“El món local és qui hauria de fixar les directrius de governança del dia a dia de la gent”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (42)

ENTREVISTA A MARC SOLSONA ALCALDE DE MOLLERUSSA

Mollerussa, capital del Pla d’Urgell amb 14.700 habitants. El seu alcalde des del 2010 és Marc Solsona (PDeCat) que també és diputat al Parlament de Catalunya. Solsona ha basat la gestió de la COVID19 al seu municipi en una política comunicativa transparent, directa, proactiva i propera que apel·la a la corresponsabilitat dels mollerussencs. Reclama pels ajuntaments les competències i la capacitat de decisió, d’execució, jurídica i econòmica que els pertoca per ser l’administració que més ràpid i amb més eficàcia resol els problemes dels veïns i veïnes i veu com el conflicte Catalunya-Espanya s’ha accentuat en aquesta crisi perquè ha posat davant el mirall dos models d’estat diferents, contraposats.

 

 

-Com ha canviat el seu dia a dia com a alcalde des del mes de gener al mes de maig?

Ens han canviat les rutines diàries. El primer és que en un pis de 90m2, on no hi tenia habilitat despatx perquè no sóc de portar feina a casa, he hagut d’adequar el menjador i altres espais per fer videoconferències i recursos audiovisuals per adreçar a la ciutadania. Ha estat una descoberta interior i de l’habitatge. Viure també és conviure i s’han reforçat els llaços interns i familiars. Ens hem adaptat bé a la dificultat i de cada experiència se n’aprèn. Penso que ens hem adaptat a treballar d’una altra manera i, de cara al futur, tenim noves maneres d’entendre la vida i el treball.

-7.1km2 i gairebé 15.000 habitants, Mollerussa és la ciutat més densament poblada de la demarcació. Això deu dificultar enormement la fase 0 del desconfinament. Com han anat aquest primer cap de setmana que la gent ja ha pogut fer esport al carrer i la gent gran ha sortit a passejar?

Mollerussa, com a ciutat, té una mida intermèdia, ni petita ni gran. Hem donat serveis com a capital de comarca, però el fet de no arribar als 20.000 habitants dificulta poder fer polítiques més ambicioses. He de dir que els nostres veïns i veïnes són molt responsables i han complert molt bé les mesures. Des de l’Ajuntament fem 200 trucades setmanals a gent gran que viu sola, portem àpats a domicili, hem creat una xarxa de voluntaris… La gent hi és i és responsable. Dit això, hem constatat que la població vol ordres clares i ens trobem que entre les directrius municipals, el Procicat de la Generalitat, el BOE i les que arriben dels diferents departaments, a vegades hem creat confusió. Per tant, penso que el món local és qui hauria de fixar les directrius de governança del dia a dia de la gent. Com més claredat, més proximitat i això només es pot fer donant més poder al món local per decidir les polítiques a fer i no només gestionar els recursos públics.

-A Mollerussa han impulsat múltiples iniciatives, basades en una comunicació ràpida i eficient i utilitzant les xarxes socials i potenciant un confinament en positiu. N’està satisfet?

El dia 11 de març vam crear el primer comitè d’emergència municipal i, des de llavors, portem 21 reunions, 8 juntes de portaveus, reunions sectorials, de comerciants… Vull dir que, des del minut 1 vam activar-ho tot, i una pota important era la comunicativa. A part de les xarxes socials que ja tenim a l’Ajuntament vam activar un canal específic de Telegram que ja compta amb 800 seguidors i tenim un enllaç específic a la web que parla només de temes relacionats amb el coronavirus com paquets de mesures econòmiques, fiscals, socials… Després de cada reunió del comitè d’emergència fem un comunicat de què passa per ser el màxim de transparents.

-Per ajudar l’economia local han aprovat un paquet de mesures fiscals i han promogut un consum responsable i de proximitat? Quin impacte econòmic tindrà la pandèmia en la ciutat de Mollerussa?

Vam aprovar el primer paquet de mesures molt aviat, mesures que suposaven reformular el què depenia directament de l’Ajuntament. Com que no sabem quan durarà l’estat d’alarma, no hem fet cap mesura que pugui suposar un efecte bumerang. S’ha de valorar quant ha durat l’estat d’alarma i quin és l’impacte real sobre els ingressos i la despesa, per tant primer hem de fer un estudi econòmic. Els ajuntaments som l’administració que sabem gestionar millor l’economia en temps de crisi. A Mollerussa ens basarem en tres conceptes: reactivació, estímul i impuls. Volem forjar la sortida de la crisi amb conceptes propositius i dinàmics.

