L’AMI explica a Còrsega el referèndum del 2017 des d’una òptica municipalista
Una delegació de l’Associació de Municipis per la Independència ha participat aquest cap de setmana en les Ghjurnate Internaziunale que organitza des de fa més de 40 anys el moviment nacionalista cors, Corsica Libera, a la població de Corti.
20 delegacions de tot el món han posat en comú els seus projectes de reconeixement nacional des de les seves diferències i peculiaritats. Catalunya, Escòcia i Nova Caledònia han format part de la taula rodona “Independència: una mirada als 3 referèndums”, amb el focus posat al referèndum del 2017 a Catalunya; el d’Escòcia del 2014 i el de Nova Caledònia del 2021. La part catalana va estar representada per Lluís Puig, del Consell per la República i conseller de la Generalitat a l’exili, Conxita Bosch, membre del secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana, i Jordi Gaseni, president de l’AMI.
Gaseni va explicar la rellevància que havia tingut l’AMI, des de la seva constitució l’any 2011 en la creació d’un clima favorable per la celebració del referèndum i també ‘en la capacitat de treballar plegats entitats, associacions i partits politics. Un fet que va ser determinant per poder arribar a l’objectiu del referèndum i que hem de ser capaços de recosir en els propers mesos’. Gaseni va afegir que avui en dia aquest era un dels objectius de l’AMI: treballar per la unitat d’acció. El president de l’AMI també va tenir l’oportunitat de destacar la persecució que estan patint els electes locals catalans per les seves idees.
La delegació de l’AMI la completava, a part del president, els vicepresidents Eduard Rovira, alcalde de Torredembarra, i David Solà, alcalde de Sant Quirze de Besora. Al llarg dels dos dies de les jornades es van poder escoltar les peculiaritats de dos moviments nacionals africans com són els de Biafra a Nigèria i Kabilia a Argèlia. El IPOB (Indigenous People of Biafra) treballa pel renaixement d’un estat independent, un poble que té 70 milions ‘habitants sota una forta repressió de l’estat nigerià’. El MAK (Movement pour l’autodétermination de la Kabyle) treballa pels drets del poble kabil, que viu a les muntanyes d’Argèlia i que també està sota una forta repressió de l’estat. Si passem a continent americà, hi trobem la Guaiana, on el diputat independentista guaianès a l’Assemblea Nacional Francesa, Jean-Victor Castor, va parlar de l’ambició de descolonització d’aquest país des d’una perspectiva institucional. Del Pacífic van arribar, com s’ha esmentat anteriorment, Nova Caledònia, que va celebrar un referèndum d’autodeterminació l’any passat i on va guanyar el NO, i Tahití, amb un estatus de país ‘ultramar’ des del 2004.
El poble Artsakh d’Armènia va exposar la seva problemàtica amb el reconeixement de les fronteres i també el fet que les disputes entre Armènia i l’Azerbaidjan per aquest fet fan que es trobi sota el control de les forces de pau russes per garantir l’estabilitat. Euskadi va tenir representants de les dues bandes de la frontera (francesa i espanyola) per parlar dels presos polítics i també es van poder escoltar les explicacions dels grups nacionalistes de Sardenya i Corsega.
