“Gràcies als municipis, hem pogut sortir abans i millor d’aquesta pandèmia”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (66)

ENTREVISTA A JORDI GASENI, ALCALDE DE L’AMETLLA DE MAR I VICEPRESIDENT DE L’AMI

L’Ametlla de Mar (Baix Ebre) és una població de les Terres de l’Ebre. Amb 6.700 habitants basa la seva activitat econòmica en el turisme i els serveis però també en la pesca, sector tradicional que té un pes molt important en l’economia local. Jordi Gaseni (ERC) és alcalde de la Cala des del 2015, i també ha estat vinculat a l’AMI des de fa uns anys. Actualment ocupa el càrrec de vicepresident de l’entitat. Des del seu municipi, poc afectat pel coronavirus, encara la temporada turística com una oportunitat, com a destinació segura i alhora elogia el paper que han tingut els municipis en la gestió de la pandèmia sanitària.

 

-L’Ebre ha estat una de les zones on el coronavirus hi ha passat més de puntetes: 45 morts i 329 ingressats i avui ja estrenen a la fase 4, el que s’anomena la nova normalitat. Per quins motius creu que a l’Ebre ha tingut poca incidència el coronavirus?

Hi poden haver diferents motius, avui tots seran suposicions. Potser perquè ho vam agafar a temps, van ser els darrers a arribar i per tant hem tingut més dies per prendre consciència i preparar-nos. Això ha pogut determinar un confinament més efectiu. Un altre factor podria ser la poca densitat de població que tenim, però sí que és cert que, altres llocs amb densitat baixa, sí que han tingut afectats.

-A l’inici de la campanya turística, quines previsions fan des de l’Ajuntament? Després de 3 mesos parats, serà suficient una bona campanya per recuperar el què s’ha perdut?

Des de l’Ajuntament el què veiem és que en anar per davant amb les diferents fases de desconfinament, hem sortit molt als mitjans de comunicació i ha quedat molt clar que hi ha una baixa incidència de la COVID-19 a les Terres de l’Ebre. La gent té ganes de baixar a l’Ebre perquè es dona una certa sensació de seguretat. Aquí, en canvi, hi ha un sentiment contradictori: per una banda necessitem moltíssim que la gent ens vingui a visitar, però de l’altra, veiem que cal protegir la població.

-Quin és el grau d’afectació en el sector turístic del seu municipi? Hotels, restaurants, càmpings, comerços… Tothom ha tornat a obrir o bé hi ha molts negocis que han hagut de tancar les portes per la inactivitat i per l’aplicació de les mesures de seguretat?

La base de l’economia a L’Ametlla de Mar és el sector serveis i turisme, tot i que com ja hem dit també és important la pesca. A l’estiu tenim molta activitat econòmica i per tant sí que hi ha una afectació important en molts negocis i llocs de treball. Per Setmana Santa ja s’hauria començat a treballar i són contractes que, aquest any, no s’han pogut fer i per tant s’ha reduït considerablement l’activitat laboral per a moltes persones.

-Quina part de turisme català, espanyol i internacional reben habitualment i quina proporció es preveu per aquest any?

És una incògnita. Pensàvem que les reserves serien molt a nivell de Catalunya. Aquestes reserves hi son però veiem com també són importants les internacionals i, de forma molt destacada, el turisme francès. Si tot va com ha d’anar, les reserves que hi ha pel mes de juliol ens fan pensar que serà un bon any.

-L’Ametlla de Mar també és una vila eminentment marinera, el sector parla d’un 70% de pèrdues a causa de la pandèmia, per l’aturada i per la baixada del preu del peix i pel tancament de restaurants. Com veu el futur immediat d’aquest sector?

El sector de la pesca ha tingut un any molt complicat perquè a la COVID-19 se li ha de sumar el temporal Glòria, a finals de gener. Això ha fet molt de mal a tots els sectors relacionats amb la mar. Una part de la flota ha anat a la mar per garantir el subministrament com a producte de primera necessitat que és el peix, però una altra part no ha pogut sortir i hi ha hagut molts ERTO. El preu de venda del peix també ha estat molt més baix que el que hauria de tenir en aquestes dates. Des de l’Ajuntament hem intentat ajudar i hem ofert les màquines que tenim de pressió d’aigua i lleixiu per ajudar a la desinfecció, no només de les barques sinó dels espais de la Llotja. És una acció simbòlica però ens donava la tranquil·litat que es podien fer les coses de la millor manera possible.

