“El turisme de proximitat ens ha de salvar per recuperar el sector econòmic principal del poble”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (61)

ENTREVISTA A MIREIA BURGUÉS, ALCALDESSA D’ÀGER

Mireia Burgués (JxCat), alcaldessa d’Àger és alcaldessa des de les passades eleccions, un municipi que compta amb el turisme de proximitat per recuperar el sector, que suposa més del 80% de l’activitat econòmica del poble. Fa una crida per tal que la gent vagi a gaudir dels atractius turístics i naturals del municipi i, tot i la preocupació, encara l’estiu amb optimisme, després d’uns moments de gran dificultat que es varen viure a la residència de gent gran del poble.

 

-Em pot dir si s’havia trobat mai amb una situació similar a aquesta crisi de la COVID-19? Com ha canviat el seu dia a dia? Com preveu l’entrada a la fase 3?

Mai a la vida m’hi havia trobat. De moment desconeixem quan podrem entrar a la següent fase de desconfinament, però en tenim moltes ganes, ens hem de recuperar econòmicament perquè vivim molt del turisme.

-En un poble com Àger teniu contacte molt directe amb les persones. Com ho estan vivint les persones del municipi? És el municipi de la Noguera amb més casos de COVID-19…

El primer cas a Catalunya va ser una persona de la residència de gent gran del nostre poble i, com que al principi va ser molt dur, ara la gent ho porta bastant bé i està essent més fàcil, tot i que la paraula fàcil potser no és la més adient. Com que és un dels pocs municipis que té residència, fa pujar molt la dada, perquè hi havia 33 persones grans en un municipi de 570 habitants… hi va haver moltes infeccions i també la majoria de persones treballadores de la residència que ho varen anar passant, és un percentatge molt alt.

-Heu tingut suport de les diferents administracions amb aquest focus a la residència de gent gran?

Al principi va costar una mica, jo penso que, com nosaltres, ningú estava preparat per una situació com aquesta, encara que es veiés a venir.

-Àger té un entorn privilegiat que fa que viviu del turisme, com vostè ha dit … el Parc Astronòmic i el Congost de Mont-Rebei són de gestió municipal?

Aquí tenim la sort que tenim molt d’espai, per tant, un cop es pugui, hi cabem molts, per tant, volem que la gent sigui valenta i, si pot, que pugui venir. El Congost de Mont-Rebei sí que depèn de l’Ajuntament. L’observatori està gestionat per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Pel que fa a la posada en marxa del congost, ara mateix hem treballat en diverses previsions perquè hi ha moltes empreses del sector turístic implicades, amb les quals ens hem anat reunint, mirant diversos protocols… I estan molt conscienciats perquè com que ens ha tocat de ple.

-Quines són aquestes previsions diverses per a la posada en funcionament del congost, i quins seria l’escenari millor segons el seu punt de vista?

El millor escenari és que s’activi com més aviat millor, ja que hem de comptar amb el turisme de proximitat, això ho tinc molt clar. Hi ha tres empreses que exploten la vessant de l’aigua del congost (caiacs… etc), que és la via més gran d’entrada de persones al congost i aquestes empreses han elaborat uns protocols de neteja i d’ordenació d’entrada de les persones, amb diversos carrils d’entrada d’aigua per facilitar les distàncies. Fins ara, a la part baixa del congost no estava regulat l’accés, hi podia anar tothom.

-Es podria veure com una oportunitat de regular-ho? Es podrà fer alguna millora a nivell d’accessos i carreteres?

Sí, correcte. Això ja estava previst però la situació ens permetrà accelerar-ho: estem regulant la instal·lació de serveis i aparcaments. Pel que fa als accessos, és l’aparcament el que caldria ampliar i això també permetria controlar les persones que hi entren. També s’està elaborant un pla d’usos entre les dues comunitats autònomes implicades, Catalunya i Aragó, que ens permetrà tenir les directrius bàsiques i poder-les desenvolupar. Mentrestant, hem fet una ordenança que ens permet gestionar-lo fins que no finalitzi aquest pla.

-A nivell del dia a dia de l’Ajuntament, què canviarà a partir d’ara

Canviaran moltes coses, els protocols de neteja, per començar. A Àger haurem d’habilitar algun altre espai per a l’escola perquè no hi cabem. S’haurà de donar cobertura al tema de la neteja d’aquests espais, ens falta personal en aquest àmbit. I està clar que en l’àmbit de la neteja les necessitats perduraran en el temps. Per la residència també ha fet falta més gent contractada, ara ja ha baixat perquè totes les persones grans ja estan bé, però caldrà veure econòmicament com es gestiona perquè ho porta l’ajuntament directament.

-Hi ha hagut voluntariat i iniciatives ciutadanes en aquest cas?

Sí, precisament la residència es va quedar sense servei de cuina i dos restauradors del municipi es van prestar a fer el menjar i el portaven cada dia. Diversos grups de joves desinfectaven el poble i portaven el menjar als padrins i padrines o els portaven encàrrecs de la farmàcia. En un poble tan petit, un veí cuida de l’altre, la gent es trucava i després em trucaven a mi per informar-me que tot estava bé, que hi havia un ingrés, etc…

-Aquesta proximitat, creu que canviarà? Com ho percep la gent?

En els moments difícils aquesta proximitat s’agraeix molt però, un cop ha passat, com que es va relaxant tot… Hi va haver uns dies de molta tensió, recordo els primers quinze dies en què em semblava que no era capaç de retenir tot el que passava, de tan intens que era. Jo recordo un principi molt dur, i ara això està essent més fàcil, gràcies també a la col·laboració de la gent, que es va confinar totalment i ho va posar fàcil.

-De quina manera es varen coordinar amb els regidors i regidores?

Al principi vam mantenir una comunicació molt intensa, després algun regidor es va posar malalt i es va quedar a casa. He de destacar també la feina de les persones treballadores de l’ajuntament perquè al principi faltaven mans per a tot. Insisteixo en el focus de la residència perquè al nostre poble és el que ens va portar més feina perquè hi va haver moltes baixes, no trobàvem personal, Àger està lluny… I un allotjament turístic es va oferir per donar allotjament a les persones treballadores, que encara hi són.

-Quina conclusió o aprenentatge després d’aquesta crisi podem treure’n?

A banda d’una recaiguda, em preocupa la recuperació de l’activitat turística, que és la principal a Àger. Els pagesos, que són pocs, majoritàriament tots tenen un altre ingrés turístic… per tant, més del 80% de la població depèn del turisme i ja hem perdut l’època de setmana santa i part de la temporada d’estiu. I a part de les empreses, també cal tenir en compte la gent que contracten…La realitat és que ha afectat molt i em neguiteja. Som un poble petit que pateix despoblament, la gent jove haurà de marxar a cercar oportunitats, si és que les troben fora… No sé si treballant tres mesos podran tenir suficient per passar tot un any. Volem fer una crida perquè hem d’aconseguir que aquests tres mesos d’estiu la gent vingui a Àger, recuperar el sector i que tothom aprofiti els nostres espais naturals.