“Els que ens ha tocat viure aquesta situació des d’un ajuntament haurem après una lliçó d’humilitat i humanitat”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (64)

ENTREVISTA A MÒNICA SANTJAUME, ALCALDESSA DE RIBES DE FRESER

Mònica Santjaume (JxCat) fa només un any que és l’alcaldessa de Ribes de Freser (Ripollès) i, com a tants d’altres, li ha tocat fer front a una crisi sanitària sense precedents quan encara no havia ni tingut temps d’aposentar-se a l’Ajuntament. Ribes no arriba als 2.000 habitants, però en segons quines èpoques de l’any triplica la població, ja que és un dels municipis més turístics del Ripollès. La proximitat amb la Vall de Núria, les rutes de senderisme o la via ferrada en són alguns dels al·licients. Ara, la prioritat, a banda de garantir la seguretat sanitària, és aconseguir reactivar l’economia de la vall, que principalment es basa en el turisme.

 

-L’afectació econòmica de la crisi de la Covid-19 està essent superior a la sanitària a Ribes de Freser?

Sí i tant. Pel que fa a la sanitària, hem tingut la sort que a Ribes només hi ha hagut contagis de Covid-19 lleus i que amb hospitalització a l’Hospital Comarcal de Campdevànol n’hem tingut prou. A qui sí que ha afectat és a les més de 240 empreses i autònoms que tenim a Ribes. La majoria d’ells del 14 de març al 4 de maig han hagut de tancar, i això vol dir abaixar persianes, seguir pagant les despeses que tenien i tot sense cap mena d’ingrés.

-Han aprovat un pla de xoc per fer front a la crisi econòmica i social. Amb quines mesures?

Teníem molt clar d’entrada que havíem de gratar el pressupost tant com poguéssim, i hem aconseguit gairebé 100.000 euros. Alhora també teníem clar que aquestes mesures no havien de beneficiar a un sol col·lectiu sinó aplegar a tota la gent del poble que han estat afectats i no deixar a ningú fora. Vam fer un llistat de totes les empreses que hi havia a Ribes i vam crear una subvenció directa a empreses que havien cessat la seva activitat, una altra pels que havien vist reduïda en un 75% la seva activitat i també una tercera per a persones físiques, que per exemple se les hagués acomiadat a causa de la Covid o estiguessin patint un ERTO en unes condicions molt baixes. Vam considerar que no en trèiem res d’ajudar a empresaris si els treballadors també estaven afectats.

-Van perdre la Setmana Santa i ara arranquem la temporada d’estiu a mig gas. Tenint en compte que és un municipi turístic, com ho preveuen?

És complex. El sector de la restauració tenen ganes d’engegar però amb molta precaució. El que volem a Ribes és que la gent vingui i s’adonin que és un lloc tranquil i segur gràcies a les mesures que es prenen i que, per tant, puguin tornar a venir sense problema. La realitat és que no sabem com anirà la temporada. Les reserves fluctuen molt segons l’establiment, però sí que s’han adonat que és molt important donar aquest missatge de tranquil·litat de cara als clients.

-La Vall de Núria està previst que reobri a finals de mes. Però de quina manera? Com els afectarà?

La Vall de Núria està previst que obri aquest cap de setmana que, justament, coincidirà amb l’obertura de la majoria d’establiments hotelers del municipi. N’hi ha d’altres que han optat per esperar a principi de juliol, ja que tenen molts treballadors i han d’aplicar mesures molt complexes i no volen tenir cap risc de rebrot. També en aquest moment ja farà dies que totes les regions sanitàries estaran a la mateixa fase i, per tant, la situació s’haurà estabilitzat més. Núria és com si fos la nostra platja: ocupa el terme municipal de Queralbs i és propietat del Bisbat i d’aquest ajuntament, però la realitat és que el cremallera s’agafa a Ribes i, evidentment, és un atractiu turístic important. Però Ribes no només és la Vall de Núria: tenim un gran atractiu pel que fa a senders o una via ferrada, entre altres.

-La desescalada s’ha fet de forma justa i com calia?

No. Ni justa la desescalada, ni justa la manera de gestionar sanitàriament Ribes. Hem tingut una estructura sanitària que s’equiparava a les característiques d’un Salt, Girona o Barcelona i, evidentment, no hi tenim res a veure. Per tant, hi ha hagut una barrera que no ha ajudat. Segurament que era per prevenció, però això ens ha impedit moltes coses: per exemple, anaves per unes angines al CAP i no t’atenien, quan aquí els contagis eren molt pocs. La comunicació amb la part sanitària tampoc crec que hagi estat la que esperàvem des de l’Ajuntament de Ribes. La desescalada tampoc ha estat correcte: el Ripollès estava per sota de la mitjana de contagis i ens van mantenir a la fase 1, a diferència d’altres territoris. Tant al Ripollès com als pobles petits que tenim, per exemple a la Vall, la desescalada s’hauria pogut fer d’una altra manera. Encara avui en dia tenim els parcs infantils tancats però els bars oberts. La desescalada no s’ha fet bé.

