“Amb la COVID19 hem pres consciència plena que la globalització és una realitat”
GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (8)
ENTREVISTA A JAUME ARS, ALCALDE DE GUISSONA (SEGARRA)
Jaume Ars (Junts per Guissona) és l’alcalde de Guissona (Segarra) des de 2019, un municipi amb 7.300 habitants, el municipi amb més població després de la capital de la comarca, Cervera. Amb una gran activitat econòmica -impulsada pel grup BonArea, que dona feina directa a unes 3.000 i unes 6.000 de forma indirecta- la població registra un 50% de població nouvinguda. L’alcalde ha viscut de prop el cas dels primers contagis, quan tot just es parlava del virus a la Xina, per tant, ha pogut constatar de primera mà que la globalització és una realitat, que no només és un tema econòmic i que caldrà tenir-ho més en compte que mai per a prendre decisions en un futur.
-La particularitat de Guissona, de quina forma ha afectat la gestió del COVID19 al municipi?
Guissona, juntament amb Salt, encapçalen la llista de municipis de Catalunya amb més percentatge de persones que han vingut d’altres països i que no disposen, en molts casos, de convenis bilaterals per facilitar que aquestes persones tinguin dret a vot al nostre país. Així, hi ha molta gent que no pot votar. Ja des de l’inici de la legislatura vam constatar que mancava molta comunicació per part de l’ajuntament cap a la ciutadania, així que vam començar a fer un vídeo setmanal explicant les novetats i les accions que empren l’ajuntament, així com informació que considerem important que arribi a les persones. Aquestes petites càpsules informatives, fetes de forma casolana, tenen unes 1.000 visualitzacions i es reenvien pels diversos canals de comunicació i xarxes socials. Aquesta iniciativa ja instaurada ha servit per mantenir la població informada des de l’inici de la crisi del COVID19, amb actualització del nombre de positius, dades, accions i novetats cada 3 dies.
-Quina és la situació dels contagis i confinament de la població?
Actualment hi ha 15 positius i la població està responent molt bé a les instruccions de confinament.
-I pel que fa a l’activitat empresarial i agrícola?
Vam contactar des del principi amb BonArea, que agrupa uns 3.000 treballadors directes, i hem constatat que els protocols s’estan seguint molt bé, un fet demostrat per la poca incidència de contagis a l’empresa. A més, BonArea va emetre un comunicat el cap de setmana explicant que a la nòmina de març de tots els treballadors i treballadores de l’empresa hi afegirien 200 euros pel compromís d’aquestes persones, un fet que com a alcalde els he agraït, perquè pensen en les persones i és un esforç important. En l’àmbit agrari, la pagesia de cultiu de blat, ordi i les granges funcionen amb normalitat, bé, tota la normalitat que els permet la situació.
-Com us heu organitzat per a fer front a les instruccions de confinament i les recomanacions de salut i de limitació de moviments i activitat?
Es va constituir un comitè polític i tècnic que ens reunim setmanalment, amb la directora del CAP, la persona responsable de Recursos Humans de l’ajuntament, el cap de la policia local, un representant de la brigada municipal, secretaria i alcaldia, per valorar les actuacions a emprendre en tot moment. Pere exemple, avui hem estat revisant el decret de confinament total amb l’objectiu d’extreure’n conclusions i definir les propostes.
-És aviat per dir-ho però què creu que haurà de canviar a partir d’ara?
Jo crec que serà una bona ocasió per a fer autocrítica, cosa que és molt difícil mentre duri la crisi perquè hi ha decisions per prendre. A més, de moment es parla de crisi sanitària, però les conseqüències econòmiques seran també molt greus. Penso que també caldrà replantejar-se les mancances que afecten i desequilibren el territori, com per exemple el transport públic i les infraestructures, totalment deficitàries i amb poc manteniment que tenim a la demarcació de Lleida en general, un fet que genera desigualtat i manca d’oportunitats, per tant afecten la població. No és només que els territoris hi hagi empreses que donen feina, com és el cas de Guissona, cal que es treballi conjuntament per cobrir les necessitats diverses del territori.
I finalment, crec que és molt important prendre consciència que la globalització és una realitat que hem constatat, amb l’arribada del coronavirus a Guissona quan només se’n parlava a la Xina. Una globalització que té implicacions en tots els sentits i que provoca que haurem de tenir una mirada més llunyana, treballar conjuntament i canviar les formes d’actuar per fer-hi front.
