“Demanem al govern de l’Estat espanyol que els ens locals puguin disposar del superàvit per estar al costat de les famílies”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (48)

ENTREVISTA A LUÍS SOLER ALCALDE DE DELTEBRE

Lluís Soler (Enlairem Deltebre) és alcalde de Deltebre des de l’any 2015, quan tenia poc més de 30 anys. Des del setembre de 2019 és president de l’ACM. Anteriorment havia estat regidor, des de l’any 2007, cap de l’oposició entre 2011 i 2015. President i vicepresident del Consell Comarcal del Baix Ebre i diputat a la Diputació de Tarragona. Deltebre és el municipi més proper al delta, enclavament natural i turístic de primer ordre, emblema de l’orografia de catalana, un parc Natural que conviu amb una profunda presència humana. Darrerament, doblement castigat, pel temporal Gloria i ara per la COVID-19.

 

-Quins avantatges i inconvenients li suposa el seu perfil d’alcalde jove? La preparació acadèmica de què disposa, en què l’ha ajudat en la gestió de l’alcaldia?

La joventut, per si sola, sempre és un avantatge en tots els sentits. És evident que en el cas de la gestió pública, aquesta ha d’anar acompanyada d’una gran vocació de servei, les 24 hores dels set dies de la setmana, i també d’altes dosis d’energia per estar constantment actiu al costat dels veïns i veïnes, i de l’experiència i coneixement necessari de les seves problemàtiques. La formació és una peça més de l’engranatge que et permet oferir el millor servei a les persones del teu municipi. En el meu cas, el fet de tenir coneixements en l’àmbit de la gestió pública i l’economia, entre d’altres, em permet tenir una visió més global de l’estructura de l’administració, i poder efectuar un control per tal que l’operativa del dia a dia sigui la més eficient possible, fent més amb menys recursos.

-És la crisi més difícil amb la qual s’ha trobat com a alcalde?

Darrerament a Deltebre hem viscut moments molt complexos i tristos. A principis d’any, el temporal Glòria va afectar greument el nostre municipi, causant un important retrocés de la línia de costa a banda de més d’11.000.000 d’euros de danys i de pèrdues econòmiques. Copsar com el mar es menjava la terra que estimes, et genera una gran impotència i, com vaig dir al seu moment, aquell va ser el dia més trist com a alcalde. Ara, amb la COVID-19, estem davant d’un nou escenari sobrevingut que s’afegeix a la crisi que teníem amb el Glòria, i la suma dels dos fa que els moments actuals siguin adversos. No obstant, la gent de Deltebre som gent que mai ens han regalat res, i treballarem incansablement per fer d’aquesta adversitat una oportunitat.

-També ha estat al Consell Comarcal i regidor a l’oposició. El fet d’estar en altres ens, què li ha aportat com a alcalde?

Totes les experiències en política són una font d’aprenentatge tant en l’àmbit professional com el personal, i la suma d’aquestes, segurament, em permeten afrontar el repte actual de ser alcalde del meu municipi amb major garanties. Ser partícip d’altres administracions, com el cas del Consell Comarcal del Baix Ebre o la Diputació de Tarragona, m’ha permès conèixer amb més profunditat la realitat del territori i les seves casuístiques, com també les de la ciutadania que hi viu. Però, a la vegada, ha estat una ensenyança per copsar el funcionament propi de les diferents administracions supramunicipals, un fet que et genera una visió més global que en certs moments de la gestió publica s’agraeix.

-I com a regidor que ha estat a l’oposició, què li ha aportat?

Estar a l’oposició és una oportunitat més per poder treballar pel teu municipi i per estar al costat de la ciutadania. Hi ha gent que entén l’oposició com un no a tot, però l’oposició ha de ser un espai més per a construir el teu municipi des de la responsabilitat assignada i sempre tenint en compte que representes a una part de la ciutadania que ha confiat en tu en les darreres eleccions.

-Hi ha hagut coordinació amb alcaldes i alcaldesses veïns a través del consell comarcal o altres ens?

Els alcaldes i alcaldesses, majoritàriament per iniciativa pròpia o mitjançant els consells d’alcaldes, solem estar en contacte per diferents qüestions transversals que acaben afectant els municipis. Tot i això, en casos concrets com la COVID-19, els alcaldes i alcaldesses som qui coneixem millor la realitat del nostre municipi i és d’acord amb les nostres pròpies competències, com també de les recomanacions dels departaments d’altres administracions, que s’acaben prenent les mesures corresponents per tal d’evitar la propagació de la COVID-19 i vetllar per la salut dels veïns i veïnes.

