“Els ajuntaments hem fet un gran esforç en la comunicació a la ciutadania”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (55)

ENTREVISTA A JORDI MIR, ALCALDE DE CABRERA DE MAR

Jordi Mir (JxCAT), és alcalde Cabrera de Mar des de l’any 2011 i anteriorment en fou regidor d’obres públiques i medi ambient des de l’any 2007. La gestió de la comunicació -que recau en l’alcalde- ha estat un dels principals elements que ens ha destacat en aquesta entrevista, a més d’una iniciativa pionera que estan duent a terme a l’ajuntament des de fa anys i que passa per fomentar l’excel·lència en la gestió municipal aplicant sistemes de l’empresa privada.

 

-El Maresme ha estat un cas peculiar perquè no tota la comarca va al mateix ritme de desconfinament. Cabrera de Mar forma part del Baix Maresme, i va estar una setmana en una fase intermèdia, fins a passar avui a la fase 1. Quina valoració en fa? Com ho veu la ciutadania?

Les variacions de la fase intermèdia respecte de la fase 0 no tenien massa impacte, però ara que comença la fase 1 sí que notarem diferències importants. De moment avui és una posada en marxa, que s’anirà notant al llarg del dia i de la setmana, esperem que sigui positiu per a tothom. Hem notat que hi havia persones que ja tenien ganes de fer coses tan bon punt s’anunciava el que es podia fer a les fases abans que entressin en vigor i nosaltres hem vetllat en tot moment que no es posessin en risc les persones.

-Disposa de tota la informació per assegurar el correcte compliment de les mesures de cada fase?

La informació sí que ha estat un tema que donaria per molt: cada vegada hem tingut més informació, que s’anava acumulant, fet que ho va complicar una mica. Jo crec que des dels ajuntaments en general hem fet un gran esforç de comunicació, mirant de simplificar i d’interpretar tota la normativa per fer-ho arribar a la ciutadania de la forma més clara i entenedora possible. Això al principi era més fàcil però a mesura que s’ha anat complicant ha estat més difícil fer-ho arribar. Voldria fer èmfasi en el fet que els alcaldes i alcaldesses hem rebut el suport constant i instantani de la delegació territorial del Govern de la Generalitat de Catalunya que, així com d’altres administracions informaven al final del dia, en el cas de la delegació territorial ens facilitava la informació al moment, i això és d’agrair. A més de saber els canvis al moment, fet que ens ha facilitat la gestió, també han atès peticions, consultes i dubtes.

-Tot el litoral català va ser afectat pel temporal Gloria… En el cas de Cabrera de Mar, varen valorar els danys al municipi en 75.000 euros. Han rebut ajudes? Quin ritme porten les obres de reforç de l’escullera? Com ha dificultat o facilitat les feines les restriccions i el confinament?

El Gloria a Cabrera va afectar relativament poc si ho comparem amb l’efecte que va tenir a l’Alt Maresme. Aquí l’impacte va ser majoritàriament a la costa i la despesa es va dedicar a la neteja de la platja i reparació de camins. En els darrers anys hem anat invertint en la millora de canalitzacions, dels camins, de talussos i rieres… i això es nota. Al final no es va demanar cap ajut perquè no complíem amb les condicions requerides. Les obres es varen aturar els 15 dies primers en què es va declara el confinament total però la resta, i tant abans com després s’hi ha treballat amb normalitat.

-Hem vist que més del 40% de les empreses del municipi s’han vist forçades a fer ERTOS. Quins àmbits són els més afectats? Com es preveu fer front a la situació d’aquestes empreses i les famílies?

És un impacte important. D’aquests ERTOS, un terç són del sector del comerç detallista i un terç a l’engròs, i en menor mesura la indústria i l’hostaleria. Hem estat molt proactius des del primer moment i hem aprovat un pla de reactivació econòmica per valor de 110.000 € orientat a reactivar el teixit empresarial i l’ocupació. En aquest sentit, tenim diversos programes: el programa “Reactiva’t”, orientat a l’estímul del consum als comerços que s’han vist obligats a tancar i que ara poden tornar a obrir; el programa “Reincorpora’t” adreçat a ajudar les empreses per tal que contractin persones que han estat acomiadades a causa d’aquesta crisi; i un programa que es diu “Protegeix-te” i que consisteix en subvencions per a les compres que han fet les empreses per adequar les condicions sanitàries als seus establiments. Finalment, també farem una fira de la pagesia per ajudar aquest sector, que és molt important a Cabrera. Durant aquests mesos de confinament hem habilitat punts de venta de producte acabat de collir, que ha estat molt positiu per als pagesos que van veure tots els seus canals de venda aturats de sobte -perquè venien a escoles, hotels…- i hem estat molt satisfets de poder-los ajudar.

-Com creu que serà la recuperació de la normalitat, si és que se’n pot dir així, per al sector turístic i de platja?

