball telemàtic ja estava preparat, per tant s’està treballant des de casa per a la gestió diària i per dona sortida a la feina, que continua. A nivell telemàtic, també voldria destacar que s’han instal·lat dispositius per accedir a internet a 60 alumnes que no hi tenien accés per tal que tinguin garantida una educació de qualitat durant el trimestre escolar.

La gestió municipal canviarà a partir d’aquesta crisi? Què caldria millorar o què no ha funcionat?

Sóc un gran defensor de la gestió municipal que és la més propera a les persones i la que, segons el meu criteri, hauria de gestionar la majoria dels recursos i inversions, per tant caldria replantejar-se l’assumpció de competències que ara no es tenen. Per exemple, la flexibilització de les finances i les inversions per a poder-les gestionar de la forma que cregui millor el consistori. També en l’àmbit de les recomanacions de confinament, que existís un protocol ja establert prèviament per allunyar-nos de la improvisació i per estar preparats en situacions com aquestes.

Alcalde, què caldria aprendre a partir d’ara per fer el que diu, precisament, per estar preparats en un futur?

A part de l’establiment de protocols que evitin la pèrdua de temps en les decisions -en aquest cas hem estat unes 2 o 3 setmanes amb dubtes de com actuar-, caldria treballar en l’àmbit de la comunicació a tots els nivells per tal que institucions i ciutadania estiguin alineats i es retroalimentin en la confiança, la generositat i la solidaritat, perquè llavors serem capaços entre tots d’assumir qualsevol repte.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (18)

ENTREVISTA A MARINA ROJALS, ALCALDESSA DE PALMA D’EBRE (RIBERA D’EBRE)

Marina Rojals (JxCat) és alcaldessa de Palma d’Ebre (Ribera d’Ebre) des del juliol del 2019, per tant, només arribar ja li ha tocat lidiar amb una crisi sanitària sense precedents. Palma d’Ebre és un municipi petit, de 340 habitants, on la majoria de persones viuen del sector primari, principalment de la producció d’oli. El coronavirus ja els ha fet suspendre dos dels actes més importants del municipi, la Setmana Santa, on s’hi bolca tot el poble, i la festa major de Santa Caterina. Malgrat tot, pràcticament no tenen casos positius de la malaltia.

-A Palma d’Ebre el Coronavirus pràcticament no ha fet acte de presència, però com ho estan vivint? Tenen casos?

La majoria dels habitants del nostre poble, són gent d’edat avançada i per això la gent està nerviosa envers aquest tema. El passat mes de març es va fer una prova a una persona que presentava algun dels símptomes, i es van activar els protocols corresponents. Va ser en aquell moment quan la gent va començar a tenir més por, ja que normalment quan et toca d’aprop, n’ets més conscient. Després de tornar-li a practicar novament la prova, va donar negatiu i li van donar l’alta. Actualment ja està al seu domicili.

-L’agricultura és el sector econòmic del qual viu bona part del municipi. Com ho estan afrontant els pagesos i ramaders?

Els pagesos i ramaders continuen amb la seva feina. Els pagesos continuen anant a treballar al tros, ja que la natura segueix el seu curs, i ara és el temps de realitzar diferents tasques, com són l’esporga, picar o llaurar… Sempre respectant les mesures de seguretat indicades des de Protecció Civil. Els ramaders també continuen amb les tasques a les granges per a poder cobrir totes les necessitats que tenen els animals. Agraïm la feina dels pagesos i ramaders, ja que ells són el nostre rebost i vetllen perquè no ens falti de res a totes les persones que actualment estem confinades.

-La producció d’oli és essencial pel vostre municipi. Heu hagut d’afrontar algun problema concret? Es continua treballant?

La Cooperativa ha pres diferents mesures per a continuar la seva activitat. A les oficines s’està fent teletreball i com que a més, hi ha la part de la secció de crèdit, es donen els diners amb cita prèvia i amb totes les mesures de seguretat establertes. Es continua envasant l’oli i s’han centralitzat les comandes, no hi ha la venda porta a porta a domicili com es feia fins abans d’aquesta situació. Ara ho fan mitjançant transportistes en comptes de treballadors de la cooperativa. La venda de subministres agrícoles es continua fent dos dies a la setmana i amb les mesures de seguretat pertinents. A causa de l’incendi del passat mes de juny, la producció d’olives va baixar ja que va afectar finques de socis de la cooperativa. Amb això, també li hem d’afegir que aquest any els preus de l’oli han baixat, tot i que veníem d’uns anys on el preu s’havia mantingut. Tot i això, els pagesos continuen treballant perquè aquesta nova campanya sigui millor que la d’aquest any i poder continuar fent un bon producte, com és l’oli de la Vall Major.

