“La dificultat és gestionar la incertesa en què vivim”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (43)

ENTREVISTA A AGNÈS FERRÉ ALCALDESSA DE LA BISBAL DEL PENEDÈS

Agnès Ferré (Compromís amb La Bisbal), és alcaldessa des de les eleccions del 2015 i re-gidora a l’ajuntament des del 2003. La Bisbal és un petit poble del Baix Penedès, amb una extensió considerable de més de 30 km2 i 3.500 habitants, repartits en un petit nucli i diverses urbanitzacions, rodejat per les serres del Montmell i de Santa Cristina i situat a l’extrem de ponent de la plana del Penedès.

-Quina ha estat la incidència de la COVID-19
Aquí hi ha hagut tres defuncions i actualment unes 10 persones confinades a casa, amb seguiment telefònic per part de la metgessa. Com a hospital de referència tenim l’hospital del Vendrell.

-Alcaldessa, té un perfil a les xarxes socials actualitzat diàriament, amb el bloc personal… i un protocol d’ús de les xarxes socials municipals al vostre web, suposo que les comunicacions és un fet que teniu molt en compte.

Sí, és molt important perquè a més La Bisbal és un municipi dispers, tenim molt de territori i el nucli històric amb set urbanitzacions molt separades, per tant és difícil arribar a tothom; amb les xarxes socials és una bona manera d’arribar-hi. Per a la informació a la ciutadania també fem servir el telèfon, amb persones que donen aquest servei de 9h a 14h -tot i que l’ajuntament està tancat-, també oferim tràmits electrònics, amb una plataforma que ja fa uns quants anys que funciona i ens ha anat molt bé. Pel que fa al meu bloc, l’any 2015 va ser una eina de presentació de les accions que volíem dur a terme des de la candidatura, ara ja fa un temps que serveix de “diari” que forma part de la meva rutina i hi escric una mica cada dia.

-El vostre web també està al dia i ja hi heu publicat les normes de desconfinament. Creu que la gent en té ja ganes?

Crec que en tenen massa ganes, en part. És veritat que viure en un poble és diferent que estar en una ciutat en un pis petit. Aquí al poble la majoria són cases amb espai i pati o jardí exterior, per tant és diferent. Sí que és veritat que ha estat un canvi molt gran el fet de passar de fer vida normal a tancar-se a casa i no poder estar amb la família…

-Hi ha una bona presència d’empreses i emprenedoria, quin contacte teniu amb les empreses?

L’empresa més important de la comarca és Idiada, del sector de l’automoció i que està dins el terme municipal de 5 municipis. Han hagut de fer un expedient de regulació però ens preocupa entre cometes perquè podran tornar a funcionar. Els 2 polígons que tenim estan relacionats amb la logística, una part de la qual va funcionant i una altra part relacionada amb el sector de l’hostaleria que està patint les conseqüències de l’aturada. Però estem des de sempre en contacte tant amb les empreses com autònoms i comerços per seguir de prop la situació.

-Els comerços continuen oberts i donant servei… I els serveis turístics?

Els d’alimentació sí i l’estanc també. A nivell de turisme no tenim molts serveis, tot i estar a prop de la Costa Daurada. Els comerços s’han reinventat i donen servei de repartiment i altres accions que fa un mes i mig era impensable. Una preocupació important que hem tingut aquí ha estat la mobilitat en els caps de setmana, amb la vinguda de gent de l’àrea metropolitana. No disposem de policia local i els Mossos no donen l’abast i penso que aquest aspecte s’havia d’haver vigilat des dels municipis d’on surten, tot i que entenc que també és difícil. Amb tot, penso que la majoria de gent ha estat conscienciada, amb potser només una part de gent que no ha complert.

-A nivell d’entitats i voluntariat amb relació a la COVID-19, com s’han organitzat?

La veritat és que s’han autoorganitzat, cosa que és una sort, i hem tingut moltes trucades de persones que s’oferien per ajudar. Des de fa temps disposem al poble del servei “bon dia”, amb unes 8-10 voluntàries que venen, 2 d’elles cada matí a l’ajuntament, i truquen a totes les persones majors de 65 anys cada dia. A més, es fan 2 trobades l’any amb aquest col·lectiu. I ara, des del 15 de març, les voluntàries s’han repartit les fitxes de les persones apuntades al servei i continuen trucant des de casa seva, als avis i àvies. En el moment que detecten alguna necessitat, ens ho passen a l’ajuntament i es coordina. També des de la residència de la gent gran, la directora és metgessa i ens va demanar de confeccionar bates d’una determinada manera per a l’hospital del Vendrell i s’ha coordinat un grup de 17 persones amb el material i el repartiment d’aquest coordinat pels ajuntaments. Han fet unes 1.300 bates. Amb això hem evitat que la gent es desplaci i pugui participar. El jovent també s’ha coordinat i ha publicat diversos vídeos breus i el grup de teatre també va oferir una obra en línia.

-Creu que hi haurà un canvi d’hàbits pel que fa a la mobilitat, ja que és un tema important pel vostre municipi i la seva extensió?

Crec que sí perquè es promourà que es facin més videoconferències, tot i que a nivell de les empreses de logística crec que ja es feia. Per altres sectors en què la gent es desplaçava més, sí que crec que canviarà i aprofitarem més aquests mitjans, als quals ens hem hagut d’acostumar.

-Com ha estat la relació amb altres ens i institucions?

Pel que fa a la del Consell Comarcal i la d’alcaldes i alcaldesses -som una comarca petita però molt tupida, amb 14 municipis molt junts- hem anat fent reunions i compartint xarxa, independentment del color polític. Tenim una bona xarxa. A nivell de la Diputació, ens comuniquem amb correu electrònic, tot i que els diputats que tenim també ens van traslladant la informació. Els pobles que no formem part de l’àrea metropolitana en som molt conscients, sempre ho hem vist, que, tant a nivell d’Estat com de Generalitat, el centralisme no afavoreix massa a la resta del territori.

-Com a alcaldessa, què creu que canviarà després d’aquesta crisi?

Jo penso que estem molt acostumats a programar i planificar, per tant ens haurem d’acostumar a gestionar la incertesa. A tots ens agradaria tenir més certeses o saber què podrem fer demà, per exemple, però ara no ho sabem. Aquesta incertesa és, d’una banda, general, i de l’altra personal, per saber què et pot passar, amb les feines, la família, etc. A nivell de poble, anem de cara al bon temps i teníem festes als barris, un munt d’activitats també per Sant Jordi -que hem fet en línia-, amb idees noves, com un concurs de fotografies… Però de cara a l’estiu el que toca és reinventar-se i pensar que el futur és incert i gestionar el dia dia, posant la mirada en un horitzó no gaire enllà, per si de cas. En relació amb les persones treballadores de l’ajuntament, tot això ha suposat un canvi molt gran per a tothom, però estic molt contenta i satisfeta perquè la resposta ha estat molt bona, tant a nivell de treball com de predisposició.