En el nostre cas el turisme és interior i crec que no patirem, ans al contrari, penso que pot ser un mes d’agost positiu perquè fins ara molts usuaris de la platja marxaven de Cabrera i potser més gent es quedarà aquí. Penso que la normalitat que ens trobarem serà una normalitat diferent i el que haurem de fer és veure i acompanyar aquest consum de platja amb les guinguetes i les activitats. El que sí que demanem – i que es va esmentar en una reunió que vam mantenir els alcaldes i alcaldesses del Maresme-és que les instruccions siguin clares en la fase 2 perquè amb el control de l’aforament, en el nostre cas, l’entrada és tot al llarg de la platja i això és inviable. Per mi, és un punt crític que s’haurà de tractar, encara tenim dues setmanes per fer-ho i per ordenar-ho. Penso que no es pot deixar que cada ajuntament ho gestioni perquè això portaria molta confusió. En el nostre cas, tenim l’estació de tren a peu de platja i això s’ha de veure com es fa, a part de demanar responsabilitat a la ciutadania, crec que hi ha d’haver instruccions molt clares per a l’accés a la platja.

-Al llarg de la crisi, com ha evolucionat la seva feina com a alcalde?

Realment ha estat com vostè diu, una evolució. Les primeres setmanes van ser trepidants, no hi havia horaris ni caps de setmana. Els primers quatre caps de setmana no varen existir per mi. El que va passar també és que tot el que anava sorgint eren recomanacions que al cap d’unes hores passaven a ser instruccions d’obligat compliment i això generava un problema constant: sortia la recomanació, actuaves, comunicaves… i al cap de 6 hores havies de fer un ban de nou, substituint el comunicat anterior… Aquesta gestió i el solapament entre Generalitat i govern central va ser una mica complicat. Des del primer moment vam tenir clar que la nostra feina era informar en majúscules i ajudar en tot el que estigués a les nostres competències. En fases posteriors, hem hagut d’anar coordinant els diversos fronts: sanitari, protecció, informació… i treballar en les mesures a mitjà termini i a llarg termini, amb la constitució d’una comissió de crisi amb tots els grups polítics que es reuneix setmanalment i que treballa les mesures consensuades que afecten el pressupost de reactivació econòmica fins al mes d’agost. A partir del setembre treballarem conjuntament el pressupost del 2021 que també serà una tasca complicada.

-Hem vist que els serveis municipals estan molt ben valorats, i treuen nota… Què definiria com a elements clau per aquests bons resultats?

Jo crec que hi ha dos elements clau: el nivell d’exigència de l’equip de govern des de fa molts anys i la motivació dels treballadors i treballadores de l’ajuntament. Aquests dos elements es conjuguen en un element exclusiu i pioner, que és un sistema d’incentius establert per a les persones treballadores per a la consecució d’objectius, que fa uns set anys que està establert, amb uns objectius mesurables i específics que valora la mateixa ciutadania i que fan que el nivell es mantingui. Això forma part del conveni laboral de les persones treballadores i està establert i funciona molt bé. És una visió de l’empresa privada en la gestió pública.

-La festa major és al juliol, han decidit què faran? Hi ha alguna convocatòria més al calendari que s’hagi vist afectada?

El que s’ha suspès era el darrer cap de setmana d’abril es feia la festa de les bruixes, una festa important perquè es rememora l’època medieval en què Cabrera va ser epicentre polític i social de la comarca del Maresme. Amb la festa major, estem treballant en diversos fronts, i penso que tenim dos mesos per veure com evoluciona tot. De moment no hem suspès cap acte dels previstos i el que farem serà adaptar-nos a les condicions, mantenint tot el que es pugui. Perquè el que sí que tenim és un compromís adquirit a la comissió de crisi amb el sector de la cultura, per tant no se suspendrà res a menys que no sigui absolutament imprescindible.

-A nivell de presa de decisions, què hauria pogut fer que li ha estat impossible per manca de competències municipals?

Una de les accions que hauríem pogut fer –i hi va haver gent que ens ho va demanar- hauria estat poder fer la gestió dels controls mèdics i poder fer tests a la població, amb l’objectiu d’ajustar les restriccions a la realitat de la nostra població. Però és fàcil de veure-ho ara quan ja ha passat. No teníem competències per a això.

-Què creu que estem aprenent com a societat i què creu que pot aportar en positiu i en negatiu aquesta crisi?

Jo penso que el que hem après és que som vulnerables i que la principal amenaça per la qual ens preparàvem i s’adreçaven els recursos anava dirigida al sector armamentístic i militar a nivell mundial. Això deixa en segon pla el sector científic i sanitari, que és el que realment ens hagués anat bé per prevenir la pandèmia a tot el món. Això s’ha vist i es veurà, amb la perspectiva dels anys, com una greu errada històrica de la humanitat. La crisi també portarà, lamentablement, una més gran diferenciació social i més radicalitat en general. I finalment, també penso que accelerarà tots els processos polítics, econòmics, mediambientals i socials que ja estaven en marxa. Gràcies –o a causa- d’això, tot anirà més ràpidament però també ens haurà fet veure que tots som necessaris i es potenciaran valors com la solidaritat, en el sentit del consum de proximitat, i també de responsabilitat individual.