“En una República Catalana s’haurien pogut optimitzar els recursos econòmics i la capacitat de prendre decisions”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (i 67)

ENTREVISTA A JOSEP M. CERVERA, ALCALDE DEL PORT DE LA SELVA I PRESIDENT DE L’AMI

Josep M. Cervera (JxCat) és alcalde del Port de la Selva des de fa 9 anys i president de l’AMI des de fa un, tot i que està vinculat a l’entitat des de la seva fundació l’any 2011. Durant la pandèmia de la COVID-19 ha estat al capdavant del seu ajuntament del Cap de Creus, coordinant els efectius i aplicant les mesures necessàries per evitar els contagis a la població, reduïda els mesos d’hivern i multiplicada per 10 a l’estiu gràcies al turisme. Com a president de l’AMI ha impulsat la sèrie de 67 entrevistes a alcaldes i alcaldesses que, durant els 3 darrers mesos, han donat veu al món local explicant les realitats dels seus pobles, viles i ciutats en la gestió de la pandèmia sanitària. També creu necessari reiterar l’agraïment per la tasca que han fet al capdavant dels seus consistoris.

 

-Com alcalde d’un municipi petit però turístic, quina ha estat la seva principal preocupació durant els darrers tres mesos?

Les preocupacions han estat canviants a mesura que ha evolucionat la pandèmia. Els dies previs a l’estat d’alarma, va ser assegurar la seguretat dels treballadors públics per poder garantir els serveis; després, un cop declarat l’estat d’alarma, atendre a les persones més grans que viuen soles; en el pic de la pandèmia va ser garantir que no hi hagués contagis al nostre municipi per no col·laborar a col·lapsar el sistema. Durant el confinament hem procurat que les famílies vulnerables tinguessin el que necessitaven, des de menjar, medicines i accés a la tecnologia. I ara, fer compatible la represa econòmica amb el control de la pandèmia.

-Reestructurar un sistema social i administratiu d’un dia per l’altre ha requerit una gran coordinació entre les diferents administracions. A pilota passada, què creu que s’ha fet bé i que caldria millorar?

Ningú tenia la carta de navegació actualitzada per aquest temporal i per tant va costar situar-nos els primers dies. Per mi, això va ser el pitjor, els primers dies on tots ens havíem de ressituar. A partir d’aquí crec que els canals de comunicació van funcionar i, en el nostre cas, el Consell Comarcal va fer de corretja de transmissió de la informació facilitada pel govern de la Generalitat i la Diputació. Crec que és un model que ha funcionat a tot el país. Què es podria millorar? La confiança en el món local. A vegades no se’ns ha facilitat tota la informació que requeríem per actuar amb la diligència necessària en una situació que posava en risc la vida de les persones.

-Per tant, s’ha tingut prou en compte al món local en la gestió de la pandèmia?

Al final sí, per força. Se’ns té en compte perquè la ciutadania ens hi té. Els nostres veïns i veïnes no entenen de competències i menys quan es viuen situacions complexes. La gent busca respostes i les busca a l’administració més propera que som els ajuntaments. El món local, ja ho hem dit moltes vegades, estem disposats a jugar aquest rol i ho demostrem cada vegada que se’ns requereix. Hi som amb tots els nostres recursos, materials i humans. Però tot i respondre amb tot el que tenim, sempre és insuficient. Per tant, el que cal, és solucionar això.

-Com es podrà afrontar la crisi econòmica de pobles i ciutats sense saber que passarà amb el superàvit? Són peça clau els municipis en aquesta recuperació?

