“La pandèmia posa en relleu la necessitat d’humanitzar la política i reivindicar la vida als pobles”
GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (37)
ENTREVISTA A ELISABET LIZASO ALCALDESSA DE CAMARASA
Elisabet Lizaso (ERC), alcaldessa des del 2015, compagina el càrrec amb la seva feina de delineant projectista a un despatx d’arquitectura, on continua teletreballant, al municipi de Camarasa, poble molt extens on conflueixen els rius Noguera Pallaresa i Segre, amb una activitat econòmica basada amb l’agricultura i les granges ramaderes i amb una destacable activitat turística relacionada amb l’entorn natural.
-Quina ha estat la incidència de la COVID al municipi?
Hem tingut alguns positius i una defunció: un exalcalde de Camarasa durant 12 anys, una persona molt propera, un alcalde de poble petit, que recorria tot el terme. Va ser dur, però li vam fer un petit homenatge -vam sortir als balcons, en forma d’aplaudiment- i, parlant-ne amb la família vam decidir destinar els diners de la corona a l’escola.
-Com ha anat l’inici del desconfinament dels més petits a Camarasa?
El desconfinament aquí és impossible que no vagi bé. Camarasa és un municipi de 157 km2, un dels més extensos, i som unes 840 persones censades. En algun moment, potser hi podia haver trobades dels nens i nenes pels camins a menys distància social de la que seria esperable, però és cert que aquí tenim espai suficient. Jo definiria el nostre estat com un “doble confinament” perquè ja de per si els municipis com el nostre, amb pobles petits, de normal, són molt solitaris, per tant aquest altre confinament adopta una altra perspectiva. I he de dir que se’ns hauria d’haver donat la competència de com aplicar les mesures de desconfinament perquè cada poble és singular.
-Com ha estat la col·laboració i la comunicació amb els ens supramunicipals? Teniu la informació que requeriu? Hi esteu en contacte?
Jo no em puc queixar, perquè tant la Diputació de Lleida com el Consell Comarcal de la Noguera estan essent molt propers. S’ha creat una xarxa de treball de grups d’alcaldes i alcaldesses i també amb el govern de la Generalitat, que permet una fluïdesa i un treball en equip que s’està veient positivament. Al principi va costar una mica però ara em sento més acompanyada, amb una xarxa on poder recórrer en cas de necessitat.
-Per la realitat del poble entenc que el que més ha afectat és l’accés a espais naturals concorreguts i molt coneguts…
Sí, va ser una preocupació al principi del confinament i hi vam treballar colze a colze amb els agents rurals i els Mossos d’Esquadra de Balaguer per evitar el turisme de furgonetes i autocaravanes que en algunes zones està molt arrelat. Es va treballar molt bé i ara està funcionant, amb tanques físiques per als espais de protecció natural. Potser s’ha fet alguna sanció, però no ha passat per l’ajuntament, al no tenir policia local.
-En aquest sentit, és coneguda la zona de la Platgeta i els problemes de massificació durant el bon temps… Pot ser un bon moment per replantejar els usos o accessos i evitar-ne un ús mal ús?
Caldrà veure els permisos per fer esport i sobretot com queda el tema bany a l’estiu, també caldrà posar en valor el teixit de col·laboració entre els diversos municipis veïns i el consell comarcal per compartir les inquietuds i funcions que donem a aquests espais, o com afrontem el desconfinament mateix. Aquests grups, que compleixen també una funció terapèutica -que s’ha fet des de sempre als municipis petits – són el que permet humanitzar la política, perquè som persones que estem confinades, amb els alts i baixos que això genera. En tu recauen les decisions sense tenir les competències i compartir els dubtes amb persones que estan en la mateixa situació que tu, és molt important. La pandèmia està demostrant que cal una humanització de la política, un fet que ja es dona als pobles, perquè en el fons som persones que gestionem el dia a dia, amb el telèfon obert les 24 hores del dia, parlant amb els veïns i veïnes tant com calgui, tant per resoldre-li un problema com per parlar del que sigui. Aquesta proximitat s’hauria de traslladar a tots els àmbits i a altres administracions.
-És allò que els alcaldes de pobles petits acaben fent de tot…
A vegades, en un poble petit, et sembla que estàs fent poc, però amb el que se’t permet fer estàs gestionant, estàs resolent, estàs aportant solucions de la millor manera que pots, sabent que només una conversa amb una treballadora per compartir inquietuds i situacions, també és fer feina municipal. Fem molt encara que no ho sembli. Per a mi, això és feminitzar i humanitzar la política.
