“La decisió d’anul·lar el Mercat del Ram va ser difícil, però el primer són les persones”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (12)

ENTREVISTA A ANNA ERRA, ALCALDESSA DE VIC (OSONA)

Anna Erra (JuntsxCat) és alcaldessa de la ciutat de Vic (Osona) des de l’any 2015 i també diputada al Parlament de Catalunya. Vic, capital de comarca, amb més de 45.000 habitants, és una de les ciutats de Catalunya amb més xarxa comercial, amb un teixit empresarial dinàmic i innovador que conviu alhora amb la tradició ramadera. Coneguda per la importància de les fires i mercats i també per la Universitat, Vic gaudeix també d’un teixit associatiu i cultural molt ric, a part d’un patrimoni museístic i arquitectònic molt atractiu. Un dels moments amb més projecció de la ciutat, el Mercat del Ram, s’ha vist directament afectat per la crisi de la COVID-19, essent la primera vegada que no es celebra.

 

-Com ha canviat la rutina de l’Ajuntament amb la situació actual de la crisi de la COVID-19?

Des del primer moment es va fer una actuació molt ràpida per aturar l’activitat pública al màxim i ja teníem a punt el teletreball, per tant s’ha continuat amb la feina administrativa, el pagament als proveïdors, així com diverses mesures que hem cregut oportunes activar com la gestió de la gratuïtat de les zones blaves i verdes d’aparcament, els serveis d’escola bressol que no s’estan fent, esponjar el calendari fiscal per al cobrament de tributs… i potser una de les més dràstiques, que és haver deixat de fer el mercat setmanal a la plaça, després de més de mil anys que es feia ininterrompudament.

-Pel que fa a l’activitat econòmica, en una ciutat amb molt teixit comercial i també petites i mitjanes empreses, quines accions s’han plantejat?

Amb els comerços, a part d’estar en contacte amb les associacions que els apleguen, s’han aturat les taxes de via pública, com les terrasses i les escombraries i existeix una mediació entre comerciants i propietaris dels locals que ocupen. A nivell d’ajudes, desconeixem encara el temps que durarà el confinament i l’impacte final que aquest tindrà, per tant estem esperant les propostes que es facin des de la Generalitat i des del govern espanyol per poder definir com es concretaran les nostres mesures locals.

Pel que fa als empresaris i autònoms, des de Creacció, l’Agència d’Emprenedoria Innovació i coneixement, s’ha posat en funcionament un servei per assessorar-los amb les millors mesures que puguin aplicar a la situació de cadascú; i també una taula d’expertesa per a la reactivació econòmica de la comarca.

-Tots els alcaldes i alcaldesses d’Osona han emès un vídeo conjunt des del Consell Comarcal d’Osona, però entenem que el nivell de col·laboració va molt més enllà…

Sí, efectivament, existeix un grup d’alcaldes i alcaldesses ben connectat amb la delegació del Govern de la Generalitat i amb el president del Consell Comarcal d’Osona. Conjuntament, s’està organitzant un equip per aconseguir i produir material divers necessari (mascaretes, bates, etc…) per Vic i la resta de la comarca, amb tota una xarxa de voluntaris tant per a la producció com la distribució. Existeix també un comitè d’emergència, que està habilitant el pavelló del Castell d’en Planes com a espai de suport als hospitals, a nivell comarcal, una petició que ha arribat a través de CatSalut. La coordinació de la ciutat de Vic amb la resta de la comarca ha estat primordial per poder arribar a totes les necessitats, tant pel voluntariat com per als materials necessaris per obtenir tot el que cal.

-I la resposta dels diversos agents de la ciutat?

Ha estat molt bona. El seminari de Vic ha posat a disposició diversos espais per a persones que ja s’estan recuperant i que tenen l’alta mèdica i allà també s’hi ha concentrat el servei de menjador per a les persones vulnerables de la comarca i l’Hotel Balmes també ha ofert les instal·lacions per a les persones que treballen a l’hospital.