-La crisi social també ha afectat Ribes? Han notat un augment de sol·licituds als serveis socials?

La crisi social ha afectat Ribes sí, però en certa manera. Crec que ens afectarà més endavant. Hi va haver molts acomiadaments de contractes de serveis prematurs, però el tema serà a qui tornen a agafar la temporada vinent. Som un municipi que va per temporades, i com a tot poble turístic quan t’adones que pots prescindir d’alguns serveis, perquè el que has de fer és reactivar la teva empresa, ho fas. Per tant, no és tant ara sinó el que ens vindrà.

-La Residència Municipal de la gent gran no ha tingut cap afectació. Com ho han gestionat?

Ha sigut brillant. És cert que l’empresa que la gestiona, davant dels problemes que van tenir en altres residències, ens van trucar per demanar-nos que tinguéssim a punt algun hotel per si feia falta acollir residents i també es va acordar que es trucaria als familiars per si es volien endur la seva gent gran cap a casa. La realitat, però, és que això no va fer falta mai. L’èxit no va ser només que la residència es tanqués per fer un bon aïllament sinó també de la responsabilitat de tots els treballadors i treballadores per no concórrer amb cap contagi, tenint en compte que ells havien d’entrar i sortir.

-A poc a poc van tornant a la normalitat i van ser els primers a reobrir el cinema al Ripollès.

A mitjans de maig vam fer una trobada amb la junta dels Amics del Cinema de la Vall de Ribes i ens van demanar poder obrir per poder entrar en una nova normalitat. Els vam dir que endavant sempre que es portessin a terme totes les mesures de seguretat. L’Ajuntament es va fer càrrec de la neteja i desinfecció. Val a dir que el cinema de Ribes també és força gran per la gent que hi va i, per tant, les distàncies es podien assegurar. Dissabte passat van obrir i va ser un èxit. Estem contents.

-Aquesta crisi ha servit per demostrar que el teletreball és possible i que no és necessari viure a la gran ciutat. Tenen previst fer alguna campanya per atraure nous habitants a Ribes?

Amb aquest tema, sempre dic el mateix: les portes de Ribes de Freser estan sempre obertes pel que ens vulgui visitar o el que vulgui venir-hi a viure, però coneixent i estimant a Ribes. No es pot comparar un poble de 1.700 habitants amb un barri d’una gran ciutat o amb una ciutat propera a l’àrea metropolitana. També s’ha de dir que aprendre a gestionar el teletreball tampoc ha estat fàcil, però sí que és cert que no és el mateix treballar des d’una casa a Ribes, sabent que a davant no hi tens un bloc de pisos, o no sents el veí i que, a més, obres la finestra i veus verd. Però el que vol venir a viure a Ribes també ha de saber que té una línia de tren que està com està, tot i que la lluitem, està a una hora i mitja de la gran ciutat o que tenim un hospital comarcal que cada vegada perd més serveis. El que vingui, benvingut serà, però s’ha d’estimar la muntanya i ha de contribuir a la preservació del paisatge.

-Han tingut el suport de les altres administracions durant aquests mesos?

Tenint en compte que la situació ha estat molt caòtica, sí. En l’àmbit comarcal s’han rebut totes les informacions necessàries, crec que el Consell Comarcal ens ha fet d’orientador a tots els ajuntaments de la comarca. Si parlem de la Diputació i la Generalitat, a nivell de protocol sí, però davant de la gran complexitat sanitària i econòmica que ha comportat aquesta pandèmia, sí que ens hem sentit una mica desemparats. No ho atribueixo a cap administració en concret: ha estat una situació nova per a tots i si malauradament hi ha un rebrot, entenc que les administracions fluiran més. El que hem trobat a faltar és coses clares en molts sentits, i el que hem estat fent és aplicar el sentit comú.

-Haurem après alguna cosa de tot plegat?

Sí, molt. Haurem après a valorar el que tenim, a fer bé la feina del dia a dia, i a cuidar i projectar. També a tenir en compte que la feina que fem els que som a davant de l’administració local és per un bé comú, i que els que ens ha tocat viure aquesta situació sense abans haver trepitjat un ajuntament, haurem après una lliçó d’humilitat i humanitat: més enllà de la feina burocràtica que suposa estar en una administració, existeix el tu a tu, trucar a un avi per si està bé o a un veí per si li fa falta alguna cosa. Això ha estat possible gràcies a què els treballadors i treballadores, en aquest cas de l’Ajuntament de Ribes, hi han posat el coll.