“El futur passa per la cooperació entre administracions i una cosa més senzilla que les competències és la comunicació”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (45)

ENTREVISTA A MARC CASTELLS ALCALDE D’IGUALADA

Igualada (Anoia) i la Conca d’Òdena han estat el territori de Catalunya que ha acaparat bona part de l’atenció informativa durant la pandèmia de la COVID19. Un increment alarmant de casos durant els primers dies, una alta mortalitat i bona part del personal sanitari afectat pel coronavirus, va unir ràpidament els 7 alcaldes de la Conca per protegir la població i gestionar un confinament dins del confinament. Hem vist l’alcalde d’Igualada, Marc Castells (Junts per Igualada) fer un exercici de transparència informativa i donar, dia rere dia, tots els detalls i l’evolució de la pandèmia a través de 25 rodes de premsa i entrevistes per mitjans de mig món. Agraeix la guia que ha tingut dels alcaldes italians, sobretot Bergamo i Lecco, que anaven 15 dies al davant i li anaven explicant el camí que, molt probablement, seguiria el coronavirus. Passada la fase crítica, Castells diu que amb perspectiva veurem que “no serem dels municipis més afectats, sinó que serem els primers afectats”.

 

-La Conca d’Òdena ha estat notícia des de l’inici de la crisi de la COVID-19 per ser el primer territori que es va confinar i per sortir dia sí i dia també als mitjans per aquest tema. Quina és la primera paraula/ frase que li ve al cap quan pensa en les primeres notícies que li van arribar de les infeccions i de l’hospital?

El primer pensament i acció va ser reunir tot l’equip de govern i enfocar totes les accions destinades a protegir la gent. Estàvem davant una amenaça desconeguda, molt contagiosa i d’una letalitat molt important. El repte era oferir una resposta a cada problema i preveure’n de nous.

-Per protegir als seus veïns i veïnes vostè ha hagut de prendre sovint la iniciativa i anar per davant de molts altres municipis. L’hem vist demanar, exigir, corregir, actuar… El fet d’haver estat president de la diputació de Barcelona, li ha facilitat aquest lideratge?

L’experiència de tots els anys a l’alcaldia m’ha servit per valorar quines decisions podia prendre, quan calia exigir i com havia de defensar els interessos dels ciutadans a les administracions superiors, al govern del nostre país i al govern espanyol. Aquí sí que no m’ha tremolat el pols, perquè havia de donar a conèixer una situació molt complexa que mereixia un tractament diferent. Nosaltres patíem un confinament dins el confinament i això requeria, per davant de tot, la defensa dels ciutadans i penso que la gent ho ha valorat. Hem pres la iniciativa d’unir-nos els set ajuntaments de la Conca d’Òdena, tots ells de diferents colors polítics.

-S’ha trobat sol o ha tingut el suport que li calia?

Quan passi tot això constatarem que hi ha coses a millorar i, per tant, serem crítics quan toqui. Una d’elles és la comunicació entre les administracions i, sobretot, posar en valor que l’administració local és la més propera al ciutadà i, per tant, la que té més capil·laritat. Vam detectar algunes disfuncions comunicatives que vam fer públiques en el seu moment i vam veure que a partir d’aquí es va seguir la nostra manera de comunicar. Les reivindicacions que vam fer des del territori es van aplicar a tot el país i s’acabaran aplicant a tot el món. Una societat connectada en xarxa ha de ser transparent i la transparència és la base de tota democràcia.

-En algun moment s’ha vist sobrepassat com a alcalde? Creu que en surt reforçat d’aquesta crisi?

Això és relatiu. Aquesta emergència passarà i la gent l’oblidarà ràpidament. En els propers mesos ens ve un repte gegantí que serà una gran crisi econòmica i social. Ara tota la meva capacitat, del meu equip i dels alcaldes i alcaldesses de la Conca d’Òdena, es destinarà a mitigar els efectes d’aquesta crisi per la resta del 2020 i pels anys següents.

-Des del primer dia, quines van ser les prioritats del consistori?

