L’AMI s’adhereix al manifest promogut per l’Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació i demana als ajuntaments de l’AMI que el portin als plens municipals
L’AMI s’ha adherit al manifest de l’Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació i ha demanat als ajuntaments que formen part de l’entitat que el portin als plens municipals. El manifest exposa la mobilització social i persistent que ha protagonitzat la societat catalana per tal de decidir pacíficament el seu futur i la llarga repressió que el moviment independentista ha patit, amb ‘més de 800 persones amb causa judicial encara oberta, penes de presó i exili – encara persistent.’ L’objectiu és expressar, amb motiu del cinquè aniversari del 1-O de 2017, que existeix una clara majoria social i una clara majoria municipalista en favor de l’amnistia i l’autodeterminació.
L’Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació, constituït el 30 de març, és un grup de treball autònom, plural i transversal, d’una trentena de persones de diverses sensibilitats i diversos àmbits que, a títol individual, treballarà activament entre aquest abril i el proper mes d’octubre. Serà precisament en el 5è aniversari de l’1 d’octubre quan es publicaran les adhesions i es presentaran les conclusions de la tasca realitzada. La voluntat de l’Acord és assolir el màxim d’adhesions al manifest i que pugui ser subscrit per les principals organitzacions i entitats de la trama democràtica, civil, social, econòmica, política i cultural del país, per tant, també dels ajuntaments, que no han estat exempts de la repressió, amb més de 600 casos contra alcaldes i alcaldesses i electes locals per diverses causes relacionades amb l’independentisme. La proposta neix del treball realitzat pels membres de l’Acord i ha tingut un suport transversal de la majoria de partits polítics presents a l’esfera municipal.
El manifest, que es pot consulta al web https://www.amnistiaiautodeterminacio.cat/ demana el suport per l’amnistia, entesa com la necessitat d’una solució col·lectiva i integral per a totes les persones exiliades, encausades i represaliades, i l’autodeterminació, entesa com la necessitat d’un marc de resolució democràtica basat en el respecte a l’exercici de la lliure determinació de la societat catalana. Dues demandes que, segons l’Acord, susciten un ampli suport per part de la societat catalana.