A nivell educatiu també hi ha hagut bona coordinació amb l’objectiu d’oferir materials educatius i per tal que els mitjans de comunicació locals puguin programar continguts culturals i educatius durant el confinament.

-La informació sobre les dades de la pandèmia a Vic i Osona, com us arriben i com les feu arribar a la ciutadania?

Cal remarcar que estem en permanent contacte amb l’Hospital General i el Consorci Hospitalari. Les dades que oferim ens les proporciona Salut i les institucions oficials. S’ha de tenir en compte que són unes dades que evolucionen de forma molt ràpida i per això s’actualitza el web municipal constantment i es va difonent la informació a través de les xarxes socials de l’Ajuntament i el canal de telegram. Com que es tracta d’unes eines de comunicació molt instaurades i la ciutadania ja té costum d’informar-se a través d’elles, fa possible que la informació que es difongui més ràpidament a través de grups de missatgeria instantània de la ciutadania.

Per altra banda, l’oficina d’atenció ciutadana continua donant servei de forma telemàtica, amb un canal de dubtes sobre el coronavirus i en el cas de les persones més vulnerables, els treballadors i treballadores socials continuen fent un control més acurat.

-Una de les mesures que ha tingut més visibilitat a Vic ha estat la supressió del Mercat del Ram, un dels esdeveniments amb més volada de la ciutat…

Sí, i com que la reacció de no celebrar-lo es va fer molt aviat, va generar una certa sorpresa. No va ser una decisió fàcil de prendre però amb l’evolució de la crisi i les mesures que s’han hagut de prendre, s’ha vist clarament que ha estat encertada. El Mercat del Ram és una festa de benvinguda a la primavera, una fira amb llarga tradició mil·lenària i que no s’havia anul·lat mai. Avui és el primer dia que no se celebra, en segles, i enviem un missatge de record, d’ànim i agraïment a les persones que ens cuiden. Ara, més que mai, Vic i la comarca ens necessita confinats, a casa, perquè depèn de nosaltres que la propagació del coronavirus s’acabi al més aviat possible i que puguem tornar a gaudir d’una ciutat activa amb les seves tradicions i festes ben vives.

-Què és el que creu que podrem aprendre d’aquesta crisi?

Vull destacar primer la gran capacitat de treball dels treballadors i treballadores municipals, el seu compromís i vocació de servei públic, així com el fet que la ciutat estigués preparada a nivell telemàtic. També cal agrair el voluntariat, els cossos de seguretat i serveis essencials, els agents de la ciutat que s’han implicat de forma admirable amb la situació, i els treballadors i treballadores que han hagut de continuar treballant en aquestes circumstàncies tan adverses i, per descomptat, a la ciutadania. Mai ho oblidarem. Ha demostrat estar a l’altura en uns moments molt complicats.

Pel que fa a les lliçons que en podem treure, crec que cal destacar quatre aspectes: la importància dels professionals i dels serveis de salut pública com la peça clau per afrontar una situació com aquesta, i que per tant s’ha de dotar de recursos i pressupost. El replanteig de la forma de treballar i la mobilitat – trasllats a Barcelona, assistència a reunions, etc.- perquè ara hem vist que es pot funcionar d’una altra forma. Posar en valor el producte de proximitat, de tots aquests comerços que ara estan obrint i treballant cada dia per tal que puguem anar a comprar o que fins i tot ofereixen lliurament a domicili, com també, els petits productors de producte fresc que ofereixen el mateix servei d’entrega a casa. Espero que les ciutats i les viles siguin reactives i positives a aquest esforç que estan fent. I finalment, jo penso que es generarà una reflexió en l’àmbit de l’educació perquè caldrà prendre decisions, adoptar mesures i accelerar els aprenentatges per donar resposta a una situació com la que ens hem trobat. En definitiva, donar pas a l’educació de l’avançat segle XXI.