En tot moment, protegir la ciutadania, donar suport logístic al govern de la Generalitat i a la resta d’entitats socials i econòmiques de la nostra ciutat i ser transparents. Vam fer 25 rodes de premsa consecutives, que eren molt seguides, no només pels mitjans nacionals, estatals i internacionals, sinó sobretot per la gent de la Conca d’Òdena, que es connectava cada dia en directe per conèixer les novetats. Amb aquesta política comunicativa donàvem confiança a la gent, perquè explicàvem el que passava sense dramatisme, sempre sota una màxima: ‘Esperàvem el millor però ens preparàvem per al pitjor’. Aquesta és la clau de volta del que hem fet. Teníem preparades moltes coses que no ha calgut aplicar i que a la llarga potser haurem d’explicar. Per avançar-nos als esdeveniments, teníem previstos molts escenaris. Sí que vull agrair el suport que hem rebut dels alcaldes italians, sobretot de Bergamo i Lecco, que com que anaven 15 dies avançats ens anaven marcant el camí del què podia passar. Hem recorregut a la diplomàcia local i ens hem adonat del gran valor que té.

-Entenem que la coordinació amb els serveis sanitaris és clau i hem vist que estan en contacte permanent. Què destacaria del treball diari amb l’hospital i les àrees de salut? I amb el departament de Salut de la Generalitat?

Aquest episodi era difícilment imaginable i, per tant, l’hem de valorar a partir d’aquestes premisses i dir que ens ha agafat desprevinguts i desbastits. Dit això, ja hem explicat que l’Hospital d’Igualada va arribar a tenir un 40% del personal de baixa i això és una situació dramàtica. Cada setmana que passava, la sanitat a nivell d’atenció primària ha anat millorant i ara tenim la sensació que la situació està tornant a la normalitat. Penso que la relació amb el Departament de Salut i amb el d’Afers Socials, Treball i Famílies, pel que fa a la gestió de les residències, a nivell de comunicació i actuacions seria millorable. L’administració local és la que té més informació i potser hauríem pogut millorar la comunicació si s’haguessin aprofitat les interconnexions.

-Creu que els mitjans de comunicació han fet un bon tractament de la singularitat del cas de la conca d’Òdena?

Majoritàriament ens hem sentit molt ben tractats per la manera com s’ha explicat. Hem fet 25 rodes de premsa amb preguntes en línia i això és un gran exercici de transparència. La gent estava molt espantada i necessitava informació. Hem fet coses que ningú feia, com donar les dades reals de la mortalitat, i algú podia pensar que no era positiu, però vam voler tractar els nostres ciutadans com a adults i com a societat madura. Dels mitjans de comunicació, no en tinc cap queixa. Com a dada, puc dir que he fet entrevistes per a 50 mitjans d’aquí i d’altres continents. A vegades no he pogut atendre a tothom perquè no tenia prou hores. Havia de gestionar la ciutat i la comunicació. Vull agrair molt sincerament la feina del meu cap de comunicació, que sempre ha estat al meu costat en aquesta situació.

-En els pitjors dies, quantes hores ha dedicat a la ciutat?

Penso que a nivell d’hores és incomptable, perquè la tensió era constant, anava de casa a l’ajuntament i de l’ajuntament a casa. Si hem de comptabilitzar alguna cosa, et puc dir és que he perdut 4 quilos durant el confinament.

-En l’àmbit de competències, hi ha algun aspecte que hagi trobat especialment inoportú de no poder decidir com a alcalde?

El futur passa per la cooperació entre administracions i una cosa més senzilla que les competències és la comunicació. En aquest sentit, hi ha molt a millorar. Sempre hem defensat l’autonomia local i algunes coses, amb més llibertat i més autonomia de gestió, les hauríem pogut fer més ràpides. Malgrat tot, els ajuntaments sempre trobem fórmules imaginatives per fer les coses. Algunes d’elles potser no eren de la nostra competència, però eren de la nostra incumbència i, per tant, hem actuat defensat els interessos de la gent.