-A nivell de serveis, sanitaris i comerços, com s’ha organitzat el municipi?
Aquí disposem del consultori mèdic, que continua donant servei i si cal es deriva al CAP de Balaguer o a l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida. També hi ha una farmàcia, que està realitzant una gran feina repartint equips de protecció per al voluntariat i els comerços. I després tenim un comerç que és l’antic economat per als treballadors i treballadores de l’empresa elèctrica, que s’ha mantingut i ara ho porta una persona del poble. De moment ha reduït l’horari però és molt important mantenir-la oberta perquè tenim molta gent gran i no podem deixar-los sense abastiment, i es mantingui oberta, és clau per Camarasa.
-Així, heu tingut persones que han vingut a la segona residència?
No, la veritat és que ha anat molt bé perquè el 90% són famílies i entenc que han tingut molt en compte la idea de protecció a les persones. Aquí la Setmana Santa és molt bona i suposa renéixer de tot, l’esclat de primavera després d’uns mesos d’hivern que són durs. Per una banda tenim una certa tranquil·litat que el forn i el restaurant del poble podran aguantar perquè ja redueixen molt l’activitat durant l’hivern, però ara precisament per Setmana Santa i per la festa major, que era per Sant Jordi i que es va haver d’anul·lar, ens preocupa la reactivació i el fet que donen feina a la zona. Volem veure com podem ajudar a aquesta reactivació, i també a tots els negocis de restauració, càmping i allotjaments rurals de tot el municipi, ja hi estem treballant en idees però el problema que tenim és que les directrius que ens dona el Govern de la Generalitat no sabem si es podran dur a terme perquè es decideix tot des del Gobierno a Madrid. Ara mateix no tenim directrius de com reactivar les estades dels infants, piscines, famílies…
-La pagesia continua treballant? Quin sector és el predominant?
Aquí tenim pagesia de cereal i granges de pollastres i cria de porc i engreix, entre d’altres, que han anat treballant. Donats els problemes constants que la pagesia ja té de sempre, com a mínim la COVID-19 no ha fet tant de mal en aquest àmbit.
-Teniu moltes entitats al poble, s’han organitzat per dur a terme iniciatives i voluntariat?
Als pobles petits, sense teixit associatiu no s’avança. A més, l’associacionisme dels caus, de les estades… és un moviment molt nostre que s’està posant en valor arreu. Ara mateix el que s’han organitzat més és el jovent, perquè tenen un temps que les persones que teletreballem, o amb fills, tenim més complicat. El jovent està actiu amb el voluntariat, portant menjar, facilitant el que necessiten les persones més grans, les persones confinades que no poden sortir. I també ajuden a l’ajuntament amb iniciatives musicals i infantils, i també com una iniciativa per Sant Jordi de portar roses i llibres sota comanda, tot de compra de proximitat. Els gegants i grallers també promouen iniciatives diverses. És bonic sentir el so alegre de les gralles dels vermuts del diumenge al migdia.
-Quina és l’acció que heu engegat de la qual se senti més satisfeta? I alguna que no hagi anat prou bé?
Ara per ara, un tema que em té molt preocupada és la gent gran. Però no només en l’aspecte de la COVID-19, sinó després. Aquí la gent gran està acostumada als passejos, amb les amistats… Hi ha moltes vídues i molta solitud. Des de l’ajuntament s’està en contacte permanent amb aquestes persones, així com les que viuen a les masies més allunyades, però em preocupa aquesta inactivitat, aquestes hores a casa, aquesta solitud… i el que pot generar. Aquí hauríem pogut fer uns horaris per tal que sortissin -de forma controlada- si se’ns hagués permès, però no hem tingut les competències. Ara tindrem un altre mal: molta gent inactiva, que ha estat molt sola, deprimida… Em preocupa aquesta altra salut i em dona molta impotència no poder-hi fer més.
-Quin és el futur per Camarasa després de la pandèmia?
Espero i desitjo que la gent valorem més on vivim i què tenim. Molts pobles com els nostres es posaran en valor per la seva qualitat de vida, que manca a altres llocs. El teletreball i la nova societat que s’està construint ens demostra que la vida als pobles no només és boníssima sinó necessària i que cal que cadascú valori el que té més a la vora i què pot fer cadascú pel seu poble. I finalment, confio que viure al poble es vegi com una oportunitat, per fer créixer els infants i per tenir un futur.
