“És una malaltia molt dura. Als que li treuen importància els diria que pensin amb els seus: amb la família i amics”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (62)

ENTREVISTA A IMMA CONSTANS, ALCALDESSA DE QUERALBS

Imma Constans (JxCat) és l’alcaldessa de Queralbs (Ripollès) des de l’any 2011. No oblidarà mai aquesta crisi sanitària i no per la complexitat de la seva gestió, sinó perquè la va portar a passar un mes i mig a l’hospital, més de la meitat dels dies a l’UCI de l’Hospital Josep Trueta de Girona, després d’emmalaltir de Covid-19. Avisa que no estem parlant d’una malaltia lleu i a tots aquells que li treuen importància, els recomana que, si més no, pensin en els seus familiars i amics. Sortosament ara ja torna a fer d’alcaldessa de Queralbs, un municipi de muntanya d’espectacular bellesa, que no arriba als 200 habitants i que, ara mateix, està patint les conseqüències econòmiques i socials que ha suposat aquesta terrible pandèmia.

 

-El 16 de març va ingressar a l’Hospital de Campdevànol amb símptomes de Covid-19 i a partir d’aquí va començar un infern que la va portar a estar més de 20 dies a l’UCI de l’Hospital Josep Trueta de Girona. Com està?

Estic molt millor, recuperant forces. Realment és una malaltia molt dura i que t’afecta en general a tot el cos. A això hi has de sumar els efectes d’estar tant de temps intubada i amb respiració artificial, que són les conseqüències que estic patint ara, com la pèrdua important de musculatura o efectes a la tràquea i al sistema respiratori. I també pateixo les seqüeles pels efectes que va tenir la Covid-19 als dos pulmons.

-Quin va ser el moment més dur de tots?

Mira, em costa de dir. Jo vaig començar a tenir els símptomes típics d’un constipat i en cap cas vaig pensar que seria el Coronavirus. Això em va començar el dia 11 de març i va coincidir en el temps amb l’entrada en confinament i estat d’alarma, que es va decretar el 14 i 15 de març. Aquí va ser quan vaig pensar que potser no era un constipat sinó que potser tenia el virus. El principal símptoma que tenia jo, però, que era la saturació nasal, no era dels que feien sospitar de la malaltia, però el que em va alarmar és que sóc una persona que mai agafa febre i en vaig començar a tenir. No em baixava de cap manera i això és el que em va fer decidir a anar a urgències a l’Hospital de Campdevànol.

-I aquí va començar un suplici, suposo…

No puc explicar-te gaire cosa més, perquè només recordo entrar al box d’urgències i mitja conversa que vaig mantenir amb la metgessa que em va atendre i que la recordo als peus de la meva llitera. Em sembla que en aquell moment ja em va dir que tenia la Covid-19.

-I no recorda res més?

No, de res més fins a despertar-me a l’UCI de l’Hospital Josep Trueta de Girona.

-Què li diria a tota aquesta gent que fa poc cas de les mesures de prevenció i seguretat?

Li diria que això no és un joc i que pensin amb els seus, amb la seva família i amics. És el primer que vaig pensar quan vaig recuperar la consciència: en totes les persones amb les quals havia tingut contacte abans de saber que tenia Covid. No sabia res, si ho tenien, si els hi havia encomanat o si ho havien passat. Vaig patir molt. L’última cosa que hagués volgut en aquest món és que persones a qui estimo ho haguessin agafat. Sempre tenim tendència a pensar que a mi no em passarà, però a totes aquestes persones els hi vull dir que jo hagués pogut pensar el mateix. Però ho vaig agafar i hauria pogut encomanar-ho a persones del meu entorn i no voldria per res que ho passessin com jo ho he passat.

-Com han gestionat la crisi sanitària a Queralbs tenint en compte la seva absència?

Doncs he de dir que ho han gestionat de forma molt correcta i més tenint en compte que estem parlant d’un poble petit, com Queralbs, que a l’Ajuntament som poquets i si en falta un es nota moltíssim. He tingut confiança plena amb els meus regidors i sé perfectament que ho han gestionat de la millor manera que han pogut i amb molta voluntat. Han sigut molt conscients de què estava passant i ho han sabut transmetre a l’hora de prendre decisions de cara a la població. Sé que els veïns i veïnes s’han sentit molt recolzats pels regidors en tot moment, i així m’ho han fet saber.

-Han tingut el suport de les altres administracions, tenint en compte la situació que estaven patint?