-En el cas de Deltebre, és inevitable parlar del medi natural. Com a municipi més proper al delta, quines amenaces ha suposat la COVID-19, a part de l’evidència clara de l’amenaça per la salut de les persones? I en l’aspecte contrari, suposarà algun avantatge concret per sortir de la crisi?

L’amenaça més gran que té Deltebre i el conjunt del Delta de l’Ebre és la inacció històrica en relació amb la regressió. De mitjana, cada any, perdem 5 metres de costa i aquesta és una dada esfereïdora que encara s’ha vist més agreujada amb el pas del temporal Glòria. I, com sempre anem dient, és hora de passar a l’acció i deixar enrere les paraules boniques i les bones intencions de tothom! La COVID-19 és evident que està tenint també el seu impacte. A Deltebre a hores d’ara s’han mort dues persones a causa d’aquesta malaltia, i per tant hem de seguir treballant des de la prevenció i la responsabilitat col·lectiva per fer front a aquesta pandèmia. A banda, la COVID-19 també ha suposat un fre en la nostra economia que està afectant comerços, empreses i autònoms, i per tant a moltes famílies del municipi. No obstant això, hem de ser capaços, des de la col·laboració pública i privada, de poder trobar aquells instruments idonis per sortir més reforçats d’aquesta crisi i de saber posar en valor que Deltebre és un paisatge natural i un atractiu turístic de primer ordre.

-Entenem que estan preocupats pel sector del turisme, amb l’entorn natural i tots els seus atributs que fan de crida a molts col·lectius diversos (entorn, bellesa paisatgística, oferta gastronòmica esports d’aventura fauna…) Com ha afectat i afectarà el sector? Quines accions duran a terme com a ajuntament?

El turisme és un sector estratègic i, tal com he anat detallant, ha estat doblement colpejat amb el temporal Glòria i la COVID-19. Com a Ajuntament de Deltebre hem estat treballant amb el Pla de Reactivació Socioeconòmica de Deltebre, un full de ruta que contempla 50 mesures que ja estem començant a aplicar i a desenvolupar per ajudar a les famílies més vulnerables i per estar al costat dels sectors econòmics. Tanmateix, aquestes mesures han d’anar acompanyades d’altres accions que s’impulsin des del govern de l’estat espanyol i des del govern de la Generalitat de Catalunya. En un moment excepcional, es necessiten instruments diferenciadors que ens permetin recuperar l’economia.

-Tenen prou competències per ajudar el sector?

Les administracions locals necessitem més eines i recursos. Tenim les competències, però el que no tenim són els recursos suficients per poder ajudar en tot allò que voldríem. Des dels ajuntaments, durant tots aquests anys, hem estalviat recursos per sanejar comptes, reduir deute i disposar d’un superàvit que ara necessitem aplicar per estar al costat de les famílies més vulnerables, i per donar suport als sectors productius. I això és el que demanem de manera reiterada al govern de l’estat espanyol.

-Hem vist que estan realitzant una enquesta per saber les necessitats directes derivades de la crisi de la COVID per al teixit econòmic. Quines necessitats creu que tindran els empresaris i emprenedors? Tenen ja respostes? Creu que hi haurà alguna sorpresa o algun tema imprevist que hagin d’entomar?

A hores d’ara ja tenim al voltant de 200 enquestes contestades, i al final la conclusió general és una: que es necessita reactivar l’economia i que, per a fer-ho, es necessiten les ajudes corresponents per part de les administracions. Nosaltres com a Ajuntament de Deltebre podem adoptar mesures concretes com reforçar els ajuts econòmics, la supressió de la taxa d’ocupació de via pública per a les terrasses i bars i restaurants durant tot l’any, la creació de la moneda de Deltebre per dinamitzar el comerç local, crear una botiga en línia del Delta de l’Ebre, etc. Però totes aquestes mesures, com deia abans, han d’anar acompanyades de fets concrets per part de la resta d’administracions, i per tal que les empreses, les botigues i els autònoms puguin tornar a obrir el seu negoci amb màximes garanties i així reactivar l’economia. Però necessiten fets, no només paraules i titulars.

-Sens dubte, la població de Deltebre té una identitat pròpia, i és molt especial el procés d’independització del municipi i la creació d’aquest. Digui’m, creu que aquesta identitat conté algun atribut especial que ajudi davant de l’adversitat?

