MANIFEST DE L’AMI PER LA DIADA 2024
Com cada any, ens retrobem altre cop avui, dia 11 de setembre, per recordar i reivindicar la història de Catalunya. La història antiga, però també la més recent, aquesta que explica que el nostre país es troba en un moment que és, precisament, història. El moment en què el poder de la gent, el poder dels carrers, varen desafiar les estructures més immobilistes i demofòbiques per defensar, demanar i exigir el compliment dels drets més bàsics de les persones. Un país, el nostre, i una gent, nosaltres, que no ens cansarem de repetir que volem un país lliure.
Des de l’any 2012, que fou la primera diada massiva on la gent va manifestar-se als carrers per un futur amb una Catalunya lliure, es podria dir que hem viscut diades molt diverses i amb amenaces que ni tan sols podíem imaginar. S’ha patit una greu repressió, presó, exili, represàlies, violència, espoli, despreci, desencant i desànim… i una pandèmia que ho va capgirar tot. Ara, ens trobem amb un món globalitzat que imposa un nou ordre de les coses i que ens situa en una societat amb moltes mancances a nivell d’igualtat, equilibri, llibertats, democràcia, salut, compromís amb el medi ambient…
Enguany, celebrem de nou una diada per reivindicar que tornem als carrers, perquè seguim en el camí per reclamar la sobirania. Perquè els catalans i catalanes tenim clar que és la única forma que tenim per assolir una societat millor, que capgiri un sistema que ens imposa totes aquestes amenaces. La sobirania d’un país que vol ser estat i que ho té tot per guanyar. Perquè les amenaces globals també son locals i els electes dels municipis ho sabem molt bé. Des de la ciutat més gran al poble més petit, la mobilització unitària d’enguany compta amb diverses convocatòries arreu del país, que se sumen a la multitud d’actes que es fan a les places i carrers de cada municipi. Perquè la nostra crida a la independència i a la llibertat s’ha de sentir a tots els racons del nostre estimat país, i arreu del món, com un clam comú i unitari dels pobles que reivindiquen i reclamen un cop més, de forma inesgotable, els seus drets fonamentals.
La realitat d’avui passa per demanar uns drets que se’ns estan manllevant com a catalans, com a ciutadans de segona als quals se’ns imposen lleis injustes que estan molt lluny del que volem com a societat. Els alcaldes i alcaldesses ho viuen de molt a prop en el seu dia a dia, amb les dificultats que es troben als carrers de pobles i ciutats i que tenen un reflex claríssim en la demofòbia, el rebuig, el despreci i la repressió que patim cada dia per part de l’estat espanyol. Reivindiquem doncs, un cop més, els carrers, per a poder reclamar la nostra llibertat, els nostres anhels i els nostres somnis; i fem-ho amb esperit unitari i pacífic, perquè només així podrem teixir el futur que volem en una Catalunya independent.
Visca Catalunya Lliure!