-La protecció de la gent gran deu ser una altra de les principals preocupacions. Com se’ls està ajudant i quines mesures s’han pres?

Una de les primeres mesures que vam prendre, va ser el tancament del casal d’avis, ja que era una zona amb concentració de persones grans i això augmentava el risc. Des del començament d’aquesta situació que fem seguiment de les persones grans que estan soles o que no tenen al municipi als seus familiars. Els hi fem trucades telefòniques per a saber quines necessitats tenen i els intentem ajudar amb tot el que podem. A més, les botigues del municipi fan repartiments a domicili perquè a aquestes persones no els hi calgui sortir de casa. També hem impulsat un servei de recollida d’escombraries a domicili per a totes les persones que ho necessitin. Cada setmana es fa una desinfecció de la via pública i els contenidors, amb el suport d’una brigada de la Diputació de Tarragona. També volem agrair a l’empresa LIMPLAS SL per haver-nos donat lleixiu per a poder desinfectar els equipaments municipals i la via pública.

-Com ha respost la població davant d’aquesta crisi? Hi ha hagut accions de voluntariat?

La comprensió dels veïns i veïnes davant de la situació ha estat molt bona. Són conscients de la situació que estem vivint. Encara que siguin moments durs, han sorgit bones iniciatives. Es va formar un grup de voluntariat per a cosir mascaretes, i es van fer un total de 334 mascaretes, que posteriorment vam repartir per totes les cases del poble. Els botiguers del municipi porten la compra a domicili de les persones que ho necessiten. Cada vespre, a les vuit, sortim als balcons i finestres per aplaudir a les persones que ho estan donant tot a primera línia i d’aquesta manera també ens podem comunicar amb els diferents veïns i veure que estan bé. A més, cada diumenge sortim als balcons i finestres a fer el vermut per a compartir una estona entre nosaltres.

-Han hagut de suspendre actes importants pel municipi…

Sí. Els actes que hem suspès a causa del coronavirus són tots els de la Setmana Santa i la Festa Major de Santa Caterina que s’havia de celebrar a finals d’aquest mes d’abril. La Setmana Santa és una de les tradicions més importants del nostre municipi, on tot el poble s’hi bolca. Hi participen els armats, el grup coral, les Caterines i els nens i nenes que representen els personatges de la Passió. Per això ha costat una mica de digerir que aquests actes s’haguessin de suspendre. La festa de Sant Isidre encara no s’ha decidit que es farà, però també es pot veure afectada per aquesta situació.

-Com preveuen fer front a la crisi econòmica que vindrà després de la crisi sanitària?

Intentarem ajudar amb tot el que ens sigui possible per a poder afrontar la crisi econòmica que vindrà després d’aquesta. Com a poble petit que som, intentarem ajudar a tots els nostres veïns i autònoms que han hagut de cessar la seva activitat. Però demanem que ens ajudin a fer-ho, ja que tenim la voluntat però ens falten els mitjans i recursos.

-En un poble tan petit on sempre hi deuen haver coses per gestionar, l’alcaldessa ho deu tenir complicat això de confinar-se. Com ho porta?

Per a poder dur millor el confinament m’he creat una rutina, les persones som animals de costums, i així el confinament es passa molt millor. En un poble petit, tothom fa una mica de tot. Moltes de les tasques que es feien a l’Ajuntament es poden fer des de casa telemàticament. Però n’hi ha altres activitats que no es poden fer des de casa i que m’obliguen a sortir i trencar el confinament. Ja sigui per ajudar a la petita brigada que tenim o pel que faci falta per a poder arribar a tot arreu.

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (17)

ENTREVISTA A ELIES NOVA, ALCALDE DE LLÍVIA (CERDANYA)

Llívia és un enclavament del Pirineu català rodejat de territori francès, una peculiaritat que deu al Tractat dels Pirineus de 1659, i d’altres tractats posteriors. Elies Nova (ERC) és l’alcalde d’aquesta població, de prop de 1.500 habitants, que viu pràcticament al 100% directa o indirectament del turisme. Amb l’arribada del COVID19 Llívia ha tingut dificultats afegides a la resta de municipis per la seva ubicació geogràfica que no facilita el control a les segones residències.

-El fet de ser un municipi català dins la República francesa, com ha incidit en la gestió del confinament?

