L’AMI presentarà recurs contra la “sentència política” d’un jutge contra l’ingrés de Reus a l’entitat
L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) presentarà recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra la sentència del jutge Guillermo Peral Fontova, del jutjat del Contenciós Administratiu número 1 de Tarragona, que ha estimat una demanada presentada per Societat Civil Catalana i quatre regidors de C’s contra l’ingrés a l’AMI de l’Ajuntament de Reus. Després d’analitzar-la, els serveis jurídics de l’AMI consideren que es tracta d’una sentència “absolutament política, sense cap raonament jurídic”, entre altres coses perquè no s’entén que un jutge d’un Contenciós Administratiu sentenciï que la defensa de la independència de Catalunya és “inconstitucional” a més de qüestionar la legalitat de l’AMI sense tenir-ne cap competència.
Es dóna el cas que el jutge Peral Fontova ha sentenciat en altres contenciosos presentats per l’Advocacia de l’Estat espanyol contra el pagament de quotes de l’AMI (els casos del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i els ajuntaments de la Sènia i la Nou de Gaià) en contra del criteri d’altres 13 jutges diferents d’altres Contenciosos Administratius de Barcelona i Girona. Com al cas de Reus, l’AMI ha presentat recurs al TSJC en contra d’aquestes tres sentències.
L’AMI confia que el TSJC atendrà l’argumentació jurídica contra la demanda i contra la sentència del jutge Peral Fontova, com ha fet en altres denúncies contra ens locals relacionades amb el sobiranisme municipalista. Fins ara, el TSJC ha dictat 22 sentències fermes contra les denúncies presentades per la Delegació del Govern en el període que l’encapçalava Maria de los Llanos de Luna Tobarra.
L’AMI és una associació legalment constituïda i inclosa al registre d’entitats. Sorprèn que, fins ara la delegació del govern espanyol i, pel que sembla, a partir d’ara, SCC i C’s, busquin interpretacions esbiaixades de la llei i jutjats afins per atacar-la. Des del primer dia de la seva fundació, l’AMI ha defensat que els conflictes polítics no es resolen als tribunals, es resolen políticament, amb diàleg de debò. Per això, creiem que no és casualitat que la sentència sobre l’Ajuntament Reus hagi coincidit en el temps amb altres casos semblants contra entitats sobiranistes (Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural) amb l’únic objectiu de posar pals a la rodes a la defensa de la independència de Catalunya i la celebració del referèndum d’autodeterminació.
