“Penso que hem d’aprendre molt del que estem vivint”
GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (34)
ENTREVISTA A MARIA PILAR CASES ALCALDESSA DE TREMP
Maria Pilar Cases (ERC), alcaldessa de Tremp des de les passades eleccions municipals. Abans havia estat tinenta d’alcalde des de l’any 2015 i anteriorment regidora a l’oposició. Tremp és capital del Pallars Jussà i és el municipi de Catalunya amb més territori municipal, amb experiència dels equips de protecció civil pel que fa a les situacions d’emergència, sobretot per temes meteorològics. Un municipi on tothom es coneix (6.700 habitants) i on el turisme és un dels principals motors econòmics.
-La primera alcaldessa dona i una crisi d’aquesta magnitud… És la crisi més important que ha tingut des que és alcaldessa, suposo.
Aquesta situació no és comparable a cap emergència ni afectació, penso que es recordarà molts anys, tant l’època del confinament com les conseqüències posteriors. Tremp ho recordarà. Aquí s’ha treballat molt des de la coordinació i la planificació amb què ja es treballa habitualment, gràcies a l’experiència en altres crisis -tot i no ser comparable – però la maquinària s’ha endegat molt bé. La feina ha estat molt important pel que fa a la coordinació amb protecció civil -que tenen molta experiència- i la comunicació. En aquest darrer sentit, la gent ens ha escoltat molt.
-És inevitable que li pregunti el paper de la dona en la política i també la singularitat del seu perfil als municipis de muntanya, tot i que cada vegada hi ha més alcaldesses… Quina aportació creu que pot fer des del seu punt de vista de dona, en aquesta situació?
En qualsevol àmbit de la vida la visió de la dona és concreta, pràctica i més previsora. També penso que ens caracteritza l’empatia i tots aquests elements són molt importants en una situació en què el dia a dia canvia en qüestió d’hores. A Tremp vam treballar amb molta previsió i el dia 11 de març ja començàvem a planificar.
-Com ha afectat la COVID al municipi i quins són els principals reptes, amb la singularitat de les distàncies -amb el terme municipal més gran de Catalunya- i les comunicacions?
L’afectació ha estat menor, coneixem el primer cas per part de l’hospital comarcal una mica més tard que la majoria de llocs, i cada nit el departament de Salut de la Generalitat informa de la situació i dels ingressos tant a l’hospital com els casos de l’àrea bàsica que inclou Tremp i diversos municipis del sud del Pallars Jussà. Viure en un lloc com Tremp et permet conèixer a tothom, i pel que fa a les distàncies, doncs els serveis sociosanitaris han fet els trasllats, amb ajuda de la brigada, la policia ajuda amb el trànsit… i hi ha dos hotels a disposició per si fes falta.
-Han hagut de cancel·lar la fira de Primavera… com ha afectat i què més creu que no es podrà fer?
Sí, ja vam haver d’anul·lar la caminada de les Carenes (del Pont de Suert a Tremp) i la vam programar per al 30 de maig, però finalment l’hem suspesa definitivament. Els actes de Fira previstos pel maig s’han hagut de cancel·lar. Aquest any era especial perquè se celebrava la primera Fira del Corder com a resultat de fusionar aquesta festa i la de Pallars de Foc, que es celebra ja des de fa cinc anys, una trobada de bèsties de foc de diversos punts de Catalunya, que s’ha convertit en un referent. Ens feia molta il·lusió però no ha pogut ser.
-En l’àmbit turístic, suposo que la Setmana Santa era l’inici de la temporada, que no ha pogut ser, com creu que es podrà salvar la temporada al sector?
La Setmana Santa aquí és molt bona, és l’època on hi ha més gent de tot l’any, això ja és insalvable i tot se n’ha ressentit molt, perquè es venia dels mesos de gener i febrer que acostumen a ser més fluixos. També existeix el programa “Al teu gust”, organitzat per promoció econòmica a nivell comarcal, amb un portal web per adquirir lots de productes, que es va reinventant, perquè s’ha de treballar buscant maneres per ajudar els autònoms, els comerços de Tremp i la restauració. Des dels ajuntaments s’hauria de poder eliminar el sostre de despesa i permetre que, si hi ha romanent, es puguin adoptar mesures, perquè nosaltres tenim molt clar quines són les prioritats, i cada municipi és diferent. A nivell social, les competències són del Consell Comarcal, però a nivell de promoció econòmica són els ajuntaments els que han de liderar-ho. Ara per ara, només es permet que gastem un percentatge concret i a més, estàs obligat a gastar-ho en uns àmbit concrets. S’hauria de permetre que ho destinéssim al que nosaltres creiem millor.
-I pel que fa a les empreses?
Per exemple, les botigues de menjar locals no han tingut ni la meitat de la meitat de les vendes que es preveien i això és una situació preocupant. També entenem que la gent surt una vegada i va al supermercat i així ho compra tot, però per a les botigues de proximitat ha estat una davallada important. La construcció va estar parada 15 dies però amb la relaxació del confinament ja han reprès activitat; algunes van continuar teletreballant.
-Com s’ha gestionat la feina a l’ajuntament?
Els regidors i regidores hem estat en contacte permanent amb els caps d’àrea, que són els que han decidit com s’organitzen millor en cada situació. Cada dia es fa una reunió amb aquests caps d’àrea i per valorar la situació. Aquí la policia local ha estat treballant cada dia i no s’han pogut fer torns. A l’ajuntament s’ha procurat reduir la jornada però al final acabem fent el que calgui. Cal destacar la feina de comunicació que s’ha dut a terme. Hi havia una persona treballant en pràctiques amb un programa de joventut i la feina en aquesta àrea ha estat clau per gestionar la comunicació de les iniciatives que s’anaven duent a terme de forma entenedora i clara a la ciutadania.
-Creu que hi haurà un abans i un després d’aquesta crisi? Per la realitat del territori, què creu que s’ha fet bé? i què es podria millorar o no ha funcionat?
Penso que hem d’aprendre molt del que estem vivint. Cal que no perdem els drets de les persones, perquè això està provocant un increment del control. Jo vull destacar el comportament exemplar de les persones i la importància del voluntariat. També penso que facilita les coses poder fer reunions telemàtiques – i més en el cas de comarques allunyades de les capitals- però vull deixar constància que també és necessari veure’s cara a cara i estar propers. I jo penso que el que ens ha fet veure el confinament és que no podem viure sense els altres. Trobes a faltar la gent, el bon dia, les abraçades…