-Les residències de gent gran han estat un dels focus de la pandèmia. A la demarcació de Lleida hi ha entrat en 2 de cada 10. Quina és la situació a Mollerussa?

A Mollerussa tenim 3 residències, per a gent gran, persones amb discapacitat i mobilitat reduïda. En una hi ha hagut 2 casos positius i estan aïllats i controlats, no estem exempts. Tot i això, a la ciutat hem tingut 44 casos positius de la COVID19 i 7 defuncions, la darrera a principi d’abril. Això ens fa pensar que si fem una desescalada prudent i de forma responsable podem ser optimistes.

-Creu que el món municipal ha tingut un paper clau en la gestió de la pandèmia? Li ha estat reconegut?

Els ajuntaments tenim un paper clau en la gestió de la pandèmia però se’ns ha reconegut tard i malament. Fins que els diferents governs, sobretot el central, no han estat amb l’aigua al coll no han vist que el referent de gestió eren els municipis. Tot i això estem permanentment amenaçats: no hi ha modificació de LRSAL, no hi ha solucions amb el sostre de despesa, amb la llei d’estabilitat pressupostària, ara parlen d’utilitzar els superàvits i romanents… Se’ns veu necessaris i imprescindibles però no hi ha cap instrument de gestió real, ni legal, ni administratiu, ni jurídic, ni econòmic que ens permeti atendre aquest empoderament. Això suposa viure en una contradicció permanent.

-La ministra d’Hisenda ja va anunciar que estudia utilitzar el superàvit i el romanent dels ajuntaments per ajudar al govern a pal·liar els efectes de la COVID19. Com alcalde, com valora aquesta proposta?

Cada ajuntament ha de poder gestionar el seu superàvit i romanent, fer el contrari seria un gravíssim error i una vulneració de l’autonomia local, a part, de ser un mal exemple. A Mollerussa, per exemple tanquem el 2019 en negatiu per un Pla d’inversió que hem executat. No veuria just que aquesta despesa s’hagués de repercutir a altres municipis que no tenen superàvit perquè han gestionat diferent els seus pressupostos.

-A pilota passada, quines creu que han estat les principals errades a nivell polític, de gestió dels governs?

A Catalunya, el govern ha centrat molt les mesures a nivell tècnic, d’assessorament d’experts i no ha volgut fer de la pandèmia una estratègia política de reforç governamental. És el que fem els ajuntaments, anem a buscar solucions a cada problema, independentment d’altres variables. A Espanya hi ha hagut una gestió més política de la crisi i penso que el govern espanyol ha actuat tard i malament. En canvi, el govern català ha actuat amb previsió però amb pocs recursos. Si ho resumim en una gestió de competències, hem posat davant el mirall el què és el conflicte Catalunya-Espanya. No hem tingut prou sobirania per administrar els recursos i les competències. Les crisis tensionen i per tant poden unir o distanciar. Aquí hem vist dificultats d’entesa entre els dos governs perquè són dos models diferents de gestionar el dia a dia de la gent. Dit això, jo no entraré en valorar que si haguéssim estat independents haguéssim tingut més o menys morts, això seria un error estratègic.

-Espanya és el país d’Europa amb un índex més alt de mortaldat, gairebé 52 morts per cada 100.000 habitants, mentre que França en té 36 o Alemanya 7.8. Tant malament s’ha fet? O creu que hi ha factors aleatoris difícils de determinar?

Hi ha d’haver uns factors que van més enllà de la política. Ara bé, el que no es pot dir un dia és que el virus no entén de territoris i, per contra, per territoris a Espanya els indicadors surten fatal. El govern espanyol ha posat tota la càrrega en les empreses, en els treballadors i en els ajuntaments i no se l’ha posat directament ell. Al principi vam veure una gestió gens alarmista; quan la cosa va anar molt malament van actuar amb el peu canviat i amb moltes contradiccions, i ara, amb la pressió per sortir el més ràpid d’aquesta situació, ha fet precipitar en el desconfinament. En cada fase és qüestionable el paper de l’estat espanyol. En canvi, el govern de la Generalitat, tot i no tenir recursos, ha tingut clar el full de ruta a seguir. Hi veig una coherència a nivell de relat.

-És optimista, veu la sortida del túnel?

Encara ens falta. Em fa molta por un rebrot, un segon confinament… No sóc optimista però confio molt en la gent. Si en fem un ús responsable del desconfinament, ens en sortirem. Tot i així, l’estiu serà complicat.