“Això al principi semblava que havia de ser un parèntesi, però s’està convertint en una nova realitat”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (15)

ENTREVISTA A JOSE ANTONIO TROGUET, ALCALDE DE PONT DE SUERT (ALTA RIBAGORÇA)

Jose Antonio Troguet (JxCat) és alcalde de Pont de Suert (Alta Ribagorça) des de l’any 2015. Es tracta d’un municipi situat estratègicament, de manera que facilita l’apropament a punts de la geografia muntanyenca catalana, aragonesa i francesa: la Vall de Boí, la Vall de Barravés, la Vall de Llevata, la Vall Fosca, la Vall d’Aran, la Vall de Benasc i la d’Isàvena. Amb tradició minera i posteriorment d’indústria hidroelèctrica, Pont de Suert basa actualment bona part de la seva economia en el turisme, tenint en compte que té a tocar de casa una meravella com el PN d’Aigüestortes o l’espectacular romànic de Boí Taüll.

 

-El coronavirus, de moment, no ha estat massa dur a l’Alta Ribagorça, cosa que no podem dir de les seves comarques veïnes…

Ara mateix tenim mitja dotzena de casos confirmats. Però ens passa una mica com a tothom: els tests no es fan i per tant desconeixem l’abast real. De tota manera, els casos que tenim, comparats amb la Vall d’Aran o Pallars, són molt poquets.

-Com hi estan fent front des del Pont de Suert?

Ja fa tres setmanes, abans que es decretés el confinament, vam suspendre totes les activitats col·lectives, perquè al Pont de Suert en tenim moltes d’esportives, sobretot relacionades amb la piscina i el centre esportiu. Després va venir el tancament dels centres educatius i a l’ajuntament vam decretar serveis mínims, tot amb l’objectiu de minimitzar els moviments.

-Però va arribar gent de segones residències al municipi en aquestes dates?

Sí, sobretot en aquest primer cap de setmana en què es va decretar el confinament, va venir molta gent de Lleida i Barcelona, tot i que les estacions d’esquí ja estaven tancades. La diferència amb la Vall d’Aran és que allà tenen molta segona residència de Madrid i això de ben segur que ha estat un canal de transmissió del virus i per això tenen més casos.

-Quines altres mesures van prendre?

Doncs assegurar l’abastament dels serveis més bàsics com l’enllumenat, la neteja viària, la potabilització de l’aigua. A Pont de Suert tenim 25 nuclis de població i tenim 28 dipòsits d’aigua que necessiten manteniment periòdic. També des de la primera setmana van començar una campanya de desinfecció de la via pública amb la brigada municipal i insistint sobretot els espais amb més circulació o més sensibles, com la residència d’avis o el CAP.

-Tenen l’hospital de referència, el de Vielha, a una hora de camí. Això els hi suposa algun inconvenient?

Fins ara no, però perquè tampoc tenim massa casos i, per tant, no ens ha generat cap problema. El nostre hospital de referència és el de Vielha però també el de Tremp, i se’ns hi deriva segons les patologies, però el més proper és el de Vielha. Ara mateix estan una mica saturats.

-El turisme és el sector en el què es basa la seva economia. Què suposarà aquesta crisi sanitària per al municipi, tenint en compte que afecta de ple la Setmana Santa.

Doncs efectivament tindrà uns efectes molt negatius. El Pont de Suert històricament havia sigut una zona amb molta indústria i amb molts llocs de treball vinculats a les mines de plom i plata i també carbó. I des dels anys 60 i fins a final dels 80 hi va haver el boom de la indústria hidroelèctrica. Però a finals dels 80 cau i entra en escena Boí i Taüll. Això fa que l’economia es vagi decantant més cap al turisme. De tota manera, Pont de Suert, com a capital de comarca, és el centre de serveis i on viu la majoria de gent que treballa en aquests serveis. Està clar però que ens afectarà molt, perquè la campanya turística d’hivern estava essent molt bona fins que s’ha vist truncada per aquesta crisi sanitària.

-Tenen el PN Aigüestortes a tocar. Han tingut problemes amb visitants que s’han saltat el confinament?

Al principi sí. El primer cap de setmana de confinament va venir molta gent, però després els Mossos d’Esquadra van fer controls exhaustius. Però a ara com ara si vols anar, per exemple, de Tarragona a l’Alta Ribagorça has de passar mínim per quatre o cinc controls, i si t’enxampen et fan girar. És important limitar la mobilitat entre territoris, perquè si un territori està més o menys controlat, amb la mobilitat es pot descontrolar ràpidament. També s’ha de tenir en compte que els serveis mèdics estan fixats segons la població de cada territori.

-I amb les segones residències? Han hagut de prendre mesures?

No, mesures específiques cap. La gran majoria està respectant el confinament. Sempre hi ha qui surt més del que toca, però són poquíssims. Pel que fa a l’abastiment dels serveis bàsics a la població tampoc hem tingut cap problema, malgrat que gent de segons residència hagi decidit passar el confinament al nostre municipi.

-La gent gran continua essent el col·lectiu que més pateix els efectes d’aquest virus. Com els estan ajudant?

Vam centralitzar aquest tema als serveis socials, perquè ja hi ha molta gent gran a qui se’ls hi fa seguiment durant l’any per diversos motius. Davant d’aquesta situació vam pensar que el millor que podíem fer és que els serveis socials continués coordinant el servei, i el mateix vam fer amb el voluntariat. Quan hi ha una petició o detectem que algú pot necessitar ajuda, s’hi contacta i se’ls hi ofereix repartir-los menjar a domicili juntament amb un restaurant del municipi i la brigada municipal. Els que tenen atenció domiciliària se’ls hi fa la compra i el menjar si fa falta.

-I la residència de la gent gran?

Doncs aquí hi tenim una cura extrema, perquè hi viu gent molt fràgil. Hi ha una quarantena d’avis i tots són molt grans. La vam tancar abans que es decretés l’estat d’alarma i les visites van quedar eliminades. Alhora hi fem una tasca de desinfecció molt acurada. Deixa’m dir que també hi ha hagut el cas d’un propietari hoteler que ens ha ofert el seu establiment per qualsevol emergència sanitària.

-Han hagut de suspendre alguna activitat o esdeveniment important?

Segurament que haurem de suspendre la Triatló, per la que esperàvem més de 500 participants. S’ha de fer el mes de juliol, però veiem que perilla. I una altra cosa que també ens fa patir són les Falles, un dels esdeveniments que ens porta més gent, i que es fa per Sant Joan, el 24 de juny.

-Com encaren la crisi econòmica que es preveu després de superar la sanitària, com a municipi?

En el marc del què podem fer com a ajuntament, tenim previst un paquet de mesures econòmiques sobretot per ajudar els establiments que han hagut de tancar. Aquesta gent està ingressant zero i això provocarà molts problemes. Els autònoms també necessitaran ajuda i més si es perd una Setmana Santa. Tot el que estigui al nostre abast ho farem, malgrat les dificultats que també tindrem a nivell econòmic, ja que continuem mantenint els treballadors dels serveis municipals. Haurem de prioritzar i, si volíem fer una obra determinada, potser haurà d’esperar. Hem de tenir en compte que això al principi semblava que havia de ser un parèntesi, però s’està convertint en una nova realitat. Davant d’això, com ajuntament, ens estem readaptant i estem organitzant activitats que es puguin fer des de casa, sobretot les que fan referència a la piscina.