-Era necessari el lideratge de la capital, Igualada, en la gestió del confinament a la Conca d’Òdena? L’han entès els altres municipis, que són de diferents colors polítics?

Som un equip, 7 alcaldes de 5 forces polítiques diferents que ens hem conjurat per defensar els nostres ciutadans. Un confinament policial no havia passat mai i això genera molta inquietud. Hem posat tota la confiança en la institució municipal i jo he fet de portaveu. Amb els alcaldes de la Conca d’Òdena, portem més d’un centenar de reunions telemàtiques i hem fet una pinya i un equip que espero que es mantingui en el futur per poder treballar altres projectes que no tinguin a veure amb l’emergència sanitària.

-Les diferents ajudes econòmiques que han activat creu que seran suficients per reflotar totes les empreses, negocis, autònoms que han patit una aturada o disminució dels ingressos? Confia en la implicació de les altres administracions, en aquest sentit?

De moment tenim molts anuncis i poques realitats. El que vindrà s’albira molt greu i, per tant, demano a totes les administracions, des de les diputacions, el govern del nostre país, al govern de l’Estat i a Europa, eines per als ajuntaments per tirar endavant.

-El desconfinament tindrà alguna especificitat a Igualada? Aquest primer diumenge, amb la sortida dels infants, com ha anat? Creu que pel seu cas concret la gent està més conscienciada que en altres llocs?

Per desgràcia la mort s’ha socialitzat als nostres pobles i la Conca d’Òdena només vam ser un spoiler del que ha passat a tants altres llocs del país. Tot i això, quan ho mirem en perspectiva, veurem que no serem dels municipis més afectats, sinó que serem els primers afectats. Vam ser notícia per ser els primers però no ho serem per ser els pitjors. En estar al focus mediàtic estem molt conscienciats. Vam insistir molt en la idea que protegir la comunitat comença per protegir-se un mateix i perquè no hi hagi rebrot hem de continuar en aquesta línia. Els professionals de la salut no es mereixen que un relaxament provoqui un rebrot.

-És la pitjor situació que ha viscut com a polític?

És la més dramàtica, perquè hi havia moltes vides en joc. Ens vam trobar davant una mortaldat diària sense precedents i en aquest punt sí que vaig veure que la situació era molt complexa. A Igualada, en els seus mil anys d’història, ens trobem que als segles XIV i XVI es va superar la pesta negra, al XIX el còlera i al XX la grip espanyola, que també va produir una mortalitat altíssima. Si ho posem en perspectiva, veiem que ens en sortirem. El meu avi sempre deia que “sempre que ha plogut, ha deixat de ploure”. En aquests moments les dades que tenim de l’hospital d’Igualada i dels serveis funeraris són, malgrat tot, excel·lents.

-Està satisfet de com ho ha gestionat? De què se sent més orgullós i què canviaria, ara, a pilota passada?

Estic orgullós de la pinya que hem fet els alcaldes de la Conca d’Òdena. Ens arriben missatges dels ciutadans d’agraïment i satisfacció per com hem gestionat l’emergència. Ara, però, estem preocupats per com ens pot afectar un possible rebrot i posem totes les energies en la crisi social i econòmica que ens arribarà i que té unes característiques que la fan diferent de totes les que hem viscut en la història de la humanitat.

-Per finalitzar, amb què es queda de positiu en aquesta crisi? Què creu que podem a prendre i de quina manera pot provocar canvis a la ciutat i als seus habitants?

A nivell de ciutat, ens ha ensenyat que s’ha de treballar amb més unitat perquè ens enforteix. Ens indica, també, per on ha de passar el futur, que és la capacitació, la concertació i el consens que ha de regir la política del segle XXI. D’altra banda, per la transparència i, sobretot, per donar al món local el protagonisme que es mereix perquè ha demostrat sobradament que està preparat per afrontar els reptes. Els alcaldes/sses i regidors/es ens mereixem poder participar més en les decisions de país.