“En un micropoble, alcaldessa i regidors hem de fer tot el que convé”
GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (26)
ENTREVISTA A M.JOSÉ INVERNÓN ALCALDESSA D’ASPA (SEGRIÀ)
Aspa (Segrià) és un dels 300 micropobles de Catalunya, o sigui els que no arriben als 500 habitants. Aspa, a escassos 10 minuts de cotxe de Lleida, en té 240. La seva alcaldessa des de fa 13 anys és M. José Invernón (JxCAT) que està al capdavant de l’ajuntament, aquesta legislatura, amb 3 dones més. Tot i que no té cap cas de COVID19 al seu municipi, les mesures per prevenir-lo es segueixen al peu de lletra i la feina de l’alcaldessa és múltiple, des d’anar a comprar les medicines per la gent gran al poble veí i repartir-les, a mobilitzar el jovent per tasques de voluntariat o promoure la confecció de mascaretes per entretenir la gent gran. Fins i tot ha comprat una impressora 3D per imprimir viseres protectores que es reparteixen pels hospitals de Lleida.
-Quines han estat les principals dificultats a l’hora de gestionar aquesta crisi sanitària?
Les principals dificultats van ser bàsicament a l’inici del confinament perquè no sabíem quines eren exactament les mesures que s’havien de seguir. Com es podia anar a comprar, com funcionava la farmàcia, el metge… l al poble, la majoria de la gent treballa a la pagesia i aquesta activitat ha continuat amb normalitat.
-Al ser un poble petit, quins serveis teniu?
Tres cops a la setmana, puja el metge, i després ve la farmacèutica a vendre els medicaments. Només tenim una botiga de queviures.
-Això vol dir molts desplaçaments per accedir a productes de primera necessitat. Com ho heu solucionat?
Des de l’Ajuntament vam demanar a la gent que no sortís o sortís el mínim possible. A Aspa tenim un percentatge molt gran de gent gran i això ens preocupava molt. Vam agafar el grup de joves i vaig demanar voluntaris per anar a fer la compra. Ara la gent gran truca a la botiga i els joves els hi porten la comanda a casa. El servei de farmàcia l’estic gestionant jo personalment. Cada dia que puja el metge, passo per les cases o els truco i agafo les 10 o 12 que tenen receptes, baixo a la farmàcia que està a 4 km i els hi porto els medicaments a casa. Val més que em mogui jo que no pas 10 o 12.
-En un ajuntament petit, l’alcaldessa ha de fer de tot perquè no teniu personal treballant-hi?
Exactament, a l’Ajuntament tenim només un treballador, un peó. En un micropoble, alcaldessa i regidors hem de fer tot el que convé.
-Està satisfeta de la implicació dels joves?
És un grup que costa perquè tenen altres idees, però la veritat és que estan fent moltes coses.
-Quina ha estat la seva principal preocupació durant el confinament?
He volgut que la majoria de gent estigui ocupada en alguna cosa. La gent gran està moltes hores a casa i ara no poden anar a comprar, a estirar les cames, a parlar amb les veïnes… i els hi costa. Per això vaig pensar la manera de tenir-los entretinguts. Totes les senyores que sabien cosir, fan mascaretes de roba. N’han fet més de 100, que hem repartit per residències, als veïns i les que han sobrat les donarem a Càritas.
-I com manté els ànims de la població?
Hem de donar una mica d’alegria i per això cada dia a les 12.30h posem 4 o 5 cançons i a través de l’altaveu de l’ajuntament que se sent a tot el poble. És com un apartat de dedicatòries que es fan els veïns entre ells, truquen a una noia que ho coordina i es dediquen les cançons. Així cada dia al migdia surten al balcó a escoltar la música.
-L’avantatge d’un poble petit és que tots us coneixeu i podeu arribar a totes les cases?
En un poble petit hem d’arribar a tothom. Jo i altres regidores truquem a la gent gran que està sola, hi parlem i així es troben acompanyats una estona. Aquí un 95% som residents, gent que hem viscut sempre al poble. Ara tenim més avantatges els pobles petits que les grans ciutats. Per sort, de moment no hem tingut cap cas de COVID19 a Aspa, gràcies a Déu.
-La majoria de la gent viu de la pagesia, per tant un cop acabi la crisi sanitària, no haurien de notar tant l’impacte econòmic?
La pagesia és la principal activitat. També tenim una cooperativa i el molí, on es produeix l’oli, que funciona a l’hivern. Aquí el terreny és de secà tot i que des de fa tres anys també tenim rec. Els cultius majoritaris són els cereals, les olives i l’ametlla. Al no arribar la fibra òptica al poble, costa molt que s’hi instal·li alguna empresa.
-Voldria remarcar alguna activitat especial que s’ha fet a Aspa?
Vam comprar una impressora 3D i estem fent viseres pels sanitaris. Aquesta setmana en vaig dur unes 50 als hospitals de Lleida. El que més em preocupa és que la gent del poble estigui ocupada i crec que ho hem aconseguit. Fan peces de llana per cobrir els arbres, ganxet, confeccionen bates de plàstic, tinc als joves imprimint en 3D i la resta, a la pagesia. A Aspa tothom està ocupat. Així no tenen temps de pensar i no enyoren tant el fet de sortir.
-Com veu la sortida del confinament?
Hem de mentalitzar molt a la gent pel desconfinament, que tinguin molta cura, que utilitzin mascaretes. La gent gran ho veuen tan gros que els hi costa creure que sigui veritat el què està passant.
-S’ha sentit recolzada per les altres administracions?
Les altres administracions ens ajuden força, la Diputació, el Consell Comarcal, els Serveis Socials i l’associació de Micropobles.