Doncs sí, i també ho he de dir. El Consell Comarcal del Ripollès sempre ha estat en contacte amb nosaltres i s’ha preocupat perquè poguéssim tenir tot el material que ens feia falta al municipi en cada moment. Ens van aconseguir mascaretes i productes d’higiene i desinfecció, sobretot al principi, que era quan costava més.

-Si tot va bé, dilluns que ve entraran a la fase 3. Fa temps que hi podrien ser? Ha estat just aquest sistema de desescalada?

Personalment crec que el sistema de desescalada que s’ha anat aplicant és coherent. Des del punt de vista d’alcaldessa i d’ajuntament, i pensant sobretot en els àmbits econòmics, on el que ens afecta més a nosaltres és el turístic, entenc perfectament que aquesta pandèmia ens ha suposat greus conseqüències. Està clar que si la desescalada hagués estat més ràpida, segur que els hotelers i hostalers tindrien una millor situació, però potser això hauria provocat que hi haguessin més casos de persones infectades pel virus. Crec que això hauria estat fer un pas enrere. Per tant, sóc més partidària de ser prudent que no pas de precipitar-nos. Si tot va bé, i tothom és responsable, confio que la gent tindrà en compte el nostre país i faran tot el possible per ajudar als negocis i fer un turisme més de proximitat i que, per tant, ajudin en aquesta recuperació.

-Bona part de la seva economia depèn de la Vall de Núria. L’estació podrà tornar aviat a la normalitat?

L’obertura està prevista a finals d’aquest mes de juny, però es vol fer de forma sincronitzada amb tot el sector turístic del Ripollès, i sempre tenint en compte la desescalada. S’han fet diverses reunions i la decisió és aquesta. El que no et puc dir és com internament, sobretot pel que fa el cremallera, quines mesures es prendran i quina capacitat podrà tenir a l’hora de transportar els visitants fins a la Vall de Núria.

-La crisi social, conseqüència de la pandèmia, com està afectant Queralbs?

La crisi social ha afectat a tots els municipis. A Queralbs també. Nosaltres no arribem a les 200 persones empadronades i, per tant, no són moltes en quantitat, però sí que n’hi ha hagut. Aquestes persones s’han atès des de la Regidoria de Benestar Social i els seus casos s’han traslladat al Consorci de Benestar Social del Ripollès, perquè se’ls hi doni ajuda.

-Queralbs és qui enceta les festes majors d’estiu del Ripollès, el 25 de juliol. Ja saben si es podrà celebrar?

Aquesta és la pregunta del milió! És una de les preocupacions actuals de l’Ajuntament i de la regidoria de Joventut. Amb tota sinceritat he de dir que no ho veiem gens clar. Com bé dius, som de les primeres festes majors i acostuma a venir molta gent i això ens preocupa una mica. És inevitable pensar també que potser no hi haurà tantes persones que hi vulguin participar, perquè la situació no podem dir que sigui la ideal. Ho estem acabant de valorar i durant aquestes setmanes ens tornarem a reunir a nivell de tota la Vall, perquè després d’una festa major en ve una altra, i teníem previst prendre una decisió conjunta de mirar què fem i com ho fem.

-Què n’haurem après d’aquesta crisi sense precedents?

Espero que n’hàgim après molt. I et parlo a nivell de país quan dic que espero que s’hagi après bé que hi ha uns puntals, com són la sanitat i l’educació, pels quals no s’han d’escatimar diners i hem d’estar molt preparats. Tenim una sanitat pública que crec que és envejable, però hi ha hagut moltes retallades i hi ha molts serveis que s’han vist molt minvats. Nosaltres tenim un hospital comarcal que, darrerament, ha perdut serveis i, malgrat que tenim poca població comparada amb altres comarques, hem d’estar igual de preparats, perquè si torna a venir alguna cosa semblant, el primer cop l’hauríem de poder aturar des del territori. L’altra cosa que també crec que és important i que ha quedat en evidència és que a les ciutats hi ha massa gent i molta aglomeració, i que segur que ha estat dificilíssim viure aquests temps de confinament en pisos petits. Per tant s’ha de donar molt més valor al món rural. Actualment ha quedat clar que s’han de fer bones inversions viàries i telemàtiques i això permetria que moltes persones poguessin viure i treballar en poblets petits del Ripollès mateix, millorant la seva qualitat de vida i descongestionant les ciutats. També seria interessant que els òrgans de govern deixessin d’estat centralitzats a Barcelona o a grans ciutats, d’aquesta manera crearíem una xarxa de país molt interessant i funcional.