Els municipis ajudarem amb totes les eines que tinguem, però un altre cop, estem allà mateix. Ara parlàvem del superàvit però podríem parlar dels romanents de tresoreria que són recursos que tenim i dels quals no podem disposar. Per dur a terme certes accions, cal que augmenten la capacitat d’intervenir dels ajuntaments. Volem ser partícips d’aquesta recuperació i volem ser actors però serà molt difícil amb el que tenim com LRSAL que ja fa una dècada ens limita les nostres competències, molt especialment les dels municipis petits. La llei d’estabilitat pressupostària també ens porta pel camí de l’amargura perquè, tot i tenir diners, estableix un topall i no el podem superar i, una altra cosa són els recursos humans que continuem amb la taxa de reposició, que fa que a tots els ajuntaments ens falti personal, o sigui totalment limitats. Per tant, situacions com les que hem viscut, ens haurien de fer reflexionar que cal canviar moltes limitacions que depenen de l’Estat espanyol i que requeriran grans majories.

-Serveis Sanitaris, Educació, Serveis Socials i Cossos de seguretat. Aquestes han estat les 4 àrees del govern que han estat claus en el transcurs de l’emergència. Quina valoració en faria de cadascuna d’elles des del punt de vista del món local?

En matèria d’Educació i Sanitat, com més s’aterri millor. Per mi no ha estat el mateix el tracte, la col·laboració i la informació rebuda pels serveis territorials d’aquestes àrees, que pel director de l’escola i de l’institut i pel personal sanitari més proper. En Sanitat i Educació, perquè funcionés, hem hagut de recórrer al final als contactes personals. Dels serveis socials, que els tenim conveniats amb el Consell Comarcal, ja venim d’una inèrcia de col·laboració regular, hi ha unes relacions personals i ha estat molt fàcil i hem col·laborat amb molta complicitat. Amb Mossos d’Esquadra, el dia a dia ja existeix i, per tant, ha estat fàcil. En aquesta àrea concreta, potser hi ha hagut més una manca de recursos, que ja és estructural, que no pas de voluntats.

-Creu que amb una República catalana s’hagués pogut optimitzar el model per afrontar aquesta crisi sanitària?

N’estic convençut. En una República Catalana s’haurien pogut optimitzar els recursos econòmics i la capacitat de prendre decisions. Mentre continuem a l’estat espanyol, aquests aspectes ens condicionaran. Mentre ens espoliïn, ens capin i ens recorrin les decisions, el model no serà òptim.

-L’estat d’alarma ha encobert un menysteniment del govern català i les seves propostes d’acció davant la COVID-19 per part del govern espanyol?

L’Estat espanyol no desaprofita cap ocasió per erosionar el govern de Catalunya. El menysteniment, de sortida, és evident, però la realitat sempre és molt tossuda i hem vist com l’estat ha acabat implementant, tard i malament, les propostes que el president Torra anava fent des del Govern de Catalunya.

-Què hem après com a societat els darrers tres mesos?

Haurem après moltes coses. El que ha fet encara més evident aquesta situació és el principi de ‘pensa globalment i actua localment’ perquè tot i que tenim la tendència a parlar a nivell global, sobretot en temes econòmics, i des de fa unes dècades, també ambientals, el coronavirus ens ha ensenyat que la resposta ha de ser a l’escala més petita possible. Tan petita que tots hem acabat fent crides al compromís i a la responsabilitat individual de cada persona.

-Des de l’AMI durant la pandèmia s’ha donat veu a alcaldes i alcaldesses per conèixer com era el seu dia a dia durant els tres mesos d’estat d’alarma. Avui acaba aquesta sèrie de 67 entrevistes que han posat l’accent i el focus en aquesta perspectiva des dels ajuntaments catalans. Quina valoració fa d’aquesta acció?

En faig una valoració molt positiva. El que han fet aquestes entrevistes és demostrar la importància del municipalisme tal com l’entenem a Catalunya. El municipalisme de campanar que fa que a cada poble, a cada vila, a cada ciutat del país hi hagi un equip treballant pels seus veïns i veïnes. En el cas de Catalunya, som 948 equips que coneixem molt bé les 948 realitats del territori i, per tant, tenim una capil·laritat insuperable. El que hem de fer és defensar aquest model i mirar que ens donin els millors recursos per fer la feina en les millors condicions possibles. També vull agrair tota la feina d’alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores que han estat al peu de canó i que sabem que hi continuaran sent per tot el que calgui.