“El coronavirus és un toc d’atenció com a espècie i com a societat”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (57)

ENTREVISTA A JORDI FÀBREGA, ALCALDE DE LA SEU D’URGELL

El coronavirus ha estat molt contingut a les comarques pirinenques i l’Alt Urgell n’és un bon exemple. Fa tres setmanes es va donar d’alta al darrer pacient ingressat al Sant Hospital de la Seu d’Urgell i per tant, el seu alcalde Jordi Fàbrega (Junts per la Seu), metge pediatre de professió, està satisfet de l’evolució al seu municipi que ja es troba a la Fase 2 i tot progressa satisfactòriament. En poques setmanes arribarà l’estiu i espera poder salvar la temporada turística amb els visitants de proximitat, el turisme intern que haurà d’adaptar els seus hàbits a la nova situació.

 

-Com a metge, era previsible una pandèmia de les dimensions de la COVID19, amb una taxa de contagi tan elevada i amb una propagació tan ràpida entre la societat?

Es fa difícil dir si era previsible o no. El que sí que és veritat és que el coronavirus és un toc d’atenció com a espècie i com a societat: no estem sols al planeta i no ho controlem absolutament tot. Altres vegades s’havien donat pandèmies que no ens havien arribat a nosaltres, a Àfrica o Àsia, però sabíem que podia succeir una pandèmia d’aquestes dimensions, a escala mundial. Ha arribat amb una taxa de contagis molt alta i una taxa de mortalitat molt elevada pel que és habitual en aquest tipus de virus. Ens va anar bé de tenir el reflex d’altres països, sobretot la Xina i Itàlia, però vam trigar una mica a reaccionar i vam menysprear també, en certa manera, la virulència de la pandèmia i això ho hem pagat.

-El Pirineu, en general, ha tingut una incidència baixa de contagis i en aquests moments no tenen cap ingressat. A què poden ser degudes aquestes grans oscil·lacions entre zones de Catalunya?

És cert que el Pirineu ha tingut una taxa baixa de contagis, tot i que a l’inici de la pandèmia, deu n’hi do, com ens va afectar, tant a l’Alt Urgell, com a Andorra i altres zones també. Es va saber controlar bé i les mesures han estat correctes, sobretot amb l’aïllament de la nostra gent gran i, també cal dir-ho, ho tenim més fàcil que altres indrets per fer-lo efectiu, tenim molt aire lliure i el transport públic no està congestionat. Per tant les nostres aglomeracions, no són les mateixes que poden tenir a les grans metròpolis. Fa molt temps que no tenim cap nou ingressat a l’Hospital de La Seu, concretament cinc setmanes, i el darrer malalt se li va donar l’alta fa tres setmanes. Els casos s’han donat amb comptagotes.

-L’Alt Pirineu ha entrat aquest dilluns a la fase 2, més permissiva. Ha estat correcte, segon el seu criteri, la gestió sanitària de la pandèmia i les fases del confinament?

Hem entrat a fase 2, igual que vam entrar a fase 1, en el moment que epidemiològicament ens ho podíem permetre. Per canviar de fase es té en compte el diagrama de risc que és la transmissibilitat del virus i el nivell de contagiats per 100.000 habitants. Si les dues variables són baixes, és quan s’ha de fer el pas de fase. Vam entrar a fase 1 quan estava molt controlat i 15 dies després no hi ha hagut cap empitjorament, al contrari, les xifres han continuat millorant. Cada vegada hi ha menys virus a l’ambient i cada vegada és menys contagiós, per tant hem d’anar avançant a poc a poc. Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre i Pirineus anem un pèl avançats i va bé perquè servim com a model per a les altres regions sanitàries.

-Quin és el seu grau de satisfacció respecte a els seus veïns durant el confinament i el seu compromís amb la salut pública?

Molt content de com ha respost tothom. Hem de parlar de què fa la gran majoria de la població i a La Seu ha estat molt conscient, ha respectat el confinament i hem vist un voluntariat enorme per ajudar als que ho necessitaven, als professionals sanitaris a fer la seva feina i, en l’àmbit social, tothom ha ajudat a fer mascaretes i amb les impressores 3D s’ha fet material pel personal sanitari. Hem tingut una resposta excel·lent i és un orgull com a poble.

-Just a l’inici hi va haver 10 agents dels Mossos contagiats però La Seu també ha estat notícia perquè un pacient de 93 anys ha superat el coronavirus. Com a viscut com alcalde aquesta situació tan peculiar i extraordinària?

És una situació molt complexa com a alcalde. Anàvem controlant l’hospital i prenent les decisions que calia, en cada moment, com traslladar els padrins al seminari per treure’ls de l’hospital i que tinguessin menys risc de contagi i, de pas, retornar més espai al mateix hospital per atendre els infectats de COVID-19. Els padrins no se’ns han contagiat i vam poder atendre bé els casos de COVID19 en un hospital comarcal petit com el nostre. Sí que vam tenir aquest brot dels Mossos que ens va fer patir molt, però dels 12 positius, no hi va haver cap ingressat i tots se’n va sortir. El padrí de 93 anys que va superar el coronavirus va ser una gran notícia. Des de l’Ajuntament ho has de controlar tot, temes sanitaris i temes socials i que ningú es quedi enrere en aquesta crisi social i econòmica. Hem tingut moltíssima gent darrere empenyent i que han fet molt bé la feina en una situació de tanta complexitat com ha estat aquesta pandèmia.

