“He intentat actuar com a alcalde de tots els lleidatans i posar entre parèntesis la dimensió més ideològica”
GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (44)
ENTREVISTA A MIQUEL PUEYO PAER EN CAP DE LLEIDA
Lleida, capital i centre de referència de serveis i cultural de les terres de ponent, amb 135.000 habitants. L’alcalde Miquel Pueyo (ERC) des de 2019, aposta per prioritzar les polítiques socials i les mesures de recuperació de l’activitat econòmica que no passin per l’endeutament de les famílies enfront de la crisi post-COVID i aprofitar la situació per cooperar i no per treure’n rèdits partidistes. També apel·la a la tolerància i el sentit comú de la ciutadania per afrontar el desconfinament, que precipita la presa de decisions en aspectes latents com la conciliació familiar, la mobilitat i la tecnologia.
-Hem vist que va publicar una piulada crítica amb relació al procés desconfinament per criteris provincials. És evident que no es té en compte la diversitat territorial i local. Com a coneixement del territori, també per la seva etapa de delegat del Govern de la Generalitat a Lleida, quina seria la seva proposta? I en concret, per Lleida?
No té sentit que el procés de desconfinament es faci amb criteris provincials i no des d’un punt de vista científic i sanitari. Les províncies són estructures creades al segle XIX amb altres finalitats i jo vaig dir bàsicament que era inimaginable que es pogués comparar la situació de Bossòst amb la de la Granja d’Escarp; ara es planteja per regions sanitàries que a mi em sembla una unitat molt més natural, més adequada i científica.
-La incidència de la COVID-19 a les terres de Lleida ha estat menor que en altres territoris catalans. A què creu que és degut? Tenen dades de les residències?
No voldria especular – l’episodi no s’ha completat- i seria una mica pretensiós intentar dir perquè hi ha hagut més o menys casos. Jo diria que de tota manera la densitat demogràfica, fins i tot la densitat de la ciutat, en la qual es pot anar caminant o en bicicleta o en transport públic -exceptuant algunes zones concretes que queden més lluny- hi deu haver ajudat. Quant a les residències, aquestes depenen de la conselleria de Treball i després de la de Salut. Nosaltres, indirectament sí que hem sabut que hi ha hagut incidències com a mínim en 4 de 17 de les quals hem tingut dades. Sens dubte, la més afectada ha estat la llar de Sant Josep. Encara que no tinguem competències en aquest àmbit, és evident que són ciutadans i ciutadanes de Lleida i ens preocupa pensar que en el marc europeu, el 55% aproximat de les víctimes mortals de la COVID-19 són persones que estan en residències, això vol dir que hem de revisar aquest model.
-Com ha canviat el dia a dia a la paeria i per al personal de l’ajuntament?
Ha canviat de dalt a baix, en el moment en què es va decretar el confinament i en pocs dies vam aconseguir tenir 600 persones fent teletreball en unes condicions d’elevada eficàcia, un fet que ha estat una sorpresa. Les circumstàncies ens han forçat i ho hem fet. Per una altra banda, hi ha hagut unes 400 persones treballant en primera línia – guàrdia urbana, serveis socials, cementiri…- i a aquests col·lectius els ha canviat perquè s’hi han hagut d’enfrontar de forma més directa. Pel que fa al govern, jo he vingut cada dia a la feina. Hi ha hagut regidors i regidores confinats o no, però el govern ha conservat la capacitat de gestió i en el cas dels regidors i regidores de l’oposició, la meva impressió és que han estat majoritàriament confinats.
-El primer diumenge de desconfinament dels infants ha deixat imatges poc edificants i també molta polèmica amb el tractament d’aquestes imatges -que també ha esmentat al seu perfil de twitter-. Com ha estat a la ciutat? Han pensat a proposar alguna mesura per controlar aquest fet? Creu que la gent està cansada del confinament i per això actuen de forma irresponsable?
Jo penso que, igual que hi ha persones que travessen el carrer i no van pel pas de vianants o que no treuen la brossa el dia que toca o es salten un semàfor en vermell, sempre hi ha persones en una ciutat de 138.000 habitants que no fan el que toca en el moment que toca. Jo demanaria un exercici de tolerància més elevat perquè tots tendim a jutjar i valorar el comportament dels altres: el que no té gos no entén la mania del que té gos; el que no té canalla troba que això de tenir canalla és… Bé, en aquest sentit és clar que es poden haver produït accions poc responsables, però he de dir que durant tot el confinament, la feina de la guàrdia urbana i els mossos controlant, advertint i, si s’escau, denunciant, ha estat molt intensa però que una ciutat com Lleida només és sostenible sobre la base del sentit comú i de la bona fe dels ciutadans i ciutadanes, perquè si aquests no assumeixen aquest nivell de responsabilitat personal o familiar no disposaríem de policia suficient, no ja a Lleida, sinó a Catalunya, per gestionar-ho.