-Primer el temporal Glòria i ara la COVID-19. Com afectaran aquestes dues crisis consecutives a les Terres de l’Ebre?

Com sempre serem els ajuntaments, els veïns i veïnes, els qui haurem de treure les castanyes del foc. Ho hem vist amb les platges. De l’estat l’espanyol, amb el tema costes, arriba el que arriba als municipis. Ens hem hagut d’espavilar per a tenir les platges a punt per aquest estiu. Ja ens ho pensàvem i vam estar preparats des del primer moment per fer-ne la recuperació, com més aviat millor, ja que les platges son part important dels actius turístics que tenim al nostre territori. El coronavirus ha fet que tornem a valorar molt més el sol i la platja de sempre. Està clar que aquest estiu, tindrem una sèrie de limitacions i veurem afectades les grans trobades, festes majors… que segurament no podran ser però, en canvi, altres coses les valorarem molt més.

-Com a alcalde, s’hagués imaginat mai viure una situació com aquesta?

Com a alcalde et penses que has d’estar preparat per a tot, i et crees una autoprotecció per preveure alguna cosa imprevisible, que passin coses estranyes. Això sempre t’ho has de plantejar, però mai hauria previst haver de passar uns mesos reclosos i aïllats del món.

-Hi ha hagut bona coordinació entre els alcaldes de l’Ebre?

Una de les coses que hem d’estar molt contents és amb la comunicació. Els mitjans de comunicació que tenim son eines que ens ajuden moltíssim a compartir, a saber, a reaccionar amb rapidesa. Els ajuntaments, amb les idees que hem tingut, moltes vegades improvisades, hem compartit molt, sobretot amb l’objectiu de millorar la seguretat dels nostres veïns i veïnes. Sempre amb moltíssima generositat amb els nostres companys i companyes, alcaldes i alcaldesses de l’Ebre. A partir d’aquí han sorgit tota classe d’accions que ens han anat molt bé per progressar, des del voluntariat, accions per arribar a les cases… I la informació a partir de grups de whatsapp i xarxes socials, ens ha facilitat molt la feina. Això ho podem posar en contradicció amb el pla d’emergències nuclears, de l’Estat espanyol, on la comunicació encara es fa per fax i amb altaveus a tots els carrers. El món ha canviat i les comunicacions efectives, també.

-Quin suport ha rebut de les altres administracions, Consell Comarcal, Diputació, Generalitat, Estat espanyol… per gestionar la pandèmia?

Més que suport, hem estat pendents de la gestió de les emergències. Hem tingut molt de contacte amb els departaments afectats: Salut, Interior, Protecció civil, que han fet una feina molt bona. Quan ens ha costat entendre alguna decisió, les explicacions que ens han donat han estat molt aclaridores. I hem treballat conjuntament en les decisions que s’han hagut de prendre, de vegades difícils, restriccions que la gent no podíem imaginar haver de viure. Hem tingut un contacte molt estret i la gent ha entès que es tractava de canviar les formes i viure aquesta nova normalitat.

-Què recorda com a punt més crític de tot aquest període?

Potser hi va haver una setmana, en el punt més àlgid de la crisi sanitària, on el departament de Salut, a determinada hora de la tarda et trucava per donar el nombre de positius. El neguit estava aquí, com gestionar aquesta informació perquè tots els veïns i veïnes sabessin tota la veritat però alhora, no alarmar-los en excés. Que hi hagués la transparència que tots necessitem, però al mateix temps, seguretat i rigor.

-Com a vicepresident de l’AMI, creu que s’ha tingut prou en compte al món local en la gestió d’aquesta crisi?

En aquests moments s’ha vist que els municipis som molt importants, ja que som els que posem tots els mitjans per solucionar els problemes que van sorgint. Gràcies als municipis, hem pogut sortir abans i millor d’aquesta pandèmia. La mobilització del voluntariat ha estat espectacular i ens ha ajudat a protegir la població de risc. Això s’ha fet des dels municipis amb la coordinació dels serveis d’emergències municipals.

-I amb quins aprenentatges es queda?

Refermo una mica que cal estar preparat per a qualsevol repte. Crec que el món local hem demostrat que es pot confiar en nosaltres. La gent pot sentir-se molt orgullosa de conviure en comunitat i fer front conjuntament com a poble a un repte desconegut. Un reconeixement especial a les grans mostres de solidaritat i responsabilitat que hem vist en els nostres veïns i veïnes i el saber fer les coses en una situació d’emergència sanitària com la que hem viscut.