-Han publicat un inventari dels establiments i serveis oberts a La Seu amb el seu telèfon, horari especial i si porten la compra a domicili. Estan contents els botiguers amb aquesta iniciativa? Ha estat un dels sectors més perjudicats?

Des del principi hem intentat publicar diversos butlletins diaris que s’anaven penjant al web de l’Ajuntament. Un és el butlletí que informava de l’actualitat sanitària: infectats, ingressats i difunts perquè el més important és la transparència amb totes les dades. També hem fet un altre butlletí que recollia les ajudes que anaven publicant totes les administracions i, tal com comentes, aquest inventari de tots els serveis oberts a La Seu amb la informació de si es podia fer la compra online o el trasllat al domicili. Hem estat al costat dels botiguers però també perquè els botiguers han estat al costat nostre. Hem celebrat moltes reunions telemàtiques amb botiguers i associacions empresarials per afrontar, entre tots, de la millor manera possible, aquesta crisi. Moltes de les iniciatives han sorgit d’aquestes reunions.

-Han aprovat també una línia d’ajuts per a empreses i autònoms. Quina implicació espera de les altres administracions en aquest sector per fer viable el futur de moltes d’aquestes empreses de La Seu?

Hem fet una línia d’ajuts molt important tenint en compte el petit múscul econòmic que té l’ajuntament de La Seu d’Urgell. En total són 1,1 milions d’euros que posa l’Ajuntament de La Seu a disposició, o bé de famílies, autònoms o empreses i crec que hem fet un esforç molt gran. Ho hem pactat amb el principal grup de l’oposició, Compromís per la Seu, a qui vull agrair que estigui al costat de l’equip de govern en moments tan difícils. Necessitem però que les altres administracions estiguin a l’altura del moment, tant la Generalitat com el govern espanyol. Per nosaltres és important que ningú es quedi enrere des del punt de vista social en aquests moments tan durs i hauríem d’intentar que l’atur no se’ns tornés a disparar al 20-25%, ja que això seria un autèntic drama pel país. Hem d’intentar que cap empresa tanqui i es perdin els mínims llocs de treball. Ens costarà molt més pagar l’atur durant dos anys que fer totes les ajudes que calgui perquè ningú s’hi quedi. Hem fet també una ajuda als transfronterers, que són uns 1.620 treballadors/es que cada dia que pugen a Andorra. Si es queden sense feina, no tenen atur. Esperem que el govern de l’estat faci algun ajut per aquest col·lectiu que per a nosaltres és important.

-Creu que es podrà salvar la temporada turística de l’estiu? Pensa que el turisme de natura serà una opció pels catalans i catalanes que no podran sortir a l’estranger per por o per les limitacions?

Crec que la temporada d’estiu la podrem salvar, d’una manera diferent, potser amb uns altres nivells, si sabem aprofitar les oportunitats que ara se’ns generen. Hi haurà turisme de proximitat, de Catalunya, perquè la gent tindrà por d’agafar avions i per tant és una bona manera de vendre el que tenim aquí: turisme de natura, d’aire fresc, i productes de km0. Aquí és difícil que et trobis aglomeracions i pots passejar per uns entorns excepcionals. Les cases de turisme rural ho tindran més fàcil que els grans hotels per tenir aquests clients. En l’àmbit turístic hem d’aprofitar el moment, tirar endavant i que ja es quedi per un futur. Exportar i vendre la nostra qualitat de vida a la gent que viu a les metròpolis i que nosaltres en podem gaudir tot l’any.

-Parlem de festes. 7 juliol St. Ot que és el patró, la festa major a finals d’agost, el Festival de Música Antiga que ja està cancel·lat i la Fira de Sant Armengol. Què es podrà celebrar i com?

La Festa Major, a finals d’agost, la farem. Ara se’ns obre un repte enorme i apassionant que és com la farem i l’entomem amb moltes ganes. És cert que a la tardor hi ha prevista la Fira de St. Armengol i hem d’anar veient la situació epidemiològica com evoluciona, no sabem com estarem a l’estiu i a la tardor. Està clar que no podem deixar de banda la cultura, l’associacionisme i les petites festes. Un poble sense cultura i sense festes és un poble sense ànima i no ho podem deixar anar. Hem de canviar com farem aquestes festes, s’haurà de respectar la distància física i, per tant, concerts amb molta gent de peu, serà impossible, però està clar que hi ha moltes maneres de fer cultura.

-Com a societat, aprendrem la lliçó que ens ha donat aquesta pandèmia?

Espero que aprenguem la lliçó com a societat i com a país: apostar per productes de proximitat i de quilòmetre 0; lluitar contra la globalitat que fa que les mascaretes les fabriquem a la Xina i quan les necessitem no les tenim i que, contínuament, haguem de lluitar contra un mercat global; apostar per la sanitat pública i la investigació; per l’educació pública i per les residències. No hem fet les coses ben fetes, sobretot com hem tractat la nostra gent gran i hem vist que tenim la sanitat pública, amb els millors professionals, però massa escanyada. Hem de saber apostar per això: els diners públics han de servir per garantir una bona sanitat pública i una bona qualitat de vida per a la nostra gent gran. Menys despesa militar i més despesa en la sanitat pública. Quan venen mal dades, si la despesa la tenim col·locada on toca, ens en sortirem millor.