-A nivell de contacte amb els serveis sanitaris per les dades i la informació que s’ofereix a la ciutadania, com s’ha actuat? Veiem que s’han articulat les comunicacions a través del web de l’ajuntament…
El contacte amb els serveis sanitaris ha estat constant, a través de la regidoria de Salut, és obvi que hem facilitat espais, el pavelló 11 de setembre, una part del camp d’esports… tot el que ens han demanat per estar preparats per si calia utilitzar-los. Hem articulat molts canals digitals però també hem recuperat els “flyers” com un canal de comunicació perquè som conscients que hi ha una part de la població a la qual s’hi havia d’arribar a través d’aquests canals i fins i tot hem utilitzat també diverses de les llengües parlades a la ciutat per assegurar-nos que els col·lectius de persones nouvingudes sabessin exactament què havien de fer i què podien fer durant aquest temps.
-En paraules del primer tinent d’alcalde, Toni Postius, amb un article que ha publicat, la recuperació implica reforçar la capitalitat de Lleida en el seu entorn, amb la innovació, la potenciació industrial relacionada amb el coneixement – amb la facultat i la retenció del talent dels joves sobretot en l’àmbit sanitari i científic- com a fórmules per a la recuperació econòmica. Creu que això es podrà compatibilitzar amb la necessitat de remuntar els sectors més afectats per la crisi, la destrucció de llocs de treball i les persones que s’han quedat amb una situació vital molt precària? Què caldrà prioritzar?
Toni Postius parla de la recuperació, de la capitalitat, de la innovació, de la necessitat d’adquirir més musculatura industrial… La meva impressió és que en el futur que ens espera caldrà prioritzar. Nosaltres prioritzarem 2 temes: les polítiques socials i les polítiques de recuperació de la musculatura econòmica, laboral, comercial, industrial… Però també vull dir que farà falta una inversió directa per part de l’estat i de la Unió Europea perquè la situació econòmica als ajuntaments i del nostre ajuntament arribarà fins on podrà. A més, crec que els ajuts que pugui facilitar l’estat o altres administracions no es poden basar només en línies de crèdit sinó que s’hauria de pensar en ajuts directes a persones o empreses que no generin un endeutament encara més gran, perquè si no hi haurà petites empreses i comerços o famílies que es precipitaran cap al desastre definitiu.
-La situació actual ha provocat un canvi en les maneres de treballar relacionat amb l’àmbit de les comunicacions. La necessitat d’unes bones comunicacions físiques a Lleida canviarà després d’aquest esforç que estem fent tots per estar més connectats que mai sense poder-nos veure i trobar? L’ajuntament estava preparat en aquest sentit?
Si es refereix a les connexions amb Barcelona o amb el centre de la península o amb Tarragona, o amb el Pirineu, les mancances que teníem continuen essent-hi. El que sí que hem detectat és que nosaltres som una ciutat on les distàncies es poden afrontar encara, en molts casos, caminant o en bicicleta. Hem reduït les freqüències del transport públic perquè la gent no podia sortir al carrer i intentarem aprofitar el desconfinament per introduir algunes novetats en el camp de la mobilitat.
-Hi ha preocupació per la temporada de la fruita i caldrà prendre decisions en aquest sentit aviat i amb una realitat canviant. Té alguna idea de com es podrà gestionar? I el sector ramader?
Tinc una idea molt clara de com es podrà gestionar. Fa setmanes que mantenim reunions liderades pel departament d’Agricultura i la delegació del govern a Lleida sobre com fer la campanya de la fruita i aquest dimarts també vam mantenir una reunió específica sobre la ciutat de Lleida i és obvi que fer-la bé, protegir-se dels contagis i alhora assegurar que la campanya es podrà fer, des del punt de vista econòmic per al Segrià i per a la ciutat de Lleida i fins i tot més enllà és més important que mai. La ciutat ja ha previst la disponibilitat d’un espai per oferir-lo per acollidors que temporalment necessiten un lloc per dormir i també tenim la reserva d’un hotel on es podran allotjar persones que presentin símptomes. Potser el més destacat d’enguany és que cada municipi -sobretot els del baix Segrià- han hagut d’assumir de forma més clara determinades competències amb relació a la gestió del fenomen de la collita. Ningú pot garantir com anirà ni quins seran els preus però per Lleida és molt important que la campanya es pugui fer bé.
-L’oposició de l’ajuntament quin paper ha tingut en la crisi?