Aquesta ha estat la polèmica número 1 al nostre municipi. Per gestionar la mobilitat he demanat la col·laboració dels alcaldes dels municipis que m’envolten, que tots són francesos i també del Departament d’Interior de la Generalitat. Estem treballant en un pla estratègic per solucionar una sèrie de conflictes que tenim en aquest sentit. La carretera que arriba a Llívia és internacional i es pot dir que té un cert col·lapse, tant dels que volen venir a les segons residències, però també trànsit francès. Pel que fa al primer grup, és més fàcil controlar-lo perquè tenim la frontera de Puigcerdà tancada. Des de Puigcerdà a Llívia hi ha 3km que passen pel territori francès però la carretera és neutre, hi ha un dret de pas que deriva del Tractat dels Pirineus. Amb França, però no tenim frontera, ni tenim prou efectius.

-Com estan controlant aquesta mobilitat?

Fins a la setmana passada hi havia molt trànsit francès, però a partir d’aquesta setmana ja s’ha reduït molt perquè s’ha arribat a un acord amb els alcaldes francesos. Els que travessen per Llívia, són a territori català, i per tant són multats si no tenen una causa justificada. Pensem, però, que hi ha treballadors de l’Hospital Transfronterer de la Cerdanya que sí que hi poden passar per accedir al seu lloc de treball.

-En el seu territori estem parlant de responsabilitat o irresponsabilitat ciutadana?

Com a tot arreu hi ha de tot. Tenim gent de segones residències que estan tancats a casa seva des del dia 12 i fan el confinament com els d’aquí. D’altres, els primers dies els veies que anaven en bicicleta i fins i tot a esquiar, però ara ja no, ja han vist que no estan de vacances. Aquesta setmana, en ser Setmana Santa, ens hem preocupat molt altra vegada per les segones residències i ens hem mobilitzat perquè poguéssim actuar segons el nostre criteri amb els alcaldes veïns, el president d’una comunitat de comunes franceses i les forces de seguretat per bloquejar carrers i camins d’accés al municipi. Si han de passar per Llívia, que sigui per la carretera nacional que podem controlar més fàcilment. Per fer això he comptat amb totes les forces de seguretat i per tant els hi vull agrair (Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil, Policia Nacional i Gendarmerie).

-El fet que accedeixi tanta gent de fora a la Cerdanya, ha fet pujar la taxa d’incidència del COVID19?

Abans d’ahir el director de l’hospital de la Cerdanya sortia queixant-se. El cap de setmana passat van augmentar les consultes un 20%, majoritàriament provinents de la gent que estava a les segones residències. És important recordar que els serveis sanitaris a la Cerdanya els tenim limitats, poden atendre més gent en condicions normals, però no en una pandèmia. Per tant, demanem a la gent que no vingui a les segones residències.

-Quin ha estat l’impacte econòmic de la COVID19 a la Cerdanya?

Hem tingut un tancament inusual de les estacions d’esquí quan encara tenim grans gruixos de neu. Aquí molta gent viu de l’esquí i de tota l’activitat que es mou al seu voltant, com l’hostaleria. A Llívia tenim poques botigues, però en canvi 40 llocs per menjar. Una gran part de la població hi treballa i per tant en viu. L’impacte econòmic és brutal.

-Com es pot incidir des de l’ajuntament per ajudar a la gent del poble?

Des de l’Ajuntament hem anat coordinant els ajuts que ha fet l’estat, la Generalitat, als autònoms, i les pròpies des de l’Ajuntament. Per exemple, hem destinat els diners de la festa major, que era la setmana vinent, a ajuts socials. La Diputació Girona ens avança una part del que ens pertocaria i altres inversions previstes les passarem a l’any vinent, si podem. Hem redistribuït el pressupost.

-Creu que es podrà salvar la temporada d’estiu?

No em vull aventurar, però tant de bo. M’agradaria que a l’estiu estiguéssim al 100%, però vistes les notícies que arriben de la Xina de la sortida del confinament i amb l’actitud del govern espanyol, és aventurar-se molt que en 6 mesos ens en sortirem.

-Està satisfet de la col·laboració entre les diferents administracions?

Bàsicament hem anat seguit el protocol de la Generalitat i vull dir que tenim confiança total en el govern català i els seus consellers. A nivell d’altres administracions, amb el govern espanyol, confiança poca. Per contra, sí que vull agrair a totes les forces de seguretat que he comentat abans, que ens estan ajudant en tot el que cal.

-Què voldria destacar que hagin fet a Llívia de forma especial?

Vam fer una compra conjunta de mascaretes a una fàbrica de samarretes des del Consell Comarcal. En vam repartir a tots els empadronats, dues per habitatge, però ara ja en tenim més. Als segons residents que ja fa dies que són aquí, també els n’hi donarem per protecció seva i nostra.

-I per acabar?

Dir que ens en sortirem i que tot anirà bé. Ah, i #lliviacapitaldelmon