A Deltebre, com sempre dic, no ens han regalat mai res. Som una gent que dins del nostre ADN tenim inculcats el valor del treball, la superació i l’esforç constant, i això és a causa de la inacció pública que hem hagut de patir durant els gairebé 43 anys d’història del municipi. De fet, el mateix procés d’independència de Deltebre és un clar exemple de la nostra tenacitat i obstinació per assolir els nostres objectius, amb 40 anys de procés d’independència. I justament aquest és l’exemple que hem d’agafar per poder sortir més reforçats d’aquesta crisi actual i poder mirar a l’endavant amb la determinació i il·lusió necessària per seguir impulsant el nostre municipi.

-Han hagut d’anul·lar tot un seguit d’actes que es fan al maig relacionats amb l’arròs, com la mostra Mescla. Com està afectant el sector de l’arròs?

El sector de l’arròs es va veure greument afectat pel pas del temporal Glòria, i això suposa pèrdues econòmiques rellevants en la collita d’aquest any, ja que al seu moment va entrar aigua salada als conreus. A la salinitat, també s’han d’afegir els problemes estructurals als arrossars i la falta de temps per poder executar els treballs anteriors a la sembra, fets que poden afectar també a la collita. En tot cas, no serà fins al voltant del mes d’octubre que podrem parlar amb xifres concretes sobre l’afectació al sector, i sobre com aquestes dues crisis han fet trontollar l’economia d’un dels sectors més rellevants al municipi.

-Com s’ha comportat la ciutadania? Han tingut problemes d’accés als espais naturals a l’inici del confinament? I amb el desconfinament progressiu? Com creu que s’hauria de fer el desconfinament a Deltebre, si és que es pot fer alguna acció a mida…

La ciutadania de Deltebre ha tingut un comportament exemplar, per això sempre que puc els agraeixo la seva responsabilitat col·lectiva. Aquesta responsabilitat ha permès que, a hores d’ara, l’afectació de la COVID-19 al nostre municipi sigui de baix impacte, en l’àmbit de la salut de les persones. I, per aquest motiu, hem de continuar en aquesta mateixa línia de prevenció i de solidaritat. Aquest baix impacte suposa que el nostre municipi, com el conjunt del territori, puguin disposar de mesures graduals que ens permetin avançar una mica més ràpid amb el desconfinament. Però, més enllà de dir com s’hauria de fer, crec que el desconfinament ha de tenir sempre en compte i com a eix principal, la salut de les persones, i en especial a les més vulnerables.

-Acabi’m la frase: Després de la COVID-19, Deltebre serà…

Tot allò que els veïns i veïnes de Deltebre ens proposem. I, com dic habitualment, quan ens ho proposem, som invencibles!

-Com a president de l’ACM, de quina forma creu que l’ens podrà ajudar els alcaldes i alcaldesses i els ajuntaments. Haurà de modificar la seva activitat o orientar-la a temes concrets?

Des del primer moment de la pandèmia hem focalitzat els nostres esforços en donar servei i cobertura als alcaldes i alcaldesses de Catalunya. No només des de la representació activa en reunions amb institucions, sinó també des dels serveis tècnics oferint suport i responent a totes les seves consultes en l’àmbit jurídic i tècnic. De fet, en el cas de la COVID-19 hem estat atenent les consultes les 24 hores dels set dies de la setmana. Tot i això, és cert que davant d’un context com l’actual, haurem de seguir enfortint l’ACM com a una entitat prestadora i facilitadora de serveis als ajuntaments. I, en aquest sentit, posant èmfasi a totes aquelles propostes i accions que ens permetin dinamitzar l’economia dels pobles i ciutats de Catalunya des de la sostenibilitat, i millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes.

-Segons el baròmetre del mes d’abril de TV3 i Catalunya Ràdio, els alcaldes i alcaldesses són els únics polítics als quals la ciutadania dona un aprovat. De quina forma pot l’ACM contribuir a donar pes, visualitzar i posar en valor la seva feina i també la dels electes locals?

Les alcaldies, regidories i càrrecs electes de Catalunya desenvolupen un paper fonamental de servei i atenció constant a la ciutadania. I això s’ha de destacar sempre que es pugui. Per aquest motiu, en el Pla de Mandat de l’ACM que vam aprovar el passat mes de febrer, es recull l’objectiu de prestigiar i dignificar l’electe local, no només posant en valor la seva pròpia tasca, sinó també creant l’Estatut de l’Electe Local i reconeixent els anys de dedicació al món local per part dels electes, i oferint formació i mesures per a la transició entre la dedicació pública i la tornada al mercat laboral.