“Necessitem que es clarifiquin alguns criteris sobre de quina manera els ajuntaments podem ajudar”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (9)

ENTREVISTA A DAVID RODRÍGUEZ, ALCALDE DE SOLSONA (SOLSONÈS)

David Rodríguez (ERC) és alcalde de Solsona des del 2010. La capital del Solsonès fins ara s’havia mantingut amb pocs casos positius de Covid-19, però cada dia van augmentant. Amb una població que supera els 9.000 habitants, el sector serveis i la indústria són les principals activitats econòmiques que, de ben segur, es veuran perjudicades per aquesta crisi sanitària. Ciutat amb una gran riquesa de patrimoni històric i cultural, ara s’ha quedat aturada per lluitar tots junts contra aquesta malaltia que amenaça al món.

 

-De moment, el Solsonès és de les comarques menys afectades pel Coronavirus…

Sí, som de les comarques que estem relativament bé, tot i que aquesta darrera setmana ja hi ha hagut un canvi, perquè fins ara semblava que estàvem gairebé exempts o que vivíem en una bombolla. Ara ja comencem a tenir casos positius i fins i tot hem hagut d’activar el protocol per tema de defuncions. Per tant, ja sabem que tenim el virus a la ciutat. Tot i això ho tenim força controlat, entre altres coses, perquè la gent està fent molta bondat.

-De quina manera van afrontar l’esclat de la crisi?

De seguida vam començar a prendre mesures. Com de ben segur que va passar a la majoria de gent, al principi no sabíem que suposava aquesta malaltia, perquè fins aleshores ens havien estat bombardejant mediàticament dient que només era una grip, cosa que hem vist que no era així. La Unió de Botiguers i Comerciants de Solsona es va posar immediatament a disposició per tancar els comerços i així evitar la propagació del virus. Els veïns i veïnes van respondre molt bé amb el confinament. La veritat és que la ciutadania ha respost, des del principi, de forma extraordinària.

-Com la majoria de municipis, han adoptat mesures econòmiques urgents. Quines han estat?

T’he de dir que, de moment, encara les estem acabant de definir, perquè hi ha moltes coses que no depenen de nosaltres. D’entrada hem suspès el calendari fiscal, la suspensió temporal de les taxes de serveis que ara no es poden donar, com la d’ocupació de via pública amb taules i cadires o del mercat. Tenim la voluntat de crear un pla de reactivació econòmica i reforçar un fons d’emergència social que vam crear el 2008, amb motiu de la crisi econòmica que ens afectava aleshores. Però per fer tot això hem d’acabar de definir quines possibilitats tenim com a ajuntament i què ens permeten fer les administracions, que són les que ens han d’autoritzar a posar-ho en marxa. Nosaltres ja estem treballant en la modificació del pressupost d’aquest any perquè ha quedat sobrepassat i l’haurem d’adaptar a la nova realitat. Però també caldrà veure si se’ns permet destinar romanent de tresoreria d’anys anteriors a prendre mesures de reactivació econòmica. Per tant, en funció dels que se’ns permeti tindrem més capacitat o menys d’ajudar a la nostra ciutat.

-Però tot plegat acabarà afectant les arques municipals…

Ja hi està afectant. Només poso un exemple senzill: a l’Escola de Municipal de Música hem decidit no cobrar les quotes dels alumnes, però les despeses que generen els professors les mantenim. Doncs bé, això suposa una despesa per a l’Ajuntament de Solsona de 18.000 euros cada mes d’ingressos que haurien d’arribar i no arriben. I això apliquem-ho a altres equipaments com l’escola bressol. Aquest any dubto que hi puguin haver massa ajuntaments que tanquin el pressupost en positiu. Caldrà plantejar que algunes coses que volíem fer aquest any no es podran fer i haurem de prioritzar.

-L’activitat empresarial s’ha vist molt afectada per la situació de confinament. Com han actuat els empresaris?

Ha estat una mica dispar. Crec que hi ha hagut empresaris que han tingut por de la crisi econòmica que vindrà després de la sanitària i, malgrat que han aplicat mesures, aquestes no han estat tan dràstiques. No puc parlar del comportament de les empreses en un conjunt, cosa que sí que podem fer del comerç, que va tancar tot des del primer dia.

-En l’àmbit turístic i cultural també han hagut de cancel·lar moltes activitats…

Sí, i encara n’anem cancel·lant. Ens estem plantejant que activitats com el Sol Xic Sona, que és un cap de setmana que dediquem a la infància, acabi suspesa, perquè s’hauria de fer just abans de Setmana Santa. I caldrà veure que passa amb altres activitats i esdeveniments que ara veiem molt lluny però que també es poden veure afectats.

-Com s’ha ajudat als col·lectius més vulnerables?

Hem estat de molta sort perquè la ciutat s’ha comportat d’una manera molt maca, amb molt civisme i solidaritat. Els serveis socials han tingut cura de les persones amb més dificultats i després ha sorgit una xarxa de voluntaris i suport mutu, que juntament amb serveis socials, han ajudat aquelles persones que, per exemple, tenen dificultats per anar a comprar. Per fer això hem establert mesures de segurerat pels mateixos voluntaris.

-També han pres mesures per fer la vida més alegre a casa, amb la policia local felicitant els aniversaris dels nens…

Sí, han anat sorgint iniciatives d’aquest caire per tal d’ajudar a la població a passar aquests dies. La de la policia local ha estat un encert i ha tingut molt bona acollida. També hi ha un músic local, Marc Anglarill, que alguns dies de la setmana i a través del seu compte d’Instagram fa directes i la gent el segueix molt. També algun gimnàs que fa classes de forma telemàtica. Tot plegat, és cert, que ajuda a passar millor el confinament.

-És difícil de preveure però com enfoquen el futur, després de la sortida de la crisi sanitària?

Amb molta preocupació, perquè vindrà la crisi econòmica, ja que haurà provocat situacions difícils. Necessitem que es clarifiquin alguns criteris sobre de quina manera podem ajudar els ajuntaments. Que se’ns aixequi la pressió del sostre de despesa, que se’ns permeti comptar amb el romanent de tresoreria d’exercicis anteriors. Fins ara hem estat estalviant, però ara és el moment de gastar a favor dels ciutadans que estan patint un moment de necessitat.