Jo crec que l’Ajuntament de Lleida ha estat exemplar, hi ha pocs ajuntaments a Catalunya i l’estat que hagin continuat fent els plens cada mes de forma telemàtica, hem mantingut algunes de les comissions, les més urgents; i després hem fet una iniciativa que ha estat històrica perquè hem celebrat durant dos mesos una junta de portaveus diària, en la qual els portaveus han pogut demanar tota la informació que requerien – a vegades durant més de dues hores – o fiscalitzar o supervisar l’acció del govern. Per a nosaltres era un repte mantenir tan activa com fos possible aquesta capacitat de supervisió i fiscalització que l’oposició ha de tenir en un ajuntament democràtic. La reacció dels regidors o regidores llavors ja depèn dels perfils personals i dels valors personals que no pas dels colors ideològics i aquí hi ha de tot: persones que des del primer dia s’han posat a disposició, persones que anònimament han realitzat aportacions econòmiques -estic parlant de regidors i regidores- i persones que no han ni trucat per preguntar “com estàs” o “què fas”.
-Hem vist que a Lleida s’ha tingut sensibilitat respecte a la diversitat de creença i cultural en un moment com l’inici del ramadà per la comunitat musulmana, però això ha generat crítiques a l’ajuntament. Què en pensa?
Lleida, com Catalunya, és una societat diversa, també pel que fa a les creences religioses. Però estem molt acostumats a no adonar-nos que les esglésies catòliques estan obertes i que els tocs de campana continuen, que la campanya de Nadal és una inundació de símbols religiosos d’una determinada confessió i en canvi hi ha altres confessions que sembla que hagin de viure una certa clandestinitat. Vam estar en contacte amb la comunitat musulmana i ens vam posar d’acord ràpidament per tal que celebressin el ramadà en família i deixessin de fer res comunitari. I ens van advertir que un dia volien, puntualment, fer una crida a l’oració. Qui s’hagi sentit escandalitzat, sorprès o molest per això, és perquè no és conscient de quina és la realitat dels barris i dels carrers de la ciutat.
-Compromís, llibertat, fraternitat i justícia social. Són conceptes que es reiteren a les seves intervencions i perfils, així com l’orgull que sentiria tothom essent alcalde de la ciutat que estima. Digui’m si la presa de decisions, que contempla de ben segur per aquests conceptes, i segur que difícil, ha hagut de fer passar segons quins aspectes per davant dels altres.
Jo diria que a l’hora de prendre decisions com a alcalde, en aquests moments, he intentat actuar especialment i sobretot com a alcalde de Lleida, de tots els lleidatans i lleidatanes, posar entre parèntesis la dimensió més ideològica o partidista del meu govern o del nostre programa de govern, perquè crec que la ciutadania hagués valorat molt negativament que haguéssim aprofitat aquesta ocasió no per cooperar sinó per treure rèdits partidistes. Qui pensi que d’aquesta crisi en pot treure rèdits partidistes s’equivoca molt.
-Per finalitzar, amb què es queda de positiu en aquesta crisi? Què creu que podem aprendre i de quina manera pot provocar canvis a la ciutat i als seus habitants?
En primer lloc, aquesta crisi fa aparèixer el millor i el pitjor de les comunitats. Hi ha gent que ha tingut por i que s’ha fet enrere i gent que havia de donar la cara i no ho ha fet. Hi ha hagut absències i silencis clamorosos però també hi ha hagut persones -la xarxa de solidaritat de Lleida és de més 500 voluntaris que han assumit responsabilitats més enllà del que se’ls podia demanar- i després hi ha moltíssimes persones anònimes que s’han preocupat pels seus veïns, que s’han ofert a la padrina que viu sola damunt de casa… Tot això és extremadament positiu. També crec que està essent, és i serà un període de gran incertesa però també d’oportunitats, encara que pugui semblar un tòpic, que ens obligarà – amb molt poc temps- a revisar maneres de fer que consideràvem que no es podien canviar. Poso 2 exemples: la conciliació familiar, que fa anys que en parlem, i que mai trobem el moment. Quan hi hagi la reincorporació del personal de l’ajuntament que està teletreballant i haurem de tenir en compte les distàncies i una sèrie de cauteles, i també haurem de tenir en compte la situació familiar. És probable que el que debatíem teòricament ara tinguem l’oportunitat d’aplicar-ho realment. L’altre exemple és el tema de les hores signant papers, tot i que tenim la signatura electrònica, amb el confinament ja començo a signar exclusivament de forma electrònica. Són exemples que posen en evidència que el canvi ha estat tan disruptiu que en alguns sentits podrà ser interessant i positiu.
